CONCLUSIONS

LA IMATGE DE LA FI
CONCLUSIONS

Joseph Beuys El final del Segle XX1 1983

Lobra Das Ende des 20. }ahrhunderts. (El final del segle XX) fou mostrada per Joseph Beuys per primer cop a lexposici "Der Hang zum
Gesamtkunstwerk (La tendncia a lobra dart total) presentada per Harald Szeemann a la Kunsthalle de Dsseldorf i a la Galera Schmela, del 28 de maig
al 3O de juliol del 1983.

750

CONCLUSIONS

NOTES FINALS

Els esdeveniments de lactualitat internacional, en el moment de

finalitzar la present TESI, inevitablement han de projectar damunt daquestes
conclusions un halo cojuntural que en traci un cert sentiment de catstrofe i de
fracs. Damarg, i daltra banda, involuntari sentiment de premonici.
En diversos moments del present treball ja he aplicat als productes
artstics comentats una condici inherent de conscincia anticipadora...2 dels
esdeveniments i de les situacions de la nostra vida i el nostre mn, per els darrers
hi confereixen una agra projecci de fatalisme.
Si ja en els captols primers de la Tesi viem com la imatgeria finalista
i escatolgica al voltant de lany mil, posava en escena les malvestats
apocalptiques situades ms enll dels Temps, podrem dir que part de lart del
segon millenni que acabem de viure, no ha canviat substancialment destratgia.
Efectivament, cert art del nostre present continua mostrant-nos invariablement unes
imatges infernals, apocalptiques, violentes i replegades dins duna arcaica
disposici escatolgica.
La imatgeria de lart daquests temps darrers del Segle XX incorpora
un ampli registre de tragdia, de mort, una formulaci catastrofista que troba les
2

Salvador Pniker

751

CONCLUSIONS

seves referncies immediates en els temps de les avantguardes dentreguerres, a

comenaments de segle, per que es veu validada, actualitzada i premonitzada pels
desastres naturals, els nous paradigmes ambientals, les noves malalties i nous
conflictes derivats de la tecnologia, i altres amenaces inherents a aquests temps de
final del segle -i de millenni- que acabem de viure.
Dos esdeveniments de lactualitat ms primerenca del nou segle XXI :
l11 de Setembre i aquesta guerra recent de lIraq, posen un contrapunt inesperat de
violncia extrema, apocalptica, en els nostres dies que duna banda contradiu
favorablement les tesi ultraliberals de la fi de la histria, per daltra banda
confereix a la feina de lartista el paper actualitzat i esgarrifs- de conscincia
premonitria.
La meva idea inicial, en escollir el tema del present treball, era mirar
destablir

una

confrontaci

visual

entre

certes

formulacions

artstiques

contempornies situades en aquest final del Segle XX i una certa conscincia kitsch
de la renovada por mil.lenarista que anava prenent peu en el nostre entorn a mesura
que la xifra rodona del 2000 saproximava. La ra daquesta tria fou escollida per,
diguem-ne, circumstncies histriques: al cap de forces anys dhaver acabat els
estudis de Belles Arts i desprs duna colla de prctica artstica i docent sem
presentava locasi i la motivaci per a redactar aquesta Tesi. Fer-ho a les envistes
de lany 2000 no podria ser una circumstncia negligible...Per altra part sempre he
tingut com a artista -i com a persona- una certa desviaci apocalptica...Apocalptic

752

CONCLUSIONS

en el sentit econi: Apocalptic s aquell qui sent una inclinaci per dissentir3....
Les dues condicions, doncs, es reuniren en una, de manera que aix nasqu el
tema del treball: LA IMATGE DE LA FI. Un ttol-marc dins del qual enfocar una
curiositat personal dapropament a les propostes ms agosarades i ms recents de
lart dels nostres dies. (Aquesta circumstncia seria utilitzada tamb com a catarsi
personal, com a punt final duna etapa dapropament cap al pensament cientfic com
a motor i fugida endavant de la prpia obra......) Es tractava, en definitiva, dincidir
en aquest moment duna certa conscincia personal de maduresa creativa i
pedaggica per a dotar-se dun ampli registre dinformaci visual sobre el nostre
temps artstic. I enfocar la mirada cap aquella mena de treballs escatolgics per
veure-hi la seva connexi antropolgica amb la pre-modernitat o si ms no, la seva
voluntat de crnica dels temps.
La qesti era: De quina manera lart recollia aquest sentiment de
final, banal o no, lleuger o dur, concentrat o derivat cap a pressupostos escatolgics
de ms curt o llarg abast....? Filosficament slids o en una posici nihilista ms
desenfadada....? En fi. El sentiment catastrofista i percepci finalista dels temps es
veuen projectats als productes artstics davantguarda dels nostres dies...?
Tot fent cam el treball ha pres la seva prpia veu, un dictat que mha
dut a obrir diverses vies, ms de les previstes i que, pel capteniment emocional que
el treball anava agafant en mi, no mha perms aconduir els diversos captols vers
un aprofundiment ni ms concloent, ni ms exhaustiu . Mha semblat que el treball
3

Umberto Eco Apocalipticos e Integrados Tusquets BCN 2001 p . 28

753

CONCLUSIONS

obria excessivament els seus braos com per a oferir una visi degudament
enfocada de cadascun dels seus captols, per mhe deixat endur per la prpia
capacitat de sorpresa davant del material dels artistes i de les obres que la recerca
manava posant a labast. Els interessos dispars de lart i els artistes, els seus
comportaments contraposats, el panorama heterogeni del moment actual, han
desbordat la meva capacitat sinttica He de dir, per, que he vist abastament
acomplerta i assolida la intuci del punt darrencada. Certament immerses a la
marea finalista del canvi de segle i de millenni, moltes obres dart fixaven
profusament

imatges

catastrfiques,

escatolgiques,

finalistes,

extremadament cruels, desolades, desesperades, accidentals

corrosives,

fruit dun gran

sentiment de soledat i dorfenesa (...?). Per tamb se mha presentat una conclusi
nova, sense previsi: que lart dun perode de temps concret augura situacions per
venir, serigeix en prospectiva, avantposa imatgeria, actua dicona de la
conscincia anticipadora..., pre-figura un espai de temps situat en el futur.
Aquesta circumstncia com he dit- la posen a prova els esdeveniments terribles
que succeeixen al mn en el moment de redactar les presents conclusions.... (finals
de mar del 2003).
Tanmateix, aquestes conclusions no sn lnic punt darribada que
puc aportar a la redacci de la Tesi, s tal volta, i paradoxalment, el seu aspecte de
ms estricta atemporalitat: lart actua, encara, com a imatge de linsondable, de les
pors, les amenaces i les intucions de lespcie humana davant dun mn hostil a la
felicitat, a la justcia, a lequilibri i al benestar. Daquesta forma donarem la ra a

754

CONCLUSIONS

Nietzsche a qui abastament hem fet referncia, especialment al captol IV quan ens
parla de lart com una taula de salvaci de la insuportable construcci de la
realitat que ens proporciona la nostra ment. I donarem ra tamb a Virilio en la
seva apreciaci esttica del desastre, aix com en la manera de percebre la
catstrofe formant part de lexperincia quotidiana de la modernitat.
Per pensarem tamb en Arthur Danto i la seva teoritzaci sobre la fi
de lart. Fi duna mena dart, s a dir, aquella expressi de lexperincia esttica
que est connectada amb la concepci histrica de lart, per pensarem sobretot en
Gadamer i ens quedarem amb el seu positivisme lcid: Qualsevol final de lart s
sempre el comenament dun art nou.

A MANERA DE RESUM
Lestructura de confecci de la Tesi ha estat organitzada de forma que
el gruix de presentacions dimatges finalistes comenci al captol 6, concretament
amb lobra El final del Segle XX de Joseph Beuys. Mha semblat escaient demprar
aquesta imatge de lartista alemany com a punt darrencada simblic del treball,
perqu es tracta duna de les darreres obres de lartista, realitzada lany 83, que,
podrem dir, es situa al comenament del final del Segle XX, i per la seva voluntat
de projecci metafrica cap als nous Temps, actua de recapitulaci, de testament, i
de guspira per a reflexionar en termes de prospectiva, tant pel que fa a la vida com
pel que fa a lart. Quant a les imatges comentades , i al perode temporal comprs,
la tesi acaba en la data mtica, ja- de l11 de setembre del 2001.
755

CONCLUSIONS

La tesi est estructurada en dues parts.

La Primera, que va fins al captol V, fa un recorregut sobre diversos
mbits antropolgics, del pensament i o de la filosofia que actuen a la manera de
coix o de paisatge sobre el qual situar la intenci exposada en el treball: la
visualitzaci del sentiment finalista. Aquests primers cinc captols ja van introduint
oportuna i progressivament imatges dobres dart en relaci amb els diferents temes
exposats, que shi poden relacionar i que seran comentades i agrupades als captols
finals amb ms profunditat.
Al captol VI comena lexposici i anlisi de les imatges dart que
constitueixen el gruix argumental del present treball. Aquest recull dimatges ha
estat agrupat en quatre temtiques que mhan semblat determinants a lhora
dexpressar la complexitat visual i conceptual dels treballs seleccionats.
Les quatre temtiques sn:
LA IMATGE DE LA FI DELS TEMPS
LA IMATGE DE LA FI DE LART
LA IMATGE DE LA MORT I DE LA MORT DE DEU
LA IMATGE DE LA CATSTROFE.

756

CONCLUSIONS

I PART

CAPITOLS I i II
Finalisme i Mil-lenarisme
Escatologia i Origen
Els dos primers captols fan una immersi en la idea del
mil.lenarisme i el finalisme i simbriquen en lescatologia i lorigen, s a dir, en
aquells elements antropolgics que ens connecten amb les nostres sensacions ms
elementals: la mort, la idea de fugacitat i la necessitat de transcendir a travs de la
conscincia i les nostres obres..... Es tracta duna posada en escena de la idea de
representaci final dels Temps, un tema que, com ha dit Humberto Eco ...no s
altra cosa que una illusi ptica associada al fet que ens sabem mortals.
En aquests dos captols es referencien les bases histriques - o
antropolgiques- del sentiment finalista. Hi anotem les pors associades al
mil.lenarisme, a les previsions apocalptiques i com lart ja sen fa imatge en els
perodes ms foscos de la nostra cultura. Tamb hi apareix el tema de
lescatologia i veiem com aquest tema s recurrent a les representacions de lart
de tots els temps, fins avui mateix i de quina manera els artistes el tracten com un
eufemisme de la mort.

CAPITOL III
Del romanticisme a Gadamer

757

CONCLUSIONS

Al captol III es fa una prvia de lautor en la qual sanuncia que el

treball es planteja a la manera dinvestigaci sobre la prpia curiositat en el tema.
s a dir, que ha estat plantejat de forma intutiva i que hom espera que les
expectatives puguin acomplir-se, que aquests primers captols han actuat a la
manera dorganitzaci dun paisatge dins del qual situar el material artstic que es
va recollint. A partir de la redacci daquest tercer captol comena la recerca
dimatges, una recollecta que va superar les primeres expectatives i que mha
obligat a fer una tria molt escrupulosa.
Aquest captol far una aproximaci al concepte del romanticisme i
situar aquest perode de la histria com el punt dinflexi a partir del qual lart del
perode modern es fa ress del pensament finalista. Daltra banda shi traa un
recorregut per diferents pensadors que especialment -a partir de Kant com a
fonament de la filosofia moderna- han especulat sobre el concepte de final, s a dir
sobre la conscincia de la naturalesa finita de lhome i la paradoxa de lanimal que
pensa i com aquest sentiment de finitud es va traslladant fins al pensament dels
nostres dies. Aquesta galeria dautors pel que fa a les categories finalistes en
matria de filosofia, arriba fins a H.G.Gadamer, un dels autors del nostre temps que
ms mha subjugat per la seva capacitat doptimisme i de fe en les capacitats
creatives humanes...

CAPITOL IV
Nietzsche, nihilisme i fi de lidealisme

758

CONCLUSIONS

El captol IV fa un parntesi monogrfic en el filsof modern que ha

projectat ms influncia en el pensament de la contemporanetat: Frederic
Nietzsche, un pensador que fa una aproximaci, jo diria que misericorde, a lhome
modern que, orfe ja de veritats absolutes, s llanat a les inclemncies dun paisatge
del qual sha relegat la imatge dun Du protector. Aix neix la propagaci del
nihilisme modern, i lart sinvesteix

duna

aura que li atorga el paper de

substituci de la divinitat i de remei davant la insuportable construcci de la

realitat que ens proporciona la nostra ment.
Tamb es fa referncia en aquest captol al poeta Baudelaire i sel
presenta com linventor de la modernitat.
En aquest captol comencen a intercalar-se imatges dobres que fan
una referncia explcita a la mort o la mort de Du, especialment en lapartat en el
que es parla del nihilisme Els treballs artstics que hi van apareixent vnen
acompanyats de comentaris emmarcats. Aix el discurs va avanant parallelament.

CAPITOL V
Modernitat, postmodernitat i fi del perode histric.
En el captol V, la figura de Baudelarie actua denlla amb lanterior i
daquesta forma entrem a pensar la transici des del concepte de modernitat cap al
de postmodernitat. Bsicament es refereix a la prdua de conscincia histrica. En
el captol es vol traar un dibuix del comportament postmodern i explicitar amb
imatges com aquest fa una lectura de les trajectries de lart del passat. El captol es

759

CONCLUSIONS

centra en reflexionar la fi de la idea dart modern. Shi parla del tema de la

originalitat, de la unicitat de lobra dart, de com aquests sentiment simbrica amb la
idea del final de la histria...i com apareix una nova modalitat dartista i de
productes artstics de comportaments a-dogmtics...
II PART

CAPITOL VI
La imatge de la fi dels temps
El captol VI tracta la imatge artstica associada a la Fi del Temps
prenent com a punt denlla amb el captol anterior la idea de la fi de la histria de
Fukuyama. A partir de lobra El final del S.XX de Beuys s inicia un recorregut
visual que va des de lany 1983-1989 El Final del Segle XX de Beuys i aterrament
del mur de Berln- i acaba amb la presentaci dalguns treballs meus sobre el
concepte de Temps, sobre la idea de fi de Temps i que es cavalquen amb
lacabament del segle XX.
Entre mig, sefectua un recorregut sobre una diversitat dobres de
diferents autors que proposen una evocaci del pas del temps, la seva finitud, la
una idea de fragmentaci temporal....

CAPITOL VII
La fi de lart i la seva imatge

760

CONCLUSIONS

Aquest captol comena amb una petita reflexi sobre el concepte de

crisi inherent a lart dels nostres Temps, i com es relaciona aquesta percepci
amb els concepte nou de la Fi de lArt , especialment proposat per Arthur Danto. s
a dir, la dissoluci del paradigma modern. O la voluntat i lafany de realitzar art que
ja no siguin obres dart. s a dir, lart de desprs del final de lart.
El captol selecciona un recull dartistes que poden actuar com a
illustradors daquest final de lart i han estat separats en dos apartats que
defineixen dues menes dactitud: Aquells que presenten una imatge de dissoluci
de lart del perode histric, podrem dir-ne artistes que ironitzen, i aquells que
aborden aquest final com una mena de situaci catastrfica, o de naufragi, per a
emprar una metfora de lartista Kabakov.

CAPITOL VIII
La imatge de la mort i la fi de Du
Al captol VIII es tracta bsicament de la imatge illustrativa de la
mort. En aquest apartat shi presenten tamb aquelles obres que fan una referncia
explcita a la mort de Du. Es tracta de posar en imatges certa referncia al
pensament Nitzscheni, es fa, per tant un recorregut per les obres dart daquests
temps que presenten la imatge de la mort, especialment ocasionada per aquells
flagells que estan conjunturalment lligats al nostre final de Segle: noves malalties,
la cincia, la guerra....

761

CONCLUSIONS

En aquest captol sinclou un apartat titulat el sentit brutal del mn

en el qual , com tamb en el captol IX, es mostra un balan dimatges extretes dels
mitjans de comunicaci que presenten situacions de mort, conflictes i tragdies
humanes dels darrers temps del Segle XX. Aquesta referncia immediata de la
realitat circumdant, vol aparixer com a detonant de la producci artstica que es
presenta i, alhora, com a testimoni duns temps despecial densitat apocalptica.

CAPITOL IX
La imatge de la catstrofe
Finalment, el captol IX , acaba presentant una nova entrega dimatges
provinents de la premsa amb situacions catastrfiques. Aquest darrer captol tracta
de les imatges de lart que fan referncia a la guerra, a les catstrofes i a la
incidentalitat en les quals es pot visualitzar aquesta sensaci especular: com les
produccions ms radicals de lart recullen aquesta sensibilitat per la catstrofe. El
captol acaba amb un fet determinant en el context histric del segle XX:
latemptat de l11 de Setembre. Aquest esdeveniment restar per a la histria com
el punt de culminaci daquest segle alhora que haur estat capa de generar
molts canvis en el model dordre mundial. Ha estat un fet de cabdal importncia del
qual lart sha fet especial ress. Lhe utilitzat en el treball com a punt final.

CONCLUSIO FINAL

762

CONCLUSIONS

Per a redactar aquestes lnies concloents voldria expressar el sentiment de dualitat

de qu he estat pres al llarg de la redacci daquest treball.
Evocar les situacions escatolgiques, catastrfiques, letals... del nostre mn a
travs de les manifestacions de lart ja s de per si voler passejar-se per la corda fugissera del
funambulista.
Hom vol conciliar el sentiment de tragdia inherent a lespcie humana amb el
gaudi de les produccions ms afinades de lesperit.
Per la vida daquest final de segle -la vida de tots els temps....?- tal i com ho
manifesten les imatges que ens metrallen avui des dels mitjans de comunicaci, s presa dun
tan alt grau de barbrie, violncia i malvestat que difcilment podrem pensar que lart sigui
present encara en el comportament hum.
Lespcie humana, aquesta criatura bipolar que debat la seva identitat entre la
mecnica simiesca i la conscincia divinitzada, recorre els Temps amb una convuls instint
exploratori que la fa deambular endavant i enrere sense remei en un viatge circular. Dues
forces ens empenyen, com contrapesos indefugibles: la voluntat despecular i linstint de
destruir. Apollini i dionisac, dues cares que sn el permanent balanceig daquesta moneda, la
qual sembla perseguir possibilitats altres dexistncia, de civilitat, que sempre sn vanes
quimeres.
Lart segons Nietzsche- s linstrument de glorificaci daquest afany. Noms
lart ens salva de la insuportable realitat.
Confio que el present treball visualitzi aquesta Tesi final: Lart del nostre temps,
no solament s la constataci ms descarnada de lestat del mn actual, sin que ns el seu

763

CONCLUSIONS

contraps lcid. A travs de la visualitzaci de les atrocitats, les seves inabastables violncies,
la constataci de la mort, les noves plagues bbliques, els productes artstics daquest final de
Segle XX ens presenten una imatge dun infern metafric com a cstig, a la manera de les
illustracions medievals.
Hi ha un cert parallelisme entre la nostra por laica davant la irrupci dun nou
millenni i les pors de lany mil. Un conducte ancestral ens sotmet a la pressi de les
convencions del calendari. Previsions apocalptiques o cincia, aqu es presenta el flagell de
linsondable, la por instintiva de sentir-nos sols a lUnivers.
Quin s aquest infern, i a quin cstig ens remet lestat dexasperaci, tragdia i
ocs que imagina lart daquest final de Segle?
Lart vol ser la sutura a la gran ferida de lsser hum. s lartefacte
compensador a lesclat de la conscincia.
En aquest final de Segle XX, i tal com sha apuntat en el present treball, hem
assistit a la clausura de tantes construccions intellectuals -final de la filosofia, de la histria,
de lart, de la histria de lart ...- que ens pot semblar que ja no queden ressorts on mantenir
lequilibri. Ho deia al comenament: ens movem en la corda del funambulista, per aquest
vaiv insegur ens ha procurat una mirada de ms perspectiva sobre nosaltres mateixos.
Al final daquest trajecte oscillant, avesats a la inestabilitat, i veient linfern ests
sota els nostres peus, ens adonarem de la magnitud dels nostres pecats.
Ens referem a Nietzsche i el seu sentit brutal del mn: noms la percepci
esttica ens en deslliura. Aix, en aquest estat de desequilibri permanent entre la voluntat
metafsica del pensament i linstint per a la barbrie, lsser hum va fent via per aquesta corda

764

CONCLUSIONS

suspesa. Sn les dues cares de la moneda, apollnia i dionisaca, les que mantenen el canto viu
daquesta fora que es contraresta.
El present treball ha indagat en les manifestacions dels artistes daquest final de
segle, no ha estat difcil trobar-hi totes les gradacions de lhorror, la barbrie, la malaltia, el
sofriment i la mort humanes, unes imatges dapocalipsi contemporani que ens posen en
connexi igualitria amb perodes remots de la histria. Lart nha estat sempre el cronista,
actua de conscincia collectiva, de ressort dalarma, i per dir-ho en paraules del poeta
Rimbaud :s com un parallamps que recull les energies circumdants. Qu en fa lart daquests
smptomes mrbids dels temps...? Els posa a la consideraci dels contemporanis. I ho fa ben
sovint distorsionant, exagerant, provocant per a fer-se sentir, tal com diu el filsof Gadamer.
No podria ser daltra manera. Per aix tan sovint es mostra escatolgic, agressiu, salvatge,
sarcstic, irreverent, descarnat, perqu aix s la realitat del mn. Qui no compren aix tampoc
comprendr lart del passat i si tan sovint hi ha la percepci general que lart es mor, que ha
arribat al seu final, s perqu la mateixa vida ens sembla extingida en la seva capacitat
generadora.
Hem parlat de la mort de lart, daquest art que mor a cada instant, a cada poca,
que es fa anacrnic davant de cada nova irrupci, davant de lardidesa dels nous plantejaments
que semblen arraconar els precedents, hem parlat de lextrema fugacitat dels productes
artstics, de la permanent reconsideraci de tot all fet.... no s aix un smptoma preclar que
lart reneix a cada moment?
Qualsevol hipottica fi de lart ser el comenament dun art nou, ha dit
Gadamer. Per aquest art nou hem fet un petit excurs. Al llarg daquest treball, hem vist que

765

CONCLUSIONS

serigeix en imatge especular del mn del final de Segle XX i hi hem pogut reconixer
lextrema simetria establerta amb aquests temps de trasps. Hem vist com aquest art es
manifesta amb una mplia voluntat inesttica, o des de lesttica de la lletjor, per no pot ser
daltra manera quan les imatges que percebem de la realitat, de la societat mateixa, sn dun
dramatisme descarnat que esborronen. Everithing is wrong, apunta una obra de lartista
Kakobsen, laccepci, traduda com a dolent, pecamins, injust, equivocat, defectus, inoport,
sense ra, culpable....podria ser la visi que els artistes tenen de lactualitat del nostre mn.
Per un altra obra, la de lartista Bruce Nauman, del 1967 incorporava el segent text en lletres
lluminoses: El vertader artista ajuda el mn a revelar les veritats mstiques... Entre aquestes
dues voluntats dinterpretaci del mn es mou lart dels nostres dies. Des de la seva facultat
hipersensible, el material artstic carrega les seves bateries i daqu nemergeix tamb la seva
capacitat visionria
Lart actua de conscincia anticipadora. Noves formes de barbrie sn encara
possibles i lart ho expressa des dun infern descepticisme lcid: coses que passen, deia el
filsof Virilio a finals daquest treball.
Noves formes de fer art emergiran, inimaginables avui, lart seguir movent-se en
aquest balanceig desequilibrat, com un ressort necessari, indispensable, a la salut de lespcie
humana, perqu, i per dir-ho en paraules de Pessoa, com a motiu de tenir nima, noms ens
queda la contemplaci esttica de la vida...4

Fernando Pessoa El llibre del desassossec Quaderns Crema BCN 2002 p . 15

766

CONCLUSIONS

Unai Sasuategui Esperando el fin 5 2003

Salvador Juanpere i Huguet

Sant Cugat del Valls, Dijous Sant 17 dabril del 2003

Aquesta s la darrera imatge que mha vingut a les mans i que relaciona el ttol de lobra amb el tema de la Tesi. Es tracta dun treball fotogrfic duna jove
estudiant i que incloc com a punt final daquesta conclusi, pel seu dramatisme per tamb com una escletxa oberta des de la qual podem mirar, amb
tendresa, una imatge del mn les noves formulacions de lart. El seu permanent regenerar-se.
Catleg Llistes dEspera Fundaci Vila Casas Barcelona mar del 2003

767