Unes gotes de Poder, apodera-te-les.

:::::::::::::::::::::::::6-9-14::::::::::::::::::
Tot poders poda
les llibertats dels altres.
Mai les seves.......
...................................
Si tots som iguals,
el poders s un lladre.
...................................
Si podes, no justifiques.
...................................
El pitjor delicte social:
Argumentar la poda
Especialitat dels governs democrtics
...................................
Cap poders poda els seus arbres.
...................................
Sempre poden els arbres ms febles.
...................................
El poders no poda per rebrotar,
poda per matar altres arbres
que li puguen fer ombra.
...................................
El coneixement no te poder,
malgrat que pode mentides.
...................................
El egoisme i el profit s la terra on creix el poders.
...................................
El poder es demostra podant.
...................................
Podem, si tenim poder, sin podrem.
...................................
El que pot podar, poda.
...................................
Qui res te, res pot perdre.
Eixe s el principi de la revoluci.
:::::::::::Miquel d'Astruc 3.0:::::::
Saber, conixer, comprendre
:::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::
Ahir, vaig ajudar a estudiar a una filla meva.
La matria, tant s'hi val, era fsica, per vaig
tindre que ajudar-la a tindre una visi ms
general del que significa aprendre.
Em va dir, abans de comenar: Jo ja me ho s.
I li vaig contestar: No ho dubte, per ho comprens?.
I de aqu ve el conflicte, de l'abisme que hi ha entre:
Saber, conixer i comprendre.
Posar un exemple fcil, encendre la llum.
::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::
Saps encendre la llum?, pregunte, i la resposta fou S.

Sols cal prmer l'interruptor. S encendre la llum.

.............................................................................
Coneixes el fet de encendre la llum?. Si tens
coneixements d'electricitat, dirs SI, i descriurs
un procs mitjanant un model que ajuda a conixer
el seu funcionament:
Cal tancar un circuit elctric que tinga una font
de energia elctrica i un aparell que transformar
la energia elctrica en un altra energia, en aquest cas,
en energia lumnica, i depenent de la tecnologia del
aparell en energia calorfica. A ms coneixes que el circuit
est compost per un cable conductor - de electricitatrodejat per un allant. A ms coneixes que hi han materials
conductors i allants al pas de la electricitat, coneixes
les partcules que formen el corrent, -electrons i buitsi que cal que hi haja una diferncia de potencial perqu
els electrons viatgen pel cable conductor des del ms negatiu
al ms positiu, i que a ms, els buits viatjaran en sentit
contrari, del ms positiu al ms negatiu
Aquest coneixement s til, i t'ajuda a entendre perqu, a vegades
quant encens el llum, aquest no funciona, penses, - s que
no hi ha corrent-, i comproves si tens potencial, si ha ha un
circuit obert cable trencat-, si l'aparell s'ha fos, etc..
...................................................................................
Comprens el fet de encendre el llum?. Amb coneixements
de fsica pots aplegar a comprendre que realment el que
anomenem electr i el que anomenem buit, en realitat
estan en la capa de valncia del material conductor, i el
que passa realment s la facilitat que te aquesta capa per
perdre un electr i quedar-se l'tom carregat positivament
, de aqu el corrent d'electrons i de buits (positiu) que
es forma quan aquest tom est sotms a una diferncia de potencial.
La velocitat de circulaci del corrent pel conductor depn del vector jota,
que depn de les caracterstiques fsiques del circuit, amplria del cable,
material conductor, distncia, diferncia de potencial, etc..
i sol ser propera a la velocitat de la llum c, en concret, al voltant de 200.000
km per segon.
Per altra banda, l'electr no s una partcula, malgrat que es comporte com a tal,
en realitat pot definir-se dins de l'equaci de shrdinger, i, aleshores,
el seu comportament ja no s tan senzill, es comporta com una ona i com un corpuscle
donant pas a una srie de fenmens diferents com escapar del conductor en forma de
radiaci electromagntica, o simplement penetrar la barrera de potencial i
materialitzar-se en un altre lloc on est prohibit que hi estiga...
No entrar ms a fons, els fenmens de la mecnica quntica
estn ben descrits, i cal tindre'ls en compte a l'hora d'encendre
la llum, si volem <comprendre> el fenomen.
Per altra banda, cal ser conscient tamb de la forma de producci
de l'energia elctrica, i si el fet d'encendre el llum est
contaminat el planeta, si la font d'energia s nuclear de fisi, etc.
i on van a parar els diners que pagar per encendre el llum,
s dir, si s tic que part d'aquestos diners vagen a parar a mans de
expresidents de govern corruptes per all de la porta giratria-,

a empreses que cotitzen en l'IBEX i per tant contribueixen

a mantenir la actual crisi que mata als pobres, i que a ms,
fa que la societat mitjana caiga a la esclavitud en el millor
dels cassos.
Hi ha molt ms per entendre el fet de encendre la llum,
per necessitarem ms d'un llibre per explicar-ho,
aix que diguem-ne que amb aquests argument, comprenguem
el fet.
Aquesta comprensi fa que tingues la capacitat de decidir
si realitzar l'acci de encendre la llum i el fa responsable
de les seves conseqncies, pel fet que les coneixes i les comprens
abans de realitzar-les.
La comprensi d'un fenomen implica el seu coneixement i saber-lo.
............................................................................................................
Tu pots saber algo sense conixer ni comprendre.
Pots tamb conixer sense comprendre.
Per si comprens, s perqu coneixes i saps.
La comprensi fa que les decisions que hem de prendre
siguem molt difcils de prendre, mentre el que sap,
no te cap problema per prendre-les.
...................................................................................
El mn est ple de sabuts, alguns coneixen el que fan,
i molt pocs -potser ning- compren el que fa.
....................................................................................
En aquesta vida, cuidat b de fugir dels sabuts,
aprendrs poc d'ells.
:::::::::::Miquel d'Astruc 3.0:::::::
En vers:
Estem perduts
si les decisions les prenen
els ms sabuts.
Ja tinc a casa el primer titul
de felip vi, el borb,
mster en pensament filosfic
contemporani per la uv.
Caldria penjar-lo tamb cap avall?
.........................................
Concloent:
...he aprs, malgrat haver aprovat...
::::::::::::Miquel d'astruc 3.0:::::::::::::
d'un valenci que opina
dels espanyols i catalans
::::::::::::::::::::::::::::::::::::
Argument 1
Si els espanyols no volen res bo pals catalans,
i
Si els catalans son independents ser mal per als catalans,
Aleshores,
Els espanyols volen la independncia dels catalans.

Si com vegem neguem el conseqent:

els espanyols no volen la independncia dels catalans
i aquesta sembla ser la evidncia,
aleshores cal negar almenys un dels antecedents, es a dir:
O els espanyols volen lo millor pals catalans, (veure argument 2)
O la independncia ser bona pals catalans.
:::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::
Argument 2
Si els espanyols volen lo millor pals catalans,
i
Si lo millor per a un hum es el dret de decidir el seu futur,
Aleshores
els espanyols volen que els catalans tinguen el dret de decidir la seva independncia
Si com vegem neguem el conseqent:
els espanyols no volen que els catalans tinguen dret a decidir la seva independncia
i aquesta sembla ser la evidncia,
aleshores cal negar almenys un dels antecedents, es a dir:
O els espanyols no volen lo millor pals catalans, (veure argument 1)
O el dret a decidir sobre el meu futur no s un dret hum.
:::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::
Cadasc que opine el que considere oport,
per algunes postures son difcils d'argumentar.
Ara, els troglodites que ho refuten !!!
:::::::::::::::::::Miquel d'Astruc 3.0:::::::::::::::::::::
als peperos sobretot
::::::::::::::::::::::::::::
Si un grup diu que vol acabar amb la corrupci
i
Si eixe grup te poder per a fer-ho
aleshores
No hi ha corrupci
Si com vegem neguem el conseqent:
hi ha corrupci
i aquesta sembla ser la evidncia,
aleshores cal negar almenys un dels antecedents, es a dir:
O el grup es mentider quan diu de la voluntat d'acabar amb la corrupci
O no te poder per a fer-ho.
::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::
El primer cas es greu quan el poble ha obert els ulls, (porta oberta per Podem)
i el segon significa que cal canviar de sistema poltic (porta oberta per Podem)
:::::::::::::::Miquel d'astruc 3.0:::::::::::::::::::::::::::::::::::
la lgica
..............
M'he basat en el modus tollendo tollens.
El modus que negant, nega.
La sintaxis s:
Si p aleshores q (plantejament)

no q (evidencia)
aleshores no p (conclusi del modus tollendo tollens).
P son les dos premisses (p1 i p2),
que al negar-les, per les lleis de de Morgan,
la negaci de la conjunci es equivalent
a negar p1 o negar p2. Resumint:
(p1 i p2) aleshores q (plantejament)
no q (evidencia)
ara per modus tollendo tollens la conseqncia
O no p1, o no p2.
............................
Clar en un escenari de lgica, i em sembla
que en el pp aquest escenari no s massa conegut.
La lgica doble modus tollendo tollens amb enlla
premisses:
p1: els espanyols volen lo millor pals catalans
p2: catalunya independent s bona pals catalans
p3: el esser hum te dret a decidir el seu futur
conclusins
c1: els espanyols volen la independncia pals catalans
c2: els espanyols volen que els catalans tinguen dret a decidir la seva independncia.
Argument 1
(no p1 i no p2) c1
(evidencia): no c1,
(modus TT): p1 o p2.
En este cas p1 es completa amb l'argument 2, per tant validem p2
p2: catalunya independent s bona pals catalans
Argument 2
(p1 i p3) c2
(evidencia): no c2
(modus TT): no p1 o no p3.
Per no p1 es completa amb l'argument 1, per tant validem no p3
no p3: el esser hum NO te dret a decidir el seu futur.
els catalans son humans (mentre no s demostre el contrari)
..............
Concloent, segons les evidncies:
Com els dos arguments son simultanis, es conclou p2 i no p3
Catalunya independent s bona pals catalans i
els catalans (humans), no tenen dret a decidir el seu futur.
...............
la qual cossa em sembla molt decepcionant, per a un pas demcrata.
Paradoxa
::::::::::::::
Sols els muts podrien dir:
Tot el que dic s mentida
............................................
I ser VERITAT eixa afirmaci
::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::
::::::::Miquel d'Astruc 3.0::::::

Nova definici de pi
::::::::::::::::::::::::::::::
Als matemtics, enginyers i fsics:
A vorer que vos sembla la meva
definici del nmero pi.
=-i ln i2
Si voleu que la demostre,
m'ho digueu, per si
vos sembla intente-ho
vosaltres abans.
::: Miquel d'Astruc 3.0:::
Temps d'acci
::::::::::::::::::::
Un cervell corrupte pot fer una ment malalta.
Quan el ver d'eixa ment esdev en paraules,
i eixos sons troben ress en altres ments cegades per la cobdcia,
el temps de la ra mor, s temps d'acci.
:::::::::::::::: Miquel d'Astruc 3.0:::::::::::::::
Encriptaci senzilla.
::::::::::::::::::::::::::::
Un pas per davant de Facebook
...................................................
Atenent que facebook ens vol fotre les nostres dades,
i essent conscient, com qualsevol enginyer informtic,
que el tractament que duran a terme aquesta colla ser
tokenitzar els textos i emprar els llenguatges adequats
per a descobrir estructures o patrons en eixe text,
vos propose aquesta ferramenta de traducci en la qual
podreu enviar els missatges i desencriptarlos.
El que s'ha de fer s copiar el text i posar-lo en
l'enlla que hi ha al fondo all es desencriptar.
Tamb podeu escriure directament i apareixer
encriptat a l'altre costat.
Copieu el text i envieu-lo pel facebook
:::::::::::Miquel d'Astruc 3.0:::::::::::::::::::::
Jo ho estic intentant. Ja quasi porte un mes!!!
Responsabilitat
:::::::::::::::::::::::
Entenc per ser responsable
dir-se a un mateix:
"Aix ha de ser canviat",
"jo sc qui ho ha de canviar",
"jo vull canviar-ho",
"jo puc canviar-ho",

"jo trie canviar-ho".

Aleshores, deixem de
culpabilitzar a nosaltres i als altres
per les circumstncies i comencem
a donar una resposta mitjanant la nostra motivaci,
del nostre comproms i
d'una acci resolta, persistent i pacient.
Humilitat
::::::::::::
Crec que els coneixements sn molt importants i que,
si s possible, l'experincia encara ho s ms.
No obstant aix, per fer front a alguns dels desafiaments
ms complexos que la vida ens presenta
cal alguna cosa ms que els coneixements i l'experincia,
cal la filosofia, que no s altra cosa que l'amor a la saviesa.
Scrates, un dels ms grans filsofs que han existit,
deia que quan els dus volien destruir un sser hum,
primer el convertien en arrogant i aix el mateix es destrueixi.
La filosofia, l'amor a la saviesa ens convida a la humilitat.
Por i Fer
::::::::::::
No tenim por de fer les coses perqu son difcils,
sin que les coses son difcils perqu tenim por de fer-les.
::::::L'amic Seneca:::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::
L'origen del Maltractament
::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::
Ning vol a alg a qui tem,
ning t por a alg a qui de veritat vol.
Mestres
-ms a prop del b i del mal::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::
A la meva vida no hi ha amics ni enemics.
Sols hi ha experincies que son mestres d'on aprendre.
:::::::::::::::Miquel d'astruc 3.0::::::::::::::::::::::::::::::
Acceptar i agrair el mal que ens han fet no sembla raonable, i s per aix que ens permet accedir al
que sembla impossible.
Ara que s'acaba l'any trobe a faltar
resposta a dos qestions que ens poden
ajudar a intuir el resultat de les eleccions
programades per al 2015:
Primera: Quants corruptes caben en un partit de la casta?
Segon: Quants imbecils voten en contra dels seus interessos?
La clau del canvi est en minimitzar les respostes.
:::::::::::::::::::::::::::::::::::::
Pal 2015, Salut i anarquia..

::::::::::::::Miquel d'Astruc 3.0::::::::::::::::::::

El que mama s un mam,
el que cobra un cobr.
:::::::::::::::::::::::::::::::::::::
Tamb en poltica tenim
candidats mamons i
candidats cobrons.
Que ens toquen els ko....
:::Miquel d'Astruc 3.0:::::
Els poltics envers del principi de Caritat
:::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::
Per qu no entenem a certs poltics?,
(i em venen a la ment els actuals actors del PP),
potser perqu no apliquem el principi de Caritat de Davidson.
.....................................................................
Aquest principi es fonamente en qu:
als parlants se'ls atribueix un comportament racional
i per tant no cauran en contradiccions
per aix sense una mtua suposici de racionalitat,
no es podrien entendre les parts.
Afegeix a ms que la Caritat s trobar la suficient racionalitat
en aquells als quals es vol entendre
que all que diuen i fan tingui sentit,
perqu en cas contrari,
no es podria identificar els continguts
de les seves paraules i pensaments.
............................................................
La irracionalitat del comportament d'aquestos parlants,
pel fet de caure constantment en contradiccions,
ens fa pensar que que no tenim una mtua concepci
de la racionalitat, per la qual cosa, no ens podem entendre.
Tampoc ajuda el fet que all que diuen i fan tingui cap sentit,
que ens convida a pensar que no podem identificar
els conceptes de les seves paraules i pensaments.
..........................................................................
Amb aquest estat, podem pensar en mons parallels,
malgrat que el mn A, on vivim nosaltres,
s igual que el mn B, on viu aquesta casta,
s a dir, viuen en una terra bessona,
un mn possible que s una rplica exacta
de la nostra en tot el concernent a totes
les propietats fsiques i funcionals no-intencionals,
per falla en les intencions dels agents que la hi habiten.
...........................................................................
Aquesta condici ens fa perdre per complet la confiana
en aquells habitants d'aquesta terra bessona, que parlen
una llengua que sona igual, per amb una semntica ben
diferenciada.
On la baixada de sou li diuen creixement moderat, etc, etc..

aleshores, no s possible cap enteniment, ja que la semntica dels

conceptes dels parlants de ambdues terres s ben distinta.
:::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::
Per finalitzar, sostinc qu:
el fet de no poder presumir el
principi de caritat per als habitants
d'aquesta terra bessona -la casta polticaens condemna a no entendre el seu discurs.
Per el que s pitjor, tampoc ells
entendran mai la situaci de la nostra terra,
de la qual pretenen manar
:::::::::Miquel d'Astruc 3.0:::::::::::::::::::::::::::::::::::::
Un poc d'Erich Fromm. Tener y Ser.
::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::
Tesis de Fromm: El que No te, No s.
A m m'agrada aquest tro de la introducci que he tradut a la meva bola, igual que el titol, perqu
per ah he vist que el llibre l'anomenen Tener o ser?
:::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::
LA FI D'UNA ILLUSI
LA GRAN promesa d'un Progrs Illimitat (la promesa de dominar la natura, d'abundncia material,
de la major felicitat Pel major nombre de persones, i de llibertat personal sense amenaces) ha
sostingut l'esperana i la fe de la gent des de l'inici de l'poca industrial. Per descomptat, la nostra
civilitzaci va comenar quan l'espcie humana va comenar a dominar la natura en forma activa;
per aquest domini va ser limitat fins a l'adveniment de l'poca industrial. El progrs industrial, que
va substituir la energia animal i la humana per l'energia mecnica i desprs per la nuclear, i que
substitueix la ment humana per l'ordinador, ens va fer creure que ens trobvem a punt d'aconseguir
una producci illimitada i, per tant, un consum illimitat; que la tcnica ens faria omnipotents; que
la cincia ens tornaria omniscients. Estvem en cam de tornar-nos dus, ssers suprems que
podrem crear un segon mn, usant el mn natural tan sols com blocs de construcci per a la nostra
nova creaci.
Els homes i, cada vegada ms, les dones tenien un nou sentiment de llibertat; es convertien en amos
de les seves vides: les cadenes feudals havien estat trencades i l'individu podia fer el que volgus,
lliure de tota trava, o aix ho creia la gent. Encara que aix noms era veritable en relaci amb la
classe alta i la mitjana, els seus xits podien fer que els altres tinguessin fe que posteriorment la
nova llibertat arribaria a estendre a tots els membres de la societat, sempre que la industrialitzaci
continus progressant. El socialisme i el comunisme rpidament van canviar, de moviments la meta
era una nova societat i un nou home en moviments el ideal era oferir a tots una vida burgesa, una
burgesia universalitzada per als homes i les dones del futur. Se suposava que aconseguir riqueses i
comoditats per a tots es traduiria en una felicitat sense lmits per a tothom. La trinitat "Producci
illimitada, llibertat absoluta i felicitat sense restriccions" formava el nucli d'una nova religi: el
Progrs, i una nova Ciutat Terrenal del Progrs remplazara a la Ciutat de Du. No s estrany que
aquesta nova religi infongus energies, vitalitat i esperances als seus creients.
El grandis de la Gran Promesa, els meravellosos xits materials i intellectuals de l'poca industrial
s'han de concebre clarament per poder comprendre el trauma que produeix avui dia considerar el
seu fracs.
L'poca industrial no ha pogut complir la seua Gran Promesa, i cada vegada ms persones s'adonen
del segent:

o La satisfacci illimitada dels desitjos no produeix benestar, no s el cam de la felicitat ni dhuc

del plaer mxim.
o El somni de ser els amos independents de les nostres vides va acabar quan vam comenar a
comprendre que tots rem engranatges d'una mquina burocrtica, i que els nostres pensaments,
sentiments i gustos els manipulaven el govern, els industrials i els mitjans de comunicaci per a les
masses que ells controlen.
o El progrs econmic ha seguit limitat a les nacions riques, i l'abisme entre els pasos rics i els
pobres s'engrandeix.
o El progrs tcnic ha creat perills ecolgics i de guerra nuclear; tots dos poden acabar amb la
civilitzaci, i potser amb tota la vida.
Quan va ser a Oslo a rebre el Premi Nobel de la Pau (1952), Albert Schweitzer va desafiar al mn "a
atrevir-se a enfrontar la situaci ... L'home s'ha convertit en un superhome .., per el superhome
amb el seu poder sobrehum no ha assolit el nivell de la ra sobrehumana. En la mesura que el seu
poder augmenti es convertir cada vegada ms en un pobre home ... Ha de despertar la nostra
conscincia el fet que tots ens tornem ms inhumans a mesura que ens convertim en superhome ".
:::::::::Miquel d'Astruc 3.0:::::::::::::::::::::::::::::::::::::
No s igual. En poltica tampoc.
:::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::
Si tu ets un ajudant dels reis mags
que ve de l'espai exterior....
ets un Astropaje.
::::::::::::::::::::::::::
Si, en canvi et fas la m..
mirant els astres,
estas fent-te una Astropaja.
::::::::::::::::::::::::::::::::::::::
I finalment si necessites
netejar-te el cap d'aquestes tonteries
necessites un Astropajo.
:::::ara no el signe::::::::::::::
Hem de mostrar-nos mediocres,
i una mica intils,
per evitar ser possets pel sistema,
que egoistament ambiciona
tot el que no te:
excellents eficients.
::::::::::::::: a mitjant nit mosques:::::::
Sc,
en tant,
deixe de ser el que era,
i em projecte cap al que ser.
No puc ser la resta del temps.
:::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::
l'sser s canvi,
com l'aigua del riu d'Herclit d'Efes.
Res s sin s canvi i moviment.
::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::
Ser viu o tenir vida no s el mateix.

Vull ser i no tenir.

:::::::Miquel d'Astruc 3.0:::::::::::::::
TENIR CONEIXEMENTS I CONIXER
:::::::Fromm, Erich. Tener y Ser:::::::::::::::::::
Sembla de total actualitat.....diu:
La diferncia entre la manera de tenir i la manera de ser en l'esfera del coneixement s'expressa amb
dos frmules: "Tinc coneixement" i "conec". Tenir coneixement s prendre i conservar la possessi
del coneixement disponible (la informaci); conixer s funcional i noms serveix com a mitj en el
procs de pensar productivament.
La nostra comprensi de la qualitat de conixer en la manera d'existncia de ser pot ampliar-se amb
els pensaments de Buda, dels profetes hebreus, de Jesucrist, del Mestre Eckhart, de Sigmund Freud,
de Karl Marx. Segons el seu punt de vista, el coneixement comena amb la conscincia de l'engany
del que perceben els nostres sentits en el sentit que el nostre panorama de la realitat fsica no
correspon al que "realment s" i, principalment, en el sentit que la majoria de la gent est mitat
desperta, mitat adormida, i no adverteix que la major part del que creu veritable i evident s una
illusi produda per la influncia suggestiva del mn social en qu viu. Aix doncs, el coneixement
comena amb la destrucci de les illusions, amb la desillusi. Conixer significa penetrar a travs
de la superfcie, arribar a les arrels, i per tant a les causes. Conixer significa "veure" la realitat nua,
i no significa posseir la veritat, sin penetrar sota la superfcie i esforar crtica i activament per
acostar-se ms a la veritat.
Aquesta qualitat de la penetraci creadora s'expressa en la paraula hebrea jadoa, que significa
conixer i estimar, en el sentit de la penetraci sexual masculina. Buda, el Despert, demana a la gent
que desperti i que s'alliberi de la illusi que cobejar coses produeix felicitat. Els profetes hebreus
demanen a la gent que desperti i li diuen que els seus dols no sn sin obra de les seves mans,
illusions. Jesucrist diu: "La veritat us far lliures. "El Mestre Eckhart moltes vegades expressa el
seu concepte de conixer, per exemple, quan parla de Du afirma: "El coneixement no s un
pensament particular, sin que arrenca (totes les cobertes) i s desinteressat i corre nu cap a Du,
fins que el toca i ho ase "(Blakney, pg. 243). ("Nuesa" i "nu" sn les expressions favorites del
Mestre Eckhart i tamb de la seva contemporani, l'autor annim de The Cloud of Unknowing.)
Segons Marx, cal destruir les illusions per crear les condicions que les tornaran innecessries. El
concepte freudi del coneixement de si mateix es basa en la idea de destruir les illusions
("racionalitzacions") per tenir conscincia de la realitat inconscient. (ltim dels pensadors de la
Illustraci, Freud pot ser anomenat un pensador revolucionari d'acord amb la filosofia de la
Illustraci del segle XVIII, i no amb la del segle XX.)
A tots aquests pensadors els preocupava la salvaci humana; tots criticaven les pautes de pensament
socialment acceptades. Consideraven que la meta del coneixement no era la certesa de "una veritat
absoluta ", cosa amb la qual s possible sentir-se segur, sin el procs d'afirmar la ra humana. Per
alg que sap, la ignorncia s tan bona com el coneixement, ja que tots dos formen part del procs
del saber, encara que la ignorncia d'aquest tipus s diferent de la ignorncia del qual no reflexiona.
En la manera de ser, el coneixement ptim s conixer ms profundament. En la manera de tenir,
consisteix a posseir ms coneixements.
La nostra educaci generalment intenta preparar l'estudiant perqu tingui coneixements com
possessi, que en general s'avaluen per la quantitat de propietat o prestigi social que probablement
tindr ms tard. El mnim que rep l'alumne s la quantitat que desprs necessitar per exercir
adequadament el seu treball. A ms, a cada un li donen "un paquet de coneixements de luxe" per
augmentar el seu sentiment de valor, i la mida de cada paquet est d'acord amb el probable prestigi
social que tindr la persona. Les escoles sn les fbriques que produeixen aquests paquets de
coneixements generals, encara que usualment afirmen que intenten posar als estudiants en contacte
amb els xits ms elevats del pensament hum. Moltes universitats sn especialment hbils per
alimentar aquestes illusions. Ofereixen una gran varietat de coneixements, des pensament i art de

l'ndia fins existencialisme i surrealisme perqu els estudiants trin una mica de cada tema, i en nom
de la espontanetat i la llibertat no els exigeixen que es concentrin en una matria, i ni tan sols que
acabin de llegir un llibre. (La crtica radical de lvan hich al sistema escolar posa en relleu moltes
d'aquestes falles.)
Fromm, Erich. Tener y Ser
Estic d'acord amb el que anomena tenir coneixements, per, i potser per qestions de nomenclatura,
no estic d'acord amb el que anomena conixer. Per a mi s'hauria de dir entendre. Ja he defensat
aquesta postura amb suficients arguments. Per repetesc, s ms qesti de nomenclatura.
Em cague en els que,
fent suc d'una espardenya suada d'un gran corredor,
els nomenen doctes corredors.
:::::::::::Miquel d'astruc 3.0:::::::::::::::::

En la manera de l'existncia de tenir,

segons Erich Fromm,
tant i fa els objectes que tenim,
sin tota l'actitud humana.
Qualsevol cosa pot convertir-se en objecte de la cobdcia
les coses que fem servir en la vida diria,
les propietats, els ritus, les bones accions,
el coneixement i els pensaments. No sn en si "dolents",
per es tornen dolents quan ens aferrem a aquests,
quan es tornen cadenes que afecten la nostra
llibertat i impedeixen la nostra realitzaci.
(Fromm, Erich. Tener y Ser. Eckhart y su concepto de tener)
:::::::::::Miquel d'astruc 3.0:::::::::::::::::
From, Erich
Eckhart pensa respecte al concepte de ser:
"La gent no ha de considerar tant
el que ha de fer sin el que s ...
per aix procurem posar l'accent en ser bons,
i no en el nombre ni en la qualitat de les coses que fem.
Hem de fer mfasi, en canvi,
en els fonaments en qu es basa la nostra feina. "
El nostre ser s la realitat, l'esperit que ens mou,
el carcter que impulsa la nostra conducta; en canvi,
els fets o les opinions que estan separats del
nostre centre dinmic no tenen realitat.
:::::::::::Miquel d'astruc 3.0:::::::::::::::::
Tenir (Fragment Fromm, Erich)
::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::
Les persones centrades en tenir
desitgen tenir a la persona que els agrada o admiren.
Aix pot advertir-se en les relacions entre pares i fills,
entre mestres i estudiants, i entre amics.

Cap membre de la parella es satisf senzillament gaudint de l'altre;

cada un desitja tenir a l'altra persona per a si.
Per aix, cada un sent gelosia dels que tamb desitgen "tenir" a l'altre.
Cada membre de la parella busca l'altre com un mariner
que en un naufragi s'aferra a una taula: per sobreviure.
Predominantment, les relacions de "tenir" sn
pesades, carregoses, plenes de conflictes i gelosia.
:::::::::::Miquel d'astruc 3.0:::::::::::::::::
Tenir II (Fragment Fromm, Erich)
::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::
En termes ms generals, els elements bsics en la relaci entre els individus de la manera de
existncia de tenir sn la competncia, l'antagonisme i la por.
L'element de l'antagonisme en la relaci de tenir prov de la seva naturalesa. Si tenir s la base del
meu sentiment d'identitat, perqu "jo sc el que tinc ", el desig de tenir produeix el desig de tenir
molt, de tenir ms, de tenir el ms que es pugui. En altres paraules, la cobdcia s el producte
natural de l'orientaci de tenir. Pot ser la cobdcia de l'avar o la cobdcia de l'ansis de lucre o la
cobdcia del caador de dones o d'homes. Sigui el que sigui el que cobdcie, el cobdicis no pot
tenir prou, no pot quedar saciat. En oposici a les necessitats fisiolgiques, com la fam, que tenen
un punt definit de sacietat a causa de la fisiologia del cos, la cobdcia mental (tota la cobdcia s
mental, encara que es satisfaci a travs del cos) no t un punt de sacietat, ja que la consumaci no
omple el buit intern, l'avorriment, la solitud i la depressi que se suposa que ha de satisfer. A ms,
com el que l'individu t li pot ser arrabassat d'una manera o altra, ha de tenir ms per enfortir la seva
existncia contra aquest perill. Si tot el mn vol tenir ms, tothom ha de tmer a les intencions
agressives del ve que desitja traiem el que tenim. Per prevenir aquest atac, l'individu ha de tornar-se
ms poders i preventivament agressiu. A ms, ja que la producci, per gran que sigui, no podr
mantenir-se al ritme dels desitjos illimitats, ha d'haver competncia i antagonisme entre els
individus en lluita per obtenir el mxim. I la lluita continuar fins i tot si pogus assolir un estat
d'abundncia absoluta; els que tenen menys en matria de salut fsica, atractius, dons, intelligncia,
amargament envejaran als que tenen ms ".
Que la manera de tenir i la consegent cobdcia necessriament produeixen rivalitat interpersonal s
una cosa que tamb pot dir-se de les nacions com dels individus. Doncs mentre una naci estigui
composta de ciutadans la principal motivaci sigui tenir i cobejar, no podran evitar les guerres.
Necessriament cobejar el que tingui una altra naci, i intentar obtenir el que desitja mitjanant la
guerra, la pressi econmica, o les amenaces. Es valdr d'aquests procediments primer contra les
nacions ms febles, i formar aliances que siguin ms forts que la naci que pretn atacar. Encara
que noms tingui poques oportunitats de guanyar, una naci iniciar una guerra, no perqu pateixi
econmicament, sin perqu el desig de tenir ms i de conquerir estar profundament arrelat en el
seu carcter social.
:::::::::::Miquel d'astruc 3.0:::::::::::::::::

Disculpeu la llargria del testament....no he sabut fer-lo ms curt sense perdre arguments.
::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::
En primer lloc, enhorabona a la organitzaci per les primaries i per facilitar l'expressi de la
voluntat popular. En segon lloc enhorabona a TOTS els candidats, tots em semblen joves molt ben
preparats per assolir el repte que els ve de cara. Per, la meva intervenci en aquest lloc va per fervos una crtica constructiva al voltant de l'organitzaci de la votaci. S que les normes NO son
locals, per aix no lleva la responsabilitat moral que hem d'assolir davant les coses millorables.
Comence:
::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::
Suposem una naci anomenada Espaistain, amb capital a Madrid, que est en l'estranger, a
Espanya. Suposem que t 10 provncies, i que els 100 habitants de la naci estan repartits
equitativament en cada provncia, s a dir, a 10 habitants per provncia.
Seguim, suposem que tots els habitants sn molt nacionalistes i volen que la capital de l'estat sigui
la seva capital de provncia. Per evitar el conflicte armat, i seguir mantenint com a capital Madrid,
els que manen proposen fer una consulta democrtica al poble.
Se'ls diu que han de triar una primera capital i una segona de reserva, a la primera es puntuar 1
punt per vot, i a la segona 0,5 punts per vot. Hi haur dues columnes una amb les ciutats que mai
han estat capitals, i una altra amb les ciutats que han estat capitals, i es demana en la votaci que
han de triar el mateix nombre de candidates d'una columna que d'una altra.
Suposem que Madrid ha estat sempre la capital de Espaistain.
Realitzada la votaci, tots els ciutadans accepten el resultat de la votaci i resulta Madrid triada per
50 punts davant 10 punts per cada provncia.
La meua objecci s, cm pot adulterar-se fins aquest extrem la voluntat popular, ja que a Madrid
NING l'ha triat i ha sortit guanyadora?
::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::
La soluci s evident, anem a tractar el problema en abstracte. Suposem un conjunt de candidats C,
dividit en dos subconjunts disjunts M i N de tal manera que la seva uni fa el conjunt C i la seva
intersecci s buida.
Els subconjunts (M, N) poden ser (grans, joves) o (rics, pobres) o (homosexuals, heterosexuals) o
(moderats, progressistes) o (homes, dones), etc.
Suposem que m s la cardinalitat de M i n la cardinalitat de N. Seguim suposant que el cens dels
votants s m * n, i que a ms molt cvicament voten tots.
Suposem que hi ha una restricci a l'hora d'exercir el vot que diu: "Cal elegir tants candidats del
conjunt M com del N", (ser irrellevant l'ordre, no perd per aix generalitat l'argument).
Suposem que tots els vots han triat un sol candidat de cada columna sense perdre tampoc
generalitat.
Suposem que la distribuci del vot entre els candidats de cada subconjunt s equitativa, tamb sense
perdre generalitat.
Llavors:
Els vots rebuts per a cada columna sn m * n, que repartits per candidat queden:
Per als candidats del conjunt M, n vots per candidat. Per als candidats del conjunt N, m vots per
candidat.
Tal com s'ha realitzat l'experiment, s'ha votat de forma homognia, de tal manera que tots els
candidats tenen el mateix suport popular, per els resultats oferts pel sistema sn perversos i
produeixen un efecte de biaix sobre la voluntat popular.
Si m = n no hi ha problema, la voluntat popular ha estat respectada per les regles de votaci.
Per si m <> n veiem clarament que hi haur beneficiat al subconjunt, la cardinalitat del qual, sigui
menor.
Aquesta perversi que esbiaixa la voluntat popular s tan evident i indesitjable com la regla d'Hondt
per assignar escons, o com el lmit del 5% per entrar en una cmera.
Per aquesta norma t soluci, noms cal corregir sobre un dels conjunts les puntuacions,
multiplicant pel coeficient: (cardinal del seu subconjunt) / (cardinal del subconjunt contrari).

s a dir, si deixem el conjunt M amb m candidats amb un total de n vots per candidat, i tractem el
conjunt N amb n candidats i amb un total de m vots per candidat, en multiplicar m pel quocient n /
m dna com a resultat el valor de n per a cada candidat.
Veiem per tant, que amb aquest coeficient corrector TOTS els candidats obtenen la mateixa
puntuaci n que era la voluntat popular sense manipulacions.
:::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::
Deixo la demostraci matemtica i lgica com a exercici per a qui tingui ganes.
:::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::
Llavors, i particularitzant sobre les primries realitzades, les puntuacions dels homes haurien de ser
normalitzades multiplicant pel factor 5/3 = 1,66666667 perqu puguin ser comparables a les
puntuacions de les femelles, d'aquesta manera es respectaria parcialment la voluntat popular.
En comparar les noves puntuacions podria canviar l'ordre de la competici.
Salut, i repeteixo, Enhorabona!!!
:::::::::::::::::::::::Miquel d'Astruc 3.0:::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::
Castella:
Siento la tardanza en contestar. En Quatretonda no tengo conexin. Contesto por partes.
Totalmente de acuerdo con Jordi. Josep, gracias por aportar mas datos sobre la votacin. Mi
intencin no es otra que ayudar a ver el error que tienen algunos sistemas. En ningn momento me
intereso por los resultados, no tengo nada en juego.
Aclarados estos puntos, que creia estaban claros ya, agradezco a Josep la aportacin de las
instrucciones de voto, yo no entendi el sistema cuando vot, y por eso crei sinceramente que habia
que votar de forma pareada (el mismo numero de hombres que de mujeres). Claro, me di cuenta
cuando el astuto sistema me rechazo el voto, mi intencin era votar a todos los candidatos, todos me
merecen respeto y con ello una valoracin. Empece a hacer combinaciones y acabe votando a 6
(3+3), creyendo que era el mximo. Claro, en mi cerebro saltaron todas las alarmas de un casino en
el cual los dados estan trucados para que gane la banca si la banca apuesta por las chicas, claro
(jajaja es broma, no creo que haya intencionalidad en la eleccin de este sistema)-. De todas formas,
si necesitas muchas instrucciones para realizar una tarea, quiza se deberia redisear el sistema para
que fuera intuitivo, o se arriesga a que el usuario piense que se le quiere engaar. Las cosas simples
y claras son las mas valoradas.
Con el nuevo escenario que apunta Josep, las cosas cambian, y con un poco ms de calculo,
podemos volver a juzgar la bondad del sistema- repito, desde un punto de vista estadistico-.
Admitireis que un sistema equilibrado es aquel que no beneficia a ninguna alternativa en concreto.
Por ejemplo, un dado con seis caras, y que al lanzarlo al azar infinitas veces, las distribuciones
relativas de cada cara tienden a igualarse. Como infinito es muy feo, se acota a un gran numero y se
observa el error en la medida (as lo hacemos los fsicos).
Entonces, nuestro sistema debe garantizar ante un infinito de tiradas aleatorias, que los puntos
obtenidos por los candidatos sean los mismos. Podemos aproximar esta restriccin diciendo que los
candidatos salgan el mismo numero de veces, ya que, al ser una distribucin aleatoria est sometida
al teorema del valor medio, y por tanto, ser la puntuacion mediana donde tender la media de las
puntuaciones de cada candidato, con este argumento simplifico notablemente el espacio muestral.
Realizamos los calculos, teniendo en cuenta el orden Los vuelvo a dejar de ejercicio obtenemos:
Posibles votos= nuestro espacio muestral = 247,358
Votos a chicas=109,833
Votos a chicos=137,525
diferencial=27,692
Coeficiente de ganancia de los chicos =0,111951
Con lo que sabemos que cada n votos realizados a las chicas, habra n(1+0,111951) votos a chicos.
Ahora, y volviendo a usar leyes estadisticas bsicas, observamos que en infinito, la distribucion del
voto entre los participantes es uniforme, es decir n/3 para cada candidato femenino, y

[n(1+0,111951)]/5 para cada candidato masculino.

Con estos datos, si intentamos igualar los dos terminos (para mantener las equiprobabilidades por
participante) obsevamos que los candidatos masculinos necesitan multiplicar sus puntos por 1,4988,
es decir, aproximadamente 1,5 que es distinto del calculado usando las normas de equilibrio de
candidatos masculinos y femeninos.
Por tanto, concluyo que el instrumento esta viciado estadisticamente, y dada una distribucin
aleatoria, hay un sesgo que debe corregirse multiplicando las puntuaciones de los candidatos
masculinos por el coeficiente calculado para poder realizar comparaciones entre ambos sexos.
Advierto que este sesgo es sistemico, y no tiene nada que ver con los resultados ni la voluntad de la
votacin.
Lo que se haga con esta informacin no es asunto mio, y no sugerire de ninguna forma que se
recalcule la lista multiplicando las puntuaciones de los hombres por el coeficiente aqu calculado,
eso es un asunto politico que no me compete ni me interesa. Mi interes ha estado en arrojar un poco
de luz sobre el procedimiento. Yo no practico el relativismo moral sobre la verdad, es decir, si todos
creemos que este sistema es justo no significa que lo es, el consenso no es lo que da veracidad a la
verdad, la veracidad se debe recoger de argumentos bien construidos y avalados por la experiencia.
He participado en procesos similares en distintas formaciones polticas y/o sociales, y salvo
excepciones, siempre se ha tenido en cuenta la bondad del instrumento de recogida de informacin.
Animo y a por la victoria. Gracias por escucharme.

Sento la tardana a contestar. A Quatretonda no tinc connexi. Contesto per parts.

Totalment d'acord amb Jordi. Josep, grcies per aportar ms dades sobre la votaci. La meva
intenci no s altra que ajudar a veure l'error que tenen alguns sistemes. En cap moment em vaig
interessar pels resultats, no tinc res en joc.
Aclarits aquests punts, que creia estaven clars ja, agraeixo a Josep l'aportaci de les instruccions de
vot, jo no vaig entendre el sistema quan vaig votar, i per aix crec sincerament que calia votar el
mateix nombre d'homes que de dones. s clar, em vaig adonar quan l'astut sistema em va rebuijar el
vot, la meva intenci era votar tots els candidats, tots em mereixen respecte i en eixe sentit una
valoraci votant-los. Vaig comenar a fer combinacions i acabi votant a 6 (3 + 3), creient que era el
mxim. s clar, en el meu cervell van saltar totes les alarmes d'un casino en el qual els daus estan
trucats perqu guanyi la banca - si la banca aposta per les dones, s clar (jajaja s broma, no crec
que hi hagi intencionalitat en l'elecci d'aquest sistema ) -. De tota manera, si necessites moltes
instruccions per a realitzar una tasca, potser s'hauria redissenyar el sistema perqu fos intutiu, o
s'arrisca a que l'usuari pensi que se li vol enganyar. Les coses simples i clares sn les ms valorades.
Amb el nou escenari que apunta Josep, les coses canvien, i amb una mica ms de clcul, podem
tornar a jutjar la bondat del sistema- repeteixo, des d'un punt de vista estadstic-.
Admitim que un sistema equilibrat s aquell que no beneficia cap alternativa en concret. Per
exemple, un dau amb sis cares, i que en llanar a l'atzar infinites vegades, les distribucions relatives
de cada cara tendeixen a igualar-se. Com infinit s molt lleig, s'acota a un gran nombre i s'observa
l'error en la mesura (ho fem els fsics).
Llavors, el nostre sistema ha de garantir davant un infinit de tirades aleatries, que els punts
obtinguts pels candidats siguin els mateixos. Podem aproximar aquesta restricci dient que els
candidats surtin el mateix nombre de vegades, ja que, en ser una distribuci aleatria est sotmesa al
teorema del valor mitj, i per tant, ser la puntuaci media on tendir la mitjana de les puntuacions
de cada candidat, amb aquest argument simplifico notablement l'espai mostral.
Realitzem els clculs, tenint en compte l'ordre - Els torno a deixar d'exercici - obtenim:
Possibles vots = el nostre espai mostral = 247,358
Vots a xiques = 109,833
Vots a xics = 137,525
diferencial = 27,692

Coeficient de guany dels xics = 0,111951

Amb el que sabem que cada n vots realitzats a les xiques, hi haur n (1 + 0,111951) vots a xics.
Ara, i tornant a utilitzar lleis estadstiques bsiques, observem que en infinit, la distribuci del
vot entre els participants s uniforme, s a dir n / 3 per a cada candidat femen, i [n (1 +
0,111951)] / 5 per a cada candidat mascul.
Amb aquestes dades, si intentem igualar els dos termes (per mantenir les equiprobabilitats per
participant) observem que els candidats masculins necessiten multiplicar els seus punts per 1,4988,
s a dir, aproximadament 1,5 que s diferent del calculat usant les normes d'equilibri de candidats
masculins i femenins.
Per tant, per concloure dic que l'instrument aquest est viciat estadsticament, i donada una
distribuci aleatria, hi ha un biaix que s'ha de corregir multiplicant les puntuacions dels candidats
masculins pel coeficient calculat per a poder realitzar comparacions entre ambds sexes. Adverteixo
que aquest biaix s sistmic, i no t res a veure amb els resultats ni la voluntat de la votaci.
El que es faci amb aquesta informaci no s assumpte meu, i no suggerir de cap manera que es
recalculi la llista multiplicant les puntuacions dels homes pel coeficient aqu calculat, aix s un
assumpte poltic que no em competeix ni m'interessa. El meu inters ha estat en llanar una mica de
llum sobre el procediment. Jo no practico el relativisme moral sobre la veritat, s a dir, si tots
creiem que aquest sistema s just no vol dir que ho s, el consens no s el que dna veracitat a la
veritat, la veracitat s'ha de recollir d'arguments ben construts i avalats per l'experincia.
He participat en processos similars en diferents formacions poltiques i / o socials, i llevat
d'excepcions, sempre s'ha tingut en compte la bondat de l'instrument de recollida d'informaci.
nims i a per la victria. Grcies per escoltar-me.
El poder de pujar-li al Ruc.
Ruc, la metfora del Poder.
:::::::::::::::::::::::::::::::::::::::
El conflicte sol aparixer si:
hi han que volen pujar i
els que estan no volen baixar.
............................................
Si estan d'acord en el canvi,
s'anomena transici.
Canviar-ho tot
per a que res canvie.
...........................................
Si els que volen pujar-li
tiren als que no volen baixar,
s'anomena revoluci o colp d'estat.
Canviar-ho tot
per a que res canvie.
::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::
Mentre que si:
Mor el Ruc ve l'anarquia.
El Leviatan de Hobbes encadenat,
com ho estigu Prometeu
al Caucas per haver-li furtat
el foc als deus, abans que
l'alliberara Hrcules.
I s que hi ha canvi.
Espanya pot morir
perqu va nixer
de mil concupiscncies

dels que anaven en ruquets,

incultes i matamoros tots ells.
El Pas Valenci no mor
perqu mai ha nascut,
sempre ha estat al llimb,
al Trtar, a les profunditats de l'inframn,
junt als titans que van perdre
la guerra amb els deus,
maleda titanomquia.
El Pas Valenci no mor
perqu s com un procs zombi
que mai ser invocat pel processador.
No mor, No naix, No s.
No te Ruc al qual els humans
cobegin codicien pujar.
::::::::::::::::::::::::::::::::::::::
Nosaltres, assassins de rucs,
no descansarem mentre
seguim sentint l'al fastigs
al nostre clatell cogote d'aquesta bstia.
Malgrat que els que volen pujar i els
que no volen baixar ens condemnen
a l'ostracisme, a galeres,
o simplement ens neguen
la possibilitat de ser socialment.
::::::Miquel d'astruc 3.0:::::
Rita:
::::::
Doncs, no s perqu critiqueu
les paraules de Rita Barber en
l'acte de la crida.
Potser s'haja ents el que ha dit
millor que tots els programes que
ha presentat per a governar. !!!
Cassalla al programa, fins que cante!!!
Caloret al ver-ano!!!!
::::Miquel d'astruc 3.0::::::::
La mgia de les lexions
:::::::::::::::::::::::::::::::::
Quan hem demanat soluci
per als problemes que ens maregen,
dia a dia, els poltics ens han dit que
no es pot, que no poden.
I ara que venen les lexions,
ens diuen que:
.......................
Poder es pot
........................
I sabem que s mentida, ja que:
Poder s poder,

Pot s pot, i
Poder no s pot,
Ni pot s poder.
Sabem que venen pel
vot pal pot de poder.
Els Botarem.
:::Miquel d'astruc 3.0
:::::s clau:::::::::
Fsicament ja ens han esclavitzat.
No permetrem que ens canvien
la ment d'homes/dones lliures.
I en eixe sentit,
cap concessi a les monarquies,
cap concessi a les oligarquies,
cap concessi als monopolis,
cap concessi a les jerarquies, del color que siguen,
cap concessi als que s'anomenen representants del poble,
cap concessi als flautistes
que lloen les alabances del neolliberalisme.
:::Miquel d'astruc 3.0::::::::::::::::
::::El soldat llest i espavilat del capitalisme:::::
Em sorprn la simultnia preocupaci
dels dirigents capitalistes per aconseguir:
l'automatitzaci-deshumanitzaci dels treballadors i
l'obsessi perqu les mquines tinguen intelligncia.
:::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::
Queda aix patent la meva sospita que
la intelligncia no s el factor ms important de l'sser hum
El sistema vol intelligncia sense pensament:
el soldat perfecte que executa intelligentment sense pensar,
el espavilat que ha triat el ms profits per a ell,
el llest que es capa d'enganyar sense que s veja.
::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::
Ser poc intelligent s reprovable socialment, mentre que,
no pensar, ser un tarambana, un manat, s una virtut.
::::::::::::::::::::::::::Miquel d'astruc 3.0::::::::::::::::::::::::::::::::
:::::dels arguments que fan malb la seva causa::::12-8-15:
Per suposat que tinc una posici davant
de la fiesta nacional, per em permetreu
no expressar-la per no minvar la fora de
l'objecci que plantege davant els arguments
dels defensors de la festa.
L'eix principal de l'argument dels defensors de la festa es mou al voltant de:
- que s una antiga tradici.
- que la festa garanteix que:
* L'animal -de quatre potes- no pateix.
* L'animal -de quatre potes- viu a cos de rei fins el fatdic dia.
* L'especie de l'animal -de quatre potes- assegura la no extinci.

............................................
Si aquests arguments son necessaris i suficients,
seran universals per qualssevol altra tradici antiga,
i en eixe sentit, caldria recuperar les antigues tradicions
que acompleixin amb els arguments esmentats.
I una antiga tradici -des de la roma imperial s
la festa de tirar cristians als lleons en el circ.
Vegem si complim els arguments:
- s una antiga tradici.
- La festa garanteix que:
* L'animal -de dos potes- no pateix.
I s veritat ja que les creences cristianes conduiran pel sofriment al ser mort per una bestia al martiri
i a la santedat, objectiu fonamental dels cristians.
* L'animal -de dos potes- viu a cos de rei fins el fatdic dia.
I s veritat, ja que segons les seves creences, viuen donant grcies al totpoders per la vida que
tenen.
* L'especie de l'animal -de dos potes- assegura la no extinci.
I s veritat, ara amb la crisi de fe que suporta l'esglsia, els cristians poden estar en perill d'extinci,
i sols la festa podria garantir un mnim d'exemplars per al circ.
...........................................
Si l'administraci pblica accepta l'argumentari dels defensors de la festa nacional, aleshores, tamb
cal que restaure la festa del circ de cristians.
...........................................
Ni el ateu ms ateu s'atreviria a demanar la restauraci d'aquest espectacle amb cristians !!!
....................................
Aleshores, la meva objecci s contra l'argumentari feble i ranci, no subjecte a cap raonament lgic
i que sols justifica la passi per la sang. Ambdues espectacles son, com diria el nostre pais, de
sangre y arena.
.................................
Demane disculpes als defensors dels animals de dos potes i de quatre potes i als defensors de la
festa nacional i cristiana -, per si al llegir l'objecci plantejada s'han sentit ofesos en les seves
passions.
:::::::::::::::::::Miquel d'astruc 3.0:::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::