You are on page 1of 8

03.

526 DRET ADMINISTRATIU II


Semestre Febrer Juliol 2014

Mdul didctic 4 i 5

Prova dAvaluaci Continuada PAC 4

Criteris de Soluci PAC 4


Primera part. Activitat administrativa
A) CAS PRCTIC
Per Resoluci de la Conselleria dInterior de la Generalitat de Catalunya, de data 3 de mar de
2014, es desestima el recurs de reposici interposat contra la Resoluci del Conseller dInterior de 30
de desembre de 2013, per la qual es sancionava amb multa de 30.050,62 euros a Los Morenos, S.L
per infracci de la normativa de seguretat privada. Concretament, per la realitzaci duna infracci
molt greu tipificada a larticle 22.1.a) de la Llei 23/1992, de Seguretat Privada.
Els fets acreditats a lexpedient administratiu sn els segents:
Actes dinspecci que els agents de la policia van aixecar els dies 15 i 19 de maig de 2012
a lobra en construcci situada entre les avingudes A i BB i el carrer C, de la
localitat de Roxana de lUrgell. De la primera daquestes actes, dia 15 de maig a les 10:30
hores, sextreu en el corresponent informe de 20 de maig de 2012 que: Durant una
inspecci dofici es va detectar una possible empresa de seguretat realitzant tasques
dintrusisme (...) observant que en la tanca exterior de la mateixa (de lobra) hi havien
penjats dos rtols en els quals es podia llegir Los Morenos, Jona: 888777111, Pocholo
222333555. Els agents van contactar amb la persona responsable de lobra qui els va
manifestar que els rtols van ser penjats per lempresa de vigilncia que tenen
contractada. Digual manera, i de manera literal, a lacta dinspecci, signada pel
responsable de la installaci, es pot llegir que (L)a nica tasca de manteniment que
efectua la persona encarregada de la vigilncia nocturna, s encendre un grup electrogen
per fer funcional els focus dilluminaci de la referida obra en horari nocturn. Consta
tamb a lexpedient administratiu la segona acta dinspecci aixecada durant la matinada
a les 01:45 hores- del dia 19 de maig de 2012 en presncia del Sr. Malik, provist de NIE
XXXXXX5, qui es trobava a laccs de lobra. A lacta redactada pels agents es pot llegir
el segent: El Sr. Malik realitza tasques de vigilncia i seguretat de les installacions de
lobra indicada. Manifesta que el servei que realitza s el de vigilncia i control de les
installacions. En el moment de realitzar la present acta, el Sr. Malik requereix als agents
signants que lajudin a localitzar uns suposats lladres a linterior de lobra, realitzant
aquests agents la cerca sense cap resultat. Que durant la intervenci el Sr. Malik era
portador dun pal defensiu. No disposa dhabilitaci com a personal de seguretat i
manifesta que treballa per a lempresa Los Morenos, S.L, amb domicili al C/ Sierra
Nevada, nm. 9, local 20, de Granada. El nom complet de lempresa s: Los Morenos
2020, S.L., CIF (XXXX999). Tots aquest fets han estat constatats pels agents signants.
Lempresa, per la seva banda, ha allegat que lafirmaci realitzada de que el Sr. Malik realitzava
funcions de vigilncia ha de ser presa duna forma semntica i no en el sentit propi definit en la
normativa de seguretat privada. I aix encara que tal afirmaci consts en un acta signada pel propi

03.526 DRET ADMINISTRATIU II


PAC 4
treballador. A ms, la funci daquest treballador era la mera activitat de custdia de lobra.
Finalment, sha de referir que el contracte existent a lexpedient (foli 12 i ss.) i subscrit entre el
representant legal de lempresa constructora ABC, S.A. (tal com consta al foli 5 de lexpedient) i el
de la societat Los Morenos 2020, S.L., consta com objecte del mateix larrendament de serveis de
control dobra.
Responeu les segents preguntes:
1) A partir dels fets descrits, analitzeu les funcions que, segons la normativa vigent (Llei

23/1992, de 30 de juliol, de Seguretat Privada) corresponen als vigilants de seguretat.


Les funcions dels vigilants de seguretat sn aquelles que, de manera exclusiva, sn descrites a
larticle 11.1 de la Llei 23/1992, de 30 de juliol:
a) Ejercer la vigilancia y proteccin de bienes muebles e inmuebles, as como la proteccin
de las personas que puedan encontrarse en los mismos.
b) Efectuar los controles de identidad en el acceso o en el interior de inmuebles
determinados, sin que en ningn caso puedan retener la documentacin personal.
c) Evitar la comisin de actos delictivos o infracciones en relacin con el objeto de su
proteccin.
d) Poner inmediatamente a disposicin de los miembros de las Fuerzas y Cuerpos de
Seguridad a los delincuentes en relacin con el objeto de su proteccin, as como los
instrumentos, efectos y pruebas de los delitos, no pudiendo proceder al interrogatorio de
aqullos.
e) Efectuar la proteccin del almacenamiento, recuento, clasificacin y transporte de dinero,
valores y objetos valiosos.
f) llevar a cabo, en relacin con el funcionamiento de centrales de alarma, la prestacin de
servicios de respuesta de las alarmas que se produzcan, cuya realizacin no corresponda a
las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad.
2) Quins supsits sexclouen de lmbit daplicaci daquesta normativa?

Els supsits es troben a la Disposici Addicional Primera del Reial Decret 2364/1994, de 9 de
desembre, pel qual saprova el Reglament de Seguretat Privada, on sexclou dels seu mbit
daplicaci: las actividades siguientes, realizadas por personal distinto del de seguridad privada, no
integrado en empresas de seguridad, siempre que la contratacin sea realizada por los titulares de los
inmuebles y tenga por objeto directo alguna de las siguientes actividades:
a)

b)

c)

Las de informacin en los accesos, custodia y comprobacin del estado y


funcionamiento de instalaciones, y de gestin auxiliar, realizadas en edificios
particulares por porteros, conserjes y personal anlogo.
En general, la comprobacin y control del estado de calderas e instalaciones
generales en cualesquiera clase de inmuebles, para garantizar su funcionamiento y
seguridad fsica.
Las tareas de recepcin, comprobacin de visitantes y orientacin de los mismos,
as como las de control de entradas, documentos o carns privados, en cualquier
clase de edificios o inmuebles.

Semestre Febrer Juny 2014

03.526 DRET ADMINISTRATIU II


PAC 4
3) A partir dels supsit plantejat qualifiqueu jurdicament els fets.

La qesti a resoldre era examinar si dels fets plantejats es desprn que la societat implicada i
els seus treballadors realitzaven una tasca de vigilncia i protecci per a la qual no estaven habilitats
administrativament. En aquest sentit reprodum el fragment de la sentncia que sadjunta (en la qual
es fa referncia a una sentncia de lAudincia Nacional, disponible a les bases de dades), els fets de
la qual constitueixen el supsit de fet daquest cas prctic.
A tenor de la normativa transcrita puede afirmarse que la Disposicin Adicional Tercera de la Ley
23/1992 comprende actividades que propiamente no entran dentro del mbito material definido en el
artculo 1 de la Ley, pero tambin incluye otras que s lo son pero que el legislador habra optado por
no someterlas a un rgimen el de la seguridad privada- que en algunos casos podra resultar
desproporcionado. As, aunque quizs desde un punto de vista abstracto pudiese intentarse una
distincin entre estas actividades y los servicios de seguridad privada, tal diferenciacin no es tan
sencilla a la hora de verificar en la prctica su contraste, puesto que la mayora de las veces aquellas
actividades se pretenden simular con otras no sometidas a los rigores de la legislacin de seguridad
privada, entrando en el mercado en una clara competencia desleal con empresas legalmente
habilitadas para prestar ese tipo de servicios (Sentencia de la Audiencia Nacional, Sala de lo
Contencioso-Administrativo, Seccin 5, de 13 de noviembre de 2003).
Es ese precisamente el aspecto clave de la controversia que en el presente caso se plantea, tal como
habr ocasin de detallar. En cualquier caso cabe considerar que lo previsto en la Disposicin
Adicional Tercera de la Ley 23/1993, custodia del estado de las instalaciones y bienes realizadas
en el interior de inmuebles, debe interpretarse en un sentido que va ms all de lo contemplado en la
Disposicin Adicional Primera del Reglamento de Seguridad Privada (Real Decreto 2364/1994), de
tal manera que es imposible que el personal excluido del mbito de aplicacin de la Ley no pueda por
su mera presencia tener un efecto disuasorio sobre la comisin de infracciones penales o
administrativas, al igual que la derivada de la presencia de personal de seguridad privada, aunque este
ejerza un control o vigilancia de carcter ms estrictamente formal que el otro. En otras palabras, en
determinadas ocasiones la presencia de ese otro personal, que cabe insistir no entra dentro del mbito
de aplicacin subjetiva de la Ley, puede tener unas consecuencias prcticas en gran parte similares a
las que se desprenden de la presencia de personal de seguridad, con unas ventajas que a la vez
constituyen elemento diferenciador- consistente en que mientras que un vigilante de seguridad no
puede realizar ninguna otra tarea o actividad que no sea la de vigilancia y proteccin, la funcin
propia del personal excluido es precisamente aquella.
()
Ha quedado acreditado que la recurrente no cuenta con la habilitacin de administrativa como
empresa de seguridad y que tampoco era la titular del inmueble. En consecuencia, a tenor de los
antecedentes fcticos descritos en el anterior fundamento y de la doctrina expuesta en el segundo no
pueden aceptarse las argumentaciones de la actora, pues, en primer lugar no ha quedado acreditado
que la persona que se encontraba en la obra arriba reseada fuera un trabajador contratado por los
titulares de los inmuebles, si no que, por el contrario, es miembro de la plantilla de la empresa
demandante, la cual tena suscrito con la empresa constructora un contrato de arrendamiento servicios
cuyo objeto era el control de obra. Que ha queda acreditado que el referido trabajador realizaba
tareas de vigilancia propias de todo servicio de seguridad para las que se ayudaba de un equipo
electrgeno. Actividades que realmente constituyen prestacin privada de servicios de vigilancia y
seguridad, comprendidos dentro del artculo 5.1 de la Ley de Seguridad Privada, y actividades para la
que se requiere la oportuna autorizacin administrativa, as como que el personal tenga la habilitacin
necesaria y su inscripcin en el registro de empresas de seguridad.
Semestre Febrer Juny 2014

03.526 DRET ADMINISTRATIU II


PAC 4
Alega tambin la actora la falta de tipicidad de los hechos objeto de sancin. A este respecto no
resulta innecesario recordar que la suficiencia de la tipificacin es una exigencia de la seguridad
jurdica en la prediccin razonable de las consecuencias jurdicas de la conducta. Ello supone que en
la norma deba constar una predeterminacin inteligible de la infraccin, de la sancin y de la
correlacin entre una y otra (SSTC 219/1989 y 207/1990). Bien es cierto, sin embargo, que ese
resultado no slo depende del emisor de la norma, respecto de los trminos que emplea, sino tambin
de su destinatario, en cuanto a lo que es inteligible para l en atencin a sus circunstancias personales,
de tal modo que al rgano judicial le corresponde ponderar si las circunstancias subjetivas del caso
permiten contemplar las posibles carencias de la norma sancionadora. De esta forma, si las
circunstancias permiten concluir que al sujeto le era perfectamente alcanzable la certeza de estar
cometiendo la infraccin y, por tanto, de asumir el riesgo de la correspondiente sancin, no precede
entonces realizar tacha alguna de la norma desde la perspectiva de la tipicidad (STS, Sala Tercera, de
3 de octubre de 2001). Tal es el caso que nos ocupa, en el que la actora deba ser conocedora del
especial rgimen jurdico que rige sobre las empresas de seguridad, situndolas en una relacin de
especial sujecin que las hace acreedoras del cumplimiento del marco regulador de la normativa de
seguridad privada, situacin que procede tambin en el caso de aquellos sujetos que realizando esas
mismas actividades han obviado el cumplimiento de los requisitos de aquel marco normativo.
A la vista de lo expuesto debe considerarse que se prestaban por la recurrente servicios de seguridad
en los estrictos trminos previstos en la Ley 23/1992 y, en consecuencia, procede la no estimacin del
presente recurso, al existir elementos probatorios suficientes para entender cometida la infraccin que
se imputa a la empresa demandante, confirmndose la sancin impuesta.
4) Examineu si la recentment aprovada Llei 5/2014, de 4 dabril, de Seguretat Privada

(que entrar en vigor el proper 5 de juny de 2014), introduiria algun canvi respecte
lanterior regulaci en el cas plantejat.
La finalitat daquesta pregunta era que lestudiant fes una cerca daquesta recent norma, que
entra en vigor en dia 5 de juny denguany i deroga la llei objecte del cas prctic i fes una rpida
comparaci. Els preceptes de la nova llei que shavien de prendre en consideraci sn: larticle 6.2
(Actividades compatibles) i larticle 7 (Actividades excluidas). Es pot observar que lactual mbit
dexclusi s molt menys explcit per alhora resulta ms restringit ja que en el seu apartat 1) ho
refereix a actuacions en les qual no hi hagi cap contraprestaci ni suposi cap tipus de servei de
seguretat privada prestat a tercers. Important es tamb la previsi que previsi sobre el propi personal
dempreses o entitats jurdiques que en cap cas faran s dels seus empleats per al desenvolupament de
les funcions previstes en la nova Llei, les quals queden reservades a les empreses i el personal de
seguretat privada.
B) INFORME JURDIC
Des de la delegaci de Roma de la firma dadvocats per la qual treballeu se us fa tramesa de la
segent Sentncia del TJUE:
http://curia.europa.eu/juris/document/document.jsf?text=&docid=126437&pageIndex=0&doclang=E
S&mode=lst&dir=&occ=first&part=1&cid=592643
A partir de la seva lectura, feu un breu informe jurdic en el qual heu dexposar:

Semestre Febrer Juny 2014

03.526 DRET ADMINISTRATIU II


PAC 4
5) Es pot exigir per part de lAdministraci competent dun Estat membre una

autoritzaci administrativa per a cultius hbrids de blat de moro genticament


modificat de la lnia MON 810?
6) A partir del supsit de fet plantejat en la Sentncia del TJUE de 6 de setembre de

2012, feu consideraci al paper de lautoritzaci administrativa com a frmula de


determinaci del risc perms.
Ambdues preguntes es responien dintre dun breu informe jurdic en el qual es pren en compte tan la
forma de linforme, com el seu fons.
Per a la correcta resoluci de les qestions plantejades resultava convenient la lectura de la STJUE de
6 de setembre de 2012. En la primera pregunta la resposta resulta negativa ja que el cultiu dun OMG
com el de les varietats del blat de moro MON 810 no pot sotmetres a un procediment nacional
dautoritzaci quan la utilitzaci i la comercialitzaci daquestes varietats sn autoritzades dacord
amb larticle 20 del Reglament 1829/2003 i aquestes varietats han estat admeses en el catleg com
previst per la Directiva 2002/53 (vid. pargraf 76 de la sentncia).
Aix mateix, el TJUE considera que la facultat que dna la Directiva europea no permet que el Estats
membres puguin suspendre provisionalment lautoritzaci de comercialitzaci i cultiu dorganismes
modificats genticament. Com es recull a la STJUE:
(7)

En lo que atae a los OMG comercializados como productos o componentes de


productos, los artculos 13 a 24 de la Directiva 2001/18 regulan esencialmente el
procedimiento de evaluacin y de autorizacin de productos nuevos, la renovacin de
la autorizacin de productos existentes, el seguimiento de los productos autorizados,
su etiquetado y una clusula de salvaguardia que permite a los Estados miembros
adoptar medidas restrictivas en caso de riesgo para la salud humana o el medio
ambiente.

Ara b, el TJUE adverteix del mal s que es pugui fer daquesta previsi i diu que:
El cultivo de OMG como las variedades del maz MON 810 no puede supeditarse a un
procedimiento nacional de autorizacin cuando la utilizacin y la comercializacin de
estas variedades estn autorizadas en virtud del artculo 20 del Reglamento n 1829/2003
y dichas variedades han sido admitidas en el catlogo comn previsto por la
Directiva 2002/53.
El artculo 26 bis de la Directiva 2001/18 no permite a los Estados miembros oponerse de
manera general al cultivo en su territorio de tales OMG a la espera de que se adopten
medidas de coexistencia destinadas a evitar la presencia accidental de OMG en otros
cultivos.
Sest, per tant, posant lmits a ls de lautoritzaci administrativa sobre ls i comercialitzaci
dOMGs quan es permet des duna disposici europea. En altres paraules, la STJUE reconeix que hi
han OMGs que la legislaci europea autoritza per tamb recorda que la mateixa legislaci permet
als Estats membres establir mesures de salvaguarda que poden limitar, per raons de risc, aquella
autoritzaci.

Semestre Febrer Juny 2014

03.526 DRET ADMINISTRATIU II


PAC 4
Aquesta sentncia permet observar el paper que actualment t lautoritzaci administrativa com a
frmula de determinaci del risc perms (en aquest cas des de lmbit europeu) en els termes que
sexplica en mdul sobre Lactivitat de lAdministraci, pgines 15-16 (llegir). Aix s aix en tant
que en alguns Estats membres (Frana, Alemanya o, amb menys intensitat, la mateixa Itlia) el cultiu
de blat de moro transgnic (OMG) es considera una activitat de risc.
Segona Part. Bns Pblics
Visioneu el segent documental:
http://www.tv3.cat/30minuts/reportatges/1110/Tor-la-muntanya-maleida
Responeu les segents qestions:
7) Els fets descrits en el documental van donar lloc a resolucions judicials posteriors.

Del sentit de les mateixes se nhan fet ress els mitjans de comunicaci i articles
doctrinals. A partir duna recerca a internet, comenteu breument quin va ser el
sentit daquelles resolucions judicials i com va quedar establert lestat de la qesti
sobre la controvertida muntanya.
Els fets descrits en el documental van tenir en el seu dia un gran ress meditic. El que es
demanava en aquest pregunta era un breu relat del que va succeir desprs del documental (any 1997).
Sintticament: Lany 1997, lAudincia Provincial de Lleida va declara nulla la sentncia del jutjat de
Tremp de lany 1995, considerant que la propietat de la muntanya era de tipus germnic, s a dir, una
propietat comuna i indivisible que no es pot vendre, sin noms explotar. Per tant, obligava als hereus
dels primers propietaris a posar-se dacord i redactar uns estatuts nous adaptats al moment actual.
Lany 2002 el Tribunal Suprem va anullar la sentncia de lAudincia en base a irregularitats
processals i oblig a repetir el judici, el qual no es pogu fer fins lany 2004. LAudincia de Lleida
declar com a propietaris legtims de la muntanya els hereus de les tretze famlies que van fundar la
Societat de Copropietaris lany 1896. Lany 2005, resolent el recurs plantejat, el Tribunal Suprem va
ratificar la sentncia de lAudincia i va disposar que la societat originaria havia dadaptar-se a una
societat de tipus rom, la qual cosa suposa que la propietat es pot dividir i, per tant, alienar.
8) Comenteu breument el rgim jurdic dels bns comunals, la seva evoluci i situaci

actual. Poseu-ho en relaci amb el cas de la muntanya de Tor.


Els bns comunals enfonsen les seves arrels a lEdat Mitjana i no encaixen en el rgim de
propietat privada establert desprs de la codificaci, que troba la seva fonamentaci en la plena
capacitat de disposar sobre els seus bns per part del propietari. El rgim dels bns comunals tampoc
encaixa en el rgim dels bns de domini pblic, perqu la titularitat daquests satorga a les
Administracions, mentre que els bns comunals eren bns de la comunitat, de les persones que la
conformaven, les quals explotaven els recursos naturals dun territori en una relaci particular amb la
natura de la qual en depenia la seva prpia existncia. El seu origen s, fins i tot, anterior als
municipis i el seu rgim ms propi s el medieval de comunitat germnica, venal o en m comuna, on
els bns corresponien a tots els membres de la comunitat sense una distribuci de quotes. Precisament
a Espanya molts dels bns comunals van deixar de ser-ho amb la desamortitzaci de 1855 que encara
que els excloa tamb els identificava, de tal manera que en molts casos va ser difcil de complir per
les comunitats els requisits establerts, produint-se el resultat contrari del que es pretenia i passant
aquells bns a mans privades.

Semestre Febrer Juny 2014

03.526 DRET ADMINISTRATIU II


PAC 4
El cas de la muntanya de Tor seria un dels pocs que es van escapolir precisament a aquella tendncia
de propietat privada a travs de lacord de constituci de diferents societats entre els comuns de la
zona que culminarien amb la societat de condueos de la dita muntanya de lany 1896 entre les 13
famlies.
Posteriorment, els municipis, com a unitat administrativa, es van anar apropiant de la titularitat i
administraci dels bns comunals, aprofitant que comptaven amb una organitzaci i personalitat
jurdica de la que les comunitats de vens en mancaven. A mitjans del segle XX sintenta revertir la
situaci daquests bns, formalitzant i reconeixent jurdicament a les comunitats de vens per tal de
tornar-los la titularitat daquells. Aix saprova lany 1980 la Ley de Montes Vecinales en Mano
Comn, que els defineix com aquells que (...) pertenezcan a agrupacions vecinales en su calidad de
grupos sociales y no como entidades administrativas y vengan aprovechndose consuetudinariamente
en mano comn por los miembros de aqullas en su condicin de vecinos i els sotmet al rgim
protector del domini pblic.
El principal problema al qual senfronten aquesta categoria de bns s la progressiva desaparici de
les comunitats venals estables que subsistien de la ramaderia i agricultura de muntanya, tractant-se
actualment (de fet, des de fa dcades) de poblacions a punt de desaparixer o que noms sn vives i
habitades en determinades poques de lany (visualitzem aqu es cas de Tor). Els monts venals en m
comuna queden com a propietat de les agrupacions de vens (propietat privada seva), per sotmesos al
rgim de domini pblic dacord amb la seva legislaci especfica (art. 83 Llei Reguladora de les Bases
de Rgim Local).
Els bns comunals dacord amb larticle 79 LRBRL sn aquells laprofitament dels quals correspon al
com dels vens, sn de titularitat municipal i igualment sotmesos al rgim del domini pblic, s a dir
inalienables, no embargables i imprescriptibles i no es troben subjectes a cap tribut.
9) Distinci entre bns de domini pblic i bns patrimonials de lAdministraci.

Examineu el concepte de domini pblic en el Codi Civil i en la Llei de Patrimoni de


les Administracions Pbliques.
La lectura del mdul resultava inexcusable en aquesta pregunta. En el Codi Civil es fa palesa
una delimitaci bsica dels diferents tipus de bns de lEstat (arts. 338 a 340). Dacord amb aquests
preceptes, els bns de lEstat, i per tant de la seva Administraci, sn constituts per a) els bns de
domini pblic, que ho sn pel seu dest: s pblic (un carrer), la prestaci dun servei pblic (un
edifici on hi ha una escola pblica), o el foment de la riquesa nacional (mines). Per aquest motiu es
troben subjecte a un rgim de propietat especfic i de dret pblic que els exclou del trfic jurdic
privat; b) pels bns patrimonials sotmesos al rgim de dret privat.
Els bns de domini pblic es defineixen actualment a larticle 5 de la Llei 33/2003, de Patrimoni de
les Administracions Pbliques:
1. Son bienes y derechos de dominio pblico los que, siendo de titularidad pblica, se
encuentren afectados al uso general o al servicio pblico, as como aquellos a los que
una ley otorgue expresamente el carcter de demaniales.
2. Son bienes de dominio pblico estatal, en todo caso, los mencionados en el artculo
132.2 de la Constitucin.

Semestre Febrer Juny 2014

03.526 DRET ADMINISTRATIU II


PAC 4
3. Los inmuebles de titularidad de la Administracin General del Estado o de los
organismos pblicos vinculados a ella o dependientes de la misma en que se alojen
servicios, oficinas o dependencias de sus rganos o de los rganos constitucionales del
Estado se considerarn, en todo caso, bienes de dominio pblico.
4. Los bienes y derechos de dominio pblico se regirn por las leyes y disposiciones
especiales que les sean de aplicacin y, a falta de normas especiales, por esta ley y las
disposiciones que la desarrollen o complementen. Las normas generales del derecho
administrativo y, en su defecto, las normas del derecho privado, se aplicarn como
derecho supletorio.

Semestre Febrer Juny 2014

You might also like