La Democrcia ha patit dues transformacions al llarg de la Histria.

En lactualitat,
sestan donant les circumstncies necessries perqu sorigini una tercera.
El primer model de Democrcia que hem conegut va sorgir al segle V ANE en el
denominat segle de Pricles, conegut com a Democrcia atenenca. Fins els segles XVIII
i XIX de la nostra era, no es va tornar a considerar com a una bona alternativa als
sistemes de govern imperants des del punt de vista cultural i, encara menys, real. s a
partir del segle XIX que hi ha un consens general sobre la idonetat daquest sistema
poltic per ser el millor o, com a mnim, per ser considerat com el menys imperfecte.
Aquesta segona transformaci, ja en la Modernitat, es caracteritza per tres elements:

El primer element s el republicanisme, no noms lheretat per la Roma

clssica, sin tamb per ciutats-estat renaixentistes italianes com s el cas de
Florncia i Vencia, entre d'altres. Aquest model de govern s generalment ms
procliu a la implantaci de sistemes democrtics.
Un segon element, del qual no es parla o es parla poc, s el moment
representatiu, quan sentn que una Democrcia directa congregativa s
impossible a causa del nombre de ciutadanes i ciutadans que integren els pasos.
Aix que saccepta loxmoron duna Democrcia representativa en la qual la
ciutadania no decideix directament, sin que ho fa a travs dels seus i les seves
representants. Aquest element representatiu t el seu origen en alguns pasos
com Catalunya, Arag i Valncia durant lEdat Mitjana i no en els ideals
democrtics: els reis, abans de prendre determinades decisions, es reunien amb
els representants dels diversos estaments per consultar-los, de manera que la
representaci sorgeix com un element propi de la vida poltica.
I el tercer element fonamental s la valoraci de la igualtat: el gran valor de la
societat democrtica s la igualtat de tots els seus i les seves ciutadanes, tamb la
llibertat, per la igualtat s la clau.

Aquests tres elements es van forjant al llarg del temps i suneixen per donar lloc al que
avui tenim: les democrcies representatives, lliberals. Dacord amb Robert Dahl ("La
democracia y sus crticos") aquesta segona transformaci en la que avui ens trobem
immersxs no ha arribat a una autntica Democrcia, que encara est per construir, sin a
una poliarquia: s'han establert diversos centres de poder per en cap lloc del mn
governa el Poble (el Demos) i s en aquest govern del Poble on radica la tercera
transformaci de la Democrcia que encara no ha arribat.
La Democrcia atenenca (segona meitat del segle V ANE) era congregativa i directa. En
determinades ocasions, quan es requeria una especialitzaci, sescollien representants;
per a daltres qestions, se celebraven sortejos. Tots estaven disposats a acceptar el
crrec si els hi tocava, s a dir, hi havia una disponibilitat en la participaci. Els crrecs
tenien una duraci dun any, excepte els exercits pels estrategs que sencarregaven
dorganitzar la ciutat.
Les claus de la Democrcia atenenca es fonamentaven en els valors de la isegoria (dret a
parlar) i la isonomia (tots som iguals davant la llei). El ciutad s lliure i llibertat sentn
com a participaci en la vida poltica, en la vida pblica. Les persones que no tenen
aquest dret no sn ciutadans: les dones, els nens i els estrangers. El ciutad est orgulls
perqu pot participar a lassemblea, pot prendre decisions, t dret a fer-lo. Malgrat aix,

finalment es va haver de pagar per aquesta participaci perqu la vida privada s va

tornar molt ms atraient que la pblica.
La Democrcia atenenca es fonamenta en el valor de la paraula. Tal com deia Aristtil:
"lhome s una animal poltic". I ho s perqu t logos, que significa tenir raonament i
paraula i, per tant, t la capacitat de deliberar conjuntament sobre el que s dolent i bo,
el que s just i injust, que no sabem qu s fins que no ens posem a deliberar
conjuntament sobre aquests temes. I aix s la poltica: la deliberaci conjunta de la
ciutadania.
Les limitacions de la Democrcia atenenca van ser dues: era una Democrcia excloent i
no existia en la Grcia clssica la idea de que tots els ssers humans eren lliures, noms
aquells ciutadans d Atenes que eren considerats com a tal.
La Democrcia atenenca se silencia a finals del segle de Pricles i ning parla della fins
els segles XVIII i XIX. Mentre, es van anant gestant les arrels de la Democrcia actual,
com s el republicanisme que tamb descansa en la lgica de la igualtat.
s important senyalar que el ciutad atenenc havia de ser virtus: la virtut (aret en
grec) significava excellncia. Els ciutadans havien de ser excellents. La idea
dexcellncia es recull dels personatges de la Ilada i de lOdissea, dels herois, que eren
excellents perqu estaven per sobre de la mitjana en lexercici dalguna habilitat.
Aquests herois eren exemplars i posaven la seva excellncia al servei de la comunitat.
Per aix la comunitat els recordava amb afecte. Aqueta idea dexcellncia homrica
passa a la Grcia democrtica amb la convicci de qu una societat democrtica no pot
funcionar adequadament si no s amb ciutadans excellents, sin es democratitzen les
excellncies.
La Democrcia no s una qesti de mediocres, s cosa dexcellents: cada persona ha
de ser excellent perqu competeixi amb s mateixa, no perqu competeixi amb daltres
persones i les pugui superar. s tracta de donar el millor que cada persona t i posar-lo
al servei de la comunitat. Lamistat cvica (tal com lanomenava Aristtil) s aquella
que uneix els membres duna comunitat que estan convenuts que han de perseguir unes
metes comuns: sin es tenen metes comuns no existeix la comunitat.
Hi ha dues teories de la Democrcia:

La de la Grcia clssica, que posteriorment recolliria Rousseau. En aquest cas, el

mtode democrtic s aquell sistema institucional de gestaci de les decisions
poltiques que realitza el b com, deixant al Poble decidir per s mateix les
qestions en litigi mitjanant lelecci dindividus que han de conjugar-se per
portar a terme la seva voluntat.
Segons Schumpeter, en aquesta definici hi ha dos conceptes vuits: voluntat del
Poble i b com. Existeix una voluntat del Poble o molts interessos de la gent,
fraccionats, en conflicte? I existeix el b com o existeixen els bens particulars
de la gent? Para Schumpeter, aquests conceptes no existeixen i,per tant, s
impossible decidir si un pas s ms democrtic que un altre perqu en ning
sexpressa la voluntat popular ni es realitza el b com.
Per aquesta afirmaci no s certa, perqu existeixen graus de Democrcia i no
podem dir que tots els pasos sn iguals en aquest aspecte. Schumpeter diu que

sha de buscar una altra caracteritzaci de Democrcia. Les persones

representants, expressen la voluntat popular o ni tan sols han estat escollides
perqu el que ha passat s que han guanyat una competici per vots? s per aix
que s millor buscar un altre concepte de Democrcia.

Laltre teoria diu que la Democrcia s aquell sistema institucional per arribar a
les decisions poltiques en el qual els individus (el governants) adquireixen el
poder de decidir mitjanant una lluita de competncia pel vot del Poble. Hi ha
una srie de grups que formen unes elits que tracten de recollir els interessos de
la ciutadania, competeixen entre s, presenten els seus programes electorals, la
gent els vota i guanyen una competncia pel vot del Poble. Els avantatges
daquest sistema, segons Schumpeter, s reconixer el pluralisme representat per
les elits: hi ha diferents interessos, diferents grups dinters, saccepta el
cabdillatge, els lders de cadasc dels grups tracten de persuadir a la gent, de
convncer-la i aprofiten la necessitat dexperts i lapatia del Poble per aplicar
models econmics a la vida poltica, de la mateixa manera que un empresari fa
publicitat dun producte per vendrel.

Existeixen tres models de Democrcia. El punt de partida daquests tres models s

lafirmaci de John Dewey que diu la regla de les majories s tan absurda com els seus
i les seves detractores lacusen de ser-ho. Per el que s important no s la regla, sin
com es forgen les majories: a travs de la deliberaci, del dileg ser, de la discussi, de
l intercanvi darguments. Aquesta s la clau.
Cap daquests tres models, presos com a ideals, es donen en estat pur, tots es donen
mesclats i pot haver-hi ms dun que dun altre. Sn els segents: Democrcia emotiva,
Democrcia agregativa i Democrcia deliberativa.

Democrcia emotiva. Les majories es construeixen per manipulaci de les

emocions de la ciutadania. Les emocions van ser la primera cosa que es va
establir en el cervell hum al llarg de la seva formaci: sn respostes
automtiques al medi per poder sobreviure-hi, lescora frontal, la ra, es
desenvolupa ms tard. Mobilitzar emocions s el secret per aconseguir alguna
cosa en la vida. Si no sabem mobilitzar emocions no aconseguim res. Dins
daquesta Democrcia emotiva sutilitza una mala retrica, lobjectiu de la qual
s manipular les emocions, en contraposici amb la bona retrica que busca
sintonitzar amb la ciutadania.
Aquesta manera de fer oblida que als ssers humans no sels hi pot
instrumentalitzar, no sels hi pot utilitzar com a un medi per aconseguir els
propis fins, perqu els ssers humans sn fins en s mateixos. Aquest s un
principi suprem de ltica moderna, basat en el principi kanti del fi en s
mateix: Obra de manera que tractis a la Humanitat, tant en la teva persona com
en la de qualsevol altre, sempre al mateix temps com a un fi i mai, noms, com a
un medi.

Democrcia agregativa. Els ssers humans tenim diferents interessos. En una

societat democrtica sempre partim de qu hi ha desacords, sin no seria
necessria la vida poltica. Hi ha diferents interessos i diferents propostes de
vida bona i hem de construir quelcom juntes. La idea de les persones
agregacionistes s la dagregar interessos agregant vots. De les majories que en

surten s prenen les seves decisions. Per aqu no ha hagut argumentaci ni

deliberaci: ha hagut suma de vots. Per a algunes persones la votaci s el fracs
de la deliberaci: quan no hem aconseguit posar-nos dacord, es vota. Si abans
ens haguessin posat dacord, no hauria estat necessari arribar a aquest final de
lagregaci de vots.

Democrcia deliberativa. Les persones agregacionistes consideren errniament

que els ssers humans neixen amb uns interessos i no sadonen que els interessos
es construeixen socialment: segons lambient en el que estic, la gent que
menvolta, el tipus de vida que visc, el que em proposo, ... els meus interessos es
van generant, no els tenim per naixement, es generen socialment amb les
persones amb les quals tractem, amb els problemes que tenim. Les persones
deliberacionistes consideren que de la mateixa manera que aquests interessos es
generen socialment, tamb es poden anar modulant socialment i que un bon
projecte seria tractar danar deliberant sobre els interessos per intentar construir
una voluntat com. La idea seria comenar per exposar les preferncies i a travs
de la deliberaci arribar a decidir conjuntament el mn que volem. s a dir,
passar, com diria Hegel, del jo vull aix a nosaltres volem aix.

En uns pasos es dna ms un tipus de Democrcia que un altre, es donen ms uns

components que uns altres i la proposta s quina volem reforar ms, cap a quina volem
anar.
Jo proposo la Democrcia deliberativa perqu considero que sha de forjar una voluntat
com al voltant de principis bsics de justcia. Sha de distingir entre el que s bo i el
que s just: al que s bo sinvita, saconsella, per el que s just sexigeix. s una
diferncia fonamental: quan alg t un projecte de vida feli, pot proposar-lo i invitar a
daltres a compartir-lo, per no pot exigir-los que visquin dacord amb el seu model de
vida feli. Contrriament, les qestions de justcia s sexigeixen. Hi ha uns drets
mnims que sn els drets humans de primera i segona generaci per sota dels quals no
es pot caure sense caure en la inhumanitat:caure sota determinats mnims s caure sota
mnims de justcia, s deshumanitzar-se.
Aquest s un propsit com que sha de perseguir per sobre de tot, independentment
dels partits poltics que finalment governin i, al voltant daix, sha de generar l amistat
cvica. Ens hem dassabentar que hem de perseguir aquest objectiu com a mnim i que
per sota del qual no es pot caure de cap de les maneres. I sha de fer deliberativament a
travs de propostes de com aquestes coses es poden fer. Perqu la discussi no s si
shan de fer, sin com shan de fer i s en aquest punt en el que haurem destar. Si aix
ho aconsegussim, tindrem el que s la clau de la Democrcia: el Poble. La massa s un
conjunt dtoms, dindividus atomitzats, que estan separats entre s perqu no tenen
dileg ni deliberaci ni interessos comuns, que de tant en tant suneixen per algun
esdeveniment (un terratrmol, un sucidi, ...) i desprs tothom torna a casa seva. Aix s
massa i en ella no pot haver Democrcia perqu la Democrcia s el govern del Poble i
no el govern de la massa: sin hi ha Poble no hi ha Democrcia.
Sha de generar el Poble i el Poble s un conjunt de ciutadans i ciutadanes que saben
que discrepen, que tenen dissensions i desacords, sempre partim dells, per saben que
poden i han dargumentar i deliberar i relacionar-se entre elles i ells per tractar
daconseguir uns propsits comuns que poden ser, com a mnim, els mencionats.

Aquesta seria la manera de construir una Democrcia autntica, que s el nostre repte.
Perqu la Democrcia est al servei dels ssers humans, que sn fins en s mateixos,
seguint limperatiu de Kant: Lsser hum s un fi en s mateix, s un valor absolut.
En el regne dels fins tot t un preu o una dignitat: t un preu all que es pot intercanviar
per un equivalent per els ssers humans no tenen equivalent, no poden intercanviar-se
per un preu perqu un sser hum no t preu, el que t s dignitat.