2c Jocsequencial

Tema 2: Jocs sequencials amb informacio
perfecte
2012
1
c xavier calsamiglia

Index
Jocs en forma extensiva i inducci
o cap enrere
Elements essencials dun joc
El plantejament correcte dun joc
Importa lordre dactuaci
o?
Lavantatge de jugar primer
Eficiència de lequilibri dun joc

Experiment: joc dentrada en un mercat
Lempresa establerta, B, es l
unica botiga que hi ha al poble i
fa uns beneficis anuals de 20e .
Lempresa A (lentrant potencial) pot fer uns beneficis de 5e

invertint en un projecte independent. Per`
o tambe està
considerant la possibilitat de posar un altre botiga en el
mateix poble i compartir les vendes a mitges amb B. Posar
una botiga nova al poble requereix una inversio irrecuperable
de 3e .
Quan B sassabenta de les intencions dA, amenaca amb una

guerra de preus venent tot a preu de cost. B faria uns
beneficis nuls i A perdria 3e degut als costos fixos addicionals.
Lempresa establerta B tambe podria decidir acomodar-se i
compartir pacficament els beneficis amb lempresa entrant,
A. En aquest cas, els beneficis dA foren 7e i els de B 10e .
Lempresa establerta B pren la seva decisi

o sabent què ha
decidit lentrant A.

o cap enrere

Els beneficis en el joc dentrada en un mercat

I
Lempresa A ha de decidir si entrar o no. Les conseq

uències
de la decisio dA depenen de la decisi
o de B.
Entrar
No entrar
I
Represàlies
7
5
-3
5
Lempresa establerta B ha de decidir si ajustar-se a la nova

situacio o prendre represàlies. Les conseq
uències de la decisio
dA depenen de la decisi
o de B.
Entrar
Not entrar
I
Acomodar-se
Acomodar-se
Represàlies
10
20
0
20
Qu`
e faries?

o cap enrere

El joc dentrada en un mercat en forma extensiva I

A juga primer i te dues opcions. Si no entra sacaba el joc.
A
n

o cap enrere

El joc dentrada en un mercat en forma extensiva II

B nomes juga si A entra. Te dues opcions. El joc acaba aqu.
a
e
B
r
A
n

o cap enrere

El joc dentrada en un mercat en forma extensiva III

Afegint els pagaments del jugador A
a
e
B
r
A
n
-3

o cap enrere

El joc dentrada en un mercat en forma extensiva IV

Acabem afegint els pagaments del jugador B.
a
e
B
r
A
n
7, 10
-3, 0
5, 20
Comencenm plantejant-nos el problema de B

o cap enrere

Equilibri dinduccio cap enrere I

Comencem plantejant-nos el comportament de B
7, 10
r
n
7, 10
-3, 0
5, 20
Si A entra, B ha de triar entre 10 o 0. Triarà acomodar-se i

obtenir 10e
A pot anticipar aix`

o i sap que si entra acabarà tenint 7

o cap enrere

Equilibri dinduccio cap enrere II

I determinem lequilibri del joc.
7, 10
7, 10
7, 10
A
n
I
I
I
10
-3, 0
5, 20
Lempresa entrant A decidirà entrar ( 7e es millor que 5e )

Lamenaca de lempresa establerta no era creble.
En un equilibri dinducci
o cap enrere, cada jugador juga
òptimament a tots els nodes de decisi
o de larbre anticipant
que els altres tambe triaran `
optimament ( es a dir, juga una
estratègia seq
uencialment racional).
o cap enrere

Primera llico
Mira endevant i raona cap enrere
11

o cap enrere


I
Els elements essencials dun joc s

on jugadors, accions,
informacio, estratègies, utilitats, conseq
uències i equilibris.
Els jugadors, les accions i els resultats conformen el que

sanomena regles del joc.
Lobjectiu del modelador es utilitzar les regles del joc per

determinar lequilibri
Definirem aquests termes en el contexte dun joc seq

uencial senzill.
12

El joc de la campanya electoral

I
I
I
I
I
I
13
Teresa Amer es lalcaldesa duna ciutat. Jordi Brau es l

unic adversari
potencial en les properes eleccions.
Amer està considerant posar en marxa una propaganda electoral
agresiva desacreditant al seu opositor potencial.
Brau ha de decidir si es presenta a les eleccions o es retira.
Hi ha quatre resultats possibles segons quines siguin les combinacions
daccions que els candidats trin (propaganda-presenta,
propaganda-retira, no propaganda-entra i no propaganda-retira).
Amer prefereix que Brau es retiri. Com a consideraci
o secundària, li
agradaria estalviar-se els costos de la propaganda.
El que prefereix Brau es entrar sense que Amer faci la campanya de
propaganda. El pitjor que li pot passar es entrar i que Amer hagi
decidit la campanya desacreditadora: no nomes perdria les eleccions
sino que es q
uestionaria el seu futur com a poltic. Brau considera
pitjor retirar-se quan Amer no fa la campanya propagandstica ( es
retrata com a poltic dèbil) que quan Amer la posa en marxa (es
justificable mantenir-se al marge i no cremar-se en una situaci
o on te
tan poques possibilitats de guanyar a lalcaldesa en actiu).
Amer tria primer. Brau pot decidir si es retira sabent què ha fet Amer.

El joc electoral en forma extensiva I

Aquest es larbre del joc: Amer juga primer i despres Brau, sabent
el que ha fet Amer, decideix la seva acci
o.
entrar
1, 1
retirar-se
3, 3
entrar
2, 4
retirar-se
4, 2
Brau
propaganda
Amer
no propaganda
Brau
14

El joc electoral en forma extensiva II

Utilitzarem els n
umeros de l1 al 4 per representar les utilitats
dAmer: donarem 4 punts al resultat preferit i 1 al darrer.
entrar
1, 1
retirar-se
3, 3
entrar
2, 4
retirar-se
4, 2
Brau
propaganda
Amer
no propaganda
Brau
15

El joc electoral en forma extensiva III

Utilitzarem els n
umeros de l1 al 4 per representar les utilitats den
Brau: donarem 4 punts al resultat preferit i 1 al darrer.
entrar
1, 1
retirar-se
3, 3
entrar
2, 4
retirar-se
4, 2
Brau
propaganda
Amer
no propaganda
Brau
16

El joc electoral: solucio per induccio cap enrere I

Si Amer fa propaganda, Brau preferirà retirar-se (3) a entrar (1). Si
Amer no fa propaganda, Brau preferirà entrar (4) a retirar-se (2).
3, 3
entrar
1, 1
retirar-se
3, 3
entrar
2, 4
retirar-se
4, 2
Brau
propaganda
Amer
2, 4
no propaganda
Brau
17

El joc electoral: solucio per induccio cap enrere II

Amer pot anticipar el que farà Brau i per tant sap que si tria
fer propaganda tindrà 3 i si no tindrà 2
3, 3
entrar
1, 1
retirar-se
3, 3
entrar
2, 4
retirar-se
4, 2
Brau
propaganda
3, 3
Amer
2, 4
no propaganda
Brau
La solucio del joc es que Amer farà propaganda i en Brau decidirà

retirar-se. Tots dos obtenen la seva segona millor opcio.
18

Definicions bàsiques
Jugadors Son els individus que prenen decisions. Cada jugador
tria les seves accions amb lobjectiu de maximitzar la
utilitat. En el nostre exemple els jugadors son Amer i
Brau.
Accions Una acci
o o jugada es una decisi
o que el jugador pot
prendre. El conjunt daccions descriu totes les
alternatives disponibles del jugadors. El conjunt
daccions dAmer es {propaganda, no propaganda},
abreviadament {p, n}. El conjunt daccions de Brau
es {entrar, retirar-se}, abreviadament {e, r}.
la successi
Trajectòria Es
o de jugades que els jugadors fan.
Informacio Hi ha informaci
o perfecte: tots els jugadors poden
veure les accions prèvies dels altres jugadors (no hi
ha accions amagades).
19

Coneixement comu
Suposem que tots els jugadors entenen de la mateixa manera les
regles del joc. Això inclou
1. La llista de jugadors.
2. Les accions disponibles per a tots els jugadors.
3. Les utilitats de tots els jugadors per a cada combinacio
possible daccions.
4. Que tots els jugadors s
on racionals.
5. Que cada jugador sap que els altres jugadors saben tot això.
20

Estratègies
Un dels conceptes mes importants de la Teoria de Jocs es la nocio
destratègia.
Definicio Per a un jugador, una estrat`
egia es un pla
contingent complet.
Veiem les estratègies dequilibri del joc de la campanya electoral:
21
Lestratègia dequilibri dAmer es p.
Lestratègia dequilibri de Brau es una proposicio condicional:

retirar-se si Amer fa propaganda i entrar altrament. Escrivim
aquesta estratègia llistant en un vector les accions triades a
cada node de decisi
o, (r, e).
El perfil dequilibri es un vector amb les estratègies de tots els

jugadors com components. En el joc considerat, el perfil
estratègic dequilibri es (a, (r, e)).

Perfil daccions i utilitats
entrar
1, 1
retirar-se
3, 3
entrar
2, 4
retirar-se
4, 2
Brau
propaganda
Amer
no propaganda
Brau
22
Tot perfil estratègic genera un perfil daccions (o traject`

oria)
que descriu la successi
o de jugades que correspon a les
estratègies triades pels jugadors.
En el joc de la figura, si el perfil estratègic dequilibri es
(a, (r, e)), la successi
o de jugades es Amer fa propaganda i
Bertomeu es retira. Formalment, la traject`
oria dequilibri es
a r.
Els pagaments dequilibri (o utilitats dequilibri) son els
nivells dutilitat que es troben en el node terminal al final de
la trajectòria dequilibri, 3, 3.

El joc dhoquei
23
Dos equips dhoquei han de jugar un partit. Els dos

entrenadors estan considerant si jugar a latac o triar una
tàctica defensiva.
La tàctica triada per lequip 1 es aparent des del primer

moment segons quin sigui lequip titular.
Lequip 2 te uns jugadors molt versàtils que poden jugar

perfectament qualsevol de les dues tàctiques.
Lequip 2 pot decidir la tàctica sabent què ha decidit lequip

1: es un joc seq
uencial on lequip 1 juga primer.

Pagaments en el joc dhoquei

I
A la taula seg
uent shi detallen les conseq
uències en termes de
gols marcats per lequip 1 per a cada una de les possibles
combinacions daccions. (Lequip 1 tria la fila i el 2 la
columna)
Atac
Defensiva
I
24
Defensiva
3
2
1
2
A la taula seg
uent es resum el mateix per lequip 2 (lequip 1
tria la fila i el 2 la columna)
Atac
Defensiva
I
Atac
Atac
Defensiva
4
2
1
1
Què faries si ets lentrenador de 1? I el de 2?


Plantejament del joc de hoquei

Aquesta podria ser la manera de representar el joc del hoquei en
forma extensiva
3, 4
1, 1
2, 2
2, 1
A
d
B
Quina es la solucio?
25

Solucio del joc de hoquei

Com en el jocs anteriors, obtenim la soluci
o per induccio cap
enrere.
3, 4
3, 4
1, 1
2, 2
2, 1
3, 4
A
d
2, 2
perfil estratègic dequilibri (a, (a, a))

trajectòria dequilibri
aa
utilitats dequilibri
(3, 4)
26

Una solucio alternativa del joc dhoquei

1. Les utilitats haurien de ser representacions correctes dels
objectius dels jugadors. Fer molts gols es important, però
lobjectiu mes important es guanyar el partit.
2. Proposem una nova funci
o dutilitat que doni 3 punts al
guanyador, 1 a cadascun si hi ha un empat, i 0 al perdedor.
0, 3
1, 1
1, 1
3, 0
A
d
B
que te una solucio diferent:

27

Una solucio alternativa del joc dhoquei

perfil estratègic dequilibri (d, (a, a))
trajectòria dequilibri
da
utilitats dequilibri
(1, 1)
0, 3
0, 3
1, 1
1, 1
3, 0
a
1, 1
A
d
1, 1
28

Segona llico
Abans de decidir, assegurat que saps el que vols i el que els
teus oponents volen
29

Importa lordre dactuacio?
30
Nhi ha de tots colors.
En alguns casos es millor jugar primer.
En daltres es millor jugar despres.
Importa lordre dactuaci

o?


Considera el joc la batalla dels sexesen versi
o seq
uencial: Una
parella sha de trobar al vespre i ha de decidir si anar al futbol o a
lòpera. Ell preferiria anar al partit de futbol i ella a lòpera. Tots
dos prefereixen estar junts que anar separats.
2, 1
2, 1
2, 1
B
o
2, 1
0, 0
2, 1
0, 0
0, 0
1, 2
1, 2
B
o
1, 2
B
o
0, 0
1, 2
1, 2
Si comparem els equilibris dels dos jocs veiem que surt guanyant
qui tria primer.
31

Avantatge per qui juga segon

Considera el joc Parells i senassos en versi
o seq
uencial. Dos
jugadors, A i B han de decidir si mostrar un n
umero parell o senar
de dits. Si els dos jugadors decideixen el mateix (es a dir
parell-parell o senar-senar) la suma es parell i el primer guanya 1 i
el segon -1.Si els dos jugadors decideixen coses diferents (es a dir
parell-senar o senar-parell) la suma es senar i el segon guanya 1 i el
primer -1.
-1, 1
p
n
-1, 1
1, -1
1, -1
-1, 1
1, -1
-1, 1
-1, 1
1, -1
1, -1
B
-1, 1
-1, 1
1, -1
B
n
1, -1
El primer està perdut: digui el que digui, el segon sempre pot dir el
contrari i guanyar
32

Jocs sequencials amb informacio perfecte - Segona classe
33

Eficiència: el joc del prestador i el prestatari

I
Lempresa E (el prestatari) demana un prestec de 100e , amb

la promesa de retornar al banc B (el prestador) 105e al cap
dun any.
El banc pot decidir si concedir el prestec, c, o denegar-lo, d.
Si el banc concedeix el prestec, lempresa invertirà els diners

per obtenir 110e al cap dun any.
Si al cap de lany lempresa E decideix tornar el prestec, r,

tots dos faran beneficis: el prestador guanyarà 5e en
interessos i lempresa es quedarà amb els 5e de benefici. Però
si el banc concedeix el prestec i lempresa no paga els deutes,
n, el prestador pert 100e i el deutor guanya 110e
Qu`
e passar`
a?
34

El joc bàsic del prestador i el prestatari en forma extensiva

- 100, 110
5, 5
0, 0
-100, 110
d
0, 0
La solucio es que el banc, anticipant que lempresa no pagarà el
deute, no concedeix el prestec.
Si en comptes de (d, n), haguessin jugat (c, r) haurien obtingut 5e
cadascun en comptes de 0e .
35

Tercera llico
El comportament racional individual pot conduir a resultats

socialment indesitjables
36

Leficiència de Pareto
Dominància paretiana Un resultat u es Pareto-dominat per un
altre resultat u0 si tots els jugadors prefereixen el
resultat u0 i almenys un jugador prefereix
estrictament u0 .
Ineficiència Un resultat es ineficient si existeix un altre resultat
que el Pareto-domina.
Eficiència Un resultat es eficient si no es Pareto-dominat per
cap altre resultat.
37

El joc del prestador i el prestatari: extensio 1

I
I
I
Lequilibri del joc, (0, 0), es ineficient perquè es

Pareto-dominat per (5, 5).
Es creen institucions legals per fer complir els contractes.
Suposa que el prestador pot portar al prestatari a judici si no
retorna el prestec amb els interessos acordats. Molt sovint
guanyarà el cas i el jutge el forcarà a retornar el deute i els
interessos i a pagar al govern una multa de 20e (al govern).
Amb una probabilitat del 40%, per`
o, perdrà el cas.
El cost del judici (les minutes dels advocats, els costos dels
retards, etc.) pel prestatari es 75e .
10
n
d
5, 5
38
0, 0
0,6
-70, -15
0,4
-175, 110
B
o
-100, 110

La solucio per induccio cap enrere daquest joc es:

-100, 110
5, 5
E
-112, 35
0, 0
n
d
-100, 110
0, 0
0,6
-70, -15
0,4
-175, 110
j
o
-100, 110
Lamenaca dun possible litigi en cas dincumpliment no es creble:

el banc no executarà lamenaca. El prestatari, anticipant aquest
comportament, no tornarà el crèdit. El banc, anticipant tot això
preferirà no concedir el crèdit. La reforma no ha funcionat.
39

Lincrement de la penalitzacio com a solucio

Es podria dir que la penalitzaci
o per incumpliment de contracte es
insuficient i una sancio mes gran solucionaria el problema. Què
passa si augmentem la penalitzaci
o de 20e a 200e ?
-100, 110
5, 5
E
-112, -73
0, 0
n
d
-100, 110
0, 0
0,6
-70, -195
0,4
-175, 110
j
o
-100, 110
Tampoc funciona: tot i que el prestatari surtirà mal parat en cas

de judici (abans tenia un valor esperat positiu i ara negatiu), al
banc encara no li surt a compta executar lamenaca de portar el
tema a judici
40

El joc del prestador i el prestatari: extensio 2

Finalment, un nou mecanisme: si el deutor perd el cas, en comptes
de pagar una multa al govern, ha de pagar tots els costos del judici
al prestador.
5, 5
5, 5
5, 5
E
-67, 2
-67, 2
n
d
0, 0
0,6
5, -70
j
0,4
-175, 110
-100, 110
Lequilibri del joc es ara eficient: el mercat financer sobreviu sense

necessitat de sancions excessives.
41

Llico 4
Institucions legals ben dissenyades per fer complir els
contractes poden impedir els resultats indesitjables (canviant
el joc)
42

Exemple per determinar resultats eficients

Considera el joc
a1
b1
4, 0
b2
3, 3
b1
0, 8
b2
4, 4
a2
a3
B
2, 9
1. (3, 3), el resultat obtingut per inducci

o cap enrere!, es
Pareto-dominat per (4, 4)
2. (0, 8) is Pareto-dominat per (2, 9)
3. (4, 0) is Pareto-dominat per (4, 4)
Els resultats (2, 9) i (4, 4) s
on els u
nics resultats eficients.
43

Compromisos crebles: cremar les naus
44
En un conflicte una de les parts pot reforcar la seva posicio

tallant algunes de les seves opcions amb lobjectiu de fer mes
crebles les seves amenaces.
Lexemple mes fam

os daquesta tàctica es quan Hernan Cortes
va fer cremar i enfonsar les naus, fent impossible la retirada.
Amb un exèrcit inferior als 600 homes Hernan Cortes va

conquerir limperi azteca de Moctezuma. No va tenir gaires
problemes per subjugar als nadius de la costa oriental.
Aquests van informar Hernan Cortes sobre la riquesa que
podrien trobar a limperi de Moctezuma. Com molts dels
soldats tenien por daventurar-se cap a linterior, Hernan
Cortes va decidir cremar les naus.

El joc original dHernan Cortes
0, 0
1, 2
2, 1
1, 2
M
f
on les utilitats sindiquen per ordre alfabètic (Cortes primer i

Moctezuma segon) i a denota atacar i f fugir.
I Qu`
e passaria si Hernan Cortes amenaca amb lluitar si
Moctezuma ataca?
I
I
45
Si es pren en serio lamenaca, Moctezuma preferiria fugir.

creble aquesta amenaca?
Es

El joc un cop shan cremat les naus

Lamenaca es creble un cop shan cremat les naus.
a
0, 0
2, 1
Figura: Joc en forma extensiva amb les naus cremades
46

El joc complet dHernan Cortes

En el joc complet, Hernan Cortes juga primer i decideix si cremar
les naus, c, o no, n.
1, 2
0, 0
1, 2
2, 1
1, 2
1, 2
M
n
2, 1
2, 1
H
c
2, 1
0, 0
2, 1
I
I
I
47
En entorns no estratègics, tenir mes opcions mai pot ser pitjor.

Això no sempre es cert en entorns estratègics.
Inutilitzant una de les teves accions pots influir sobre les
accions del teu oponent. Et pot convenir lligar-te de mans
degut als avantatges de poder comprometres de manera
creble.

Jocs resolubles per induccio cap enrere
48
La induccio cap enrere es pot aplicar sempre independentment

de la grandària de larbre de decisi
o
Els jocs amb molts torns i moltes opcions poden tornar-se

ràpidament massa complicats.
Resoldre per inducci

o cap enrere larbre de decisio dels escacs
està fora de les possibilitats de qualsevol ordinador degut a la
grandària de larbre (aix`
o es el que el fa el joc interessant per
jugar-hi). Els experts en dissenyar els programaris descacs
han resolt això construint arbres limitats i aplicant funcions
davaluacio intermèdies.
Entre aquests dos extrems hi ha molts jocs moderadament

complexos en el m
on dels negocis, la poltica i la vida
quotidiana que es poden resoldre aplicant el raonament de la
induccio cap enrera sense dibuixar larbre explcitament. Això
es normalment mes difcil.

Negociacio: el joc de lultimàtum

I
I
I
I
I
I
Dos jugadors, 1 i 2, shan de repartir 10e .

El jugador 1 ha de proposar un repartiment donant com a
mnim 0,5e al jugador 2.
El jugador 2 pot acceptar, a, o rebutjar, r, la proposta.
Si el jugador 2 rebutja la proposta, cap dels dos rep res.
Si 2 accepta, els 10e es reparteixen dacord amb loferta d1.
El joc nomes es juga un cop i, per tant, no pot haver-hi
reciprocitat (loferta d1 es de tot o res).
En resum, el jugador 1 ofereix s euros al jugador 2 que aleshores

pot:
1. Acceptar loferta, a, que te com a resultat (10 s, s) en euros.
2. Rebutjar loferta, r, que te com a resultat (0, 0) en euros.
Suposem que cada jugador nomes es preocupa de lo seu, i ignora el
que laltre en treu.
Suposem tambe que el jugadors s
on neutrals al risc, es a dir, que la
utilitat de x euros es x.
49

El joc de lultimàtum en forma extensiva

10
1
a
10 - s, s
0, 0
s
2
0.1
Raonament de 1 per inducci

o cap enrere: Proposi el que proposi,
2 preferirà acceptar el que li ofereixi a quedar-se sense res. Com
acceptarà qualsevol oferta, el millor es proposar s = 0.1 i guanyar
9.9e .
50

Solucio del joc de lultimàtum amb jugadors egoistes
El jugador 1 ofereix a 2 la quantitat mnima, 0,1e , i 2 accepta

loferta
51

Evidència experimental del joc de lultimàtum
52
Les ofertes per sota del 10% del total a repartir son molt rares.
Loferta mediana (La meitat de les propostes son menors que

aquest n
umero i laltre meitat s
on mes grans) es sit
ua entre
40 i 50 euros.
En molts experiments el repartiment a parts iguals, (5, 5), es

loferta mes freq
uent.
les propostes inferiors al 20% es rebutgen la meitat de les

vegades.

Explicacions possibles de levidència experimental
53
Racionalitat limitada: El jugadors no s

on capacos de fer
correctament el raonament dinducci
o cap enrere.
Preferències socials: Els jugadors poden tenir motius que van

mes enllà del pur desig egoista de guanyar tan diner com
puguin.

2c Jocsequencial

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

2c Jocsequencial

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Tema 2: Jocs sequencials amb informacio

Experiment: joc dentrada en un mercat

Lempresa A (lentrant potencial) pot fer uns beneficis de 5e

Quan B sassabenta de les intencions dA, amenaca amb una

Lempresa establerta B pren la seva decisi

Jocs en forma extensiva i inducci

Els beneficis en el joc dentrada en un mercat

Lempresa A ha de decidir si entrar o no. Les conseq

Lempresa establerta B ha de decidir si ajustar-se a la nova

Jocs en forma extensiva i inducci

El joc dentrada en un mercat en forma extensiva I

Jocs en forma extensiva i inducci

El joc dentrada en un mercat en forma extensiva II

Jocs en forma extensiva i inducci

El joc dentrada en un mercat en forma extensiva III

Jocs en forma extensiva i inducci

El joc dentrada en un mercat en forma extensiva IV

Comencenm plantejant-nos el problema de B

Jocs en forma extensiva i inducci

Equilibri dinduccio cap enrere I

Si A entra, B ha de triar entre 10 o 0. Triar`a acomodar-se i

A pot anticipar aix`

Jocs en forma extensiva i inducci

Equilibri dinduccio cap enrere II

Lempresa entrant A decidir`a entrar ( 7e es millor que 5e )

Mira endevant i raona cap enrere

Jocs en forma extensiva i inducci

Elements essencials dun joc

Els elements essencials dun joc s

Els jugadors, les accions i els resultats conformen el que

Lobjectiu del modelador es utilitzar les regles del joc per

Definirem aquests termes en el contexte dun joc seq

Elements essencials dun joc

El joc de la campanya electoral

Teresa Amer es lalcaldesa duna ciutat. Jordi Brau es l

El joc electoral en forma extensiva I

Elements essencials dun joc

El joc electoral en forma extensiva II

Elements essencials dun joc

El joc electoral en forma extensiva III

Elements essencials dun joc

El joc electoral: solucio per induccio cap enrere I

Elements essencials dun joc

El joc electoral: solucio per induccio cap enrere II

La solucio del joc es que Amer far`a propaganda i en Brau decidir`a

Elements essencials dun joc

Elements essencials dun joc

Elements essencials dun joc

Lestrat`egia dequilibri dAmer es p.

Lestrat`egia dequilibri de Brau es una proposicio condicional:

El perfil dequilibri es un vector amb les estrat`egies de tots els

Elements essencials dun joc

Perfil daccions i utilitats

Tot perfil estrat`egic genera un perfil daccions (o traject`

Dos equips dhoquei han de jugar un partit. Els dos

La t`actica triada per lequip 1 es aparent des del primer

Lequip 2 te uns jugadors molt vers`atils que poden jugar

Lequip 2 pot decidir la t`actica sabent qu`e ha decidit lequip

El plantejament correcte dun joc

Pagaments en el joc dhoquei

Qu`e faries si ets lentrenador de 1? I el de 2?

Plantejament del joc de hoquei

El plantejament correcte dun joc