PROTOCOL

Magnetisme i superconductivitat
Jlia Ferrer Ortas, Andrs Fonts Santana i Sergi Plana Ruiz
Primavera 2015

Continguts
0 Introducci
0.1 Origen del magnetisme . . . . . . . . . . . . . . . .
0.2 Moment magntic atmic . . . . . . . . . . . . . . .
0.3 Lmits del magnetisme quntic . . . . . . . . . . . .
0.4 Objectes quntics, macroscpics i nanomtrics . . .
0.5 Noms importants a la histria del magnetisme . . .
0.6 Magnituds i unitats en magnetisme . . . . . . . . .
0.7 Origen de la Superconductivitat . . . . . . . . . . .
0.8 Angular momentum and spin (Ferran Maci Lecture)

.
.
.
.
.
.
.
.

.
.
.
.
.
.
.
.

1 Magnetisme a escala nanomtrica

1.1 Magnetisme atmic . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
1.1.1 tom monoelectrnic . . . . . . . . . . . . . . .
1.1.2 toms multielectrnics . . . . . . . . . . . . . .
1.1.3 Configuraci electrnica. Regles de Hund . . . .
1.1.4 Interacci amb el camp cristall . . . . . . . . .
1.1.5 Operadors equivalents de Stevens . . . . . . . .
1.1.6 Magnetisme dels toms . . . . . . . . . . . . . .
1.1.7 Diamagnetisme. Susceptibilitat diamagntica .
1.1.8 Paramagentisme. Susceptibilitat paramagntica
1.2 Molcula dHidrogen . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
1.3 Interacci dintercanvi i Anisotropia magntica . . . . .
1.3.1 Hamiltoni dintercanvi . . . . . . . . . . . . . .
1.3.2 Hamiltoni danisotropia . . . . . . . . . . . . .
1.3.3 Hamiltoni dinteracci dipolar . . . . . . . . .
1.4 Partcules monodomini i superparamagnetisme . . . . .
1.4.1 Introducci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
1.4.2 Relaxaci magntica . . . . . . . . . . . . . . .
1.4.3 Relaxaci magntica. Clcul de M(t) . . . . .
1.4.4 Corbes ZFC i FC . . . . . . . . . . . . . . . . .
1

.
.
.
.
.
.
.
.

.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.

.
.
.
.
.
.
.
.

.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.

.
.
.
.
.
.
.
.

.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.

.
.
.
.
.
.
.
.

.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.

.
.
.
.
.
.
.
.

.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.

.
.
.
.
.
.
.
.

.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.

.
.
.
.
.
.
.
.

.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.

.
.
.
.
.
.
.
.

.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.

.
.
.
.
.
.
.
.

.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.

.
.
.
.
.
.
.
.

.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.

.
.
.
.
.
.
.
.

.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.

.
.
.
.
.
.
.
.

.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.

.
.
.
.
.
.
.
.

.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.

.
.
.
.
.
.
.
.

.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.

.
.
.
.
.
.
.
.

.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.

.
.
.
.
.
.
.
.

.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.

.
.
.
.
.
.
.
.

5
5
5
6
6
7
8
10
10

.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.

15
15
15
16
17
21
23
24
26
28
31
34
34
39
45
46
46
50
51
53

1.5
1.6

1.7
1.8

1.9

1.4.5 Mesura de susceptibilitats amb camps magntics AC . . . . . . . . .

Mecnica quntica dun espn gran . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Efecte tnel en molcules magntiques. Mn12 acetate . . . . . . . . . . . . .
1.6.1 Dependncia de la magnetitzaci amb el temps. Procs de relaxaci. .
1.6.2 Caracteritzaci del sistema . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Corba de Magnetitzaci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Corba ZFC . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
1.8.1 Camp magntic ressonant i efecte tnel . . . . . . . . . . . . . . . . .
1.8.2 Teoria de Landau-Zener . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
1.8.3 Superradincia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Superparamagnetisme. Astroide Quntic en molcules Mn12 acetate . . . . .
1.9.1 Astroide Clssic . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
1.9.2 Astroide Quntic . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

2 Magnetisme a escala mesoscpica

2.1 Model de Heisenberg en una dimensi . . . . . . . . . . . . . . . . . .
2.2 Model de Heisenberg en dues dimensions . . . . . . . . . . . . . . . .
2.2.1 Vrtex i antivrtex . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
2.2.2 Observaci dun vrtex. Temperatura de Kosterlitz-Thouless .
2.3 Model de Heisenberg en tres dimensions . . . . . . . . . . . . . . . .
2.3.1 Operadors de Bose . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
2.3.2 Transformaci doperadors . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
2.3.3 Hamiltoni de Heisenberg en termes dels operadors de Bose .
2.3.4 Descripci de les ones despn a partir dels operadors de Bose .
2.4 Paramagnetisme del gas delectrons . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
2.4.1 Clcul de la susceptibilitat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
2.5 Diamagnetisme quntic del gas delectrons . . . . . . . . . . . . . . .
2.6 Model dStoner i interacci RKKY . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
3 Magnetisme a escala macroscpica
3.1 Sistema Ferromagntic . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
3.1.1 Energia dintercanvi . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
3.1.2 Energia danisotropia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
3.1.3 Energia de Zeeman . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
3.1.4 Energia dipolar o magnetosttica . . . . . . . . . . . . . .
3.1.5 Energia total dun Ferromagnet . . . . . . . . . . . . . . .
3.2 Sistema Antiferromagntic . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
3.2.1 Energia dintercanvi . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
3.2.2 Energia danisotropia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
3.2.3 Energies Zeeman i dipolar . . . . . . . . . . . . . . . . . .
3.2.4 Energia total dun Antiferromagnet . . . . . . . . . . . . .
3.2.5 Camp antiferromagntic i vector de Nel . . . . . . . . . .
3.3 Model dintercanvi en dues direccions . . . . . . . . . . . . . . . .
3.4 Dominis magntics i parets de domini . . . . . . . . . . . . . . . .
3.5 Materials magntics i aplicacions relacionades amb el magnetisme
2

.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.

.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.

.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.

.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.

.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.

.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.

.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.

.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.

.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.

.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.

.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.

.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.

.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.

.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.

.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.

.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.

.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.

.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.

.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.

75
. 75
. 82
. 83
. 84
. 86
. 87
. 88
. 89
. 91
. 93
. 96
. 102
. 104

.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.

107
107
107
108
109
109
109
112
113
113
113
114
114
114
116
120

.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.

.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.

.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.

.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.

57
60
64
65
67
67
67
68
69
70
71
71
74

.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.

.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.

.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.

.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.

.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.

.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.

.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.

.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.

.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.

120
123
125
128
131
131
132
132
135
136
137
138
138
140
142

4 Superconductivitat
4.1 Introducci i revisi histrica . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
4.2 Diferenciaci entre conductor perfecte i superconductor . . . . . . . . .
4.3 Energia lliure de Gibbs, entropia i calor especfic en un superconductor
4.3.1 Clcul de la variaci de lenergia lliure de Gibbs . . . . . . . . .
4.3.2 Clcul de la variaci de lentropia . . . . . . . . . . . . . . . . .
4.3.3 Variaci del calor especfic . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
4.4 Longitud de penetraci de London . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
4.4.1 Penetraci del camp magntic en un conductor perfecte . . . . .
4.4.2 Equaci de London. Versi quntica . . . . . . . . . . . . . . .
4.5 Teoria de lestat intermig . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
4.5.1 Superconductor amb simetria esfrica . . . . . . . . . . . . . . .
4.5.2 Extensi a altres simetries . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
4.5.3 Teoria de Landau de lEstat intermig . . . . . . . . . . . . . . .
4.6 Energia del gap . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
4.7 Efecte isotpic . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
4.8 Formaci de les parelles de Cooper . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
4.9 Longitud de coherncia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
4.10 Estimaci de Hc1 i Hc2 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
4.11 Corbes ZFC i FC per a un superconductor . . . . . . . . . . . . . . . .
4.12 Quantitzaci del flux magntic . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
4.12.1 Quantitzaci del flux en el vrtex . . . . . . . . . . . . . . . . .
4.13 Efecte Josephson . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
4.13.1 Efecte Tnel en metalls . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
4.13.2 Efecte Tnel en metall-allant-superconductor . . . . . . . . . .
4.13.3 Efecte Tnel entre dos superconductors . . . . . . . . . . . . . .
4.14 Model elctric de la uni Josephson . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.

.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.

.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.

.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.

.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.

.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.

.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.

.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.

145
145
152
153
154
155
156
157
157
159
161
161
162
163
170
172
173
174
179
180
184
186
187
187
187
188
195

3.6
3.7

3.8

3.9

3.5.1 Imants permanents i aplicacions . . . . . . . . .

3.5.2 Materials magntics tous i les seves aplicacions .
3.5.3 Efecte magnetocalric i refrigeraci magntica .
Dinmica del magnetisme . . . . . . . . . . . . . . . .
Mesurar la magnetitzaci . . . . . . . . . . . . . . . . .
3.7.1 SQUID magnetometer . . . . . . . . . . . . . .
3.7.2 VSM magnetometer . . . . . . . . . . . . . . .
3.7.3 Magnetic Force Microsocopy (MFM) . . . . . .
3.7.4 Magneto Optic Kerr Effect (MOKE) . . . . . .
3.7.5 Caracteritzaci per Raigs X . . . . . . . . . . .
3.7.6 Aspectes generals de tcniques de ressonncia .
Ressonncia Ferromagntica . . . . . . . . . . . . . . .
3.8.1 Freqncia de ressonncia duna esfera . . . . .
3.8.2 Freqncia de ressonncia dun material pla . .
Ones despn . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.

.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.

.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.

.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.

.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.

.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.

.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.

.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.

Aquest protocol est basat en les classes del doctor Javier Tejada i el doctor Ferran Maci. Si
hi ha qualsevol dubte sobre el seu contingut o qualsevol error que puguem haver coms, siusplau
feu-nos-ho saber a travs del correu: sergiplana@hotmail.com , jferreor8@alumnes.ub.edu o afontssa7@alumnes.ub.edu o personalment. Creiem que entre tots podem fer que aquests siguin uns apunts
intelligibles i tils per a tothom.
Al mateix temps tamb cal dir que per complementar les explicacions de classe ens hem acollit a la
bibliografia segent:
- Lectures of Magnetism with 128 Problems. Eugene M. Chudnovsky i Javier Tejada Palacios, Princeton (N.J.) : Rinton Press, 2006
- Problem solutions to Lectures on magnetism by Chudnovsky and Tejada. Princeton (N.J.) : Rinton
Press, cop. 2007
- Macroscopic Quantum Tunneling of the Magnetic Moment. Eugene M. Chudnovsky i Javier Tejada
Palacios, Cambridge University Press, 1998

9/II/15

0
0.1

Introducci
Origen del magnetisme

Lorigen del magnetisme s purament quntic. Emprant la Mecnica Quntica per determinar la
interacci Coulombiana entre dos electrons trobem que aquesta depn de lorientaci relativa dels
seus espins. El valor esperat de lenergia dinteracci coloumbiana de dos electrons definits pels estats
1 i 2 , separats una distncia r12 ser:
E=



 e2 


h   i
r12

On correspont a lestat superposat dels dos electrons. De la quntica sabem que dos electrons
despn 12 es poden acoblar i donar lloc a un sistema que t dos valors possibles despn, 0 i 1. Aix
doncs, si S = 1 els espins sorienten parallelament () i si S = 0 sorienten antiparallelament ().
En altres paraules, lacoblament ferromagntic (S = 1) o lacoblament antiferromagntic
(S = 0) corresponen a energies de repulsi electrosttica diferents.

0.2

Moment magntic atmic

Sabem de la Mecnica Quntica que el moment magn`tic dun electr v donat per lexpressi segent:
~
~e = gB S

(0.1)

On g s la constant giromagntica, S s el moment angular despn de lelectr i B s el magnet de

Bohr i val:
B =

e~
2me

(0.2)

Per un electr, g = 2 i s = 12 , de manera que |~e | = B .

Per una altra banda, podem veure fcilment que el moment magntic nuclear (del nucli dun tom)
s 3 ordres de magnitud inferior al moment magntic de lelectr. Per simplificar considerem un
tom dhidrogen el nucli del qual est format per un prot solament. El moment magntic nuclear,

~ nucli ser doncs:

~nucli

~ nucli = gN S

(0.3)

On N s el magnet nuclear i, en analogia amb lexpressi (0.2) s:

N =

e~
2mp

(0.4)

Analitzant ordres de magnitud veiem rpidament que si mp 103 me aix implica que N 2
~nucli  1, aleshores |~nucli | N , de manera
103 B . Si tenim en compte que g 1 i que S
5

que |~
nucli | 103 |~
e |. El moment magntic nuclear s molt ms petit que el moment magntic
electrnic! s per aix que sempre direm que el moment magtic atmic s igual a lelectrnic:
~

~ = gB S

(0.5)

~ s el moment angular despn de latom (Tamb podria ser L,

~ moment angular orbital, o J~ que
on S
s el moment angular total). Malgrat que el moment magntic del nucli sigui molt petit, t moltes
aplicacions, com ara en medicina i farmcia (ressonncia magntica nuclear).

0.3

Lmits del magnetisme quntic

Hem vist lorigen del magnetisme a nivell atmic. Com apareix el magnetisme en un slid, en un
objecte macroscpic? En aquest cas les funcions dona, els estats de tots els electrons del slid massiu
tamb se solapen, per aquest solapament no dna lloc noms al magnetisme, tamb contribueix a
totes les propietats del slid i a la formaci del slid mateix, en una part important. Per dir-ho
dalguna manera, el solapament que dna lloc al magnetisme s ms petit que el que dna lloc al
slid, per el fenmen s el mateix.
Aquesta reflexi posa de manifest que lexplicaci quntica pel slid s molt complicada. De fet, s
impossible caracteritzar amb un hamiltoni un objecte macroscpic, donat que tenim de lordre de
1023 toms! Per exemple, en la caracteritzaci mitjanant el cicle dhistresi dun material ferromagntic no tenim en cap moment present la Mecnica Quntica. En aquesta escala, quan el moment
magntic
~ dun objecte s |~| >> B emprem models, explicacions alternatives a la teoria quntica
per a entendre els diferents fenmens magntics.

0.4

Objectes quntics, macroscpics i nanomtrics

Les magnituds fsiques dun objecte quntic les definim a travs doperadors. Aquests compleixen les
regles de commutaci de la Mecnica Quntica.
[i , j ] = i j j i = 2iB ijk k

(0.6)

s evident que si les components i i j sn del mateix ordre de magnitud que B , lequaci anterior
ser diferent de 0, i per tant un objecte el moment magntic del qual sigui de lordre del magnet de
Bohr ser un objecte que en direm quntic, des del punt de vista magntic. Aquest objecte quntic
t les direccions del moment magntic discretitzades.
Per un objecte macroscpic (de lordre dels m, que equivaldria a 1012 toms si considerem que
cada tom ocupa 1 3 ) lordre de magnitud de les components i i j s molt ms gran que el valor
de B , i per tant direm que els operadors commuten. Daquesta manera, el seu moment magntic
ser continu (moment magntic clssic). La diferncia fonamental entre el magnetisme quntic i el
magnetisme clssic s la quantitzaci de les direccions possibles del moment magntic.
I un objecte que tingui un radi de lordre del nanmetre? Ens trobem en un cas intermig. La mida
dun tom t lordre de magnitud dels , s a dir, 0.1 nm. El volum daquest objecte nanomtric
6

va com R3 , i ser doncs de 103 3 . Un objecte nanomtric cont de lordre de milers dtoms.
Si un tom t un moment magntic de lordre de B , el moment magntic dun objecte daquestes
dimensions ser aproximadament 103 vegades B . La fsica (tamb la tecnologia actual) t un repte,
veure si objectes daquesta mida tenen un comportament quntic.
10/II/15
En un material magntic trobem dominis. En aquests dominis magntics tots els toms tenen el
seu moment magntic total en la mateixa orientaci, per aquesta s diferent entre un domini i el seu
ve, separat del primer per una paret. Aquestes parets es poden ancorar, emprant pous de potencial,
introduint impureses o defectes en el slid.
Si tenim un material ferromagntic i li apliquem un camp magntic fins a arribar a la magnetitzaci
de saturaci (tots els dominis del material tenen la mateixa orientaci del seu moment magntic
total, s a dir, el material s monodomini) i desprs tornem a camp magntic nul trobem que la
magnetitzaci romanent s menor que la de saturaci. Aix s degut a que shan creat dominis
dorientaci del moment mgnetic total contraris de manera que fan decaure aquesta magnetitzaci.
A ms, si no sancoren aquestes parets de les diferents maneres que hem dit anteriorment podrem
arribar, amb el temps, a no tenir el material magnetitzat.

0.5

Noms importants a la histria del magnetisme

Anem a fer un recorregut pels noms dels cientfics ms importants del segle XIX i primera meitat
del XX que han fet avanos destacats en lmbit del magnetisme.
Electromagnetisme:
- Oersted (1820)
- Ampre (1822)
- Faraday (1831)
- Lenz (1836)
- Weber (1854)
- Maxwell (1873)
- Hertz (1895)
- Lorentz (1896)
Magnetisme a la matria:
- 1845; Faraday s el primer a parlar del diamagnetisme i del paramagnetisme.
- 1890; Sestableix la llei de Curie-Weiss: = CT
- 1905;Estudis de Langevin del magnetisme atmic. Corba M-H.
- 1907; Weiss: estudi sobre el camp molecular.
- 1904-1931; Estudis de lanisotropia: M = f (H); dependncia amb la direcci.
- 1930-1944; Bloch, Kittel, Becker, Nel: Teoria de dominis magntics i saturaci.
Magnetisme atmic:
- 1911; Bohr: Magnetisme atmic.
- 1920; Sern-Gerlach: estudi del magnetisme atmic i del magnetisme nuclear.
7

- Pauli: Principi dexclusi (T )

- Pauli, Sommerfeld, Van Vleck, Landau i Pererls: Estudi de propietats magntiques i quntiques.
Propietats magntiques de la matria:
- de Haas, Van Alphen i Dorfman: Teoria de bandes Magnetisme
- Ising, Dorfman i Heisenberg: Naturalesa no magntica del camp molecular J
- Frenkel, Bloch, Stoner, Slater, Wohlfahrt, Mott i Swrney: Ferromagnetisme de deslocalitzats.
- Heisenberg, Van Vleck, Holstein, Primakoff: Ferromagnetisme de localitzats.
Propietats magntiques de la matria:
- Kramers i Andresson: Interacci dintercanvi indirecte.
- Landau i Nel: Ferrimagnetisme.
- Landau: Temperatura de transicions de fase de segon ordre.
Tcniques experimentals espectroscpiques:
- 1945; Zavoisky: EPR (Electron Paramagnetic resonance)
Abragam i Bleaney: (T ) (Temperatura camp cristall).
- 1945; Lasareu i Shubnikov: NMR (Nuclear magnetic resonance).
- 1946; Griffith: FMR (Ferromagnetic resonance).
- 1947; Experiments amb neutrons: difracci i difusi.
- 1958; Mssbauer.

A dia davui sha pogut redur molt les mides de les aplicacions tecnolgiques magntiques. Antigament la mida dun bit magntic era com la dun gr darrs, mentre que actualment estem en
lordre de 10 nm, hem passat del mm a 10 , una reducci de 27 ordres de magnitud en volum! Un
descobriment important va ser la de la magnetorresistncia gegant, que ha perms la fabricaci de
bits magntics ms petits.
El magnetisme, doncs, s una part de la fsica molt viva avui en dia, en la qual encara se segueix
investigant.

0.6

Magnituds i unitats en magnetisme

~ Llavors, tenim que la fora de Lorentz s:

La inducci magntica la representarem amb B.
~ )
F~ = q (~v B

(0.7)

ds
N s
) en el SI, i el Gauss (G =
, on d
C m
u.e. cm.
sn dines i u.e. s la unitat electrosttica de crrega elctrica) en el sistema CGS. Lequivalncia s
de 1 T = 104 G. A ms, cal recordar, que com que la divergncia de la inducci magntica s 0 els
monopols mangtics no existeixen.
La unitat per aquesta magnitud s el Tesla (T =

~ que el definim com:

Tamb tenim el camp magntic, H,

~ = H
~ = 0 r H
~
B
(0.8)
~ t dunitats A en el SI, i en Oersted (Oe) = u.e.m. , en el sistema CGS. Lequivalncia s
Aqu, H
m
cm3
A
1
= 4 103 Oe . s la permeabilitat magntica i 0 s la permeabilitat absoluta que val
m
T m
4 107
, en el SI, i 1 (adimensional), en el sistema CGS. La r s la permeabilitat magntica
A
relativa i s ms gran que 0. A ms, amb aquest parmetre podem classificar els materials magntics
segons:
Material ferromagntic: r  1 (  0)
Material paramagntic: r 1 ( 0)
Material diamagntic: r h1 (h0)
Llavors, el moment dipolar magntic, representat com
~ , lobtenim a travs de:
~

~ = IS

(0.9)

El sentit del vector de superfcie vindr donat per la regla de la m dreta referit al sentit del corrent
u.e. cm2
J
= u.e.m.. Lequivalncia
elctric. La unitat daquesta magnitud s A m2 = , en el SI, i
T
s
entre aquestes unitats s: 1 u.e.m. = 103 A m2 . A ms, tamb podem associar una energia
~
potencial a aquest moment magntic com: Ep = ~ B.
~ , que t les mateixes unitats que el camp magntic, i
Ara, podem introduir la magnetitzaci, M
establir la segent relaci:
~ = 0 (H
~ +M
~)
B

(0.10)

~ =H
~ + 4 M
~
B

(0.11)

Lequaci (10) en el SI i lequaci (11) en CGS. Un cop introduts la magnetitzaci i el camp magntic
podem definir la susceptibilitat magntica com:
~
~
M
0 M
=
~
~
H
B
I podem definir la permeabilitat magntica relativa com:
=

r = 1 +

(0.12)

r = 1 + 4

(0.13)

Lequaci (0.12) en el SI i lequaci (0.13) en CGS. El factor de conversi entre els dos sistemes s
1
.
4
9

Amb aquesta magnitud podem definir a ms la susceptibilitat molar i la susceptibilitat mssica,

respectivament, com:
molar = Vm =
mas =

Pm

On, Pm s el pes molecular i s la densitat. De manera que les unitats de molar sn

m3
cm3
sn
=
.
Kg
g

0.7

m3
i de mas
mol

Origen de la Superconductivitat

El magnetisme lhem presentat des del punt de vista de la Mecnica Quntica, i hem vist que el
podem entendre com la parella interacci electrosttica i Mecnica Quntica. Ara b, la segona part
de lassignatura tracta de la superconductivitat. Qu s la superconductivitat? s una propietat
dalguns materials que fa que la seva resistncia es faci molt petita (de lordre de 1024 ) per sota
duna temperatura anomenada crtica. Una resistncia tan petita s, per comenar, molt difcil de
mesurar, i a efectes prctics diem que s nulla. Tot i aix, hi ha una intensitat anomenada crtica
(de lordre de 100 A) per sobre de la qual el material perd la caracterstica de superconductor.
Resulta, doncs, que aquest fenomen s tamb dorigen quntic, per, a diferncia del magnetisme,
ho s a nivell macroscpic. Aix, el que s diferent respecte al magnetisme quntic s que podem
associar una funci dona a objectes macroscpics.A ms a ms, la superconductivitat tamb es pot
definir com la superfluidesa del parelles delectrons.
Aquesta no s lnica manifestaci quntica macroscpica que trobem en fsica. Lheli lquid no
solidifica a pressi atmosfrica i aix s degut al principi de Heisenberg, s a dir, la incertesa en la
posici dels toms s de lordre de la distncia interatmica, i, per tant, aix implica que un tom
el podem trobar tant a una banda com a laltra del ve. Aix s prcticament la caracterstica dun
lquid.
En els superconductors no noms tenim que R s 0 sin que tamb presenten un altre fenmen:
Lefecte Meissner. Aquest efecte consisteix en la repulsi per part del material de les lnies de camp
magntic, s a dir, que aquestes no poden penetrar al material i per tant lenvolten.
Existeix tamb superconductivitat en materials cermics, la temperatura crtica s ms elevada
( 150 K). No sha aconseguit, per, trobar materials amb Tc que sigui la de lambient ni tampoc
establir una teoria per la superconductivitat a alta temperatura.
12/II/15

0.8

Angular momentum and spin

(Ferran Maci Lecture)

Magnetism arises from the physics of the angular momentum. Even for the classical mechanics we
know angular momentum is not trivial. A magnetic solid might be seen as a collection of tiny quantum

10

gyroscopesthat interact and result in a rich and complicated phenomena. today we reviewed some
basic mathematics of the angular momentum of a particle.
The (orbital) angular momentum l of a particle is described by the radius-vector r and the linear
momentum p is the cross product rp.
In quantum theory we choose the definition
~l = rp
that leaves the angular momentum l dimensionless. If we stay with the quantum definition we must
take the momentum p = i~ as an operator and so that,
l = ir.
The operators lx , ly and lz expressed in Cartesian coordinates
!

lx

= i y
z
z
y

ly

x
= i z
x
z

lz

= i x
y
.
y
x

We also defined other useful operators of the angular momentum:

l2 = ll
l+ = lx + ily
l = lx ily .
Spherical polar coordinates (r, , ) are related
by
x =
y =
x =

to the cartesian coordinates (x, y, z) of the vector r

r sin cos
r sin sin
r cos ,

and we can write the angular momentum operators as

!

lx

= i sin cot cos

ly

= i cos cot sin

lz = i

11

and
l

1 2
1
sin
+
=
sin
sin2 2

+ i cot

l+ = e

l = e

+ i cot
.

The commutator of two elements a and b of a ring or an associative algebra is defined by

[a, b] = ab ba,
which in quantum mechanics a and b are operators. Notice that a and b commute if and only if the
have a common eigenbasis.
By applying the angular momentum operators to an arbitrary function (of angles) it is easy to check
the following commutation relations:
[r , l ] = r l l r = i r
[l , p ] = l p p l = i p

(0.14)

l l l l = i l
l l2 l2 l = 0
l l2 l2 l = 0
lz l+ l+ lz = l+
lz l l lz = l
l+ l l l+ = 2lz ,

(0.15)

and
[l , l ]
[l , l2 ]
[l , l2 ]
[lz , l+ ]
[lz , l ]
[l+ , l ]

=
=
=
=
=
=

where we used Greek letters to denote spatial components. We are also used a convention notation
that assumes summation over repeated indexes, that is,
 l

 l .

The symbol  is a tensor defined by the following simple rules:

i  is zero if any two indices coincide, e.g., xxz = 0.
ii xyz = 1
iii The transposition of any two indices changes the sign of the tensor, e.g., xzy = 1, zxy = 1,
and so on.
12

The tensor  satisfies the following useful summation relations:

  =
  = 2 ,
where are the Kronecker delta symbols.
In Class we have solved [x, ly ] as follows:
[x, ly ] =

1
[x, (zpx xpz )]
~

1
(z[x, px ] + [x, z]px x[x, pz ] + [x, x]pz ) .
~
The operators representing the canonically conjugate position and momentum variables of a particle
satisfy,
=

[x, px ] = [y, py ] = [z, pz ] = i~,

it is found,
1
z[x, px ] = iz.
~
Similarly we can obtain the general relations from Eq.(0.14)
[x, ly ] =

[x, lx ]
[x, lz ]
[y, lx ]
[y, ly ]
[y, lz ]
[z, lx ]
[z, ly ]
[z, lz ]

=
=
=
=
=
=
=
=

0
iy
0
ix
iz
0
iy
ix .

In here I will solve the commutation relations listed in Eq. (0.15):

Using the Cartesian components of the angular orbital momentum, we have
[lx , ly ] =
=

1
[(ypz
~2

zpy ), (zpx xpz )]

1
[ypz , zpx ]
~2

.
+ [zpy , xpz ] [ypz , xpz ] [zpy , zpx ]

The first commutator on the right of this equation is

[ypz , zpx ] = ypz zpx zpx ypz ,
since y and px commute between them and with z and pz , it is verified
13

[ypz , zpx ] = ypx [pz, z] = i~ypx .

Similarly, the second commutator on the right side becomes
[zpy , xpz ] = zpy xpz xpz zpy = xpy [z, pz ] = i~xpy .
The third and four commutators obvioussly vanishes, and we get
[lx , ly ] =

i~
(xpy ypx ) = ilz .
~2

Similary one obtains

[ly , lz ] = ilx
[lz , lx ] = ily .
Let us now show that l2 commutes with the three components of l
[l2 , lx ] = [lx2 + ly2 + lz2 , lx ] = [ly2 + lz2 , lx] = [ly2 , lx ] + [lz2 , lx ]
= ly [ly , lx ] + [ly , lx ]ly + lz [lz , lx ] + [lz , lx ]lz
= i(ly lz + lz ly ) + i(lz ly + ly lz ) = 0,
Accordingly it is found
[l2 , ly ]
[l2 , lz ]
[l2 , l2 ]
[l2 , l ]

=
=
=
=

0
0
0
0.

It is also verified
[lz , l+ ] = [lz , lx + ily ] = [lz , lx ] + i[lz , ly ] = ily + lx = l+
[lz , l ] = [lz , lx ily ] = [lz , lx ] i[lz , ly ] = ily lx = l
[l+ , l ] = [lx + ily , lx ily ] = [lx , lx ] i[lx , ly ] + i[ly , lx ] + [ly , ly ] = 2lz .

Unlike Eq. (0.14), spin operators commute with r and p. The commutation relations of Eq. (0.15)
are the same for the spin angular momentum and the orbital angular momentum. The 22 traceless
matrices corresponding to s = 1/2 are sx = 21 x , sy = 12 y , and sz = 21 z , where
x =

0 1
1 0

y =

0 i
i 0

are Pauli matrices. Notice that

14

z =

1 0
0 1

s+ =

0 1
0 0

s =

0 0
1 0

Spin 1/2 matrices operate on the two-component spinors

a
b

with |a|2 + |b|2 = 1 if the spinors are normalized. The eigenstates of sz are
=

1
0

0
1

describing the states with spin up and spin down. For spin 1/2 the square of sx , sy , or sz is
proportional to the unit 22 matrix I, as is the operator s2 ,
1
s2x = s2y = s2z = I
4
3
s2 = s2x + s2y + s2z = I.
4

References
[1] Lectures on Magnetism and Problem solutions to Lectures on Magnetism
[2] http://en.wikipedia.org/wiki/Angular_momentum_operator
13/II/15

Magnetisme a escala nanomtrica

1.1

Magnetisme atmic

1.1.1

tom monoelectrnic

Prenem com a punt de partida el model de Bohr per a ltom dun electr.
El primer postulat diu que lelectr segueix una rbita circular entorn del nucli que v determinada
per la segona llei de Newton i per la de la interacci electrosttica de Coulomb. Daquesta manera
tenim:
v2
1
Z e2
=

(1.1)
m
r
40
r2
On m s la massa de lelectr, v la velociata de lrbita, r el radi de lrbira i Z el nombre de protons
del nucli. El segon postulat diu que les niques rbites possibles sn aquelles que compleixen:
l = n~
Tenint en compte que l = mvr = mr2 = 2mr2 podem analitzar els parmetres de lrbita.
La freqncia de rotaci ser:
15

n~
2mr2

i la velocitat:
n~
mr
Introdunt (1.2) en lequaci (1.1) podem allar el radi de lrbita:
v=

(1.2)

n2 ~
(1.3)
mZe2
Don es veu que en els toms monoelectrnics el radi de lrbita augmenta amb el quadrat del nombre
quntic principal n.
r = 40

Fent la suma de lenergia cintica i lenergia potencial obtenim lenergia total:

1 Ze2
mZ 2 e4
1
1
=

E = mv 2
2
40 r
(40 )2 2~2 n2

(1.4)

Per facilitar la comprensi i veure les proporcionalitats entre diferents magnituds utilitzarem les
1
unitats naturals les quals ens porten a que
1.
40
A partir de lequaci (1.4) es pot veure que en aquest cas (toms monoelectrnics) lenergia noms
depn del nombre quntic principal n.
Dins cada rbita, per, trobarem subnivells energtics (subnivells nl). Per a cada n trobarem un
segon nombre quntic, l, tamb anomenat orbital, que podr prendre valors sencers entre el 0 i n 1.
Denotarem amb la lletra s el subnivell per al qual l = 0, p per a l = 1, d per a l = 2 i f per a l = 3.
Recordem que per al model de capes del nucli atmic hem de considerar l0 s superiors amb les seves
lletres corresponents seguint labecedari (g, h, i, ...).
Veurem que sota laplicaci dun camp magntic es trenca la degeneraci dels subnivells energtics p,
d i f . Aquest trencament v definit pel nombre quntic magntic ml , que pot prendre valors sencers
compresos entre l i l: {l, l + 1, ..., 0, ..., l 1, l}. Finalment per a determinar lestat dun electr
en un daquests subnivells caldr un nombre quntic ms: lespn, que podr prendre els valors 21 i
12 . Aix s fcil veure que el nombre mxim delectrons per cada subnivell nl s 2(2l + 1). Daquesta
manera lestat de cada electr vindr descrit pel conjunt dels seus quatre nombres quntics, que
seran diferents dels de la resta respectant aix el principi dexclusi de Pauli.
1.1.2

toms multielectrnics

Per a toms multielectrnics lestudi de lHamiltoni no s pas tan senzil, donar que shan de tenir
en compte molts altres termes:
H = Hcintic + HCoulombi + He e + Hespn-rbita + Hmagntic + Helctric + HCamp cristall + Hhiperfi (1.5)

16

El primer terme, lHcintic inclou la suma de les energies cintiques de tots els electrons. El HCoulombi
denota les interaccions electrosttiques entre el nucli i els electrons. El tercer terme, que pren la
forma:
He e v

X q2
i6=j

rij

indica la interacci coulombiana entre els electrons de ltom. LHespn-rbita aporta les correccions relativistes de la interacci espn-rbita, Hmagntic les correccions magntiques (efecte Zeeman) i Helctric
les correccions elctriques (efecte Stark). El terme HCamp cristall reflecteix la interacci electrosttica
amb la xarxa cristallina, s a dir, les correccions provocades per fenmens de simetria del slid, i
finalment el terme Hhiperfi respon a la interacci del nucli amb el dels electrons.
Els hamiltonians de lequaci (1.5) estan ordenats segons la seva contribuci a H. Tot i aix, cal
destacar que lordre de magnitud de HCamp cristall depn fortament de lestructura cristallina del
material i la seva contribuci a lhamiltoni total podria ser superior que la corresponent a Hmagntic
o a Hespn-rbita .
Els ordres de mangitud per a cadascn sn:
Hcintic , HCoulombi v keV
He e v eV
Hespn-rbita , HCamp cristall v 103 eV
Hmagntic , Helctric v 105 eV
Hhiperfi v 106 eV
Com veiem s lgic, doncs, que sovint tractem com a primera aproximaci els electrons sense interacci, donat que la interacci entre electr-electr s 1000 vegades menor que la interacci electr-nucli.
Sabent que
eV
T
K
es podria fer un anlisi semblant en ordres de magnitud de temperatura absoluta.
E = kB T 104

1.1.3

(1.6)

Configuraci electrnica. Regles de Hund

Tornant al model de Bohr per a ltom monoelectrnic podem situar en un diagrama lestat fonamental (n, li , si ) una quantitat de lordre del keV per sota del primer estat excitat (n, lj , sj ).
Aquesta part del diagrama energtic es coneix com configuraci electrnica. A mesura que anem
ampliant lestudi de ltom, per, anem trobant cada cop ms subnivells. Tindrem llavors els nivells
determinats pels valors de la combinaci dL i S (totals), anomenat multiplet electrosttic, que al
seu torn es desdoblar en els valors possibles compresos des de |L-S| fins a L+S, que al seu torn
tamb es desdoblaran a mesura que anem afegint altres termes dinteracci (com els que hem vist
anteriorment) a lhamiltoni.

17

Els nivells i subnivells es van omplint de menor a major energia comenant pel nivell dn menor i
ocupant-se primer els estats amb ll de valor ms baix. La manera que tenim dexpressar aquest
ordre en locupaci dels nivells energtics lanomenem configuraci electrnica. Anem a veure
alguns exemples:
H: Z=1 (1s)1
He: Z=2 (1s)2
Li: Z=3 (1s)2 (2s)1
Ne: Z=10 (1s)2 (2s)2 (2p)6
Volent dir que per exemple en el cas del Ne tenim dos electrons en el primer nivell, dos en el primer
subnivell del segon nivell i sis en el segon subnivell del segon nivell. s a dir, el super ndex de cada
subcapa nl correspon al nombre delectrons que hi trobem.
Ara b, hi ha alguns grups delements que presenten excepcions en la manera docupar els estats. s
el cas dels metalls de transici compresos entre el Sc (Escandi, Z=21) i el Ni (Nquel, Z=28), en
els quals locupaci del subnivell 4s s prvia a la del subnivell 3d. Veiem-ne alguns exemples:
Sc: Z=21 ...(3p)6 (3d)1 (4s)2
Ti: Z=22 ...(3p)6 (3d)2 (4s)2
...
Fe: Z=26 ...(3p)6 (3d)6 (4s)2
...
Ni: Z=28 ...(3p)6 (3d)8 (4s)2
Cu: Z=29 ...(3p)6 (3d)10 (4s)1
Cal tenir present que el comportament magntic s degut a les capes parcialment plenes, ja que el
moment angular de les capes que es troben totalment plenes s nul.
Les terres rares, tamb anomentats metalls de transici 4f, presenten un comportament similar.
Les formen els elements compresos entre el Ce (Ceri, Z=58) i el Tm (Tuli, Z=69). Es caracteritzen
per omplir el subnivell 6s abans que el 4f.
El tractament analtic de lestudi dels toms multielectrnics s molt complex, per aix lanlisi inclou regles empriques com les de Hund que resulten molt tils per conixer els moments angulars
total, orbital i despn dun nivell semiple.
Regles de Hund:
1. Una subcapa parcialment ocupada s tal que maximitza lespn total, S, sense violar el principi
dexclusi de Pauli.
2. Si el valor del moment angular orbital, L, no es pot dedur de la regla anterior, la configuraci
correcte ser la que posseixi el valor mxim dL.

18

3. El moment angular total del subnivell, J, val |L S| si el subnivell est menys ple que la meitat
i |L + S| si el subnivell est ms ple que la meitat.
La nomenclatura que farem servir per a indicar la configuraci ser la nomenclatura espectroscpica:
2S+1

LJ

On L ser S si l = 0; P si l = 1; D si l = 2 i F si l = 3. Per exemple:

Ti: Z=22 ...(3p)6 (3d)2 (4s)2
Ti3+ : Z=22 ...(3p)6 (3d)1 n = 3; l = 2; s = 1/2; J = 3/2 2 D3/2
Cr3+ : Z=24 ...(3p)6 (3d)3 s = 3/2; l = 3; J = 3/2 4 F3/2
16/II/15
4+

Mn

o Cr

2+

...(3d) s = 2; l = 2; J = 0 D0

Fe3+ ...(3d)5 s = 5/2; l = 0; J = 5/2 6 S5/2

Anem a veure un exemple amb detall per li Cobalt (Z = 27) Co2+ . La seva configuraci electrnica
s
Co+2 : (1s)2 (2s)2 (2p)6 (3s)2 (3p)6 (4s)2 (3d)7
Per tant, lltima subcapa parcialment plena s la 3d. En aquesta capa hi caben 2(2l+1) = 10
electrons i, per aquest element, tenim 7 electrons que hem dubicar. Sabem que els electrons en
aquesta capa poden tenir com a ml els valors 2,1,0,-1 i -2. Aix, comenem a omplir aquesta subcapa
des del valor ms gran de L fins el valor ms petit (primera regla de Hund). Comenem amb electrons
despn i veiem que els omplim tots. Els electrons que sobren els colloquem amb espn de manera
que ocuparn les posicions de L=2 i L=1 tal com les regles de Hund ens indiquen.

Figura 1.1: Capa 3d del Co+2 .

Per tant, el valor total del moment angular orbital s 3 i el seu moment angular despn s 3/2.
Finalment, com que aquesta subapa est ms plena que la meitat (7 electrons de 10) agafarem el
Valor de J = L+S = 3 + 3/2 = 9/2. La notaci espectroscpica daquest element s 4 F9/2 .

Ara, anem a parlar dels moments magntics. Els podem calcular per mitj del moment angular
~ del moment angular orbital (L)
~ i moment angular total (J).
~ Es defineixen com:
despn (S),
~
~S = gS B S
19

~
~L = gL B L
~J = gJ B J~
On gS s el factor giromagntic despn que val 2 per lelectr, gL s el factor giromagntic del moment
angular orbital i val 1 per qualsevol partcula i gJ s el factor de Land que es defineix com:
gJ = 1 +

J(J + 1) + S(S + 1) L(L + 1)

2J(J + 1)

Llavors, la 3r component i el mdul de cadascn dells ser:

q

S z = gs B Sz , |~S | = gs B S(S + 1)
q

Lz = gl B Lz , |~L | = gl B L(L + 1)
q

J z = gJ B Jz , |~J | = gJ B J(J + 1)
Si calculem quan valen els moments magntics per els metalls de transici, obtenim la taula segent:
I
T i , V 4+
V 3+
Cr3+ , V 2+
M n3+ , Cr2+
T e3+ , M n2+
T e2+
Co2+
N i2+
Cu2+
Zn2+
3+

Config.
3d1
3d2
3d3
3d4
3d5
3d6
3d7
3d8
3d9
3d10

J
1.55
1.63
0.77
0
5.92
6.70
6.63
5.59
-

S exp.
1.73 1.8
2.83 2.8
3.87 3.8
4.90 4.9
5.92 5.9
4.90 5.4
3.87 4.8
2.83 3.2
1.73 1.9
0.0
0.0

Taula 1.1: Taula amb els valors experimentals i terics dels moments magntics dels metalls de transici
en unitats del magnet de Bohr.

Veiem rpidament que el valor teric de J no explica el valor experimental. En canvi, el valor de
S s explica, en la majoria dels casos, el valor de exp . Daquest fet extraiem una conclusi: per
als metalls de transici el moment angular orbital no contribueix 1 al magnetisme, aquest s degut
noms al moment angular despn.
Per una altra banda, si realitzem el mateix clcul per a les terres rares (Taula 2) veiem que el
moment angular total s que explica, en la majoria dels casos, el valor experimental, de manera que
la contribuci del moment angular orbital al magnetisme no s pas negligible.
1

Daquest fenomen en diem quenching o congelaci del moment angular orbital.

20

I
Ce3+
P r3+
N d3+
P m3+
Sm3+
Eu3+
Gd3+
T b3+
Dy 3+
Ho3+
Er3+
T m3+
Y b3+
Lu3+

Config.
J
exp.
1
4f
2.54
2.51
2
4f
3.58
3.56
3
4f
3.62 3.3 - 3.7
4f 4
2.68
5
4f
0.85
1.74
4f 6
0.0
3.4
7
4f
7.94
7.98
8
4f
9.72
9.77
4f 9
10.63
10.63
4f 10
10.60
10.4
11
4f
9.59
9.5
4f 12
7.57
7.61
4f 13
4.53
4.5
4f 14
0
0

Taula 1.2: Taula amb els valors experimentals i terics dels moments magntics dels elements anomenats
Terres Rares.

1.1.4

Interacci amb el camp cristall

Figura 1.2: Esquema de la interacci de li i-ssim sobre un electr.

Per tractar la contribuci del camp cristall hem de tenir en compte el potencial dinteracci entre
cada i de lestructura cristallina i els electrons (Figura 1.2).
Vi =

X
1 Zi e2
VT j =
Vi
40 rij
i

Degut a la interacci entre els electrons i el potencial del ions de la xarxa es trenca la degeneraci
dels orbitals. Per calcular com es trenca haurem de diagonalitzar la matriu delements:
ha |V |b i
Que de forma general ser de (2L+1)(2S+1) elements.
21

Sabem que podem desenvolupar el factor

1
rij

en termes dels harmnics esfrics segons:

+l
l
X
X
1
4
r<
=
( l+1
)Ylm (j , j )Ylm (i , i )
rij
l=0 ml =l 2l + 1 r>

on r< s la distncia ms petita de lorigen de coordenades a qualsevol de les partcules (ja sigui i o
electr) i r> s la distncia ms gran de lorigen a qualsevol de les partcules. Ylm sn els harmnics
esfrics.
Aix doncs, lhamiltoni del camp cristall, s a dir, els elements de matriu ha |V |b i, prendr la
forma:
Hab =

X
+l
XX
i

Z
l
r<
4Zi e2
Ylm (i , i ) a ( l+1
)Ylm (j , j )b dV
r>
l=0 ml =l 2l + 1

Fem com a exemple metalls de transici: En aquest cas, la = lb = 2 i per tant, el moment angular
total, l, complir 0 l 4. Si ens fixem en les paritats de la integral i sabent que a/b =
R3d Y2ma/b (, ) trobem que perqu aquesta no sanulli l ha de ser 0, 2 o 4 de manera que el clcul
daquest hamiltoni sens redueix a:

Hab =

4
X X
i

+l
X

Z
Z Z 2
l
r<
4Zi e2

2
R3d ( l+1 )R3d r dr
Y2m
Ylm (i , i )
(j , j )Ylm (j , j )Y2mb (j , j )d
a
2l
+
1
0
0
0
r
>
l=0,2,4 ml =l

Un cop trobem les energies dels nivells tamb ens podem fixar com es trenca la degeneraci daquests
nivells segons la simetria del nostre slid. La idea general que podem extreure daquesta anlisi s
que com ms simetria tinguem, ms degeneraci dels nivells hi haur.
Continuant amb els metalls de transici i fixant-nos en el nivell 3d, es pot observar que si tenim una
simetria octadrica del slid el nivell 3d es desdobla en dos nivells: el fonamental, amb degeneraci
3, i lexcitat, amb degeneraci 2. Per a aquest cas tindrem que lestat en aquests nivells seria, per a
lexcitat:

dx2 y2

dz2 = |20i
1
= [|22i + |2 2i]
2

I per al fonamental:
1
dxy = i [|2 2i |22i]
2
1
dxz = [|2 1i |21i]
2
1
dyz = i [|2 1i + |21i]
2
I a travs de la segent representaci, fem pals el trencament de la degeneraci dels nivells segons
la simetria que tingui la nostra estructura cristallina:
22

Figura 1.3: Esquema duna sistema de simetria octadrica.

Figura 1.4: Representaci grfica dels orbitals tipus d.

A ms a ms, com ms a prop estiguin els ions (Figura 1.3), ms interacci hi haur entre ells i, per
tant, ms separaci entre nivells energtics hi haur.
17/II/15
1.1.5

Operadors equivalents de Stevens

Els elements de matriu del camp cristall sn del tipus:

ha |f (x, y, z)|b i
on |a i sn estats de moment angular definit. Considerem que la funci del camp cristall depn
fortament de les posicions dels ions respecte de lelectr.

23

Si noms volem saber lestructura de nivells i no fer el clcul daquests elements de matriu, que s
molt complicat, podem utilitzar els operadors de Stevens. Stevens va proposar lintercanvi dels
operadors de posici X, Y i Z pels operadors de moment angular respectius (Jx , Jy i Jz ), respectant
les regles de commutaci entre les Ji . A ms, una idea clau s que els operadors corresponents tenen
les mateixes propietats de transformaci sota rotaci que el potencial.
A continuaci presentem alguns exemples per tal de visualitzar el funcionament daquest intercanvi:
f (r) 3z 2 r2 3Jz2 J(J + 1)
f (r) x2 y 2 Jx2 Jy2
1
f (r) xy (Jx Jy + Jy Jx )
2
4
2 2
4
f (r) x 6x y + y = (x + iy)4 + (x iy)4 J+4 + J4
1.1.6

Magnetisme dels toms

Dacord amb lelectrodinmica clssia, lhamiltoni duna partcula s

H=

~ 2
p~2
(P~ q A)
=
2m
2m

~ s el potencial vector,
On P~ s el moment lineal generalitzat que s cannicament conjugat a r i A
que compleix:
~A
~ ~r)
~=0, A
~ = 1 (B
5
2
Llavors, si desenvolupem la identitat notable de lhamiltoni:
H=

~2
q2A
P~ 2
q ~~ ~ ~

(AP + P A) +
2m 2m
2m

~ P~ ] arribem finalment a:
I tenint en compte que [A,
H=

2
P~ 2
q
~ + q (B
~ ~r)2

(~r P~ )B
2m 2m
8m

(1.7)

q2 ~
On el terme 8m
(B ~r)2 descriu la contribuci diamagntica (repulsi del camp magntic) i el terme
q
~ la contribuci paramagntica (atracci del camp magntic). Tenint aquests dos termes
2m (~r P~ )B
identificats podem trobar la relaci que hi ha entre la contribuci diamagntica (Edia ) i la contribuci
paramagntica (Epara ):

Edia
qr2 B
=
Epara
4l~
on hem tingut en compte que ~r P~ = ~~l.
Per a ltom dhidrogen aquesta relaci (on el camp magntic sexpressa en T ) ens dna:
24

Edia
= 106 B(T )
Epara
~ a leix z i S = 1, calculeu els
Exercici 1: Considerant un camp magntic parallel, B,
nivells denergia per lHamiltoni despn:
1
HS = B gBsz + D[Sz2 S(S + 1)] + Ec [Sx2 Sy2 ]
3
D i Ec sn parmetres que ens permetran ajustar lexpressi per a que concodri amb les mesures
experimentals. Primer de tot arreglem lhamiltoni de manera que:
1
S = Sx iSy Sx2 Sy2 = (S+2 + S2 )
2
2
HS = B gBSz + D(Sz2 ) + Ec (S+2 + S2 ))
3
Ara, recordem que els operador S+ i S el que fan s augmentar i disminur en una unitat la tercera
component despn (ms ) respectivament:
S+ |ms i =

S |ms i =

S(S + 1) ms (ms + 1) |ms + 1i

S(S + 1) ms (ms 1) |ms 1i

I si apliquem ara lhamiltoni als nostres estats de mS = 1, 0 i -1 trobem que:

1
HS |ms = 1i = gB B|ms = 1i + D|ms = 1i + Ec |ms = 1i
3
2
HS |ms = 0i = D|ms = 0i
3
1
HS |ms = 1i = gb B|mS = 1i + D|ms = 1i + Ec |ms = 1i
3
Aix, trobem els elements de matriu fent les corresponents combinacions:
h1|HS |0i = 0
1
h1|HS |1i = gB B + D
3
1
h1|HS | 1i = gB B + D
3
2
h0|HS |0i = D
3
h1|HS | 1i = h1|HS |1i = Ec
I finalment hem de trobar els valors propis daquesta matriu que correspondran els nivells de lenergia:

25


g
 B






+ 13 D E
0
Ec


2
0
0
3D E
=0

1
Ec
0
gB B + 3 D E 


Trobem doncs que:

2
E1 = D
3
q
1
E2,3 = D g 2 2B B 2 + Ec2
3

19/II/15
s important deixar clar que en tot moment ens trobem en el marc de la teoria de pertorbacions.
El camp magntic s tal que lenergia dinteracci magntica simplement comporta variacions en
lorientaci del pla de lrbita (paramagnetisme) i fa variar la velocitat angular de lelectr en lrbita. Per, el seu ordre de magnitud s en tot moment molt inferior a la interacci coulombiana, o la
interacci electr-electr (veure eq. 1.5).

1.1.7

Diamagnetisme. Susceptibilitat diamagntica

Ara anem a veure el diamagnetisme. Primerament, agafem lhamiltoni diamagntic:

Hdia =

2
q2  ~
B ~r
8m

~ parallel a leix z, de tal manera que en el producte vectorial

Per convenincia, apliquem el camp B
~ ~r no apareixer la component z. Per tant, considerant lelectr i duna capa completa dun tom
B
multielectrnic el producte queda com:


~ ~ri
B

2

= B 2 x2i + yi2

Calculem ara lenergia diamagntica. Aquesta prendr la forma

Edia =

Z D 
 E
e2 B 2 X


0  x2i + yi2  0
8m i=1

(1.8)

On Z s el nombre tomic de lelement que estem considerant i |0i s qualsevol estat que simultniament tinguin S = 0, L = 0 i J = 0. Fixem-nos en que els estats de L = 0 tenen simetria esfrica,
de manera que els valors esperats hx2 i i hy 2 i compleixen:
hr2 i
3
2
2
2
2
On hem tingut en compte que x + y + z = r . Per tant, lequaci (1.8) queda com
hx2 i = hy 2 i =

Edia =

 
Z  
e2 B 2 X
2 
0  ri2  0
8m i=1
3

26

(1.9)

~ = d~ . Lenergia magntica, en cas

A continuaci ens podem preguntar per la magnetitzaci, M
dV
de que apliquem el camp magntic a temperatura i volum constant, s igual a lenergia lliure de
Helmholtz
 MdB
 p
dF = s
dT
dV

, Edia = F

i, per tant,
Edia
(1.10)
B
Essent 1 el moment magntic dipolar dun tom. Si ara substitum (1.9) en (1.10) sabent que
= N 1 i derivem tenint en compte que hem considerat que la magnetitzaci s constant a tot el

volum (M = ), trobem que la magnetitzaci total s

V
1 =

M=

Z D 
 E
N e2 B X
 
0  ri2  0
V 6m i=1

(1.11)

Amb la magnetitzaci podem trobar rpidament la susceptibilitat, emprant la relaci

=
Com que H =

B
,
0

M
H

aleshores,
= 0

M
B

Per (1.11) sabem lexpressi de M, de manera que

dia =

Z D 
 E
N 0 e 2 X
 
0  ri2  0
V 6m i=1

(1.12)

Exemple: Susceptibilitat diamagntica per ltom dHeli

Per a calcular la dia cal trobar primer2 quan val h ri2 i per aquest tom. De Fsica Atmica sabem
que el valor esperat de r per a un tom hidrogenoide s:
i
n2 a20 h 2
5n
+
1

3l
(l
+
1)
He
2Z 2
On a0 s el radi de Bohr i Z s una Z efectiva, que es troba a partir del mtode variacional. Per a

lHeli val ZHe

= 1.69. Daquesta manera, calculem que h ri2 i = 0.295 2 .
D

ri2

Aix doncs, de (1.12) trobem que:

N 0 e2
(2 0.295) 106
V 6m
En el cas dels superconductors aquesta magnitud ser molt ms important ( = 1).
dia -He =

ri2

  
s equivalent a escriure 0  ri2  0

27

1.1.8

Paramagentisme. Susceptibilitat paramagntica

~ per donar a lloc al

El segon terme de lequaci (1.7) deixa veure que ~l (v ~r p~) interacciona amb B
~ aquests
moment magntic (com vam veure en la secci 1.1.3.). En presncia dun camp magntic B,
~
toms adquireixen una energia, E = ~ B.
Fem a continuaci una breu aplicaci numrica. Si considerem un sol electr, |~| = B i apliquem
un camp magntic |B| = 1 T , lenergia magntica ser:
E = B B 5 105 eV
Tenint en compte (1.6), la tempereratura equivalent surt de Teq 1 K. Tamb podem fer una equivalncia amb la freqncia, donat que E = h, aleshores eq 2 1010 Hz. Pensant en un objecte
macroscpic, que cont de lordre de 1023 toms, s a dir, del nombre dAvogadro (NA ), la seva
energia, sota un camp magntic de 1 T s de lordre de 1 J.
Tornant al paramagnetisme, i tenint en compte que
~ s el moment angular total de ltom, lenergia
magntica ser, clssicament,
E = gB Jz B
Si B k z. Qunticament, aix s equivalent a
E = hJMJ |gB Jz B| JMJ i = gB MJ B
Anem a veure el comportament en funci de la temperatura considerant en tot moment unitats
naturals (~ = 1). A una temperatura finita tidrem una certa poblaci trmica PMJ de cada nivell
MJ donada per:
e

PMJ =

gB MJ B
kB T

J
X

gB MJ B
kB T

MJ =J

Per tant, el valor mit de la component z del moment magntic a qualsevol temperatura dun objecte
macroscpic ser:
J
X

h z i = N

gB MJ Be

gB MJ B
kB T

MJ =J
J
X

gB MJ B
kB T

MJ =J

Don podem obtenir la magnetitzaci mitjana dividint pel volum a banda i banda:
J
X

Mz =

N
V

gB MJ Be

gB MJ B
kB T

MJ =J
J
X
MJ =J

28

gB MJ B
kB T

(1.13)

Sabem que la funci de partici monoparticular Z per a un sistema paramagntic quntic s:

Z=

J
X

gB MJ B
kB T

MJ =J

I que es compleix que

N kB T Z
V Z B
Per tant, de les dues expressions anteriors arribem a:
Mz =

(1.14)

Mz = N gJ B JBJ ()

(1.15)

On BJ () s la funci de Brillouin, definida per lequaci:

2J + 1
2J + 1
1
1
coth

coth

2J
2J
2J
2J
On el parmetre es defineix com la relaci entre lenergia magntica i lenergia trmica:


BJ () =

gB JB
B
=
kB T
kB T

Figura 1.5: Representaci de la funci de Brillouin per diferents valor de J.

Analitzem ara el comportament de Mz per a altes temperatures i per a baixes temperatures.

a) Temperatures altes. En aquest cas, per un camp magn`tic aplicat << 1. La funci de
Brillouin pren la forma:
(J + 1)
BJ ( << 1)
3

29

De manera que (1.15) es pot escriure com:

Mz = N g J B

J(J + 1)
3

i la susceptibilitat magntica, para ser doncs:

para = 0 N g 2 B

J(J + 1)
3kB T

(1.16)

Si recordem que |
~ | = gB J(J + 1) podem reescriure (1.16):
para = 0 N

|
~ |2
3kB T

(1.17)

Ens adonem de lequaci anterior que per un slid macroscpic donat noms tenim la temperatura com a variable per canviar la susceptibilitat. Daquesta manera veiem que (1.17) no s
altra cosa que la Llei de Curie; lequaci destat que segueixen els sistemes paramagntics:
=

C
T

b) Temperatures baixes: En aquest cas, per un camp magntic aplicat >> 1. La funci de
Brillouin val:
BJ () 1
I la magnetitzaci valdr:
Mz = N g J B J
Aix, si representem la magnetitzaci en funci del camp magntic aplicat o en funci de la inducci
magntica obtenim grfiques daquest estil:

30

Figura 1.6: Representaci de la magnetitzaci en funci del camp aplicat per a diferents temperatures, on
= kB1T .

20/II/15

1.2

Molcula dHidrogen

Figura 1.7: Representaci esquemtica de la molcula dhidrogen.

Si b ltom dhidrogen es pot resoldre analticament, la molcula, H2 , presenta una alta complexitat
en la seva resoluci. Aix doncs, per al seu estudi analtic realitzarem diverses aproximacions. En
primer lloc, escrivim lhamiltoni de la molcula, HH2 .
P~12 + P~22
+ UES
(1.18)
2me
On hem considerat que els protons estan fixes (P~a = P~b = 0). P~1 i P~2 sn, respectivament, els moments
HH2 =

31


de cada electr e
1 i e2 . UES s lenergia electrosttica total de les interaccion Coulombianes entre

+
+
els electrons e
1 , e2 i els protons pa , pb , que t la forma:

1
1
1
1
1
1
e2
+

(1.19)
UES =
40 rab r12 ra1 rb1 ra2 rb2
On la definici dels diferents rij queda ben descrita en la Figura 1.7. Cal trobar ara les funcions
prpies de HH2 . Donat que HH2 = E no es pot resoldre analticament, assajarem solucions dels
tipus:


(~r1 s1 , ~r2 s2 ) = (~r1 , ~r2 )(s1 , s2 )

Podem aplicar separaci de variables donat que lhamiltoni no depn dels espns s1 , s2 dels electrons.
Donat el carcter ferminic del electrons i aplicant directament el principi dexclusi de Pauli, la
funci ha de ser necessriament antisimtrica, de manera que shaur de complir:

(~
r

= (~r2 , ~r1 )
= (s2 , s1 )

r2 )
1, ~

(s1 , s2 )

o b que:

(~
r

r2 )
1, ~

(s1 , s2 )

= (~r2 , ~r1 )
= (s2 , s1 )

, on la funci dona despn simtrica ser amb lacoblament a S = 1 i lantisimtrica amb lacoblament a S = 0.A ms, s important tenir en compte que degut a que lhamiltoni de la molcula no
cont els espns, els valors propis de HH2 vnen determinats per lestructura de , i no de .
Anomenem a la funci dona simtrica S i a lantisimtrica A . La segent aproximaci consisteix
en suposar que podem escriure S i A com a combinaci lineal de les funcions prpies (~ri ) de
ltom dhidrogen, que tenen la forma:
(ri ) =

1
3/2

a0

ri
a0

d3 ri 2 (ri ) = 1

(1.20)

On lndex i es refereix a un electr orbitant el prot i a0 s el radi de Bohr:

a0 =

40 ~2
me e2

Les combinacions ms senzilles que ens permeten construir S i A en funci de (ri ) sn, doncs:
1
S (~r1 , r~2 ) = q
[(ra1 )(rb2 ) + (ra2 )(rb1 )]
2(1 + 2 )
1
A (~r1 , r~2 ) = q
[(ra1 )(rb2 ) (ra2 )(rb1 )]
2(1 2 )

(1.21)

On el parmetre ens dna idea del solapament de les funcions dona dels dos electrons, i es defineix
com
32

(rab ) =

d3 r1 (ra1 )(rb1 )

Tot i que les funcions dona trobades a (1.21) no sn la solucions exactes de (1.18), compleixen
les condicions de simetria i de normalitzaci. s desperar que siguin suficientment semblants a les
funcions prpies de la molcula dhidrogen. Aix doncs, tamb suposarem que els valors propis de
S i A siguin una bona aproximaci de les energies dels estats propis de la molcula:
ES = hS |HH2 | S i =
EA = hA |HH2 | A i =

d3 r1 d3 r2 S (~r1 , ~r2 )HH2 S (~r1 , ~r2 )

d3 r1 d3 r2 A (~r1 , ~r2 )HH2 A (~r1 , ~r2 )

(1.22)

La funci (ri ) s prpia de lhamiltoni de ltom dhidrogen, amb valor propi E0 . Si substitum
(1.21) en (1.22) podem definir unes energies E , E que marquen la diferncia entre els valors propis
dels estats que estem estudiant i lenergia que tendrien dos toms dhidrogen individuals.
E ES 2E0 =

A(rab ) + B(rab )
1 + 2

E EA 2E0 =

A(rab ) B(rab )
1 2

(1.23)

Les funcion A(rab ) i B(rab ) tenen la forma segent:

A(rab ) =
B(rab ) =

d3 r1 d3 r2 U 2 (ra1 )2 (rb2 )

d3 r1 d3 r2 U (ra1 )(rb1 )(ra2 )(rb2 )

On U s lenergia electrosttica deguda a la interacci entre els dos toms dhidrogen:

e2
1
1
1
1
1
1
e2
=
+
+

40 ra1 rb2
40 rab r12 ra2 rb1
Tamb podem definir la quantitat J(rab ), com la diferncia entre les energies ES i EA . Tenint en
compte (1.23),


U = UES +

J(rab ) E E

B 2A
=2
1 4

Finalment, definim lhamiltoni efectiu de la molcula en termes dels operadors de spin s1 i s2 :

Heff = E1 (rab )s1 s2 + E2 (rab )

(1.24)

Volem que aquest hamiltoni tingui valors propis E i E . Per fer-ho escrivim primer quan val el
producte s1 s2 :
1
1
1
3
s1 s2 = (s1 + s2 )2 (s1 + s2 )2 = s2
(1.25)
2
2
2
4
On s2 (s1 + s2 )2 s loperador de lespn total dels dos electrons. Aplicant (1.25) a un estat propi
de s2 , sobt
33

Figura 1.8: Dependncia de lenergia dels estats propis de la molecula dhidrogen amb la distncia entre
protons rab .

s1 s2 |si =

3
1
s(s + 1)
|si
2
4


Per tant, si escollim

E1 (rab ) = E E = J(rab )
3
1
E2 (rab ) = E + E
4
4
lhamiltoni (1.24) t els mateixos valors propis, E i E que lhamiltoni original (1.18).
23/II/15

1.3
1.3.1

Interacci dintercanvi i Anisotropia magntica

Hamiltoni dintercanvi

Aix, com hem vist fins ara, de lestudi de la molcula dhidrogen trobem que la interacci electrosttica est relacionada amb lorientaci relativa dels spins. Aquest estudi suggereix que la dependncia
relacionada amb lespin de la interacci entre dos toms es pot modelitzar com: J(r)s1 s2 (model
dIsing), on r s la distncia entre els toms. Tenint en compte aix, en funci del valor dS (1 o 0)
lenergia ser diferent.
Si en lloc de parlar duna molcula allada parlem dun slid, lestudi esdev molt ms complex, i
aleshores definim lhamiltoni dintercanvi com:
Hex =

1X
J(rij )si sj
2 i6=j

(1.26)

On rij s la distncia entre ltom i i ltom j. El parmetre J(rij ), anomenat constant dintercanvi,
indica com se solapen les funcions dona dels electrons i es determina la temperatura de Curie de
34

cada material 3 . Cal tenir en compte que en lequaci anterior hem escrit ~si i ~sj per s una manera
general dexpressar-ho; per al cas dels metalls de transici s que seran els moments angulars despn,
mentre que per a terres rares ens estarem referint al moment angular total.
Si les distncies de separaci sn petites (rij <<) hi haur molt solapament de les funcions dona i
en aquest cas el nombre de termes rellevants en lequaci (1.26) anir com N 2 . Aix s aix perqu
els termes que tenim en el sumatori sn:
1 N
2 2

N2 N

4
2

La majoria de vegades, per, el solapament ser suficientment petit com per a poder considerar el
sumatori noms a primers vens. Aix en molts casos ser una aproximaci prou bona, i aleshores
en aquest cas el nombre de termes rellevants anir com N .
Fent aquesta aproximaci, doncs, podem escriure lhamiltoni com:
Hex =

1X
Jij si sj
2 i6=j

(1.27)

On el sumatori sextn noms a primers vens. Per mitj daquest hamiltoni podem explicar prou
b les diferents maneres com es poden ordenar els espins en els slids. Un altre punt important daquest hamiltoni s que actuant sobre lestat del nostre slid magntic posa tots els espins parallels,
per s lanisotropia magntica, exposada en el segent apartat, el que determina en quina direcci
concreta sorienten.
El cas ms senzill s aquell en qu totes les Jij sn positives. En aquesta situaci s clar veure
que lestat que far mnima lenergia ser aquell en qu tots els espins se situaran parallels. Aix
sanomena ferromagnetisme.
Fixem-nos ara en una cosa: considerem dues situacions diferents dordenaci despins. Una primera
en qu tots ells estiguin parallels per cap amunt i laltra en qu estiguin parallels per cap avall 4 .

s fcil entendre que ambdues situacions tindran la mateixa energia, ja que les distncies de separaci
entre espins sn les mateixes en els dos casos (i les constants dintercanvi noms depenen de la
distncia). Tamb es pot entendre considerant que una espira on hi circula un corrent elctric en un
sentit que genera un moment dipolar magntic i la mateixa espira amb un corrent elctric en sentit
~ , E = ~B).
~ En altres paraules, s invariant sota inversi
contrari t la mateixa energia (~ = I dS
temporal.
3

Temperatura a la qual deixa de ser magntic

En realitat si tots es trobessin exactament parallels estarem en un cas de violaci de la mecnica quntica.
Justifiquem aix amb lanomenada metfora clssica, que diu que en realitat els espins no estan quiets sin que
precessionen entorn un eix parallel a tots ells.
4

35

Per tot aix podem dir que lhamiltoni dintercanvi s invariant sota qualsevol rotaci
 simultnia

~ = Pi ~si i
de tots els espins del sistema. Per aix commuta amb cada component de lespn total S
~ 2 ; s a dir:
amb S
i~

~
dS
~ Hex ] = 0
= [S,
dt

~2
dS
~ 2 , Hex ] = 0
= [S
dt
Anem a mostrar, ara, que lestat fonamental de lhamiltoni de lequaci (2.1) en el cas que ens
ocupa (ferromagnetisme; Jij > 0) s
i~

|0i =

N
Y

|sii

On |sii s lestat propi dsiz de valor propi mxim; s a dir ms = s. En aquesta situaci, doncs, la
component z de lespn total tindr tamb el valor propi mxim:
~z |0i = N s|0i
S
Sabent que lhamiltoni de lequaci (2.1) es pot escriure tamb com:
Hex =

1
1X
Jij [siz sjz + (si+ sj + si sj+ )]
2 i6=j
2

on s+ = sx + isy i s = sx isy . Aix, recordant que si+ |sii = 0, obtenim

!

1 X
Jn N s2 |0i
Hex |0i =
2 n
on el sumatori sestn als n primers vens. Per tant, queda clar que |0i s lestat fonamental, ja que
correspon al valor propi mnim. A ms, aquest valor propi, coincideix amb lenergia de larranjament
ferromagntic derivat per a espins clssics.
Un exemple sencill de lobtenci de lenergia fonamental seria el duna cadena lineal: Per N
tindrem que, per primers vens, cada espn tindr dues interaccions per tant: E0 = N Js2 . Si
ara consideressim una cadena lineal finita, hem de tenir en compte que els dos espins dels extrems
daquesta solament tenen una interacci, s a dir, tenim N-2 espins amb dues interaccions i 2 espins
amb una interacci: E0 = 12 Js2 (2(N 2) + 2 1) = J(N 1)s2 .
Exercici: Calcular lenergia de lestat fonamental duna xarxa quadrada i duna xarxa
cbica per nombre despins (N) infinits i finits.
Inicialment, sabem que, pel model dIsing, lhamiltoni dintercanvi s:
Hex =

1X ~ ~
Jij Si Sj
2 i6=j

36

Figura 1.9: Representaci de la xarxa quadrada .

Considerem que la xarxa de lexercici s monoatmica i la distncia entre toms s la mateixa:

Jij = Jji J . A ms, a lestat fonamental els espins correspon a quan es troben tots parallels, de
manera que: S~i S~j = S 2 . Daquesta forma podem expressar lenergia dintercanvi com:
X
1
1
E = JS 2
2
n,n

on el sumatori sextn a primers vens per a tots els toms de la xarxa. Els subndexs denoten la
direcci x i direcci y de la xarxa. Pel cas tridimensional se nhauria dafegir un tercer.
Xarxa quadrada
Per N tindrem que tots els toms tenen 4 interaccions a primers vens perqu no hi ha cap
frontera. Aix:
X

1 = 4N

n,n

i aix ens dna una energia a lestat fonamental de:

1
E0 = JS 2 4N = 2JN S 2
2

Si ara fem N = N N finit ens trobem que no tots els toms tenen el mateix entorn atmic
perqu en aquest cas s que tenim efectes de frontera.
Anem a comptar, doncs, les interaccions que tenen els toms de la nostre xarxa.
Els situats a linterior continuaran tenint 4 interaccions i el nombre dtoms
que els hi passa aix
seran tots excepte els que estan situats a la frontera de la xarxa, s a dir, ( N 2)2 . Els que estan
situats a les arestes tindran 3 interaccions i com quetenim 4 arestes i a cadascuna N 2 toms amb
aquest nombre dinteraccions, tindrem en total 4( N 2) toms amb 3 interaccions. Per acabar,
els 4 vrtexs tindran 2 interaccions a primers vens.

37

Figura 1.10: Representaci de la xarxa cbica.

Aix doncs, lestat fonamental daquesta xarxa ser:

1
1
E = JS 2 (2 4 + 3 4( N 2) + 4( N 2)2 ) = JS 2 (2N 2 N ) = E0 E0
2
N
Una altra forma de calcular aquesta energia
X seria comptar les interaccions que no tenim a la xarxa
de la consideraci infinita.
finita respecte la infinita i restar-les-hi a
n,n

Xarxa cbica
En aquesta xarxa per N tindrem que cada tom t 6 interaccions a primers vens de tal manera
que:
1
H0 = JS 2 (6N ) = 3JN S 2
2
1/3
1/3
Ara anem a considerar N = N N N 1/3 finit i a comptar les interaccions que t cadascun dels
atms.
Els toms que no estan a les fronteres de la nostre xarxa tindran 6 interaccions i el nombre dtoms
que els hi passa aix ser (N 1/3 2)3 . Llavors, els toms que estan a les fronteres per no sn ni
dels vrtexs ni de les arestes, s a dir, els de les cares, tindran 5 interaccions. Com que tenim 6
cares i a cada cara tenim (N 1/3 2)2 toms amb aquest nombre dinteraccions, el total dtoms ser
6(N 1/3 2)2 . Per les arestes tindrem 3 interaccions i com que en un cub tenim 12 arestes el nombre
total dtoms ser 12(N 1/3 2). Finalment, tenim 8 vrtexs que tenen 3 interaccions cadascun.
Aix doncs, lenergia de lestat fonamental per aquesta xarxa cbica finita ser:

38

1
1
E = JS 2 (3 8 + 4 12(N 1/3 2) + 5 6(N 1/3 2)2 + 6(N 1/3 2)3 ) = JS 2 (6N 6N 2/3 )
2
2
1
E0
N 1/3
Igual que en la xarxa quadrada, aquest procediment tamb es podria haver fet comptant les interaccions que no tenim a la xarxa finita respecte la infinita i restar-les-hi al sumatori del cas de la xarxa
infinita.
24/II/15
E = E0

Fins ara hem considerat el cas en qu Jij > 0; ferromagnetisme. Ara b, si Jij < 0 ens trobem en el cas
dantiferromagnetisme, en el qual els espins dtoms vens tendeixen a orientar-se antiparallelament:

Aquest tipus de disposici es pot estudiar pensant-la com la superposici de dues xarxes; una amb
els espins amunt i laltra amb els espins avall. Lestudi daquest fenomen s molt ms complex que
el del ferromagnetisme. Un altre cas molt com s el cas del ferrimagnetisme, que es pot estudiar
tamb com dues xarxes superposades amb espins de sentits contraris per en aquest cas amb mduls
diferents, de manera que lespn total resultant s diferent de zero.

Un exemple daquest ltim cas s el CoF e2 O4 , on el Co i el F e2 tindran moments magntics diferents,

cosa que resutar en un
~ total 6= 0.
Com ja hem dit, lestudi de la interacci s altament complex i experimentalment s molt difcil saber
de quina de les tres maneres (ferromagnticament, antiferromagnticament o ferrimagnticament)
actuen els espins en un material donat.
1.3.2

Hamiltoni danisotropia

En la secci anterior hem vist que lenergia dun material magntic no depn de lorientaci del
moment magntic total. Aix, per, sembla estar en desacord amb el fet experimental que mostra que
per a un material magntic hi ha una direcci anomenada de fcil imantaci i una altra anomenada
de difcil imantaci.
Aix ens fa pensar que cal afegir un altre tipus dinteracci anomenada anisotropia magntica, de
manera que lhamiltoni del sistema esdev:
H = Hex + HA
39

A nivell macroscpic hi ha una manera molt fcil, experimental, de saber si un material s anistrop
magnticament. Sorienta la mostra duna manera determinada i se li aplica un camp magntic en
una direcci determinada. Es prenen mesures suficients que permetin representar la caracterstica
M(B). Ara es repeteix el mateix experiment canviant lorientaci de la mostra mantenint fixa la
direcci del camp; es representa la mateixa caracterstica. Si les dues corbes difereixen ens trobem
davant un cas danisotropia magntica, ja que per a una direcci necessitarem ms camp per a arribar
a la saturaci que en una altra.
Microscpicament aquest fenomen s encara ms complex que el de la interacci dintercanvi; inclou
interaccions despn-rbita, que sn correccions relativistes. Encara que tots dos fenmens vnen donats pels camps electrosttics cristallins, lanisotropia s tamb relativista i per tant s proporcional
a (v/c)p , on p s una potncia parella. Com que generalment (v/c) 0, 8 aquesta interacci ser
molt ms feble que la dintercanvi i per tant quan fem teoria de pertorbacions aplicarem la interacci
dintercanvi en primer lloc i a continuaci aquesta.
Tenint en compte que lhamiltoni del sistema ha de complir les condicions dhermiticitat i de simetria
- ha de ser simtric respecte a les transposicions deixos i respecte a la reversibilitat del temps (t t)
podem escriure la forma general daquesta interacci com:
X
X
1
1
Sn Sn + c
Sn Sn Sn Sn + ...
HA = b
2
4
n
n

(1.28)

On el sumatoris sextenen a primers vens. Veiem que tots els termes estan formats per termes de
potncies parelles en S; els punts suspensius indiquen que llavors vindrien els termes de S 6 i llavors
els de S 8 , etc. Daquesta manera assegurem la reversibilitat temporal, ja que els moments angulars
v
canvien de signe sota aquesta transformaci. Aix, els termes del primer sumatori aniran com ( )2 ,
c
v
els del segon sumatori com ( )4 , etc, ja que aquesta expressi prov dun desenvolupament en srie
c
de potncies de ( vc ) que a nivell quntic sexpressen en termes de productes despins.
Exemple: Clcul de HA per a una xarxa cristallina ortormbica formada per toms
iguals.
Anem a fer un estudi daquest cas. Trobarem que per a una direcci determinada (direcci de fcil
imantaci) la susceptibilitat ser mxima.
Sabem que lhamiltoni ha de ser invariant sota rotacions deixos. Si considerem per exemple una
rotaci de entorn leix z veiem que els canvis sn:
Sx Sx
Sy Sy
Sz Sz
Fent un procediment anleg per a rotacions entorn els altres dos eixos arribem a la conclusi que
si el que ens interessa s que lhamiltoni romangui invariant ens quedarem noms amb els termes
quadrtics (Sx2 , Sy2 , Sz2 ), com expressa lexpressi (3.1.2). En primera aproximaci ens quedarem,
doncs, en aquest ordre i no anirem a ordres superiors.
Per una altra banda sabem que el mdul S 2 = Sx2 + Sy2 + Sz2 sha de mantenir constant.
Per tant:

40

Figura 1.11: Sistema ortormbic: tots els angles sn de /2 rad i la longitud dels costats s diferent per
a cada direcci.

HA = b1 Sx2 + b2 Sy2 + b3 Sz2

Expressant Sx2 en termes del mdul arribem a:
HA = b1 S 2 + (b2 b1 )Sy2 + (b3 b1 )Sz2
Aleshores si per exemple es dna el cas que (b3 b1 ) < 0 i (b2 b1 ) > 0 podem concloure que la
direcci de fcil imantaci s la de leix z, ja que aquest s el que ens proporciona una energia ms
baixa. Mentre que la de leix y s una de les direccions de difcil imantaci perqu ens proporciona
una energia ms elevada.
Diem una de les de difcil imantaci perqu podrem haver triat expressar Sy2 en termes del mdul
en lloc de Sx2 . En aquest cas obtindrem:
HA = (b1 b2 )Sx2 + b2 S 2 + (b3 b2 )Sz2
Don es veu que la direcci de leix x tamb s una direcci de difcil imantaci. Donada la simetria
del sistema podem indur que en general en tot el pla x-y ens trobarem en casos de difcil imantaci
ja que aquest s perpendicular a la direcci de fcil imantaci.
27/II/15
Si ara suposem que b2 = b1 = 0 trobem que:
HA = DSz2
, on la constant danisotropia, D, s D > 0. Aix, ens trobem en el cas danisotropia uniaxial.
Lenergia clssica que relacionem amb aquest hamiltoni s:
E = DM2z = DMcos2
Si per exemple S = 4, tenim 9 valors dSz que van de -4 a +4. El valor de lenergia per exemple, per
a Sz = +1 i Sz = 1 s el mateix ja que HA s proporcional a Sz2 . Representant la dependncia dE
amb el cos2 veiem que tot i que aquests estats (Sz = 1) tenen la mateixa energia els electrons
no poden passar dun estat de Sz = 1 a Sz = +1 sense ser excitats primer a un estat intermig
(Sz = 0), ja que existeix una barrera denergia que ho impedeix (Figura 1.12). Tot i aix, veurem
que en alguns casos s que s possible traspassar aquesta barrera per efecte tnel degut a termes

41

Figura 1.12: Representaci de les energies dels estats Sz . La barrera denergia s proporcional al volum
de la partcula.

afegits a lhamiltoni.
Anem a veure ara el cas duna estructura cbica, com s el cas del Ferro o Nquel. Per aquesta,
b1 = b2 = b3 b i aix ens porta a que:
HA = b(Sx2 + Sy2 + Sz2 ) = bS 2
Per tant, no hi ha cap efecte danisotropia magntica, ja que HA s constant. Per veure els efectes
de lanisotropia s necessari considerar termes de quart ordre, la qual cosa ens porta a lhamiltoni
segent:
HA = bS 2 + C(Sx2 Sy2 + Sy2 Sx2 + Sx2 Sz2 + Sz2 Sx2 + Sy2 + Sz2 + Sz2 Sy2 )
HA = bS 2 C(Sx4 + Sy4 + Sz4 )
Pel cas del Fe C > 0 i per tant els eixos de fcil imantaci sn leix x, y i z. Pel Ni C < 0 de
manera que els eixos de fcil imantaci correspondran a 4 direccions de les diagonals principals del
cub, mentre que els tres eixos x, y i z seran eixos de difcil imantaci. Per veure-ho macroscpicament
42

Figura 1.13: Corbes de magnetitzaci del Ferro (b.c.c.) segons la direcci daplicaci del camp magntic.

Figura 1.14: Corbes de magnetitzaci del Nquel (f.c.c.) segons la direcci daplicaci del camp magntic.

43

Figura 1.15: Corbes de magnetitzaci del Cobalt (h.c.p.) segons la direcci daplicaci del camp magntic.

Figura 1.16: Ordenaci dels moments magntics delements de terres rares amb camp magntic aplicat
nul segons la temperatura.

44

veiem quines sn les direccions on la magnetitzaci arriba a la saturaci ms rpidament en funci de

la direcci del camp magntic aplicat. Les figures 1.13 i 1.14 mostren aquest
 n comportament. En tot
cas, i tenint present la dependncia de lhamiltoni amb les potncies vc , on n = 2, 4, 6..., veiem
que en els grups cbics lanisotropia magntica s molt petita, ja que depn dun factor

 4
v
c

Pel cas de les estructures tetragonals lhamiltoni correponent ser:

HA = bSz2 + cSz4 + d(S+4 + S4 )
I pel cas de les estructures hexagonals lanisotropia surt a sis ordre. El seu hamiltoni s el
segent:
HA = bSz2 + cSz4 + d(S+6 + S6 )
El Cobalt t estructura hexagonal i est mostrada la seva corba de magnetitzaci segons la direcci
~ a la Figura 1.15.
de B
1.3.3

Hamiltoni dinteracci dipolar

A ms de lhamiltoni dintercanvi i danisotropia, els espins dels toms interactuen a llarga distncia
degut al camp magntic dels seus moments magntics. Aquest hamiltoni, anomenat dinteracci
dipolar, sescriu com
HD =

i
X 1 h
0
2
(~)2
(~
s
~
s
)~
r

3(~
s
~
r
)(~
s
~
r
)
i j ij
i ij
j ij
5
8
i6=j rij

(1.29)

, on = g~B . Afortunadament, el moment magntic associat a lespn s dorigen relativista i,

consegentment, linteracci dipolar magntica t una contribuci ms petita a lhamiltoni total
comparada amb la dintercanvi i la de lanisotropia del camp del cristall.
02/III/15
Lhamiltoni (1.29) tamb es pot escriure en forma tensorial:
X
2
0
HD =
(~)2
si sj
8
rij rij
i6=j

1
rij

(1.30)

Demostraci de (1.30).
En primer lloc, desenvolupem els productes escalars dels vectors ~si , ~sj i ~rij que trobem en (1.29):
~si ~sj = six sjx + siy sjy + siz sjz = si sj

{x, y, z}

2
2
2
2
+ rijy
+ rijz
= rij
~rij ~rij = rijx

~si ~rij = six rijx + ... = si rij

{x, y, z}

~sj ~rij = sjx rijx + ... = si rij

{x, y, z}

Substitum aquests resultats en (1.29) per trobar:

45

"

X 1
(si rij ) (sj rij )
0
(si sj ) 3
HD =
(~)2
3
2
8
rij
i6=j rij

2
Ara prenem lequaci (1.30) i desenvolupem el terme de derivades parcials
rij rij
!
!
3
3
2
rij 2 rij 2
rij rij

1 2
rij


=

3
6

2
rij
rij
rij
rij
rij rij

(1.31)
!

1
:
rij

I el substitum en (1.30):
X
0
(~)2
si sj
HD =
8
i6=j

3
rij
3rij rij rij
6
rij

On s la delta de Kronecker. Si ho arreglem queda com

"

X 1
0
si sj rij rij
HD =
(~)2
(si sj ) 3
3
2
8
rij
i6=j rij

(1.32)

Si comparem (1.32) amb (1.31) veiem que sn iguals, tenint en compte que = i = .

1.4
1.4.1

Partcules monodomini i superparamagnetisme

Introducci

Com ja sabem, en un material magntic macroscpic (bulk ferromagnet) trobem el que anomenem
dominis: zones del policristall en qu el moment angular total t una direcci concreta. Aix, totes
les partcules que formen el domini tenen els espins parallels i generalment en una direcci diferent
a la dels seus vens (Figura 1.17). Sarriba a aquesta situaci perqu comporta una minimitzaci de
lenergia magntica.

Figura 1.17: Esquema de dominis i parets de domini en un material magntic macroscpic. Les fletxes
indiquen el sentit de lorientaci dels espins en cada domini.

Entre dominis vens trobem el que sanomena parets de domini: transicions paulatines entre
una direcci dorientaci del moment magntic i una altra. Lamplada daquestes parets, , ve
determinada per la segent relaci:

46

=a

Eex
EA

(1.33)

On a s el parmetre de xarxa del material, Eex s lenergia dintercanvi i EA s lenergia danisotropia. Lenergia dintercanvi determina la temperatura de Curie, i aquesta pot variar 2 ordres de
magnitud en funci del material. En canvi, EA pot variar entre 5 i 6 ordres de magnitud; canvia
molt dun material a un altre. Aix implica que depn fortament del terme EA . Tpicament per
un imant permanent amb molta anisotropia, lordre de magnitud de la paret de domini s 1 nm.
Aquestes explicacions ens porten a la conclusi segent: si tenim una porci dun material les dimensions de la qual sn inferiors a , tots els espins tindran la mateixa direcci, per tant en direm
partcula monodomini. Aquesta no tindr inclosa la paret de domini, ja que aquesta partcula s
ms petita que la prpia paret, i, per simplificaci, suposarem que t una direcci de fcil imantaci,
~ com si considerssim la partcula com
s uniaxial. Per aquesta ra podem parlar dun espn total S,
una petita brjula nanomtrica (Figura 1.18).

Figura 1.18: En una partcula monodomini tots els espns sn paralles.

Lenergia necessria per a invertir un daquests espins totals mantenint el sentit de la resta s de
lordre de lenergia dintercanvi, s a dir, arribar a la temperatura de Curie, TC , de manera que s
molt poc problable que sinverteixin els espins espontniament per efecte de la temperatura. La
probabilitat de que un espn sinverteixi s
e

kEexT
B

(1.34)
 

~
Que per temperatures T << TC tendeix a 0. Per aquesta ra onsiderem que el mdul de lespn S

duna partcula monodomini s constant.

La barrera denergia que impedeix el trnsit duna partcula monodomini despn amunt a lestat
espn avall es pot expressar clssicament com
U = KV
On V s el volum de la partcula i K s una constant que depn de cada material. Aix doncs, tamb
la probabilitat de transici es pot expressar en termes dU segons
e

k UT
B

Cal tenir en compte tamb lefecte tnel. Estudiarem ms endavant que es poden aconseguir estats
superposats despn amunt i espn avall (Qubit) quan un electr travessa la barrera U per efecte
47

tnel, donant lloc a fenmens de coherncia quntica (Figura 1.19).

Figura 1.19: Estats enllaats. Coherncia cuntica.

Que la barrera depengui clssicament del volum de la partcula magntica suposa un repte tecnolgic
per al desenvolupament de les memries magntiques. Per una banda, ens interessa molt tenir
partcules magntiques (que actuen com bits dinformaci) el ms petites possible, ja que podrem
emmagatzemar ms informaci. Per una altra, per, si s massa petita la barrera U denergia tamb
ho ser i augmentar la probabilitat de que sinverteixi la magnetitzaci. Si espontniament es
pot invertir la magentitzaci duna partcula monodomini vol dir que un bit pot passar de 1 a 0
espotniament, s a dir, es perd la informaci per efecte de la temperatura. Daquesta frontera en
direm lmit superparamagntic.

Figura 1.20: Evoluci temporal del tamany de les partcules monodominis emprades com a bits dinformaci (en nombe dtoms).

Podem determinar el temps que triga una partcula monodomini en invertir la magnetitzaci en
funci de U i T segons lexpressi:
t = t0 exp{

48

U
}
kB T

A la quantitat 1/t0 en direm tamb freqncia dintent i a t0 se lanomena temps dintent, ja que, s
el temps que hem desperar per tal de que aquesta transici succeixi.
Daquesta forma, si estableixo el temps que vull que el meu material romangui magnetitzat o que
guardi la informaci induda, puc fer un material dun volum i constant del material, K, adequat
per tal daconseguir-ho.
03/III/15
Quan considerem un material, un conjunt de partcules monodomini, tenim un espn total de lordre
de 106 . En aquest cas no podem suposar una discretitzaci de lorientaci del moment magntic, s a
dir, dels dels nivells denergia, ja aquests formen un conjunt quasicontinu. Efectivament, si S 106 ,

0. Degut a la distribuci no uniforme de volums

el pas duna orientaci a una altra s
2 106 + 1
dun conjunt de partcules monodomini (s impossible tecnolgicament fabricar partcules perfectament idntiques) la barrera U no s una, s tamb una distribuci. Si el material que estem
 tractant
~  106 ).
t una freqncia dintent suficientment elevada, aleshores tindrem un superparamagnet (S
Com hem dit abans podem entendre una partcula monodomini com un espn total suma de tots
els espins que el formen. Tenint en compte que lenergia danisotropia s per a cada una daquestes
molt inferior a la dintercanvi, ens ser ms fcil invertir lespn total (anisotropia) que no pas un
espn allat (acci que requereix una aportaci de lenergia dintercanvi). En molts casos, aquest
tipus de partcules es comporten de manera similar a com ho fan els toms paramagntics per
amb un moment magntic gran. Per aquest motiu moltes de les expressions derivades en el cas del
paramagnetisme tamb sn tils quan tractem conjunts de partcules monodominis. Daqu ve que
a aquest tipus de materials els anomenem superparamagntics.

Figura 1.21: Els materials paramagntics (U/T = 10) no presenten cicle dhistresis.

Recordem que un material paramagntic no presenta cicle dhistresi (Figura 1.21). Si el temps de
trnsit s molt petit (U /T petit) implica que s ms probable que les partcules monodomini canvin
despn amunt a espn avall. Per tant, els hi s ms fcil seguir el camp magntic quan aquest varia.
Quan no aplico camp magntic no hi ha una magnetitzaci romanent, de nou degut a que els dominis
es desordenen molt fcilment.
49

1.4.2

Relaxaci magntica

Els materials que presenten cicle dhistresi sn aquells en qu el quocient U /T s tal que les transicions dinversi del moment magntic total sn poc probalbes. Tot i ax, al cap dun cert temps
es produiran aquestes transicions i el material perdr la seva magnetitzaci romanent. Daquest
fenomen en diem relaxaci magntica. De fet, si pogussim fer una corba M(H) variant amb infinita
lentitud H (Figura 1.22) i mesurant M, no obtindrem cicle dhistresi sin una corba dequilibri.
La relaxaci, per tant, sentn com la tendncia del material a assolir lestat dequilibri, lestat de
mnima energia, al llarg del temps.

(a) Corba M(H) realitzada amb variacions (b) Corba M(H) realitzada amb variacions rpides
diferencials de H.
de H.

Figura 1.22: Corbes M(H) en diferents condicions.

Aquesta relaxaci est formada per dos procesos, el procs lent i el procs rpid. Si, per exemple,
comeno al punt de saturaci i redueixo el camp aplicat a H2 , passar a un estat de magnetitzaci
M2 que no ser el corresponent a lestat dequilibri, perqu molts dominis encara seguiran orientats
en la direcci del camp. Aquest primer procs s el rpid. El procs lent depn de la temperatura i
de la intensitat de la barrera denergia. A mesura que passa el temps ms dominis salten la barrera
U , de manera que el material es va desorientant fins a assolir la magnetitzaci de lestat estacionari,
s a dir, la de la corba dequilibri.
Per una altra banda, grcies a la tecnologia som capaos de dissenyar i trobar materials amb els
cicles dhistresi que ms ens convinguin, en funci de laplicaci. Per exemple, si volem memries
magntiques que emmagatzemin memria durant un llarg perode de temps, ens interessen materials
amb una magnetitzaci romament detectable i un alt camp coercitiu (U /T elevat; barrera denergia
elevada per a que passin molts anys fins que el material es relaxi). Al mateix temps, es prefereixen
cicles dhistresi de forma quadrada/rectangular (Figura 1.24) per tal de que el canvi entre el valor
1 i 0 del bit sigui establert en un interval de magnetitzaci petit i tingui una gran diferncia entre
un i altre per no entrar en confusi i, en conseqncia, prdua dinformaci. Per saber la "rectangularitat" daquest cicle sutilitza la derivada de la magnetitzaci respecte el camp H al camp coercitiu
com a factor de qualitat. Si, en canvi, volem construir un transformador eficient energticament,
buscarem materials el cicle dels quals presenti un camp coercitiu mnim, i que, per tant, no presentin
gaire prdues energtiques (lrea del cicle dhistresi representa les prdues energtiques, lenergia
magntica emmagatzemada en el material).
50

Figura 1.23: Corba dequilibri i procs de relaxaci magntica. El material tendeix a lestat de mnima
energia.

Figura 1.24: Per determinar la "rectangularitat" del cicle dhistresi sanalitza la derivada a prop del camp
coercitiu.

05/III/15
1.4.3

Relaxaci magntica. Clcul de M(t)

Considerem un conjunt de partcules amb volums diferents i amb els seus eixos de fcil imantaci
~ creixent en una certa direcci veurem que les
en direccions diferents. Si hi apliquem un camp H
partcules tendeixen a orientar-se amb el camp; i en la saturaci totes sorientaran paralleles entre
elles i al camp.
Si sobtadament fem el camp nul algunes partcules seran capaces de seguir el camp per daltres no,
ja que la seva barrera energtica s major i el camp magntic no haur pogut eliminar la barrera. A
partir daquest punt comena la relaxaci magntica.
51

Per a cada partcula individual la variaci de la magnetitzaci durant el procs de relaxaci presenta
una dependncia exponencial amb el temps
dM
= M
dt
, on la freqncia de transici de la inversi despn, , per una partcula s:

(1.35)

U
(1.36)
kB T
Si tenim un conjunt de partcules hem de tenir en compte que la barrera denergia sescriu en funci
de la magnetitzaci:


= exp

"

M(t)
U = U0 1
MC
On U0 s lenergia mitjana de totes les barreres i MC la magnetitzaci romanent. Aix, substituint
lexpressi anterior a (1.36) obtenim:
(

U0
= exp
kB T

M(t)
1
MC

!)

Figura 1.25: Magnetitzaci en funci del logaritme neperi del temps. Com ms temperatura, menys
temps tarda a desmagnetitzar-se.

Integrant (1.35) en el temps arribem a la segent expressi de la magnetitzaci:

"

kB T
t
M(t) = M(t0 ) 1
ln
U0
t0


#

on M(t0 ) MC . Comprovem doncs que la magnetitzaci segueix una llei logartmica i proporcional
a kB T . A major temperatura el material tardar menys en relaxar-se ja que les partcules tenen ms
energia disponible per saltar la barrera (Figura 1.25).
52

1.4.4

Corbes ZFC i FC

Analitzem ara un experiment. Considerem un sistema de partcules petites amb una distribuci de
volums f (V ) i les refredem des de temperatura ambient fins a molt baixa temperatura en absncia de
camp magntic aplicat (H = 0). Els moments de les partcules estaran, doncs, orientats de manera
aleatria (cada un en la seva direcci de fcil imantaci) complint-se que la magnetitzaci total M
ser nulla.

Figura 1.26: Dependncia amb la temperatura de la magnetitzaci per a molcules de ferritina obtinguda
en els processos ZFC i FC amb un camp aplicat H = 0, 01 T. A dins: corba de la inversa de la susceptibilitat
en el procs FC en front de la temperatura.

A continuaci, apliquem un camp magntic H molt menor al camp danisotropia, HA (H 50

Gauss << HA 5000 Gauss) i comencem a escalfar el material per a estudiar la dependncia de la
magnetitzaci amb la temperatura.
Aquest petit camp provocar que la barrera de potencial entre els dos mnims es deformi una mica
de manera que un dels mnims quedi inferior a laltre. A mesura que augmenta la temperatura, hi ha
ms partcules que aconsegueixen saltar la barrera5 . Per tant, com que la probabilitat de transici
s proporcional a lexponencial negativa del volum (equaci (1.36)), les partcules de menor volum
seran ms propenses a comportar-se de forma paramagnticament. Aix doncs, pot ocrrer que per
a una partcula, la barrera denergia sigui massa elevada com per a que amb aquest petit H aplicat
lenergia magntica sigui suficient per a fer oscillar lespn duna posici a laltra. Per a que aix
passi, ser necessari un aportament denergia trmica. s a dir, que aquesta partcula es trobar
congelada (en un estat metaestable) fins a una temperatura a partir de la qual lefecte del camp
aplicat ms lefecte de la temperatura facin possible la transici de lespn.
Si seguim incrementant T arribarem a un punt (temperatura de bloqueig) en qu totes les partcules hauran saltat la barrera (mxim de la corba ZFC). A partir daquest punt es produeix una
disminuci en el valor de la magnetitzaci perqu la temperatura contribueix a augmentar la probabilitat de transici de lestat al . Per tant, tots els espins comenaran a oscillar contnuament
duna posici a laltra: el sistema es comporta com un sistema paramagntic (superparamagnetisme). Aix implica que si seguim escalfant la magnetitzaci del material segueix la llei de Curie,
5

Recordem que la barrera de potencial danisotropia s proporcional al volum de la partcula.

53

C
H. La corba obtinguda des de la temperatura mnima fins a temperatura ambient durant
T
el procs descalfament sanomena corba de ZFC (Zero Field Cooled) ja que el refredament sha fet
a camp aplicat zero (aquest refredament no est representat a la figura 1.26). La corba de ZFC representa la corba de resposta magntica de les partcules que es comporten superparamagnticament.
M=

Una vegada hem arribat a temperatura ambient anem a obtenir el que sanomena corba de FC (Field
Cooled). Es tracta dun procs de refredament amb el mateix camp aplicat constant que tenem
durant lescalfament. El material seguir la corba de Curie durant tot el refredament ja que aquesta
s una corba dequilibri i per tant els espns seran capaos doscillar fins i tot a temperatures tals
que T < TB , ja que la barrera danisotropia romandr deformada. De fet, els punts de la corba ZFC
que estan per sota la TB poden arribar a la corba dequilibri FC si esperem el temps suficient perqu
les partcules transitin la seva barrera; es relaxin.
Fent la diferncia entre les dues corbes (ZFC i FC) es pot obtenir la distribuci de volums del nostre
sistema de partcules, f (V ), a partir de la distribuci de barreres, f (U ).
06/III/15
Definim el volum de bloqueig com:
VB =

kB T
ln(tm )
K

1
, on tm s el temps de mesura i val tm = mentre que K s la constant danisotropia.

Anlogament la temperatura de bloqueig es pot definir com:

kB TB =

U0
ln(tm )

Un valor freqent per a ln(tm ) sol ser 30, i en conseqncia U0 s de lordre de 30 kB TB .

Aix ens porta a que per a qualsevol temperatura una partcula amb un volum tal que V < VB es
comportar com un superparamagnet, ja que ha estat descongelada. Per contra, si el volum de la
partcula compleix V > VB la partcula es trobar bloquejada en el seu estat inicial.
Desprs daquesta anlisi podem concloure que tant TB com VB depenen del material per tamb de
la tcnica de mesura. Depenen de la resoluci del temps de mesura; si fem la mesura en un temps ms
llarg, veurem ms partcules que han tingut temps de desbloquejar-se. Si augmentem la freqncia
amb qu fem les mesures la TB augmentar. s a dir, podem veure ms o menys superparamagnets
segons el temps de mostreig del nostre experiment.
Les millores en la resoluci experimental han fet possible veure que per a molt baixes temperatures
les transicions despn ocorren per efecte tnel i dominen respecte dels efectes trmics. Per aix hom
pot esperar que la relaxaci magntica perdi la seva dependncia amb la temperatura a mesura que
ens apropem al zero absolut.
~ aplicat s una
El senyal magntic que segueix un material superparamagntic en presncia dun H
funci de Brillouin (considerant-lo qunticament), per tant:
54

Z VB

m0 V H
)
kB T
0
On m0 s el moment magntic per unitat de volum de la mostra. Si tenim en compte la definci de
VB el mxim valor que pot prendre largument de la tangent hiperblica s:
MZF C =

dV f (V )m0 V tanh (

30m0 H
m0 VB H
m0 T ln (t)H
H
m0 V H

)=
=
= 15
<< 1
kB T
kB T
KkB T
2m0 HA
HA
I si largument s suficientment menor que 1, la tangent hiperblica es pot substituir per largument:
max(

MZF C =

Z VB
0

dV f (V )m0 V

m0 2 H Z VB (T,t)
m0 V H
=
dV f (V )V 2 = f (T, H, t)
kB T
2kB T 0

1
2

on el factor ve de prendre la mitjana per a tots els angles de les direccions de fcil imantaci amb
el camp aplicat. Segons aix, doncs, ara podem fer un estudi de com serien les funcions de ZFC per
a diferents distribucions de volum de les partcules:
A
m0 2 H Z VB (T,t)
a) f (V ) = 2 MZF C =
dV = constant
V
kB T 0
b) f (V ) =

A
MZF C T
V

c) En el cas defecte tnel quntic: T = T = constant 0 MZF C

d) f (V ) =

1
m0 2 H
constant
kB T
T

1
VB
A
MZF C = ln (
)
3
V
T
Vmin

Anem a veure ara la dependncia de la magnetitzaci amb el temps:

Definim el nombre de partcules: N = 0 dV f (V )
Primer saturem la mostra, s a dir, li apliquem un camp suficientment elevat (HA ), i desprs tornem
a camp nul. Sabem que per un sistema compost per N partcules amb una distribuci f (V ) la seva
dependncia temporal del moment magntic sobt integrant:
R

M(t) =
, sabent que

1 Z
M(V, t)V f (V )dV
N

dM(V, t)
= (V, t)M(V, t) i M0 = 21 Msat sarriba a:
dt
Z
1
M(t) = M0
dV f (V )V e{(V )t}
2
0

a) Si tots els volums sn iguals f (V ) = N (V V0 )

N

Z
0

dV (V V0 ) = N

1
M(t) = M0 N V0 e(V0 )t = M0 e(V0 )t
2
55

La relaxaci s exponencial.
b) En el cas duna distribuci de volums f (V ) (V ) = eU/kB T Cosa que implica
Z
1
U
M(t) = M0
dV f (V )V exp t exp
2
kB T
0


El factor exp t exp kBUT

i



(veure Figura 3.10) va com (V VB ):

(

(V VB ) =

1 per a V < VB
0 per a V > VB

Figura 1.27: (V VB )
Z
Z
1
1
M = M0
dV f (V )V (V0 VB ) = M0
dV f (V )V
2
2
0
VB

Obtenim:
Z VB
1
M(t) = M(0) M0
dV f (V )V
2
0
Si ara fem la derivada temporal:

S=

1 M(t)
1 kB T
M(t)
1 kB T M(t)
=
=
kB T
M(0) ln (t)
M(0) K [ K ln (t)]
M(0) K VB

Per tant:
M0 kB T f (VB )VB

S=

kB T f (VB )VB
2M(0)K
S=

1
N
V

M(0) = M0 N V
2
A la magnitud S lanomenem viscositat magntica i tamb presenta un mxim a TB perqu hi ha
menys partcules que es relaxen (Figures 1.28 i 1.29).

Si considerem casos en qu VB << V0 on V0 s el volum tal que KV0 = U0 :

a) f (V ) = A
S = kB T VB T 2 ln (t)
56

Figura 1.28: Viscositat duna mostra en funci de la temperatura

V 2
exp{(V /V0 )2 }
b) f (V ) = A
V0
S = T VB 3 = T 4 ln3 (t)


1
V
VB
ST
T
VB

c) f (V )

1
d) f (V ) 2
V
S = constant
e) Efecte tnel quntic
S = constant
Amb aquest estudi hem fet pals que coneixent la corba ZFC i mesurant la relaxaci magntica es
poden conixer dues coses: per una banda la distribuci de volums i per laltra si ens trobem en un
cas de transicions causades per efectes trmics o quntics (efecte tnel). Aix darrer ho podem veure
observant la recta M(T ln (t/t0 )); si es trenca per a T 0 significa que el fenomen ja no s trmic,
sin quntic. Per aix lanomenem relaxaci magntica quntica.
09/III/15
1.4.5

Mesura de susceptibilitats amb camps magntics AC

Podem obtenir la susceptibilitat duna partcula individual a travs de laplicaci dun camp magntic
altern tot mesurant la seva magnetitzaci. Tindrem dos casos:
a) Tenir camp aplicat a la mostra per no ocrrer el procs de relaxaci. En aquest cas, la
magnetitzaci seguir el camp H = H0 cos(wt) com:

57

(a) S en funci de T. Sobserva que per a temperatures

molt baixes la viscositat no depn de la temperatura,
fent pals el protagonisme de lefecte tnel quntic.

(b) S en funci de la temperatura. Observem lefecte tnel a temperatures baixes veient la independncia amb de la temperatura.

(c) Grfiques de la viscositat i la magnetitzaci duna

mostra. A baixes temperatures observem la relaxaci
magntica quntica.

Figura 1.29: Exemples de mesures experimentals on es demostra la no dependncia de la magnetitzaci

amb la temperatura.

M(t) = 0 (w)H0 cos(wt)

b) Tenir noms en compte el procs de relaxaci, s a dir, les barreres denergia:
tm

dM
+M=0
dt

, on tm s linvers de .
Si tenim un procs barreja dels casos anteriors, la magnetitzaci que obtenim s:
58

M(t) = M1 cos(wt) + M2 sin(wt)

I daquesta expressi trobem la susceptibilitat magntica, que tindr un valor real o en fase, 1 , i un
valor complex o fora de fase, 2 :
0 (w)
1 + (wtm )2

1 =

2 = 0 (w)

wtm
1 + (wtm )2

(1.37)
(1.38)

A ms, com ja sabem, aquest temps de mesura o de relaxaci depn del volum de la partcula segons
lequaci (1.36) ja que = t1m .
En el cas que considerssim una distribuci de volums haurem dintegrar respecte tots els volums:
1 = 0
2 = 0

dV

f (V )V
1 + [wtm (V )]2

dV

f (V )V wtm (V )
1 + [wtm (V )]2

Z
0

, on sabem que 0 dV V f (V ) = N hV i. Si ara en aquestes expressions introdum el volum de bloqueig,

VB = kBKT ln( ), a baixes temperatures el factor (1 + [tm (V )]2 )1 s equivalent a la funci (VB V ).
De manera que si
(

(V VB ) =

1 per a V < VB
0 per a V > VB

Ens porta a reduir la integral de 1 a:

1 = 0

Z VB

f (V )V dV

(1.39)

Per una altra banda, quan V sallunya de VB el factor

wtm (V )
sen va rpidament a 0 donant
1 + (wtm (V ))2

com a resultat per la 2 :

2 = 0 VB f (VB )

Z
0

dV

tm (V )
1 + (tm (V ))2

kB T
1
0
vB f (VB ) =
(1.40)
2
K
2 ln
Aix doncs, si considerem un sistema amb una distribuci de volumns sobre el qual actua un camp
magntic altern, hi ha una freqncia per a la qual les partcules absorbeixen lenergia del camp.
En aquesta condici dabsorci, 1 cau drsticament a 0 i 2 presenta un mxim. De fet, el mxim
coincideix amb la condici de volum de bloqueig. Aquest efecte es podria utilitzar per la grabaci
dinformaci, grabaci en funci de la freqncia i del volum de les partcules. Tamb sestudien aplicacions mdiques, e.g. tractament de tumors, degut laugment de la temperatura de les partcules
2 =

59

magntiques quan aquestes absorbeixen lenergia del camp aplicat.

Finalment, tobem important mencionar que mesurant 1 i 2 podrem trobar tamb la distribuci
de volums f (V ), tot i que s ms senzill fer-ho a partir de les corbes ZFC i FC. Per una altra banda,
remarquem que quan augmentem la freqncia de mostreig del nostre experiment les susceptibilitats
magntiques en fase i desfasades de les corbes ZFC es desplacen a la dreta (Figura (1.30)).

Figura 1.30: Comprovaci experimental per mostres dxid de Ferro que les susceptibilitats en fase i
desfasades es desplacen a la dreta amb la freqncia de mostreig de lexperiment.

1.5

Mecnica quntica dun espn gran

Les partcules nanomtriques amb espn no molt gran ( 10, 20 o 100) exhibeixen efectes quntics
no trivials. Per veure aix comencem considerant un hamiltoni duna partcula magntica uniaxial
i un camp magntic aplicat perpendicularment a leix anisotropia (i considerant que la temperatura
s de 0 K).
H = DSz2 bx Sx
, amb D > 0 sent la constant danisotropia i bx = ~BX . De manera que lespn (o moment magntic)
de la partcula sinclinar en la direcci del camp magntic aplicat. Aix, ens porta a una degeneraci
de lenergia a causa de la possibilitat de que aquest espn estigui orientat amunt o avall.
Si ara passem al mn clssic, s a dir:
E = DS 2 cos2 bx sin
, i busquem els mnims i mxims a partir de

= 0 ens trobem que:

b2x
Emin = DS
4D
Emax = bx S
2

60

Figura 1.31: Possibles orientacions de lespn duna partcula en aplicar-li un camp magntic perpendicular
a leix danisotropa.

, expressions que podem utilitzar per trobar la barrera denergia que ha de passar la partcula per
canviar el sentit de lorientaci de lespn. Aquesta energia s:
U = Emin Emax = DS

bx
1
2SD

!2

(1.41)

, don observem que podem modificar la barrera a travs de laplicaci daquest camp magntic
transversal. Si ara tornem al mn quntic, ens trobem en qu les projeccions dS a leix z (en el
nostre exemple) estan quantitzades. A ms, considerarem que el segon terme de lhamiltoni tractat
es pot considerar com una pertorbaci (D >> bx ). Procedint daquesta forma, trobem que els valors
propis de lhamiltoni, s a dir, lenergia de la partcula segons la seva tercera component despn,
t degeneraci 2 corresponent als dos estats amb el mateix valor absolut daquesta component,
m = Dm2 .

Figura 1.32: Nivells denergia de lhamiltoni H = DSz2 . La parbola descriu la dependncia clssica
amb lenergia.

61

La conseqncia del terme pertorbatiu a lhamiltonia s que Sz no commuta amb lhamiltoni i, per
tant, la m ja no s un nombre quntic que es pot conservar i, consegentment, el moment magntic
de la nanopartcula pot passar dun estat m a m per efecte tnel. Aix s degut a que laplicaci
del camp magntic transversal trenca la degeneraci de lenergia i podem obtenir estats de partcules
entrellaats:
1
S = [|mi + | mi]
2
1
A = [|mi | mi]
2
Si m s lenergia que determina el trencament de la degeneraci (m = ms
doscillaci entre els dos estats de la partcula, S i A , s m = ~m .

m
),
2

la freqncia
10/III/15

La m ens determina com de solapades estan les dues funcions dona de la partcula: s la freqncia
de vida del qbit. Tamb podem obtenir efecte tnel sense necessitat daplicar camp. Solament necessitarem retenir el factor Sx a lhamiltoni danisotropia. Per fer-ho, haurem de trobar un material
que tingus un eix de difcil imantaci en la direcci x.
A continuaci presentem un exemple per mostrar els valors dels quals estem parlant.
Si considerem una partcula amb un espn total S = 10 , amb una D = 0,65 K (expressat en unitat
de temperatura) i un camp magntic de 100 Oe trobem els resultats6 de la Taula 1.3 , de la qual
veiem que com ms a prop del mxim de la barrera de potencial estem, ms probable s que lefecte
tnel apareixi.
m
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10

wm (Hz)
3, 2 108
1, 1 105
3, 5
2, 3 105
4, 7 1011
3, 7 1017
1, 2 1023
1, 7 1030
1, 1 1037
2, 1 1045

Taula 1.3: Taula amb els valors de la freqncia de transici segons la 3r component despn per una
nanopartcula despn 10, D = 0,65 K i camp magntic aplicat transversal a leix de fcil imantaci de 100
Oe.

Ara, el que hem dobtenir s m . Per fer-ho, utilitzem teoria de pertorbacions i considerem que el
6

Un Oe (Oersted) s lunitat dintensitat de camp magntic del sistema CGS. Veure apartat 0.6 daquests apunts.

62

parmetre bx s petit. El segon terme del nostre hamiltoni t elements no nuls de la matriu noms
al voltant dels estats m:
1
Vm+1,m = Vm,m+1 = hm|bx Sx |m + 1i = bx lm
2
q

, on lm S(S + 1) m(m + 1). Daquesta manera, si volem anar des de m < 0 fins a m > 0
haurem dacumular 2|m| transicions virtuals o salts de la 3r component despn. Consegentment,
lefecte tnel entre m estats apareix en ordre 2|m| de la teoria de pertorbacions per bx Sx . Aix,
utilitzant aquesta teoria, arribem a:
bx
m = 2D
2D


2|m| m1
Y

m1
Y
1
ln
2
2
n=m+1 m n n=m

(S m)! bx
2D
m =
2
[(2m 1)!] (S + m)! 2D


2|m|

(1.42)

, que per lestat fonamental pren la forma:

4DS
bx
=
(2S 1)! 2D


m=S

2S

Si suposem una regi de la tercera component despn tal que 1 << m S i apliquem les segents
aproximacions al desenvolupament de m per teoria de pertorbacions:
n n

n! n e

2n ,

1
1+
n

n

e ,

1
1
n

n

1
e

Arribem a la segent expressi:

2D|m| e2 bx S 2|m|
(1.43)

8Dm2
Dacord amb aquesta equaci, i considerant que la teoria de pertorbacions s vlida quan m s
2
petit, si |m|  1, m s petit si bx 8Dm
. En el cas que m , llavors estem en el cas clssic de
Se2
moment angular i, per tant, m = 0, s a dir, no tenim efecte tnel. Per una m i S grans per finites,
la condici duna m petita a qualsevol bx decau drsticament a partir dun valor de m. Aquest
valor el definim com:


e 2 bX S
8D
2
2
Per tenir efecte tnel hem de tenir m mb . Aix ens porta a que la barrera denergia per sobre de
mb desapareix i podem parlar duna barrera efectiva:
m2b

 2
e

bx 2
(1.44)
8 2SD
Si ara considerssim una temperatura diferent de 0 veurem que la nanopartcula tamb transita de
forma clssica segons lequaci (1.34) i, per tant, ens porta a la conclusi de que per una nanopartcula determinada i una temperatura determinada hem destudiar quina transici s ms probable (o


Uef f = DS 2 Dm2b DS 2 1

63

ms rpida): la donada per lefecte de la temperatura o la quntica de lefecte tnel.

Ara introdum un altre hamiltoni:
H = DSz2 bz Sz bx Sx
, on bi = ~Bi . Inicialment tenim en compte noms els termes amb Sz (el terme de Sx s tractat
com un terme pertorbatiu). Aquest hamiltoni no-pertorbat t com a valors propis:
m = Dm2 bz m
En general, la component z del camp trenca la degeneraci dels estats m, s a dir, desplaa els nivells
denergia tal com mostra la Figura 1.33. Podria tenir qbits que transitssin entre m i m0 .

Figura 1.33: Desplaaments dels estats-m degut a laplicaci de camp magntic en leix z.

Si es compleix que m = 0m podem analitzar qu passa quan aquests nivells coincideixen.
Dm2 bz m = Dm02 bz m
D(m2 m02 ) = bz (m m0 )
, i aix ens porta, considerant m0 = m k a que bzk = kD, definint k com el nmero de ressonncia,
que pot adquirir els valors 0, 1, 2, .... Aquest resultat ens indica que tornem a introdur degeneraci
destats al nostre sistema. Per, si finalment considerem la component Sx de lhamiltoni estudiat,
aquesta degeneraci desapareix.
12/III/15

1.6

Efecte tnel en molcules magntiques. Mn12 acetate

A continuaci descriurem la fsica y alguns experiments defecte tnel despn en cristalls macroscpics
de molcules de Mn12 Ac. Aquestes molcules tenen un espn de 10 i sn equivalents a partcules
64

monodomini molt petites. A diferncia dels sistemes amb qu hem treballat fins ara, un conjunt de
molcules de Mn12 Ac es pot considerar com un sistema de partcules magntiques idntiques.

Figura 1.34: Esquema del nucli de la molcula M n12 . S = 8 2 4

una molcula com una partcula despn gran.

1.6.1

3
2

= 10; per tant, podem modelitzar

Dependncia de la magnetitzaci amb el temps. Procs de relaxaci.

Lhamiltoni despn del sistema s:

H = DSz2 F Sz4 bSz + H0
On D = 0.55 K caracteritza el terme uniaxial; F = 1.1 103 K representa un altre terme en leix de
fcil imantaci. El terme amb b representa el camp aplicat b = gB Hz (g = 1.94) i H0 s un conjunt
daltres termes (interacci dipolar, interacci hiperfina...) la contribuci dels quals s ms petita i
tractem a partir de teoria de pertorbacions (en aquest desenvolupament ser negligit). Com hem vist
en lapartat anterior, si S = 10 hi haur una discretitzaci dels nivells denergia Em (Figura 1.35a)
tal que:
Em = Dm2 F m4 bm
Aplicant un camp magntic H en la direcci de fcil imantaci (Figura 1.35b) es produeix un desplaament dels mnims de potencial, i tamb un desplaament dels nivells denergia.

(a) Discretitzaci dels nivells denergia

(b) Aplicaci dun camp

magntic H. Efecte Zeeman

Figura 1.35: Sistema amb espn S = 10.

Si tenim molcules en els dos pous, algunes tindran ms probabilitat de saltar que les altres, degut
a que la barrera que veuen no s la mateixa:
65

H
U (H) = U 1
Han


On el signe + correspont al pou ms pronunciat i al pou menys pronunciat (Figura 1.35b). Aix
doncs, la probabilitat de saltar dun pou a un altre ser:
= eU /T
La variaci de la magnetitzaci de les que es troben amb lespn amunt i les que es troben amb espn
avall ha de tenir en compte la probabilitat de les que surten del pou i les que entren al pou:
dM+
= + M+ + M
dt

dM
= M + + M+
dt

Considerem algunes definicions:

M s la magnetitzaci mesurada: M = M+ M
MS s la magnetitzaci total: MS = M+ + M
Meq s la magnetitzaci en lequilibri: Meq =

+
MS
+ +

la diferncia entre les probabilitats + i : = +

Tenint en compte aquestes expresions es pot veure que la magnetitzaci, si H i T sn constants,
depn del temps com:
M(t) = Meq + (M0 Meq ) et
Si fem H = 0 es complir que |M+ | = |M | i per tant Meq = 0. En aquest cas,
M(t) = M0 et
, tenint en compte que 6= 0 ja que una de les dues contribucions ( o + ) s major que laltre. s a
dir, la dependncia de la magnetitzaci amb el temps en el procs de relaxaci s exponencial (Figura
1.36) a diferncia del cas dun sistema de partcules magntiques amb una distribuci de volums, on
la dependncia s logartmica. Aquest fet marca la principal diferncia entre els dos sistemes.
En el cas en qu H no fos constant i varis amb un ritme r dH/dt, M(t) dependr daquest ritme
de variaci:
dM
= (H) [M(t) Meq (H)]
dt

dM
dH
(H) =
Meq M(H)
r

Per tant, coneixent com s la barrera, el camp que apliquem i amb quina velocitat el variem podem
realitzar experiments amb correlaci un a un amb la teoria. Podem posar a prova les teories de la
mecnica quntica per a sistemes magntics sense cap ambigitat.

66

Figura 1.36: En aquesta grfica veiem la dependncia exponencial de la magnetitzaci amb el temps.

1.6.2

Caracteritzaci del sistema

1.7

Corba de Magnetitzaci

Per una banda, si apliquem un camp magntic en leix de fcil imantaci (eix c de lestructura
tetragonal) i mesurem la magnetitzaci en condicions de temperatura T > TB , veiem que el sistema
assolir la saturaci molt rpidament (Corba 1, Figura 1.37). Si apliquem, en canvi, el camp en
la direcci perpendicular a la de fcil imantaci, al sistema li costar molt ms saturar-se (Corba
2, Figura 1.37). Per a direccions del camp magntic aplicat intermitges, el comportament ser de
transici entre un cas i laltre (Corbes 3 i 4, Figura 1.37).

Figura 1.37: Corba de magnetitzaci dun cristall Mn1 2Ac, en condicions de tempertura T > TB

1.8

Corba ZFC

El mtode per excellncia per a carateritzar nanopartcules i molcules magntiques s mesurar la

corba ZFC del sistema (Figura 1.38). Com podem veure la corba s molt estreta7 al voltant de la
temperatura de bloqueig, TB . Idealment, si totes les partcules fossin exactament idntiques (amb
el mateix volum), en Tb veurem una lnia vertical. En la Figura 1.38b tenim una ampliaci de
7

Vegeu la Figura 1.26 i analitzeu la forma de la corba i lescala de leix de les temperatures.

67

la 1.38a al voltant de Tb , on veiem ms clarament que aquest canvi, encara que molt brusc, no s
totalment vertical. Per una altra banda, tamb comprovem que per a T > TB el sistema es comporta
paramagnticament, seguint una llei de Curie.

(b) Ampliaci corba (a) a prop de TB

(a) Corba ZFC

Figura 1.38: Corba ZFC dun cristall Mn12 Ac. Veiem com hi ha un canvi molt brusc quan sassoleix la
temperatura de bloqueig.

1.8.1

Camp magntic ressonant i efecte tnel

En absncia de camp aplicat, es compleix que els nivells energtics amb m > 0 coincideixen amb
els dm < 0; s a dir, es compleix que E10 = E10 , E9 = E9 ... Si ara apliquem un hamiltoni
format per un terme danisotropia uniaxial que va com Sz2 i un altre terme de camp aplicat en la
direcci z : bSz observem el fenomen de ressonncia. El camp aplicat far variar les posicions dels
nivells denergia de manera que per a un camp determinat H = HR (camp ressonant) es compleix
que E10 = E9 , E9 = E8 ... A ms, si el camp s un mltiple enter de HR , per exemple H = 3HR
(Figura 1.39b), tenim que E10 = E7 , E9 = E6 ... I aix successivament amb H = 6HR o H = 9HR .
Si, a ms del terme uniaxial danisotropia, lhamiltoni aplicat t tamb un altre terme en leix de
fcil imantaci de la forma F Sz4 en lloc de coincidir tots els nivells a banda i banda del mxim, noms
en concidir un, per tamb ho anomenem ressonncia.

(a) Hz = 0

(b) Hz = 3HR

(c) Hz = 6HR

(d) Hz = 9HR

Figura 1.39: Per a mltiples dHR es produeix el fenomen de ressonncia.

Tenint aquest fenomen de ressonncia ents podem compendre els resultats del segent experiment.
Si mesurem les corbes a temperatures baixes del nostre sistema de molcules idntiques obtenim el
68

que es mostra en la Figura 1.40a. Veiem que per a certs camps es produeix un canvi sobtat de la
variaci de M respecte dH. A ms, els valors del camp on es produeix aquest salt sn els mateixos
independenment de la temperatura a la qual sha realitzat lexperiment. Aquest fet es veu millor
quan calculem la derivada de M(H), presentat en la Figura 1.40b, i es pot explicar amb el fenomen
de ressonncia magntica.
Per a una certa temperatura menor que la temperatura de bloqueig, quan el camp magntic coincideix
amb un mltiple del ressonant es produeixen transicions per efecte tnel, degut a que certs nivells
denergia estan degenerats, es troben en ressonncia. Per tant, hi ha un fort increment del nombre de
partcules que transiten per sota la barrera, fent-ho per efecte tnel. Evidentment, com ms alta s la
temperatura, ms transicions es produeixen, i s per aquesta ra que els pics sn ms pronunciats a
majors temperatures. Comprovem, doncs, que la teoria i lexperiment estan perfectament en sintonia,
no hi ha cap ambigitat. Per primera vegada, des que Faraday, fa 140 anys va realitzar el primer
cicle dhistresi, en trobem un que presenta manifestaci dels efectes quntics.

(a) Cilces dhistresi per diferents temperatures

(b) Grfica dM/dH

Figura 1.40: Cicles obtinguts per a diferents temperatures (T < TB ). Els pics es produeixen per al mateix
camp aplicat independentment de la temperatura.

Tamb podem entendre aquest fenomen fixant-nos en la barrera denergia. Lexplicaci s simple
i robusta. Quan es produeix efecte tnel la barrera efectiva que veuen les partcules disminueix
drsticament, com podem veure en la Figura 1.41. Podem dir que hi ha una competici entre
les transicions per activaci trmica i per efecte tnel. En lapartat segent completarem aquesta
explicaci amb la teoria de Landau-Zener.
13/III/15
1.8.2

Teoria de Landau-Zener

Lexplicaci que hem donat del fenomen s correcta per incompleta ja que en cap moment hem
considerat com afecta la variaci termporal del camp magntic (r dH/dt) als resultats presentats
en la Figura 1.40. s a dir, lalada dels pics no depn noms de la probabilitat defecte tnel i de la
temperatura sin tamb del temps de permanncia en lestat de ressonncia; sha de tenir en compte

69

Figura 1.41: Lefecte tnel que t lloc degut a la ressonncia produeix un canvi en el valor de la barrera
efectiva de potencial que sha de vncer per a transitar dun estat a un altre.

la relaci entre el temps dintent defecte tnel i el temps de variaci del camp magntic.
Aquest problema el van solucionar qunticament Landau i Zener amb lanomenada probabilitat de
Landau-Zener, que representa la probabilitat de romandre a lestat inicial:
PLZ

2m
= exp
2~

(1.45)

, onm s lsplitting i depn de la variaci temporal del camp magntic8 segons = g |m | B r.

Si ~ >> m aleshores PLZ 1, s a dir, si variem el camp molt rpidament no transitar cap
molcula i per tant, no hi haur efecte tnel. Shan realitzat experiments amb r fins a r 103 T /s, i
es pot verificar que aquesta teoria s correcta.
1.8.3

Superradincia

Un cop sha donat una transici defecte tnel ens preguntem com decau lespn a lestat fonamental.
Si considerem una partcula lliure lenergia alliberada sinverteix en lemissi dun fot, per quan
les molcules (o els toms) es troben en un slid, lemisi no s de fotons, sin de fonons. Per a que
ens en fem una idea, les expressions de les probabilitats demisi de fotons i fonons sn les segents:
f otons =

1
8S(gB )2 3
~
3
3~c
e KB T 1

f onons =

~S
1
5 ~
5
12vso e KB T 1

Considerant tots els parmetres i tenint en compte que la velocitat del so en un slid s vso 1000
m/s, s a dir, 5 ordres de magnitud inferior a la velocitat de la llum c, podem comprovar que la
probabilitat dabsorci-emissi dun fon s molt ms alta que no pas la dun fot.
8

[] =

J
s

70

Figura 1.42: Esquema del fenomen de la superradincia en molcules magntiques. Si tots els espins salten
simultniament semet radicaci coherent.

En 1954, Robert H. Dicke, postul el segent: considerem un conjunt de dipols quntics excitats en
un nivell per sobre del fonamental que omplen un espai de dimensions L. Si L s de lordre de
la longitud dona associada a lemissi dels fotons degut al decament en fase dels dipols a lestat
fonamental (L ), s ms probable que tots els dipols passin de lestat excitat al fonamental
simultniament que que ho facin un per un. En aquest procs semetr radiaci coherent i tindrem,
per tant, superradincia, que seria un fenmen anlog al del lser.
Aquest fenomen tamb es dna si la transici sha produt per efecte tnel (Figura 1.42). En el cas de
molcules magntiques les distncies entre nivells correspon al rang de les microones ( 300 GHz),
que correspon a una 1mm. En un mm3 trobem el nmero dAvogadro de molcules, per tant,
la potncia que podrem obtenir de radiaci de microones coherents amb aquests sistemes pot ser
molt gran, de lordre d1 W. Aquest efecte encara no sha aconseguit veure experimentalment per
pot tenir importants aplicacions en el camp de les telecomunicacions.

1.9
1.9.1

Superparamagnetisme. Astroide Quntic en molcules Mn12 acetate

Astroide Clssic

A continuaci considerarem les propietats dun sistema de partcules monodomini ferromagntiques

molt petites. Com a simplificaci suposarem que la interacci dintercanvi a totes les posicions
atmiques s suficientment gran com per a que la partcula monodomini estigui magnetitzada uniformement. Si el volum daquesta partcula s V , podrem aproximar el seu moment magntic com
= Mbulk V on Mbulk s la magnetitzaci dun bulk ferromagntic. Assumim tamb que ser
suficientment gran com per poder sser estudiat amb mtodes de fsica clssica i evitem considerar, de moment, efectes quntics en partcules nanomtriques. Estarem interessats en les propietats
magntiques de partcules monodomini collocades en un slid no magntic o que estan fixades en
una superfcie. Per sota duna certa mida de les partcules, lefecte dun camp magntic extern es
redueix a la rotaci uniforme del moment magntic de la partcula. De fet, lenergia de la interac71

ci dintercanvi per tom sobrepassa lenergia danisotropia magntica per tom. En conseqncia,
per a partcules suficientment petites, lenergia associada amb la rotaci uniforme de tots els espins
lluny de leix danisotropia ser menor que lenergia dintercanvi associada amb la rotaci dun espn
atmic individual respecte els seus vens.
Degut a que la magnetitzaci de la partcula est formada per una interacci dintercanvi forta,
podem realitzar laproximaci:
M2x + M2y + M2z = M20 = constant

(1.46)

Combinant lequaci (3.1.2) amb lenergia dinteracci dipolar ED

ED =

X
0 (~)2
1
1
2
= b0 S S
S
S

8N
2
i6=k rik rik rik

(1.47)

i amb lenergia de Zeeman sobt la segent expressi per a lenergia magntica total duna partcula:
"

M0
M20
~B
~ V
E=
( + N ) M M +
M M M M + ... M
2
4
Aqu i sn tensors danisotropia magtica relacionats amb la simetria de la xarxa cristallina
mentre que N s el tensor de desmagnetitzaci i v determinat per la geometria de la partcula.
Emprant laproximaci (1.46) lenergia total es pot rescriure en forma biaxial com:
1
1
~B
~ V
(1.48)
E = M0 z M2z + M0 x M2x M
2
2
Essent z i x els eixos de fcil i difcil imantaci respectivament. Seguint aquesta expressi podem
determinar el comportament del moment magntic duna partcula en un camp magntic aplicat en
el pla y z formant un angle arbitrari B amb leix de fcil imantaci z (Figura 1.43).


Figura 1.43: Desviaci del moment magntic dun nanomagnet respecte leix z per a un camp aplicat en
el pla y z.

72

~ com
En aquest cas tant B
~ tenen noms components en els eixos y i z, degut a que una component
no nua de Mx lnic que fa s augmentar lenergia segons (1.48). Escrivint (1.48) en funci de i
M0 arribem a:
1
E = 0 z M20 V sin2 M0 V (By sin + Bz cos )
2
Minimitzant (1.49) respecte de trobem:

(1.49)

By
Bz

= z 0 M0
(1.50)
sin cos
Tenint en compte sin2 + cos2 = 1 lexpressi (1.50) s equivalent a una equaci de quart ordre
biquadrada en sin . Pot tenir tant dues com quatre solucions reals. En el primer cas lenergia t un
mnim i un mxim, en el segon cas lenergia t dos mnims i dos mxims. Per tant, per a certs camps
~ noms hi ha una orientaci estable de
B
~ , mentre que per a altres camps tenim una orientaci
estable i una metaestable. El lmit entre aquestes dues situacions correspon al punt de sella de E(),
en qu un dels mxims i un dels mnims sanihilen. En aquest punt de sella, igualant la segona
derivada de E a zero tenim:
By sin + Bz cos
= z 0 M0
sin2 cos2
Combinant (1.51) amb (1.50) sobt:
By2/3 + Bz2/3 = (z 0 M0 )2/3

(1.51)

(1.52)

Aquesta equaci descriu un astroide en el pla (By , Bz ), veure Figura 1.44.

Figura 1.44: Estats magntics metaestables existeixen en el interior de lrea delimitada per les fronteres
de la corba de lasteroide. A lesquerra, la corba terica. A la dreta, corba experimental.

Els estats metaestables sn possibles a linterior de lrea delimitada per la corba de lastroide,
mentre que fora daquesta rea noms hi ha un mnim denergia per lorientaci del moment magntic
73

(a) B = 0

(b) B = /3

(c) B = /2

Figura 1.45: Quan ms intens s el camp aplicat, ms es deforma la barrera de potencial. Els estats
~ respecte
metaestables sn possibles a linterior de lastroide. B s langle dinclinaci del camp aplicat B
leix z.

(Figura 1.45). El terme ms a la dreta en lequaci (1.52) Ba = z 0 M0 sanomena, de vegades,

camp danisotropia. Si ens fixem en la Figura 1.44, veiem que realitzant experiments per sota de
la temperatura de bloqueig sobtenen corbes dastroide cada vegada ms amples quan ms baixa s
la temperatura. Aquest fet s coherent amb el que hem vist sobre corbes ZFC i FC. Quan ms ens
apropem a la temperatura de bloqueig del sistema menys estats metaestables hi ha, el sistema sest
tornant superparamagntic.
1.9.2

Astroide Quntic

La corba dastroide magntica clssica es pot trobar experimentalment, com hem vist en la Figura
1.44. En els apartats anteriors hem estudiat com els sistemes formats per molcules magntiques
idntiques (Mn12 Ac) presenten efectes quntics. Aix doncs, sha trobat experimentalment9 com
canvia la corba dastroide per efectes quntics, donant lloc a un corba discontnua, que presenta salts
(Figura 1.46) produts per les transicions per efecte tnel.

Effects of quantum mechanics on the deflagration threshold in the molecular magnet Mn12 acetate; F. Maci, J.
M. Hernandez, J. Tejada, S. Datta, S. Hill, C. Lampropoulos, G. Christoul; Physical Review B, 2009

74

(a) Simulaci de la corba quntica datroide

(b) Resultat experimental

Figura 1.46: Corbes dastroide simulades i experimentals per a molcules de Mn12 Ac. Veiem clarament la
diferncia amb la corba clssica de lastroide.

16/III/15

Magnetisme a escala mesoscpica

Fins ara hem parlat majoritriament del magnetisme dtoms i molcules; ara ens centrarem en
sistemes despins interaccionant entre ells. En el camp del magnetisme entren en joc diverses escales
espaials, i en cada una delles hi ha un tipus dinteracci magntica que predomina. Generalment, la
interacci ms feble s la que es fa present en lescala espaial ms gran, i, per tant, la interacci ms
gran actua a petita escala. s per aix que, si ens fixem en la interacci dintercanvi, ens trobarem
en una escala que no supera distncies majors a 0, 1 m, anomenada escala mesoscpica. Distncies
majors estaran dominades per altres interaccions com lanisotropia, forces dipolars, imperfeccions
en el cristall, etc. Per aix podrem dir que en aquest captol ens centrarem en la fsica de lordre
magntic comprs dins un sol domini magntic dun cristall perfecte, tot i que aix no comporta que
la seva problemtica sigui ms senzilla.

2.1

Model de Heisenberg en una dimensi

Considerem una cadena lineal dtoms o espins que interaccionen magnticament. Amb el que hem
dit a la indroducci sabem que lHamiltoni del sistema ser lHamiltoni dintercanvi. Com havem
vist a la secci 1.3 , en primera aproximaci aquest Hamiltoni es pot expressar com:
X
1 X~ ~
~i S
~j
Si Sj = J
S
Hex = J
2 i6=j
i<j

(2.1)

, on la J s la constant dintercanvi. Havem vist, tamb, que J > 0 correspon al ferromagnetisme

i J < 0 a lantiferromagnetisme. Ara farem un estudi de lenergia de lestat fonamental en aquests
dos casos. Considerarem, doncs (i aix ho farem durant tot el desenvolupament), una cadena lineal
infinita tancada per condicions peridiques de contorn. Per tant, si N s el nombre de partcules
podem dir que la partcula n de la cadena s la mateixa que la n + N o que la partcula N t com a
primers vens les partcules N 1 i 1.
75

a) Ferromagnetisme. Tots els espins es troben parallels, J > 0.

Lestat fonamental, o de menor energia, ser aquell en qu tots els espinors dels toms es troben
parallels:
|0iF M = | i1 | i2 | i3 | in1 | in | in+1
, on n determina la posici de ltom a la cadena lineal. Centrem-nos en el cas particular
de S = 1/2. Per a trobar lenergia de lestat fonamental simplement cal aplicar lhamiltoni
dintercanvi a lestat fonamental:
N
X

H|0iF M = J

~n S
~n+1 |0iF M
S

n=1

Tenint en compte que

~n S
~n+1 = Snx S(n+1)x + Sny S(n+1)y + Snz S(n+1)z
S
1
= Snz S(n+1)z + (Sn+ S(n+1) + Sn S(n+1)+ )
2
, ja que S = Sx iSy .
Daquesta manera podem veure que noms els termes dSz tindran efecte sobre dos espins
parallels. El altres dos termes seran zero perqu contenen loperador S+ , que actuan sobre
qualsevol estat | i
el resultat s nul10 . El clcul seria anleg si hagussim suposat que els dos espins estaven
inicialment avall per en aquest cas seria laplicaci de S la causa del resultat nul. Per tant:
~n S
~n+1 | in | in+1 = Snz S(n+1)z | in | in+1
S
Aleshores, generalitzant per a N toms lexpressi de lenergia de lestat fonamental s:
1
EF M = N J
4
b) Antiferromagnetisme. Els espins en la cadena es troben alternats; un amunt, un avall, etc.
J < 0.
Clssicament hom podria pensar que lestat fonamental s el segent:
|0iF M = | i1 | i2 | i3 | i4
, que s estat propi de Sz =
a aquest estat s:
10

Recordar que: Sz+ |SSz i =

szi amb valor propi zero: Sz |0i = 0|0i. Lenergia corresponent

S(S + 1) Sz (Sz + 1)|SSz i i Sz |SSz i =

76

p
S(S + 1) Sz (Sz 1)

1
EAF M = N J
4
, per, si analitzem el resultat daplicar lhamiltoni dintercanvi sobre aquest estat, veiem que
aquest desenvolupament no s correcte. Aquesta seria lenergia que trobarem si fssim un
tractament quntic dels espins coneixent-ne lorientaci. Per, com que ens trobem en el cas
quntic on la direcci dels espins s desconeguda, aquesta energia no s la que busquem. De
fet, aplicant lhamiltoni a aquest hipottic estat fonamental antiferromagntic obtenim, per
al cas de dos toms despn 12 :
~n S
~n+1 | in | in+1 = 1 | in | in+1 + 1 | in | in+1
S
4
2
, que mostra que clarament no s un estat propi de lhamiltoni. Per tot aix descartem la
soluci inicial.
Per a fer lestudi qunticament, doncs, tornem a considerar el cas senzill de dos espins. Lope~1 S
~2 , que ens porta
~ 2 + 2S
~=S
~1 + S
~2 , i per tant S
~2 = S
~2 + S
rador despn total ve definit per S
2
1
~1 S
~2 :
a que el producte doperadors S
~1 S
~2 = 1 (S
~2 S
~2 S
~ 2)
S
1
2
2
, no depn de la tercera component.
Acoblant els espins per al cas s = 12 , com ja sabem lS total valdr 1 per als estats triplets
(|1mi; m = {1, 0, 1}) i 0 per al singlet (|00i).
Apliquem lhamiltoni:
1 ~2 ~2 ~2
S1 S2 )|smi
H|smi = J (S
2
1 1
1
= J (s(s + 1) 2
( + 1))
2
2
2
s(s + 1) 3
= J(
)|smi
2
4
Per als estats triplet:
1(1 + 1) 3
)|1mi
2
4
1
= J |1mi
4

H|1mi = J(

1
Etriplet = N J
4

77

I per al singlet:
H|1mi = J(

0(0 + 1) 3
)|1mi
2
4

3
= J |1mi
4
3
Esinglet = N J
4
Aquest ltim s lestat fonamental, cosa que es pot veure tenint en compte que J < 0.
Veiem que el tractament quntic proporciona un factor 3 de ms respecte del clssic, que no es
pot menystenir.
17/III/15
A continuaci anem a generalitzar el cas a un conjunt dN espins amb N 0 espins invertits.
 Sempre

dins les condicions peridiques de contorn, el nombre destats possibles ve donat per NN0 . Per
exemple, si N = 4 i N 0 = 1, el nombre destats possibles s

 
4
1

= 4 i aquests estats seran :

{|1i , |2i , |3i , |4i }

, essent lestat fonamental del sistema una combinaci daquests quatre estats. Caldr, doncs, determinar lamplitud o larrel de la probabiltat de cadascn dells; els seus coeficients en la funci dona
total.
Definim la nomenclatura segent per etiquetar els estats: |n1 n2 n3 ...nN 0 i, on els ni fan referncia a
la posici en la cadena daquells espins que es troben invertits. Per exemple, en un sistema amb 10
espins, lestat |2, 3, 5, 9i equival a .
Aix, per a un sistema amb s = 21 observem que aquests estats sn propis dSz amb valor propi
proporcional a la magnetitzaci:
N N0 N0

|n1 n2 ...nN 0 i M|n1 n2 ...nN 0 i

2
2
!

Sz |n1 n2 ...nN 0 i =
M

N N0 N0

2
2

N
N0
2

(2.2)

El nostre objectiu s doncs trobar lexpressi de la funci dona que expressa lestat del sistema quan
es troba a una temperatura finita amb N 0 espins invertits. Aquesta tindr la forma:
|N 0 i =

An1 ...nN 0 |n1 ...nN 0 i

n1 ...nN 0

, on An1 ...nN 0 s lamplitud de lestat |n1 ...nN 0 i.

Si tornem a lexemple de la cadena de 4 espins; lhamiltoni sescriur com:
~1 S
~2 + S
~2 S
~3 + S
~3 S
~4 + S
~4 S
~1 )
H = J(S
78

(2.3)

Per veure com actua lhamiltoni sobre cada un dels estats analitzem primer el cas11 H|1i = H| i.
~1 S
~2 |1i = S1z S2z + 1 (S1+ S2
S
2
~2 S
~3 |1i = S2z S3z + 1 (S2+ S3
S
2
~3 S
~4 |1i = S3z S4z + 1 (S3+ S4
S
2
~4 S
~1 |1i = S4z S1z + 1 (S4+ S1
S
2

1
1
+ S1 S2+ )|1i = |1i + |2i
4
2
1
+ S2 S3+ )|1i = |1i + 0
4
1
+ S3 S4+ )|1i = |1i + 0
4
1
1
+ S4 S1+ )|1i = |1i + |4i
4
2

De manera que el resultat final s:

J
H|1i = (|2i + |4i)
2
Procedint de manera anloga per als altres estats |2i, |3i i |4i obtenim:
J
H|2i = (|1i + |3i)
2
J
H|3i = (|4i + |2i)
2
J
H|4i = (|3i + |1i)
2
Partint de H = E i aplicant lhamiltoni com acabem destudiar:
H = H(A1 |1i + A2 |2i + A3 |3i + A4 |4i)
J
J
= (A2 + A4 )(|1i + |3i) (A1 + A3 )(|2i + |4i)
2
2
= E(A1 |1i + A2 |2i + A3 |3i + A4 |4i)
Igualant termes, trobem:
J
[(A1 A4 ) + (A1 A2 )]
2
J
(E + J)A2 = [(A2 A1 ) + (A2 A3 )]
2
J
(E + J)A1 = [(A3 A2 ) + (A3 A4 )]
2
J
(E + J)A1 = [(A4 A3 ) + (A4 A1 )]
2
Cal fer notar que surten els termes (E + J) perqu estem en el cas N = 4; lexpressi general seria
(E + 14 N J).
(E + J)A1 =

11

Tindrem en compte que S1+ S2 | i = | i = |2i i que S1 S2+ | i = 0

79

Aix, amb aquest exemple hem vist que mitjanant aquest procediment serem capaos de resoldre
la cadena lineal per qualsevol N ; trobarem un sistema descrit per aquesta equaci:
1
EAni = J(Ani 1 + Ani +1 ) = 0
2
Que ens permetria trobar les amplituds de cada estat.
En el cas ms general, tenint en compte que podem tenir N 0 espins invertits, lexpressi s:


X
1
1
(An1 n2 ...nN 0 An01 n02 ...n0N 0 )
E + N J An1 ...nN 0 = J
4
2 n0 ,n0 ...n0


(2.4)

N0

On sempre es compleixen les condicions peridiques de contorn, expressades per al cas general daquesta manera:
An1 n2 ...ni1 ni ni+1 ...nN 0 = An1 n2 ...ni1 ni+1 ...nN 0 ni+N
Per al cas N 0 = 0 ens trobem amb el ferromagnetisme, i segons lexpressi (2.2) tindrem que M
cosa que ja esperem sabent que el valor dels espins s 21 .

N
,
2

Per al cas N 0 = 1; M N2 1. Trobarem N amplituds, corresponents a cada una de les posicions

en les quals es pot trobar lnic espn invertit. Per a aquest cas la soluci es pot escriure com:
An1 = eiqn1
, on q =

2k
N

(2.5)

sent k = 0, 1, 2, ..., N 1 satisfent-se les condicions de contorn. Utilitzant la relaci

i
1 X
1 h iqn1
0
(e
eiq(n1 +1) ) + (eiqn1 eiq(n1 1) ) = (1 cos q)eiqn1
(eiqn1 eiqn1 ) =
2 n0 =n1 1
2
1

, introduim (2.5) en (2.4):

X
1
1
0
(E + N J)eiqn1 =
J
(eiqn1 eiqn1 )
4
2 n0 =n1 1
1

= J(1 cos q)eiqn1

Daquesta manera el valor de lenergia daquest estat s:
1
E = N J + J(1 cos q)
4
Aquest resultat es coneix com ona despn, ja que descriu un espn invertit no localitzat. Lespn pot
ocupar qualsevol de les N posicions dins la cadena; pot anar variant la seva posici en forma dona.
Direm que q s el moment de lona despn.
19/III/15
Fins ara hem considerat noms un espn invertit en una cadena lineal que degut a la mecnica
quntica est deslocalitzat. Tenint en compte aix, podem escriure lestat del nostre sistema com:
80

N
1 X
|i =
eiq |ni
N i=1

, on lestat |ni considera el sistema amb lespn n invertit. Una altra forma de veure aquest fenomen
de deslocalitzaci s aplicant loperador de translaci. Aquest operador actua de la segent manera:
Ta (x) = (x + a)
, s a dir, trasllada la funci dona una quantitat a. A ms, aquest operador es conserva perqu
commuta amb lhamiltoni dintercanvi del sistema i es pot comprovar que T eiq .
Considerem a continuaci una cadena lineal de 3 espins on ninvertim dos dells (N = 3 i N 0 = 2).
Lhamiltoni dintercanvi corresponent ser:
H = J(S~1 S~2 + S~2 S~3 + S~1 S~3 )
i els estats possibles que puc tenir seran:
A12 | i A12 |12i
A13 | i A13 |13i
A23 | i A23 |23i
, on el mdul el quadrat dAij s la probabilitat de trobar lestat corresponent del sistema. Els
subndexs dAij signifiquen els espins que han estat invertits. Seguidament anem a veure el resultat
daplicar lhamiltoni a cada estat:
"

J
J
|12i (|13i + |23i)
4
2

"

J
J
|13i (|23i + |12i)
4
2

"

J
J
|23i (|13i + |12i)
4
2

HA12 |12i = A12

HA13 |13i = A13
HA23 |23i = A23

Si volem saber lenergia del sistema hem de fer el mateix que per al cas dinversi dun sol espn, s
a dir, H = E, que ens porta a les segents expressions:
!

3J
1
E+
A12 = s J (A12 A13 ) + (A12 A23 )
4
2

3J
1
E+
A13 = J (A13 A12 ) + (A13 A23 )
4
2

3J
1
E+
A23 = J (A23 A12 ) + (A23 A13 )
4
2

81

La resoluci daquest sistema ens permet trobar lenergia dinversi de dos espins en un sistema de
tres espins. Per al cas ms general es pot arribar, doncs, a la segent energia dinversi per a un
sistema de N espins i N 0 = 2 espins invertits:
1
E = N J + J (1 cos q1 ) + (1 cos q2 )
4
i de les amplituds de cada estat:

, on 12

1
i
An1 ,n2 = exp (iq1 n1 + iq2 n2 + 12 ) + exp (iq2 n1 + iq1 n2 12 )
2
2
s la diferncia de fase entre les dues ones despn.

Aix doncs, comparant la inversi dun i dos espins podem extrapolar que la forma general denergia
dinversi de N 0 espins en una cadena lineal de N espins s:
0

N
X
1
E = NJ + J
1 cos qi
4
i=1

(2.6)

A ms a ms, Hans Bethe va demostrar de manera analtica (va ser lltim en fer-ho daquesta
forma) que si N 0 = N2 i, per tant M = 0, lenergia fonamental duna cadena amb N , o lenergia
necessria per a invertir la meitat despins, s molt elevada i t lexpressi segent:
1
E0 = N J + N J ln(2)
4

2.2

Model de Heisenberg en dues dimensions

Anem a passar ara a un model de lmines primes on tenim continguts els espins. En aquest model la
complexitat apareix fins i tot considerant espins clssics, ra per la qual utilitzarem aquesta interpretaci en comptes de la quntica. Considerarem una lmina clssica bidimensional i ferromagntica
(J > 0) on tenim confinats els espins. Aquesta pot ser una bona aproximaci per a una capa monoatmica amb un pla de fcil imantaci i amb una |~s|  1. Aix doncs, considerant lespn de manera
clssica, aquest el podem descomposar segons les coordenades x i y com:
s~i = (s cos(i ))
ex + (s sin(i ))
ey
si ara apliquem lhamiltoni dintercanvi amb aquest formalisme clssic arribem a:
HXY =

Jij ~si~sj =

i<j

Jij si sj cos(i j )

i<j

i si considerem que els espins sn iguals:

HXY = JS 2

cos(i j )

i<j

Com que en el cas del ferromagnetisme tots els espins tendeixen a estar orientats en la mateixa
direcci i, per tant, i j podem desenvolupar el cosinus en srie de potncies:

82

1
cos(i j ) 1 (i j )2
2
de manera que si substitum aquesta aproximaci a lhamiltoni XY arribem a:
X
1
H = JS 2 (i j )2
4
i,j

20/III/15
2.2.1

Vrtex i antivrtex

Si tenim en compte que els angles entre espins vens varien suaument entre ells podem definir una
funci (ri ), sent ri = (x, y), que permet una expansi com:
h

~ ri )
(~ri ) = j + (~ri ~rj ) (~

~
ri =~
rj

+ ...

, on ri s el radi vector des de lorigen de la xarxa bidimensional fins la posici i. Si considerem una
xarxa quadrada amb el seu corresponent parmetre a, llavors |ri rj | = a. Si apliquem tot aix a
lhamiltoni trobat anteriorment arribem a:
HXY = JS 2 a2

i2

Xh

~ ~r (~rj )

, expressi de la qual siZ considerem el sumatori com una integraci, s a dir, passem a una aproximaci
X
dxdy

de continutat
trobem que:
a2
j
HXY = JS

dxdy[(x, y)]2

(~r) pot prendre valors fins a 2 de manera que sha de complir que (~r) = 2 + (~r). Consegentment, si recorrem un cam tancat la integral daquest cam ser:
I

~
dr(x,
y) = 2nv

, on nv sanomena vorticitat i representa el nombre de voltes que hem de fer per tal trobar la mateixa
direcci despn. Si nv < 0 el cam s en sentit antihorari i si nv > 0 en sentit horari. Aix ens indica
que en una lmina bidimensional es creen i destrueixen vrtexs de manera semblant a com ho fan els
electrons i positrons en un mar de fotons (sempre considerant T = 0 K).
~ =
Ara anem a calcular quanta energia s necessria per tal de crear un vrtexs. Sabem que

1
~ = e . Si
er +
e i com que langle no depn de la posici ~r, si nv = 1 aleshores
r
r
r
substitum a lhamiltoni XY ens queda:
Z Z 2

1
r
0
0
A r = 0 i r = aquesa integral no est definida. Per una banda, si r = 0 ens donaria una
contribuci infinita degut al terme 1/r; per solucionar-ho definim la integral sobre r comenant des
duna longitud a i afegim aquest terme de 0 a a com una constant que anomenem energia del nucli,
HXY = JS

83

drd

Figura 2.1: (a) Orientaci habitual dels espins per un sistema ferromagntic sense vrtexs. (b) Sistema
ferromagntic amb prescncia de vrtexs.

Ecore . Per una altra banda, si r = tindrem una xarxa infinita i HXY = 0; per evitar-ho limitem
la xarxa a una longitud L. Tenint en compte tots aquests punts ens acaba quedant:
Z L

dr
r
a
L
= Ecore + 2JS 2 ln
(2.7)
a
El que s important daquest desenvolupament s que a temperatura nulla no tenim tots els espins
colineals com intutivament esperarem, sin que formen vrtexs que es creen i destrueixen entre s
a causa de lligadures entre ells mantenint lenergia total del sistema constant. Lenergia dinteracci entre vrtex s similar a lenergia dinteracci Coulombiana bidimensional, canviant la crrega
elctrica per la vorticitat:
HXY

U12

= Ecore + JS

|~r1 ~r2 |
= 4JS nv1 nv2 ln
a

 
Essent la fora la derivada daquesta expressi, en resulta que F~  1r , de la mateixa manera que la
fora dinteracci Coulombiana en dues dimensions.

2.2.2

Observaci dun vrtex. Temperatura de Kosterlitz-Thouless

Per tal de veure aquests vrtexs hem de trobar la temperatura a la qual podem desfer aquestes
lligadures entre vrtexs (sentit horari de gir) i antivrtexs (sentit antihorari de gir), s a dir, hem
de trobar el mnim denergia de Helmholtz, F = E T S. Lentropia per vrtex s S = kB ln , on
= L2 /a2 s el nombre de microestats que permet la prescncia dun vrtex, s a dir, el nombre de
posicions on el vrtex pot ser centrat. Tenint en compte tot aix trobem:
L
L
F = N Ecore + N 2 JS ln
kB T ln
a
a


84

Amb aquesta expressi trobem la temperatura a la qual lenergia trmica supera lenergia de lligam
entre vrtexs:
JS 2
TKT =
kB
, que tamb sanomena temperatura Kosterlitz-Thouless. A partir daquesta temperatura les parelles
vrtexs-antivrtexs de nv = 1 comencen a proliferar. Les parelles per nv ms altes necessiten ms
energia i es negligeixen en el desenvolupament.
Aquests vrtexs shan pogut observar en discs de dimetre micromtric i gruix nanomtric. Es pot
veure la zona corresponent al nucli, on els espins estan completament perpendiculars al pla del disc, i
la zona on la direcci dels espins va rotant. A ms, si apliquem un camp magntic H a aquests discs
podem veure com el seu nucli es desplaa ja que els espins tendeixen a orientar-se en la direcci del
camp passant a tenir una vorticitat ellptica en comptes de circular. La Figura (2.2) mostra aquest
comportament.

Figura 2.2: Representaci dun disc micromtric amb laplicaci dun camp H que tendeix a desplaar el
seu nucli.

Aplicacions daquesta fenomenologia en discs micromtrics contemplen, per exemple, la gravaci

dinformaci, encara que la seva gran mida suposa un desavantatge. Per una altra banda, existeixen
possibles aplicacions en el camp de la medicina com agents per a destruir cllules cancergenes. Per
una part, cada disc es pot considerar no interactuant amb la resta de discs, perqu el seu nucli s molt
petit en comparaci amb la mida del disc. Si un conjunt de discs no interactuen entre ells podem
assegurar que en injectar-los en vena no formaran aglomeracions ni perdran les seves propietats.
Si el camp H aplicat al disc s prou gran, el nucli sortir del propi disc de manera que tindrem tots
els espins orientats en la mateixa direcci: tindrem una partcula monodomini. Partint daquesta
situaci redum el camp, de manera que el disc torna a tenir la mateixa configuraci de vrtex que a
linici per la seva magnetitzaci segons el camp aplicat haur recorregut un cam diferent apareixent
un cicle dhistresi (Figura 2.3).
Aquest cicle dhistresi apareix perqu quan deixem daplicar camp H al disc, el nucli torna al seu
centre de forma logartmica amb el temps. Aquesta tendncia logartmica s causada per impureses
85

Figura 2.3: Cicle dhistresis observat per un disc de radi 1.5 m. i un gruix de 95 nm.

que resten a la superfcie del disc i actuen com barreres denergia que atrapen el nucli i per a vncer-les
aquest necessita un cert temps (Figura 2.6).

(a) Disc de 60 nm. de gruix.

(b) Disc de 95 nm. de gruix.

Figura 2.4: Relaxaci normalitzada per discs de 1,5 m de dimetre per diferents temperatures. La
magnetitzaci est mesurada en el pla on apliquem el camp.

23/III/15

2.3

Model de Heisenberg en tres dimensions

Hem estudiat fins ara els models unidimensional i bidimensional, en aquest apartat analitzarem el cas
dun slid tridimenisonal (sense abandonar lescala nanomtrica, considerem un sol domini magn86

tic). Com ja sabem, per a caracteritzar qualsevol slid ferromagntic en mesurem el cicle dhistresi.
Tractarem, doncs, dexplicar per qu presenta histresi un slid ferromagntic, per quina ra trobem
coercitivitat i magnetitzaci romanent. Per a partcules monodomini, aquesta histresi ve governada
per lanisotropia magnetocristallina. En un slid real, macroscpic, el cicle dhistresi est causat
per les imperfeccions i defectes de la xarxa del slid, i per com estan ancorades les parets de domini
en el material. Per tant, cal esperar discrepncies entre el tractament teric per a un slid tridimensional de dimensions nanomtriques i els resultats per al bulk ferromagntic.
Per altra banda, veurem tamb com varia la magnetitzaci romanent amb la temperatura en un slid
tridimensional. Existeix una teoria al respecte, anomenada Teoria de Weiss del Camp Mitj, que va
ser postulada a comenaments del segle passat, per que no aconsegueix explicar el comportament
de la corba M(T ) quan les temperatures sn molt baixes. Per tant, desenvoluparem una altra teoria,
basada en els operadors de Bose, i que tracta les excitacions de la magnetitzaci (ones despn), que
ens descriu com varia la magnetitzaci en el rgim de temperatures molt baixes. Ens trobem
en una situaci en la qual el canvi de la magnetitzaci amb la temperatura s molt ms petit que
el valor de la magnetitzaci i considerarem en el nostre desenvolupament que les ones despn no
interaccionen entre elles, seran ones despn independents.
2.3.1

Operadors de Bose

Definim lestat fonamental ferromagntic a T 0 K com |F i. Aix, considerem un slid amb N

espns S, de manera que escriurem |F i com
|F i = |Si1 |Si2 ... |SiN
, cada un daquests estats |Sii es troba en el mxim valor de Sz (sense excitacions). Per tant, si fem
actuar Siz sobre un daquests estats:
Siz |Sii = S |Sii
, obtenim com a valor propi el valor mxim de la tercera component de lespn. De forma general,
considerarem els nostres estats de cada espn referenciats a la tercera component, s a dir, els expressarem com |mii , on m s. En el cas que m < s significa que hi ha hagut alguna excitaci que
ha ocasionat aquesta variaci de la tercera component.
Aix mateix, sabem que existeixen els operadors destrucci Si i creaci Si+ que actuaran sobre els
|Sii de la segent manera:
Si |Sii |S 1ii
Si+ |S 1i |Sii
De la mateixa manera en que utilitzem aquests operadors, podem utilitzar uns altres operadors, que
ens permetran treballar amb el formelisme dones despn molt ms cmodament que els operadors
Si i Si+ . Aquests sn els operadors de Bose, ai i ai , que creen i destrueixen excitacions, i que,
per tant, desordenen i ordenen el sistema respectivament. Sentn per desordenar excitar el sistema,
s a dir, augmentar la seva energia respecte lestat fonamental.

87

En primer lloc, estudiem quines sn les regles de commutaci dels operadors de Bose:
h
h

ai , aj = ij
i

ai , aj = [ai , aj ] = 0

I per tant,
h

ai , ai = ai ai ai ai = 1

(2.8)

Per una altre banda, els operadors creaci i detrucci compleixen que:
Si+ Si Si Si+ = 2Siz

(2.9)

Comparant (2.8) i (2.9) veiem que els operadors ai i ai no compleixen les mateixes regles de commutaci que els Si+ i Si . Aquest fet implica que no podem passar directament dutilitzar els operadors
creaci i destrucci a utilitzar els operadors de Bose. Haurem dexpressar ai i ai en termes de Si+ i
Si mitjanant una transformaci.
2.3.2

Transformaci doperadors

Considerem un estat |S ni i, on ni = 0, 1, 2, ..., 2S representa el nombre dexcitacions despn a la

posici i. Per convenincia, definirem |S ni i |ni i i, llavors, els operadors creaci, ai , i destrucci,
ai , actuant sobre aquests estats ens dna:

ai |ni i = ni |ni 1i

(2.10)
ai |ni i = ni + 1 |ni + 1i
I, daquesta forma, trobem que aquests dos operadors aplicats a aquest estat ens dna com a valor
propi el nombre dexcitacions:

ai ai |ni i = ai ni |ni 1i

=
ni ni 1 + 1 |ni 1 + 1i
= ni |ni i
Per a poder trobar la relaci entre els operadors creaci/destrucci i els operadors de Bose estudiem
tamb com actuen Si+ i Si sobre un estat |S ni i:
Si |S ni i =

(2S ni )(ni + 1) |S ni 1i

(2S ni )(ni + 1) |ni + 1i

Si+ |S ni i =

ni (2S ni + 1) |S ni + 1i

ni (2S ni + 1) |ni 1i
88

(2.11)

(2.12)

Hem definit els estats |S ni i com |ni i, no |ni i, i, per tant, un estat |S ni 1i en aquesta
definici correspon a |ni + 1i, no |ni 1i. Aquesta definici s lgica ja que si ni s el nombre dexcitacions, s a dir, com de lluny est lestat |S ni i del valor mxim S, si baixem el nombre despn
en una unitat estem afegint una excitaci.
Podem reescriure les equacions (2.12) i (2.11) com:
r

ni
2S ni + 1 1
|ni + 1i
Si |ni i =
2S

(2.13)
ni
2S ni 1
Si+ |ni i =
|ni 1i
2S
Comparant (2.13) amb (2.10) hom pot comprovar fcilment que els operadors creaci i destrucci
sexpressen en termes dels operadors de Bose mitjanant les segents equacions:

Si =
S i+ =

ai

a ai
1 i
2S

2Sai

a ai
1 i
2S

2S

!1/2

(2.14)

!1/2

(2.15)

La propietat important daquests operadors ai i ai s que el seu producte, actuant sobre un estat
excitat del sistema t com a autovalor el nombre dexcitacions daquest estat. Veurem que els
operadors de Bose estan fortament relacionats amb les excitacions per efecte de la temperatura en el
slid, i ens explicaran laparici dones despn. Per altra banda, caldr fer un desenvolupament en
srie de Taylor del terme
ai ai
1
2S

!1/2

(2.16)

, perqu no sabem com actua larrel dun operador sobre un estat. La soluci ser, per tant, aproximada, no hi haur una soluci exacta per al nostre problema, ja que matemticament no existeix.
24/III/15
2.3.3

Hamiltoni de Heisenberg en termes dels operadors de Bose

El pas segent s expressar el hamiltoni de Heisenberg donat per lequaci (2.1) en termes dels
operadors de Bose. En primer lloc escrivim lhamiltoni de manera que apareguin els operadors Si+ ,
Si i Siz :
Hex =


1X
1
Jik Siz Skz +
Si+ Sk + Si Sk+
2 i6=k
2


(2.17)

Desenvolupem en srie de Taylor el terme presentat en (2.16). s lcit aquest desenvolupament quan
ni  S
89

(2.18)

, essent ni el valor propi de loperador ai ai . Aix doncs:

a ai
1 i
2S

!1/2

=1

1
1
3
ai ai + 2 ai ai ai ai
a ai ai ai ai ai + ...
4S
8S
16S 3 i

(2.19)

, srie que convergir molt rpidament degut a (2.18). Recordem que ens trobem en condicions de
molt baixa temperatura (excitaci molt feble dels estats valor de ni petit) i considerem S  1, de
tal manera que en el nostre problema (2.18) es compleix en tot moment. Negligirem per tant termes
de segon ordre de ai ai i (2.19) quedar com
a ai
1 i
2S

!1/2

=1

1
a ai
4S i

A continuaci expressem els diferents termes de (2.17) en funci dels operadors de Bose:
Siz Skz = (S ai ai )(S ak ak )
1/2

ai ai
ak ak

ai 2S ak 1
2S 1
=
2S
2S




1
1

= 2S 1
a ai ai ak 1
a ak
4S i
4S k



1
1

= 2S ai
a ai ai ak
a a ak
4S i
4S k k

Si+ Sk

(2.20)

!1/2

De manera que lhamiltoni (2.17) queda com:

Hex =




1X
Jik s ai ai s ak ak
2 i6=k

1X

Jik S
2 i6=k



1
ai
a ai ai
4S i

1X
Jik S
2 i6=k



ai



1
a a ai
4S i i

ak



a a ak
4S k k

ak



1
a ak ak
4S k



Si, de nou, considerem termes noms fins a quart ordre en ai i ai (segon ordre en ai ai ) i desenvolupem
els diferents productes, trobem:


X
1
1 X
Hex = N S 2
Jn + S
Jik ai ai + ak ak ak ai ai ak
2
2 i6=k
n



1X
Jik ai ak ai ai + ak ak ai ak + ai ak ak ak + ai ai ai ak
4 i6=k

1X
Jik ai ak ai ak
2 i6=k
90

, on el sumatori del primer terme sextn als n primers vens i correspon a lhamiltoni de lestat
fonamental. Cada un dels elements de la suma del segon terme representen la creaci i anihilaci
duna exitaci despn en un mateix lloc (i o k) o en un ve prxim i descriu la propagaci lliure
de les ones despn sense interacci entre elles en el slid. Finalment, el tercer i quart terme
representen lanihilaci i creaci de dues excitacions acompanyada de lanihilaci i creaci dunes
altres dues excitacions diferents i ens descriu la interacci entre les ones desn en el slid. Aquests
termes, per tant, no els considerarem en el benents que ens trobem en una situaci de molt baixa
temperatura on no hi haur interacci entre ones despn.
2.3.4

Descripci de les ones despn a partir dels operadors de Bose

Estudiem, doncs, el terme que ens descriu les ones despn, que anomenarem HSE (Spin Excitation),


1 X
Jik ai ai + ak ak ak ai ai ak
HSE = S
2 i6=k

(2.21)

per tal de demostrar com descriu les ones despn que es propaguen lliurement en un slid mitjanant
els operadors ai i ai . Per fer-ho escollim que els mduls dels vectors dona ~q compleixin
qx,y,z

kx,y,z = 0, 1, 2, ..., 12 Nx,y,z

2kx,y,z
=
Lx,y,z

Nx Ny Nz = N

Lx,y,z = Nx,y,z a

On kx,y,z i N defineixen la mida de la primera zona de Brillouin, i Lx,y,z sn les dimensions del slid.
Introduint el radi vector ~ri que indica la posici del lloc i-ssim de la xarxa hom pot escriure els
operadors de Bose com les sries de Fourier:
1 X
aq ei~q~ri ,
ai =
N q~

1 X i~q~r
ai =
aq~ e
N q~

(2.22)

1 X
aq =
ai ei~q~ri ,
N i

1 X i~q~r
aq =
ai e
N i

(2.23)

Es pot demostrar que els nous operadors aq~ i aq~, actuant en lespai dels moments, satisfan les mateixes regles de commutaci que els operadors ai , ai en lespai directe.
Desenvolupant (2.21) tenint present els resultats de (2.22) es pot arribar a:
HSE = S

J(~l)

X

~l

1 ei~ql aq~ aq~

(2.24)

q~

On el sumatori sobre ~l es fa sobre el conjunt de vectors de la xarxa que conecten un estat amb els
seus primers vens. Lexpressi (2.24) s molt semblant a lexpressi de lenergia dun camp de Bose
quantitzat
HBose =

X
q~

Comparant aquesta expressi amb (2.24) trobem

91

~ q~ aq~ aq~

(2.25)

~q~ = S

J( ~l ) 1 ei~ql

(2.26)

~l

Aquesta ltima expressi ens dna lenergia dun bos en termes del seu moment ~q. Aquests bosons
sn, per tant, els quntum de les ones despn, sn les partcules associades a aquestes ones, que
tenen freqncia q~, vector dona ~q i energia ~q~. Per a una xarxa cbica simple, per exemple, hi ha
6 vectors ~l diferents, ~l = a~ex,y,z , de manera que (2.26) queda en aquest cas com:
~q~ = SJ

h

1 ei~qlx + 1 e+i~qlx + 1 ei~qly + 1 e+i~qly + 1 ei~qlz + 1 e+i~qlz

i

= 2SJ [3 cos (qx a) cos (qy a) cos (qz a)]

En el lmit qa  1, s a dir, quan la longitud dona s molt gran comparada amb el parmetre de
xarxa a, lenergia ~q~ es pot aproximar per:
~q~ JSa2 q 2

(2.27)

La dependncia quadrtica de lenergia amb el moment fa que les propietats cinemtiques de les
ones despn siguin similars a les propietats de partcules no relativistes. Emprant aquesta analogia
hom pot introduir una quasipartcula, el magn, que tindr un moment lineal p~ = ~~q i una energia
p~ = ~q~. Podem relacionar aquesta energia amb lexpressi comuna de lenergia cintica:
p~ 2
2m
, la qual, comparant amb (2.27) ens permet trobar lexpressi de la massa del magn, m
p~ =

~2
2SJa2

m=

Aquesta analogia s independent de la simetria de la xarxa. Efectivament, expandint exp i~q ~l

en (2.26) s obt en primera aproximaci:
1 X ~  ~2
~q~ S
J( l ) ~q l
2 ~
l

Estem en condicions, doncs, destudiar quin s el comportament de propietats com lenergia i la capacitat calorfica. Ho podem fer emprant lestadstica de Bose-Einstein en el nostre sistema de magnons.
Dacord amb (2.24) i (2.25), lenergia total de les excitacions despn s:
ESE =

~q~hni

q~

A lestadstica de Bose-Einstein,
"

~q~
hni = exp
kB T
de manera que per calcular el sumatori

q~

#1

fem el pas a la integral segons

92

V d3 q
,
(2)3

q~

on V s el volum del ferromagnet. Amb lajuda del resultat (2.27) i la manipulaci trivial de la
integral trobem
ESE =

V (kB T )5/2 Z
x3/2
(kB T )5/2
dx

0.0045N
4 2 (SJ)3/2 a3 0
ex 1
(SJ)3/2

, essent N el nombre total de celles unitat. Veiem que la dependncia de lenergia amb la temperatura
s proporcional a T 5/2 . La capacitat calorfica tindr, aleshores, una dependncia amb la temperatura
de T 3/2 . Lexpressi exacta de CSE la derivem de ESE :
CSE

1 dESE
= 0.113kB
=
N dT

kB T
sJ

!3/2

Aquesta llei T 3/2 dels magnons sha pogut corroborar fermament de manera experimental. A ms, els
magnons sn els responsables de la dependncia de la magnetitzaci de saturaci amb la temperatura.
Si volem saber com s aquesta dependncia hem de calcular hni i segons lestadstica de Bose-Einstein.
hni i =

Z
0

g()d
exp

~
kB T

On g() s la densitat destats en 3 dimensions. Si definim x

hni i =

kB T
~

!3/2 Z
0

~
kB T

la intergral queda com

x1/2 dx
T 3/2
x
e 1

Aix doncs, la dependncia de la magnetitzaci de saturaci amb la temperatura s proporcional a

T 3/2 . Es pot demostrar que lexpressi exacta s:

kB T
M(T ) = ~ || S 0.058
SJ

!3/2

26/III/15

2.4

Paramagnetisme del gas delectrons

Pels metalls, els electrons de valncia dels toms es converteixen en electrons de conducci, que es
mouen duna forma relativament lliure a travs del volum del cristall. Per aquesta ra, hi ha moltes
propietats fsiques dels metalls que es poden explicar aplicant un model simple delectrons lliures.
Tot i aix, fins i tot en aquells metalls per als quals el model delectrons lliures funciona ms b, no
podem oblidar que es tracta duna primera aproximaci.
Les propietats magntiques dels toms es veuen afectades quan aquestes es troben dins dun slid
metllic. Per exemple, el seu moment magntic a temperatura tendint a zero ja no es pot expressar
com B n (n = 0, 1, 2...), la Taula 2.1 mostra aquesta particularitat per a alguns metalls.
93

T=0
Fe
(B ) 2,22

Co
Ni
1,72 0,62

Taula 2.1: Valors del moments magntics del Fe, Co i Ni en unitats del magnet de Bohr.

Aix s degut a que els electrons que han saltat a la banda de conducci no contribueixen al moment
magntic.
Anem a fer una anlisi de les propietats magntiques dins dels dos models del gas delectrons:
En el model clssic de Drude (1900) es considera els electrons com a partcules lliures que es mouen
dins dun gas. Les magnituds daquest gas sn les segents:
La densitat de partcules, que es defineix com:
n=

= NA Z
V
Pa

On NA = 6, 02 1023 , Z s el nombre delectrons per partcula (considerem toms monoelectrnics; Z = 1 ), s la densitat mssica i Pa el pes atmic. Si fem el clcul per al Coure ( = 8, 9
N
e
g/cm3 i Pa = 63, 5 g/mol, obtenim que
= 8, 5 1022 3 .
V
cm
La pressi daquest gas vindr donada per lequaci destat dels gasos ideals: P V = RT
p=

82(cm3 atm/molK)293(K)
RT
=
= 3381 atm
v
7, 11(cm3 /mol)

Ara, anem a veure la susceptibilitat paramagntica. El moment magntic dun electr coincideix
~
amb el magnet de Bohr, com vam veure en el primer captol. Si hi aplicam un camp magntic B
parallel a leix z tenim que la magnetitzaci es comporta com la funci de Brillouin amb argument
B
. Per al cas dels electrons, doncs, si B B << kB T la funci de Brillouin es pot desenvolupar
kB T
com
J + 1 B B
B
3J kB T
I aleshores la magnetitzaci queda:
Mz = N

(B )2 B
kB T

I, per tant, la susceptibilitat ser:

=

N (B )2
kB T

, que dna un valor de 105 per T = 300 K i 102 per T = 0, 1 K.

94

Aquest s, doncs, el model clssic del gas delectrons lliures. A part de les tils aportacions que va
suposar, per, el model clssic falla quan prova dexplicar propietats que depenen de la temperatura
(per exemple la calor especfica), ja que no considera la funci de distribuci (quntica) correcta,
a ms a ms de valors de pressi i densitat de partcules massa alts per correspondres amb la realitat.
Aix doncs, anem a veure la versi quntica, presentada per Sommerfeld lany 1927.
Partint de lequaci dSchrdinger H = E, sent:
H=
, on H =

X
i

hi , =

i i E =

~ ~2
+ V (~r)
2m

i i els subndex indiquen magnituds monoparticulars (de cada

partcula de les que formen el sistema).

Aplicant la condici V (~r) = 0 (electrons lliures) lestat monoparticular de cada electr es pot escriure
mitjanant la funci dona segent:
1 ~
(~r) = eik~r
V
A la qual li correspon lenergia:
E=

~2 k 2
2m

, on ~k s el vector dona i m la massa de lelectr. Si tenim en compte un volum cbic V = L3 ens

queda:
1 ~
(~r) = eik~r
L3
Ara, si considerem la funci dona dins un pou de potencial infinit en una dimensi i apliquem que
shan de complir condicions de periodicitat (0) = (L) = 0, sarriba a que el mdul del vector
n
, on n = 1, 2, 3... i llavors la funci dona es pot escriure com:
dona pren valors discrets: kn =
L
s

(x) =

2
nx
sin(
)
L
L

I lenergia:
~2 k 2
~2 2 2
=
n
2m
2m L
Fent el mateix desenvolupament per a un pou tridimensional, sarriba a:


E=

(x, y, z) = C sin(

nx x
ny y
nz z
) sin(
) sin(
)
L
L
L

~2
En =
2m L


2

(nx 2 + ny 2 + nz 2 )

95

~k = ~n
L

, on C s una constant de normalitzaci i ~n = nxi + ny j + nz k.

Si ens hi fixem, per a L = 1 cm la diferncia denergies per a dos nivells consecutius s: En =
En+1 En 1016 eV. Per tant, a efectes prctics s totalment vlid considerar-ho com a continu.
Per aquesta ra, la discretitzaci noms la veiem quan considerem una L molt, molt petita; per a un
bloc de metall macroscpic obtenim una banda quasicontnua.
Fixem-nos ara en la superfcie de Fermi. La definim com una energia frontera entre els estats ocupats
i els estats desocupats pels electrons en lespai dels vectors dona a T = 0. Pel cas delectrons lliures
la superfcie de Fermi s una esfera, anomenada esfera de Fermi i els electrons que es troben prop
daquestes esfera participen en els processos de transport i dexcitacions trmiques.
A la Taula 2.2 es comparen el mdul del moment de Fermi, lEnergia de Fermi i la densitat destats
en funci de lenergia per als casos 1D, 2D i 3D.

kF

1D
N
gs L
2 ~2 N 2
2gs 2 m L
 
gs L m 1/2 1/2
E
~ 2


EF
g(E)

2D
!1/2
4N
gs A
2~2 N
gs m A
gs mA
2~2

3D
!1/3
6 2 N
gs V
!2/3
2
~
6 2 N
2m gs V
 3/2
gs V
m

E 1/2
2
2
~
2

Taula 2.2: Comparaci per al cas 1D, 2D i 3D del moment i lenergia de Fermi i la densitat destats en
funci de lenergia.

Figura 2.5: Representaci grfica de lenergia en funci de la densitat destats per als casos duna, dues i
tres dimensions.

2.4.1

Clcul de la susceptibilitat

Una vegada vist aix, anem a fer el clcul de la susceptibilitat. Aquesta tindr una component
associada a lespn p i una altra al moviment de lorbital electrnic d . Ens centrarem en com
96

calcular la p seguint els segents passos:

1. Clcul de lenergia de tots els electrons amb el seu moment magntic parallel, per una banda,
~
i antiparallel, per laltre, al camp aplicat B.
2. Clcul de la magnetitzaci en funci del nombre despins parallels (N ) i antiparallels (N ) al
camp aplicat. Aix ens permetr trobar una primera expressi de p .
~ << EF , en el
3. Obtenci de N i N fent servir lexpressi de la densitat destats per al cas B B
qual noms uns pocs electrons propers a EF modifiquen el seu espn. Aquesta s la ra per la
qual M(metalls) M(predita per lestadstica de Maxwell-Boltzmann).
4. Clcul de (T ) en funci de (0), T i EF (0) a partir de la funci de distribuci de Fermi-Dirac.
Anem a fer el clcul, doncs:
Gas delectrons tridimensional
Podem entendre el gas tridimensional com un sistema constitut per dos subsistemes que tenen
ms = 1/2 i ms = 1/2.
A T = 0 tindrem que N = N ; per tant M = 0 si B = 0.
~ lenergia dels espins amb moment magntic parallel al
Si ara apliquem un camp magntic B
camp s la que tenien inicialment amb lincrement B B, i lenergia dels espins amb moment
magntic antiparallel al camp s la que tenien inicialment amb lincrement +B B.
Per tant, la magnetitzaci ser:
M = N B + N (B ) = (N N )B
, don podem treure:
=

M
1
= (N N )B
VB
VB

A T = 0 podem fer el clcul de N i N fent servir lexpressi de la densitat destats que trobem
a la Taula 2.2:
N =

N =

Z EF

g(E)dE =

B B

Z EF
+B B

Z EF +B B

g(E)dE =

2 2V
(2m)3/2 (EF + B B)2/3
3 ~3

g(E)dE =

2 2V
(2m)3/2 (EF B B)2/3
3
3 ~

g(E)dE =

Z EF B B
0

Per tant:
2 2V
3 B 2 B 2
3/2 2/3
N N + N =
(2m)
E
1
+
F
3 ~3
8 EF 2

97

2 2V
2/3
(2m)3/2 EF
3 ~3

(a) Abans daplicar camp.

(b) Despr daplicar camp.

Figura 2.6: Gas delectrons constitut per dos subsistemes que poseeixen ms = 1/2 i ms = 1/2.

N N =

3N B B
2EF

Aix, obtenim:
3n2B
(3D, 0K) =
2EF
, on n =

N
.
V

Gas delectrons bidimensional

Procedint de la mateixa manera que en el cas tridimensional obtenim:
N =

gs mA
(EF + B B)
2~2

N =

gs mA
(EF B B)
2~2

Per tant:
gs mA
EF
2~2
gs mA
N N = 2
B B
2~2
N =2

De manera que
98

(2D, 0K) =

nB 2
EF

Gas delectrons unidimensional

I, fent el mateix per al cas duna dimensi:
gs L m
~ 2

1/2

gs L m
N = 2
~ 2

1/2

N = 2

(EF + B B)1/2

(EF B B)1/2

Per tant:
N 4

gs L m
~ 2


N N =

1/2

EF 1/2

N B B
2EF

De manera que:
(1D, 0K) =

nB 2
2EF

Agafant les tres expressions de la susceptibilitat ens podem adonar que la dimensionalitat dun
sistema paramagntic pot ser mesurada a travs de la susceptibilitat magntica ja que a cada dimensi varia, t un valor constant ms un factor: 23 per tridimensional, 1 per bidimensional i 12 per
unidimensional.
Dependncia de la susceptibilitat amb la temperatura
Si ens trobem en el cas de T = 0 K noms els estats amb E EF poden ser excitats; la corba de
Fermi-Dirac (Figura 2.7) noms canvia a les proximitats de lenergia de fermi i en un interval kB T .
Ara haurem de calcular integrals daquest tipus:
Z

Eg(E)f (E)dE

, on, si la temperatura s diferent de zero, la funci de distribuci de Fermi-Dirac introdueix la diferncia respecte el cas T = 0, en qu f (E) = 1. Ara b, aquesta diferncia s efectiva en una petita
regi damplada kB T entorn lenergia de Fermi.
La diferncia dependr de la variaci de H(E) Eg(E) prop de lenergia de Fermi. Si aquesta
quantitat no varia rpidament en aquesta petita regi, la dependncia amb la temperatura de la

99

Figura 2.7: Funci de distribuci de Fermi per a diferents temperatures.

integral es pot calcular substituint H(E) pels dos primers termes del seu desenvolupament en srie
de Taylor entorn EF . Aix s el que es coneix com desenvolupament de Sommerfeld:
3


2
7 4
2 dH(E) 
4 d H(E) 
H(E)dE + (kB T )
H(E)f (E)dE

+
(kB T )

+ ...
6
dE E= 360
dE 3 E=

, on s el potencial qumic. Aleshores, per a calcular el nombre de partcules fem el segent:

2
dg(E)
(kB T )2
+ O(T 4 )
6
dE
0
Tenint en compte que EF (T = 0) = EF i EF (T 6= 0) = (T )
N=

Z
0

g(E)dE +

g(E)dE =

Z EF
0

g(E)dE + ( EF )g(EF )

, on el primer terme s exactament N (T = 0).

Si la densitat destats s constant aleshores N 6= F (T ) i per tant:
0 = ( EF )g(EF ) +

2
dg(E)
(kB T )2
6
dE

I daqu es deriva:
1  kB T 2 i
3 2EF
Aix per al cas de tres dimensions. En el cas bidimensional trobarem:
h

= EF (T ) = EF (0) 1

100

 = EF (T ) = EF (0)
I en el cas unidimensional:
h

= EF (T ) = EF (0) 1 +

1  kB T 2 i
3 2EF

Aix, anem a fer el clcul de la susceptibilitat:

Gas delectrons tridimensional

N =

Z
B B

f (E + B B)g(E + B B)dE

dg(E + B B)
2
(kB T )2
6
dE
B B
2
2 2V
1 2V
=
(2m)3/2 (EF (T ) + B )2/3 +
(2m)3/2 (kB T )2 (EF (T ) + B B)1/2
3
3
3 ~
6 2 ~
=

Z =EF (T )

g(E + B B)dE +

Fent el clcul anleg, trobem:

N =

2 1 2V
2 2V
3/2
2/3
(2m)
(E
(T
)

B)
+
(2m)3/2 (kB T )2 (EF (T ) B B)1/2
F
B
3
3
3 ~
6 2 ~

Per tant:
N

N N = 2

4 2V
(2m)3/2 EF (0)3/2
3 ~3

h
i
2  T 2
2V
3/2
(2m)
1

+
...
~3
12 TF

De manera que:
h

(3D, T ) = (3D, 0K) 1

2  T 2 i
12 TF

Gas delectrons bidimensional

Com que la densitat destats per a aquest cas s una constant C , la seva derivada ser nulla.
Aix implica que
N =
N =

Z
B B

Z
B B

Cf (E + B B)dE

Cf (E + B B)dE

101

Per tant:
N =
N =

Z EF (T )+B B
0

Z EF (T )B B
0

CdE = C[EF (T ) + B B]
CdE = C[EF (T ) B B]

De manera que:
(2D, T ) = (2D, 0K)
Gas delectrons unidimensional
En aquest cas, procedint de la mateixa manera, trobem:
gs L m
~ 2


N =

1/2 Z

(EF (T ) B B)1/2 f (EF (T ) B B)dE

Per tant:

gs L m
~ 2

1/2

gs L m
N = 2
~ 2

1/2

N = 2

1 gs L m
2 ~ 2

1/2

1 gs L m

2 ~ 2

1/2

(EF (T ) + B B)1/2

1/2

(EF (T ) B B)

(EF (T ) + B B)3/2

(kB T )2
6

(EF (T ) B B)3/2

(kB T )2
6

De manera que:
h

(1D, T ) = (1D, 0K) 1 +

2  T 2 i
12 TF
27/III/15

2.5

Diamagnetisme quntic del gas delectrons

~ parallel a leix z, de manera que les components del

Suposem que apliquem un camp magntic B
potencial vector magntic sn: Ax = By, Ay = 0 i Az = 0
Considerem el segent hamiltoni:
i
1h
(Px eY B)2 + Py 2 + Pz 2
2
, don es pot veure que [H, Px ] = [H, Pz ] = 0 6= [H, Py ]
Substituint Px i Pz per uns valors concrets i aleshores prenem una funci dona de prova com aquesta:

H=

102

Figura 2.8: Representaci de la susceptibilitat en funci del quadrat de la temperatura per a un sistema
duna, dues i tres dimensions.

(x, y, z) = ei(kx x+kz z) (y)

, arribem a lequaci segent:
2
d2 h 2mE  eB
+
+
y

kx
] = 0
dy 2
~2
~
2

Pz 2
~2 kz 2
, on E = E
=E
s lenergia del moviment en el pla perpendicular a la direcci del
2m
2m
~
camp aplicat B.
Definint
~kx
eB
i
=
eB
m
, on s la freqncia del ciclotr ( = 2Larmor ), lequaci esdev:
y0 =

d2 2m h
1
+ 2 E + m 2 (y y0 )2 ] = 0
2
dy
~
2
, que s lequaci de loscillador harmnic unidimensional centrat en y0 y amb energia potencial
V = 21 m 2 y 2 .
La soluci a lequaci de valors propis s:
1
e~
E = (n + )~|| = (2n + 1)
B = (2n + 1)B B
2
2m

n = 0, 1, 2, ...

Polinomis dHermite
A travs daquests resultats es pot veure que els nivells denergia en la direcci z formen un quasicontinu i, a ms, el moviment en aquest eix s constant. En el pla perpendicular, per, els nivells
denergia sn discrets. Cadascun estar molt degenerat ja que contindr molts nivells de Ez . A
aquests nivells discrets els anomenem nivells de Landau.
103

Figura 2.9: Degeneraci dels nivells de Landau (H = B B).

El moment magntic associat a aquests nivells s:

E
= (2n + 1)B
B
Si un parell delectrons es troba confinat a linterior dun cub daresta L:
=

kz =

2nz
L

~2 kz 2 
1
2e
, i el nombre de nivells amb energia E =
+ n + ~ s BL2 . En conseqncia, per a un
2m
2
h
cub daresta L = 1 cm i amb un camp aplicat de B = 1 kG, la degeneraci dels nivells de Landau s
de 1010 .
Si ara, a ms a ms, tamb tenim en compte lenergia cintica, lenergia total esdev:
Pz 2
Pz 2
= (2n + 1)B B +
2m
2m
, la part ms destacable de la qual s la quantitzaci associada als nivells de Landau, que dna
lloc a propietats elctriques molt interessants com ara lefecte lefecte de Haas-Van Alphen , lefecte
Shubnikov- de Haas o lefecte Hall quntic.
Fent una anlisi ms detallada sobt que la susceptibilitat diamagntica associada als nivells de
Landau presenta la forma:
E = E +

2.6

1 nB 2
3 kB T

Model dStoner i interacci RKKY

El model dStoner descriu com la interacci entre electrons lliures pot implicar la polaritzaci espontnia dels seus espins. Es considera un fluid istrop (sense bandes denergia) delectrons immers en
una srie dions carregats positivament, sense necessitat de parlar de xarxa cristallina ni de la seva
periodicitat.

104

La interacci entre els electrons s la interacci Coulombiana apantallada per la crrega elctrica
positiva i pels altres electrons; per aquesta ra no es considera la interacci de llarg abast de manera
que amb la de curt abast nhi ha prou:
U (q) =

e2
= constant
0 q 2

Dos electrons que interaccionen intercanvien moment, per el total es conserva (Figura 2.10).

Figura 2.10: Diagrama illustrant una collisi.

Daqu, Stoner va trobar la condici de lestat fonamental ferromagntic:

>

0 No ferromagntic
1 g(EF )U < 0 Ferromagnetisme dbil

< 0, 19 Ferromagnetisme fort

De manera que ens interessar que o b U o b g(EF ) siguin grans; per aix els electrons quasilocalitzats dels orbitals d seran ms convenients que els electrons quasilliures dels orbitals s. Aquest
s el cas de metalls com el Fe, Co o Ni.

La interacci RKKY estudia la interacci dintercanvi despins localitzats amb el nvol electrnic en
els metalls. Descriu la polaritzaci dels electrons de conducci causada per lespn localitzat, que
origina un camp magntic oscillant en lespai:
~1
~gs Bef f (~r) = J(r)S
La interacci dintercanvi entre espins localitzats i el nvol electrnic s de curt abast. El camp
efectiu ser de la forma:
~ r) = B(~
~ q ) cos(~q ~r)
B(~
105

essent un camp peridic. Com a conseqncia la polaritzaci dels electrons itinerants causada pels
espins localitzats condueix a un intercanvi magntic entre espins localitzats. Aquesta interacci, que
1
s de llarg abast, va com 3 .
rij
Sense voler fer una anlisi exhaustiva (que es pot trobar a la bibliografia) volem fer algunes observacions importants:
La polaritzaci delectrons itinerants (els del nvol) causada pels espins localitzats dna lloc a
interacci dintercanvi entre espins localitzats.
La interacci dintercanvi entre espins localitzats t un abast molt major que la interacci
dintercanvi entre espins localitzats i electrons itinerants.
Lintercanvi despins localitzats amb electrons itinerants s de llarg abast, i a llargues distncies
decau com el cub de la distncia entre espins.
El signe de la constant dintercanvi efectiva (Je f f ) oscilla amb r. Per aix, depenent de la
distncia entre els espins localitzats, la interacci dintercanvi entre electrons itinerants podr
ser ferro- o antiferromagntica.
Lintercanvi entre espins localitzats i electrons itinerants sanomena RKKY per Ruderman, Kittel,
Kasuya i Yosida, que estudiaren les seves implicacions per a diverses situacions fsiques.
A laplicaci per als metalls dels grups 3d, proporciona lintercani entre els electrons d i els electrons
s. Aix complementa la proposta dStoner on els electrons d es consideren totalment collectius.
En els metalls 4f els electrons f estan localitzats dins dels ions. Per aix lintercanvi directe entre
electrons f de diferents ions s negligible. s per aquesta ra que les propietats magntiques de les
terres rares i de les aleacions noms es poden entendre a partir de la interacci RKKY delectrons f
via electrons itinerants s i d.
Loscillaci del signe de la interacci RKKY en funci de la distncia entre els ions explica diversos
tipus dordenacions magntiques observades en terres rares. Un altre exemple dordenaci despins
causada per la interaccio RKKY es pot veure diluint aleacions magntiques en les quals shan introdut impureses no magntiques (per exemple Cu). Distribucions aleatries daquestes impureses
porten als canvis de signe aleatoris de la constant dinteracci entre elles. A baixes temperatures,
aquestes configuracions (per exemple CuMn) solidifiquen en estructures anomenades spin glass.
La interacci RKKY tamb s responsable de propietats magntiques i conductores de materials
artificials composts per multicapes magntiques. Aquests sistemes estan formats per capes de gruix
nanomtric alternant materials ferromagntics i metalls no magntics (exemple: Co/Cu/Co). La
polaritzaci despn delectrons itinerants en les capes no magntiques oscilla en la distncia entre
els nivells ferromagntics. En conseqncia, lordenaci despn de les capes magntiques, per la seva
interacci RKKY entre les capes no magntiques pot ser ferro- o antiferromagntica. En el cas de les
multicapes, la fora i el signe de la interacci dintercanvi RKKY entre nivells ferromagntics vens
depn del gruix de la capa no magntica que els separa. Aix es pot controlar lalineament de les
diferents capes.

106

07/IV/15

Magnetisme a escala macroscpica

Fins ara hem considerat objectes les mides dels quals no superaven els 0.1 m. Anem a veure, doncs,
quins sn els comportaments magntics daquests objectes amb mides superiors a aquest valor on
ja no tindrem posicions discretes dels espins i, en conseqncia, de les magnetitzacions, sin que
podrem passar a un raonament continu:
~
S(r)
=

S~n (~r ~rn )

~ r)
Mij M(~
A continuaci veurem quines sn les expressions de les diferents contribucions a lenergia que tenim
tant per un sistema ferromagntic com antiferromagntic.

3.1
3.1.1

Sistema Ferromagntic
Energia dintercanvi

Com hem vist en les anteriors unitats, lhamiltoni dintercanvi s:

Hex =

1X
J(rmn )~sm~sn
2 m,n

Com b hem dit, a escala macrospica passem al continu de manera que hem de traduir aquest
sumatori a integral:
1Z 3 Z 3 0
~ r)S(~
~ r0 )
d r d r J(~r ~r0 )S(~
2
1 Z 3 Z 3 0
~ r) M(~
~ r0 )
=
d r d r J(~r ~r0 )M(~
2(~)2

Hex =

~ (r) = ~S(r)
~
, on recordem que M
i = ge ~B . Aix, lenergia dintercanvi clssica queda:
Eex

1 Z 3 Z 3 0
~ r, t) M(~
~ r0 , t)
=
d r d r J(~r ~r0 )M(~
2
2(~)

Tamb cal recordar que aquest tractament s vlid si les distncies de lobjecte en qesti sn majors
que les distncies interatmiques. Com que J(~r ~r0 ) decreix rpidament amb lincrement de |~r ~r0 |
(s una interacci de curt abast) podem desenvolupar M(~r0 ) al voltant de ~r. Aix, podem aproximar:
Mi (~r0 ) = Mi (~r) + (rj0 rj )

Mi (~r) 1 0
2 Mi (~r)
+ (rj rj )(rk0 rk )
+ ...
rj
2
rj rk

Si substitum aquesta expansi a lequaci trobada de lenergia dintercanvi veiem que el primer
terme ens dna una constant i que per tant el podem negligir (el que ens importa sn les variacions

107

de lenergia per tal de trobar els valors mnims o fonamentals). El segon terme lineal s nul un cop
integrat al voltant de r i, per tant, el terme que tindrem en compte ser el tercer. Aix, ens queda:
Eex =

~ r, t) Z
1 Z 3 ~
2 M(~
d3 r0 J(~r r~0 )(rj0 rj )(rk0 rk )
d
r
M(~
r
,
t)

4(~)2
rj rk

Si ara integrem per parts aquesta equaci obtenim lexpressi final:

Eex

 ~
~
M M
0 Z 3
=
d rij

2
ri rj

(3.1)

, on
ij = ji =

Z
1
d3 rJ(~r)ri rj
20 (~)2

, que depn de lestructura cristallina del material. Una estructura cbica simple presentaria la
segent energia degut a la seva simetria.
0 Z 3
Eex (cubica) = d r
2
3.1.2



~
M
x

2

~
M
+
y


2

~
M
+
z


2 

Energia danisotropia

Recordem que a la unitat 1 vam escriure lhamiltoni danisotropia com:

X
X
1
1
Sn Sn + c
Sn Sn Sn Sn + ...
HA = b
2
4
n
n

Si aquesta expressi la passem al continu, lenergia danisotropia la podem escriure com:

Ean

Z
1 Z 3
1
= bij d rMi Mj + cijkl d3 rMi Mj Mk Ml + ...
2
4

(3.2)

Per a un material uniaxial (amb un eix de fcil imantaci) lexpressi es pot aproximar com:
0 Z 3
~ 2
d r(
e M)
2
, on e s el vector unitari en direcci a leix de fcil imantaci. Si s positiva, lenergia s minimitzada amb la magnetitzaci en el mateix sentit que aquest eix. Si s negativa, la magnetitzaci es
mimitzar quan la aquesta sigui perpendicular a aquest eix, s a dir, tindrem un pla de fcil imantaci.
Ean (uniaxial) =

Com a forma general el que tindrem s:

Ean = Kf (, )
,on K sanomena constant danisotropia, i i sn els angles del vector magnetitzaci, ja que f en
depn. Si la K s petita direm que tenim un material ferromagntic tou, si la K s gran, tindrem
un material ferromagntic dur.

108

3.1.3

Energia de Zeeman

Lenergia de Zeeman s aquella deguda a la interacci del material amb un camp magntic extern.
Lexpressi s:
EZ = 0

~ r)Hd
~ 3r
M(~

(3.3)

i, per tant, el seu mnim es troba quan totes les partcules estan orientades amb el camp.
3.1.4

Energia dipolar o magnetosttica

Aquesta energia es pot definir com lenergia de Zeeman que un objecte magntic es fa a ell mateix, s a dir, els dipols que el formen generen un camp magntic que interacciona amb els altres
dipols. s la contribuci ms difcil de calcular perqu t un carcter no-local, pot variar al llarg de
tot lobjecte. Noms en casos simples s possible obtenir una expressi analtica, si no, shan de realitzar els clculs mitjanant mtodes numrics, tot i que computacionalment tamb requereix temps.
De forma general, havem vist que lhamiltoni dipolar es pot escriure com:
HD =

X
2
1
0
(~)2
si sj
8
rij rij rij
i6=j


Passant-ho al continu arribem a lexpressi clssica:



0 Z 3 Z 3 0
3
1
0
~
Ed =
d r d r Mi (~r)Mj (r ) 0 0
8
ri rj |~r ~r0 | |~rr~0 |>r0

(3.4)

, on r0 correspon a un volum nanomtric del nostre objecte. Aquesta expressi s equivalent, excepte
una constant, a:
1 Z 3
0 Z 3 ~ 2
~~ ~
d rHd (~r)
Ed = 0 d (r)M( r)Hd (~r)
2
2
, on Hd s el camp magntic creat per lobjecte i que interacciona amb ell mateix (camp desmagnetitzant). Per a un ferromagnet uniformament magnetitzat podem escriure aquest camp com:
Hd = Nij Mj

(3.5)

, on i, j representen les coordenades cartesianes x, y, z. Nij sanomenen factors desmagnetitzants. Per

exemple: per a una esfera tindrem Nxx = Nyy = Nzz = 13 , per a un cilindre infinitmanet llarg en leix
z, Nxx = Nyy = 21 i Nzz = 0 o per a un pla infinitament llarg en leix X-Y tindrem Nxx = Nyy = 0 i
Nzz = 1.
11/IV/15
3.1.5

Energia total dun Ferromagnet

En general un ferromagnet macroscpic no est uniformement magnetitzat, de manera que lexpressi (3.5) per al camp desmagnetizant no es pot utilitzar.

109

Per assolir lequilibri termodinmic el ferromagnet vol minimitzar lenergia del camp magntic creat
per la magnetitzaci. Aix saconsegueix quan el material es trenca en dominis magntics. La
~ r) dequilibri es correspon amb el mnim de lenergia total:
magnetitzaci M(~
Etot = 0

~ M
~
M
1
1 ~ ~
~ H
~0
ij Mi Mj M

Hd M
d3 r ij

2
ri rj
2
2

(3.6)

Recordem que aquesta energia es minimitza quan tots els espins estan parallels al camp magntic.
Trobar la soluci analtica per a un camp arbitrari i un cos de forma arbitrria s tedis i requereix
la utilitzaci de mtodes numrics.
A continuaci intentarem trobar quina forma tenen els cicles dhistresi de ferromagnets amb les
simetries esfrica, cilndrica i de lmina tipus thin film.
Esfera. Aplicarem el camp en la direcci z. Com que una esfera no presenta anisotropia, s
indiferent en quina direcci sapliqui el camp, per suposem que ho fem en la direcci de leix z.
El nostre objectiu s estudiar com varia la magnetitzaci en funci de la variaci del camp aplicat,
suposant que no hi ha efectes de temperatura.

(a) Ferromagnet amb simetria esfrica i camp (b) Cicle dhistresi teric sense tenir en compte efecaplicat en direcci z.
tes de tempertaura.

Figura 3.1: Cicle dhistresi per a una esfera magnetitzada uniformement.

Per a camps molt grans (en direcci z i z), tots els espins segueixen el camp. Aix doncs, ens trobem
en condicions de saturaci i tenim una magnetitzaci de saturaci MS . La pregunta s com passem
de +MS a MS , s a dir, si ho fem amb un cicle dhistresi o de forma abrupta. Anem, doncs,
a analitzar les contribucions de cada energia. Suposant magnetitzaci uniforme, el terme denergia
dintercanvi s nul i si tampoc tenim en compte lenergia danisotropia, els dos termes no nuls que
ens queden sn lenergia de Zeeman i la dipolar. Per la contribuci dipolar , en el cas duna esfera
on la magnetitzaci es considera uniforme en tota la mostra, pren la forma:
Edesfera =


1 2
mx + m2y + m2z
3

110

Qualsevol direcci de la magnetitzaci minimitza lenergia dipolar, ja que suposem (i ho fem en tot
el captol) que la suma m2x + m2y + m2z s constant. Per tant, Edesfera s constant per qualsevol
direcci de la magnetitzaci o del camp magntic aplicat. Dit duna altra forma, no contribueix
en la variaci de la magnetitzaci amb H (encara que sigui diferent de 0). Aix doncs, de totes les
energies que hem estudiat lnica que juga un paper s la de Zeeman. Per tant, la magnetitzaci
segueix el camp. Si partim duna situaci de saturaci, passem abruptament de +MS a MS , com
es pot veure en la Figura 3.1. Aquest comportament correspon al que sobt en el cas duna partcula
esfrica monodomini i sense anisotropia. Per a una esfera macroscpica, lassumpci de magnetitzaci
sempre constant no s correcta, de manera que participa les energies dintercanvi i anisotropia en el
cicle dhistresi aix com tamb lefecte de la temperatura, el qual no ha estat considerat en aquest
desenvolupament, de manera que lenergia dintercanvi no s nulla i lenergia dipolar es complica.
A ms a ms, lenergia danisotropia varia segons el material i la seva estructura cristallina.
Cilindre. Considerem un ferromagnet amb forma cilndrica i un camp magntic aplicat en la
direcci de leix del cilindre (Figura 3.27). Suposem que est magnetitzat uniformement (energia
dintercanvi nula). No considerem anisotropia, de manera que continua sent tan senzill com el cas
de lesfera, per ara el camp desmagnetitzant s diferent.

Figura 3.2: Ferromagnet amb simetria cilndrica.

Lenergia dipolar, que s lassociada a aquest camp desmagnetitzant s, en el cas del cilindre,

1 2
mx + m2y
3
La direcci que minimitza aquesta energia s qualsevol mz , s a dir, direccions amb mx = my = 0.
Tant si la magnetitzaci s parallela com antiparallela a leix del cilindre lenergia dipolar s mnima
i val Edcilindre = 0. Aix doncs, tornem a tenir nicament energia de Zeeman. El cicle dhistresi ser
idntic que lobtingut per a lesfera (Figura 3.1b).

Edcilindre =

En el cas del cilindre trobem, per, dos mnims denergia, els corresponents a les direccions z de la
magnetitzaci. Aix doncs, si tingussim en compte lefecte de la temperatura en el cicle dhistresi
dun material ferromangtic amb simetria cilndrica trobarem que aquest canvia, eixamplant-se. Per
tant, el cicle dun cilindre s tindr histresi i dependr de la temperatura, degut a lanisotropia de
111

forma.
Aquest resultat s idntic quan considerem una esfera amb anisotropia. Trobem histresi que depn
de la temperatura.
~ k ex ).
Considerem el cas en qu apliquem un camp al cilindre en la direcci perpendicular al seu eix (H
Aqu ens trobarem altre cop amb la competici denergies. En aquest cas lanisotropia presenta dos
mnims situats a = 0 i = (considerant en el pla zx amb origen a z positives); s a dir, en la
direcci z positives i z negatives. Aplicant el camp en x, doncs, lenergia Zeeman tindr un mnim en
aquesta direcci, que correspon a = /2. Daquesta manera, a mesura que augmentem el camp, a
efectes prctics ser com si els dos mnims de lanisotropia es vagin apropant a la direcci del camp.
Si el camp s prou gran, tots els espins, encara que vulguin estar en la direcci z, acabaran apuntant
en la direcci x. Aix, el cicle passar per lorigen de la grfica i presentar una pendent positiva fins
a arribar a la saturaci, on ser pla. Aquests cicles apareixen quan apliquem un camp en una direcci
que no s de fcil imantaci. De la mateixa manera que en les altres geometries el cicle seixamplar
una mica si permetem la dinmica (efecte de temperatura).
Lmina tipus thin film. En aquest cas lenergia dipolar pren la forma:
1
Ed = m2z
2
En aquest cas les direccions de fcil imantaci sn x i y, tenim un pla de fcil imantaci. Si fem
un cicle dhistresi en el pla de fcil imantaci, obtenim el mateix que per a lesfera. Si el realitzem
~ k ex .
segons leix z, fora del pla, ens passar el mateix que en el cilindre amb camp aplicat H

Figura 3.3: Ferromagnet amb simetria de thin film.

3.2

Sistema Antiferromagntic

Comentem breument les diferents energies pel cas dun sistema antiferromagntic. Amb aquests
sistemes, com veurem ms endavant, prcticament no existeixen aplicacions.

112

3.2.1

Energia dintercanvi

En un antiferromagnet el tractament ms senzill s considerar que tenim dues xarxes, una despins
~ 1 (~r)) i laltre despins (amb magnetitzaci associada M
~ 2 (~r)).
(amb magnetitzaci associada M
Assumirem a ms que hi ha una forta interacci entre aquestes xarxes que ens porta a la condici
~ 2 1,2 (~r) = M
~ 0 2 = ct, que s similar a la corresponen condici per al ferromagnet. Lexpressi ms
M
senzilla per un antiferromagnet de lenergia dintercanvi pren la forma:

Eex = 0

~ 1 M
~ 1 M
~ 2 M
~2
M
1

d3 r ij
2
ri
rj
ri
rj

+0



~ 1 M
~2
M
~ 1M
~2
+ ex M
d3 r ij

ri
rj

(3.7)

s important saber que el terme ex s molt gran (ex 104 ), de manera que lenergia dintercanvi
s molt important en sistemes antiferromagntics.
3.2.2

Energia danisotropia

Lenergia danisotropia magntica de, per exemple, antiferromagnets uniaxials (aproximaci vlida
ja que es dna en molts sistemes antiferromagntics) sescriu com:
Ean = 0
3.2.3





2 
2 

~ 1 e M
~2
~
~
+ , e M
e M1 + e M2
dr
2
3

(3.8)

Energies Zeeman i dipolar

La suma de les energies de Zeeman EZ i dipolar Ed s:



1
~0
~ 1+M
~ 2 H
(3.9)
EZ + Ed = 0 d r H~ 2 d M
2
~ d s el camp creat per la magnetitzaci total M
~1+M
~ 2 . En general, aquest camp ser molt
Aqu H
petit, de manera que el seu efecte en lassoliment de lequilibri en antiferromagnets s molt menor
que en el cas estudiat de ferromagnets. En aquest tractament macroscpic el que s mesurable s la
~1 iM
~ 2 de manera independent. s convenient, doncs, canviar a altres
magnetitzaci total i no M
variables, definides com:
Z

~ 1+M
~ 2,
m
~ =M

~ =M
~ 1M
~2
L

La primera s la magnetitzaci total, que pren un valor molt proper a zero donat que tenim lefecte
de dues xarxes superposades en oposici (espins amunt i espins avall); la suma ser propera a zero.
~ 2 (~r) = M0 = const les noves
La segona variable sanomena vector de Nel. Degut a la condici M
12
variables satisfan:
~ =0 m
~ 2 = 4M
~0.
m
~ L
~2+L
~1iM
~ 2 en termes de m
~ hom obt la segent expressi per lenergia dintercanvi:
Expressant M
~ i L,
113

Eex
3.2.4



~ L
~
~ m
~
0 Z 3 (m) m
(L) L
~2 .
d r ij

+ ij

+ ex m
~2L
=
2
ri rj
ri rj

Energia total dun Antiferromagnet

Lenergia total ser, lgicament,

Etot = Eex + Ean + Ed + EZ
3.2.5

Camp antiferromagntic i vector de Nel

Ara anem a analitzar com respon un antiferromagnet sota laplicaci dun camp magntic en una
certa direcci.
Camp normal al vector de Nel. Si el camp aplicat s prou gran (H0 > Hex ) el resultat ser
~1iM
~ 2 seran parallels. Aquest camp es diu camp dintercanvi. El valor de la magnetitzaci
que M
en aquest cas s 2M0 , ja que hem considerat que cada xarxa t magnetitzaci amb mdul M0 .

Figura 3.4: Antiferromagnet en un camp perpendicular al vector de Nel

Camp parallel al vector de Nel. En aquest cas, es produir un efecte que es diu spin flop
(Figura 3.5, central). El resultat s que el sistema tendeix a orientarse en el sentit del camp aplicat,
per no parallelament, sin de la manera que es veu a la Figura 3.5. De fet, la causant daquest
efecte s lenergia dintercanvi (que ven lenergia de Zeeman), que com ja hem dit juga un paper
molt important en els antiferromagnets.
13/IV/15

3.3

Model dintercanvi en dues direccions

Els models extesos al continu que hem vist fins ara presenten una no linealitat amb el camp magntic,
causada pel fet que hem fixat el mdul de la magnetitzaci M0 . Daquesta manera, noms dues
components del vector sn independents, i per tant, la tercera component est determinada per:
Mz =

M0 2 M x 2 M y 2
114

Figura 3.5: Antiferromagnet en un camp magntic parallel al vector de Nel.

En aquesta secci analitzarem com es pot adaptar el model continu dun ferromagnet o dun antiferromagnet per al cas de dues dimensions. Si agafem la part dintercanvi de lequaci (3.6) i considerem
~ = M0 n
que M
i que ij = ij ( s la delta de Kronecker), reescrivint lenegia en unitats dM0 2 ,
queda:
1 Z 2 ~n ~n
dr
2
ri ri
!
Z
1
~n ~n ~n ~n
2
=
dr
+
2
x x y y

E =

El mnim denergia es correspondr amb E = 0; per a la qual cosa s necessari un camp uniforme
n
= z. Per a que lenergia sigui finita, les derivades no nulles noms han dexistir en un espai
bidimensional (matemticament sha de complir lim ~n(~r) = ~z). Daquesta manera tenim cada punt
r
de lespai bidimensional relacionat amb un punt duna superfcie esfrica (~n(~r)) excepte un punt; el
del pol en la direcci ~n(~r) = ~z, que hem fet correspondre amb tots els infinits (en les direccions x i
y. Daquesta manera podem fer el pas des de lespai bidimensional, (R2 ) donat per lenergia a la
superfcie esfrica (S2 ) de mdul fixat per la magnetitzaci (veure Figura 3.6).

Figura 3.6: Representaci del mapa despins en el pla XY ~n() = ~z en la superfcie duna esfera.

Daquesta manera hem aconseguit que la descripci del camp segons ~n(x, y) en el pla XY sigui equivalent a la descripci del camp segons ~n(, ) en S2 . El teorema dhomotopia ens assegura que aquesta
transformaci dun espai a laltre es pot realitzar mitjanant una deformaci contnua del camp, ja
115

que les dues geometries es poden fer correspondre amb dos espais homtops entre s (dues superfcies esfriques). En canvi, aix no es pot fer si els espais corresponen a diferents classes dhomotopies.
Anem a veure un exemple amb una reducci de dimensions per a facilitar-ne la comprensi. Considerem dues assignacions entre els angles azimutals de la circumferncia dun cercle i els mateixos de
la circumferncia dun altre cercle. La primera assignaci la farem segons el segent:
1 = 2 si 0 <
1 = 2 2 si < 2
La segona ser, simplement:
1 = 2
La diferncia entre aquestes dues assignacions la podem expressar introduint un ndex o winding
number:
!
d1
1 Z 2
d2
Q=
2 0
d2

Aquesta integral s zero per a la primera proposta dassignaci; Q = 0, mentre que Q = 1 per
1
es poden dividir en classes
al segon cas. Totes les assignacions 1 (2 ) amb derivada contnua d
d2
topolgiques descrites per Q = 0, 1, 2, ... Aplicat al nostre cas, assignacions amb winding number
positius corresponen a rotacions antihorries de la magnetitzaci quan recorrem la circumferncia,
mentre que Q < 0 corresponen a rotacions en sentit horari.

Figura 3.7: Exemples dassignacions. En la figura de la dreta Q = 1; la magnetitzaci pateix una rotaci
de 2 al llarg de la circumferncia. En la figura de lesquerra Q = 2; la magnetitzaci pateix una rotaci de
4 al llarg de la circumferncia.

El que es veu a la Figura 3.7 sn alguns exemples de solitons: exitacions de lenergia final lestabilitat
de les quals s causada per la topolgia.

3.4

Dominis magntics i parets de domini

Un material ferromagntic es divideix en dominis magntics per a reduir la seva energia magnetosttica (dipolar).
Com es veu a la Figura 3.8, com ms petits siguin els dominis, ms es redueix el camp que el material
exerceix sobre si mateix. Daquesta manera, per minimitzar lenergia, hom podria pensar que el
116

dominis tendiran a ser el ms petits possibles. Malgrat aix, no seran infinitament petits perqu ens
trobem en una situaci de competici denergies i com ms petits siguin els dominis, altres energies
es fan ms grans (per exemple la dintercanvi). Aix doncs, les dimensions dels dominis vindran
determinades per la minimitzaci de lenergia total.

Figura 3.8: En aquesta figura es pot veure com amb la disminuci del tamany dels dominis el camp que
es fa el material sobre ell mateix s menys intens.

A ms, cal tenir en compte lefecte dels defectes en el material, ja que juguen un paper molt important en la creaci de dominis. Un defecte situat en un punt forar la creaci dun domini en aquell
punt.
Pels materials magntics macroscpics, lamplada mitjana dun domini s molt ms gran que lamplada mitjana de la paret entre dominis. Mentre que lestructura dels dominis ve determinada per
la geometria del cos i per la seva histria magntica, les parets de domini depenen de lenergia dintercanvi i danisotropia del material.
Per veure aix, considerem una paret de domini que separa dos dominis infinits amb la magnetitzaci en la mateixa direcci per en sentits oposats. Aix implica que haur de fer un canvi
de 180 ; s a dir, agafant els eixos com es mostra a la Figura 3.9: M(y ) = (0, 0, M0 ) i
M(y ) = (0, 0, M0 ).
~ 0 = 0 s:
Lenergia magnetosttica associada a la paret de domini a camp aplicat H
Ems = 0

1 ~ ~ ~
d3 r M
Hd [M(~r)]
2

I lenergia de la paret de domini s:

Edw = 0

~ M
~
M
1
1
Mz 2 + M0 2

d3 r
2

ri ri
2
2

117

Figura 3.9: Representaci del canvi de sentit que experimenta la magnetitzaci al llarg de la paret de
domini.

Es pot demostrar que Ems = 0 en el cas duna paret com la que estem considerant en un ferromagnet
uniaxial. Per tant, s lenergia de la paret, Edw , el que hem de minimitzar.
Triant:
Mx (y) = M0 sin[(y)] My = 0 Mz (y) = M0 cos[(y)]
, obtenim que lexpressi de lenergia per unitat drea de la paret de domini s:
dw

1
Edw
= 0 M0 2
A
2

d
dy

dy

!2

+ sin2

La minimitzaci de lexpressi anterior ens porta a la segent equaci diferencial:

d2
= sin() cos()
d2 y

Que t per soluci:



= 2 tan1 exp
s

 

Com es pot veure, doncs, lamplada de la paret de domini depn de les constants dintercani i danisotropia. La Figura 3.10 representa com gira la magnetitzaci al llarg de la paret, i ho pot fer tant
girant en el pla ZY (entorn de leix x) com en el pla ZX (entorn de leix y).
Lordre de magnitud de lamplada de la paret de domini comprn un rang que abarca des de poques
distncies interatmiques ( ) fins a centenars de nanmetres.

118

Figura 3.10: Comportament de en funci de (y/).

Anomenem paret de Bloch una regi de transici estreta a la frontera entre dominis magntics, al
llarg de la qual la magnetitzaci canvia des del valor que t en un domini fins al que t a laltre.
Sanomena aix en record del fsic Felix Bloch. En el cas duna paret de Bloch la magnetitzaci rota
en el pla de la paret a diferncia del cas duna paret de Nel, en la qual la rotaci es fa en la direcci
perpendicular a la del domini. Sanomena aix en record al fsic Louis Nel.
Considerem, ara, un exemple dun ferromagnet amb geometria plana i amb anisotropia en leix
perpendicular al pla. Els dominis se situaran amb la magnetitzaci en la direcci del camp com es
veu en la Figura 3.11.

Figura 3.11: Dominis magntics en un ferromagnet amb geometria plana.

Fent un estudi de la dependncia de lamplada del domini d amb el gruix h del material, sobt:
"

Etot = Edw + Ems (2A) = 2A0 M0

"

2
d=
7(3)

#1/2

7(3)
+
d
2

(h)1/2 1.08 h

, on A s la superfcie del pla i (3) s la funci zeta de Riemann. Lamplada de la paret de domini
pot anar des de 50 nm fins a 1 mm.

119

14/IV/15

3.5
3.5.1

Materials magntics i aplicacions relacionades amb el magnetisme

Imants permanents i aplicacions

A la Figura 3.12 es presenta un cicle dhistresi per a un material magntic dur. Podem identificar
el camp coercitiu (Hc ) en els punts on B = 0, aix com la magnetitzaci romanent als punts amb
~ = 0 (H
~ + M)).
~
H = 0 (dividida per 0 ja que B

Figura 3.12: Cicle dhistresi per a un material magntic dur.

El cicle es produeix perqu el material t impureses que ancoren les parets de domini. Per a tractar
tecnolgicament el material hi ha dues coses que shan de saber fer: en primer lloc cal saber controlar com ancorar parets de domini, i en segon lloc conixer lintercanvi (fortament relacionat amb
la temperatura de Curie) i lanisotropia que presenta el material. Aix, el camp coercitiu que a la
teoria vindria determinat per lanisotropia, tindr una forta dependncia amb les impureses i defectes.
Lrea interior del cicle dhistresi representa lenergia que sutilitza per a recrrer el cicle dhistresi
del material; lenergia emmagatzemada un cop est magnetitzat el material. En el cas de que el que
ens interessi sigui un imant permanent caldr que aquesta rea sigui el major possible, s a dir, un
120

alt valor de Hc . Per contra, si el que ens interessa s utilitzar el material en un transformador, cal
recrrer el cicle molt rpidament i moltes vegades per segon, per tant ens interessar un cicle drea
petita per a poder-lo recrrer amb el mnim cost energtic (econmic) i la mxima velocitat.
A la Figura 3.13 veiem una taula amb els noms de materials bons per a fabricar imants permanents.
Els de tipus Alnico (fets amb alumini, nquel i cobalt) sn els que primer es van fer servir. Per
les ferrites (fetes a partir dxid de Ferro III) sn les ms emprades avui en dia perqu sn les ms
econmiques. Els millors (els que duren ms), com es pot veure a la taula, sn els fets amb samari i
cobalt (Hc = 696 kA/m) o els de neodimi, ferro i bor (Hc = 1120 kA/m), que acumulen 320 kJ/m3 .
La romanncia es veu que s molt semblant per a tots els casos, aproximadament d1 T.
En les Figures 3.14, 3.15 i 3.16 presentem levoluci dels materials magntics amb el temps,la distribuci del mercat en torn aquests materials i les aplicacions ms rellevants.

Figura 3.13: Exemples de materials magnticament durs.

121

Figura 3.14: Evoluci amb els anys de lenergia emmagatzemada pels imants permanents fabricats.

(a)

(b)

(c)

Figura 3.15: (a) Distribuci del mercat dimants permanents. Es veu com, tot i que sn els millors, els
imants de terres rares (RE; neodimi, samari) i les ferrites sn els ms usats. Els imants de nevera sn
fabricats de ferrita. (b) Distribuci del tipus daplicacions dels imants de terres rares. Les aplicacions
marcades amb letiqueta control de haces es refereix a imants permanents utilitzats en installacions amb
ciclotrons. (c) Distribuci mundial de la producci dimants de terres rares.

122

Figura 3.16: Ms aplicacions dels imants permanents

3.5.2

Materials magntics tous i les seves aplicacions

A la Figura 3.17 veiem un cicle dhistresi dun material magnticament tou. Com havem dit, si
volem utilitzar aquest material per a canviar molt rpidament el signe de la magnetitzaci, aquest
tipus de material ser lptim. El material magnticament tou ideal t camp coercitiu nul, per a la
realitat sempre tindr un valor no-nul.

Figura 3.17: Cicle dhistresi per a un material magntic tou. Pel cas ideal Hc = 0.

A la Figura 3.18 i 3.19 es presenten en dues taules els materials ms utilitzats com a imants magntics
tous.
Els materials magnticament tous es fan mitjanant el segent procs de fabricaci: es fonen i cauen
sobre una roda freda de manera que saconsegueix una cinta de material. Degut a aquest rpid refredament sobt un material amorf; el material no t temps a ordenar-se en una estructura cristallina.
El pendent de la corba de primera imantaci est relacionat amb la permeabilitat del material i si
s molt alt, el material ser bo per a apantallar un camp magntic.

123

Figura 3.18: Exemples de materials magntics tous.

Figura 3.19: Ms exemples de materials magntics tous. Sobserva que estan composts fonamentalment
per Fe i Si.

A la Figura 3.20 podem veure levoluci amb els anys dels materials tous. Depenent de la freqncia
de treball del camp electromagntic que vulguem apantallar haurem de canviar el material.
124

Figura 3.20: Evoluci amb els anys de lenergia magntica emmagatzemada pels materials tous.

Al voltant dels kHz, els materials idonis sn les aleacions metlliques del ferro, mentre que per a
freqncies majors les hexaferrites anomenades toves responen millor (veure Figura 3.21).

Figura 3.21: Freqncies de treball dels materials.

Tenint en compte que els mbils funcionen a una freqncia de lordre de 1 GHz encara tenim marge
per pujar la freqncia. Per no es pot treballar amb freqncies majors que 50 GHz perqu les ones
sn absorbides per les capes altes de latmosfera en aquest rang, tot i aix, s que es podrien emprar
a lespai per a la comunicaci de satllits.
3.5.3

Efecte magnetocalric i refrigeraci magntica

Lefecte magnetocalric s un fenomen magneto-trmic en el qual un material experimenta un canvi

de temperatura causat per la seva exposici a un camp magntic variable amb el temps. Aquest
fenomen tamb sanomena desmagnetitzaci adiabtica en el camp de la fsica de sistemes a baixa
temperatura.
Mentre es produeix la refrigeraci del material, una disminuci de la intensitat del camp magntic extern aplicat permet que els dominis magntics de determinats materials (materials magnetocalrics)
125

es desorientin del camp magntic a causa de lagitaci trmica present al material. Si el sistema est
allat (procs adiabtic) de manera que el material no reb cap aportament energtic, la temperatura
decau a mesura que el domini magntic va absorbint energia per reorientar-se.
Aquest procs de desorientaci ocrrer de manera semblant al que li passa a un material ferromagntic
quan supera la temperatura de Curie, per en aquest cas els dipols magntics han de vncer un camp
magntic decreixent mentre lenergia es mant constant.

Figura 3.22: Efecte magnetocalric.

Al voltant de la temperatura de Curie hi ha un canvi entrpic dels materials que es podria emprar
per refredar. Cada material t una temperatura de Curie concreta, i per tant, per a cobrir un rang de
temperatures ms o menys ampli shauria danar canviant de material (Figures 3.23, 3.24 i 3.25.b).

Figura 3.23: Canvi entrpic.

126

(a) Canvi entrpic al voltant de la temperatura de Curie

(b) El Mn1 2 entorn Tb presenta un canvi entrpic de

275 J/Kg K.

Figura 3.24: Exemples de canvis entrpics.

Com ja vam veure al captol 1, si canviem la freqncia de treball, el mxim del canvi entrpic
es mou; aix es pot aconseguir un major rang de temperatures tils sense necessitat de canviar de
material (Figura 3.25.a).

(a)

(b)

Figura 3.25: (a) Moviment del mxim del canvi entrpic quan movem la freqncia de treball. (b)
Moviment del canvi entrpic per canvis successius del material de treball. Com es veu a la grfica, el
Gadolini presenta el canvi entrpic a temperatura ambient.

127

(a)

(b)

Figura 3.26: (a) Exemples de materials refrigerants. (b) Aplicaci de materials magnetocalrics: nevera
magntica (baixa la temperatura de lordre de 3K respecte la temperatura ambient).

16/IV/15

3.6

Dinmica del magnetisme

Fins ara el que hem fet s explicar de forma qualitativa quin s el moviment dels espins en el cas que
apliqussim un camp magntic en una direcci o altre segons les diferents contribucions de lenergia.
Lobjectiu daquest apartat s veure de forma ms analtica com canvia la magnetitzaci dun material amb el temps, s a dir, la dinmica del magnetisme. 12
Loperador de la magnetitzaci es pot escriure com:

M(r)
=

~~sn (~r ~rn )

, on el sumatori recrre tots els espins. Per passar a la magnetitzaci clssica fem la mitjana de
loperador quntic de la magnetitzaci:
= hMi

M
, on el punt sobre de les magnituts significa derivada respecte el temps. Sabem que loperador quntic
de la magnetitzaci no commuta amb lhamiltoni del nostre sistema i en resultat:
= [M,
H]
i~M
De manera que lequaci dinmica pel vector magnetitzaci clssic s:
~ r, t)
M(~
i

= h[H, M]i
t
~
Desenvolupant aquesta equaci sarriba a lequaci de Landau-Lifshitz que ens determina la
dinmica de la magnetitzaci:
12

Les magnituts que siguin operadors els escriurem amb el barret (per no donar lloc a confusi els vectors unitaris
sn escrits amb la lletra e i el barret).

128

~
M(r,
t)
~
~ ef f (r)
= M(r,
t) B
t

(3.10)

~ ef f = E . Aquest camp magntic efectiu considera totes les energies que podem tenir al
, on B
~
M
nostre sistema; anisotropia, intercanvi, dipolar i Zeeman.
~ de manera que la variaci del seu moment
Per un sol espn tindrem un moment magntic
~ = gb S,
despn pren la forma:
~
dS
~ H
~
S
dt
Aix, veiem que la variaci de lespn amb el temps ser zero quan el camp magntic aplicat sigui
parallel a ell, com era desperar. Si ara apliquem el camp H en la direcci z trobem que:








x y z
~
~
S H = sx sy sz
0 0 H0

= H0 sy x sx H0 y

, la qual cosa ens porta a les segents equacions diferencials acoblades:

dsx
H0 sy
dt
dsy
H0 sx
dt
Aquestes equacions corresponen a loscillador harmnic tant per la direcci en leix x com en leix
y de manera que el que est passant s que lespn est precessionat al voltant de leix z amb una
freqncia que depn del camp magntic aplicat. Aquest efecte s la base de funcionament de les
ressonncies magntiques i tamb sutilitza per a la caracteritzaci magntica de materials.

Figura 3.27: Esquema de la precessi de lespn al voltant del camp magntic aplicat.

129

Ara anem a veure les contribucions del camp magntic efectiu al moviment de lespn. De forma
general, per a un material amb anisotropia uniaxial podem escriure:
~ ef f H
~0 + H
~ d + M
~ 2KMz
H
El primer terme correspon a lefecte Zeeman i la seva contribuci al moviment de lespn s el ja
comentat. El segon terme correspon al camp dipolar. Aquesta contribuci intenta variar les freqncies entre espins a llargues distncies, depn del punt on estem avaluant aquest camp (s local),
cosa que la converteix en complexa de tractar, i sovint se laproxima a constant degut a la seva poca
variaci. La tercera contribuci s deguda a lenergia dintercanvi. Aquesta causa les ones despn de
manera que acobla els espins prxims per tal de que precessionin a la mateixa freqncia. Lltim
terme s degut a la part danisotropia i el seu efecte s una distorsi de les rbites de precessi dels
espins de tal forma que no sn peridiques. s molt important ja que trenca la linealitat de lequaci.
De forma ms rigorosa, lenergia total per a un material magntic es pot escriure com:
Etot = 0

 ~

~ 1
1 ~ ~
M M
1
~
~
ij Mi Mj MHd MH0
d r ij
2
ri rj
2
2
3

, don podem treure que el camp magntic efectiu pren la forma:

~ ef f = H0 ez Mz ez +
H

D
~
52 M
||0 Ms ~

, on hem negligit la contribuci dipolar. En aquest cas, lequaci de Landau-Lifshitz sescriur de la

manera segent:
m
~
= (h mz )m
~ ez m
~ 52 m
~
t
~
~0
M
H
Mz
,h=
i mz =
. Si definim la magnetitzaci al pla com m = mx + imy i tenint
Ms
Ms
Ms
q
en compte que podem escriure que mz = 1 |m|2 1 + |m|2 ens acaba quedant:
, on m
~ =

m
~
= (0 + N |m|2 )m
~ D 52 m
~
(3.11)
t
, on la part amb la laplaciana s el terme dissipatiu de lequaci i el terme no-lineal (|m|2 ) prov de
lanisotropia del material.
i

Lequaci de Landau-Lifshitz s conservativa per a la realitat els espins dels sistemes magntics
no precessionen indefinidament, sin que es frenen, de manera que sha de tenir en compte algun
efecte de fregament. Per tal de considerar-ho el que es fa s afegir al camp magntic efectiu un
~ (M
~ H)
~ . A ms a ms, si tamb es vol tenir en compte lefecte de la
terme proporcional a M
temperatura el qu es fa s afegir al camp magntic efectiu un camp magntic aleatori per poder
tractar-ho analticament.
17/IV/15

130

3.7

Mesurar la magnetitzaci

A continuaci presentem les tcniques ms utilitzades per carateritzar mostres magntiques. Distingim entre dos grups de tcniques:
Tcniques de mesura directa: Mesurem la magnetitzaci absoluta duna mostra. Estudiarem dos instruments, el magnetmetre d SQUID (SuperConducting Quantum Interference
Devices) i el VSM (Vibrating Sample Magnetometer)
Tcniques de mesura indirecta: No mesuren deirectament la magnetitzaci, per sn
molt tils per a caracteritzar materials magntics. Estudiarem el MFM (Magnetic Force
Microscopy), el MOKE (Magneto Optic Kerr Effect), la tcnica de microscopia en Raigs
X i veurem de forma general el fonament de les tcniques de Ressonncia Ferromagntica.
3.7.1

SQUID magnetometer

El magnetmetre SQUID est compost per una srie de 4 espires muntades parallelament, a travs
de les quals es fa moure la mostra magntica per tal de que la variaci de flux magntic indueixi
un corrent. Aquestes 4 bobines estan connectades entre elles i al final trobem una junci Josephson
(veure Figura 3.28).

(a) Esquema de les 4 bobines en parallel de

lSQUID.

(b) Junci Josephson que trobem en el magnetmetre dSQUID.

Figura 3.28: Elements en un SQUID.

Aquesta junci est formada per dos superconductors units entre ells amb un altre material que no
ho s, tot formant una espira. Aquest element crea una barrera per la superconductivitat. Cada part
superconductora t associada una funci dona de manera que la barrera ocasiona un efecte tnel
de superconductivitat. Aquesta funci dona resultant t una fase que depn de la intensitat que
circula per aquesta junci de la qual es pot determinar la magnetitzaci del material a avaluar. Com
que sutilitzen materials superconductors s necessria baixa temperatura i, per tant, un sistema de
refrigeraci amb Heli lquid. Amb lSQUID podem obtenir la magnetitzaci de mostres magntiques
amb una alta precisi. A ms, ens permet caracteritzar la mostra amb les corbes Field Cooled (FC)
i Zero Field Cooled (ZFC), i analitzar com varia la magnetitzaci amb la temperatura.
131

3.7.2

VSM magnetometer

Aquest magnetmetre es basa en la vibraci de la mostra en leix z per tal dinduir corrents. La
nostra mostra est envoltada per un electroimant que genera un camp magntic constant de manera
que quan la mostra vibra, fa variar el flux de camp magntic que passa a travs dunes bobines (veure
Figura 3.29). Aquest corrent generat cont molt soroll ja que a part de tenir la contribuci deguda
a la freqncia de vibraci de la mostra tamb apareixeran altres freqncies. Per evitar-ho el que
es fa s aplicar el senyal a un lock-in (amplificador sncron). Aquest dispositiu, sabent la freqncia
a la qual vibra la mostra, s capa dextreure el senyal elctric produt per la vibraci dentre tot el
soroll, dhuc si lamplitud del soroll supera lamplitud del senyal. Per tant, al final noms tenim la
intensitat que nosaltres hem indut i podem trobar el valor de la magnetitzaci absoluta.

Figura 3.29: Esquema dun VSM. Les Pickup Coils sn les bobines on sindueix el corrent.

La ressoluci daquesta tcnica s ms o menys la mateixa que la de lSQUID per, com a avantatge,
no s necessari un sistema de refrigeraci amb Heli. A ms a ms, es poden aplicar camps magntics
forts sense fer variar la intensitat induda sempre que siguin constants.
3.7.3

Magnetic Force Microsocopy (MFM)

Donat que el MFM est fortament lligat al funcionament de lAFM (Atomic Force Microscope),
farem una explicaci bsica del funcionament daquest.
AFM. Principi de funcionament i elements bsics L Atomic Force Microscope s un instrument de mesura amb resoluci espacial nanomtrica i, fins i tot, subnanomtrica. No es tracta
dun microcopi ptic, no utilitza la llum per veure la superfcie duna mostra, si no que es basa en la
detecci de forces dinteracci electrosttiques a escala atmica (ordre del nanonewton).
Aquestes forces dinteracci tenen lloc entre la superfcie de la mostra i un sonda. Aquesta est
composada per dos elements que sn imprescindibles en un AFM: el cantilever i la punta o tip
(Figura 3.30a y 3.30b ).

132

(a) Esquema dunca sonda

dAFM

(b) Imatge real dunca sonda

dAFM

(c) Esquema senzill del sistema

de mesura de la flexi del cantilever.

Figura 3.30: Tres dels elements indispensables en un AFM.

La punta de la sonda recorre la mostra, i en funci de la topografia de la mateixa es produeix una

flexi del cantilever. Variant la geometria i el material amb el qual construm el cantilever podem
aconseguir ms sensibilitat a la interacci punta-mostra. Per tant, s imprescindible sser capa de
mesurar la flexi amb una alta precisi per obtenir la topografia (o altres propietats) de la mostra.
Aix doncs, el tercer element indispensable en un AFM s el sistema que permet mesurar la flexi,
traduint la mesura en un senyal elctric. Per fer-ho sutilitza un lser i un detector (tpicament
una matriu de fotodiodes). La llum lser ens permet concentrar amb un radi de spot molt redut el
feix de llum, que es fa incidir sobre la cara del cantilever oposada a la punta (Figura 3.30.c). Amb
el detector podem determinar quant es desplaa el feix de llum reflexat sobre el cantilever, segons
aquest es deformi en escombrar la mostra. Aquest sistema requereix una bona calibraci, ja que el
lser ha dincidir correctament sobre el cantilever y no sobre la mostra, daltra manera es podrien
donar reflexions i interferncies que traurien precisi a la mesura dels fotododes.

Figura 3.31: Esquema dels elements bsics que cont un AFM.

Finalment, sha de citar un quart element crucial en un microscopi de forces atmiques, que s
lescner piezoelctric. Aquest element ens determina, amb resoluci de lordre dels , quina posici
(x, y, z) de la mostra sest mesurant, a partir de la deformaci dun material piezoelctric amb
133

simetria cillndrica (piezoelectric tube). Aquesta mesura es combina amb la mesura en Z obtinguda
del sistema lser-detector (la flexi del cantilever depn fonamentalment de les variacions en Z de la
topografia de la mostra), obtenint una resoluci molt elevada en leix vertical (Figura 3.31). Aquest
sistema permet, entre altres coses, controlar lalada entre la punta y la mostra, permetent treballar
en diferents modes (deflexi constant, alada constant, etc.) amb un mateix microscopi, en funci
del tipus de mostra.
AFM. Modes doperaci. Breument citem els diferents modes doperaci, que classificarem segons siguin de contacte (contacte punta-mostra) i de no contacte.
Mode de contacte. En aquest mode es pot treballar tant amb la deflexi del cantilever
constant (fora entre punta i mostra constant), com amb lalada de lescner constant. Aquest
mode s altament invasiu, es causen desperfectes en la mostra per efecte de la fricci amb la
punta, tot i que sassoleix una resoluci ms gran en la mesua.
Mode de no contacte. En aquest mode la punta no es troba en contacte directe amb la
mostra. Es fa oscillar el cantilever a la seva freqncia de ressonncia, mantenint lamplitud
del moviment constant. En aquest mode no es fa malb la mostra, no s una tcnica invasiva.
A ms, mentre que en el mode de contacte sn les forces repulsives entre punta i mostra les
que predominen, en aquest mode sn les forces de Van der Waals, ms febles per de ms llarg
abast, les que es mesuren principalment.
Tapping mode. Per una altra part, hi ha un altre mode doperaci interessant: el tapping
mode, que s una barreja dels modes de contacte i de no contacte. En aquest sapropa la sonda
lo suficeint per a que en fer oscillar el cantilever la punta colpegi amb un ritme constant la
superfcie de la mostra. Daquesta manera, saconsegueix una resoluci major que en el mode
de no contacte, i la mostra no pateix tan fortament lefecte de la fricci.
Limitacions en la resoluci del AFM. A part de les limitacions associades a cada mode doperaci, sha de tenir present que encara que les mesures amb AMF es realitzin en les tres direccions
xyz, la resoluci s major en leix vertical z que la resoluci en el pla xy. Aix s aix degut a que
la punta, mentre escombra la mostra, sent constantment forces dinteracci laterals de zones de la
mostra que no es troben directament sota la punta, cosa que distorsiona el perfil horitzontal (pla xy)
obtingut. Aquesta resoluci depn fortament, tamb, de la geometria de la punta (veure Figura 3.32).

Microscopi MFM. Aquest intrument funciona de la mateixa manera que un microscopi de fora
atmica (AFM) per amb una punta amb un recobriment de Nquel, Ferro o Cobalt, s a dir, magntica. Els modes doperaci sn els mateixos, ja que tpicament hom t accs a un AFM, i noms
canvia la punta si mesura una mostra magntica. Per obtenir noms informaci magntica, no es
solen utilitzar els modes de contacte, ja que les mesures dependrien fortament de la topografia; en
els MFM s ms usual emprar modes de no contacte.
Aquesta tcnica ens dna valors de magnetitzaci relativa ja que la distncia amb la superfcie de
la mostra pot variar segons el relleu daquesta. Sutilitza habitualment per caracteritzar dominis i
134

Figura 3.32: Las puntas de AFM pueden presentar diferentes geometras.

vrtexs ja que ladquisici dimatges mplies s lenta (la punta sol mesurar entre pocs i desenes de
nanmetres). Se sol complementar amb una adquisici en AFM per tal de contrastar que la zona
que estem analitzant no t rugositats fsiques per s diferncies en la magnetitzaci.
3.7.4

Magneto Optic Kerr Effect (MOKE)

Lefecte Kerr s la dependncia de la birrefringncia dun material amb el camp magntic. Daquesta
manera, senfoca un lser sobre la mostra a caracteritzar i sanalitza la polaritzaci i la intensitat
de la llum reflexada. Segons els efectes produts sobre aquesta llum es pot saber la magnetitzaci
relativa de la superfcie material.

Figura 3.33: Esquema dun MOKE.

Lavantatge daquest instrument de mesura s que el seu muntatge s molt econmic tot i que s lent
si es vol adquirir una imatge supericial extensa.

135

3.7.5

Caracteritzaci per Raigs X

Aquesta tcnica envia radiaci sincrotr (Figura 3.34) a un material tot detectant la radiaci transmesa.

Figura 3.34: Esquema dun sincrotr.

Llavors, el que es fa s variar lenergia dels fotons incidents fins que veiem que el coeficient dabsorci
augmenta molt. Els valors de lenergia on el coeficient dabsorci augmenta corresponen a transicions
delectrons en diferents nivells. Degut a que per cada material magntic est molt ben determinat
el valor de lenergia en qu es produeix labsorci i com es produeix aquesta, podem trobar quins
elements magntics es troben en una mostra. Aquests els identificarem si lespectre dabsorci canvia
quan canviem la polaritzaci circular levgira a dextrgira de la radiaci incident (veure Figura 3.35).
A ms, segons el valor del coeficient dabsorci podrem saber el valor de la magnetitzaci del material
corresponent.

Figura 3.35: Caracteritzaci de mostres amb radiaci de sincrotr.

20/IV/15
La resoluci espacial daquesta tcnica s de lordre de 10 nm, de manera que si tractem la radiaci
focalitzant-la en la mostra podem obtenir imatges dalta resoluci.
Un altre factor daquesta tcnica s el temps caracterstic de la radiaci de sincrotr. Els electrons
accelerats senvien al can del sincrotr en polsos de pocs picosegons, de manera que una dificultat
per emprar la radiaci de sincrotr s la sincronitazi entre la radiaci i all que es vol mesurar. Per
una altra banda, s fcil treballar a una freqncia de desenes de GHz, que s un temps caracterstic
del magnetisme, de manera que hi ha molt dinters en emprar la radiaci de sincrotr per a la

136

caracteritzaci de mostres magntiques.

Trobem tres inconvenients en el moment demprar aquesta tcnica. El primer s econmic, un sincrotr s molt car, cal posar a punt una obra denginyeria i tota una construcci noms per conseguir
accelerar els electrons a les velocitats adequades. El segon, que est lligat al primer, s un inconvenient de disponibilitat. Del sincrotr surten unes lnies, de les quals sobt la radiaci per fer els
experiments. Tpicament, quan hom construeix un sincrotr, s capa dextreuren 12, 15, o fins
a 20 lnies. Linters en emprar aquests laboratoris, aquestes lnies, no s exclusiu dels grups que
investiguen magnetisme, altres camps de la fsica, biologia, qumia o enginyeria de materials volen
fer s dels avantatges de la radiaci de sincrotr. Per tant, laccs s difcil, i quan sobt, s per
poques hores, factor que fa que aquesta tcnica no estigui tan estesa. Per ltim, com estem emprant
radiaci de raig X de baixa energia (soft X-ray), cal que les mostres no tinguin un gruix superior als
100 nm, i han destar dipositades sobre un suport transparent. Aix afegeix una complicaci en la
preparaci de les mostres que es volen analitzar.
Aquests inconvenients es veuen superats degut a la alta sensibilitat i resoluci de les tcniques que
empren la radiaci de sincrotr.
3.7.6

Aspectes generals de tcniques de ressonncia

La base daquestes tcniques s aplicar un camp magntic altern, damplitud petita, tot mesurant
lenergia absorbida per la nostra mostra magntica. Com tot fenomen de ressonncia, hi haur una
freqncia determinada del camp altern aplicat per la qual labsorci de lenergia presenta un pic
molt pronunciat, s a dir, labsorci s mxima (veure Figura 3.36).

Figura 3.36: Espectre dabsorci duna mostra magntica. Per una certa freqncia, labsorci denergia
s mxima.

Com ja hem vist de la dinmica del magnetisme, lequaci de Landau-Lifshitz ens descriu el moviment dun moment magntic quan apliquem un camp efectiu. Aquest moment oscillant t associat
una freqncia prpia, i s quan aquesta coincideix amb la del camp aplicat que es produeix el fenmen de ressonncia. Com veurem ms endavant, aquesta freqncia depn de la intensitat del camp
magntic, aix com de la geometria de la mostra i de la seva anisotropia.

137

Per tant, aquests fenmens ressonants ens permeten determinar amb molta precisi els factors de
forma duna mostra i les anisotropies presents, entre daltres propietats.
21/IV/15

3.8

Ressonncia Ferromagntica

Recordem que estem fent dinmica del continu, tractem la dinmica del magnetisme de cossos de
100, 200 o 300 nm. En aquest context, s lequaci de Landau-Lifshitz (3.10) la que descriu aquesta
dinmica, i daqu partirem per trobar la freqncia prpia doscillaci dels espins. Realitzarem els
clculs per dos casos, lesfera i el pla, sense considerar en cap moment el terme dissipatiu en lequaci
de Landau-Lifshitz, s a dir, el terme degut a lenergia dintercanvi.
3.8.1

Freqncia de ressonncia duna esfera

Comencem pel cas ms senzill, una esfera, i suposarem que:

No tenim anisotropia.
No considerem lintercanvi.
Nxx = Nyy = Nzz =

1
3

Hd = 13 (Mx , My , Mz ).

~ ef f , prendr la forma:
Per tant, el camp effectiu sobre lesfera, H
~ ef f = 1 Mx , 1 My , H0 1 Mz
H
3
3
3


~ 0 = H0 ez . Passem a calcular
, on, per simplicitat, hem considerat que el camp extern aplicat s H
~ H
~ ef f de lequaci de Landau-Lifshitz. Per fer-ho suposem que lamplitud
el producte vectorial M
de loscillaci dels espins s molt petita, de manera que Mz M0 , essent M0 el mdul del vector
~ (Figura 3.37). Segons aquesta consideraci, M
~ = (mx , my , M0 + mz ), on els mi
magnetitzaci M
sn termes pertorbatius, molt ms petits que M0 , de manera que es compleix Mz M0 .

Figura 3.37: Lamplitud doscillaci dels espins s molt petita.

138

~ iH
~ ef f .
Aix doncs, ja podem calcular el producte vectorial entre M
~
M
~ H
~ ef f
= M
t





k





=  mx
m
M
+
m
y
0
z
 1

 Mx 1 My H0 1 Mz 
3
3
3




1
1
1

= my H0 Mz (M0 + mz ) Mx mz My k
3
3
3




1
1
1

my Mx k + mx H0 Mz My (M0 + mz )
3
3
3

(3.12)

Agrupant el resultat de (3.12) en components sobtenen les segents equacions:

1
1
Mx
= my H0 Mz + My (M0 + mz )
t
3
3



My
1
1
= (M0 + mz ) Mx mx H0 Mz
t
3
3


Mz
1
1
= mz My + my Mx
t
3
3


(3.13)
Si Mx = mx , My = my i Mz = M0 + mz les equacions de (3.13) queden com
1
1
my H0 (M0 + mz ) + my (M0 + mz )
3
3


1
1
my H0 my (M0 + mz ) + my (M0 + mz )
3
3
my H0



1
1
(M0 + mz ) mx mx H0 (M0 + mz )
3
3
mx H0


1
1
mz my + my mx
3
3
0


m
x =
=
=
m
y =
=
m
z =
=

(3.14)

Fixem-nos en les equacions que hem obtingut. Si derivem la primera de les equacions de (3.14)
respecte del temps,
m
x = m y H0
i hi substitum la segona de les equacions de (3.14), obtenim:
m
x = (H0 )2 mx
139

(3.15)

Realitzant el mateix procediment per la segona de les equacions de (3.14), obtenim:

m
y = (H0 )2 my

(3.16)

Resulta doncs, que les equacions (3.15) i (3.16) descriuen un moviment harmnic simple, de freqncia
~ 0 = H0~z s
= H0 . s a dir, la freqncia prpia dels espins en una esfera sota un camp H
proporcional a aquest camp aplicat, essent la constant de proporcionalitat (veure Figura 3.38).

Figura 3.38: En una esfera, la freqncia s proporcional al camp magntic aplicat.

Per a camps magntics petits, de lordre dels pocs mT, la freqncia prpia (que no s altra cosa
que la freqncia de ressonncia) es troba al voltant del GHz; el que explica laplicaci de materials
magntics en dispositius de telefonia mbil, ja que s lordre de freqncia en qu operen.
3.8.2

Freqncia de ressonncia dun material pla

Estudiarem dos casos, amb camp magntic aplicat en la direcci perpendicular al pla, i amb camp
magntic aplicat en una direcci continguda en el pla (Figura 3.3). Realitzarem les mateixes consideracions que en el cas de lesfera per canviant el valor dels factor desmagnetitzants, que per a un
pla valen:
Nxx = Nyy = 0 Nzz = 1
De manera que el camp dipolar s Hd = Mz
Camp magntic aplicat en la direcci perpendicular al pla. Tenim doncs, com en el cas de
~ = (mx , my , M0 + mz )
lesfera, amplituds doscillaci molt petites, de manera que la magnetitzaci s M
~ ef f = (0, 0, H0 (M0 + mz )). Realitzant el producte veci el camp magntic efectiu sescriu com H
torial com en el cas de lesfera, hom arriba fcilment (cal negligir mz en front de M0 ) a les segents
expressions per m
x, m
y im
z:
m
x = (H0 M0 ) my
m
y = (H0 M0 ) mx
m
z = 0
De nou, les equacions ens descriuen un moviment harmnic simple, en el pla xy, de freqncia
= (H0 M0 ). En la Figura 3.39 representem aquesta dependncia lineal de la freqncia amb
140

el camp aplicat. Degut al terme H0 M0 , de la representaci grfica obtenim una recta de pendent
(com en el cas de lesfera) per desplaada una quantitat M0 de lorigen. Per tant, si apliquem un
camp magntic a un cos amb aquesta simetria, no veurem ressonncia fins que H0 = M0 , s a dir,
~ 0 . M0 no s altra cosa, doncs,
fins que tots els espins estiguin orientats en la direcci del camp H
que la magnetitzaci de saturaci (o el camp de saturaci). De fet, una manera de mesurar la MS
dun material s aplicant un camp altern i observar a partir de quina intensitat H0 daquest camp
sorgeixen fenmens de ressonncia.

Figura 3.39: En blau, la dependncia de la freqncia doscillaci en el cas de lesfera. En verd, la

dependncia en el cas dun pla, amb el camp magtic aplicat en la direcci perpendicular a aquest.

Camp magntic aplicat en una direcci continguda en el pla. En aquest cas, considerem
un camp magntic aplicat en la direcci z i un pla el vector normal del qual es troba en la direcci
x (Figura 3.40).

Figura 3.40: Posici del pla, amb el seu vector normal en leix x.

En aquest cas Nxx = 1 i Nyy = Nzz = 0, de manera que la magnetitzaci i el camp efectiu prenen la
forma:
~ = (mx , my , M0 + mz )
M
~ H
~ ef f :
Fem el producte vectorial M

141

~ ef f = (mx, 0, H0 )
H





 mx

mx

k


my M0 + mz  = my H0 mx (M0 + mz ) + mx my k mx H0
0
H0 


Si separem per components trobem:

m
x = my H0
m
y = (mx M0 + mx mz mx H0 )
= (M0 + H0 ) mx
m
z = 0

(3.17)

, on hem negligit els termes de segon ordre mi mj . En aquest cas les equacions tamb descriuen una
oscillaci, tot i que la freqncia no s proporcional al camp q
aplicat. Si derivem la primera de les
equacion de (3.17) i hi substituim la segona trobem que = H0 (H0 + M0 ); la dependncia de
amb H0 s segons una arrel quadrada (Figura 3.41).

Figura 3.41: En blau, la dependncia de amb H0 per al cas de lesfera, en verd per al cas del pla amb
camp magntic aplicat perpendicular al pla i en vermell per al cas del camp magntic aplicat en una direcci
continguda en el pla.

27/IV/15

3.9

Ones despn

Les ones despn, com ja vam veure al tema 2 a travs dels operadors de Bose, sn oscillacions dels
moments magntics dels espins. Fins ara havem vist com aquests moments magntic oscillaven amb
la mateixa freqncia i en fase. Aix passava degut a que no considervem el terme dintercanvi a
lequaci de Landau-Lifshitz. Si lintrodum, es produeix un defasament entre les oscillacions dels
espins, mentre que es mant la mateixa freqncia. Aix doncs, anem a veure com apareixen.

142

La magnetitzaci en presncia dun camp magntic la podem escriure com la suma dun terme
constant ms una pertorbaci:
~
~ 0 + m(r,
M(r,
t) = M
~ t)
~ 0 . Negligim el
, sempre suposant que la pertorbaci m
~ s molt ms petita que el terme constant M
terme dipolar perqu s molt petit i a ms el seu clcul s molt complicat, de manera que el camp
magntic efectiu pren la forma:
~ ef f = H
~ 0 + ij (M
~ 0 + m)
H
~ + ij m
~ i m
~j
, on podem separar la part que s constant i la que s variable amb el temps segons:
~ ef f (0) = H
~ 0 + M
~0
H
~ ef f = m
H
~ + m
~
, on hem suposat magnetitzaci i anisotropia istropa. Si ara apliquem lequaci de Landau-Lifshitz
tindrem que:

 

 
 
~
m
~
M
~0H
~ ef f (0) + M
~ 0 H
~ ef f (0) + m
~ ef f (0) + m
~ ef f (0)
~ H
=
= M
~ H
t
t

(3.18)

, on el primer terme s negligible perqu el vector magnetitzaci i el camp efectiu aplicat sn prcticament parallels i el quart terme tamb s negligible degut a que si es fa el producte vectorial
obtenim termes de 2n ordre en m.
~ Llavors, podem escriure els termes restants com:




~ 0 + H
~ ef f = M
~ 0 m
M
~ + m
~


~ ef f (0)
m
~ H


~
~
~ 0 M0 Hef f (0) m
~
= M
M0 2


, la qual cosa ens porta a lexpressi segent per lequaci de Landau-Lifshitz:


~0H
~ ef f (0)
M
~ 0 m
m
m
= M
~ + m
~
~
M0 2


(3.19)

Donat que busquem solucions daquesta equaci que ens descriguin les ones despn, assajem una
soluci que contingui tant la dependncia temporal com espacial. Per convenincia, treballarem en
lespai dels moments, de manera que la soluci assajada s:
m(r,
~ t) =

d3 qd
m(~
~ q , ) expi(~q~rwt)
(2)4

, que no s altra cosa que la transformada de Fourier de m(r,

~ t). Substitum (3.20) en (3.19):

143

(3.20)



~0H
~0 M
~ 0 ij M
~ 0
M
~
m(~
~ q , )
i m(~
~ q , ) = M0 ij qi qj + ij

M20
M0 2
~ 0 A m(~
= (M
~ q , ))


Fent el producte vectorial daquesta expressi, considerant que la mangetitzaci la tenim en la direcci
z i separant les components, trobem el segent sistema de dues equacions:
imx = my M0 A
imy = mx M0 A
Per a que aquest sistema tingui soluci diferent de la trivial, el seu determinant ha de ser 0, cosa que
ens porta a
2 + 2 M20 A2 = 0
i, per tant,
= M0 A

(3.21)

Pel cas ms simple (negligint els parmetres danisotropia i dintercanvi) tenim:



= M0

H0
q +
M0
2

I si considerem noms anisotropia en leix z:

H0
= M0 q +
+
M0
En els dos casos podem observar que quan el vector dona ~q s 0 retrobem els resultats obtinguts
anteriorment, quan no considervem el terme dintercanvi (Figura 3.42).


144

Figura 3.42: Freqncies de ressonncia en funci del vector dona de les ones despn. En blau la relaci
corresponent negligint components danisotropia i dintercanvi. En vermell la relaci corresponent tenint en
compte una anisotropia en leix z.

24/IV/15

4
4.1

Superconductivitat
Introducci i revisi histrica

Fins ara, en aquest curs, hem estudiat fenmens quntics dobjectes petits, per existeixen objectes
macroscpics que tamb es comporten de manera quntica. Un exemple daix s el cas de lHeli
lquid: si baixem la seva temperatura fins a 4K, s lquid. Aix s degut a que loscillaci quntica
de les partcules (la incertesa en la posici) s major que la distncia interatmica. Un altre exemple
de manifestaci de la quntica a escala macroscpica s, com veurem, la superconductivitat. Els
objectes quntics es descriuen mitjanant la seva funci dona, de manera que farem el mateix per
un material superconductor.
La primera vegada que trobem levidncia histrica de la superconductivitat s al 1911 a la Universitat
de Leiden per part de Heike Kamerlingh Onnes, qui aconsegu per primera vegada Heli lquid (la
temperatura debullici per a lheli a pressi atmosfrica s de 4,2 K). Desprs de veure aquest
fenomen, Onnes va continuar la seva recerca i va dur a terme diverses investigacions amb metalls com
plat i or, per va ser el mercuri el que li va permetre observar el fenomen de la superconductivitat. Va
fer un experiment de mesura de la resistivitat daquest metall a mesura que baixava la temperatura
en el qual va observar que la resistivitat esdevenia prcticament nul.la a la temperatura de 4,19 K.
Va anomenar aquesta temperatura com temperatura crtica (TC ) i desprs de diverses anlisis va
publicar que (Hg) = 0 per a T < TC , treball pel qual li fou concedit el Premi Nobel de Fsica lany
1913.
145

Figura 4.1: Representaci grfica de la resistivitat elctrica per a un conductor (normal metal) i per a un
superconductor.

Per les seves investigacions no van acabar aqu; va seguir fent experiments i va observar que tamb
existeix un corrent IC i un camp HC per sobre dels quals el material tamb deixa de ser superconductor (1912). Es van trobar ms exemples en qu la resistivitat esdevenia zero i en un experiment
amb unes bobines es va arribar a fer un clcul del temps de vida mitj del corrent indut en un superconductor (1924): per a que el corrent es redueixi a la meitat han de passar de lordre de 200.000
anys.
Lany 1933, Meissner i Ochsenfeld van descobrir que la superconductivitat presentava caracterstiques del que van anomenar diamagnetisme perfecte: els materials superconductors repel.leixen
el camp magntic. Aquest no penetra a linterior; sextingeix en la superfcie amb una longitud de
penetraci molt petita. Si tenim en compte que:
~ = 0 (H
~ + M)
~
B
~ = 0 a linterior, trobem:
I posem la condici que B
~ + M)
~ = 0 H(1
~ + )
0 = 0 ( H
, i, per tant:
(1 + ) = 0

= 1

Aix doncs, veiem que la susceptibilitat en els superconductors pren el valor mxim possible, essent
6 ordres de magnitud superior al valor corresponent per a materials diamagntics comuns.
Resumint, els materials superconductors no noms presenten una resistivitat nul.la, a ms tamb
~ = 0 al seu interior.
compleixen que B

146

Aix, a partir daquest nou descobriment, molts cienffics (dels quals molts europeus) es van sumar
a la recerca en aquest camp.
Garter i Casimir van introduir a la superconductivitat la teoria dels fluids. Els germans London
(Fritz i Heinz) van introduir el concepte de la longitud de penetraci () emprant la teoria electromagntica.
Lany 1950, Ginzburg i Landau van dur a terme una descripci fenomenolgica: va ser la primera
teoria macroscpica per a la superconductivitat, hi aplicava la teoria de transicions de fase de
Landau. El mateix any, Frohlich va introduir un nou concepte dinteracci entre electrons. Fins al
moment shavia considerat que era una interacci coulombiana (dos electrons interaccionen sentint
forces repulsives), en la qual lintercanvi denergia es realitza mitjanant lintercanvi de fotons (en el
buit). Frohlich propos un model dinteracci entre electrons dins el slid on lintercanvi era amb la
participaci de fonons. Aix ho va fer fent un estudi distops diferents del mercuri i va observar que
la temperatura crtica (transici conductor-superconductor) variava. Si varia dun istop a laltre
voldr dir que el slid hi est implicat.
Lany 1957 Abrikosov va estudiar lexistncia de diferents tipus de superconductors: superconductors
de tipus I i superconductors de tipus II. Els primers sn aquells que presenten un sol camp crtic,
que sol ser petit (100-700 Oe), sn daquest tipus la majoria dels superconductors metl.lics i les
aleacions metl.liques.
Els superconductors de tipus II presenten dos camps crtics, HC1 i HC2 . La susceptibilitat s negativa
( = 1) en el rang de H = 0 fins a HC1 100 Oe essent en aquest rang el camp a linterior del
material B = 0, per de HC1 a HC2 10 T el camp a linterior s B 6= 0. s a dir, que en aquest
segon tram, hi ha penetraci del camp dins el material, tot i que la resistivitat continua sent nul.la
(veure Figura 4.2).

(a) Superconductor de tipus I.

(b) Superconductor de tipus II.

Figura 4.2: Tipus de superconductors. Realment la baixada dels superconductors tipus I no s abrupte
sin amb un pendent negatiu gran degut al camp desmagnetitzant.

Com ja hem vist, la corba de la magnetitzaci en funci del camp magntic per a un conductor de
tipus I tericament noms presenta un camp crtic (Figura 4.2.a). A la realitat, per, trobem una
grfica que sassembla a la de la Figura 4.2.b essent el camp crtic quan el material passsa a lestat
normal de lordre dHC . Aix s causat pels camps desimantadors i no t res a veure amb els vrtexs.
El mateix any (1957), Bardeen, Cooper i Schrieffer (BCS) van presentar la primera teoria microscpica. Van explicar com un parell delectrons satrauen, sacoblen i formen una parella de Cooper
147

(Nobel de Fsica, 1972). Tots els parells de Cooper es mouen de forma coherent. Bugoliubov i Gorkov
van fer una nova derivaci de lexplicaci BCS.
El 1962, el fsic angls B.D. Josephson present lefecte tnel de parells Cooper.
Lany 1986, Bednorz i Mller presentaren els superconductors cermics, amb una TC de lordre de
100 K. Fins al moment noms se sabia de lexistncia dels metl.lics. Els superconductors cermics,
tot i tenir una TC > 30K, sn de tipus II. La ra per la qual els superconductors no han fet el salt
a les aplicacions tecnolgiques s que no shan pogut ancorar els vrtexs, lnies de flux magntic que
penetren entre HC1 i HC2 . Aix doncs aquests vrtexs es poden moure i en fer-ho dissipen energia,
de manera que el material deixa de ser superconductor. Moltes investigacions actuals es basen en
solucionar aquest problema i poder trobar-ne un s, ja que les TC sn ms altes que per als superconductors de tipus I. Tamb shan buscat materials que presentin una TC a temperatura ambient
per sembla una tasca difcil.
En aquest captol veurem algunes daquestes coses en detall. El camp crtic HC , a partir del qual el
material deixa de ser superconductor compleix lexpressi segent:
"

T
HC (T ) = HC (0) 1
TC


2 #

(4.1)

Aix, per a poder treballar a temperatures elevades amb un camp crtic raonablement gran, cal tenir
una temperatura crtica elevada; daltra manera el camp crtic ser molt petit.
~ sanul.li dins del material superconductor.
Estudiarem lefecte Meissner, que explica que B
~ en un superconductor
Tamb veurem que la longitud de London, longitud de penetraci de B
pren la forma:
"

T
L = T (0) 1
TC


4 #1/2

(4.2)

Per tant, si T = 0 la longitud de London esdev mnima, mentre que si T = TC , la longitud es fa

infinita i en conseqncia el camp penetra dins del material; no hi ha apantallament.
La transici conductor-superconductor s de segon ordre en absncia de camp aplicat, s a dir, lenergia lliure s contnua en TC (Gn = Gsc a T = TC ). Si es du a terme amb camp aplicat, aleshores
s de primer ordre i, per tant, hi haur una calor latent de la transici.
Experimentalment la calor especfica per a un superconductor pren la forma:
(

CSC

exp
KB T

, on s un gap denergia; lenergia de la interacci dels electrons i que resulta en lenergia dels
fonons quan els electrons sacoblen en parells de Cooper. s de lordre d1 meV, que correspon a
una freqncia que es troba a lIR, per tant, aquesta radiaci sabsorbeix, cosa que permet moltes
aplicacions.

148

28/IV/15
Si mirem la grfica de la Figura 4.3 podem veure levoluci amb els anys del descobriment de materials superconductors segons la seva temperatura crtica. Els cientfics es van adonar que les aleacions
metl.liques tenen un camp crtic molt elevat i, per tant, un gran marge daplicaci per tal dutilitzarles com a materials superconductors, de manera que es va comenar a investigar en aquest tipus de
materials. Linconvenient era que shavia de refredar molt el material perqu es comports com un
superconductor. Aix va ser aix fins a partir de lany 1986, quan es va comenar a descobrir nous
materials que tenien la temperatura crtica ms elevada i, per conseqncia, no era necessari refredar tant els materials perqu la superconductivitat aparegus. Aquesta millora en les condicions de
funcionament dun superconductor va provocar un gran boom de cientfics que es van decantar
cap a la superconductivitat amb lambici daconseguir un superconductor a temperatura ambient.
Malauradament, encara es continua investigant en la recerca daquest material tot i que shan realitzat grans avenos en aquest camp.
Dels materials mostrats en aquesta grfica cal destacar el Nb3 Sn, que t un camp crtic daproximadament 14 T. En les taules de les Figures 4.4 i 4.5 es presenten altres materials superconductors.

149

Figura 4.3: Materials utilitzats com a superconductors segons els anys en qu es van descobrir. En leix y
tenim la temperatura crtica daquests materials.

150

Figura 4.4: Taula amb algunes aleacions metlliques amb el seu valor de temperatura crtica.

Figura 4.5: Taula amb alguns elements de la taula peridica amb el seu valor de temperatura crtica.

Lesquema de la Figura 4.6 mostra un resum de tots els temes que tracten i relacionen la superconductivitat.

151

Figura 4.6: Esquema on es veu tot el que abarca el tema de la superconductivitat.

4.2

Diferenciaci entre conductor perfecte i superconductor

A priori, podrem dir que un conductor perfecte i un superconductor sn el mateix fenomen perqu
en els dos casos tenim una resistncia a la conducci dels electrons nula i a ms el flux magntic
atrapat al seu interior s constant. La diferncia, doncs, s que en el cas dun superconductor el
flux s 0, s a dir, les lnies de camp magntic no penetren al material. Aquest efecte s el que es
coneix com efecte Meissner-Oschenfeld. Per tenir-ho ms clar, anem a veure com interactuen les
lnies de camp magntic a cadascun dels tipus de material segons si apliquem o no camp i segons la
temperatura a la qual ho fem.
Conductor perfecte
Un conductor perfecte s un material que compleix nicamente que la seva resistncia s R = 0.
Si a aquest tipus de material a temperatura ambient no li apliquem camp magntic i llavors
el refredem fins per sota de la temperatura crtica trobem, tant si li apliquem camp magntic
extern com si no, que les lnies de camp magntic no penetren al seu interior.
En canvi, si li apliquem camp magntic a temperatura ambient i seguidament el refredem
per sota de la temperatura crtica trobem que si li apliquem camp magntic extern tamb
en tindrem al seu interior i si no tenim camp extern aplicat, en continuem tenint, sempre
mantenint el mateix flux que tenem a temperatura ambient. Una representaci grfica ms
fcil de visualitzar la trobem a la Figura 4.7a.
Superconductor
152

Un superconductor s un material que compleix que la seva resistncia s R = 0 i, a ms, t

una susceptibilitat magntica igual a -1.
Per a aquest tipus de material, encara que a temperatura ambient li apliquem o no li apliquem
camp magntic i desprs el refredem, sempre tindrem que al seu interior no penetren lnies de
camp magntic, mantenint aix el flux nul. Una representaci grfica ms fcil de visualitzar
la trobem a la Figura 4.7b.

(a)

(b)

Figura 4.7: (a) Representaci de les lnies magntiques segons si apliquem o no apliquem camp magntic
abans i desprs de refredar el conductor perfecte per sota de la temperatura crtica. (b) Representaci de les
lnies magntiques segons si apliquem o no apliquem camp magntic abans i desprs de refredar el material
superconductor per sota de la temperatura crtica.

30/IV/15

4.3

Energia lliure de Gibbs, entropia i calor especfic en un superconductor

Com ja hem vist, sabem que per un superconductor de tipus I a partir dun cert camp aplicat HC ,
el material transita de lestat superconductor a lestat que en diem normal (Figura 4.8)13 .
13

No considerem efectes de camps desmagnetitzants.

153

Figura 4.8: Un superconductor de tipus I transita bruscament a lestat normal quan el camp aplicat s
igual al camp crtic termodinmic.

4.3.1

Clcul de la variaci de lenergia lliure de Gibbs

Per calcular el camp crtic termodinmic, HC , determinarem, en primer lloc, la variaci de lenergia
lliure de Gibbs, G. En general, quan apliquem sobre un material magntic un camp H, G sescriu
com:
G = 0

Z H

MdH

Aquesta s lenergia que guanya un material per efecte dun camp magntic extern. Quan noms
considerem la variaci deguda al camp magntic la variaci de lenergia interna del sistema s igual
a la variaci de lenergia lliure de Gibbs. A ms, si G < 0 es tracta dun material magntic com
(M > 0), i si G > 0 es tracta dun material superconductor (M < 0). Calculem a continuaci la
variaci de lenergia lliure de Gibbs per un superconductor quan apliquem un camp desde H = 0 fins
a H = HC .
Z HC

0 2
H
2 C
0
On hem tingut en compte que per un superconductor es compleix que M = H. Aquesta s doncs
lenergia de condensaci que obtenim pel fet de tenir tots els electrons del material formant parelles
de Cooper.
G = 0

MdH =

Assumint que Gn (T, 0) Gn (T, H), la variaci G la podem calcular tamb com:
G = Gn (T, HC ) Gs (T, 0)
, on els subndex n i s indiquen els estats normal i superconductor respectivament. Per tant, el camp
crtic s:
HC =

2q
Gn (T, HC ) Gs (T, 0)
0
154

Aquesta expressi s la definici de camp crtic termodinmic. La dependncia explcita amb T ve

donada per lequaci (4.1). En la Figura 4.9 es veu com lexpressi del model teric (4.1) est dacord
amb les dades experimentals.

Figura 4.9: Dependncia del camp crtic termodinmic amb la temperatura per una mostra de plom. La
lnia discontnua representa el model teric.

4.3.2

Clcul de la variaci de lentropia

A continuaci analitzarem breument el superconductor des del punt de vista de lentropia quan hi
apliquem un camp magntic. En un metall tenim electrons, mentre que en un superconductor tenim
parelles de Cooper, s a dir, tenim ms ordre. Aix ens fa pensar que lentropia tamb ha dexperimentar un canvi quan passem de lestat normal a lestat superconductor.
Lentropia es pot definir com:
G
S=
T

!
p

Aix, podem calcular quan val Sn Ss , que s la variaci de lentropia entre lestat normal i lestat
superconductor:
Sn Ss = 0 HC

dH
dT

(4.3)
p

Sabem que el terme dH

s negatiu, com ms gran es fa la temperatura ms petit es fa HC (veure
dT
Figura 4.9), de manera que la diferncia Sn Ss s positiva. Per tant, Sn > Ss . Efectivament,
lentropia del metall s major que la del superconductor perqu hi ha menys ordre.
Per T = TC lentropia de lestat normal ha de coincidir amb lentropia de lestat superconductor,
C
per sabem que HC (T = 0) 6= 0. Aix ens indica que dH
tendeix a 0 a mesura que ens apropem a
dT
TC (Figura 4.10).

155

Figura 4.10: A mesura que en augmentem la temperatura, HC es fa ms petit. En la figura, T1 > T2 >
T3 > T4 > T5 .

4.3.3

Variaci del calor especfic

La tercera magnitud que estudiarem s el calor especfic. Experimentalment, quan hom mesura el
calor especfic en funci de la temperatura obt una grfica com la presentada en la Figura 4.11.

Figura 4.11: Dependncia del calor especfic amb la temperatura. Entre lestat superconductor i lestat
normal hi ha un canvi brusc en la dependncia del calor especfic amb la temperatura.

Hi ha una anomalia en la dependncia del calor especfic amb la temperatura quan aquesta assoleix
el valor de T = TC . A continuaci determinarem la diferncia de calors especfics entre lestat normal
i lestat superconductor. Hem vist que a TC , Sn = Sc , cosa que implica que:
G
T

G
T

=
n

!
s

s a dir, que no hi ha cap discontinutat en lenergia lliure de Gibbs quan canviem destat superconductor a estat normal14 . La definici de calor especfic s:
c=T
14

S
T

Aquest fet est corroborat experimentalment.

156

Per una altra banda, coneixem la diferncia Sn SS . Si derivem (4.3) respecte de la temperatura
obtenim cn cs que pren la forma:
d2 HC
dHC
cn cs = T 0 HC
+ T 0
2
dT
dT

!2

(4.4)

Si a TC el camp crtic s HC = 0, el primer terme de (4.4) s 0, de manera que

cn cs = T 0

dHC
dT

!2

s a dir, hi ha un calor latent de canvi destat superconductor-normal; aquesta transici s de primer

ordre. Aquest calor latent val Lsn = T (Sn Ss ). Cal recordar que aquests resultats els trobem
quan considerem un camp magntic aplicat.
4/V/15

4.4

Longitud de penetraci de London

Quan saplica un camp magntic parallel a una de les cares dun material superconductor, aquest
penetra una longitud L . Aquesta longitud de penetraci sanomena longitud de penetraci de
London. Les equacions que els germans London van emprar per descriure aquesta penetraci no es
basen en primers principis, ells les van postular basant-se en el que passa en un conductor perfecte.
4.4.1

Penetraci del camp magntic en un conductor perfecte

Comencem considerant la dinmica dun electr de massa m, crrega e i velocitat v en un material

conductor. Considerem tamb, a part de la fora darrossegament del camp elctric, una fora de
fricci, FR de la forma:
~v
F~R

, on s el temps de recorregut lliure mitj (temps mitj entre dues collisions). Aplicant la segona
llei de Newton trobem que:
~ = m ~v + ~v
eE

(4.5)

Si analitzem el cas dun conductor perfecte, aleshores R = 0. En altres paraules, . Efectivament, lelectr no sofreix cap collisi, la resistncia s nulla. Daquesta manera, (4.5) queda:
~ = m~v
eE

(4.6)

Introdum a continuaci la densitat de corrent, ~. Com ja sabem:

~ = ne~v
Derivant aquesta expressi pel temps obtenim
~ = ne~v
157

(4.7)

Si tenim en compte (4.6), lexpressi (4.7) pren la forma:

ne2 ~
d~
=
E
dt
m
La llei dAmpre estableix una relaci entre el camp magntic i la densitat de corrent com:
~ B
~ = 0~

(4.8)

(4.9)

De nou, derivem respecte del temps i obtenim

~
~ B = 0 d~

t
dt

(4.10)

Que introduda en (4.8) ens dna

~ =
E

~
B
m ~

0 ne2
t

(4.11)

Si ara agafem el rotacional de (4.11):

~
~ E
~ =
~ m
~ B

0 ne2
t

~
B
m ~ ~

0 ne2
t
(4.12)
, i desenvolupem el rotacional del rotacional arribem a:

~
~
~
~
~ B =
~
~ B
~ 2 B

t
t
t

(4.13)

De la tercera equaci de Maxwell sabem que

~
~ E
~ = B

t
, en conseqncia, el primer terme de (4.13) es pot escriure com:

(4.14)



~
~
~ B =
~
~ E
~

t


~
~ E
~ = 0, (4.12) sescriu simplement:
Donat que
~
~
B
m ~ 2 B
=

t
0 ne2
t

(4.15)

, on sha utilitzat tamb la relaci establerta per (4.14). La soluci de (4.15) considerant el cas
unidimensional s una exponencial:
158

x/L

B(x)
= B(0)e

De la soluci de lequaci diferencial trobem el valor de la longitud de penetraci de London, L :

s

L =

m
0 ne2

Donat que c = 1/ 0 0 , tamb podem escriure L en termes de la velocitat de la llum segons:

s

0 mc2
ne2
En resum, la variaci temporal del camp magntic penetra seguint una caiguda exponencial en
unconductor perfecte. A parti daqu els germans London postulen que tamb el camp magntic
penetra exponencialment dins del superconductor, essent L la longitud de penetraci:
L =

B(x) = B(0) ex/L

Daquesta manera queda clar que lequaci de London no es dedueix de primers principis.
4.4.2

Equaci de London. Versi quntica

A continuaci tractarem el problema qunticament. Vam dir que la superconductivitat s una manifestaci macroscpica dun fenomen quntic, de manera que hem de trobar L a partir de funcions
dona. En primer lloc, per, considerem lexpressi clssica de la densitat de corrent, amb camp
~
magntic aplicat, en termes del moment p~ i del potencial vector magntic A:

nq 
~
p~ q A
(4.16)
m
On posem q en comptes de e degut a que esperem que en un superconductor es formin parelles de
Cooper (2e). Si (4.16) s lexpressi clssica de la ~, la corresponent expressi quntica sescriu com:

~ =

2

i~q  ~
~ q A
J =

2m
m

(4.17)

On J s un operador quntic. Primer de to, necessitem saber quina funci dones farem servir. La
funci dona ms simple per un superconductor s:
=

i
ne

(4.18)

Daquesta manera, si multipliquem la funci dona pel seu complex conjugat, ||2 = n, on n s el
nombre de parelles de Cooper (tamb anomenat parmetre dordre dun superconductor). A ms,
si escrivim com la fase de i si considerem que aquesta s la fase de la funci dona global, estem suposant que hi ha coherncia de fase entre les parelles. Aix sembla contradictori ja que els
electrons sn fermions, no bosons. Tot i aix, les parelles de Cooper estan formades per un electr
amb espn i un altre amb espn , de manera que lespn total duna parella s 0. Daquesta manera, les parelles ja no sn fermions, sn bosons, i es veuran governats per lestadstica de Bose-Einstein.

159

Si hom introdueix (4.18) en (4.17) obt:


nq  ~
~
~ q A
J~ =
m

Com hem assumit que s la fase de la funci dona global, no hi ha variaci en la fase, i a ms
~ = 0; de manera que:

nq ~
J~ =
A
m
De nou utilitzant la Llei dAmpre, donada per lequaci (4.9), i, tenint en compte la definici de
potencial vector magntic,
~ =
~ A
~
B
, sobt la segent equaci:
2
~
~ 2A
~ = 0 nq A
(4.19)

m
La soluci de (4.19) torna a ser una exponencial, que en el cas unidimensional sescriu com:

A(x) = A(0) ex/L

s a dir, qunticament demostrem que no solament el camp magntic penetra en el superconductor
~ amb
com postulen els germans London, sin que a ms tamb ho fa el potencial vector magntic A,
~ decau exponenla mateixa longitud caracterstica L . Recordem que per poder demostrar que A
cialment dins del superconductor hem assumit que les parelles de Cooper formen un condensat de
Bose-Einstein.
Aix doncs, el fenomen de lexpulsi de les lnies de camp en un superconductor depn duna longitud caracterstica, que s L . Aquesta, suposant una n de lordre del nombre dAvogadro de parelles
per cm3 , ens dna L 300 . Per tant, els superconductors sn apantalladors perfectes del camp
magntic, a diferncia dels metalls en fase normal, en el qual el camp magntic s capa de penetrar
en el seu interior.
Finalment, recordem que hi ha una dependncia de la longitud de penetraci de London amb la
temperatura, com es va mostra en lequaci (4.2). En la Taula 4.1 mostrem valors de L (0) per a
diferents materials.
Material

In

L (0) (cm) 6.4 106

Al

Pb

5 106

3.9 106

Taula 4.1: Longitud de penetraci de London a T = 0 per diferents materials.

160

4.5

Teoria de lestat intermig

Com ja hem dit anteriorment, definim un superconductor com un material que presenta una corba
M H com la presentada en la Figura 4.8. En un material magntic, per, existeix lefecte desimantador. I aix ocasiona que a la realitat un superconductor de tipus I presenta una corba M H
com la que es mostra en la Figura 4.12.

Figura 4.12: Corba M H dun superconductor tipus I real.

s a dir, que abans darribar al camp crtic HC ja hi ha una penetraci de les lnies de camp magntic
en linterior del material. Si la magnetitzaci a partir de HC0 disminueix s perqu hi ha un camp
desmagnetitzant en el seu interior i HC0 s el camp crtic degut a lefecte de la desimantaci. A
continuaci tractarem dexplicar don sorgeix aquest camp HC0 .
4.5.1

Superconductor amb simetria esfrica

Considerem una esfera superconductora en el s dun camp magntic uniforme de mdul H0 . En

principi, degut a la naturalesa superconductora de lesfera, les lnies de camp magntic no penetren
en el material (veure Figura 4.13). Degut a aquest mateix fet, les lnies de camp sacumulen en
lequador, hi ha un estretament de les lnies de camp magntic, s a dir, el camp magntic es fa ms
intens al voltant de lequador de lesfera prenent un valor ms gran que H0 . Per tant, pel simple fet
de lampantallament del camp magntic, a lequador el camp s ms gran que el camp aplicat.
Aix doncs, abans que el camp aplicat arribi a HC , a lequador pot ser HC , de manera que comenar
a produir-se la penetraci de les lnies de camp en linterior. Aquest fenomen s el que es coneix com
estat intermig.
Lacumulaci de les lnies de camp depn de la geometria del superconductor. Tot i aix, aquesta
primera explicaci ens ajuda a entendre laparici dun camp HC0 a partir del qual comena a decrixer
la magnetitzaci en el superconductor.

161

Figura 4.13: Esfera superconductora en el s dun camp magntic uniforme. Al voltant de lequador el
camp magntic es torna ms intens.

4.5.2

Extensi a altres simetries

~ d = N M)
~ fa que existeixi un camp crtic H 0 a partir del qual el camp
El camp desimantador (H
C
magntic ja pot penetrar fins que la magnetitzaci es fa zero a H = HC .

Figura 4.14: Lestat intermig depn de la forma del material i, per tant, dels factors desmagnetitzants.

~ = H.
~ I el camp total ser laplicat (H0 ) ms el desimantador.
A linterior del material tenim que M
162

H = H0 + Hd = H0 N M = H0 + N H
, on no ho hem tractat amb vectors perqu considerem totes les magnituds en la mateixa direcci
per simplicitat per sense prdua de generalitat. Per tant, el camp a linterior del material ser:
H0
1N
Com que (1 N ) s menor que 1 el camp a linterior ser sempre major que laplicat. En la Figura
4.14 veiem quina s la variaci de M en funci del camp magntic aplicat per diferents valors de N .
Si N = 0, tenim la corba caracterstica de superconductor tipus I; a mesura que augmenta N , ms
rpidament sassoleix el camp HC0 .
H=

4.5.3

Teoria de Landau de lEstat intermig

Laparici dun flux atrapat a linterior del superconductor per camps aplicats menors que HC va ser
estudiat per Landau, qui va proposar una teoria per explicar lestat intermig.
Landau va suposar un model en qu el superconductor es troba estructurat en lmines, que salternen
entre estat normal i superconductor (Figura 4.15). Quan el camp magntic s inferior a HC0 , totes
les lmines sn superconductores, i, a mesura que aumenta el camp aplicat partir de HC0 les zones
normals es fan ms amples, mentre que les superconductores van desapareixent.

Figura 4.15: Estructura laminar proposada per Landau.

Aquesta teoria tracta dexplicar com t lloc lestat intermig, per s una teoria incompleta, encara
que sapropa a la realitat. Si hom realitza aquest experiment amb un metall en condicions de
superconductivitat (Pb, en lexemple que ve a continuaci) no solament troba aquestes lmines,
sin que es posen de manifest dos rgims devoluci entre estat normal i superconductor, el rgim
tubular i el laminar, com es veu en la Figura 4.16. Aquest fet posa de manifest que quan el flux
penetra el superconductor des de lestat superconductor al normal aquest adquireix una estructura
completament diferent a la corresponent quan el flux penetra des de lestat normal al superconductor.
Actualment no existeixen teories que expliquin aquest fet experimental.
5/V/15
Si prenem un superconductor de tipus I i apliquem un camp des de H0 = 0 i lanem augmentant, el
camp a linterior arriba un punt (quan H0 = HC0 ) en qu es fa constant. Aquesta regi en la qual el
163

Figura 4.16: Imatges ptiques obtingues per efecte Kerr dun superconductor. En aquest procs saugmenta primer el camp aplicat sobre la mostra superconductora (a-b-c) i desprs es torna disminuir el camp
aplicat (d-e-f). Veiem com el cam s diferent. El primer procs correspon al rgim tubular, el segon al
laminar.

camp a linterior s constant (i igual a HC ) sextent des de H0 = HC0 fins a H0 = HC (veure Figura
4.17). Entenem aquest fenomen perqu si el camp a linterior del material continus augmentant,
superaria HC i aleshores transitaria a la fase no superconductora; a la fase normal. En aquesta regi
de camp interior constant, com ms camp aplicat, ms zones de fase normal es van creant fins a
arribar a H0 = HC , punt en qu tot el material es troba en la fase no superconductora. HC depn
de cada material, per HC0 depn del factor desmagnetitzant N, per tant, HC0 depn de la geometria.

A la Figura 4.18 es veu un cicle dhistresi per a una mostra monocristallina de plom. Els trams
rectes del cicle sidentifiquen perfectament i corresponen a lefecte Meissner i a la transici des de
HC0 fins a HC . En aquesta ltima regi el material es troba en rgim tubular (penetraci de flux).
Si tornem enrere (disminuim el camp) el flux magntic sha dexpulsar dalguna manera, i es fa mitjanant la formaci de lestructura laminar.
El fet que augmentant o disminunt el camp la magnetitzaci presenti trajectries diferents s degut
164

(a) Representaci de H en funci del camp aplicat H0 . (b) Representaci de B en funci del camp aplicat H0 .

Figura 4.17: Comportament en funci del camp aplicat H0 per a un superconductor de tipus I.

a lexistncia de barreres topolgiques.

Figura 4.18: Cicle M(H) mesurat en una mostra de plom amb geometria de disc a T = 4, 5 K. El camp
magntic est aplicat al llarg de leix de revoluci del disc.

En la Figura 4.19 es presenten tres geometries diferents. En el cas de lesfera es veu que no hi ha
histresi, prcticament, ja que no hi ha cap direcci privilegiada. Per al cilindre el camp est aplicat
en la direcci de leix de revoluci i el cicle s similar al del disc. El tercer cas presenta tamb un disc
per amb defectes i tensions introdudes. Es pot veure que el tram amb efecte Meissner s perfecte,
i llavors les corbes corresponents a estructura tubular i estructura laminar coincideixen; els tubs es
165

Figura 4.19: Corbes de primera magnetitzaci i cicles dhistresi de tres mostres amb geometries diferents
agafades a T=300 K desprs dun procs de ZFC. a) Esfera. b) cilindre. c) disc amb defectes.

transformen en lmines. Es veu, tamb, que hi ha romanncia, contrriament al que esperarem.

Aix no s degut a barreres topolgiques sin als defectes introduts; a les tensions causades en el
moment de tallar el material, etc.
La Figura 4.20 es comparen els cicles per a dues geometries (cilindre i disc amb defectes) amb el
camp aplicat en la direcci de leix de revoluci i amb el camp aplicat en una direcci perpendicular
a aquest. s fcil veure que quan el camp saplica en una direcci perpendicular a leix el cicle no
presenta ni romanncia ni histresi. Els defectes i les tensions no sn visibles quan el camp lapliquem
daquesta manera.
En la Figura 4.22 es mostren diversos cicles per a diferents temperatures per a una mostra cilndrica.
A continuaci estimarem el valor de lenergia de formaci, o gap denergia duna parella de Cooper.
Disposem de les dades que es presenten a la Taula 4.2: calor especfic duna mostra destany a
diferents temperatures i per la fase superconductora i normal. Sabem que el calor especfic en la fase
normal es pot modelitzar per la segent llei:
Cn = aT + bT 3
, on el primer terme correspon al calor especfic causat pels electrons i el segon t a veure amb la
166

Figura 4.20: Corba de primera imantaci i cicles complets mesurats a T=300 K per a dues geometries
diferents: cilindre (esquerra) i disc amb defectes (dreta), desprs dun procs de ZFC. En les figures superiors
el camp magntic aplicat s en la direcci de leix de revoluci mentre que en les de sota el camp est aplicat
en una direcci perpendicular a leix.

Figura 4.21: Cicle M(H) duna mostra cilndrica (sense defectes) a T=300 K amb el camp aplicat
parallelament a leix de revoluci, desprs dun procs de ZFC. Si en un punt com el 3 decidim fer disminuir
el camp passem de lestructura tubular a la laminar.

xarxa cristallina del slid: Cl = bT 3 .

Mitjanant un ajust lineal podem trobar els coeficients a i b i, per tant, podem conixer el calor
especfic dels fonons, de la xarxa.

167

Figura 4.22: Cicles M(H) duna mostra cilndrica amb el camp aplicat parallelament a leix de revoluci,
desprs dun procs de ZFC a diferents temperatures entre 2 K (corba ms exterior) i 6 K (corba ms
interior) en intervals de 0.5 K.

Taula 4.2: Dades corresponents al calor especfic duna mostra dSn a diferents temperatures i per les fases
superconductora i normal.

Figura 4.23: Ajust lineal de les dades de la taula de la Figura 4.2. A leix y representem Cn en front de
T 2 a leix x.

168

Com es veu a la Figura 4.23 els valors dels coeficients sn:

a = 1, 703 mJ/(mol K 2 )
b = 0, 266 mJ/(mol K 4 )
El calor especfic per a la fase superconductor consta de dos termes:
Csc = Cl + Cparells
El primer s la contribuci a la calor especfica de la xarxa cristalina, el segon correspon a la
contribuci de les parelles de Cooper. Amb lexpressi anterior podem trobar Cparells . Sabem que
Eg
kB T
, on Eg s el lenergia de formaci duna parella de Cooper.
Cparells exp

Aix, si representem el logaritme neperi del calor especfic associat a les parelles en funci de
podrem allar el valor de Eg (Figura 4.24).
5, 732 =

1
T

Eg
Eg = 4, 94 104 eV 0, 5 meV
kB

Figura 4.24: Representaci grfica del logaritme neperi de Cparells en funci de linvers de la temperatura.

7/V/15
Ara anem a veure un exemple real per tal de tenir present amb quins ordres de magnitud estem
treballant quan diem que un material s superconductor.
Lestany (Sn) t una temperatura crtica de 3.7 K a camp aplicat 0 i presenta un camp magntic crtic,
Hc , de 306 Oe a una temperatura de 0 K. Com b sabem, el camp crtic depn de la temperatura
com:
169

"

Hc (T ) = H0

T
1
Tc


2 #

Si ara agafem un fil daquest material de secci circuar amb 0.1 cm de radi i el refredem fins a 2
K trobem que el camp crtic que tindr llavors ser de 217 Oe. Aix, sabent que lexpressi de la
intensitat segons el camp magntic en un fil s:
2I
r
, podem extreure que la intensitat mxima que pot passar per aquest material sense tenir prdues
s daproximadament 50 A si li apliquem un camp de 217 Oe.
H=

4.6

Energia del gap

Com ja hem dit anteriorment, en un superconductor els electrons saparellen a travs duna interacci
fonnica formant bosons despn 0. Per tal que es doni aquest aparellament s necessria una energia.
Aquesta energia de formaci de les parelles s el que sanomena energia del gap, Eg .
A la taula segent mostrem els valors de lenergia del gap per a alguns materials:
Al V Zn
EgT =0K (10 eV) 3.4 1.6 2.4
4

Pb
2.7

Taula 4.3: Taula amb els diferents valors de Eg a T = 0 K per a alguns materials metllics.

Daquesta taula es pot extreure que lenergia de gap s molt semblant entre diferents metalls i s de
lordre dels meV. A ms, a partir de la simple relaci amb lenergia trmica podem trobar de manera
aproximada la temperatura crtica:
eV
T (K) = 103 eV
K
, per tant la temperatura a la qual els metalls en general deixen de comportar-se com a superconductors s de lordre dels 10 K, tal i com es comprova experimentalment.
kB T 104

Un material passa de lestat normal a lestat superconductor perqu li s ms favorable, minimitza

lenergia. Aix doncs, si li apliquem la radiaci adequada al nostre material serem capaos de trencar
les parelles de Cooper i portar el material a lestat normal novament. Com que Eg s de lordre
dels meV la radiaci que ens permet trencar les parelles ser de lordre dels THz, s a dir, radiaci
infraroja. Aquest fet es constata experimentalment graficant el coeficient de transmissi segons la
freqncia. La forma esquemtica est representat en la segent figura:
Com podem veure en aquesta esquematitzaci, a mesura que augmentem la freqncia de la radiaci incident el superconductor absorbeix ms energia fins a arribar a un mxim que correspon a la
freqncia de lenergia del gap. Si seguim augmentant lenergia de la radiaci incident veiem com
el coeficient de transmissi decau ja que el metall torna al seu estat normal i, per tant, reflexa la
radiaci. Aquest efecte dabsorci s utilitzat per dissenyar dispositius sensors de radiaci com els
170

Figura 4.25: Forma esquemtica del coeficient de transmissi respecte la freqncia de la radiaci incident
a un superconductor. wg correspon a la freqncia del gap.

bolmetres.
Anem a veure des dun punt de vista quntic com es raona lenergia del gap. Per a un sistema analtic
duna partcula tenim de forma general:
H0 = 0
, on hem establert el nivell denergia fonamental (de Fermi) a 0. s una funci dona degenerada
R vegades:
= {1 , ..., R }
, on aquestes funcions dona sn ortogonals entre si, s a dir, hi |j i = 0 i estan normalitzades. Degut
a que en la superconductivitat tenim involucrats els fonons introdum una pertorbaci a lhamiltoni:
(H0 + U ) = E
Podem expressar la funci dona com una combinaci lineal amb les funcions dona no pertorbades:
=

R
X

cs s

s=1

i ens queda:
R
X

cs U s = E

s=1

R
X

cs s

s=1

Ara multiplico a aquesta ltima expressi per una de les funcions dona no pertorbades conjugada

(m
). Aix ens deixa amb:
171

R
X

cs hm |U |s i = E

s=1

R
X

cs hm |s i = Ecs ms

(4.20)

s=1

, on ms s la delta de Kronecker. Aix doncs tenim R equacions per cada valor de E les incgnites
de les quals sn els coeficients cs . Per a que el sistema tingui soluci diferent de la trivial sha de
complir que el determinant:

h1|U |1i E


 h2|U |1i

..


.

 hR|U |1i

h1|U |2i

h1|U |Ri 
h2|U |2i E
h2|U |Ri 
=0
..
..
..

.

.
.

hR|U |2i
hR|U |Ri E 

, on hem utilitzat la notaci 1 = 1, 2 = 2, etc. Si imposem que la interacci entre aquests diferents
estats degenerats s molt petita, atractiva i igual per totes les parelles
hi|U |ji =
, la soluci del determinant s:
E1 = R
Ek = 0 k 6= 1
, don podem dedur que E1 s lenergia del pas de lestat normal al superconductor. Encara que
simposi molt petita, R s molt gran i, per tant E1 s detectable. Aix s el que es coneix en mecnica
quntica com la inestabilitat de la superfcie de Fermi en presncia dinteraccions atractives entre
electrons.

4.7

Efecte isotpic

Lefecte isotpic s la variaci de la temperatura crtica segons la massa de listop de lelement en

estudi. s un efecte fenomenolgic conseqncia de la interacci electr-fon que sexpressa com:
M TC = ct

(4.21)

, on s un parmetre que depn del metall.

Partim de les dades presentades en la Taula 4.4 per a diferents istops de Hg. Si apliquem el logaritme
neperi a banda i banda de lequaci (4.21) obtenim:
ln TC = ln(ct) ln M
MHg (u.m.a.) 199.5 200.7 202.0 203.3
TC (K)
4.195 4.173 4.159 4.164
Taula 4.4: Taula amb diferents valors de la massa i la temperatura crtica segons listop de mercuri.

172

Graficant el logaritme neperi de M en front del logaritme neperi de TC , podrem trobar a parir
del pendent (Figura 4.26). Pel mercuri sha trobat que Hg = 0.5.
Com a un altre exemple podem mencionar el cas de lestany (Sn), on Sn = 0.46.

Figura 4.26: Representaci del logaritme neperi de la massa de listop de mercuri en front del logaritme
neperi de temperatura crtica corresponent.

8/V/15

4.8

Formaci de les parelles de Cooper

Tractarem primer de donar una explicaci intutiva al fenomen de la formaci de parelles de Cooper.
Els electrons en els metalls es mouen a una velocitat de 1016 s1 . Suposem que un daquests
electrons deforma la vibraci dun i positiu del nostre metall, s a dir, genera un fon que t
una freqncia daproximadament 1013 Hz. Lelectr que ha ocasionat aquesta vibraci sallunya
1016
= 103 mentre la xarxa vibra una vegada. Per tant, si seguidament, mentre la xarxa est
1013
deformada, passa un altre electr, aquest ser atret per densitats de crrega positiva puntuals que
sn generades per aquesta deformaci ja que per una vibraci daquest i poden haver passat molts
electrons que han vist la deformaci. Aix, s com si els dos electrons (el que ha deformat la xarxa
i el que es veu atret per ella) satraguessin, s a dir, formessin una parella.
Els electrons que ocasionen aquesta deformaci sn els de conducci que tenen una energia propera
a la de Fermi ( eV ). La deformaci es modelitza a travs de la quntica amb el fon i el que interv
en aquest efecte de formaci de les parelles t una energia propera a la de Debye (~D ) ja que s el
que t una densitat ms elevada, tenim ms disponibilitat dells al material.
El 1950, Frhlich va postular la interacci electr-fon-electr.
Un electr genera una excitaci de la xarxa cristallina, el fon, que s absorbida per un segon electr.
Aquesta interacci conserva el moment com:

173

Figura 4.27: Esquema de la interacci electr-fon-electr postulada per Frhlich.

0
k~1 = k~1 + ~q
0
k~2 + ~q = k~2

, s a dir
0
0
k~1 + k~2 = k~1 + k~2

(4.22)

, el moment total s constant. Podem aproximar, a ms, que lenergia del fon que interv en la
interacci s ~D , ja que s per aquesta energia que la densitat de fonos s mxima. Aix doncs,
~F 2
) amb moments k~1 i k~2 i li afegim una indeterminaci en
si agafem dos esferes de Fermi (Ec = p2m
lenergia al voltant ~D , trobem que els nics moments que compleixen la conservaci del moment
sn a les zones de solapament (veure Figura 4.28). Segons aquest solapament, la formaci de les
parelles ser major o menor, sent mxima quan k~1 = k~2 . En aquest ltim cas els dos electrons
tenen moments oposats i, per tant, no hi ha corrent net delectrons per s de les parelles despn total
0. Daquesta manera, podem dir que noms es formen parelles Cooper quan els electrons compleixen
aquesta ltima condici.

4.9

Longitud de coherncia

Es defineix la longitud de coherncia, , com la longitud des de la superfcie del superconductor fins
la zona en qu existeixen les parelles delectrons. A constinuaci estudiem la relaci entre i L .
Lenercia cintica de lelectr s:
~2 kF2
= EF
2m
La variaci de lenergia de lelectr est relacionada amb la variaci del seu moment com:
EC =

~2
E = k
m
174

Figura 4.28: Representaci de les esferes de Fermi (en lnia contnua) ms la contribuci de lenergia del
fon (en lnia discontnua). Les zones marcades en vermell corresponen als moments que compleixen la
conservaci

Per a que es formin parelles E Eg (Eg s lenergia del gap).

~q
2mEF k
m
Segons el principi dincertesa de Heisenberg x k 1. De tal manera que podem definir la
longitud de coherncia com la incertesa de la posici deguda a la incertesa del moment de lelectr
al nivell de Fermi.
Eg

~
1
=
= x =
k
Eg

2EF
m

(4.23)

De nou tornem a veure la importncia dels fenmens de superfcie en els superconductors. Hem de
tenir en compte que la superfcie dels materials superconductors es troba en un estat diferent de
en el qual es troba linterior del superconductor. Lenergia de la superfcie depn de la longitud de
coherncia i de la longitud de London L .
Per a un material superconductor tipus I tenim que > L . Aix dna com a conseqncia que
entre lestat normal del material i el superconductor amb diamagnatisme perfecte trobem una zona
intermitja on tenim diamagnetisme per no superconductivitat, ja que lenergia lliure total augmenta en aquest interval i tenim inestabilitat, s a dir, shauria daportar energia per generar lestat
superconductor. (veure Figura 4.29).

175

Figura 4.29: Representaci de la inducci magntica, lenergia lliure de les parelles i lenergia lliure total
segons la penetraci per un superconductor tipus I.

Per un material superconductor tipus II passa al revs: < L . En aquest cas, entre lestat normal
i el superconductor amb diamagnetisme perfecte trobem un estat superconductor. Aquest fet s
conseqncia de tenir una energia lliure total negativa que fa que tinguem estabilitat a la transici
dels dos estats del material (veure Figura 4.30)

176

Figura 4.30: Representaci de la inducci magntica, lenergia lliure de les parelles i lenergia lliure total
segons la penetraci per un superconductor tipus II.

Aquest estat de transici des dun estat normal fins al superconductor per un superconductor de tipus
II es pot entendre com que les lnies dinducci magntica han penetrat en el material per shan
generat unes petites corrents superficials per apantallar el flux a la regi normal interior. Aquestes
petites corrents es repelleixen entre elles i sanomenen vrtexs. Per tal de trobar novament parelles
de Cooper ens hem dallunyar de la lnia dinducci magntica penetrada una distncia i per no
trobar inducci magntica ens hem dallunyar una distncia L (veure Figura 4.31).

177

Figura 4.31: Esquematitzaci de la formaci dels vrtexs per un superconductor tipus II (a) amb la
representaci del nombre de parelles (b) i de la inducci magntica (c) segons la posici al superconductor.

11/V/15
Anem a veure lefecte Meissner segons dues explicacions:
Explicaci des dun punt de vista magntic
El magnetisme ens dna lexpressi segent:

~ = (H
~ int + M)
~
B
~ int + H
~ int )
= 0 (H
~ int
= 0 (1 + )H
, on s la susceptibilitat magntica i r = (1 + ) s la permeabilitat magntica relativa del
material. Hint s el camp a linterior del superconductor.

178

Sabem que en linterior dun superconductor B = 0, cosa que ens porta a que r = 0. Aix,
des del punt de vista magntic un superconductor s un material amb permeabilitat magntica
relativa nulla.
Explicaci des dun punt de vista elctric
Aquesta explicaci es basa en el fet de tractar el magnetisme a partir dels corrents generats
pel camp magntic. Si sobre un cilindre superconductor apliquem un camp magntic, aquest
ser nul al seu interior. Han dhaver-hi, doncs, corrents superficials que contrarrestint el camp
aplicat. Daquesta manera, podem veure un cilindre superconductor com un solenoide envoltat
de corrents superficials. Aquests penetraran fins a una longitud L , i experimentalment s molt
difcil mesurar-los. Hc , doncs, ser el camp mxim que poden contrarestar aquests corrents
superficials i per tant a partir del qual deixarem de tenir un superconductor. Levidncia que
~
tenim de lexistncia daquests corrents s precisament la mesura de B.
Shan realitzat clculs amb mostres de dimensions de 2a, amb a L i lexpressi del camp surt:
B(x) = B0 exp (x/L ) + B0 exp (x/L )
, sent B(a) = B0 el camp aplicat i prenent lorigen de la coordenada x al centre de la dimensi x
de la mostra amb amplada 2a (veure Figura 4.32). Aplicant aquestes condicions de contorn es pot
arribar a lexpressi segent:
B0
cosh(x/L )
B(x) =
cosh(a/L )
, on en les expressions hem prescindit dels vectors perqu tots els camps sn en la direcci y; perpendiculars a la direcci del gruix de la mostra.

Figura 4.32: Intensitat del camp a linterior duna mostra de dimensions 2a on a L .

4.10

Estimaci de Hc1 i Hc2

Com ja vam veure a la Figura 4.2b en un superconductor de tipus II trobem una regi de camp
compresa entre Hc1 i Hc2 en la qual penetren els vrtexs. Aquests vrtexs representen el quntum de
flux magntic (0 ). Com viem a la Figura 4.31, a Hc1 la superfcie dun vrtex la podem aproximar
com 2L , i per tant, 0 = 2L Hc1 . Daqu podem estimar que
Hc1 =

0
2L

179

, que surt de lordre dels centenars de Gauss. Si ara augmentem el camp fins a sobrepassar el camp
Hc2 el material sha omplert completament de vrtexs, de manera que tindrem: 0 = 2 Hc2 , don
es dedueix que
0
2
Com que per als superconductors de tipus II es compleix que L > Hc2 > Hc1 .
Hc2 =

La gran majoria de metalls, en canvi, sn de tipus I; a la taula 4.5 es mostren exemples daquest fet.
Es veu com el Nb s un dels molt escasos exemples que trobem de metall pur que sigui superconductor
de tipus II.
Sn
{Al
Pb
Nb

(106 cm)
2,3
160
8,3
3,8

L (106 cm) /L
3,4
6,2
1,6
100
3,7
2,2
3,9
0,98

Taula 4.5: Valors de i L per a diversos metalls purs. Sobserva que en el cas del Nb la relaci entre la
longitud de coherncia i la longitud de London s inferior a la unitat.

4.11

Corbes ZFC i FC per a un superconductor

Com hem vist durant lestudi del magnetisme caracteritzem un material magntic mitjanant la
mesura de les seves corbes ZFC i FC. Anem ara a veure, doncs, com sn aquestes corbes per als
materials superconductors.
Considerem un cilindre amb un forat cilndric concntric al seu interior. Si baixem la temperatura
fins a arribar a T < Tc de manera que el material passa a la fase superconductora i llavors apliquem
~ obtindrem la corba de ZFC.
un B
El moment magntic de la mostra ser:
B0
0
, i apareixeran els corrents superficials (a la superfcie exterior del cilindre) que apantallaran el camp
a linterior de tot material (efecte Meissner), incloent la zona buida, com es pot veure en la Figura
4.33).
Per a obtenir la corba de FC, en canvi, aplicarem el camp abans dassolir una temperatura inferior
a la crtica. Daquesta manera tindrem camp penetrant tant el material com la regi interior buida,
que ser atravessada per un cert flux magntic. Si ara portem a terme el refredament i el material
esdev superconductor, apareixeran novament els mateixos corrents superficials que en el cas anterior
ms uns nous corrents a la superfcie cilndrica del forat interior. Aix s degut a que el flux que
atravessa la zona buida sha de mantenir constant, ja que no deixem daplicar el camp (veure Figura
4.34).
ZF C = (VS + Vf orat )

180

Figura 4.33: Esquema qualitatiu del procs dobtenci de la corba de ZFC.

Figura 4.34: Esquema qualitatiu del procs dobtenci de la corba de FC.

Els corrents superficials exteriors sanomenen corrents diamagntics i sn tals que el camp que
creen soposa al camp aplicat. Els corrents de la superficie interior sanomenen corrents paramagntics, i generen camp en la mateixa direcci que laplicat. En aquest cas, doncs, tenim:
F C = VS

B0
0

Com que VS + Vf orat > VS s fcil veure que ZF C < F C , i aix s el que podem veure en els
exemples reals segents (tenint en compte que dividint el moment magntic pel volum obtenim
la magnetitzaci). Experimentalment, en lloc dagafar un cilindre amb la geometria descrita anteriorment utilitzarem un material cermic superconductor tipus II en pols, lYBaCuO, i podrem
comprovar que les corbes ZFC i FC coincideixen a Tc .
La Figura 4.35 mostra que la corba de ZFC s ms negativa que la de FC, com ja havem dedut.
Aix implica que, com que els estats que formen la corba de FC sn els dequilibri, si ens situem
en un estat que pertany a la corba de ZFC i esperem un temps suficientment gran arribarem a un
181

estat de la corba de FC. Cal dir que la corba de ZFC no presenta una pujada abrupta a Tc perqu
els vrtex no estan completament quiets, ancorats, sin que varien la seva posici.

Figura 4.35: Corbes de ZFC i FC per a una mostra de pols de YBaCuO.

En la Figura 4.36 podem veure la relaxaci dels vrtexs amb el temps. Sobserva una llei logartmica
ja que hi ha una distribuci de forats (porositats del material en pols) de mides diferents.

Figura 4.36: Relaxaci dels vrtexs en funci del temps; sobserva una dependncia logartmica.

Considerem ara quina forma presenta el cicle dhistresi dun material superconductor tipus II. La
Figura 4.37 ens mostra la corba de primera imantaci, que al principi s de pendent 1 fins al valor HC1
(efecte Meissner perfecte). Llavors es corba decreixent una mica a causa del camp desmagnetitzant
182

i comena a entrar flux, de manera que disminueix fins a fer-se zero al camp mxim HC2 .Si ara fem
disminuir el camp magntic, expulsem el flux atrapat amb la qual cosa el corrent dapantallament
canvia de singe i per tant la magnetitzaci tamb.

Figura 4.37: Cicle dhistresi duna mostra superconductora de tipus II a T = 10 K.

Si ara ens fixem en la Figura 4.38, on es veu el mateix cicle per a T = 20 K es veu com lrea del
cicle disminueix amb laugment de temperatura, ja que el material saproxima a lestat normal. Fa
disminuir HC1 i HC2 .

Figura 4.38: Cicle dhistresi duna mostra superconductora de tipus II a T = 20 K.

183

12/V/15
Es pot demostrar, a ms, que els corrents superficials estudiats decauen exponencialment a linterior
del superconductor. La llei dAmpre estableix la relaci entre el camp magntic i la densitat de
corrent:
~ B
~ = 0 J~

En una dimensi,
~
B
= 0 Jy
x
Sabem que el camp decau exponencialment en la superfcie com

B(x) = B0 ex/L
, substituint aquesta dependncia del camp a la llei dAmpre obtenim:
Jy =

B0 x/L
e
0 L

s a dir, que els corrents superficials tamb penetren dins del material una longitud L .
Un ltim aspecte a comentar s lexistncia de vrtexs. Aquests es repeleixen entre ells, degut als
seus diferents corrents superficials. Si la densitat daquests s elevada (camp aplicat cada vegada
ms intens) sordenen en una estructura anomenada estructura dAbrikosov, que s hexagonal i
noms apareix en absncia de defectes. Lobservaci experimental daquesta distribuci de vrtexs
s complicada quan introdum defectes, ja que els vrtex es queden ancorats a les imperfeccions.

4.12

Quantitzaci del flux magntic

Comencem considerant un anell superconductor de radi R amb una determinada quantitat de flux
magntic, , atrapat en el seu interior (Figura 4.39).

Figura 4.39: Flux magntic atrapat en un anell superconductor.

Aquest flux magntic est causat per corrents persistents en la superfcie interna de lanell. Donat
que en qualsevol punt de la circumferncia interior hi ha coherncia de fase, podem escriure que:
184

I
R

~kd~l = 2n n Z

(4.24)

, on ~k s el moment dun parell de Cooper. Si tingussim electrons lliures, el moment dun dells
~ Un parell de Cooper t
seria ~~ke = m~v . En presncia dun camp magntic ~~ke = me ~v eA.
massa 2m i crrega 2e, de manera que el seu moment s:
~
~~k = 2m~v 2eA

(4.25)

Per una altra banda, la densitat de corrent superconductor s J~s = ns e~v , essent ns el nombre
delectrons aparellats, don podem allar la velocitat:
~v =

J~s
ns e

(4.26)

Substituint (4.26) en (4.25) obtenim:

~
~k = 2mJs 2e A
~
~ns e
~

(4.27)

Realitzem la integral (4.24):

I
2e I ~ ~
~kd~l = 2m
J~s d~l
A dl = 2n
ns e~ R
~ R
R
~ =
~ A:
~
Aplicant el teorema de Stokes tenint en compte que B
I

2m I ~ ~ 2e Z ~ ~
Js dl
B dS = 2n
ne e~ R
~
Indentifiquem el terme

(4.28)

(4.29)

~ dS,
~ que no s altra cosa que el flux degut al camp extern, ext .
B

Per una altra banda, emprant lequaci de London sabem que

I
R

J~s d~l =

Z 

~ J~s dS
~ = ns e

m


~ int dS
~
B

~ int dS
~ s el flux degut al camp intern, int . Aix doncs, (4.29) es pot escriure en
, on el terme B
termes de ext i int com:
2e
(int ext ) = 2n
~
.
Donat que , el flux atrapat en linterior de lanell s = ext + int ,
=n

2~
= n0
2e

(4.30)

s a dir que el flux magntic atrapat en el superconductor est quantitzat en unitats 0 = 2~/2e.
Aquesta unitat de quantitzaci sanomena fluxoide, o quantum de flux magntic (0
= 2, 07 1015
185

Tm2 ). Degut a que les integrals les hem realitzat sobre un circuit de radi R i sent R  L ,
generalment es considera que s el flux exterior el quantitzat s el fluxoide, ja que int << ext .
ext n
4.12.1

2~
= n0
2e

Quantitzaci del flux en el vrtex

A continuaci repetirem la demostraci per estudiar la quantitzaci dels vrtexs. Primerament,

partim de lequaci de London:
~ =0
~
~ B
~+ 1 B

2L
Considerem, a ms, una superfcie S que tanqui un vrtex. Integrem sobre aquesta superfcie lequaci
de London i en calculem la derivada respecte del temps:
"



Z
~ dS
~=0
~ J~ + 1 B
0
t S
2L

(4.31)

~ B
~ = 0 J.
~ Si integrem (4.31) respecte del temps ens
, on hem tingut en compte de nou que
donar una constant; el flux:
=

Z h
S

J~ d~l +

~ J~ + B
~ dS
~
2L 0

Aplicant el teorema de Stokes,

= 2L 0

~ dS
~
B

El terme 2L 0 es pot escriure tamb com

2L 0 = 0 0

m
mc2
= 2
2
ne
ne

~ =
~ A,
~ tot tornant a aplicar Stokes, obtenim:
, i si tenim en compte que B
=
Finalment, recordem que J~ = ne~v =

ne
p~
m

I 

m ~ ~ ~
J + A dl
ne2


cosa que implica:

e =

I 

~ d~l
p~ + eA

(4.32)

Lexpressi (4.32) no s altra cosa que la integral del moment cannic que, com ja sabem, est
quantitzada (regla de quantitzaci de Bohr-Sommerfeld). Daquesta manera veiem que el flux dun
vrtex est quantitzat. A ms, com que el flux atrapat en un vrtex s el mnim possible, aquest
haur de ser el fluxoide, 0 .

186

4.13

Efecte Josephson

Lefecte Josephson consisteix en el tunneling de parelles de Cooper a travs duna uni superconductorallant-superconductor. A continuaci presentem els diferents experiments portats a terme per Giaever fins a la constataci de lefecte Josephson, mesures amb les quals va poder mesurar directament
el gap en metalls superconductors.
4.13.1

Efecte Tnel en metalls

Es tenen dos metalls separats per una capa molt fina de material allant. En aquestes condicions les
energies de Fermi de tots dos sigualen. En absncia de potencial aplicat s impossible una transici
per efecte tnel dun metall a un altre ja que no es compliria el requisit indispensable de conservaci
de lenergia en tot el procs. Quan polaritzem la uni seleva lenergia de Fermi dun dels metalls,
fent possible el tunneling a travs de la uni, obtenint un corrent net per efecte tnel. Aquest corrent
ser proporcional al valor de la polaritzaci aplicada a la uni. La caracterstica I-V ser, doncs,
lineal.
4.13.2

Efecte Tnel en metall-allant-superconductor

Lesquema denergies en un superconductor est caracteritzat per el gap entre el nivell de les parelles
de Cooper i el de les quasipartcules excitades (quasipartcules que formen una parella). Lenergia
daquestes quasipartcules es pot escriure com:
h

Equasi = (Ei EF )2 + 2

i1/2

Resultat que sobt de la teoria BCS. A T = 0 K, la distncia energtica entre lestat de les quasipartcules excitades i les parelles s . Aquest diagrama denergies (Figura 4.40) lutilitzarem per
explicar lefecte tnel.

Figura 4.40: Diagrama denergies en un superconductor.

En absncia de polaritzaci el nivell de les parelles de Cooper coincideix amb lenergia de Fermi
del metall. En aquestes condicions (considerem T = 0 K) no existeix cap quasipartcula excitada, de
manera que no hi ha tunneling de cap tipus possible (Figura 4.41).
Si apliquem un voltatge de polaritzaci es produir efecte tnel quan aquest sigui superior al valor
|/e|.
Si V = /e, els electrons del metall tenen estats quasiparticulars lliures amb la seva energia; es
produir efecte tnel delectrons del metall cap al superconductor (Figura 4.42a). El nombre
delectrons que transiten ser major com ms gran sigui el voltatge de polaritzaci aplicat.
187

Figura 4.41: Diagrama denergies per la uni entre un superconductor i un metall, en el cas de polaritzaci
V = 0.

(b) V = /e

(a) V = /e

Figura 4.42: Diferents casos en funci de la polartizaci, V

Si V = /e, el nivell de les parelles de Cooper est a un distncia energtica de lenergia

de Fermi del metall. En aquest cas, s es produeix transici tnel per trencament de les
parelles. Un electr de la parella transita al metall, i laltre s promocionat cap a nivells de
quasipartcules excitades (Figura 4.42b). El nombre de parelles que es trenquen creix amb el
voltatge de polaritzaci.
Els comportaments descrits sobserven en la caracterstica I-V de la Figura 4.43. El potencial en qu
el corrent comena a ser diferent de zero coincideix amb el valor del gap en eV.
4.13.3

Efecte Tnel entre dos superconductors

Distingim dos casos:

a) Superconductors amb gap idntic
b) Superconductors amb gap diferent
En cap dels dos casos esmentats es pot produir efecte tnel a T = 0 K, per la qual cosa considerarem
T & 0 K.
188

Figura 4.43: Caracterstica I-V duna uni semiconductor-allant-metall

Superconductors amb gap idntic. Per V = 0, quasipartcules dun superconductor poden

transitar cap a laltre, i la probabilitat s la mateixa en ambds sentits de manera que el corrent
total s nul (Figura 4.44).

Figura 4.44: Esquema de la uni de dos superconductors amb voltatge de polaritzaci nul.

En polartizar la uni (Figura 4.45), hi ha ms quasipartcules que puguin transitar en un superconductor que en laltre. A partir daquest punt, que saconsegueix per una polartizaci de lordre de
kT ( 104 eV), el nombre de quasipartcules susceptibles de transitar roman constant, de manera
que I = constant.

Figura 4.45: Esquema de la uni de dos superconductors amb polaritzaci diferent de 0.

Quan la polaritzaci arriba a un valor igual a dues vegades , els parells de Cooper poden trencar-se,
de manera que un electr s promocionat cap als nivells de quasipartcules excitades i laltre transita
per efecte tnel cap als estats desocupats del segon superconductor (Figura 4.46).

189

Figura 4.46: Esquema quan la polaritzaci s major que dues vegades el gap del superconductor.

La caracterstica I-V daquest cas es presenta en la Figura 4.47. Es pot mesurar mesurant el
voltatge de polaritzaci a partir del qual el corrent creix sobtadament.

Figura 4.47: I-V per a una uni de dos superconductors amb gap idntic.

Superconductors amb gap diferent. En aquest cas, la caracterstica I-V s la presentada en

la Figura 4.48. Si es coneixen els valors experimentals de V1 i V2 es poden conixer els valors dels
respecius gaps.

Figura 4.48: Caracterstica I-V per la uni de dos superconductors de gap diferent.

190

14/V/15
Anem a fer un estudi de les anlisis fetes per Giaever i Josephson del fenomen de transici per efecte
tnel delectrons en una uni superconductor-allant-superconductor (SC-A-SC).
Ivar Giaever va portar a terme experiments en la junci mitjanant laplicaci dun voltatge. Els
electrons desaparellats es troben en un nivell denergia superior al nivell denergia dels parells, ja
que quan dos electrons saparellen assoleixen una situaci de ms equilibri; menys energia. Abans
de formar-se un parell, cada electr es troba en un nivell amb un increment denergia superior al
nivell final, complint-se, doncs, 2 = Eg .
Apliquem, ara, un potencial creixent a la uni: el corrent que observem s prcticament nul fins a
2
V, on les unitats de sn eV.
arribar a un valor del potencial V =
e

Figura 4.49: Caracterstica I(V) de la transici Giaever delectrons per efecte tnel en una uni Josephson.

Lexplicaci de Giaever suggereix la idea que quan assolim aquest potencial el parell es trenca: un
dels dos electrons que el formen puja al nivell energtic inicial mentre que laltre passa per efecte
tnel a laltre superconductor. Cal fer notar que estem parlant duna amplada molt petita de la regi
allant, tenint en compte que la probabilitat de transici per efecte tnel disminueix exponencialment
amb aquesta. Daquesta manera sexplica el corrent de la uni per transicions nicament delectrons
per efecte tnel.
Josephson en va fer un tractament ms matemtic, o almenys amb una idea totalment diferent, fent
s de la mecnica quantica. La diferncia fonamental entre les dues explicacions s que en el cas de
lefecte Josephson el que transita per efecte tnel sn les parelles delectrons.
Lexplicaci de Josephson s la segent: considerem la uni SC1 A SC2 . Cada superconductor
ve definit qunticament per la seva funci dona 1 i 2 :
1 =
2 =

n1 ei1
n2 ei2

, on n1 i n2 sn el nombre de parells al superconductor 1 i al superconductor 2 respectivament. De

la mateixa manera en qu els superconductors estan acoblats per mitj de lallant, les corresponents
funcions dona tamb ho estaran:
i~

1
= ~T 2
t
191

2
= ~T 1
t
, on T t unitats de freqncia i representa lacoblament entre ambdues funcions dona, de manera
que si la uni s molt forta T = 0.
i~

Si es produeix efecte tnel de parells, n1 variar amb el temps, i com que la fase de lona en depn,
tamb variar. Vegem-ho per mitj de la derivada:
1
n1
1
1
= n1 1/2 ei1
+ i1
= iT 2
t
2
t
t

(4.33)

n2
2
1
2
= n2 1/2 ei2
+ i2
= iT 1
(4.34)
t
2
t
t
Si ara multipliquem lequaci (4.33) per n1 1/2 e11 i lequaci (4.34) per n2 1/2 e12 obtenim:
1 n1
1
+ in1
= iT (n1 n2 )1/2 ei
2 t
t
2
1 n2
+ in2
= iT (n1 n2 )1/2 ei
2 t
t
, on hem definit (2 1 ), la diferncia de fases. Si igualem les parts reals i les parts imaginries
obtenim:

n1
= 2T n1 n2 sin
t

n2
= 2T n1 n2 sin
t
1
= T
t

n1
cos
n2

2
= T
t

n1
cos
n2

La primera equaci representa els parells de Cooper del superconductor 1 que transiten al superconductor 2, i anlogament per a la segona. Si suposem que els dos superconductors estan fets del
mateix material podem fer la hiptesi de que n1 n2 , cosa que implica:
n1
n2
=
t
t
, que ens garanteix lexistncia de corrent (encara que sigui molt petit), ja que hi ha transport de
parells dun superconductor a laltre.
1
2
(2 1 )
=
;
=0
;
= cte
t
t
t
Daquesta manera, podem escriure una expressi per a la densitat total de corrent:
192

J = J0 sin = J0 sin(2 1 )
, on el sentit dependr de la diferncia de fase entre els dos superconductors. Aquesta expressi
implica que entre dos superconductors sestableix un corrent sense necessitat duna tensi aplicada, i
com que la hiptesi n1 n2 ens indica que s constant, la densitat total de corrent tamb ho ser.
Per tant, tindrem corrent continu.
En conseqncia, podem dir que sense tensi aplicada no es dna lefecte Giaever, sin que noms transiten per efecte tnel parells de Cooper.
Anem a veure, ara, el cas en qu tamb apliquem un potencial entre les fronteres de la regi dielctrica. Degut a aquesta tensi aplicada en la regi intermitja, el parell de Cooper, de crrega 2q,
es veur accelerat guanyant una energia 2e V (V s la tensi aplicada). Per a fer els clculs ms
senzills considerarem que un superconductor es troba a potencial eV i laltre a +eV . Aix, si fem
el mateix desenvolupament que hem fet per al cas V = 0 des de les equacions dSchrdinger tenim:
i~

1
= ~T 2 eV 1
t

2
= ~T 1 + eV 2
t
Si procedim de la mateixa manera que en el cas anterior (multipliquem per n1 1/2 e11 la primera
equaci i per n2 1/2 e12 la segona) arribem a:
i~

ieV n1
1
1 n1
+ in1
=
iT (n1 n2 )1/2 ei
2 t
t
~
2
ieV n2
1 n2
+ in2
=
iT (n1 n2 )1/2 ei
2 t
t
~
, i igualant les parts reals i les parts imaginries, trobem:

n1
= 2T n1 n2 sin
t

n2
= 2T n1 n2 sin
t
1
eV
=
t
~


2
eV
=
t
~


n1
cos
n2

n1
cos
n2

Fent la mateixa hiptesi que hem fet en el cas anterior (n1 = n2 ), trobem en aquest cas:
(2 1 )

2eV
=
=
t
t
~

193

Per tant, ara la diferncia de fase s que varia amb el temps, y la podem controlar per mitj de la
tensi que apliquem al dielctric. Integrant lexpressi anterior obtenim:
= 0

2eV
t
~

, on 0 = (t = 0). I la densitat de corrent ser:

2eV
t)
~
, cosa que implica que com que la diferncia de fases s una funci del temps, la intensitat tamb ho
ser, per tant, tindrem un corrent altern; no ser constant a diferncia de per al cas V = 0.
J = J0 sin(0

La quantitat 2eV ~ sanomena freqncia Josephson, i s la freqncia angular a la qual oscilla

el corrent, i depn de la tensi aplicada. Experimentalment som capaos de mesurar freqncies amb
una alta precisi, per tant mesurar aquesta freqncia no suposa cap problema.
15/V/15

Figura 4.50: Comparaci del corrent de lefecte Josephson de parells de Cooper que transiten per efecte
tnel i del corrent de Giaever noms delectrons. Aix, veiem que no sn difcils de distingir experimentalment.

Suposem que tenim dues unions Josephson com mostra la Figura 4.51, configurades en forma danell
perpendicularment al pla del qual apliquem un camp magntic.
Com ens diu lequaci 4.30, el flux magntic atrapat ve donat per 2n = 2e
. Si considerem el primer
~
cam (a), la fase ser a , mentre que per laltre (cam b) adquirirem b . Aix, la diferncia de fase
entre un i laltre s b a = 2e
:
~
e
a = 0
~
e
b = 0 +
~
194

Figura 4.51: Esquema de dues unions Josephson configurades en forma danell.

De manera que la densitat de corrent total que circula pel superconductor la podem calcular com:


J = Ja + Jb = J0

e
e
e
sin(0 + ) + sin(0 ) = 2(J0 sin 0 ) cos
~
~
~


Aquesta ltima expressi ens demostra que es produeix un fenomen dinterferncia quntica mesurable a escala macroscpica.

4.14

Model elctric de la uni Josephson

Com hem vist anteriorment, per una uni Josephson:

I = I0 sin
V =

Figura 4.52: Esquema circuital de la uni Josephson.

Anem a fer un model circuital elctric daquesta uni. Com es veu a la Figura 4.52 el model t en
compte la uni prpiament dita i dos elements ms: lefecte capacitiu a les parets del dielctric i la
resistncia dissipada pel mateix (produda pels electrons, no els parells de Cooper). Injectem corrent
elctric mitjanant el potencial V , de manera que es compleix:
I = IC + IR + IT
195

, on IT s el corrent que passa per la uni per efecte tnel i IC i IR sn els corrents corresponents al
condensador i a la resistncia respectivament.
IT = I0 sin
dV
0
dq
=C
= C
dt
dt
2
V
1 0
IR =
=

R
R 2
Com que lexperiment el fem a temperatura finita hem de considerar tamb el soroll (IN (T )); s a
dir:
I + IN (T ) = IC + IR + IT
IC =

I + IN (T ) = C
Multiplicant tot per

0 1 0
+
+ I0 sin
2
R 2

0
:
2
0
0
0
IN (T ) =
(J0 sin I) + C
2
2
2

!2

1
+
R

0
2

!2

Si suposem R = lltim terme s nul (no hi ha transici tnel delectrons desaparellats) ja que la
resistncia s el representant elctric daquests en el model.
A partir daqu podem adequar lequaci a una equaci dSchrdinger per a una pseudopartcula fent
0
els canvis segents: definim A 2
(J0 sin I). Lequaci resultant que podem escriure s:
0
C
2

!2

U ()
0
+
=
IN (T )

Io 0
I
A
, on hem definit la magnitud U ()
que far el paper denergia potencial
cos + =
2!
I0

2
0
duna pseudopartcula amb massa C
. Lenergia cintica daquesta pseudopartcula la podem
2
!2
0
p2
= mq.
Aix, s la coordenada
expressar com 2m , on podem definir el moment com: p C
2
generalitzada (q) del grau de llibertat que estem considerant.


Ara volem trobar com s el potencial en qu est immersa la pseudopartcula. Suposem I I0 cosa
que implica 2 . Si desenvolupem lenergia potencial entorn aquest punt observem que correspon
a un punt dinflexi (veure Figura 4.54):
U () U0 +

v
u

I0 0 1 u
t
1

I
I0

2

196

( 0 )2

1I
( 0 )3

6 I0

Figura 4.53: Representaci de lenergia potencial per a la pseudopartcula que estem considerant.

1
, on 0 = . Observem un mxim i un mnim:
2

Umin = U =
2



Umax = U = +
2


0
Sabent que la massa s C
2
v
u

I0 0 u
I
t
1
2
I0


!2

, com ja hem vist, i que la constant recuperadora pren la forma:k =

s

2

, si tenim en compte que =

s

k
trobem:
m

2I0
I
1
0 C
I0


1/4

Aquesta ser la freqncia angular caracterstica de les oscillacions de la pseudopartcula.



La barrera de potencial a qu es veu exposada, doncs, t una amplada U = U = 2 +





I0 0

I
U = 2 =
cos( ) cos( + ) 2 , que es pot expressar com:
2
2
2
I0



I 3/2
2 2I0 0
U =
1
3
I0
Quan lenergia augmenta les pseudopartcules poden saltar la barrera amb una freqncia de trnsit
definida com:

U
T =
exp
2
kB T

Anem a veure, ara, una descripci quntica de la uni Josephson. Baixem la temperatura fins a un
punt tal que kB T ~. Loperador moment en el nostre cas s:
i~

i per tant:

197

~2 2 ()
+ U () = E()
2m 2
Existeixen dos estats macrospics diferenciats:

Estat metaestable:

La partcula oscilla a alta freqncia: V =< (t)

>T = 0 En aquesta regi metaestable, si es
produeix una desexcitaci un estat major a un menor denergia semeten microones.
Trnsit per efecte tnel:
Si la partcula atravessa la barrera de potencial per efecte tnel la caiguda denergia no ser des
del mxim del potencial sin des dun punt amb energia igual al qual es realitza la transici:
>T 6= 0
V =< (t)

Figura 4.54: Representaci de lenergia potencial per a la pseudopartcula que transita la barrera per
efecte tnel.

Experimentalment per a mesurar el corrent es procedeix de la manera segent. A una temperatura

donada saplica un corrent lineal amb el temps: I(t) t i es mesura linstant en el qual ha aparegut
tensi. Daquesta manera coneixem la tensi a partir de la qual hi ha intensitat neta i la probabilitat
descapament:
= p exp

U
kB T (T )

De manera que si representem el logaritme neperi de en funcio de T (T ) = T , obtindrem una

U
grfica que baixa linealment amb pendent
fins al punt TC , a partir del qual es fa constant i,
KB
per tant, independent de la temperatura.
Si representem T en funci de T trobem que a temperatures T altes, la dependncia s lineal creixent
mentre que quan baixem per sota de TC la grfica esdev constant.

198