1

1
1.1

Integrals mltiples de Riemann

Integraci sobre un rectangle

Sigui
Q = [a1 , b1 ] [a2 , b2 ] [an , bn ]
amb a1 < b1 , a2 < b2 , . . . , an < bn un rectangle en IRn .
Cada interval [ai , bi ] es diu interval component de Q.
Es defineixen:
Amplada de Q = max{b1 a1 , . . . , bn an }
Volum de Q, denotat v(Q), com v(Q) = (b1 a1 )(b2 a2 ) (bn an )
Observaci En el cas particular n = 1,
v([a, b]) = amplada de [a, b] = b a,
i aquest nombre tamb es diu la longitud de [a, b].
Definici Considerem linterval [a, b] de IR. Una partici de [a, b] s una collecci finita
P de punts de [a, b] que inclou els punts a i b:
a = t0 < t1 < < tk = b
Cada [ti1 , ti ] per i = 1, . . . , k es diu subinterval determinat per P , de linterval [a, b].
Sigui ara
Q = [a1 , b1 ] [a2 , b2 ] [an , bn ]
un rectangle en IRn . Una partici P de Q s una n-epla
(P1 , . . . , Pn )
t.q. Pj s una partici de [aj , bj ] per cada j = 1, . . . , n.
Si per cada j, Ij s un dels subintervals determinats per Pj de linterval [aj , bj ], llavors el
rectangle
R = I1 In
es diu un subrectangle determinat per P del rectangle Q.
La mxima amplada daquests subrectangles es diu la malla de P .
En IR2 , un rectangle juntament amb una partici t el segent aspecte:

b2

a2

a1

b1

Definici Siguin Q un rectangle en IRn , f : Q IR una funci fitada, i P una partici de

Q. Per cada subrectangle R determinat per P , siguin
mR (f ) = inf{f (x) : x R}
MR (f ) = sup{f (x) : x R}
La suma inferior de f determinada per P s

L(f, P ) =
mR (f )v(R),
R

i la suma superior de f determinada per P s

U (f, P ) =
MR (f )v(R).
R

En cada cas, la suma recorre tots els subrectangles R de la partici P .

Definici Sigui P = (P1 , . . . , Pn ) una partici de Q. Si P = (P1 , . . . , Pn ) s una partici
de Q obtinguda de P afegint un # finit (que pot ser 0) de punts a cada una les particions
P1 , . . . , Pn , llavors P es diu un refinament de P (el nombre de punts afegits no t perqu
ser el mateix a cada una de les particions).
Donades dues particions P i P = (P1 , . . . , Pn ) de Q, la partici
P = (P1 P1 , . . . , Pn Pn )
s un refinament dambdues P i P i es diu el seu refinament com.
Lema Siguin Q un rectangle en IRn , f : Q IR una funci fitada, i P una partici de Q.
Si P s un refinament de P , llavors
L(f, P ) L(f, P ) i U (f, P ) U (f, P ).

3
Prova Sigui
Q = [a1 , b1 ] [a2 , b2 ] [an , bn ].
s suficient, per inducci, provar el lema quan P sbt afegint un sol punt addicional a la
partici dun dels intervals components de Q.
Sigui P = (P1 , . . . , Pn ) i suposem, per simplificar la notaci, que P sobt afegint el punt q
a la partici P1 .
Sigui P1 la partici

a1 = t0 < < tk = b1

i suposem que q (ti1 , ti ).

L(f, P ) L(f, P ):
La majoria dels subrectangles determinats per P sn tamb subrectangles determinats per
P , per no s aix pels subrectangles determinats per P de la forma

RS = [ti1 , ti ] S,
on S s un dels subrectangles de [a2 , b2 ] [an , bn ] determinat per (P2 , . . . , Pn ).
El terme que involucra el subrectangle RS desapareix de la suma inferior i s reemplaat
pels termes que involucren els dos subrectangles
RS = [ti1 , q] S

i RS = [q, ti ] S,

que sn determinats per P .

b2
RS

RS

a2

a1
Ara tenim que

ti1 q

ti

b1

mRS (f ) f (x) x RS mRS (f ) mRS (f )

mRS (f ) f (x) x RS mRS (f ) mRS (f )

Per tant,

mRS (f )v(RS ) = mRS (f )(v(RS ) + v(RS ))

4
= mRS (f )v(RS ) + mRS (f )v(RS )
mRS (f )v(RS ) + mRS (f )v(RS )
Com que aquesta desigualtat es verifica per cada subrectangle de la forma RS , se segueix
que
L(f, P ) L(f, P ).
U (f, P ) U (f, P ):
2

Es prova de forma similar.

Respecte a la relaci entre les sumes inferiors i les sumes superiors, tenim el segent resultat:
Lema Siguin Q un rectangle en IRn i f : Q IR una funci fitada. Donades P, P particions
qualssevol de Q, tenim que
L(f, P ) U (f, P ).
Prova
Cas P = P :
R subrectangle determinat per P mR (f ) MR (f ). Aleshores

mR (f )v(R)
MR (f )v(R).
R

Cas general:
Siguin P, P particions de Q. Denotem per P el seu refinament com, aleshores
L(f, P ) L(f, P ) U (f, P ) U (f, P ).
La 1a i 3a desigualtas se segueixen del lema anterior, i la 2a del cas de la mateixa partici. 2
Definici Siguin Q un rectangle en IRn i f : Q IR una funci fitada. Considerem

f = sup{L(f, P )} i
f = inf {U (f, P )}.
Q

Aquests nmeros es diuen la integral inferior i la integral superior, respectivament, de

f sobre Q.
Existeixen ja que els nmeros L(f, P ) estan fitats superiorment per U (f, P ), on P s
qualsevol partici fixada de Q; i els nmeros U (f, P ) estan fitats inferiorment per L(f, P ).
Si

f=
Q

f,
Q

5
es diu que f s integrable sobre Q i es defineix la integral de f sobre Q com aquest nombre
com. Denotarem la integral de f sobre Q per

f, o tamb per
f.
Q

xQ

Exemple La funci f : [0, 1] IR donada per

{
0 si x Q
f (x) =
1 si x
/Q
no s integrable sobre [0, 1]:
Si P s una partici qualsevol de [0, 1] i R s un subinterval qualsevol determinat per P ,
tenim que
mR (f ) = 0 i MR (f ) = 1
ja que R cont racionals i irracionals.
Aleshores,
L(f, P ) =

0 v(R) = 0,

U (f, P ) =

1 v(R) = 1.

Com que P s arbitrria,

f = 0 = 1 =

[0,1]

f.
[0,1]

Abans de veure un exemple de funci integrable, vegem una carcteritzaci de la integrabilitat:

Teorema (La condici de Riemann) Siguin Q un rectangle en IRn i f : Q IR una
funci fitada. Aleshores

f f.
Q

A ms,

f=

donat > 0, P partici de Q t.q. U (f, P ) L(f, P ) < .

Prova Sigui P partici fixada de Q. Tenim

L(f, P ) U (f, P ) P partici de Q

f U (f, P ).

Ara, com que P s arbitrria, tenim tamb que

f f.
Q

) Suposem

f=
Q

Sigui > 0.
Elegim P partici t.q.

f L(f, P ) < .
2
Q

Elegim P partici t.q.

U (f, P )

f< .
2
Q

Sigui P el refinament com de P i P . Tenim que

U (f, P ) L(f, P ) U (f, P ) L(f, P )

= U (f, P )
f+
f L(f, P ) < + = .
2 2
Q
Q
) Suposem

f =

f.
Q

Sigui

=
Q

f > 0.
Q

Sigui P qualsevol partici de Q. Llavors

L(f, P ) f < f U (f, P )

Q

U (f, P ) L(f, P )

f = .
Q

Com que aquesta desigualtat es verifica per tota partici P , no es verifica la condici de
Riemann.
2

7
Com aplicaci senzilla daquest teorema tenim que tota funci constant, definida sobre un
rectangle, s integrable. De fet tenim el segent resultat:
Teorema Siguin Q un rectangle en IRn i f : Q IR una funci constant f (x) = c x Q.
Aleshores f s integrable sobre Q. A ms, si P s una partici qualsevol de Q, tenim que

c = c v(Q) = c
v(R),
Q

on R recorre tots els subrectangles determinats per P .

Prova
f s integrable sobre Q:
Sigui P partici qualsevol de Q.
R subrectangle determinat per P mR (f ) = c = MR (f ). Aleshores

L(f, P ) = c
v(R) = U (f, P ).
R

Per tant, la condici de Riemann se satisf trivialment f integrable.

Sigui P partici qualsevol de Q, vegem que

c = c v(Q) = c
v(R) :
Q

Tenim
c

v(R) = L(f, P )
Q

aleshores

c U (f, P ) = c

c=c
Q

v(R),

v(R).

A ms, si agafam el cas particular de la partici P que t com a nic subrectangle el propi
Q, tenim que

c = c v(Q).
Q

2
Corollari Sigui Q un rectangle en IRn . Sigui {Q1 , . . . , Qk } una collecci finita de rectangles
en Rn que cobreixen Q. Aleshores
v(Q)

i=1

v(Qi ).

8
Prova Elegim un rectangle Q que contengui els rectangles Q1 , . . . , Qk .
Empram els punts extrems dels intervals components dels rectangles Q, Q1 , . . . , Qk per
definir una partici P de Q .

Q
Q1

Q2
Q

Aleshores cada un dels rectangles

Q, Q1 , . . . , Qk
s una uni de subrectangles determinats per P .
Pel teorema anterior, tenim que
v(Q) =

v(R),

RQ

on R recorre tots els subrectangles continguts en Q.

Com que cada tal subrectangle R est contingut en almenys un dels rectangles Q1 , . . . , Qk ,
tenim que

v(R)
v(R) + +
v(R)
RQ

RQ1

RQk

= v(Q1 ) + + v(Qk ).
2

9
Notaci En el cas n = 1, la integral

f
[a,b]

la denotarem tamb per

b
a

1.2

x=b

f (x).
x=a

Existncia de la integral

Definici Un subconjunt A IRn es diu que t mesura zero en IRn si per tot > 0,
existeix un cobriment numerable (finit o infinit numerable) de A per rectangles Q1 , Q2 , . . . t.q.

v(Qi ) < .

i=1

(En el cas finit es considera la suma finita).

Si es verifica aquesta desigualtat es diu que el volum total dels rectangles Q1 , Q2 , . . . s
< .

Proposici
a) Si A IRn t mesura 0 en IRn i B A, llavors B t mesura 0 en IRn .
b) A1 , A2 , . . . collecci numerable de conjunts de mesura 0 en IRn
A=

Aj

j=1

t mesura 0 en IRn .
c) Si A IRn , llavors:
A t mesura 0 en IRn per tot > 0, existeix un cobriment numerable de A per rectangles
1 , Q
2 , . . . t.q.
oberts Q

v(Qi ) < .
i=1

d) Q rectangle en IRn FrQ t mesura 0 en IRn , per Q no.

Prova

10
a) Obvi.
b) Sigui > 0.
Per cada j, cobrim Aj per una collecci numerable de rectangles
Q1j , Q2j , Q3j , . . .
amb volum total
<

.
2j

Aleshores la collecci de rectangles {Qij } s numerable, cobreix A i t volum total

= .
<
j
2
j=1

c)
) Sigui > 0.
Cobrim A per rectangles Q1 , Q2 , . . . de volum total < /2.
i i v(Qi ) 2v(Q ).
Per cada i, elegim un rectangle Qi t.q. Q Q
i

Qi
Qi
(Aix es pot fer ja que v(Q) s una funci contnua dels extrems dels intervals components
de Q).
1 , Q
2 , . . . cobreixen A, i
Llavors Q

v(Qi ) < .
) Sigui > 0.
1 , Q
2 , . . . t.q.
Cobrim A per rectangles oberts Q

v(Qi ) < .
Aleshores Q1 , Q2 , . . . cobreixen A i tenen volum total < .
d) Sigui Q = [a1 , b1 ] [an , bn ].
FrQ t mesura 0:
Per cada i = 1, . . . , n, considerem les dues cares i-simes de Q:
Ci = {x Q : xi = ai }
Di = {x Q : xi = bi }

11

b2

C1

D1

a2

a1

b1

Cada cara i-sima t mesura 0 en IRn :

P.e. Ci es pot cobrir per lnic rectangle
[a1 , b1 ] [ai , ai + ] [an , bn ]
el volum del qual es pot fer tan petit com es vulgui agafant petit.
Ara, FrQ s la uni de les cares de Q, que sn finites en nombre FrQ t mesura 0 en
IRn .
Q no t mesura 0:
Suposem que Q tengui mesura 0.
Agafem = v(Q).

1 , Q
2 , . . . que cobreixen Q t.q. v(Qi ) < .
Per c), existeixen Q
1 , . . . , Q
k cobreixen Q.
Per Q s compacte k ZZ+ t.q. Q
Per tant,

v(Qi ) < .

i=1

Per altra part, com que

Q Q1 . . . Qk ,
sabem pel corollari anterior que
v(Q)

v(Qi ) < .

i=1

Per v(Q) = , aleshores hem arribat a que < . Contradicci.

Observaci En la definici de conjunt de mesura 0, hauriem obtingut una noci diferent si

hagussim perms noms colleccions finites de rectangles: Un subconjunt A IRn es diu que

12
t contingut (o volum) zero en IRn si per tot > 0, existeix un cobriment finit de A per
rectangles Q1 , Q2 , . . . , Qk t.q.
k

v(Qi ) < .
i=1

bviament, tot subconjunt de contingut 0 s de mesura 0. Per el recproc no s cert en

general.
Exercici Provau que si A s un subconjunt de IRn que s compacte i t mesura 0, aleshores
A t contingut 0.
Teorema Siguin Q un rectangle en IRn i f : Q IR una funci fitada. Considerem
D = {x Q : f no s contnua a x}.
Aleshores:

existeix D t mesura 0 en IRn .

Prova Sigui M t.q. |f (x)| M x Q.

Passa 1 Prova de la part ).
Veurem que donat > 0, P partici de Q t.q. U (f, P ) L(f, P ) < .
Sigui
=

.
2M + 2v(Q)

1 , Q
2 , . . . rectangles oberts que cobreixen D t.q.
Per ser D de mesura 0, Q

v(Qi ) < .

i=1

a entorn de a
Per cada a Q \ D, com que f s contnua en a, elegim un rectangle obert Q
t.q.
a Q.
|f (x) f (a)| < x Q
i : i ZZ+ } {Q
a : a Q \ D} s un cobriment de Q per oberts [Q s compacte]
Ara, {Q
1 , . . . , Q
k , Qa1 , . . . , Qa
Q
l
1 , . . . , Q
k no cobreixin D).
que cobreixen Q. (Pot passar que Q
Per simplicitat, denotarem Qaj per Qj . Aleshores
Q1 , . . . , Qk , Q1 , . . . , Ql

13
cobreixen Q i a ms satisfan
1)
k

v(Qi ) <

i=1

2)

|f (x) f (y)| < 2

x, y Qj Q (j = 1, . . . , l).

Sense canviar la notaci, reemplacem cada Qi per la seva intersecci amb Q i cada Qj tamb
per la seva intersecci amb Q. Els nous rectangles encara cobreixen Q i satisfan 1) i 2).
Ara empram els punts extrems dels intervals components dels rectangles Q1 , . . . , Qk , Q1 , . . . , Ql
per definir una partici P de Q. Llavors cada un dels Qi i dels Qj ser una uni de subrectangles determinats per P .

D
Q2
Q1

Dividim la collecci dels subrectangles determinats per P en dues subcolleccions disjuntes

R i R que satisfacin:
- Si R R R Qi per qualque i
- Si R R R Qj per qualque j
Tenim que

RR

(MR (f ) mR (f ))v(R) 2M

RR

v(R),

14
ja que |f (x) f (y)| 2M x, y Q.
I tamb

(MR (f ) mR (f ))v(R) 2

RR

v(R),

RR

ja que |f (x) f (y)| < 2 x, y R R .

Per altra part,

v(R)

i=1 RQi

RR

v(R)

RR

Aleshores

v(R) =

v(Qi ) <

i=1

v(R) = v(Q)

RQ

U (f, P ) L(f, P ) < 2M + 2 v(Q) = .

Passa 2 Donats a Q i > 0, siguin

A = {f (x) : x Q i |x a| < },
on per z = (z1 , . . . , zn ) IRn , |z| = max{|z1 |, . . . , |zn |};
M (f ) = sup A ; i
m (f ) = inf A .
Es defineix loscillaci de f a a per
(f, a) = inf {M (f ) m (f )}.
>0

Notem que (f, a) 0.

Provarem que: f s contnua a a (f, a) = 0.
) Sigui > 0 [f s contnua a a] > 0 t.q. |f (x) f (a)| < x Q amb |x a| < .
Aleshores
M (f ) f (a) + i m (f ) f (a)
(f, a) 2.
Com que s arbitrari, (f, a) = 0.
) Sigui > 0 [(f, a) = 0] > 0 t.q. M (f ) m (f ) < .
Ara, si x Q i |x a| <
m (f ) f (x) M (f ), i en particular tamb m (f ) f (a) M (f ).

15
Aleshores |f (x) f (a)| < f contnua a a.
Passa 3 Prova de la part ).
Per cada m ZZ+ , sigui

{
Dm =

1
a Q : (f, a)
m

D=

Dm .

m=1

Aleshores basta provar que cada Dm t mesura 0. Fixem m. Donat > 0, cobrirem Dm
amb una quantitat numerable de rectangles de volum total < .

Sigui P partici de Q t.q. U (f, P ) L(f, P ) <

.
2m
Siguin

= {a Dm : a FrR per qualque subrectangle R determinat per P } i

Dm

Dm
= Dm \ Dm
.

Cobrim Dm
:

Donat R, FrR t mesura 0 en IRn R FrR tamb.

Per Dm
R FrR Dm
es pot cobrir per una quantitat numerable de rectangles de

volum total < 2 .

Cobrim Dm
:

Siguin R1 , . . . , Rk els subrectangles determinats per P que contenen punts de Dm

. Veurem
que
k

v(Ri ) < .
2
i=1

Donat i, Ri cont qualque a Dm

a
/ FrRi i per tant un entorn cbic C(a, ) Ri .
Llavors
1
(f, a) M (f ) m (f ) MRi (f ) mRi (f ).
m

Multiplicant per v(Ri ) i sumant tenim

k

1
v(Ri ) U (f, P ) L(f, P ) <
m
2m
i=i

i=1

v(Ri ) < .
2
2

16
Les dues proposicions segents sn aplicacions daquest teorema:
Proposici Siguin Q un rectangle en IRn i f : Q IR una funci integrable.

a) Si f s nulla excepte en un conjunt de mesura 0 Q f = 0.

b) Si f 0 i Q f = 0 f s nulla excepte en un conjunt de mesura 0.

Prova
a) Tenim f (x) = 0 x Q \ E, on E Q t mesura 0.
Sigui P partici de Q.
Si R subrectangle determinat per P R * E f val 0 a qualque punt de R
mR (f ) 0 i MR (f ) 0.
Com que aix s cert per tot subrectangle R determinat per P , tenim
L(f, P ) 0 i U (f, P ) 0.
Per P era arbitrria, aleshores tenim aquestes dues desigualtats per tota partici P de Q

f 0.

f 0 i
Q

Per com que

f existeix, ha de ser

f = 0.
Q

b) Com que f s integrable, tenim del teorema que

D = {a Q : f no contnua a a}
t mesura 0.
Veurem que f |Q\D 0.
Sigui a Q \ D, vegem que f (a) = 0:
Suposem f (a) > 0 i arribarem a contradicci.
Sigui = f (a), com que f s contnua a a, > 0 t.q.
x Q i |x a| < |f (x) f (a)| <

[f (a) = ] f (x) > .

2
2

Sigui P partici de Q de malla < .

Si R0 s un subrectangle determinat per P que cont a, aleshores mR0 (f ) .

2

17

R0
a


<

Per altra part, mR (f ) 0 R.

Aleshores
L(f, P ) =

mR (f )v(R) v(R0 ) > 0.

2

Per
L(f, P )

f = 0.
Q

Contradicci.
Proposici Siguin Q rectangle en IRn i f, g : Q IR funcions fitades.
a) Linealitat f, g integrables sobre Q; a, b IR af + bg integrable sobre Q i

(af + bg) = a f + b g.
Q

b) Comparaci f, g intrgrables sobre Q i f (x) g(x) x Q

f
g.
Q

Prova Recordem en primer lloc el segent resultat de continutat de funcions: Si tenim un

subconjunt = A IRn i h, k : A IR funcions t.q. sn contnues a x0 A, aleshores h + k,
i ch, on c IR, sn tamb contnues a x0 .
a) Com que f i g sn fitades, af + bg tamb.
A ms, f i g integrables sobre Q f s contnua sobre Q \ D i g s contnua sobre Q \ E,
on D, E Q sn de mesura 0 af + bg s contnua sobre Q \ (D E), essent D E de
mesura 0.
Aleshores af + bg s integrable sobre Q.
Vegem ara que

(af + bg) = a

Cas 1. a, b 0:
Sigui P partici arbitrria de Q.

f +b

g.
Q

18
Si R s subrectangle determinat per P , aleshores
amR (f ) + bmR (g) af (x) + bg(x) = (af + bg)(x) x R

amR (f ) + bmR (g) mR (af + bg)

aL(f, P ) + bL(g, P ) L(af + bg, P ) (af + bg).

Q

Un argument similar mostra que

(af + bg) aU (f, P ) + bU (g, P ).

Q

Ara, siguin P, P dues particions qualssevol de Q, i sigui P el seu refinament com. Tenim
que

aL(f, P ) + bL(g, P ) (af + bg) aU (f, P ) + bU (g, P ).

Q

Per altra part, per definici,

aL(f, P ) + bL(g, P ) a

g aU (f, P ) + bU (g, P ).

f +b
Q

Com que P i P sn arbitrries, concloem que

(af + bg) = a f + b g.
Q

Cas 2. Vegem que

(f ) =

f:
Q

Sigui P partici de Q.
Si R s subrectangle determinat per P , aleshores
mR (f ) f (x) MR (f ) x R

MR (f ) f (x) mR (f ) x R

MR (f ) mR (f ) i MR (f ) mR (f ).

Multiplicant per v(R) i sumant, tenim

U (f, P ) L(f, P )

(f ) U (f, P ) L(f, P ).
Q

Per altra part, per definici,

L(f, P )

f U (f, P )
Q

19

U (f, P )

f L(f, P ).
Q

Com que P s arbitrria, tenim que

(f ) =

f.

Cas 3. a < 0, b 0:

(af + bg)

((a)(f ) + bg) = (a)

(f ) + b

g = (a)(1)
Q

f +b

=a

f +b
Q

g
Q

g.
Q

Cas 4. a 0, b < 0: Es prova de forma similar al cas 3.

Cas 5. a < 0, b < 0: Es prova de forma similar al cas 3.
b) Sigui P partici qualsevol de Q.
Si R s subrectangle determinat per P , aleshores
mR (f ) f (x) g(x) x R

mR (f ) mR (g)

L(f, P ) L(g, P )
g.
Q

Com que P s arbitrria, concloem que

g.
Q

1.3

Avaluaci de la integral

Recordem el segent resultat:

Teorema fonamental del clcul
a) Siguin f : [a, b] IR contnua i

F (x) =

f
a

Aleshores F (x) existeix i s igual a f (x).

x [a, b].

20
b) Siguin f : [a, b] IR contnua i g : [a, b] IR funci t.q. g (x) = f (x) x [a, b]
b

f = g(b) g(a).
a

Quan ens referim a les derivades F i g als punts extrems de linterval [a, b], volem dir les
derivades laterals.
Teorema de Fubini Siguin A rectangle en IRk i B rectangle en IRn Q = A B s
rectangle en Rk+n . Sigui f : Q IR funci fitada; escrivim f en la forma f (x, y) per tots
x A, y B.
Per cada x A fixat, considerem les integrals inferior i superior

I(x) =
f (x, y) i I(x) =
f (x, y).
yB

yB

Si f s integrable sobre Q aquestes dues funcions de x sn integrables sobre A, i

f=
f (x, y) =
f (x, y).
xA

yB

xA

yB

Prova Suposant que Q f existeix, provarem que les funcions I, I : A IR sn integrables

sobre A, i que les seves integrals valen Q f .

Sigui P partici de Q P = (PA , PB ) on PA s partici de A i PB s partici de B.
Si RA s un subrectangle genric de A determinat per PA i RB s un subrectangle genric
de B determinat per PB RA RB s un subrectangle genric de Q determinat per P .
Passa 1 L(f, P ) L(I, PA ):
Siguin RA RB un subrectangle genric determinat per P i x0 RA
mRA RB (f ) f (x0 , y) y RB
mRA RB (f ) mRB (f (x0 , )).

RB

(x0 , y)

x0
RA

21
Fixem ara x0 i RA i facem variar tots els subrectangles RB .

x0
RA

Multiplicam per v(RB ) i sumam respecte de tots els subrectangles RB :

mRA RB (f )v(RB )
RB

mRB (f (x0 , ))v(RB ) = L(f (x0 , ), PB )

RB

f (x0 , y) = I(x0 ).
yB

Ara, aquesta desigualtat es verifica per tot x0 RA . En particular, dedum que I est
fitada inferiorment.
Concloem que

mRA RB (f )v(RB ) mRA (I).

RB

Ara, multiplicam per v(RA ) i sumam respecte de RA :

(
)

mRA RB (f )v(RB ) v(RA )

mRA (I)v(RA ) = L(I, PA ).
RA

RB

RA

Per v(RA )v(RB ) = v(RA RB ), per tant el primer membre de la desigualtat anterior s

mRA RB (f )v(RA RB ) = L(f, P ).

RA RB

Passa 2 U (I, PA ) U (f, P ):

22
La prova (exercici) s similar a la de la passa 1.
Es dedueix tamb en particular que I est fitada superiorment. Aleshores, com que

I(x) =
f (x, y)
f (x, y) = I(x),
yB

yB

resulta que tant I com I estan fitades.

Passa 3 Tenim el segent diagrama de desigualtats:
U (I, PA )
L(f, P ) L(I, PA )
passa 1

U (I, PA ) U (f, P )
passa 2

L(I, PA )

Les desigualtats de la part superior esquerra i de la part inferior dreta se segueixen del fet
que L(h, P ) U (h, P ) per qualssevol h i P .
Les de la part inferior esquerra i part superior dreta se segueixen del fet que I(x)
I(x) x A.
Passa 4 Provem el que resta:
Sigui > 0.
f integrable sobre Q P = (PA , PB ) t.q. U (f, P ) L(f, P ) < [passa 3]
U (I, PA ) L(I, PA ) < i
U (I, PA ) L(I, PA ) <
I i I integrables sobre A.
Ara, com que

L(I, PA )

I U (I, PA ) i
A

L(I, PA )

I U (I, PA ),
A

tenim que els 3 nombres

I,

f,
Q

estan entre els nombres extrems del diagrama de la passa 3, i com que > 0 s arbitrari,

I=
f=
I.
A

23
Observacions

1) Aquest teorema expressa

f com una integral iterada. Per calcular

f
Q

primer es calcula la integral inferior (o superior) de f respecte de y, i desprs sintegra la

funci resultant respecte de x.
2) No hi ha res despecial sobre lordre de la integraci: Una prova similar mostra que es
pot calcular

f
Q

primer agafant la integral inferior (o superior) de f respecte de x, i desprs integrar la funci

resultant respecte de y.
Corollari Sigui Q = A B, on A s un rectangle en IRk i B s un rectangle en IRn . Sigui
f : Q IR fitada. Si

f existeix, i a ms
f (x, y) existeix x A
Q

yB

f=

f (x, y).

xA

yB

Corollari Sigui Q = [a1 , b1 ] [an , bn ]. Si f : Q IR s contnua

f=
...
f (x1 , . . . , xn ).
Q

x1 [a1 ,b1 ]

xn [an ,bn ]

Exemple Siguin Q = [0, 2] [1, 2] i f : Q IR donada per f (x, y) = x 3y 2 , tenim que

x=2 y=2
2
2
(x 3y ) =
(x 3y ) =
(x 3y 2 ) = [integram respecte de y]
Q

x[0,2]

x=2

x=0

y[1,2]

x=0

[
]y=2
xy y 3 y=1 =

x=2

x=0

y=1

x2
(x 7) =
7x
2

]x=2
= 12.
x=0

Tamb, seguint lobservaci 2), resulta que

y=2

y=2

(x 3y ) = [integram respecte de x]

(x 3y ) =
Q

x=2
2

y=1

x=0

y=1

x2
3xy 2
2

]x=2
x=0

24

y=2

(2 6y 2 ) = [2y 2y 3 ]y=2
y=1 = 12.

=
y=1

2
Exemple
Siguin Q = [0, 1] [1, 2] [0, 3] i f : Q IR donada per f (x, y, z) = xyz . Per
calcular Q f podem emprar qualsevol dels sis possibles ordres dintegraci.

Integrem respecte de x, llavors respecte de y, i llavors respecte de z; tenim

z=3

y=2

x=1

xyz =
Q

z=3

y=2

xyz =
z=0

y=1

z=3

x=0

=
z=0

y2z2
4

]y=2

x2 yz 2
2

]x=1

z=0

y=1

[ 3 ]z=3
3z 2
27
z
= .
=
4
4 z=0
4

=
z=0

y=1

y=2

z=0

z=3

z=3

x=0

y=1

yz 2
2

Integrem ara respecte de z, llavors respecte de x, i llavors respecte de y; tenim

y=2

x=1

x=1

xyz =
y=1

y=2

=
y=1

1.4

y=2

xyz =
Q

z=3

x=0

9x2 y
2

z=0

y=1

]x=1

y=2

=
x=0

y=1

x=0

xyz 3
3

]z=3

y=2

x=1

=
z=0

9xy
y=1

x=0

[ 2 ]y=2
9y
9y
9
27
=9 = .
=
2
4 y=1
4
4

La integral sobre un conjunt fitat

Definici Siguin S un subconjunt fitat de IRn i f : S IR una funci fitada. Es defineix

fS : IRn IR per
{
f (x) si x S
fS (x) =
0
altrament
Selegeix un rectangle Q que contengui S. Es defineix la integral de f sobre S per

f=
fS ,
S

suposant que la integral de la dreta existeix.

Sha de veure que aquesta definici s independent de lelecci de Q.

25
Q

Lema Siguin Q, Q rectangles en IRn i f : IRn IR una funci fitada que sanulla fora de
Q Q , i.e. f |IRn \(QQ ) 0. Aleshores

f existeix

f existeix.
Q

A ms, en aquest cas,

f=

f.
Q

Prova
Cas Q Q :
: f no s contnua a x}
En aquest cas tenim que f |IRn \Q 0. Sigui E = {x Q

f : Q IR i f : Q IR sn contnues respectivament a Q \ (E FrQ) i Q \ (E FrQ).

Q
Q

Lexistncia de cada integral s per tant equivalent al requeriment que E sigui de mesura 0.
Suposem ara que ambdues integrals existeixen, volem veure que valen el mateix.
Sigui P partici de Q . Considerem P el refinament de P obtingut de P afegint els punts
extrems dels intervals components de Q.
Llavors Q s uni de subrectangles R determinats per P .

26

Q
Q

Si R s subrectangle determinat per P que no est contingut en Q f sanulla a qualque

punt de R mR (f ) 0.
Per tant,

L(f, P ) =

mR (f )v(R) +

mR (f )v(R)

RQ

R*Q

mR (f )v(R)

f
Q

RQ

[P s refinament de P ] L(f, P )

f.
Q

Un argument similar prova que

f U (f, P ).
Q

Ara, com que P s partici arbitrria de Q , tenim que

f=
f.
Q

Cas Q, Q arbiraris:
Agafem Q t.q. Q Q, Q .

27
Tenim que

f existeix

f existeix

f existeix.
Q

A ms, suposant que existeixen,

f=

f=

f.
Q

2
Observaci La definici dabans s independent de lelecci de Q: Si Q, Q sn rectangles
que contenen S, aleshores S Q Q . A ms, fS : IRn IR s fitada i fS |IRn \(QQ ) 0.
Aleshores, pel lema,

fS existeix.
fS existeix

A ms, en aquest cas,

fS =

fS .

Lema a) Siguin h, k : IRn IR funcions. Consideram les funcions max(h, k), min(h, k) :
IRn IR donades per
max(h, k)(x) = max{h(x), k(x)},
min(h, k)(x) = min{h(x), k(x)}.
Si h i k sn contnues a x0 IRn max(h, k) i min(h, k) tamb.
b) Siguin S un subconjunt fitat de IRn i f, g : S IR funcions fitades. Si f i g sn integrables
sobre S max(f, g) i min(f, g) tamb.
Prova
a) Comprovau com exercici que
1
max(h, k) = (h + k + |h k|),
2
1
min(h, k) = (h + k |h k|).
2
A ms, sabem de lestudi de la continutat de funcions que si tenim funcions h, k : IRn IR
contnues a un punt x0 IRn , aleshores |h|, h + k i ch, on c IR, sn tamb contnues a x0 .
Aplicant aix al nostre cas, tenim que max(h, k) i min(h, k) sn contnues a x0 .
b) Per simplificar la notaci, posem F = max(f, g) i G = min(f, g).

28
Sigui Q rectangle t.q. Q S. Aleshores fS i gS sn integrables sobre Q fS s contnua
sobre Q \ D i gS s contnua sobre Q \ E, on D, E Q sn de mesura 0.
Tenim que (exercici):
FS (x) = max{fS (x), gS (x)},
GS (x) = min{fS (x), gS (x)}.
Aleshores FS i GS sn contnues sobre Q \ (D E), essent D E de mesura 0.
A ms, FS i GS sn fitades (ja que fS i gS ho sn).
Llavors FS i GS sn integrables sobre Q F i G sn integrables sobre S.

Proposici (Propietats de la integral) Siguin S un subconjunt fitat de IRn i f, g : S IR

funcions fitades.
a) Linealitat f, g integrables sobre S; a, b IR af + bg integrable sobre S i

(af + bg) = a f + b g.
S

b) Comparaci f, g intrgrables sobre S i f (x) g(x) x S

f
g.
S

A ms, |f | s integrable sobre S i

 


 f
|f |.


S

c) Monotonia Si T S, f 0 sobre S, f integrable sobre T i sobre S

f
f.
T

d) Additivitat Si S = S1 S2 i f s integrable sobre S1 i sobre S2

f s integrable sobre S i sobre S1 S2 ; a ms,

f=

f+
S1

S2

f.
S1 S2

Prova
a) Sigui Q rectangle t.q. Q S.
f, g integrables sobre S fS , gS : IRn IR integrables sobre Q. Aleshores, per linealitat
en el cas dun rectangle,
afS + bgS

29
s integrable sobre Q i

(afS + bgS ) = a

fS + b

gS .

Per ara tenim que afS + bgS = (af + bg)S (exercici).

Aleshores af + bg s integrable sobre S i

(af + bg) = a f + b g.
S

b) Sigui Q rectangle t.q. Q S. Les funcions fS , gS : IRn IR sn integrables sobre Q i

satisfan fS (x) gS (x) x IRn . Aleshores, per comparaci en el cas dun rectangle,

fS
gS .
Q

Aleshores

fS

f=
S

gS =
Q

g.
S

Suposem ara que f s integrable sobre S, vegem que |f | tamb ho s i que

 


 f
|f |.


S

Per |f (x)| = max{f (x), f (x)}, i com que f, f sn integrables sobre S, |f | tamb.
Ara, com que |f (x)| f (x) |f (x)| x S, tenim |f | f |f | i per tant,

|f | =
|f |
f
|f |
S

 


 f
|f |.



c) Sigui Q rectangle t.q. Q S T .

Com que f 0 sobre S, tenim fT (x) fS (x) x IRn . Per tant, per comparaci,

f=
fT
fS =
f.
T

d) Sigui T = S1 S2 .
f s integrable sobre S i sobre T :
- Cas f 0 sobre S:
Sigui Q rectangle t.q. Q S fS1 i fS2 sn integrables sobre Q per hiptesi.

30
Per altra part, tenim que
fS (x) = max{fS1 (x), fS2 (x)} i fT (x) = min{fS1 (x), fS2 (x)}
fS i fT sn integrables sobre Q f s integrable sobre S i sobre T .
- Cas general:
Siguin
f+ (x) = max{f (x), 0} i f (x) = max{f (x), 0} x S.

f+
f

Com que f s integrable sobre S1 i sobre S2 , tamb ho sn f+ i f . Aleshores, aplicant el

cas anterior, f+ i f sn integrables sobre S i sobre T .
Per f = f+ f aleshores, per linealitat, f s integrable sobre S i sobre T .

f=
S

f+
S1

S2

f:
S1 S2

Sigui Q rectangle t.q. Q S. Tenim que

fS (x) = fS1 (x) + fS2 (x) fT (x) x IRn .
Aleshores, per linealitat,

fS =

fS2

fS1 +
Q

fT
Q

31

f+
S1

S2

f.
T

2
Corollari Siguin S1 , . . . , Sk IRn fitats t.q. si i = j Si Sj s de mesura 0. Si
f : S = S1 . . . Sk IR s integrable sobre cada Si , aleshores f s integrable sobre S i a
ms

f=
f + +
f.
S

S1

Sk

Prova
Cas k = 2:
Per additivitat, f s integrable sobre S i sobre S1 S2 i a ms,

f.
f=
f+
f
S1 S2

S1 S2

S2

S1

Sigui Q rectangle t.q. Q S1 S2 . Tenim que fS1 S2 0 a Q \ (S1 S2 ).

Ara, com que S1 S2 s de mesura 0, tenim

f=
fS1 S2 = 0
S1 S2

f=

S1 S2

f+

S1

f.
S2

Cas general:
2

Per inducci (exrecici).

Conveni Dara endavant, ens restringirem a estudiar la integraci de funcions contnues

f : S IR.
Encara que suposem f fitada i contnua sobreS, necessitam qualque tipus de condici, que
involucra el conjunt S, per tal dassegurar que S f existeixi.
Aquesta condici s la segent:
Proposici Siguin S un subconjunt fitat de IRn i f : S IR una funci contnua i fitada.
Si
E = {x0 FrS : no es verifica lim f (x) = 0}
xx0

t mesura 0, aleshores f s integrable sobre S.

32
Prova Sigui x0 IRn \ E, veurem que fS s contnua a x0 , de la qual cosa tendrem que fS
ser contnua a IRn \ E i se seguir el resultat. Distingim 3 casos:
f i fS coincideixen en un entorn de x0 , i com que f s contnua a x0 , fS
i) x0 S
tamb.
ii) x0 extS = (IRn\ S) [lexterior de S, que s linterior del complement de S] fS 0
en un entorn de x0 fS s contnua a x0 .
iii) x0 FrS:
Com que x0
/ E tenim, per hiptesi, que
lim f (x) = 0,

xx0

on en aquest lmit els x que saproximen a x0 sn de S.

Aleshores, com que

{
fS (x) =

f (x) si x S
0
altrament

tamb tenim que

lim fS (x) = 0,

xx0

on en aquest lmit els x que saproximen a x0 sn de IRn .

Per veure que fS s contnua a x0 , hem de veure que fS (x0 ) = 0. Distingim 2 subcasos:
x0 S [f contnua a x0 ] f (x0 ) = 0 fS (x0 ) = 0.
x0
/ S fS (x0 ) = 0 per definici.

Observaci Amb les notacions de la proposici anterior, si FrS t mesura 0 aleshores f ja

s automticament integrable sobre S.
Com que S s fitat, FrS tamb (es un subconjunt de la clausura A, que s fitat). Aleshores
FrS s tancat i fitat en IRn , i per tant compacte. Consegentment, FrS t mesura 0 ssi FrS
t contingut 0.
Tamb tenim el segent resultat:
Proposici Siguin S un subconjunt fitat de IRn i f : S IR una funci contnua i fitada.
i
Si f s integrable sobre S, aleshores f s integrable sobre S

f=
f.

Prova
Passa 1 Si fS s contnua a x0 fS s contnua a x0 i fS(x0 ) = fS (x0 ).
Distingim 2 casos:

33
o x0 extS.
i) x0 S
Aleshores fS i fS coincideixen en un entorn de x0 fS s contnua a x0 i fS(x0 ) = fS (x0 ).
ii) x0 FrS.
fS contnua a x0 limxx0 fS (x) = fS (x0 ).
Per arbitrriament a prop de x0 hi ha punts x
/ S, i per a ells s fS (x) = 0.
Aleshores ha de ser fS (x0 ) = 0.
Ara, com que

fS (x)
o
,
fS(x) =

tamb tenim que limxx0 fS(x) = 0.

s f(x0 ) = 0.
Per com que x0
/ S,
S
Aleshores fS s contnua a x0 i fS(x0 ) = 0 = fS (x0 ).
Passa 2 Provem ja la proposici.
f integrable sobre S fS contnua a IRn \ D, on D s de mesura 0 [passa 1] fS
i f fS 0 sobre IRn \ D.
contnua a IRn \ D i fS |IRn \D = fS |IRn \D f integrable sobre S
S
Sigui Q rectangle que cont S, aleshores

(fS fS ) = 0
fS =
fS
Q

1.5

f=

f.
S

Conjunts rectificables

Definici Sigui S un subconjunt fitat de IRn . Si la funci constant 1 s integrable sobre S,

es diu que S s rectificable (o mesurable Jordan). En aquest cas, es defineix el volum
(n-dimensional) de S per

1.

v(S) =
S

Observaci Aquesta definici est dacord amb la definici

prvia de volum quan S s un

rectangle: Vrem anteriorment que per tot rectangle Q, Q 1 = v(Q). De fet el que vrem fou

que per tot rectangle Q i tota constant c, Q c = c v(Q).

Proposici Sigui S un subconjunt fitat de IRn . Aleshores
S s rectificable FrS t mesura 0

34
Prova La funci 1S : IRn IR, que ve donada per
{
1 si x S
1S (x) =
,
0 si x
/S
i extS, i no s contnua a cap punt de FrS.
s contnua sobre els oberts S
S. Tenim que:
Sigui Q rectangle t.q. Q

S rectificable
1 existeix
1S existeix
S

{x Q : 1S |Q no contnua a x} t mesura 0

[exercici] FrS t mesura 0.

2

A continuaci veim diverses propietats dels conjunts rectificables.

Proposici
a) Positivitat S rectificable v(S) 0.
b) Monotonia S1 , S2 rectificables i S1 S2 v(S1 ) v(S2 ).
c) Additivitat S1 , S2 rectificables S1 S2 , S1 S2 rectificables i
v(S1 S2 ) = v(S1 ) + v(S2 ) v(S1 S2 ).
d) Suposem S rectificable. Aleshores
v(S) = 0 S t mesura 0
rectificable i v(S)
= v(S).
e) S rectificable S
f) Si S s un subconjunt rectificable de IRn i f : S IR s una funci contnua i fitada

f s integrable sobre S.

Prova

a) S rectificable S fitat, 1 integrable sobre S i v(S) = S 1 [per comparaci] |1| = 1

s integrable sobre S i
 





|1| =
1 = v(S).
0  1
S

b) Tenim S2 fitat, S1 S2 , 1 integrable sobre S1 i sobre S2

[per monotonia] v(S1 ) =

1
1 = v(S2 ).
S1

S2

35
c) Tenim S1 S2 fitat, 1 integrable sobre S1 i sobre S2 [additivitat] 1 integrable sobre
S1 S2 i sobre S1 S2 , i a ms

1=
1+
1
1
S1 S2

S1

S2

S1 S2

v(S1 S2 ) = v(S1 ) + v(S2 ) v(S1 S2 ).

d) S rectificable S fitat, 1 integrable sobre S i v(S) = S 1.

Vegem que:
v(S) = 0 S t mesura 0

) 0 = v(S) = S 1 [Q rectangle que cont S] Q 1S = 0 [1S 0] 1S 0 sobre Q,

excepte en un conjunt de mesura 0.

Per com que 1S : Q IR ve donada per

{
1 si x S
1S (x) =
,
0 si x Q \ S
resulta que S ha de tenir mesura 0.
) Sigui Q rectangle que contengui S.

S t mesura 0 v(S) = S 1 = Q 1S = 0, on lltima igualtat es verifica ja que 1S 0

en Q excepte en un conjunt de mesura 0 (el propi S).
e) Tenim S fitat, 1 : S IR contnua i fitada, i a ms 1 integrable sobre S. Aleshores, per
i
una proposici anterior, 1 s integrable sobre S

1=
1

s rectificable i v(S)
= v(S).
S

f) Com que {x0 FrS : no es verifica limxx0 f (x) = 0} FrS bviament, i a ms FrS t
mesura 0, resulta per una proposici anterior que f s integrable sobre S.
2
Exemple Construirem un subconjunt A IR, obert i fitat t.q. FrA no t mesura 0.
Disposem els racionals de (0, 1) en una successi q1 , q2 , . . .
Sigui 0 < a < 1 fixat.
Per cada i ZZ+ , elegim un interval obert (ai , bi ) t.q.
qi (ai , bi ) (0, 1), bi ai <
Aquests intervals se superposaran, per no importa.
Sigui
A = (a1 , b1 ) (a2 , b2 ) . . .

a
.
2i

36
Suposem que FrA t mesura 0 i arribarem a contradicci.
Sigui = 1 a [FrA t mesura 0] (1 , 1 ), (2 , 2 ), . . . intervals oberts que cobreixen
FrA i de longitud total < .
Per altra part tenim que A = [0, 1], ja que A [0, 1] i Q (0, 1) A.
Aleshores [0, 1] = A FrA

(a1 , b1 ), (a2 , b2 ), . . . , (1 , 1 ), (2 , 2 ), . . . cobreixen [0, 1]

[linterval [0, 1] s compacte] k ZZ+ t.q.

(a1 , b1 ), . . . , (ak , bk ), (1 , 1 ), . . . , (k , k ) cobreixen [0, 1].

Aleshores
[0, 1] [a1 , b1 ] . . . [ak , bk ] [1 , 1 ] . . . [k , k ]

1 = v([0, 1])

v([a1 , b1 ]) + + v([ak , bk ]) + v([1 , 1 ]) + + v([k , k ])

< a + = a + 1 a = 1.
Contradicci.
Definici Sigui C IRn1 compacte i rectificable. Siguin , : C IR contnues t.q.
(x) (x) x C. Aleshores el conjunt
S = {(x, t) IRn : x C i (x) t (x)}
es diu regi simple en IRn .
6

grfica de


-

grfica de

37
Observaci Lltima coordenada no s especial en aquesta definici: Si k + l = n 1,
y IRk , z IRl , llavors
S = {(y, t, z) IRn : (y, z) C i (y, z) t (y, z)}
es diu tamb regi simple en Rn .
Lema S regi simple en IRn S compacte i rectificable.
Prova Sigui S com a la definici, veurem que S s compacte i que FrS t mesura 0.
Passa 1 Siguin
G = {(x, t) IRn : x C i t = (x)} (grfica de )
G = {(x, t) IRn : x C i t = (x)} (grfica de )
D = {(x, t) IRn : x FrC i (x) t (x)}
Veurem que Fr(S) G G D.
6

grfica de


-

grfica de

Sigui (x0 , t0 )
/ G G D, veurem que (x0 , t0 )
/ FrS. Tenim 3 possibilitats:
i) x0
/ C. Aleshores U entorn de x0 disjunt amb C U IR s un obert disjunt amb
S que cont (x0 , t0 ) (x0 , t0 )
/ FrS.
ii) x0 C i (t0 < (x0 ) o t0 > (x0 )).
Suposem t0 < (x0 ) (x0 ) t0 > 0. La funci C IR IR donada per
(x, t) 7 (x) t
s contnua i al punt (x0 , t0 ) val > 0 un entorn de (x0 , t0 ) en C IR de la forma
(C V ) (a, b), on V s obert de IRn1 , t.q. (x) t > 0 (x, t) (C V ) (a, b).

38
Ara, (x0 , t0 ) V (a, b) i a ms (exercici) (V (a, b)) S = . Aleshores (x0 , t0 )
/ FrS.
Un argument similar saplica si t0 > (x0 ).
i (x0 ) < t0 < (x0 ).
iii) x0 C
IR IR donada per
La funci C
(x, t) 7 t (x)
s contnua i t0 (x0 ) > 0.
IR IR donada per
Tamb, la funci C
(x, t) 7 (x) t
s contnua i (x0 ) t0 > 0.
s un obert de IRn1 , t.q.
Aleshores V (a, b) entorn de (x0 , t0 ) en IRn , on V C
t (x) > 0, (x) t > 0 (x, t) V (a, b)

V (a, b) S. Per tant, (x0 , t0 )

/ FrS.

Passa 2 S s compacte.
Per definici de cada un dells, tenim que
G S, G S, D S.
Aleshores, per la passa 1,
FrS G G D S

S s tancat.

A ms, S s fitat, i per tant compacte.

Passa 3 G i G tenen mesura 0.

.
2v(Q)
Com que : C IR s contnua i C s compacte, s uniformement contnua > 0
t.q.
|(x) (y)| < x, y C amb |x y| < .
G t mesura 0: Sigui Q rectangle de IRn1 t.q. Q C. Donat > 0, sigui <

Sigui P partici de Q de malla < .

Sigui R = {R subrectangles determinats per P t.q. R C = }.
R R |(x) (y)| < x, y R C.
Per cada R R, elegim xR R C i definim linterval
IR = [(xR ) , (xR ) + ]
(x, (x)) R IR x R C.

39
Els rectangles R IR , quan R recorre R, cobreixen G i el seu volum total s

v(R IR ) =

RR

v(R) 2 2 v(Q) < 2

RR

v(Q) = .
2v(Q)

G t mesura 0: Com el cas anterior.

Passa 4 D t mesura 0.
, : C IR sn contnues i C s compacte M > 0 t.q.
M (x) (x) M x C.
Donat > 0, com que FrC t mesura 0, Q1 , Q2 , . . . rectangles en IRn1 que cobreixen FrC
i t.q.

v(Qi ) <
.
2M
Aleshores els rectangles Qi [M, M ] en IRn cobreixen D i tenen volum total

= .
v(Qi [M, M ]) =
v(Qi ) 2M < 2M
2M
Passa 5 FrS t mesura 0.
Per la passa 1, Fr(S) G G D. Per acabam de veure que aquests 3 darrers conjunts
tenen mesura 0, per tant la seva uni tamb. Aleshores FrS tamb t mesura 0, com a
subconjunt dun conjunt de mesura 0.
2
Teorema de Fubini per regions simples Sigui
S = {(x, t) : x C i (x) t (x)}
una regi simple en IRn . Sigui f : S IR contnua. Aleshores f s integrable sobre S i

t=(x)

f=
S

f (x, t).
xC

t=(x)

Prova Sigui Q rectangle en IRn1 t.q. Q C, i sigui M > 0 t.q.

Q [M, M ] S.
Com que S s rectificable i f : S IR s contnua i fitada f s integrable sobre S

fS existeix.
Q[M,M ]

40
6

Q
C

Sigui x0 Q fixat.
Si x0
/ C fS (x0 , ) : IR IR donada per
t 7 fS (x0 , t)
s 0.
Si x0 C fS (x0 , ) : IR IR donada per
t 7 fS (x0 , t)
s contnua a IR \ {(x0 ), (x0 )}.
Aleshores

t=M

fS (x, ) existeix x Q.
t=M

Per tant, pel teorema de Fubini,

t=M

fS =
Q[M,M ]

Com que

fS (x, t).
xQ

t=M

t=M

fS (x, t) = 0 x Q \ C,
t=M

podem posar

t=M

f=

fS (x, t).

xC

Ara
fS (x, t) =
aleshores ens queda

t=M

f (x, t) si t [(x), (x)]

,
0
si t
/ [(x), (x)]

t=(x)

f=
S

f (x, t).
xC

t=(x)

41
2
Observaci Aquest teorema ens dna un mtode per reduir la integral n-dimensional

f
S

a integrals de dimensi menor, almenys si lintegrant s continu i el conjunt S s una regi

simple.
Exemple Siguin S la regi limitada per les parboles y = 2x2 i y = 1 + x2 , i f : S IR
donada per f (x, y) = x + 2y. Volem calcular S f .
Les parboles intersequen quan 2x2 = 1 + x2 , i.e. quan x2 = 1, per tant quan x = 1.
Tenim que S s la regi simple
S = {(x, y) | x [1, 1] i 2x2 y 1 + x2 },
aleshores

(x + 2y) =
S

y=1+x2

x=1

(x + 2y) =
y=2x2

x[1,1]

x=1

x=1
x=1

(x(1 + x2 ) + (1 + x2 )2 x(2x2 ) (2x2 )2 ) =

=
x=1

[xy + y 2 ]y=1+x
y=2x2

(3x4 x3 + 2x2 + x + 1)
x=1

]x=1
[
32
x 3 x2
x5 x4
= .
+2 +
+x
= 3
5
4
3
2
15
x=1

Exemple Siguin S el tetredre slid limitat pels plans

x = 0, y = 0, z = 0, i x + y + z = 1,
i f : S IR donada per f (x, y, z) = z. Volem calcular S f .
La projecci de S sobre el pla xy (z = 0) s C = {(x, y) | 0 x 1 i 0 y x + 1}, i
S s la regi simple
S = {(x, y, z) | (x, y) C i 0 z 1 x y}.
Aleshores

z=
S

z=1xy

z=

(x,y)C

z=0

(x,y)C

z2
2

]z=1xy
z=0

1
=
2

(1 x y)2 = ()
(x,y)C

Ara, com que C s a la vegada una regi simple, tenim que

1
() =
2

y=x+1

1
(1 x y) =
2

x=1

x[0,1]

y=0

x=0

[
]y=x+1
(1 x y)3

3
y=0

42
1
=
6

x=1

[
]1
1
1
(1 x)4
(1 x) =

= .
6
4
24
0
3

x=0

Observaci Si S no s una regi simple, sovint a la prctica es pot expressar S com una
uni de regions simples que se superposen noms en conjunts de mesura 0. Ladditivitat de
la integral ens diu que podem avaluar

f
S

integrant cada una daquestes regions i sumant tots els resultats.

Exemples
1) Sigui f : S IR contnua, on S s com a la figura

Encara que S no sigui una regi simple, es pot rompre S en regions simples que se superposen
noms en conjunts de mesura 0:

2) Sigui S = {(x, y) IR2 : 1 x2 + y 2 4}.

43
Encara que S no sigui una regi simple, es pot avaluar una integral sobre S rompent S en
dues regions simples que se superposin en un conjunt de mesura 0 (veure la figura), i integrant
sobre cada una daquestes regions separadament.

1.6

Integrals imprpies

Definirem

f
S

en el cas en qu S no sigui necessriament fitat i f no sigui necessriament fitada.

Aquests tipus dintegrals se solen dir integrals imprpies.
Noms estudiarem el cas en qu S sigui obert de IRn .
Definici Siguin A un subconjunt obert de IRn i f : A IR una funci contnua amb
f 0. La integral (ampliada) de f sobre A, es defineix per
{ }

f
f = sup
A

on D recorre tots els subconjunts de A que siguin compactes i rectificables, suposant que
aquest suprem existeixi.
En aquest cas es diu que f s integrable sobre A (en el sentit ampliat).
Ms generalment, si f : A IR s contnua (no necessriament f 0), posam
f+ (x) = max{f (x), 0}
f (x) = max{f (x), 0},
i deim que f s integrable sobre A (en el sentit ampliat) si ambdues f+ i f ho sn; i en
aquest cas posam

f=
f+
f ,
A

on

44
denota la integral ampliada arreu.
Observaci Siguin A un subconjunt obert de IRn i f : A IR una funci contnua; si a
ms A s fitat i f s fitada, ara tenim 2 significats diferents pel smbol

f.
A

Podria significar la integral ampliada, o podria significar la integral ordinria.

Resulta que si la integral ordinria existeix, aleshores tamb la integral ampliada i les dues
integrals valen el mateix.
No obstant aix, persisteix un poc dambigitat, ja que pot existir la integral ampliada i la
ordinria no.
Per evitar ambigitats, farem el segent conveni:
Conveni Si A s obert en IRn , llavors

f
A

denotar la integral ampliada excepte quan es digui una altra cosa.

Lema Sigui A IRn obert. Aleshores C1 , C2 , . . . subconjunts de A que sn compactes i
N +1 per tot N .
rectificables, que la seva uni s A, i que CN C
Prova Sigui
d(x, y) = |x y| = max{|x1 y1 |, . . . , |xn yn |}.
Si E IRn , la distncia de x a E s
d(x, E) = inf{d(x, e) : e E}.
Sigui B = IRn \ A. Per cada N ZZ+ , sigui
DN = {x IRn : d(x, B)

1
i d(x, 0) N }.
N

Les funcions
d(, B) : IRn IR i d(, 0) : IRn IR
donades respectivament per
x 7 d(x, B) i x 7 d(x, 0)
sn contnues.

45

Aleshores DN s tancat de IRn .

Per altra part, sigui C(0, N ) = {x IRn : |x| < N } el cub de centre 0 i radi N . Tenim que
DN C(0, N ) DN s fitat.
Consegentment, DN s compacte.
DN A:
1
x DN d(x, B)
x
/ B [B = IRn \ A] x A.
N

A N DN :
1
x A [A obert] d(x, B) > 0 N t.q. d(x, B)
i d(x, 0) N x DN .
N
El conjunt
1
AN +1 = {x IRn : d(x, B) >
i d(x, 0) < N + 1}
N
s obert ja que d(, B) i d(, 0) sn contnues.
N +1 .
Ara, per definici, tenim que DN AN +1 DN +1 . Aleshores DN D
Per els conjunts DN no sn els que volem ja que poden no ser rectificables.
Construm CN de la segent manera:
N +1 . Aleshores
Per cada x DN , agafam un cub tancat C(x, x ) D
{C(x, x ) : x DN }
s un cobriment per oberts de DN [DN s compacte] nexisteixen un nombre finit que
cobreixen DN ; sigui CN la uni dels corresponents cubs tancats.
Com que CN s uni finita de rectangles, s compacte i rectificable.
Tenim
N CN D
N +1 .
DN C
Consegentment,

N CN = A:

46
N +1 DN +1 A.
) CN D

) A N DN N C
N
N CN .
N +1 :
CN C
N +1 C
N +1 .
CN D

Teorema Siguin A un subconjunt obert de IRn i f : A IR una funci contnua. Elegim

C1 , C2 , . . . successi de subconjunts de A que siguin compactes i rectificables, que la seva uni
N +1 N . Aleshores:
sigui A, i que CN C

|f |, . . . s fitada.
|f |,
f s integrable sobre A la successi
C1

A ms, en aquest cas,

C2

f = lim

f.
CN

(Se segueix daquest teorema que: f integrable sobre A |f | integrable sobre A).
Prova
Passa 1 Cas f 0.
Tenim |f | = f . Com que la successi

f
CN

s creixent (per monotonia), convergeix ssi s fitada.

) Suposem f integrable sobre A. Tenim
}
{

f : D A, D compacte i rectificable =
f
f sup
CN

ja que CN A s compacte i rectificable.

Aleshores la successi

f,

f, . . .

C1

C2

s fitada i

lim

) Suposem que la successi

CN

f,

C1

s fitada.

f.
A

f, . . .
C2

N,

47
1 C
2 [x D
Sigui D A compacte i rectificable D est cobert pels oberts C

x CN per qualque N x CN +1 ] [D compacte] D est cobert per un # finit

M .
dells, i per tant per un dells, diguem-ne C
Aleshores,

f lim

f.

CM

CN

Com que D s arbitrari, se segueix que f s integable sobre A, i que

f lim
f.
N

CN

Passa 2 Cas general.

Tenim:
f integrable sobre A [per definici] f+ i f integrables sobre A [passa 1] les sucessions

f+ ,
f+ , . . . i
f ,
f , . . .
C1

C2

C1

C2

sn fitades.
Ara, tenint en compte que
0 f+ (x) |f (x)|
0 f (x) |f (x)|
|f (x)| = f+ (x) + f (x),
resulta que les sucessions

f+ ,
C1

f+ , . . .

f ,

C2

C1

sn fitades

f , . . .
C2

|f |,

|f |, . . . s fitada.

C1

C2

A ms, en aquest cas,

lim

CN

f+

= lim

CN

lim

f+

f=

f+ i

f+ =

i per tant,

f =
CN

f
A

CN

f
CN

(f+ f ) = lim

= lim

f+ lim

f = lim
A

f
CN

CN

f.
CN

48
Proposici (Propietats de la integral ampliada) Siguin A un subconjunt obert de IRn
i f, g : A IR funcions contnues.
a) Linealitat f, g integrables sobre A; a, b IR af + bg integrable sobre A i

(af + bg) = a f + b g.
A

b) Comparaci f, g intrgrables sobre A i f (x) g(x) x A

f
g.
A

En particular,

 


 f
|f |.


A

c) Monotonia Si B A s tamb obert de IRn , f 0 sobre A, i f integrable sobre A

f integrable sobre B i
f
f.
B

d) Additivitat Si B s tamb obert de IRn , f : A B IR s contnua, i f s integrable

sobre A i sobre B
f s integrable sobre A B i sobre A B; a ms,

f=

f+

AB

f.
AB

Prova Sigui C1 , C2 , . . . una successi de conjunts compactes i rectificables, que la seva uni
N +1 N .
s A i que CN C
a) Per les propietats de comparaci i linealitat de la integral ordinria tenim que

|af + bg| |a|

|f | + |b|
|g|.
CN

CN

Com que ambdues successions

CN

|f | i

CN

sn fitades, tamb ho s

|g|
CN

|af + bg|
CN

A ms,

af + bg s integrable sobre A.

(af + bg) = a

CN

f +b

CN

g
CN

i fent N , resulta:

49

(af + bg) = a
A

b)

f g

f +b
A

g.
A

CN

g, fent N tenim

CN

g.
A

La resta es deriva de qu f, f |f |.
c) Sigui D B compacte i rectificable D A compacte i rectificable. Aleshores, per
definici,

f
f.
D

Com que D s arbitrari, f s integrable sobre B i

f.
f
B

d) Sigui D1 , D2 , . . . una successi de conjunts compactes i rectificables, que la seva uni s

N +1 N .
B i que DN D
Siguin EN = CN DN i FN = CN DN . Llavors EN i FN sn successions de conjunts
compactes i rectificables que les seves unions sn A B i A B respectivament.

N +1 :
EN E

N +1 U entorn de x t.q. U CN +1 EN +1
x CN C
N +1 .
o
xE
x EN

x DN DN +1 V entorn de x t.q. V DN +1 EN +1
N +1 :
FN F

N +1 U entorn de x t.q. U CN +1
x CN C
i
x FN

N +1 V entorn de x t.q. V DN +1
x DN D
N +1 .
x U V CN +1 DN +1 = FN +1 x F

50
Ara, per additivitat de la integral ordinria, tenim

()
f=
f+
EN

CN

Aplicant aquesta equaci a |f | tenim

|f | =
EN

f.

DN

FN

|f | +
CN

|f |

|f |

DN

FN

i per tant,

|f | i
EN

|f | estan fitades superiorment per

FN

|f | +

CN

|f |.
DN

Llavors f s integrable sobre A B i sobre A B.

A ms, fent N a () resulta:

f
f+
f=
B

AB

f.

AB

2
Vegem ara la relaci que hi ha entre la integral ordinria i la integral ampliada:
Teorema Siguin A un subconjunt obert i fitat de IRn i f : A IR una funci contnua i
fitada. Aleshores:

a) La integral ampliada A f existeix.

b) Si la integral ordinria A f existeix les dues integrals valen el mateix.

Prova Sigui Q rectangle t.q. Q A.
a) Sigui M > 0 t.q. |f (x)| M x A.
Si D A s compacte i rectificable

|f |
M M v(Q)
D

(ampliada)

|f | existeix
A

(ampliada)

f existeix.
A

b) Suposam que

(ordinria)

f existeix.
A

51
Passa 1 Cas f 0.
Tenim, per definici,

(ordinria)

f=

fA .
Q

Si D A s compacte i rectificable

f=
fA
fA = (ordinria)
f.
D

(La primera igualat ja que f = fA sobre D, i la per monotonia).

Aleshores, D arbitrari,

f (ordinria)

(ampliada)
A

f.
A

Per altra part, sigui P partici de Q.

Siguin R1 , . . . , Rk els subrectangles determinats per P continguts en A, posem
D = R1 . . . Rk .

Q
Si R s un subrectangle determinat per P tenim que
{
mR (fA ) =

mR (f ) si R {R1 , . . . , Rk }
,
0
si R
/ {R1 , . . . , Rk }

aleshores
L(fA , P ) =

mRi (f )v(Ri )

i=1

i=1

f (ampliada)

f=
Ri

f,
A

on la primera s grcies a la comparaci, i la segona igualtat a ladditivitat.

Com que P s arbitrria,

f (ampliada)

(ordinria)
A

f.
A

52
Passa 2 Cas general.
Considerem
f+ (x) = max{f (x), 0}
f (x) = max{f (x), 0}
Tenim que
f = f+ f
f integrable sobre A en sentit ordinari f+ i f integrables sobre A en sentit ordinari.

Aleshores

f+ (ordinria)

f = (ordinria)

(ordinria)
A

f+ (ampliada)

= (ampliada)
A

f
A

= (ampliada)

f
A

f.
A

(La primera = s grcies a la linealitat, i la segona a la passa 1).

Ara veurem un exemple en el qual per una f : A IR contnua i fitada, on A s obert i

fitat de IR, la integral ordinria no existeix. Lampliada existeix automticament aplicant el
teorema.
Exemple Recordem que a la secci de conjunts rectificables havem construt un subconjunt
A IR, obert i fitat (de fet A (0, 1)), amb FrA que no tenia mesura 0.
Aleshores,

(ordinria)

1 no existeix, per (ampliada)

1 s.
A

Corollari Siguin S un subconjunt fitat de IRn i f : S IR contnua i fitada. Si f s

integrable sobre S en sentit ordinari, aleshores

(ordinria)
f = (ordinria)
f = (ampliada)
f.

Prova Per ser S fitat, i f contnua, fitada i integrable en sentit ordinari sobre S tamb
i
en sentit ordinari, f s integrable sobre S

f=
f.

53
El resultat segent s til en moltes situacions prctiques.
Teorema Siguin A un subconjunt obert de IRn i f : A IR contnua. Siguin tamb
U1 U2
una successi doberts que la seva uni s A. Aleshores

f existeix la successi
|f | existeix i s fitada.
A

UN

A ms, en aquest cas,

f = lim

f.
UN

Prova
Passa 1 Cas f 0.
) Suposem que

f
A

existeix.
Aleshores, per monotonia de la integral ampliada, tenim que per tot N ,

f existeix i a ms
f
f.
UN

UN

Aleshores, la successi creixent

f
UN

convergeix, i

lim

) Suposem que la successi

UN

f.
A

f
UN

existeix i s fitada.
Si D A s compacte i rectificable D est cobert pels oberts
U1 U2 ,
i la compacitat de D implica que D est cobert per un # finit dells, i per tant per un dells,
diguem-ne UM . Tenim que

f=
f
f lim
f.
D

UM

UN

54
Com que D s arbitrari,

f lim

f.
UN

Passa 2 Cas general. (Exercici).

Observaci En aplicar aquest teorema, normalment elegim UN que sigui rectificable i f

fitada sobre UN , llavors la integral

f
UN

existeix com a integral ordinria (i per tant com a integral ampliada) i es pot calcular per les
tcniques usuals.
Exemple Siguin A = {(x, y) IR2 : x > 1 i y > 1} i f : A IR donada per
f (x, y) =

1
.
x2 y 2

f s fitada sobre A, per A no s fitat.

Calculem

f
A

emprant el teorema anterior.

Siguin UN = (1, N )2

UN

UN s rectificable i f s fitada sobre UN , ja que UN s compacte i f s contnua sobre UN .

Aleshores

f
UN

55
existeix com a integral ordinria, de manera que podem aplicar el teorema de Fubini.

f=
x=N

=
x=1

(
=

1
1
N

UN

y=N

x=1

y=1

1
x2 y 2

[
]N x=N
(
)
1 y 1
1
1
1
=
x2 1 1
x2
N
x=1
)

x=N

1
=
x2

x=1

(
=

f=

UN

x=N

1
1
N

Concloem que

)2

(
=

1
1
N
N 1
N

)(

)2
.

f = 1.
A

Exemple Siguin B = (0, 1)2 i f : B IR donada per

f (x, y) =

1
x2 y 2

B s fitat, per f no s fitada sobre B.

Si agafam

(
UN =

)2
1
,1 ,
N

llavors f s fitada sobre UN .

UN

1
N

1
1
N

56
Tenim que

f=
x=1

=
1
x= N

1
x= N

UN

= (N 1)

1
y= N

1
x2 y 2

x=1

1
x= N

1
= (N 1)(N 1)
x2

= (N 1)2 .

f
A

no existeix.

y=1

[
]1
x=1
1 y 1
1
=
(N 1)
2
2
1
x 1 1
x= N x

Concloem que

f=

UN

x=1