Cataleg Refardes 2016

pagesos
artesans
de les
llavors
2016
Formem part de la Red de Semillas i ens preocupa que ja no sn ni els agricultors ni els
governs qui estan prenent les decisions fonamentals de qu i com sembrar o de com i
a qui vendre. Sn les corporacions que dominen el sistema agroalimentari global els
que prenen les decisions de com conservar el
sl, laigua i els recursos naturals.
red de semillas
resembrando e
intercambiando
Davant d'aquesta situaci no hi ha negocia-
Lexpansi i la concentraci de la cadena agroindustrial (provedors de llavors i insums agrcoles, elaboradors i distribudors) dins de grans mercats ha afavorit
economies descala dalguns dels cultius ms importants, que porten a la producci de productes uniformes al menor preu possible.
Tradicionalment estava clarssim que les

granes, llavors o pipes podien servir com a
aliment i tamb
podien plantar-se,
assegurant
leconomia
del
pags
i
lalimentaci de la comunitat.
Avui dia aquesta realitat sha distorsionat i
els grans destinats a lalimentaci tenen
molt poc a veure amb les llavors.
Aconseguir que tots els pagesos plantin les mateixes llavors i varietats s la millor manera dobtenir un producte estandarditzat. I pels agricultors, produir ms
amb el mateix volum de treball s la forma de reduir els preus. No obstant, per a
aconseguir-ho cal una homogenetzaci de les terres aportant plaguicides, fertilitzants i/o irrigaci ja que les condicions agroecolgiques i climtiques sn dife-
ci possible. Cal idear noves i nombroses
rents a cada zona. Aix doncs, els pagesos shan tornat dependents del model
formes de defensa i resistncia per tal que
agrcola industrial i mentre els costos de producci van disminuint, els costos re-
puguem decidir qu i com volem menjar, i
als sexpressen en contaminaci dels nostres sls, aigua i aire, lescalfament glo-
qu i com volem cultivar.
bal, latur i la prdua de petits agricultors.
Som un grup de
gent que des del
2004 treballem per
crear una xarxa de
graners locals
autogestionats
i fomentar el lliure
intercanvi de llavors
i informaci.
Formem part de
la xarxa de graners:
EcoLlavors (Garrotxa) ecollavors@gmail.com
Triticatum (Garrotxa) triticatum@gmail.com
www.almaixera.mundoalternativo.com (tarragons)
Llavors Orientals (Valls Oriental)
llavorsorientals@gmail.com
Esporus (Bages) www.esporus.org
Les Refardes (Bages)
Arboreco (Baix Empord) www.arboreco.net
Per Denunciar i lluitar contra la privatitzaci/especulaci vers la biodiversitat.

Reivindicar i fomentar el dret de guardar, reproduir, multiplicar, intercanviar, donar,
compartir, vendre i regalar lliurement les llavors de varietats tradicionals per part
de pagesos i aficionats.
La Caseta (Alt Peneds)

www.producteslacaseta.blogspot.com.es
www.culturestrobades.cat (la noguera)
Coordinar els graners de la Xarxa, empoderar-nos i tenir incidncia poltica en tot el
www.lapanotxa.wix.com/lapanotxa (valls)
relacionat amb la biodiversitat cultivada, de forma assambleria i horitzontal.
Banc de llavors de Collserola (Barcelons)
Donar suport a la creaci de nous graners.

Elaboraci de fitxes comunes de caracteritzaci agronmica, organolptica i
etnobotnica i crear una base de dades com.
Coordinar la recerca, preservaci i multiplicaci de varietats tradicionals i la seva
Banc de llavors de Roda de Ter

bancllavorsroda@gmail.com
masiacalmando@gmail.com
cultura associada.
Fomentar un model de petita agricultura diversificada, local i familiar/ collectiva.
Donar suport i coordinar-se amb projectes afins per la sobirania i autonomia
alimentria, laccs a la terra i laigua.
Divulgar la tasca que duem a terme.
Ens podeu trobar tamb a:

www.graners.cat
www.facebook.com/xarxagraners
croqueurs
Les llavors que oferim
han estat cedides per agricul-
tors que les han guardat, seleccionat durant generacions, juntament amb una valuosa informaci agronmica i cultural. Posteriorment les estudiem i cultivem a la finca
perseguint lobjectiu descampar al mxim aquesta biodiversitat agronmica i cultural.
de
Sha treballat per
sensibilitzar
als consumidors, restauradors i pagesos de
lexistncia daquestes varietats i la importncia de conservar-les i mantenir-les als horts

i als plats. Peridicament sorganitzen jornades de divulgaci i selecci participativa, tallers de com guardar, seleccionar i conservar llavors dhortcoles, tastos populars. Es
reben visites descoles de primria, universitats, associacions de productors, tcnics, etc.
Tots els lots es sotmeten a
carrottes
controls de germinaci,
seguint els protocols ofici-
als (ISTA) peridicament cada 4 mesos, pel que assegurem la seva viabilitat per aquesta
temporada.
La vida til de les llavors
s una associaci d artesans de lla-
Als sobrets no indiquem la data lmit ds.
vors. Lobjectiu principal s lintercan-
molt segons les espcies, les condicions de maneig, meteorolgiques i planetries!I sobre-
vi
tot varia segons les condicions demmagatzematge a casa vostra. Per aix ens sembla
de
coneixements
eines
sobre
legislaci, producci, neteja, envasat i

venta de llavors dhorta en producci
ecolgica.
Sorganitzen tallers de formaci interna, assemblees i visites a les diferents
empreses
integrants
un
cop
lany.
Actualment en formen part sis
empreses franceses, una belga i nosaltres.
varia
que l'nica indicaci vlida que podem donar s la data de la recol.lecci.

Quan les llavors es guarden en bones condicions, poden tenir una vida til d'1 a 2 anys per
la xirivia, 2 anys per les mongetes, ceba, porro, salsif i moltes flors. 3 anys (a vegades 4):
albergnia, col, julivert, carbassa, carbass, cogombre, mel, tomquet, blat de moro,
enciam, rave, nap i gira-sol.
recordeu que de totes aquestes

varietats en podeu guardar llavors
i anar construint el vostre propi graner
cal valls (cv)
mas serrarica (ms)

la guixa (osona)
mas el segals (ls)

viladrau (osona)
cal pauet (pa)
l'espunyola (bergued)
Finca
arenosa,
situada
al
7%
Parc Natural del Montseny, a
Fa ms de nou generacions
argila i la resta llims) situa-
800m d' alada, amb hiverns
que hi menen la terra.
da a la plana de Vic, a 500
freds i estius suaus, de plu-
Cria de bestiar i producci de
metres
viometria fora alta.
farratges i grana pel con-
fondals i clima continental
Es rega amb aigua provinent
sum hum i animal.
amb estius moderats per la
de diverses mines.
Usen la biodinmica com a
Finca
argilo-llimosa
d'alada,
de
(1
sls
marinada.
la datzira (da)
fred.
ament de pou, molt rica en
Empresa
dedicada
des
de
1978 a la producci d'hortalissa i elaboraci de sucs i

conserves vegetals i de cultiu ecolgic.
Compten amb l'aval alemany
d'agricultura biodinmica.
mtode de treball, on s'esta-
A l'hivern s'hi acumula l'aire

L'aigua de reg s majoritri-
vilanova de bellpuig
(pla d'urgell)
castellcir
bleix una relaci entre la terra i el cosmos.
(moians)
cal i tamb aigua recollida

de la pluja.
Finca d' 1,80 ha. d'horta de

sl francarens, situada a
530 metres d'alada, utilitzen aigua de manantial.
Tenen clima fred i humit a
l'hivern amb estius calorosos.
Compost extret del propi ramat de cabres que t la finca.
on i qui
les produeix
torre dorda (td)
can bosc del bar

(cb)
foix (baix empord)
mas collbah (mi)

mieres (garrotxa)
Finca franco-argilosa, vessant

encarada a sud-est, guardada
de la tramuntana a 550 metres
d'alada, amb la vall de Mieres a sota. Terreny enfeixat,
clima mediterrani. Hiverns no
tan freds com a la vall. L'aigua de reg s majoritriament
de pou, t un punt de sofre i
tamb de recollida de pluja.
Finca
abandonada
anys,
recuperada
feia
amb
60
co-
herncia des de fa 6 anys, dedicada

ecolgica.
l'agricultura
sant andreu de
llavaneres
i matar (maresme)
Finca situada al costat del
Les refardes (re)
Finca situada on el riu Ter
mar, pel que t una climato-
desemboca a l'Empord. De
logia molt especial, doncs el
terreny molt prim, amb mol-
mar fa de regulador dels ex-
Finca, de 7 hectrees, a 524 m
ta aigua d'excel.lent qualitat
trems de les temperatures.
d'alada i dins el Parc de Sant Llo-
al
Es conreen 6 hectrees, on
ren del Munt i la Serra de l'Obac,
travs d'un pou.
predomina el sl sorrenc, t-
condicions ptimes per la multipli-
Clima temperat per la influ-
pic de la comarca.
caci de material vegetal. El sl s
encia del mar, benet sovint
La proximitat amb el mar fa
franc-argils, lleugerament bsic.
per la tramuntana, per amb
que l'aigua del pou sigui un
Clima continental i humit, tempera-
fortes glaades a l'hivern pel
xic salada,
tures molt fredes a l'hivern ja que
fet d'estar just en el canal d
variable segons les pluges.
s un fons de vall.
subsl,
que
s'extreu
mura (bages)
'influncia del riu.
L'aigua de reg s de mina i d'un
Inscrita en el CCPAE des del
embassament de la mateixa finca.
2003
Producci del 85% de llavors.

Inscrits al Consell Catal de la Producci Agrria Ecolgica (CCPAE)
CT/1 377/PE.
Es disposa del Ttol
de Provedor de Material Vegetal

(RPMV n. ES 09/08-0435).
rave negre
rave mallorqu
nap negre
de muntanya
raphanus sativus
raphanus sativus
brassica napus
origen: La Verde,
origen: Carme Plana,
origen: Toni Font
Can Rovira
Villamartn (Cadiz)
Almenar
Lloc i any collita: TD 2014
Lloc i any collita: CPO 2014
salsaf blanc,
salsif
tragopogon porrifolius
origen: Anna i Marcel Collbah
Batet de la Serra
Lloc i any collita: RE 2015
Mieres
Arrels d'uns 20-30 cm de llarg i
Varietat rstica, fa una fruit de
Varietat
rstica,
(5/6
Varietat de pell marr fosc i
uns 2-3 de gruix, que tenen un
pell negra i carn blanca.
setmanes) amb gran resistn-
carn blanca. Llarg i prim, d'uns
gust
T un gust intens, molt arom-
cia a l'espigat. Arrel allargada i
20cm. Ben adaptat al clima fred
Carn de color groga blanquino-
tic. Molt bo per menjar ratllat a
irregular, de carn blanca i pell
i al sec. Ms fi i sabors que
sa. Li agraden les terres ms
l'amanida.
rosada, tendre, fina i sabor ex-
les altres varietats de naps.
aviat bsiques amb bon contin-
Sembra: en climes mediterranis
quisit.
Sembra:
es pot sembrar de finals d'es-
Sembra:
tiu a febrer i collir a la prima-
tardor, a uns 5 cm de distncia.
directa,
preco
primavera
vera.
Es poden aclarir fins a 15-20
Es poden comenar a collir a
cm.
partir de 7 setmanes.
pels
volts
del
especial,
com
d'ostra.
24
gut en cal. Es troba en guisats
d'agost: "per St Bartomeu, pot
o sopes, i tamb s bona ama-
ser tant bo el teu com el meu".
nida. Sembra: directa, de mar
Es poden aclarir fins a 10-15cm.
a juny, a 10cm entre plantes. Es
Es cullen a la tardor.
pot collir fins a l'arribada del

fred.
pastanaga
nantesa
nap blanc
xirivia
remolatxa
xata d'egipte
daucus carota
brassica napus
pastinaca sativa
beta vulgaris l.
origen: Josep Maria Gamisans

La Guixa.
Osona
Lloc i any collita: MS 2015

Es pot consumir crua o cuita.
Varietat que el 1813 ja es menci-
Varietat que fa una arrel rodo-
Molt resistent al fred.
onava l'existncia d'una remo-
llarga i cilndrica. Molt bona
na de pell i carn blanquinosa,
Sembra:
qualitat gustativa i bona con-
d'uns 8 cm de dimetre, de carn
freds, entrant a la primavera
Anglaterra, Moore et Abercrom-
tendre i gust delicat. Les fulles
per a collir a la tardor. En cli-
bie a "Gardener's Calendar and
conegudes com a grelos a
mes mediterranis es pot sem-
General Directory". T un cicle
sorrencs, frescos i rics en hu-
Galcia es poden cuinar com els
brar a finals d'estiu i collir per
molt rpid.
mus, permeables i que no s'en-
espinacs o crues a l'amanida.
primavera.
Fa l'arrel rodona i plana, de pell
L'arrel cuinada al vapor o a foc
lenta (4/5 setmanes). Es poden
molt fina i carn violeta intens.
lent t propietats laxants.
aclarir fins a 10-15cm.
Fulles estretes i vermell fosc.
En zones fresques s'aconsella
Li calen terrenys flonjos i sense
Sembra directa a uns 10cm,
sembrar juliol, agost.
adob fresc, com la pastanaga.
preferentment de mar a juliol.
Varietat
primerenca,
d'arrel
servaci.
La
pastanaga
crostin.
Sembra
prefereix
de
sols
febrer
abril per recollir a la tardor.

Sembra: de maig a mig juliol.
directa,
en
Germinaci
climes
molt
latxa
en
forma
de
nap
ceba de figueres ceba de cornet
allium cepa
allium cepa
origen: Pere Pareta,
origen: Josep Soler
Verges
Els Plans de Cornet
Lloc i any collita: CB 2015
col
pell de galpet
col del trinxat
brassica oleracea var.

capitata
brassica oleracea var.
origen: Benet Escal,
Gironella
Vic
Sallent
origen: Josep Alzina.

Aquesta varietat no fa cabdell,
va fent brotons de fulles clare-
Ceba de color rosat i de forma
Varietat aixatada com una ro-
Varietat molt resistent al fred.
una mica aplanada.
da, fora grosses.
Fa un cabdell petit, d'un pam
Molt apreciada per la seva carn
Algunes rosades i d'altres blan-
dedimetre, molt apinyat.
dola i textura tova.
ques.
Fulla
molt
arrissada,
amb
tes i dentades. La recol.lecci

s
escalonada
partir
de
desembre. Molt adient per horts

d'autoconsum
ja
que
sempre
pots collir-ne. Molt resistent al
Molt apreciada per la seva carn
molts nervis repartits Aguanta
desembre i gener per a trans-
dola i gust excel.lent.
molt b el fred.
plantar entre mar i abril a uns
T una conservaci molt bona.
Sembra: fer el planter al juliol-
10cm.
Sembra: fer planter la lluna ve-
agost. Tarda 4 o 5 dies a germi-
Es cullen a l'estiu.
lla de setembre i trasplantar
nar. S'aconsella plantar-les a
setmanes, a 1m de distncia.
cap al mar, a uns 10cm.
uns 65cm.
S'aconsella collir quan li ha to-
Sembra:
fer
planter
entre
Es cullen a mig estiu.
fred, gens fibrosa i molt saborosa. Ideal per cuinar el trinxat. Sembra: planter al juliol i
es trasplanta al cap d'unes 6
cat el fred.
espinac gegant
d'hivern
porro del pas
berro
bleda
spinacea oleracea
allium porrum
lepidium sativum
Planta de la famlia de la mos-
origen: Mas Serranica.

Osona.

Varietat
rstega,
amb
beta vulgaris l.
Lloc i any collita: MI 2013
gran
Vic
resistncia a l'espigat.
tassa, de 20 a 40 cm d'alada.
Varietat
Varietat rstica i molt gustosa.
Els romans van portar el porro
Es menja amanit i el seu gust
penca estreta.
Tant pel consum en cru com pel
a Europa des del Prxim Orient.
s picant.
Al segle I dC ja en menjaven els
consum en cuit.
El seu cultiu es va estendre
T alt contingut en sals i mine-
grecs. I els romans i els rabs,
Aquest cultiu s originari del
amb xit i va esdevenir un ali-
rals, vitamina A i C, s aperitiu,
que van desenvolupar-ne el cul-
sud est Asitic, es troben re-
ment bsic durant l'edat mitja-
tnica, dirtica, etc..
tiu i en van descobrir les propi-
ferncies del seu cultiu al S. VII
na,
li
Es poden sembrar de febrer a
etats
en literatura xinesa i va ser in-
atribueixen el fet de salvar la
mar o de setembre a octubre,
carregada de nutrients i mine-
trodut pels rabs a la pennsu-
vida de milers de persones du-
a voleo, o en lnies distanciades
rals com el calci o el potassi i
la ibrica.
rant les poques de fam. .
un pam aproximadament. a uns
vitamines com la C o l'A.
Sembra directa, des del setem-
Sembra: fer el planter per al
20 cm entre plantes.
s ideal per a dietes depurati-
bre fins a finals de febrer.
mar
escalonadament
Cal aclarir de 10 a 15cm.
maig, a uns 10-15cm.
fins
per
al
tal
punt
de
que
plantar
al
l'any.
Es recull
durant
tot
de
Fulles
fosques
medicinals.
Est
ves, s dirtica, t molta fibra i molt poques calories.
ruca, ruqueta,
rcula
escarola cabell
d' ngel
enciam negret
enciam
llengua de bou
eruca sativa
cichorium endivia
origen: Josep l'hortol
lactuca sativa l.
Origen: Rafael Hortoneda,
lactuca sativa l.
Bellcaire d'urgell. Noguera
Riudoms, Baix Camp.
any collita: RE 2015
s una planta originria de la
Varietat de fulla molt arrissa-
Tipus llarg, peces grans, fulles
Fulles molt fines i dentades, no
regi
da i cabdell d'un pam.
fosques, textura cruixent.
fa cabdell i t un calibre mitx.
com a planta silvestre i conrea-
Amargant i ferma abans de l'hi-
Bona conservaci post-collita.
Rpid
da.T mltiples propietats me-
vern, dola i tendra desprs de
Resistent al fred.
l'espigat
dicinals, ja citat per Font i Quer:
les glaades.
Sembra: fer planter a la tardor,
Conservaci curtai maneig deli-
prevenci
Sembra: fer planter a partir del
trasplantar a 30cm..
cat.
origen: Arts.
Bages.

Pel consum en fresc, a l'amani-
da o l'entrep. Gust fort i un pl

picant. Bona resembra.
mediterrnia;
de
es
problemes
troba
ocu-
lars, antioxidant, revitalitzant i
solstici
digestiva.
deixant 40cm entre plantes.
d'estiu
trasplantar
creixement,
sensible
De sabor i textura exel.lent.

Sembra: fer planter a partir de
Sembra directa, a finals d'estiu
la primavera i tardor, per a
o tardor, a 20-30cm.
trasplantar a 30cm.
enciam morella
enciam
escarxofet
enciam
dels tres ulls
enciam
meravella d'estiu
lactuca sativa l.
lactuca sativa l.
lactuca sativa l.
lactuca sativa l.
Carcaixent.
L'Esp
Aguilar de Segarra
Balaguer
origen: Pep Rossell
origen: Joan Pins
origen: Josep Pmies
Origen: Rosa Vilar,
Tipus roma, fulles amb puntes
Varietat
Tipus roma, puja amb tres ulls
Tipus
morades. Resistent a l'espigat i
tanca sense fer cabdell, de mi-
o llucs.
amb vores fosques i cabdells
als freds de tardor. No cal lli-
da mitjana. Fulla verd clar,fina
Fulla fina i delicada, peces de
apinyats de mitjana dimensi.
gar-lo. Molt sabors, fa peces
i ondulada. Molt sabors.
mida mig-gran Fora resistent
Molt resistent a l'espigat.
de mida mitjana. Sembra: fer
Sembra: fer planter a la prima-
a l'espigat
Sembra es pot fer planter des
planter a la primavera i tardor,
vera i tardor, per trasplantar a
de la primavera a la tardor, per
per a trasplantar a 30cm.
30cm
vera i tardor per trasplantar
a trasplantar a 30cm.
de
tipus
mantegs,
deixant uns 40cm ente plantes.
batavia,
fulla
cruixent
enciam llarg
de seriny
lactuca sativa l.
origen: Can Gell
seriny
enciam
escaroler
enciam maim
enciam
del sucre
lactuca sativa l.
lactuca sativa l.
lactuca sativa l.
origen: Etern Vergdaguer
Origen: Torre del Notari
Nova de Lloartet
Cardona.
Llinars del Valls
Pla de l'Estany.
origen Planters Faura

El Papiol
Baix Llobregat
Tipus roma, fulles llargues d'un
Tipus batavia, peces de grans
Tipus cabdell, fulla cruixent i
Tipus batvia, peces grans fu-
verd intens, fa peces de mida
dimensions, fa cabdell amb fu-
gruixuda, molt saborosa
lles de vores fosques, textura
mitja.
lles solapades, dentades i crui-
Es sembra a la tardor i t molt
mig cruixent i gust molt fi.
T un gust exel.lent i una textu-
xents.
bona conservaci desprs de la
resistent al fred.
ra carnosa, el nervi principal
Molt resistent al fred i sensible
collita "ensiam maim es ms
Sembra: fer planter a la tardor,
gaireb no s'aprecia. Sensible a
a l'espigat.
tard que els altres" (alcover i
per a trasplantar a 30cm.
l'espigat.
Sembra: fer planter per prima-
moll, 1930)
Sembra: fer plantar al gener,
vera o tardor, a una distncia
Sembra: per planter a la prima-
per a trasplantar a mitjans de
de 20 a 40cm.
vera i tardor, per trasplantar a
febrer a uns 30cm.
30cm.
enciam carxofet enciams variats mongeta del cuc
mongeta groga
de mata baixa
lactuca sativa l.
phaesolus vulgaris l.
lactuca sativa l.
origen: Jacint Carrera
Origen: Teresa del Davi
La Pobla de Lillet.
origen: Jacint Carrera
Sant Lloren Savall.
La Pobla de Lillet
lloc i any collita: RE 2015
Tipus mantegs, fulles llises i
Cont 3 varietats diferents d'en-
Varietat de mata baixa, de ta-
Varietat de mata baixa, produc-
solapades verd clar de mida re-
ciams: 3 ulls, maim i escarxo-
velles llargues i rodones.
tiva, de tavelles grogues i rodo-
duda. Resistent al fred. Molt
fet.
Bonssima per a consum en
nes.
sabors.
Sembra: fer planter per prima-
tendre. D'alta producci.
bonssima. Costa molt que faci
Sembra: fer planter a partir de
vera o tardor, per a trasplantar
Sembra: a partir d'abril, a uns
fil.
la primavera i tardor per a
a 30cm.
40cm.
Sembra: a partir d'abril, a 40cm
trasplantar a uns 30cm.
Per
consum
en
tendre
mongeta
perona del pep
mongeta
del metro
mongeta
llaminera
psol de ganxo
vigna unguiculata
origen: Albert Bou
pisum sativum
origen Etern Verdaguer
L'Atmetlla del Valls
Manresa
Sant Boi del Llobregat
Nova de Lloartet
origen: Carme Lloren
origen: Pep Salsetes
Llinars del Valls

fcsia
violcia,
tavella
Varietat de mata alta pel con-
Varietat de mata alta, molt
Flor
productiva, de tavelles planes.
molt llarga i cal collir sovint
sum de
Per consum en tendre.
sin fa molts fils. Grana negra
unes tavelles verd claret i fins-
Fa la tavella curta i molt plena
s una verdura ideal per la
i petita. Cal emparrar en xarxes
simes de gust. La grana fa
i atapeda. T un gust molt dol
primavera i lestiu. Ens permet
ja que la tija no s aspre i no
unes aiges granates i a St Vi-
i intens.
preparar plats refrescants que
s'arrapa a les canyes.
cen dels Horts n's costum
Sembra: directa, a la tardor, tot
alhora sn molt nutritius i rics
Sembra: a partir d'abril, a uns
consumir-la seca i t un gust
en antioxidants.
40cm
molt fi i gens farins.
s'aconsella
Sembra: a partir dabril, a uns
Sembra a partir d'abril, a uns
febrer,
40 cm.
40 cm.
40x60cm amb 3 llavors per cop.
mongeta tendre.
Fa
Varietat de mitja canya.
que
en
zones
sembrar
una
fredes
cap
al
distncia
de
estirabec
tirabec
fava del pas
pisum sativum
vicia fava
origen: Rosa Vilar
Aguilar de Segarra
Vic
Calaf
any collita: MS 2014
fava reina mora
origen: Roger Huget
Varietat que el donador destaca

Varietat molt preco, t un cicle
per la resistncia a l'assecada i
Varietat com de cicle mig, bo-
molt curt, ptima per zones
a patgens.Recomana que un
na resistncia a les gelades.
fredes o b sembres tardanes.
cop
que es cull just quan comena
la tavella sencera.
cicer arietinum
vicia fava
Varietat de psol de mata alta
a granar, ja que es consumeix
cigronell
escorreguts,
fregar-los
Tavelles llargues i carnoses.
Tavelles d'uns 25 cm amb 6-7
amb una mica de bicarbonat i
textura fina i digestiva. S'ha
Sembra: directa, a la tardor o
grans. La grana un cop s'ha as-
deixar-los en remull 10-12 hores
d'entuturar.
Molt
apreciat
per
la
seva
al febrer i en zones fredes al
secat s d'un color violeta bri-
en aigua bona. coure'ls sense q
Sembra: directa, a la tardor, tot
novembre a 70x30 cm amb 3 lla-
llant.
es trenqui el bull. T un color
vors per cop.
que
en
s'aconsella
febrer,
Sembra: directa, a la tardor o
crema intens i s molt petit i t
cap
al
al febrer i en zones fredes al
un gust bonssim. Sembra: al
distncia
de
novembre. A 70x30 cm amb 3
mar al sec, a 70x30 cm. Es re-
llavors per cop.
cull cap a finals de juliol.
zones
sembrar
una
40x60cm amb 3 llavors.
fredes
cigronet,
pedrosillano
mongeta de
collsacabra
mongeta del
carai, del carall
mongeta
custdia
cicer arietinum
Arag
Viladrau
Origen: Lcera
origen: Llus Says
Lloc i any collita: LS 2015
origen: Can Ros
El Canyet
origen: Josep Lloren
Badalona.
Puig de la Bauma
Mura.
Varietat de mata alta pel consum en sec. Primeres refernci-
Varietat de mata alta per sec.
Varietat que s'enfila fins a mit-
es els anys 20 a Tarragona i es
Fa
no es despellofa al coure.
ja aspra. Fora resistent a la
creu que va pujar cap al Barce-
marr.
T un color crema intens i de
sequera i adaptada a zones
lons, Maresme i vallesos. Mon-
gust
mida reduda, de gust intens i
muntanyoses.
geta blanca, molsuda, un canto
menys flatulncies. T un cicle
gens farins.
Creix b en sls arenosos.
rod i l'altre fa cantell. Rustici-
una mica ms llarg.
Sembra: al mar al sec, a una
Es sembra pels volts de Sant
tat al tast amb un intensssim
s delicada de nixer, segons la
distncia de 70x30 cm.
Joan.
post gust. Augmenta per 3 el
profunditat de sembra.
Es recull cap a finals de juliol.
Es consumeix seca. T un gust
pes al coure. Sembra: a partir
Sembra: a partir de finals de
suau i mantecs.
de finals de juny, fins a mitjans
juny, fins a mitjans de juliol, a
de juliol, a uns 40 cm.
uns 40 cm.
Varietat de pell molt fina que
una
grana
Textura
excel.
blanca
l'ull
mantegosa
lent,
provocant
mongeta
del ganxet
origen: Pere Pareta
foix.
Baix Empord
lloc i any collita: CB 2014
De
forma
de
rony,
fsol de l'ull ros

sndria ratllada sndria del pas
de mata alta
vigna unguiculata
origen: Pere Pareta
foix.
com un ganxo. De gust suau,
Varietat tpica empordanesa de
molt fina i cremosa, de pell fi-
gra petit amb pell molt fina de
na que casi no es nota una ve-
bon coure i de gust molt suau.
gada cuita.
Sembra: al mes de juny, i es
cipis de juliol per recollir a la

tardor.
recullen al setembre.
citrillus lanatus l.
origen: David Moncunill
origen: Cinta
Baix Empord
corbada
Sembra: a finals de juny o prin-
citrillus lanatus l.
Porrera.
Cabrianes
Mallorca
Bages.
Varietat de fruits grossos i rat-
Varietat rstica de pell gruixu-
llats de carn rosa i ferma.
da i d'un verd fosc. Ben adapta-
Fa les llavors grosses blan-
da a les condicions del Bages i
ques.
al sec.
Sembra:
directa
fer
planter en alvols a la primave-
Fruits d'uns 2,5 kg, de carn molt
ra, 1 m entre plantes.
dola d' un color vermell intens.

Llavors grosses i negres.
Sembra: directa o fer planter en
alvols a la primavera, 1 m entre plantes.
mel pinyonet
mel alozaina
cucumis melo
cucumis melo
origen: Albert Bou
origen; Alonsi Navarro
Sant Boi del Blobregat
Alozaina
Creixement
excel.
lent
cogombre
del pas
cogombre
llimona
cucumis sativus
origen: Franck Pags
Ste Croix Volvestre

Arigeois
cucumis sativus
origen: Ferran de Talamanca

Bages.
Piemont.
Frana
port
rastrer. El fruit t una mida re-
Creixement excel.lent i port ras-
duda i forma de piny, la pell
trer. El fruit t una mida mitja,
s de verda, clara i llisa, sense
la pell s ratllada i molt ple.
Fruit petit com una pruna, arro-
Fruit de pell verda i carn blan-
estries i molt plena. Carn
Carn ferma d'un color crema,
donit i d'un color verd groc clar.
ca.
ferma d'un color crema, molt
molt dola i olorosa.
Destaca pel seu gust molt suau
Molt
dola i olorosa. Cal collir-ho
Cal collir-lo quan t la panxa
i exquisit.
gens. Varietat fora productiva.
quan t la panxa groga i al pas-
groga i al passar la m salten
Aquesta varietat t una bona
Sembra directa a la primavera,
sar la m salten les pilositats.
les pilositats.
producci
espaiats a un metre.
glaades.
alvols a la primavera, 1 m en-
alvols a la primavera, 1 m en-
tre plantes.
tre plantes.
fins
les
primeres
dol,
no
amarganteja
Cultiu molt exigent en aigua i

fems.
carbass blanc
carbassa petita carbassa del cel
que corre
carbass
del pais
cucurbita pepo
cucurbita pepo

Varietat
molT
productiva
de
fruits verd fosc, molt saboro-
origen: Rosa Villar
origen: Vilafranca del Peneds
origen: Mercat de Balaguer
Aguilar de Segarra
La Garrotxa.
La planta es rastrera amb el
sos. El carbass es pot menjar
fruit
tant cru com cuit. El 95% del
quadrada, marca costelles i po-
pes del carbass s aigua, i per
cucurbita maxima
cucurbita moschata
tipus
de
cacauet,
ms
La planta s rastrera, es reco-
ca cintura. Fruits plens d'un a
Planta rastrera, de fruits d'un
mana collir el fruit quan fa
dos quilos i de gust molt dol,
verd
menys d'un pam, de color verd
ideal per fer cremes. Bon
blancs, aixatats, que marquen
molt clar i gust finssim.
rendiment i molt bona conser-
costelles i d'uns 3 kg de pes.
Es recomana fer sembra directa
vaci.
Carn taronja de gust intens.
o fer planter en alvols a la pri-
Excel.lent conservaci.
mavera, 1 m entre plantes.
les defenses en acci. Sembrar
No es recomana fer planter en
mavera, 1 m entre plantes. No
dues o tres llavors per clot a la
arrel nua.
es recomana fer planter en ar-
primavera, separats un metre.
Collir durant l'estiu/tardor.
rel nua.
aix s tan hidratant i agradable menjar-ne quan s l'poca

ms calorosa de l'any. Destaca
especialment el contingut de vitamina C, betacarot i flavonoides, que ens poden ajudar a
tenir una pell sana i a mantenir
molt
claret,
gaireb
carbassa
del bon gust
carbassa
potimarron
carbassa
cabell d'ngel
carbassa
per pipes
cucurbita maxima
cucurbita maxima
cucurbita ficifolia
cucurbita pepo
Osona
Vilanova de Bellpuig
Sant Quint de Mediona
La Garrotxa.
lloc i any collita: MI 2015
Varietat de carn ferma i d'un
Planta rastrera, molt producti-
Planta rastrera amb fruit arro-
origen: Gamisans
origen: Cal Valls
origen: Jaume Coca
origen: Ecollavors
color taronja intens, t un cert
va. Fruits d'uns tres quilos, pell
donit i groc. Peces d'uns 3kg, la
Planta rastrera, molt producti-
gust de fruits secs i s molt
blanca i verda, carn blanca fila-
carn no es gaire dola. S'aprofi-
va, rstica, aguanta la sequera.
dola.
da i de llavors negres. Es con-
ten les llavors per
Fruits d'uns tres quilos, verda,
La conservaci dels fruits s
serva tot l'hivern.
consum directe, ja que no tenen
rugosa i la carn d'un taronja
mitja. Fa uns fruits d'1 ,5kg,
S'usa per fer confitura.
pela. Llavors altament nutrivi-
intens, molt dola.
amb molta llavor. La pell s
tes i vermfugues.
Es conserva tot l'hivern i s'usa
molt fina i es pot cuinar sense
Sembra directa o fer planter en
per fer cremes.
pelar.
mavera, 1 m entre plantes.
alvols a la primavera, 1m en-
No es recomana fer planter en
tre plantes. No es recomana fer
arrel nua.
planter en arrel nua.
tre plantes.
tre plantes.
esponja, fregall
carbassa
d'aigua
carbassa del
vi del peregr
luffa cylindrica
lagenaria siceraria
lagenaria siceraria
Terradelles. Pla de l'Estany
Origen: Menorca
Origen: Pere Sach
Origen: Can Met Peric
gira-sol gegant
helianthus annus
Origen: Joaqun Arqu

Fraga Osca.
Plantes de ms de dos metres i
Planta enfiladissa, es recoma-
Planta
fulles
Planta corredissa molt resis-
normalment un cap per planta.
na emparrar per obtenir espon-
lleugerament piloses d'un olor
tent a plagues i malalties. Les
Les pipes sn bigarrades. El gi-
ges de bona
molt caracterstic. Molt resis-
flors sn blanques. S'aconsella
ra-sol era una collita com en-
qualitat.
tent. S'aconsella emparrar, aix
emparrar, aix els fruits no es
tre les tribus ndies d'Amrica
Prefereix climes temperats.
els fruits no es deformen. Es
deformen.
del Nord. Estudis arqueolgics
El fruit es cull quan est total-
poden utilitzar com a verdura o
Els fruits es poden utilitzar
situen cultius d'aquesta planta
ment sec i abans de les prime-
deixar-los assecar durant tot
com a verdura quan els collim
entre Arizona i Mxic cap al
res glaades. Es pela quan
l'hivern per utilitzar com a reci-
verds o b com a recipient de l-
3.000
est ben sec i la fibra restant
pient de lquids, flotadors o b
quids, flotadors o b per deco-
suggereixen que el gira-sol es
s molt til com a esponja o
per decoraci.
raci. Sembra a la primavera a
podria haver cultivat abans que
fregall.
Sembra:a la primavera a uns
uns 90-120 cm de separaci en-
el blat de moro.
90-120 cm de separaci .
tre plantes.
Sembra a la primavera, a 20cm.
corredissa
de
A.C.;
alguns
arquelegs
Com ja vrem informar al catleg de l'any passat, des de fa uns
Des del DARP es demana als pagesos que en cas de tenir indicis de
anys han aparegut plantes de teosinte (Zea mays spp. mays) en
que hi ha teosinte als seus camps, ho comuniquin immediatament
diversos camps de blat de moro de Catalunya, Arag, Navarra i
al Servei de Sanitat Vegetal. Com a mesures de precauci es
Poitou-Charentes (regi situada a l'Oest de Frana).
recomana netejar la maquinria, fer rotacions i guardar l'etiqueta
El teosinte s la planta silvestre ms propera del blat de moro, per
dels sacs de llavors.
tant es poden creuar, barrejar, pol.linitzar,..i alhora, respon de la

mateixa manera als tractaments. Per tant, tots els herbicides que
Com es va introduir el teosinte continua sense fer-se pblic. Hi ha
maten el teosinte tamb ho fan al blat de moro.
diferents
hiptesis:
des
que
vingus
barrejada
amb
llavor
contaminada, a que s'escaps de camps demostratius que les
"El TEOSINTE va avanant ...

I NING S'EN FA RESPONSABLE"
grans multinacionals de llavors havien fet a la zona d'Arag per

"ensenyar" als pagesos l'origen i evoluci del blat de moro. Per de
moment, cap empresa ha tingut cap conseqncia i de moment sn
els pagesos afectats els que estan carregant amb tots els costos
A Catalunya ja hi ha com a mnim 23 camps afectats (Mollerussa,
derivats de la introducci d'aquesta nova mala herba.
Gimenells, Pla de la Font, El Poal, Ivars, la Fuliola, El Palau o

Miralcamp). En total, unes 80 hectrees, si tenim en compte tota la
superfcie de les parcel.les afectades. A l'Arag, 56 parcel.les
afectades en 500 hectrees, i s'han produt prdues de rendiment de
ms del 30%, i a Frana es parla de fins al 50%.
A l'Arag s'ha prohibit sembrar blat de moro als camps afectats

com a mnim durant 3 anys. A Catalunya sembla que l'estratgia
ser diferent, i de moment no hi haur aquest tipus de prohibicions
ni sancions.
Quan es fa la collita s el millor moment per detectar les plantes

de teosinte al camp, ja que normalment sobresurten ms d 1m per
sobre del blat de moro.
blat de moro
de la creu
blat de moro de
la tia maria
blat de moro
d'escairar
blat de moro
per crispetes
zea mays
zea mays
origen: Berga
origen: Caldes de Montbui
lloc i any collita: TD 2014
zea mays
origen: Ecollavors
origen: Pau Gutirrez
La Garrotxa.
Vinya del Rei.
Alella
zea mays
Granes petites, grogues i vermelloses. Panotxes llargues i

estretes. Bona producci. Cicle
Varietat de grana bombada i
Aquesta
unes
Grana molt blanca i arrodonida.
curt. Sembra a finals de maig,
d'un color ataronjat vermells.
panotxes de mida mitja i gra
Al bergued es cuina un plat
a 20cm. Poseu en una paella
Bona producci. S'aconsella per
groc, molt dol i pell impercep-
tradicional amb aquesta varie-
olil, afegiu un grapat de blat de
l'alimentaci del bestiar.
tible.
tat, s'escaira i es cuina com si
moro ben escampat a foc viu i
Sembra a finals de maig, a
S'aconsella no treure les fulles
fos arrs o smola.
amb la tapa posada! Sentireu
20cm entre plantes.
que envolten la panotxa per
Sembra a finals de maig, a
com comencen a esclatar. Bai-
Cicle mig-curt.
coure a la brasa, s exquisit.
20cm.
xeu a foc mitj i sacsegeu una
Sembra a l'abril, a 20cm, al juli-
Cicle llarg.
mica. Quan ja no els escolteu
varietat
fa
ol ja es pot collir per al consum
esclatar, retireu del foc, poseu-
en tendre.
hi sucre o sal i barregeu.
tomquet
esquena verd
tomquet trvia
tomquet
pometa
tomquet
francs
lycopersicon esculentum
origen: Sadurn Play
Manresa.
Trvia
origen: Victria de la Fbrica
origen: Ernest Valls
Vilagrassa.
Lleida
origen: Rosa Vilar

Aguilar de Segarra

Varietat poc productiva i tarda-
Aquesta varietat s de fruit ar-
na, resistent als primers freds.
acostellat, ple i dol.
resisteix molt b els primers
rodonit, molt ple i carns. Color
Fruit vermell granats, arrodo-
Al madurar queden esquenes
freds. Fruit arrodonit i un pl
vermell intens i d'un sabor ex-
nit, sense marcar costelles, la
verdes. Bona conservaci i alt
aixatat. Marca poques coste-
quisit.
seva pell sembla
rendiment.
lles i s molt ple i dol.
Alt rendiment.
gravada. Sabor excel.lent.
El planter de tomaqueres es re-
comana fer-lo a la primavera i
trasplantar a uns 70cm entre
plantes un cop han passat les
glaades.
glaades.
glaades.
Fruit d'amanir, arrodonit, un pl
glaades.
Varietat
fora
productiva
tomquet
rosa ple
tomquet rosa
de l'etern
tomquet
tard de riells
tomquet
cor de bou
Manresa.
Nova de Lloartet
L'Ametlla del Valls
Llinars del Valls
Fruit d'amanir, en forma de cor,
origen: Sadurn Play
origen: Etern Verdaguer
origen: Pep Salsetes
origen: Llus d'Espinelves
pl, carns, amb molt poques
llavors, molt dol i amb un

Fruit d'amanir, marca molt les
Varietat excel.lent, en qualitat
Varietat rstica de fruit rod i
punt cid.
costelles, ple i dol.
agronmica i organolptica.
aixatat, molt ple i carns.
alt rendiment. Resisteix b els
Al madurar queden marcades
Fa uns fruits plens, carnosos,
Gust excel. lent i pell molt fina.
primers freds.
lleugerament esquenes verdes"
d'un color rosat precis, pell fi-
Bona producci.
desenvolupament vegetatiu, tot
na i sabor espectacular.
i que t una aparena d'estar
comana fer a la primavera i
vera, trasplantar a 50cm un cop
pansida. El planter de toma-
han passat les glaades.
queres es recomana fer-lo a la
primavera i trasplantar a uns
glaades.
70cm entre plantes un cop han
glaades.
passat les glaades.
Bona conservaci i
Planta de gran
tomquet llarg
tomquet petit
de mata baixa
tomquet
bombeta groc
tomquet
ampolla
Bergued
Mra d'Ebre
origen: L'Espunyola

Fruit
d'amanir,
allargat,
origen: Pere Pinyol
origen: Ampolla

pl,
carns, amb poques llavors i

molt dol. Bona conservaci i
Varietat de mata baixa, molt
Planta vigorosa, bona produc-
Planta vigorosa, bona produc-
alt rendiment. Resisteix b els
primerenca, bona producci de
ci de fruits petits molt dolos
ci de fruits petits molt dolos
primers freds. Planta de gran
fruits
en forma de bombeta que es
en forma de dtil.
desenvolupament vegetatiu, tot
dolos.
tornen grocs al madurar.
i que t una aparena d'estar
pansida. El planter de toma-
queres es recomana fer-lo a la
primavera i trasplantar a uns
glaades.
70cm entre plantes un cop han
glaades.
glaades.
passat les glaades.
petits
rodons,
molt
tomquet rosa
de girona o pera
tomquet
rosa de mura
tomquet verd
o de marge
tomquet
negre carb
Manresa
Navarcles.
origen: Sadurn Play
origen: Agrcola Calder
origen: Orist
origen: Pere Pinyol

Mra la Nova

Fruit arrodonit, carns, ple i
Varietat molt productiva.
Fruit d'unes sis costelles, xato,
dol. Quan madura agafa un
Destaca per la seva precocitat.
Fruit rosa, pell molt fina, mig
buit i agafa una coloraci rosa-
color verd intens.
s una de les varietatsde tom-
buit.
da.
Tradicionalment s'havia plantat
quet que fa els fruits de carn
Molt aromtic, i sabor intens.
T la pell molt fina i un gust
als marges per tal de confondre
ms fosca,
dol i intens bonssim.
a qui els volia agafar.
sn ms aviat xatos, de mida
mitjana, de pell molt fina, gust
afruitat i molt sucs.
trasplantar
glaades.
plantes un cop
glaades.
uns70cm
entre
de penjar
de can boguny
de penjar
mallorqu
de penjar
mala cara
de penjar
son gil
origen: Pep Lleuger
Can Boguny Castellar del Valls
origen: Mercat de Solsona
origen: Josefina
Tor
Varietat de mitja canya, cal en-
origen: Xisco Nadal

Son Gil
Mallorca
tuturar. Fa uns ramells enormes,
molt
carregats
de
Varietat de fruits rosats, ver-
tomquets
Varietat de fuits rodons, mida
Varietat de fruits rodons i
mellosos, fora grossos, allar-
arrodonits acabats en punta.
mitja, la pell queda d'un tacte
rosats. Es cultiva sense podar
gats i acabats en punxa.
Excel.lent conservaci i bons-
de cera, gens brillants i d'un
ni entururar.
Recollir just quan trenca el co-
sims.
vermell apagat. Fulla patatera.
El planter de tomaqueres es
lor i desprs d'uns dies sense
recomana fer-lo a la primavera
reg/pluja i si pot ser en lluna
i trasplantar a uns 70cm entre
vella.
plantes un cop han
vella. Es conserven penjats fins
passat les glaades.
a principis del segent estiu.
glaades.
Es
conserven
penjats
fins
principis del segent estiu.
ms
aviat
petits,
de penjar
bombeta
de penjar petit
del ramallet
pebrot blanc
de berga
caspsicum annum
de penjar de sant
jaume sesoliveres
origen: Jep Serra
origen: Pilar Pujol
origen: Can Bosc Bar

Foix
Les Franqueses del Valls
Sant Jaume Sesoliveres Anoia
Baix Empord
origen: Agrcola Calder

Navarcles
lloc i any collita: CB 2012
Varietat de fruits petits aca-
Fruits petits ataronjats d excel.
bats en punxa, d'un color ver-
lent conservaci. Formen uns
Planta vigorosa, rstica, fulla
mell
poms
patatera. El pags que ens va
que conv aclarir.
una mida d'un 15 cm.
donar llavor d'aquesta varietat
Gust molt dol, pell molt fina i
no l'entutora, el deixa rastrer i
de fcil digesti.
adaptat al sec.
vella.
Se'n pot fer conserves en vina-
vella.
gre i sal. Indicat per escalivar o
Fruit rod, de mida mitjana bo-
Es
intens
conserven
molt
penjats
dolos.
fins
florals
molt
carregats
Carn prima i molt clareta, t
na.
Es
T bona conservaci i alt rendi-
T un cicle molt rpid, interes-
ment.
vera, trasplantar a 50cm un cop
sant per zones fresques.
vera, trasplantar a 50cm.
conserven
penjats
fins
fregir, i molt bo confitat en oli.
pebrot de banya
pebrot de
quatre morros
caspsicum annum
caspsicum annum
origen: Vilafranca del Peneds.

pebrot
quatre cantos
pebrot rod
caspsicum annum
caspsicum annum
origen: Mart Rossell
origen: Ciutadella de Menorca
Sant Andreu de Llavaneres
origen: Pere sach
Vilanova de Bellpuig Lleida


Varietat de fruits carnosos de
Fruits grossos, rectangulars i
mida grossa, curta i ampla, de
Fruit rod, dol i molt aromtic.
Fruitmolt allargat, un pl car-
marquen els 4 morros, dolos i
pell gruixuda, amb quatre can-
Bonssim a l'amanida i ideal
golat i acabat en punxa, t la
molt aromtics. Ideal per esca-
tells molt marcats. Fruit acos-
per escalivar, ja que t carn do-
carn prima i pell molt fina. T
livar, ja que t carn doble i pell
tellat, dol i molt
ble i pell gruixuda, que surt
un sabor exquisit. Sembra: fer
gruixuda. Alt rendiment i bona
aromtic. Ideal per escalivar, i
sencera.
planter ben entrada la primave-
conservaci post-collita.
tamb molt bo pel consum en
Alt rendiment i bona conserva-
ra, per trasplantar a 60-80cm.
El consum en cru aporta gran
fresc ja que s molt dol i
ci post-collita.
quantitat de Vitamina C.
aromtic.
Sembra: fer el planter ja ben
Sembra: fer planter ben entrada
Sembra: fer planter ben entrada
entrada la primavera, per tras-
la primavera, per trasplantar a
la primavera, per trasplantar a
plantar a 60-80cm.
60-80cm.
60-80cm.
Varietat d'alt rendiment.
albergnia
blanca
albergnia
negra
okra
estels, aranya
solanum melongena l.
solanum melongena l.
abelmoschus esculentus
nigella damascena
origen: Arts
Bages.
origen: Mali
lloc i any collita: TD 2014

Cultiu exigent en calor, humitat
ambiental i sl rics en matria
Planta molt vigorosa, fa unes
orgnica i potassi.
Herba de la famlia de les ra-
mates altes i molt carregades
Fruits verd i allargats entre 1 -
nunculcies, de tija erecta, fu-
Gust suau, gens picant. pti-
de fruits allargats i negres.
4cm que s'han de recollir sovint.
lles
mes per escalivar o farcir ja
Gust intens. No absorbeix gens
Gust semblant a l'albergnia. s
estretes, flors de color blau cel,
que la pell s un pl gruixuda.
d'oli, ptima per fregir.
bonssima
freqent als fenassars.
S'aconsella
Sembra: planter ben entrada la
saltejada, al forn, amb truita...
Molt usada per fer rams de
abans de cuinar per evitar que
primavera, trasplant entre 60-
S'aconsella
flors seques.
absorbeixi molt d'oli alhora de
80cm.
guants ja que la fulla com el
Sembra:
cuinar-la.
fruit t pls urticans. Es reco-
20cm.
Sembra: planter ben entrada la
mana
primavera, trasplant 60-80cm.
abans de sembrar.
Planta
poc
vigorosa,
fruits
abombats i blancs.
deixar
en
aigua
al
posar
vapor,
bullida,
recol.lectar
en
remull
amb
12h
dividides
la
en
lacnies
primavera,
cosmos
rosa mstica,
znia
cresta de gall
equincia
cosmos binnipatus
zinnia elegans
celosia argentea
echinacea angustifolia
Alt Camp
origen: Pla de Manlleu

Planta de tija erecte, per de
port delicat, d'un metre i mig.
Floraci contnua fins les pri-
Flors de port alt d'una gran va-
Flors
una
Planta originaria d'Amrica. T
meres
cada
rietat de colors vius, vermells,
cresta que sembla de vellut
una clara acci contra les afec-
planta flors de diferents colors
grocs, fcsies, etc. de la fam-
d'un color fcsia intens. Floreix
cions bacterianes i vriques i
blanc,
lia de les astercees.
a la tardor. Molt bona conser-
estimulant del sistema immu-
fosc.
Fa flors fins a finals de tardor i
vaci un cop tallades.
nitari.
Aguanta molt b el vent i pot
s molt poc exigent en aigua i
Sembra: a mig primavera, a
Sembrar
crixer sense problemes en sls
fem.
40cm. Tarda 2-3 setmanes a
40cm i pels volts de la segona
pobres i amb poca aigua.
Sembra: a la primavera, a 40-
germinar.
tardor
glaades,
rosat,
Sembra:
40cm.
fent
porpra,
la
vermell
primavera,
60cm.
espectaculars,
fa
la
primavera,
extreure'n
l'aprofitament
medicinal.
com
l'arrel
a
per
recurs
alquequengi,
lli, bri,
cascall,
herba dormidora, orval f, bufeta grana de llinosa
papaver somniferum
origen: via d'en Pere Pareta

Foix
Baix Empord
physalis peruviana l.
origen: Oliva
Valncia
linum usitatissimum
calndula,
boixac,
calendula officinalis
Planta plurianual, molt resistent al fred. Flors de color ta-
Als Pasos Catalans, hom la
ronja intens. Els ptals tenen un
conrea com a planta ornamenPlanta vigorosa de mata baixa,
Tot i que s popularment cone-
apreciat s teraputic. Mace-
Les llavors, comestibles, s'usen
sembra primavera. Fruits que
guda pel teixit que se n'extreu,
rats en oli s un excel.lent repa-
en confiteria i en la confecci
maduren a la tardor quan la
tamb t caracterstiques me-
rador
de preparats emol.lients. En la
bossa que les cont s'asseca.
dicinals i per la producci de
consumeix a les amanides, com
medicina popular i antiga era
Baies taronges i aromtiques
mel. Molt interessant com adob
a condiment o colorant als gui-
tradicional d'emprar decoccions
de la mida d'una anou. Sembra:
en verd ja que millora l'estruc-
sats.
de cpsula de cascall com a
fer planter a primavera, tras-
tura superficial de sls argilo-
Sembra:
plantar a 60cm.
sos.
S'aconsella plantar-ne entre les
a calmant de dolor.
Sembra: directa, de mar a juny
tomaqueres per atraure fauna
Sembra a finals d'hivern.
(0,5-1 g/m2).
til.
tal
i tamb s subspontnia.
sedant i somnfer i tamb com
de
la
pell.
la
Tamb
es
primavera.
alfbrega
alfbrega
de fulla ampla de fulla menuda
ocimum basilicum
ocimum basilicum
origen: mare Armando
origen: Sussana Mart

Roquetes
Sabadell
Baix Ebre.
alfbrega
morada
julivert
del pas
ocimum basilicum purpurasens
petroselinum crispum
origen: Pau Pmies

Balaguer
origen: Solsona
Noguera
Varietat de port vigors, de fu-
Varietat rstica, vigorosa, amb
Sembra primavera. S'usa com
lles morades grosses i denta-
gran resistncia a les glaades.
ques. S'usa com a condiment,
a condiment, per espantar mos-
des. T un aroma molt intens,
Molt aromtic.
per espantar mosquits i es re-
quits i es recomana sembrar-ne
estimulant i digestiva. Es po-
Sembra: directa, cap al febrer,
comana sembrar a l'hort per
a l'hort per evitar atacs de
den preparar magnfics vina-
a 15-20cm. T una germinaci
evitar atacs de pug.
pug.
gres que prenen el color porpra.
molt lenta; es pot posar en re-
Sembra: primavera, a 40-50cm.
S'usa com a condiment, per es-
mull 48h abans de sembrar per
pantar mosquits i es recomana
accelerar la germinaci.
Fulles grosses i molt aromti-
Sembra:
50cm.
primavera,
40-
sembrar
l'hort
atacs de pug.
per
evitar
tabac
tabac de pota
safr rom,
safran,
clavell d'ndies
nicotiniana tabacum
nicotiniana tabacum
carthamus tinctorius
tagetes erecta
origen: Pere Sach
origen: Menorca
Lleida.
origen: Pla de Manlleu

Varietat de mata baixa, fulles
Planta originalment utilitzada
per
verd fosc molt enganxoses i
per les seves flors des de molt
Fa una mata fins a un metre de
purets
d'aroma molt fort. Interessant
antic, utilitzades com a colo-
dimetre si es planta en terra
anomenats senyorites. Apart
per atraure fauna til i elaborar
rant. Actualment es cultiva per
fonda. Flors d'un taronja intens,
s una planta molt interessant
preparats
les seves llavors molt riques en
de maig a setembre. Planta de
per atraure la fauna til i ela-
cont nicotina i anabasina amb
oli.
la famlia de les compostes i
borar preparats vegetals ja que
propietats insecticides.
Pot
metre
originria de Mxic. Acci re-
cont
d'alada, i unes flors d'un to-
pel.lent i nematicida, s'aconse-
anabasina) amb propietats in-
vera, en alvol, trasplantar a
ronja molt viu. s molt resis-
lla sembrar entre tomaqueres.
secticides.
60cm.
tent
Sembra: a la primavera, a 60-
Es preparen dilucions o en pols
Transplant molt delicat! Pel que
sensible al fred.
i tamb el fum uitilitzar en ma-
pot ser interessant fer sembra
Sembra: a la primavera, a uns
gatzems o hivernacles.
directa.
50 cm.
Varietat
que
elaborar
els
s'utilitzava
coneguts
alcaloides
(nicotina
vegetals,
ja
que
arribar
la
fer
1,5
sequera,
molt
80cm.
coriandre,
salindria
faclia
coriandrum sativus
phacelia tanacetifolia
slvia vermella,
slvia romana
coral.l
salvia splendens
salvia sclarea l.
Planta originaria de la zona que

va del sud-oest d'Asia fins el
frica del Nord. El cultiu s
metre
molt senzill, es comena a re-
Planta d'uns 80 cm molt mel.l-
que no tolera el fred. Creix com
d'alada, fulles d'un pam, rugo-
collir les fulles fresques al cap
fera. Fa unes flors d'un porpra
ses.
d'un
precis durant unes 8 setma-
Espectaculars
inflorescncies
S'adapta a tot tipus de sl i no
nes.
blanquinoses-violcies i d'aro-
li cal gaire aigua. La planta
Molt bona per adob en verd ja
creixen des del centre de la
ma molt intens.
fresca o seca s'usa com a con-
que millora l'estructura del sl
planta, de color vermell bri-
Usos: mel.lfera, l'essncia per
diment i tamb les llavors que
perqu fa moltes arrels i com
llant, tubulars.
fixar aromes, infusi per vigo-
tenen un aroma i gust ms su-
que t un creixement molt rpid
Floraci molt llarga.
ritzar i tonificar.
au.
ofega les males herbes.
Sembrar la llavor a la primave-
Sembra: planter a la primavera,
pans, salsitxes i altres. s un
Sembra
ra.
trasplantar a 1m.
dels ingredients del curry.
d'agost (1 g/m2).
s anual en zones fredes, ja
mxim
elliptiques,
un
metre.
amb
un
Fulles
marge
lleugerament dentat. Les flors
Planta
bianual
d'un
mes
Molt
d'haver
usat
per
sembrat.
especiar
de
mar
finals
adob verd
d'hivern
adob verd
d'estiu
fagopyrum esculentum,
Lloc i any collita: PA 2014

fajol
mill
panicum miliaceum,
sorghum bicolor
melca
vicia erbilia l.
x. triticosecale
avena strigosa

erb
blat segoler
civada negra
erb
fenigrec
vicia erbilia l.
trigonella foenumgraecum
Es pot consumir crua o cuita.
Varietat que el 1813 ja es menci-
Molt resistent al fred.
onava l'existncia d'una remo-
forma
de
nap
deixem
sada per incorporar en terres
freds, entrant a la primavera
Anglaterra, Moore et Abercrom-
descansar a l'estiu. S'aconse-
pobres i horts en funcionament
per a collir a la tardor. En cli-
bie a "Gardener's Calendar and
lla sembrar desprs d'una pluja
o per qui busqui l'aprofitament
mes mediterranis es pot sem-
General Directory". T un cicle
o regar abans, ja que no tindr
per pasturar o dallar. Totes les
brar a finals d'estiu i collir per
molt rpid.
bona naixena si hi ha crosta.
espcies d'aquesta barreja te-
primavera.
Fa l'arrel rodona i plana, de pell
Tenen rebrot noms si es sem-
nen bon rebrot.
lenta (4/5 setmanes). Es poden
molt fina i carn violeta intens.
bra a mig abril i es pot sem-
Dosi sembra: 0.9kg/100 m2.
aclarir fins a 10-15cm. Li calen
Fulles estretes i vermell fosc.
brar
S'aconsella sembrar a la tar-
terrenys flonjos i sense adob
Sembra directa a uns 10cm,
dor.
fresc, com la pastanaga.
preferentment de mar a juliol.
pels
fins
horts
que
mig
sembra: 1kg / 100m2.
juliol.
Dosi
Germinaci
climes
en
Sembra:
sada
en
latxa
Aquesta combinaci est pen-
Aquesta combinaci est pen-
directa,
molt
mostassa
blanca
alfals
Els
germinats
sn dels pocs aliments
que encara sn vius quan els consumim.

Sn els embrions de futures plantes, i per tant, es
troben en ple desenvolupament i ens aporten un munt
de substncies, que, a ms, l'organisme pot assimilar
fcilment
Passos per a fer germinats
sinapis alba
medicago sativa

Crucfera
mel.lfera
molt
interessant per la seva arrel pivotant i pel seu rpid creixement,
que
adventcies.
ofega
Dallar
les
just
herbes
quan
comena a florir per una eficcia mxima. Es pot fer servir

com a adob en verd.
Sembra: directa, de mar a setembre,
en
una
dosi
de
gr/m2com a mxim.
No sembrar abans ni desprs
d'altres
crucferes
nap, etc.).
(col,
rave,
Planta farratgera de la famlia

de les Lleguminoses, que pot
Rentar i posar en remull les llavors les hores que convinguin. Hi ha qui hi tira unes gotetes d'aigua oxigenada per evitar contaminaci per patgens.
Passat el temps de remull, escrrer i esbandir b amb
aigua tebiona.
arribar de 30 cm a 80 cm d'alada. Les seves flors sn de color
Deixar el pot tombat, deixant que les llavors reposin,
blau. La seva tija s prima i
esbandint 2-3 cops els primers dies i desprs amb un
pot formar diverses agrupaci-
cop n'hi ha prou. Cal mantenir les llavors a uns 20
ons de flors petites.
graus, humides i ben oxigenades.
Les seves arrels sn molt llargues per suportar la sequera

del terreny. Aquest cultiu com
adob en verd s molt interessant ja que fa una aportaci
important de nutrients. Arrelament extens i profund. Normalment plurianual.
Quan els brots tenen de 2 a 3 cm de llarg, cal que el

pot rebi llum solar indirecta unes 2 hores, aix lesfulles es tornen verdes. Afavorir la presencia de vitamina C i que tingui ms bon gust.
Un cop fets, els podem guardar a la nevera una setmana aproximadament.
brots de
gira-sol gegant
brots de
mostassa blanca
brots de nap negre

de muntanya
brots de blat de
moro d'escairar
helianthus annus
sinapsis alba
brassica napus
zea mays
Els brots germinats de mostassa blanca sn importants per

les protenes i els carbohidrats,
a ms de vitamines A, B, C i
Les llavors de gira-sol germina-
sals minerals.
Els germinats de nap tenen una
Els brots de blat de moro tenen
des sn molt riques en prote-
Estimulen la circulaci i actuen
alta activitat antioxidant, se-
alt
nes,
com analgsic muscular.
gurament degut al alt contingut
necessari
magnesi, ens ajuden a mantenir
Tamb sn un bon remei contra
de flavonoides, els compostos
tensi muscular, especialment
les dents i els ossos sans i
la febre i el constipat.
fenlics ms estesos entre les
al tracte intestinal.
forts.
Brots molt saborosos i intensa-
crucferes relacionats amb la
Tenen molta vitamina D i grei-
ment picants, que faran molt
reducci del risc de desenvolu-
xos insaturats.
ms originals les amanides.
par malalties cardiovasculars,
s un aliment perfecte per l's-
La mostassa s una llavor mu-
diabetis o cncer.
ser hum.
cilaginosa: necessita un tipus
fsfor,
calci,
potassi
especial de germinadora.
contingut
per
en
magnesi,
conservar
la
brots de
rave negre
brots de ruca,
ruqueta, rucula
brots de
col calderina
brots de berro
de jardi o d'hort
raphanus sativus
eruca sativa
brassica oleracea
var. acephala
lepidium sativum
Ajuda a la funci heptica i estimula la vescula biliar. Un ne-
Brots molt rics en vitamina A i
tejador
C, minerals: calci, ferro, fsfor i
Planta de la famlia de la mos-
consumir en cures regulars per
magnesi.
tassa, es menja amanit i el seu
desintoxicaci efectiva.
Obre la gana, diurtica, regene-
Es pot consumir com a acom-
rativa i enforteix el sistema in-
panyament d'amanides, entre-
munitaris
pans , truites , sopes.
originria de la regi mediterr-
De la famlia de les Crucferes,
nia; es troba com a planta sil-
cont vitamina A, B1, B2, B3, C,
vestre i conreada.
ferro, potassi, magnesi i fsfor.
T mltiples propietats medici-
s antiescorbtica i estimulant
nals, ja citat per Font i Quer:
del fetge i la vescula , i tamb
prevenci
t virtuts descongestionantes i
lars, antioxidant, revitalitzant i
reumatismes, processos anti-
antioxidant.
digestiva.
nicotina, etc.
de
gran
abast
per
una
de
planta
problemes
ocu-
La
famlia
substncies
de
la
col
cont
ensofrades
molt
tils per prevenir el cncer.

Quan s germinat, no s tan
indigest. A ms, s una font
excel.lent de calci, potassi i
magnesi.
gust s picant.
T alt contingut en sals i minerals, vitamina A, B1, B2, B3, D, i
C, s aperitiu, tnica, dirtica,
etc..
Ideal para neteges intestinals i
remineralitzar-se.
Especialment indicada en processos
anmics,
bronquitis,
brots d'alfals
taula orientativa per a germinar

llavors
dificultat
medicago sativa
El germinat de llavor d'alfals s
el ms conegut pel seu sabor
suau, textura fina i facilitat de
germinaci: en tan sols 3-4 ho-
gust
molt dol
6/8 h
5/6 dies
Alfbrega*
xxx
15 m.
15/20 dies
Col
xx
4h
4/6 dies
dol/ lleument amarg
Mostassa*
xx
8h
6/8 dies
picant
Ceba
xx
12 h
8/10 dies
picant
Rave
xx
5/6 h
4/5 dies
picant
Ruca*
xxx
15 m.
5/6 dies
Gira-sol
xxx
6/8 h
8/10 dies
picant/sper aromtic
fresc i cruixent
* Aquestes llavors estan envoltades per un muclag, quan s'humiteja.

Llegenda de la dificultat de les llavors a germinar:
x:
Fcil i rpid
xx: Cal una mica d'habilitat
xxx: Cal fora habilitat.
minaci.
Cont molta clorofil.la, vitami-
Tamb aporta grans quantitats
germinaci
Alfals
res de remull i 3-4 dies de ger-
na A, complex B, C, E, G, K y U.
remull
Per tal que les llavors germinin, noms els hi cal aire, sol , aigua i caloreta.
de ferro, calci, magnesi, seleni,

zinc, fsfor sofre i el amino-
Material necessari: Un pot de vidre de boca ampla, una gassa o "mitja" per
cids ms importants.
tapar, una goma elstica, 3 cullerades de llavor, aigua i espai clid per la
Combat la fatiga i la debilitat.
germinaci.
La botnica del deseo - el mundo visto a travs de las plantas, Michael Polland Ed. Navarrorum Tabula
Qui selecciona a qui?
Aix doncs, qu sap el gos daquest
mn que el seu ancestre
salvatge no sap? El que el gos entn- el tema sobre el que sha

Podrem dir que el terme espcies domesticades, s parcial,
especialitzat durant els 10.000 anys que ha estat evolu cionant
ens dona la impressi equivocada que som nosaltres els que es-
al nostre costat s a nosaltres: les nostres necessitats i
tem al mando. Automticament pensem en la domesticaci
desitjos, les nostres emocions i valors, els quals sha incorporat
com a alguna cosa que nosaltres li fem a altres espcies, per
als seus gens com a part duna sofisticada estratgia de
tamb t sentit pensar-ho al revs, una intelligent estratgia
supervivncia. Si poguessis llegir el genoma dun gos com un lli-
evolutiva per satisfer els seus propis interessos. Les espcies
bre, aprendries molt sobre qui som i el que ens fa comportar-
que shan passat els ltims 10.000 anys intentant esbrinar la
nos com ens comportem.
millor manera dalimentar-nos, curar-nos, vestir-nos, embriagarnos i seduir-nos de tantes maneres, constitueixen un dels mi-
Normalment no li donem tant valor a les plantes com als ani-
llors triomfs de la de la naturalesa.
mals, per podrem dir el mateix sobre el llibre gentic de la pomera, cnnabis o la patata. Podrem llegir volums sencers sobre
s sorprenent que normalment no considerem a la patata, cabra
nosaltres en les seves pgines, arxius dinformaci tant cultural
o al gos, com les criatures ms extraordinries del mn natural.
com natural. LADN daquella tulipa color marfil que cont la in-
Les espcies domesticades no ens inspiren el respecte dels seus
formaci precisa datraure NO latenci duna abella, sin la
cosins salvatges. Pot ser que la evoluci premi la interde-
dun turc dels temps de lImperi Otom; t bastant a dir-nos so-
pendncia, per els nostres jos pensants continuem lloant la
bre la idea de bellesa daquella poca. El que s molt menys ob-
independncia. El llop sembla que ens impressiona ms que el
vi, al menys des del nostre punt de vista, s que aquestes
gos. No obstant, hi ha 50 milions de gossos a Amrica i noms
plantes han estat ocupades, al mateix temps en la tasca de re-
10.000 llops.
fer-nos a nosaltres.
Aquest llibre parla tant dels desitjos humans que ens connecten
amb aquestes plantes, com de les plantes mateixes. Els desitjos humans formen part de la histria natural de la mateixa
manera que ho fa la preferncia dels colibrs pel vermell o de la
punts de venda
BARCELONA
FEIXA VERDA TORRE DORDA, VENAT MATA, 20. MATAR
AGROQUMICA OLL C/FRANCESC SAMARANCH, 6. MOLINS DE REI
formiga per la melassa dels pugons. Aquest llibre explora la
LA GRANA. LA FARINERA. SANT VICEN DE CASTELLET
histria social daquestes plantes, integrant-les al nostre relat i
BOTIGA MN SANT BENET. CAM DE SANT BENET. SANT FRUITS DE BAGES
alhora s una histria natural dels 4 desitjos humans que per
La Perla del Valls Carretera del Masnou S/N (Km 14.200) Granollers
estmul i satisfacci, aquestes plantes han evolucionat
Polland sinteressa no noms com la patata va alterar el curs

de la histria europea o com el cnnabis va ajudar a encendre la
revoluci romntica a Occident, sin tamb la manera de com
El Graner de Gelida C/ DEL SOL, 9. GELIDA

AGROPEQUARIA DEL MOIANS CTRA BARCELONA, 10. MOI
Sebasti Mart Gasch MAS EL JALECH. BALENY
AGROBOTIGA JUNYENT C/BELLMUNT, 12 DE GURB i C/ NOU, 95. VIC
TOT SANS MAS FORN LA CABRA. GURB
ECOPLANTER TONI CASTILLO. ARGENOLA
les idees de les dones i els homes van transformar la aparena,
TRES UNCES C/ ST MAG, 67. IGUALADA
el gust i els efectes mentals daquestes plantes. A travs del
CAN MALLORQU MERCAT DE LA INDEPENDNCIA. TERRASSA
procs de coevoluci les idees humanes es transformen en fets

naturals: el contorn dels ptals duna tulipa, o el gust cid duna
poma.
ECOCENTRE Av. Diagonal,329 tda.2. BARCELONA

El meu hortet urb c/ Valncia, 121 local 2. BARCELONA
VITAMINA NATURA Rda Guinard, 147. BARCELONA
TARRAGONA
La Vianda C/ Hort de la Vila, 3. ROQUETES
La domesticaci va molt ms enll d'arrels gruixudes i ovelles

dcils;
la descendncia que ens ha deixat la vella uni entre
plantes i persones s molt ms estranya i meravellosa del que

podem pensar. Hi ha una histria natural de la imaginaci humana, de la bellesa, la religi i possiblement tamb de la filosofia.
El Maset MERCAT CENTRAL. REUS

ECOTENDA av. MARI FORTUNY, 52. REUS
LLEIDA
LA GARBIANA PAGESA PL DE LA GUAL, 1. TARROJA DE SEGARRA
TOT CAMP PALLARS, SCP. C/ Adoberies, 7. TREMP
GIRONA
Subministraments agrcoles Can Cornell C/Baci S/N. GIRONA
Hort d'en Bas Ctra Osor S/N. ANGLS
verdures de sota terra ***
***
2'40
salsif
225
xiriva
2.520
remolatxa
345
rave mallorqu
604
rave negre
606
nap negre
300
pastanaga nant 1.027
2'40
ceba figueres
414
ceba de cornet 270
nap blanc
292
4
750
7.560
1.000
2.016
5.050
8.040
3.002
8'80
3.001
1.620
1.755
10
15
25.200
3.036
6.048
15.150
24.522
9.085
35'20
15.008
10.000
75.600
18.048
30.300
51.456
140'80
75.038
verdures de fulla ***
***
2'40
berros
416
ruca
294
col del trinxat
151
2'40
col pell de galpet 169
escarola
300
bleda
201
porro
330
espinac
522
4
2.080
4.500
1.510
8'80
1.690
3.000
1.120
3.465
5.394
10
15
6.500
15.600 32.000
4.530
35'20 140'80
18.015 144.244
18.000
19.800
54.027 348.000
enciams ***
***
negret
llengua de bou
maim
sucre
morella
escarxofet
meravella
escaroler
dels tres ulls
roma prat
carxofet
llarg de seriny
variats
2'40
317
272
512
240
238
234
261
255
201
249
300
275
300
35'20 140'80
12.068 79.400
8.081 42.494
31.992
15.044 79.600
15.600 79.560
8.016
8.058
25.232 166.000
llegums ***
***
2'40
42
35
2'40
cigr pedrosillano 168
cigronell
151
psol de ganxo 70
fesolet
60
estirabec
52
fava reina mora
fava del pas
8'80
1.588
1.543
4.018
1.408
2.706
1.560
1.569
1.503
1.524
2490
3.000
1.350
4
110
100
4
501
499
200
180
150
...estirabec, altres quantitats
20
1.079
70
4.301
10
1.501
15
540
507
30
3.500
1.080
1.004
llegums ***
***
2'40
mongeta del cuc 54
mongeta groga 43
mongeta perona 51
mongeta del carai 38
mon.collsacabra 60
mongeta custdia 60
mon.llaminera
52
mongeta ganxet 58
4
180
150
146
10
540
500
502
15
1.080
1.000
1.002
200
180
151
165
500
504
1.008
500
1.000
30
45
... mon.llaminera, altres quantitats 3.001
... mon. perona, altres quantitats 2.100 4.000
... mongeta del cuc, altres quant. 2.000
... mongeta ganxet, altres quant. 3.240
extensius ***
***
2'40
blat de moro...
b.m. de la creu
58
b.m. de la tia maria 62
8,80
290
304
2'40 4
b.m. d'escairar
73
405
b.m.per crispetes 134 504
gira-sol gegant 55
723
20
gira-sol gegant 12.700
35
66
1.450
1.501 6.006
10
15
1.008 2.007
1.806 4.502
2.705 5.410
cucurbitcies ***
***
2'40 4
24 96
sndria ratllada
25 207
sndria del pas
27 102
mel alozaina
45 99
mel pinyonet
19
cogombre llimona
24 102
cogombre del pas
23 102
carbass del pas
carbasso blanc q corre 29 102
carbassa...
...petita
... del cel
... cabell d'ngel
... del bon gust
...potimarrn
...esponja
... per pipes
... del vi
... d'aigua
27
24
24
44
26
23
22
20
21
99
102
102
99
100
10
15
805
499
499
500 1.000
497 1.003
504 999
504
502
500 1.001
500
135
122
albergnia i okra ***
***
albergnia...
...negra
...blanca
okra
2'40 8'80
112 896
120 1.008
106 551
35'20 140'80
4.502 23.072
5.040 28.080
3.613 18.013
tomquets de penjar***
***
tomquets ***
***
2'40
tomquet ple
...rosa ple
55
...rosa etern
59
... cor de bou
70
...tard riells
50
...esquena verd 61
...trvia
62
...pometa
68
...francs
62
tomquet de color...
... verd, de marge 77
... negre carb 70
tomquet petit
...bombeta groc 49
...ampolla
60
tomquet buit...
...rosa girona
62
...rosa de mura 56
8'80 35'20 140'80
278
590
354
500
618
620
1.020
5.015 20.060
2.017 10.089
5.000 50.000
6.025
6.045
10.200
849
700
4.246
7.000
21.230
65.100
984
450
5.018
2.400
25.288
12.000
620
596
6.045
6.020
60.140
2'40
...bombeta
79
...son gil
74
...sesoliveres
59
...can boguny 61
...mallorqu
65
...mala cara
61
...ramallet
70
***
8'80
398
761
590
618
652
616
700
35'20
2.388
3.807
6.018
6.180
6.520
6.160
8'80
403
434
644
290
417
35'20
2.520
2.170
3.381
3.058
3.002
pebrots ***
blanc de berga
pebrot banya
dels 4 morros
dels 4 cantos
pebrot rod
2'40
75
62
80
43
69
adobs en verd ***
***
faclia
fenigrec
erb
alfals
adob d'estiu
adob d'hivern
mostassa
140'80
12.537
19.035
39.235
32.136
65.200
60.676
140'80
15.120
10.695
16.583
18.070
16.541
2'40 4
10
14
952 4.760
1.400 4.200
700 2.000
100g. 500g. 1 kilo
1 kilo
1 kilo
4
10
15
20
10.000 45.000 90.000 1kilo
flors, fruitetes i condiments ***
***
fals safr
coriandre
julivert
alfbrega...
...fulla ampla
...fulla menuda
... fulla morada
alquequengi
clavell d' ndies
estels
cosmos
znnia
cresta de gall
calndula
tabac sach
tabac de pota
salvia romana
slvia vermella
lli
equincia
cascall
2'40 8'80 35'20 140'80

27
196 1.020
615 3.075
144
140
57
91
90
191
104
45
102
46
100
100
300
251
188
248
160
1.416
1.400
632
1.001
5.015
1.030
520
452
1.025
14.301 90.624
6.037 32.200
10.050 51.870
20.060
4.520
1.000
1.000
3.000 20.150
1.700
1.034
1.600
germinats ***
***
alfals
gira-sol
mostassa
nap negre
rave negre
ruca
col calderina
berro jard
blat moro...
...d'escairar
***
4
100g
720
10.000
9.500
5.000
4.500
4.200
2.000
4
400
10
500g
2.700
45.000
28.500
15.000
15.600
4.530
6.500
10
1.000
15
20
1 kg
5.400 1kg
90.000 1kg
60.000
29.700
32.000
15
40
2.000 5kg
correu contrareemborsament ***
fins 1kg
de 2 a 3.9kg
de 4 a 5.9kg
de 6 a 7.9kg
de 8 a 9.9kg
de 10 a 11.9kg
catalunya espanya
5'42
6'53
6'22
7'20
7'02
8'35
7'81
9'50
8'61
10'64
9'49
11'89
canries
8'18
9'53
11'51
13'63
16'82
19'61
l'enviament es realitza per correu postal; del 15/01 al

30/04, dimarts i divendres la resta de l'any, els dimarts
Gratuits a partir de 120 si s de menys de 5kg
Tarda de 24/72h, i s'envia SMS per informar de l'entrega
Gener
Febrer
Mar
Abril
Maig
Juny
Juliol
Agost
Setembre
Octubre Novembre Desembre
tomquet, tomquet,
tomquet, tomquet penjar, col,
tomquet,
enciam ,
ruca,
tomquet,
col,
bleda,
col,
pebrot,
pebrot,
pebrot,
pebrot,
pebrot,
bleda,
fava,
pebrot,
bleda,
enciam , espinac,
bleda,
albergnia, albergnia, albergnia,
mel,
mel,
albergnia,
enciam ,
psol,
enciam ,
espinac, escarola,
enciam ,
mel,
sndria,
sndria,
mel,
mel,
escarola,
ruca,
estirabec,
mel,
espinac,
escarola,
espinac,
fava,
cogombre,
cogombre,
sndria,
sndria,
ruca,
fava,
crixens,
sndria,
escarola,
ruca,
escarola,
psol,
carbassa, mongeta tendra ruca,
carbass,
fava,
carbass,
psol,
borraina,
fava,
ruca,
fava,
estirabec,
col,
carbassa,
psol,
carbassa,
mongeta seca, nap, mongeta tendra, psol,
estirabec,
rave,
psol,
espinac,
bleda,
col,
estirabec,
cogombre,
card, mongeta tendra, fava,
ceba,
estirabec,
estirabec, crixens,
enciam,
enciam ,
bleda,
espinac,
espinac,
crixens, mongeta seca, psol,
espinac,
crixens, borraina, adob verd,
crixens,
escarola,
enciam ,
enciam,
bleda,
xirivia,
rave,
julivert,
bleda,
crixens, estirabec, borraina,
borraina, carbass,
card
enciam, mongeta tendra,
nap,
ceba,
api
enciam,
crixens,
rave,
xirivia,
rave, mongeta tendra, carbass, mongeta tendra,
mongeta tendra, rave,
card
adob verd,
xirivia,
ceba,
rave,
ceba,
crixens, remolatxa
crixens,
blat de moro, blat de moro,
carbassa,
borraina, adob verd, julivert,
ceba,
adob verd, borraina,
blat de moro, flors vries, flors vries,
crixens,
card,
api
cogombre,
rave,
julivert,
julivert,
xirivia,
xirivia,
rave, mongeta tendra, crixens,
alfbrega, alfbrega
ceba,
api
api
nap,
nap,
ceba,
xirivia,
crixens,
adob verd,
rave,
rave,
adob verd,
borraina,
xirivia,
julivert,
remolatxa,
remolatxa,
julivert,
nap,
borraina,
api
porro,
porro,
api,
rave,
rave,
flors vries,
julivert,
gira-sol
remolatxa,
remolatxa,
alfbrega,
api,
porro,
porro,
gira-sol
flors vries,
julivert,
adob verd,
alfbrega,
api,
julivert,
Aquesta taula vol ser una orientaci del que podeu sembrar durant lany.
flors vries, alquequengi,
api,
Per saber quan sembrar cal que tingueu en compte si esteu en una zona
gira-sol
alfbrega,
flors vries,
clida o fresca, obaga o soleia, quan sn les primeres i ltimes glaades etc..
alfbrega, alquequengi,
de fet, el millor seria que ho preguntssiu a la gent de la vostra zona!
gira-sol
alquequengi,
gira-sol
calendari de sembra
www.lesrefardes.com tel:630483434

Cataleg Refardes 2016

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Cataleg Refardes 2016

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

pagesos

Tradicionalment estava clarssim que les

ci possible. Cal idear noves i nombroses

formes de defensa i resistncia per tal que

puguem decidir qu i com volem menjar, i

qu i com volem cultivar.

bal, latur i la prdua de petits agricultors.

Per Denunciar i lluitar contra la privatitzaci/especulaci vers la biodiversitat.

La Caseta (Alt Peneds)

Coordinar els graners de la Xarxa, empoderar-nos i tenir incidncia poltica en tot el

relacionat amb la biodiversitat cultivada, de forma assambleria i horitzontal.

Banc de llavors de Collserola (Barcelons)

Donar suport a la creaci de nous graners.

Banc de llavors de Roda de Ter

Ens podeu trobar tamb a:

Les llavors que oferim

han estat cedides per agricul-

Sha treballat per

als consumidors, restauradors i pagesos de

lexistncia daquestes varietats i la importncia de conservar-les i mantenir-les als horts

seguint els protocols ofici-

La vida til de les llavors

s una associaci d artesans de lla-

Als sobrets no indiquem la data lmit ds.

vors. Lobjectiu principal s lintercan-

legislaci, producci, neteja, envasat i

Actualment en formen part sis

empreses franceses, una belga i nosaltres.

que l'nica indicaci vlida que podem donar s la data de la recol.lecci.

recordeu que de totes aquestes

cal valls (cv)

mas serrarica (ms)

mas el segals (ls)

cal pauet (pa)

Parc Natural del Montseny, a

argila i la resta llims) situa-

800m d' alada, amb hiverns

que hi menen la terra.

da a la plana de Vic, a 500

freds i estius suaus, de plu-

Cria de bestiar i producci de

viometria fora alta.

farratges i grana pel con-

fondals i clima continental

Es rega amb aigua provinent

sum hum i animal.

amb estius moderats per la

Usen la biodinmica com a

1978 a la producci d'hortalissa i elaboraci de sucs i

mtode de treball, on s'esta-

A l'hivern s'hi acumula l'aire

bleix una relaci entre la terra i el cosmos.

cal i tamb aigua recollida

Finca d' 1,80 ha. d'horta de

torre dorda (td)

can bosc del bar

mas collbah (mi)

Finca franco-argilosa, vessant

herncia des de fa 6 anys, dedicada

Les refardes (re)

Finca situada on el riu Ter

mar, pel que t una climato-

logia molt especial, doncs el