*

BEARN COM A NOVELLA.

-Estructura del llibre:

La novella est dividida en tres parts; una introducci en forma de carta-prleg, la
novella prpiament dita, subdividida en dues parts: la primera "Sota el signe de
Faust" i la segona "La pau regna a Bearn" i un epleg que clou la narraci.
La " introducci" s presentada com la justificaci necessria de tota la narraci
posterior.El narrador, don Joan, escriu una carta al seu amic Miquel Gelabert, antic
company de seminari i actual secretari del senyor Cardenal de les Espanyes. El
motiu s demanar-li consell i conformitat per portar a terme les instruccions de don
Toni, mort recentment en "estranyes circumstncies", tot i que ja li avana que
noms admetr " una soluci que no s' oposi a les darreres voluntats del senyor",
per la qual cosa es reserva el dret a recrrer fins a Roma. Els elements i temes que
configuraran l' entramat de la narraci: l' extraordinria personalitat de don Toni i la
fascinaci que el narrador sent per ell, l' angoixa i els dubtes de don Joan respecte
les instruccions rebudes, la seva atribolada vocaci religiosa, el misteri de la mort d'
en Jaumet i el sentiment de culpabilitat del narrador, l' atmosfera de misteri i d'
intriga que ha envoltat la vida i la mort sobtada dels seus senyors esdevinguda amb
una hora de diferncia, la runa de Bearn i la custdia per part de don Joan de dos
mil duros entregats secretament per don Toni.
Quin s explcitament l' encrrec fet per don Toni i el dest que tenen els diners?.
Que l' encrrec s la publicaci de les Memries de don Toni que ens assabentarem
ms endavant.
La novella prpiament dita, es divideix en dues parts que responen a les dues
grans etapes de la vida de don Toni i a una identificaci simblica de cadascuna
amb un mite literari: la primera, "Sota la influncia de Faust", respon a l' poca
tempestuosa . La segona discorre ms aviat dins la calma d' aquestes muntanyes i
el referent literari alludit s "Les Metamorfosis dOvidi ".
La primera part, " Sota la influncia de Faust", consta de vint captols, que
presenten els personatges i el seu entorn,i el transcurs de deu anys de la seva vida,
que el narrador situa cronolgicament entre 1859-1869.Tota la part gira al voltant
del mite de Faust, l' eterna joventut, que el protagonista est disposat a aconseguir.
El protagonista, esperonat per l' estrena del "Faust"de Gounod, a l' pera de Pars i,
desprs de la negativa de dona Maria Antnia, decideix de " vendre" tamb ell l'
nima al diable i se n' hi va amb la seva neboda Xima, smbol de l' amor voluptus.
La segona part, "La pau regna a Bearn", consta de vint-i-tres captols i s' hi relaten
els fets ocorreguts els vint-i-dos anys segents.Don Toni dedica el seu temps a
escriure les Memries amb l' intent de fixar les ltimes imatges del seu mn i fer un
homenatge a dona Maria Antnia. El seu amor voluptus sha canviat per l' amor
costum.
La decrepitud es va apoderant de Bearn, Maria Antnia envelleix i perd la memria.
La decrepitud total i l' arribada del nou ordre social les trobem reflectides, tamb,
en la falta de respecte que els assistents al carnaval demostren envers els seus
senyors.

Els quatre ltims captols expliquen la mort dels senyors, que Lloren Villalonga fa
coincidir amb el final del carnaval.El relat es det per descriure la intensitat del
moment.
D' altra banda, podem parlar d' un parallelisme entre les dues parts: tant en la
primera com en la segona , hi ha un viatge a Pars, assistim a una pera; i a totes
dues hi trobem la visita de na Xima, que t conseqncies determinants per als
personatges. A cada una s' alludeix a avantpassats bearnesos: el mtic de don Toni,
i l' enigmtic don Felip de la sala de les nines.
L' Epleg clou definitivament la novella. Hi trobem referits els nics incidents
ocorreguts amb posterioritat a la mort dels senyors i hi recupera l' enigma ms
deliberat de la novella: La sala de les nines.
Don Joan s' assabenta qu amaga aquesta sala prohibida. Creient interpretar la
voluntat del seu senyor, crema tots els documents que cont "la sala". Impedeix
que s' ha spiga la veritat. Les Memries s
l' nic document que ens permet d' accedir-hi.
L' acusaci que esgrimeixen els membres de la societat abans de marxar, obre un
nou interrogant sobre
l' autenticitat bearnesa de don Toni.
EL NARRADOR:
En aquesta novella, Lloren Villalonga recorre a la tcnica, apresa de Diderot; que
consisteix a oferir al lector una multiplicitat de perspectives pel que fa als fets
narrats.
Aquesta complexitat tcnica sembla que es deu a la influncia de l' escriptor
francs Jean Schlumberger.
A Bearn o la sala de les nines, hi trobem molt determinat des de la introducci qui
"escriu", don Joan Mayol. Narrador subjectiu, adrea el relat -una carta-, una
biografia i una cronologia- al seu amic Miquel, l' interlocutor mut a qui repetidament
es dirigeix i en qui pensa constantment, mentre escriu,com a receptor del text.
Conixer el final de la histria li permet de repertir al llarg del relat, nombroses
anticipacions del futur per avanar accions i moments transcendents i per mantenir
la tensi literria.
Don Joan inclou directament en el relat , fragments de les Memries de don Toni
tant en estil directe com en estil indirecte, accedint a un altre narrador: don Toni.

La darrera novella d'en Lloren Villalonga sBearn o La Sala de las Muecas.

L'autor, tots ho sabem, comen la seva tasca de novellista amb una obra en
catal: l'escandalosa Mort de dama, de fcil i reiterat xit. Que ara, vint-i-cinc anys

desprs, publiqui la seva obra ms ambiciosa en castell no implica un canvi

d'actitud: en Lloren Villalonga, des de sempre, ha practicat aquesta cosa nefanda
-tantes vegades, per, indefugible- i prou corrent al nostre pas que s el
bilingisme. Ja aquella excellent continuaci de Mort de dama que es diu Madame
Dillon, va esser publicada -l'any 1937, si mal no record, i en edici privada- en
castell. I an alternant aix Rosa y negro -o Silvia Ocampo, en la primera versi, en
forma dramtica, que vei la llum a la revista "Brisas"- amb La novella de
Palmira, Fedra amb Faust i els seus contes, dilegs i pastiches amb articles
periodstics i els acudits de madame Dormand.
Semblava, darrerament, mostrar una definitiva inclinaci a expressar-se, com
sembla ms coherent, en catal. Per, mentre anava escrivint la seva ltima
novella, es public a Barcelona la tercera edici deMort de dama. El catal amb qu
aquest llibre venia escrit result irrecognoscible pel mateix autor. No en tenia,
tanmateix, tota la culpa l'editorial barcelonina. Les primeres edicions -fetes a
Mallorca i supervisades per no s quin mestre de la Llengua- eren igualment
deplorables. Serviren, aix no obstant, de model a l'ltima. Entre autor i editor es
creuaren unes cartes, per tal de resoldre una mica la qesti, que no feren ms que
empitjorar-la. Hi havia, a ms, el precedent de La novella de Palmira, on tampoc es
respectaven les formes dialectals, que l'autor hauria volgut intactes a la part
dialogada. El criteri que se segu, tant en l'un com en l'altre llibre, fou, ms que
rigorista, desorientat. L'autor, cansat i enfadat, tradu la part del llibre que duia
escrita i l'acab en castell.
Aix, la traducci del llibre i la dedicaci pertina de l'autor al bilingisme, pot
explicar les seves vacillacions idiomtiques i, sobretot, l'absolut menyspreu que
sent i ha sentit sempre per all que en podrem dir preocupaci estilstica, tan
evident, en canvi -diguem-ho de passada-, i prou reeixida en el seu germ Miquel, el
viva autor de Miss Giacomini. En Lloren, Villalonga noms es preocupa -i en aix
coincideix amb Po Baroja, tan distant d'ell per altra banda- de fer-se entendre amb
la mxima claredat i precisi. Ell maneja i domina el mats i la distinci fins a la
mxima subtilitat, a la manera del seu admiradssim Marcel Proust. Cal dir que
convindria, per, per reeixir del tot en tan delicada empresa dominar tamb
l'idioma?
Bearn s una novella de maduresa, de la maduresa d'en Lloren Villalonga. A les
catstrofes grotesques de dona Obdlia Montcada i de Palmira i a la neurosi i
civilitzada melancolia d'Alcia Dillon i Slvia Ocampo ha succet el seny de Maria
Antnia, exquisidesa femenina entrevista ja per l'autor des de la seva primera obra i
que sembla contrafigurar persones que li han estat, al mn, particularment
estimades.
Bearn s -ja que hem citat Baroja- l'anttesi de la novella barojiana (aquest tipus de
novella que hom vol, una mica esquemticament, fer arrancar en lnia directa, de la
picaresca espanyola). Assentada en la novella francesa tradicional (Balzac,
Flaubert, Stendhal, Proust) i concebuda en la lectura d'obres tan -diguem-ho aixnormals com les de Colette, Mauriac i, especialment, Schlumberger, s'esmera en
una construcci acuradssima, evitant l'ancdota parsita i la distractiva divagaci, i
en una aprofundida realitzaci dels personatges. s, doncs, d'all ms diferent a la
novella d'acci; i l'autor s'endinsa en els mnims motius de vida quotidiana i es ret
a l'estudi psicolgic a tota ultrana. No s casual que una primera versi de la

novella la constitueixi Faust: en Lloren Villalonga es plau d'esbossar les seves

novelles en versions dramtiques; cal que els personatges visquin i s'expliquin per
ells sols. Acceptant la terminologia d'Anouilh -tan clara i tan aclaridora- podrem dir
que els personatges d'en Villalonga no sn dramtics (s A dir, sorprenents), sin
trgics (o sia, prevists, sincers). Ara, aix s, prou civilitzats, sota l'exigent ploma de
l'autor, per a no rebellar-se a l'estil dels de Pirandello o d'Unamuno.
Aquesta classificaci de Bearn dins el tipus de novella psicolgica -tan blasmat avui
dia- no li lleva, per, cap valor d'actualitat. A una altra banda he dit
que Bearn serveix a l'home d'avui. Entre altres coses, precisament perqu no s
una novella de moda. Com no ho han estat mai -tot i essent-ho, i excusau-me la
paradoxa- les novelles de Flaubert, de Dostoievski o de Thomas Mann. Jo no crec en
la supremacia de les novelles engages, corn diuen els francesos -mestres en
terminologia-, o de tmoignage. Com no crec tampoc, naturalment, que no tenguin
aquestes ra d'esser. Bearn s una novella clssica, amb totes les condicions de
proporci i raonabilitat del classicisme: ni venuda a la multiplicitat d'acci d'una
novella de Baroja o de John Dos Passos ni a la morositat d'un Ulysses o d'un relat
de Faulkner. Com no es tanca dins un tremendisme a l'estil de Sartre, per tampoc
en un acaramellament enfits. Tota ella concebuda, com la mateixa ancdota que
explica, sota el signe primordial del seny, es desenrotlla amb un grau de civilitzaci
i d'elegncia que difcilment trobam -per b o per mal- en els autors d'avui.
(Ponent, II, hivern 1956)

Bearn O La Sala De Les Nines de Lloren Villalonga

1.- Comenta el sentit del ttol de la novella. Explica qu representa per l'autor
cadascuna de les dues parts de l'oraci coordinada i per qu utilitza una disjuntiva.
La conjunci o ajunta i separa a la vegada; el lector pot decidir de quedar-se amb la
primera part o b, amb la segona. Si es treu la o, tamb hi hauria l'opci de l's a
dir. Aleshores, el ttol significaria Bearn, s a dir: la sala de les nines.
El ttol de la novella es forma per dues parts ja que el seu argument es centra, sobretot,
en tot all que succeeix a Bearn, de la mateixa manera, que en tot all que succeeix a
la sala de les nines.
La primera part del ttol, s a dir, Bearn s el mn de Tonet i Maria Antnia
(aristcrates rurals). s un mn extingit ja que els senyors s'arrunen, envelleixen i no
tenen fills.La sala de les nines, en canvi, s una habitaci tancada de la casa de Bearn
a la qual ning no t accs, excepte el senyor, tot i que ell, no hi entra des de fa molts
anys.
La primera edici catalana d'aquesta novella fou publicada pel Club dels Novellistes
(Barcelona, 1961) amb el ttol de Bearn. L'any 1965, Lloren Villalonga revis el text i
introdu alguns canvis. Desprs de la mort de l'autor el ttol Bearn o la sala de les
nines ha estat el definitiu.
2.- Tipus de novella:
Quins sn els models i influncies?
Lloren Villalonga, en aquesta novella recorre a la tcnica apresa de Diderot, basada a
oferir moltes perspectives pel que fa als fets narrats. Aquesta tcnica tamb es deu a la
influncia de l'escriptor francs Jean Schlumberger ja que Lloren Villalonga, sembla ser,
havia copiat la multiplicitat de veus narratives de la seva obra Le lion devenu vieux.
Davant de quin tipus de novella ens trobem? Novella psicolgica, novella epistolar,
un llibre de memries, un Bildungsroman o novella de formaci...
Ens trobem davant d'una novella psicolgica; les tcniques narratives corresponen a
les frmules de la narrativa psicolgica. La dinmica de la novella es concentra en Els

estats de l'nima. Bearn, com Il Gattopardo, sn dues novelles psicolgiques

arrelades dins la narrativa realista tradicional.
Tamb es pot parlar de l'obra com una novella de formaci (bildungsroman), doncs est
organitzada entorn de la recerca dels valors que encarna la personalitat del mn de don
Toni.
Relaciona i comenta les opinions que dna Don Toni de Bearn a les Memries sobre la
manera d'entendre la literatura i el tipus de novella que estem llegint.
Don Toni de Bearn, assabentat de les propostes culturals i literries del seu temps, vol
recuperar els perodes de la histria de la humanitat en qu el racionalisme s'ha
imposat en la conducta humana. La Grcia clssica i la Frana de la Illustraci
contrasten amb les propostes del seu moment: el romanticisme, el positivisme i el
naturalisme. Don Toni contraposa els tpics lligats a Alemanya com un pas virtus i
Frana com a smbol de corrupci.
La literatura tamb s fonamental. El mateix don Toni ho expressa a les pgines 40-41.
El mnim a qu pot aspirar la literatura s a expressar en forma intelligible, els estats
de l'nima. El millor escriptor ser el qui ms s'acosti a tal fi, que s per altre part
inaccessible. Rebutja el romanticisme i aposta per la novella miniaturista holandesa.
Ell mateix comenta: Aix com l'art impressionista representa dispersi, la miniatura
significa densitat i concentraci, s a dir, amor (pg.61).
3.- Comenta l'estructura de l'obra seguint els segents punts:
L'estructura externa (explica de quines parts consta la novella i quin s el sentit i
funci de cadascuna d'elles, com s'organitzen els captols,...)
La novella est estructurada en tres parts: una introducci, Sota la influncia de
Faust i La pau regna a Bearn, i un epleg.
L'introducci s una carta escrita pel narrador don Joan al seu amic Miquel Gelabert,
antic company de seminari i actualment secretari del Senyor Cardenal de les Espanyes,
per demanar-li consell i conformitat per portar a terme les instruccions de don Toni.
La primera part, Sota la influncia de Faust, consta de vint captols, a travs dels
quals se'ns presenten els personatges, el seu entorn i el transcurs de deu anys de la
seva vida, que el narrador situa entre 1859 i 1869. Tota la part gira al voltant del mite
de Faust, l'eterna joventut, que el protagonista est disposat a aconseguir.
La segona part, La pau regna a Bearn, consta de vint-i-tres captols i s'hi relaten els
fets que succeeixen en els vint-i-dos anys segents. A excepci dels captols que narren
el viatge de don Toni, dona Maria Antnia i Joan a Pars i Roma, que dura deu setmanes,
els altres captols estan dedicats a explicar la serenitat i l'harmonia s'ha ensenyorit de
Bearn. Els quatre ltims captols (20 a 23) expliquen la mort sobtada dels senyors.

L'Epleg tanca la novella. Es troben els incidents que han succeit desprs de la mort
dels senyors i s'hi recupera l'enigma de la novella: La sala de les nines. Don Joan
crema tots els documents que cont la sala. Impedeix que es pugui conixer la veritable
realitat.
L'estructura interna: la tcnica narrativa del in media res, quins sn els principals
nuclis narratius o moments climtics i per qu,...
La tcnica narrativa s'ordena segons la tcnica d'in media res ja que, al prleg de la
novella, representa que tot s'ha acabat, el protagonista ha mort, i el narrador insinua
dades i crea un ambient d'expectaci en les primeres lnies: ...els senyors moriren fa
prop de dos mesos, la darrera nit de Carnaval, en circumstncies ms aviat
misterioses, de manera que en comenar el relat ja se sap que la histria s acabada.
A partir d'aquest clima comena la veritable narraci, que avana amb un cert desordre
i on hi freqenten els salts en el temps. La narraci, per, progressa lnialment des del
principi fins al final dels fets.
L'estructura temporal: els salts en el temps (Els Flash-back i les anticipacions).
El narrador no ho sap tot i aconsegueix les informacions a partir de les converses,
rumors, suposicions, intucions,...Conixer el final de la histria li permet de repartir al
llarg del relat nombrosos flash-back o anticipacions del futur per avanar accions i
moments transcendents, com: El seu desig era que tot s'ans publicant desprs de la
seva mort i, amb aquesta intenci, m'havia donat setmanes abans de morir, com si
hagus tingut un pressentiment, els manuscrits i els doblers de qu t'he parlat,... (pg
57) , ;dins d'elles ha fixat records i circumstncies; per elles ha sacrificat,..., el pinar de
Sa Cova que tant estimava i que a la fi,..., no haur experimentat la tristesa de veure
tallar. (Passat dem comencen, segons m'acaben de comunicar fa un moment.) (pg.
60),...
4.-El punt de vista:
Quin tipus de narrador hi trobem? Quina s la motivaci per la qual escriu el
narrador? Amb quin/s propsits ho fa?
El narrador de la novella s, bviament, don Joan Mayol tot i que no hi trobem una
nica veu que assumeix la narraci des del principi fins al final. Hi ha un repartiment del
relat: el comparteixen diversos personatges amb un grau d'implicaci diferent, la qual
cosa comporta els punts de vista diferents i l'accs del lector a la psicologia de
cadascun dels personatges. Don Joan Mayol s un narrador subjectiu ja que adrea la
novella o el relat (carta, biografia,...) al seu amic a qui es dirigeix, mentre escriu, com
a receptor del text, amb l'objectiu de fer reviure la figura familiar i venerada que acaba
de perdre.
Don Joan assumeix la narraci en un intent d'autoexplicar-se i explicar la vida i el
concepte d'existncia de don Toni.

 L'ambigitat narrativa i el doble narrador. La forma epistolar(Joan)- les Memries de

Don Toni.
Les Memries de don Toni sn la possibilitat d'abastar els seus records, de donar-ne una
visi global i tancada; sn la seva contribuci a la humanitat. La finalitat, per, s
aconseguir eternitzar el seu parads i provocar dileg i intelligncia. Don Toni crema els
llibres com a punt de partida de la seva escriptura. Per aquest motiu don Joan es
proposa arribar fins al final en la consecuci de l'encrrec ja que per a ell el record
tamb s fonamental i necessari. La seva escriptura es genera pel mateix motiu que la
de don Toni: no oblidar i reviure. Amb un clar parallelisme, don Joan ha escrit tamb les
seves memries i la seva memria de don Toni.
5.- L'espai: comenta i caracteritza els diferents espais on transcorre la novella.
Explica quan apareixen, com es representen, quina funci o sentit tenen dins l'obra.
La finca dels senyors porta el mateix nom que el poble. Es troba entre muntanyes, en la
serra nord de l'illa, envoltada de terres pobres, plenes de roquissans i boscos salvatges.
La casa consta d'un pati interior orientat a migjorn, que s'anomena clasta, on hi ha les
estables i les habitacions del majoral. Al fons hi ha un arc que dna a un altre pati ms
petit des d'on es passa a un rebedor amb una escala ampla que condueix al pis d'honor.
Entrant a l'esquerra, es troba una sala amb un piano, que comunica amb el menjador. A
dalt hi ha els salons i les cambres. L'escala desemboca a una galeria amb tres portes
grans. La porta central comunica amb una pea ovalada quasi sense mobles i
il.luminada per una claraboia. D'all es passa al sal principal amb dos balcons, entre
els quals hi ha una xemeneia de marbre, que dnen al jard. A l'esquerra del gran sal hi
ha la cambra nupcial i a la dreta la porta que comunica amb la cambra del senyor i el
seu estudi. El sal principal s d'una gran magnificncia, folrat de seda de color de cel,
amb miralls i porcellanes. Les dues portes que s'obren als extrems de la galeria
comuniquen, l'una amb una quadreta que serveix d'antesala a l'arxiu i l'altra a diverses
dependncies, entre les quals es troba l'oratori de la senyora. D'aquest oratori comena
una escala secreta que duu a la Sala de les Nines.
Sobre el principal espai de l'obra, Bearn, llegeix-te b el prleg de l'autor a la primera
edici de la novella i que tens fotocopiat i comenta quin sentit li dna i qu representa.
s un espai real? O simblic? O mtic? Per qu?
6.- Explica quin s el marc cronolgic i histric de la novella. Digues i comenta quines
dates, personatges i fets histrics escull Villalonga i els fa aparixer a la novella amb la
intenci d'emmarcar el final d'una etapa de la histria d'Europa. Per fer b aquest punt
et pot ajudar l' Esquematitzaci de la novella que tens fotocopiada i les pgines 3334, 40, 49-54, 162, 194, l'Epleg.
La primera part de la novella, Sota la influncia de Faust, explica el transcurs de deu
anys de la vida dels personatges, que el narrador situa cronolgicament entre 1859 i

1869. Del captol 3 al 12 el narrador situa el relat a l'inici de la seva relaci amb don
Toni, l'any 1859. Els captols 13 a 20, relaten noms unes hores, un capvespre.
La segona part, La pau regna a Bearn, relata els fets ocorreguts els vint-i-dos anys
segents.
-L'any 1811 neix don Toni de la nissaga de Bearn (el1859 t 48 anys). Es cria amb la
seva cosina Maria Antnia. Es casen per ajuntar les dues hisendes. El senyor viatja a
Madrid poc desprs de la invasi dels Cent Mil Fills de Sant Llus i la Regncia d'Urgell el
1823.
-L'any 1859, don Toni amb dona Xima (18 o 19 anys), s'escapa a Pars per assistir a la
representaci de Faust de Gounod.
-De 1862 a 1866 don Toni mant correspondncia amb els Rosa Creu de Prssia. Aquest
mateix any (1866), don Toni expurga l'arxiu de Bearn.
-L'any 1868 hi ha la batalla d'Alcolea i la revoluci de setembre. Isabel II cau i emigra.
Poc desprs, una nit de novembre, el vicari don Andreu visita don Toni.
-El 1877 don Toni visita a Mad Coloma reflectida a les Memries.
-Els darrers anys el senyor escriu les memries.

-El 1890 don Toni explica a Joan que Evans va treure de Pars, Eugnia de Montijo,
que era amant de dona Xima. Na Xima mort juntament a Maria Antnia i don Toni.
Mesos abans, don Toni lliua a Joan les Memries perqu les publiqui.
7.- Comenta els segents personatges de l'obra (explica quan apareixen, com sn
caracteritzats per l'autor, com evolucionen o canvien, quina funci o paper tenen dins la
novella, qu representen o en relaci a quins temes apareixen, quines relacions
s'estableixen entre ells,...).
Don Toni de Bearn: Pel que fa a la descripci fsica i psquica, s un senyor de classe
alta que t una gran casa al camp i posseeix terres a Bearn. s magre, esvelt, menut,
lleig i t uns ulls petits, vius i voltats d'arrugues. Vesteix d'hbit francisc i porta una
perruca blanca. s treballador, sincer, ben intencionat, culte, hbil sofista i dialctic.
Don Toni, tot i ser escptic, desitja fer coneixena amb el cap de l'Esglsia Catlica. Don
Toni de Bearn t greus problemes de fidelitat matrimonial i de paternitat frustrada. s
un racionalista extremat, just i ser, que sobta amb actes cruels i sdics. Els aspectes
fonamentals de la seva ambigitat sn l'actitud de defensa d'un passat destruit i les
bases del seu pensament.
M Antnia de Bearn: s la dona d'en Toni, tot i ser cosins germans. Pel que fa a la
descripci fsica i psquica, s una dona fora bella amb els ulls blaus. T un fort
temperament, per s reservada, franca i sincera. Est molt ben educada i posseeix una
amabilitat percimoniosa. s l'ideal de dona cristiana: moralment correcta i amb una fe

increbantable. L'ambigitat de Maria Antnia enfront de na Xima ve provocada desprs

que signs uns papers, per equivocaci, amb el nom de Xima
Joan Mallol: s fill de pare jornaler i de mare collidora, tot i que mai els conegu. Es
cri amb els senyors don Toni i dona Maria Antnia. Fsicament t els ulls negres, s fort
i gil. Estudia al Seminari, a la ciutat. s un amant de la literatura i la poesia dels
clssics greco-llatins. Al llarg de la seua vida pateix molts conflictes interiors, tant
morals com sentimentals. s bastant conservador i no est d'acord amb les noves idees
que advoquen per l'igualtat social i la desaparici dels estaments i privilegis. s el
model de capell escrupuls amb els principis que el regeixen, es debat entre dos tipus
d'ambigitat, la dels seus orgens i la dels seus sentiments. El fons de sadisme existens
en el capell tenen insinuacions sexuals
Na Xima :s la neboda rfena dels senyors. T deu o dotze anys ms que Joan. s una
senyoreta de bona casa, ben educada i amb una bellesa perfecta, als divuit anys se'n va
a Pars on gasta els diners dels senyors d'una manera depravada. s intelligent, i
manca d'escrpols. s el model de dona inmoral, segons el cristianisme, i viu d'acord
amb els ideals de la Illustraci. Xima s l'encarnaci del dimoni. Ella tempta don Toni,
i representa del Mal i l'instint racional. Don Toni, en canvi, fa una comparaci de na
Xima de tipus celestial. Na Xima t una gran semblana fsica amb Maria Antnia, el
personatge femen que li s ms oposat. Na Xima, doncs, el principi del Mal es confon
amb la dona que representa el principi del B. Aix, na Xima representa l'amor luxuris,
passional i la veritable encarnaci del Mal.
Marqus de Collera: s un fals aristcrata que ha triomfat en poltica i a qui les
senyores admiren. Collera s el pervingut tpic que sap adaptar-se als temps nous.
Miss Moore: una anglesa puritana arrepentida, pinta Tomeu. Quan la pintora voldr
pintar un nebot-nt de Mad Coloma: la pega.
A l'hora de comentar els personatges posa en relaci i compara els personatges
segents: Don Toni / M Antnia, Don Toni / Joan Mayol, Joan / Don Toni. Tingues present
que la novella es construeix sobre la dualitat, l'oposici o l'harmonia de contraris
(aquesta s la idea clau de la concepci del mn de Don Toni).
-La relaci que mantenen Don Toni i M Antnia s un matrimoni. La fidelitat de don Toni
envers Maria Antnia correspon a un home que ja no actua. s un amor costum, un
amor ser, asexuat. s tamb, una fidelitat ambigua, ja que malgrat les numeroses
aventures amoroses anteriors, don Toni afirma que en totes les dones buscava la imatge
de Maria Antnia. La fidelitat dels protagonistes s mitificada a la novella a travs de la
mort dels personatges, fent referncia al mite de Filem i Baucis. A la mort de dona
Maria Antnia li segueix la de don Toni.
-Les relacions entre Joan Mallol i don Toni sn la sortida d'uns impulsos frustrats de
paternitat, ja que Joan Mallol, el narrador, s, segurament, fill seu, tot i que no ha estat
reconegut com a fill seu ni tampoc apareix escrit a la novella. La seva ideologia s

totalment oposada a la del seu amo. Com a fill, per, es converteix en dipositari de
l'herncia de les Memries.
-Don Joan pretn fer una presentaci d'ell i de don Toni. La idea d'oposici entre ells
l'avala el posicionament i l'orientaci que cadascun ha donat a la seva vida. Don Toni es
defineix a partir de l'heterodxia, l'escepticisme, el racionalisme, el pensament
illustrat... mentre que don Joan representa l'ortodxia religiosa. Des del comenament
s'estableix una relaci molt estreta entre ambds per que es va consolidant amb el
temps. Hi ha un important parallelisme entre els dos pel fet d'estar enamorats de dona
Xima.
8.- La temtica de la novella. Aquest s el punt ms complex i difcil del treball per
tamb s el punt ms important perqu s el que ens ha de donar el sentit ltim de
l'obra de Villalonga. Per tot aix, cal que el comentis a fons. Amb l'ajuda de la
bibliografia de la qual disposes, has de desenvolupar els punts segents i fer-ho a partir
del comentari de fragments i cites representatives de la mateixa novella:
8.1. Visi elegaca de la decadncia de l'aristocrcia mallorquina i d'un estat de coses,
una societat i un ordre determinats. La visi nostlgica i idealitzadora d'un mn i d'un
sistema de valors que s'acaben i estan condemnats a extingir-se (el mite de Bearn).
Pgines 22-24, 24-27, 49, 60-61, 96, 122-123, 123-124, 131-132, 137, 195-196, 209,
221.
En relaci a aquest tema, comenta les referncies a la visi que Don Toni t del futur i
del Socialisme i de la nova classe social representada pel Marqus de Collera. Pgines
44-45, 52-53, 73-74, 130, 139-140, 164, 183-184, 187-189, 194, 238.
8.2. El pensament de Don Toni (i de l'autor): La concepci del mn basada en un
sistema de dualitats i l'harmonia de contraris. L'ambigitat de la veritat i la realitat.
La dicotomia B / Mal (pgines 37, 46, 80, 93, 95, 98, 123, 212)
La dualitat Du / Dimoni (pgines 82,128, 182,202, 212, 238)
La dualitat Ortodxia / Heterodxia (pgines 16-17, 46)
La dualitat Racionalisme / Irracionalisme (pgines 24, 203, 242)
En relaci a aquest tema s fonamental l'epleg i el sentit de la Sala de les nines.
Comenta el sentit i la funci que exerceix a la novella (et pot ajudar el Resum de
l'epleg de les fotocpies) i les pgines 27, 89, 125-127, 199-200, 200-201, de la
novella.

BIBLIOGRAFIA.

Villalonga, Lloren; Bearn o La sala de les nines; Editorial Edicions 62, Collecci
Les millors obres de la literatura catalana, num. 43, 18a edici.
SOBRE L'AUTOR.
Biografia de l'autor.
Lloren dVillalonga (1897- 1980) va nixer i moir a la Ciutat de Mallorca. La seva
mare era maonesa i el seu pare un militar mallorqu. Va estudiar medicina,
s'especialitz en psiquiatria. Fou escriptor bilinge, habia adoptat una actitud hostil
envers els intellecutals catalanistes de Mallorca, als quals satiritas en la
novella Mort de dama (1931). S'afili a la Falange Espaola. Per a partir del
moment que hesita la versi original de la novellaBearn (1961) ja noms va
publicar en aquesta llengua i s'integr del tot en la contura catalana.
Bon conoixedor de la literatura francesa, la seva obra acusa la infuncia de Voltaire,
d' Anatole France i de Marcel Proust.
Altres obres de l'autor.
Va escriure quinze novolles, cinc reculls de contes, sis obres de teatre i els
quinzeDesbarats. I a ms, va collaborar extensament en la premsa de Mallorca i
Barcelona. Mort de dama (1931), Bear o La sala de les niez (1961), L'hereva de
Donya Obdlia (1964),L'angel rebel (1961), Les fures (1967), El
misantrop (1972), Desbarats (1965).
2. GENERE NARRATIU
s una elegia d'aqueslls personatges i formes de vida destinats a desaparixer.
Encara que tamb la podem considerar una novella simbolista per la sala de les
nines.
3. TEMA DE L'OBRA
3.1 Digues quin o quines sn els temes de l'obra.
La desaparici d'un llinatge noble.
4. L'ARGUMENT I LA TRAMA. L'ESTRUCTURA
4.1 Resumeix l'argument de l'obra, ordena'l en plantejament, nus y
desenlla.
L'obra est dividia en tres parts. La introducci es presenta en forma de carta
dividida en dues parts. A la introducci, Joan, capella de la casa i possiblement fill
de don Toni, escriu una carta al seu amic Miquel, amic del seminari. Li escriu perqu
necesita consell ja que l'ltima voluntat de don Toni era que les
seves Memries fossin publicades. En aquesta part es descriuen diferents fets des
de la fascinaci que Joan sent per don Toni, la seva vocaci religiosa, la mort de
Jaumet (un nen al que li deixen al seu crrec), fins la mort dels senyors esdevinguda
en extranyes circumstncies.
Aquesta carta es divideix en dues parts, sn les dues etapes de la vida de don
Toni. Sota la influencia del Faust s la primera i correspon a l'poca en que don Toni
sembla que vol no perdre el temps. El mite de Faust, l'eterna joventud, s el que
don Toni vol aconsegir. Ven l'nima al diable anant-se amb la seva neboda Xima a
Pars. Arriba a separar-se de la seva dona per haber tingut algunes aventures
extramatrimonials. s en aquesta part on es fa referencia a Pars constantment. Una
poca tempestuosa podrem dir. El final d'aquesta part fa referencia a la tornada de
Xima a Bearn, ve a demanar-li al seu oncle que torni amb ella a Pars. Don Toni li diu
que no perqu s'adona que l'eternitat s'aconseguix fixant el temps. s cuan
comena a escriure les seves momries, a reflexionar sobre les cosas. La segona
part La pau regna a Bearn que s l'poca en que don Toni i la seva dona, Maria
Antonia, tornen a viure junts, regresa la calma. Trancrre a Bearn, un lloc tranquil,
noms es mourn a Roma per complir la illusi de la vida de Joan, veure al Papa.

Don Toni es dedica a escriure les seves Memriesi la seva dona es dedica a resar.
Donya Maria Anrnia comena aqu a perdre la memoria i els senyors cada vegada
estan ms podres. Ja no es respecta l'ordre social, aix es reflexa al Carnaval on el
roben i intenten ocupar les estances de la casa. El final d'aquesta part relata la mort
de don Toni y dona Maria Antonia. Joan la descriu com una mort sobtada, en
extranyes circumstncies dit aix per don Joan ja que els seus protectors es van
suicidar per no ho vol assumir.
L' Epleg relata els fets ocorreguts desprs de la mort dels senyors. Dos menbres de
Prssia visiten a don Joan i aquest descobreix que a La sala de les nines hi ha
documents que els dos menbres estan interessats en investigar. Aquest apartat en
fa pansar que tal vegada el senyor Bearn no era ell, s a dir, que no era dels Bearns
autntics.
4.2 Explica si l'argument i la trama coincideixen.
L'argument no coincideix amb la trama ja que els fets no es narren de manera
ordenada i coherent, s a dir, IN MEDIA RES. Al comenar l'obra, ja sabem que est
acabada. Comena pel final, relatant que els senyors han mort i continua amb la
explicaci de la vida de don Toni Bearn.
5. EL TEMPS
5.1 El temps de la histria.
El relat explica la vida de don Toni, que don Joan situa entre 1859 i 1890. En
aquesta poca Joan tenia deu anys. Es una poca en que la noblesa t molta
importncia i el clergue s molt influent.
5.2 El temps del discurs.
El temps no s lineal. Comena explicant la mort del seu protector i segeix relatant
la seva vida. La narraci sobre la vida de don Toni, s que es fa d'una manera lineal
ja que comena a un any (1859) i acaba amb la mort dels senyors.
6. L'ESPAI
6.1 Descriu l'espai on es desenvolupa l'obra
L'acci es desenvolupa en un ambit rural. A la casa dels Bearn situada a una ciutat.
La casa est apartada de la ciutat, s'ha de caminar una mica per arribar. Per aix,
estan una mica lluny de tot el barull de la gent. Tamb aparixen les ciutata de
Pars, on es viu el glamour francs, i Roma.
7. ELS PERSONATGES
7.1 Explica com estan presentats els personatges.
El personatges estan caracteritzats de forma directa. Don Joan s'encarrega de
descriure-los, ja sigui dient com sn o tamb amb la introducci de fragments de
converses reproduides en les quals resalta alguns caracters.
7.2 Descriu com sn els principals personatges
Els personatges principals sn don Toni, don Joan i la senyora Bearn.
Don Toni s l'amo de la casa. s una persona optimista i li agrada estar alegre, veu
sempre la part positiva i mai no volia estar enfadat. Li agrada que les coses es facin
b. Est orgullos del que t i de qui s. La seva aparena s la confluencia entre
l'intellectual de slida formaci i l'aristcrata que excerceix els seus poders. Mant
una actitud escptica i irnica. Detesta la ignorncia i per aix s que li agrada
llegir, es refugia en els llibres dels filsofs i escriptors que t'ensenyen. s partidari
del progrs (l'auto-mobile s una mostra. El matrimoni Bearn no va tenir
descendents per don Joan s probablement el seu fill. Sent admiraci per la seva
dona i aix ho mostra a les sevas Memries que podrien sonsiderar-se dedicades a
maria Antnia.

Don Joan s el protegit de don Toni, pel qual sent veritable admiraci, i testa
estudiant per a sacerdot, estudis que li paga don Toni. Intenta absorbir alguns dels
coneixenents de don Toni. Per hi ha alguns amb els que no est d'acord. Per
exemple quan don Toni considera que ha de fer esport per ser un home fort (com
els atletes grecs).
La senyora Bearn, Maria Antnia, podria considerer-se un personatge clau ja que li
ofereix al seu marit, desprs d'haver estat separats, el costat necessari. Es refugia
en la religi i es converteix en fervent devota. s una dona de gran classe per
reservada.
7.3 Tipus de personatges.
Els personatges principals sn don Toni, don Joan i Maria Antnia. Don Toni s un
personatge que es podria considerar rod ja que en un principi est capficat amb el
mite de Faust i fa algunes locures, i desprs es torma ms tranquil preocupat per
viura al costat de la seva dona la resta dels seus dies. Don Joan s un personatge
pla ja que no varia en tot el relat. s un protagonista per tamb narrador. Al igual
que don Joan, Maria Antnia s un personatge pla, sempre s la mateixa, conserva
la seva essncia.
Na Xima, la neboda de don Toni, s un personatge secundari. Apareix en tres
moments al relat. Al principi quan don Toni es va amb ella a Pars, una segona
vegada quan torna per emportar- se una altra vegada al seu oncle a Pars i l'ltima
vegada que apareix de manera important s al Carnaval, quan mor. En el viatge a
Pars que els Bearn i don Joan realitzaren tamb apareis per de forma fuga en el
sentit de que ella no parlam sino que la recorda don Joan i la veuen al carrer.
Els menbres que vnen de Prssia sn personatges fugaos, al igual que el Papa i
els servents de la casa.
8. NARRADOR I PUNT DE VISTA
8.1 Explica des de quina perspectiva o punt de vista relata els fets el
narrador.
Dn Joan s qui relata els fets. s un relat fonamentat en converses ja que es
reprodueixen constantment al llarg de la novella. Don Joan excergeix de narrador
protagonista ja que relata el que veu, el que escolta i el que ell mateis ha viscut
participnt' hi en el relat. s un narrador intern testimoni i protagonista. Per no hi
trobem una nica veu ja que hi ha un repartiment del relat, diversos personatges
participen coniexent aix la forma d' sser d'ells. Els altres personatges que narren
sn prxims al narrador principal. Don Joan escriu la carta al seu amic Miquel, a qui
va dirigida i al que fa --++++++++++++++++++++++++++++++++++++
++++++++++++++++++++++++allusi en diverses ocasions, per no pot
evitar la implicaci subjectiva ja que quan parla de don Toni es nota l'adimraci que
sentia per ell. Aquest narrador no ho sap tot ja que ho va descobrint amb les
converses, intuicions, rumors, etc. El relat est estucturar de manera in media
res, hi ha tamb salts al passat flash-back. En el moment que don Joan cita alguns
pargrafs de les Memries, don Toni es converteis en un narrador tamb.
9. INTERS DE L'OBRA
9.1 Destaca alguns dels aspectes pels quals recomanaries o no la lectura
d'aquesta obra.
s una obra que per entendre- la ha de ser llegida dues vegades. Aix i tot, es poden
treure conclusions distintes. L'obra en si s interesant per tal vegada s massa
pesada. Les converses tenien un doble sentit al igual que molts altres fets. s a dir,
que el relat s costs de llegir, i no ho dic per les 250 pgines, sino pel llenguatge.

La meva edici era en mallorqu i, encara que jo entenc el ctala per no el parlo,
m'ha costat una mica entendre segons quines frases o construccions.
A m, sincerament, no m'ha agradat perqu m'ha no ha sigut una lectura agradable,
m'ha costat entendre-la aix i tot, tal vegada no l'haur acabat d'entendre.
Haig de destacar que el ttol no m'aclareix les idees ja que no se si s el ttol tot jun
o separat. Si va separat t una interpretaci Bearn o La sala de les nines o es
refereix als Bearn o al secret que es guarda a la sala de les nines. Si va tot junt,
resulta molt ambig ja que no se sap aque es vol referir l'autor. L'ambigitat domina
el relat.

Bearn es a Mallorca lo que El gatopardo a las dos Sicilias. Como en la novela de

Lampedusa, en la obra de Villalonga asistimos a la liquidacin de los restos del
Antiguo Rgimen, ante la mirada entre curiosa e indiferente de un noble que se
erige en personaje central.
En Bearn, don Antonio de Bearn, casado con su prima Mara Antonia y sin
descendencia, sabe que con l se extingue la grandeza de su casa, de orgenes
navarros, sobre la isla de Mallorca. Pero lejos de acomodarse a los tiempos o de
luchar contra la marea de la historia, don Antonio se entrega a sus propios placeres
decadentes, que incluyen tanto aficiones ilustradas (la construccin de automviles
a vapor y la lectura de Voltaire y Diderot) como escapadas francamente feudales
(castigar al mayoral de su finca a correazos, o seducir a las muchachas de sus
dominios y aun a su propia sobrina).
Fruto de las relaciones ilegtimas de don Antonio es el seminarista y luego sacerdote
Juan Mayol, criado por los Bearn y albacea literario del seor. Pues cuando el
anciano matrimonio muere en circunstancias misteriosas, Juan queda como nico
amigo de su memoria, el nico que puede reconstruir, sobre la base de las
Memorias de don Antonio, el periodo durante la segunda mitad del siglo pasado en
el que se produce la decadencia definitiva del dominio de Bearn.
Dos elementos dinamizan la trama. Uno, las sbitas reapariciones de Doa Xima, la
sobrina seducida por don Antonio en Pars y que llega a convertirse en una
personalidad del Segundo Imperio. El otro, la existencia de una recndita Sala de las
Muecas donde cierto antepasado de los tiempos de Carlos IV, don Felipe, se dedic
a su aficin por el travestismo, y donde muri. Esta habitacin proporciona un
misterio y un eplogo en el que se vincula a don Antonio con la masonera y que
parece ms a propsito para escandalizar a los lectores de los aos cincuenta que a
tono con el resto de la novela.
Tiene un particular inters el punto de vista del narrador, Juan Mayol,
extraordinariamente discreto (su ilegitimidad se sospecha, nunca se afirma) y
dividido ante la enorme figura de don Antonio. Pues si por un lado teme su
condenacin y como capelln de la casa se preocupa por las perversiones del
ltimo Bearn, por otro no puede evitar admirar el espritu ilustrado que habita en l;
y, en ltima instancia, alberga sentimientos filiales que slo parcialmente son

correspondidos por don Antonio, que aprecia a su bastardo pero que, como todos
los seores (y esto lo constata Juan a menudo) tiene el corazn de piedra.
Luis G. Prado