INTRODUCCI

IMATGERIA
ESCATOLGICA DE LART A
LA FI DEL S.XX
INTRODUCCI

El punt de partida s sempre el darribada. Daquesta manera es va reconstruint sempre la cultura.

Salvador Pniker

INTRODUCCI

Joseph Beuys, La fi del S.XX , pedres de basalt, fustes i transpalet, 19831

A El final del S.XX, Joseph Beuys ens mostra laridesa, la solitud desrtica, lallament,
la negaci de lactivitat sensorial, la idea de dolor, de catstrofe, de final.

Heiner Bastian i altres, Catleg Beuys MNCARS 1994

Installation Hessisches Landesmuseum Darmstadt Catleg MNCARS Madrid,1994

INTRODUCCI

La intenci daquest treball s de presentar un heterogeni recull dobres

dart realitzades a les acaballes del S.XX i evidenciar les connotacions que moltes
daquestes obres produdes en aquest perode estableixen amb un certa psicosis
finalista.
No s la presumpci daquest treball esdevenir un mostrari exhaustiu de
les obres produdes en aquest perode ni sobre aquest tema. La intenci s ms
modesta: elaborar un recompte dobres que, a criteri de lautor del treball, poden ser
llegides clarament com a imatges que illustren un perode determinat de la
contemporanetat, i ser tel de fons dun clar sentiment finalista, com a altres
disciplines del coneixement. Es tracta dun perode intellectualment convulsiu, ple
dincerteses, de grans canvis de paradigma, arrauxat per prediccions finalistes de
tota mena: final de lart, final de la histria, final de lhumanisme (...?) i turmentat
per certs temors i profecies apocalptiques .
El pensament finalista, si en traiem les seves connotacions de ms
complexitat intellectual, pot ser emprat tamb a manera dexcellent recapitulaci

INTRODUCCI

duna poca, una weltanschaung, una manera de veure el mn en un determinat

perode histric. I quina excusa ms adient per a projectar una mirada sobre els
temps que acabem de deixar enrere que fer-ho des de la frontissa rodona i
convencional del final del segle o en la inauguraci apressada dun nou mil.lenni?.
Aix doncs, el present treball, i el seu ttol: la imatge del fi, pretn
establir una certa explcita relaci dels productes artstics contemporanis daquest
final de segle XX amb una conscincia finalista que ha impregnat molts mbits de
la nostra vida, de les relacions socials, dels productes culturals, de les diverses
rees del pensament, la cincia la tecnologia i la creativitat daquest canvi de seglemil.lenni que acabem de viure. Lart -i la cincia- del segle XX se sobreposen a un
fi de cicle i a un fi de segle i per si encara no fos prou- sapropa tamb la fi del
millenni. Per al mateix temps se sobreposen els finals a curt i llarg termini dun
seguit de processos, circumstncies que ajuden a incrementar la confusi...

En

mig daquest mar de processos finalistes lart persevera en el seu objectiu de

detectar lesperit del temps, el zeitgeist. El seu sentit es configura i es destilla en
aquesta tasca ineludible i ben sovint inexpressable
2

Llus Racionero. Arte y Cincia Fin de ciclo y fin de siglo Laia BCN 1986 P. 99...

10

INTRODUCCI

En aquest temps de canvis de tants paradigmes, qu s all que lart

cronitza, quina imatge especular retorna de la realitat davui, del context histric
que ens ha tocat de viure? Qu fan els creadors actuals, quina imatge projecten
daquest fi dera?3
La imatge del fi, vol indagar aquesta proposta de lart com a matria
illustrativa dun temps de trasps ,un temps de convulsions, dincerteses, de vaga
desdeveniments -segons Baudrillard-, lart com a imatge dun temps de crisi, de
percepci finalista de tantes coses, de dimissi de tantes expectatives, ideolgiques,
socio-culturals. Lart a lespera duns temps nous. Lart dins dun context de
percepci final i sense perspectives. Lart que sexpressa i que es comunica dins
dun context histric en el qual la percepci de viure al lmit es manifesta en moltes
de les actituds dels seus protagonistes.
El present treball en forma de Tesi ha estat plantejat sota la condici de
recerca. En cap moment, com he apuntat abans, he prets elaborar una anlisi
historicista o crtica de lart daquests darrers deu anys, no s la meva pretensi

Lart, i parlar de lart anomenat contemporani, duu sempre un embri de transgressi i en aquest marge dexcs ben sovint shi troben -a
vegades fora de la prpia intenci dels artistes- els smptomes encara indetectats de lautntica temperatura dels temps nous...

11

INTRODUCCI

derigir-me en teric ni crtic de cap perode de lart del meu temps. No pretenc
atorgar-me el paper que daltres ja compleixen abastament. Tinc clar que el meu
punt de vista sobre lart sefectua des de la proximitat del fer. Em sento prctic
escultor- si cal precisar, i aquest treball vol esdevenir una aproximaci personal
des dels meus interessos i la meva curiositat cap a certes obres dart del meu temps i
mirar de copsar-ne la pertinncia o la tangncia -labast hermenutic- al perode
histric que ens ha tocat de viure com a artistes i com a ssers interessats per la
cultura. Aix, aquesta Tesi t dos objectius: analitzar certs comportaments artstics
de la frontissa del segle que impliquen una acusada psicosi finalista i desentrellar
certes significacions globals. Daltra banda, inserir dins de certs apartats daquest
treball, certes imatges de la meva obra personal que, formal o contextualment,
puguin participar dels diferents apartats temtics en els quals sestructura el present
treball. Tampoc pretenc, amb aix, dotar de sentit la part de la meva obra que va
apareixent en el treball, sin submergir-la dins dun sobreposat ambient que
lexpliqui -i me lexpliqui- des de la complicitat amb el temps i les morfologies del
present.

12

INTRODUCCI

En el procs llarg- de redacci daquest treball, iniciat a principis de

lany 2000, he anat passant per una srie de percepcions diferenciades sobre el seu
objectiu i els seus pressupostos especulatius. La primera idea sobre el tema de la
present Tesi es remunta loctubre de lany 1997 -la darrera data anunciada com de
la fi dels temps, veure el captol mil.lenarisme- que coincideix amb la meva
inscripci als cursos de Doctorat En aquell moment, davant la imminncia de la fi
del segle i lapropament de la xifra simblica de lany 2000 - cal recordar la
profusi de rellotges digitals marcant frenticament un compte enrere que ens
acostava a la vora del mapa del segle XX i del nou millenni (Beaubourg, a Pars..)em va semblar interessant de veure com els artistes i les obres daquests temps
finalistes recollien lesperit duna percepci collectiva de trobar-se a la vora dun
canvi, en laproximaci dun final dEra, tal vegada el final dun Ordre...

13

INTRODUCCI

Aquesta obra de Joseph Beuys s la que, en certa manera, he utilitzat com a motor
ideolgic del treball. Es tracta duna de les obres mes colpidores daquest artista alemany
que ha exercit una gran influncia en el panorama artstic del final de segle. Creador de
gran potncia, artista venerat, intellectual discutit,

personatge contradictori, Joseph

Beuys pot representar, al meu entendre, la complexitat idiosincrtica de lartista

contemporani que, pres dun deute amb el passat assaja noves formulacions per al sentit,
la funci i el paper de les arts en un mn que es transforma a velocitats de vertigen.
Amb El final del Segle XX, Beuys densifica el seu llegat conceptual, esttic, intellectual
cap al proper Segle. Emet un missatge, a la manera de testament, on ens comunica una
creena en les possibilitats de lart i la creativitat com a motor de transformaci positiva
del mn i de les conductes humanes, una creena desesperada, potser... El final del S.XX
no s una obra pessimista tal com ell mateix va apuntar- sin un toc datenci cap a la
caducitat i lesgotament dun sistema que, al cap de vint segles de civilitzaci no ha fet
sin perpetuar i emfatitzar els desajustos i les paradoxes de la vida damunt la terra.
Beuys va voler dir-nos en aquesta obra que cal retornar la mirada cap a la Terra, cap als
aspectes essencials de lexistncia. Al cap de molts anys devoluci la civilitzaci
triomfant, el model imperant, ha entrat en un atzucac...cal assajar urgentment noves
formulacions, ...i aix ho saben fins les pedres ha dit.

14

INTRODUCCI

Una collecci de blocs de basalt4 desordenats, jaguts, ens observen amb ulls inquisidors.
Lartista va perpetrar uns forats a les pedres, en una mena de talla escultrica que posa
en relaci la superfcie del material amb la mateixa interioritat matrica. Daquesta forma
es redunda en aquesta recerca dels aspectes profunds, tel.lrics, originaris. Mirem les
pedres, per alhora som mirats per les pedres. Aquesta s lessncia final del seu
pensament, el seu testament intellectual: una mirada recproca. Un feed back entre
lespcie humana i el seu context de procedncia. Aquesta s la suggerncia beuysiana
cap a una de les vies de sortida de lart en els nous temps....

El basalt s una pedra gnea, dorigen volcnic. Per tant com en tots els materials utilitzats per Beuys- aquest aspecte originari del material remet a
qestions implcites en la pretensi i lexpressivitat de lobra.

15

INTRODUCCI

General Idea Fin de sicle, 1990

Una altra obra amb la mateixa titulaci i que, des doposicions esttiques i conceptuals
diferents, incideix en la il.luminaci daquest final de segle s aquesta installaci poc
coneguda i fora extempornia de General Idea. Es tracta duna gran installaci feta amb
una acumulaci de peces de prex disposades desordenadament en un gran espai que, a
travs duna illuminaci de barres fluorescents, proporciona una sensaci glida,
sinttica i mancada de vida. Al fons de la sala shi poden observar tres foques marines
fetes de materials acrlics, palla i vidre.
Aquest treball com passa tant sovint en les propostes dart contemporani- fa una ullada
cmplice a un altra obra dart, concretament una pintura, una pintura titulada The
Wreck of Hope de Caspar David Friedrich 5. s evident la connotaci entre el fet que la
pintura de Friedrick representa i la intenci dels artistes datorgar a aquesta imatge el ttol

The Wreck of Hope s el ttol incorrecte duna pintura de Friedrick que correctament sanomena Polar sea 1823-1824. Les parts dun naufragi sn
representades mentre desapareixen en un mar de llenges de gel cruixents. Hi ha proves que suggereixen que el nom del vaixell era The Hope lEsperana-

16

INTRODUCCI

de Fin de Sicle, ells mateixos han escrit a propsit daquesta obra : ...Les restes dun
vaixell de poliestir expandit no biodegradable proporcionaven bots salvavides a un trio

de cries de foca blanques que suraven mar enll cap a aiges ms clides. Uns icebergs
de significat samagaven subliminarment i topaven amb les comprensions titniques, com
les seves tres vctimes frgides, com uns goss ets de neu amfibis refrigerats, collocats
com joguines de llana a sobre dun gran edred rtic.

El present estudi sestructurar amb un seguit de captols que a la

manera dmbit temtic, agrupen les obres dart seleccionades i les classifiquen en
rees conceptuals que en el captol segent senuncien.
Lestructura del treball quedar organitzat en un discrrer de discurs
parallel que anir presentant duna banda lanlisi terica de cada apartat, i de
laltra el discurs propi de les obres i autors que shi relacionin. Aquestes dues lnies

17

INTRODUCCI

de discurs de la Tesi es veuran clarament diferenciades per identificacions

tipogrfiques i grfiques.
En un primer apartat, que va des del captol 1 fins al 5 shi presenta un
mbit teric sustentat en referncies filosfiques que analitzen el tema del FI. En
aquests diferents captols ja shi inclouran diferents imatges dobres dart que
poden illustrar les diferents disquisicions dels distints pensadors que shi
referencien, obres i artistes que ms endavant seran ampliats en captols posteriors.
En aquests primers captols -de l1 al 5- els comentaris de les obres que hi vagin
apareixent seran diferenciats tipogrficament i emmarcats per a diferenciar el text
propi del captol, i la reflexi de lobra o comentaris al marge referents al treball
que shi acompanya.
Dels captols 6 al 10, en els quals es separen treballs artstics
diferenciats per diverses temtiques, all que predomina s el desplegament de
treballs i obres dartistes contemporanis i el seu comentari raonat.

18