03.

526 DRET ADMINISTRATIU II

Semestre Setembre 2015 Febrer 2016

Mduls 4-5

Prova dAvaluaci Continuada PAC 4

Criteris de soluci PAC 4

PRIMERA PART (ACTIVITAT DE LADMINISTRACI)
A partir de la lectura de la segent Sentncia del Tribunal de Justcia de la Uni dEuropea
(Sala Segona), de15 doctubre de 2015
http://curia.europa.eu/juris/document/document.jsf?text=inspecci%25C3%25B3n%2Bt%25
C3%25A9cnica%2Bveh%25C3%25ADculos&docid=169824&pageIndex=0&doclang=ES&mo
de=req&dir=&occ=first&part=1&cid=850587#ctx1
feu resposta a les segents qestions:
1) Sintetitzeu largumentaci donada per la Sala del contencis administratiu del TSJ de
Catalunya en la seva Sentncia de 25 dabril de 2012 (adjuntada com a material) per la qual
declara la nullitat de determinats preceptes del Decret 30/2010, de 2 de mar, i del Decret
45/2010, de 30 de mar, en la seva integritat.
Les resolucions objecte de recurs tenen per objecte el Decret 30/2010, de desenvolupament de la
Llei 12/2008 de seguretat industrial, i el Decret 45/2010, pel qual saprova el Pla Territorial de les
noves ITV pel perode 2010-2014. Amb carcter previ, i per tal de situar labast de les
disposicions que eren objecte de recurs, es podia fer una sntesi de lescenari:
1) La llei 12/2008, de seguretat industrial en la seva redacci prvia a la Llei 20/2011, de
simplificaci i millora de la regulaci normativa- configura la seguretat industrial com un servei
pblic dinters general que t per objecte la prevenci dels riscos industrials, tant per a les
persones com pels bns i el medi.
2) La llei organitza la policia de les activitats industrials i dels vehicles a partir dels organismes de
control (previstos a la Llei estatal 21/1992) i de les estacions dITV. En els dos casos la seva
activitat queda sotmesa al rgim dautoritzaci.
3) En el cas de les ITV es preveu, a travs dels esmentats decrets, la seva limitaci quantitativa a
travs dun pla territorial, podent fixar-se distncies mnimes entre estacions de la mateixa
empresa o grup empresarial.
4) Les entitats autoritzades operen sota el control de lAdministraci i es financen a travs de les
tarifes fixades.
5) El Decret 30/2010 desplega tamb el rgim de continutat de les empreses que prestaven
histricament en rgim de concessi- el servei regulant lautoritzaci i ls del patrimoni pblic
El recursos plantejats argumenten que:

03.526 DRET ADMINISTRATIU II

PAC 4
A) La Directiva 2006/123/CE, de serveis, introdueix el principi de llibertat destabliment i la
consegent eliminaci o limitaci de restriccions a aquell principi. Aquesta norma europea i la llei
espanyola de transposici (Llei 17/2009) significarien, a criteri de la part actora, que hi hauria una
incompatibilitat amb el rgim dintervenci prevista a la legislaci catalana i especialment en el
seu desenvolupament reglamentari.
Sobre aquesta qesti el TSJ recorda que la regla dinterdicci de les autoritzacions
administratives i dels sistemes de control administratiu queda condicionada al fet que, en cas
destablir-se, no suposin discriminaci, estiguin fonamentades en raons imperioses dinters
general i a la proporcionalitat dels controls.
EL TSJ reconeix que si b la Llei 12/2008, de seguretat industrial, configura el sector de las ITV
com un servei pblic dinters general, tamb s cert que lexecuci del servei previst en aquesta
llei no s atribuda a lAdministraci pblica, sin que s cedida al sector privat que actua sota un
intens control pblic. I, a ms, el TSJ subratlla que la tcnica que sutilitza lautoritzaci- no s
una tcnica de gesti dels serveis pblics.
Tot i aix la STSJ tamb reconeix sense dubte- que la configuraci sectorial la ITV- t un
marcat perfil dautoritat per no s menys cert que lautoritat queda atribuda a lAdministraci en
les facultats de control i sanci que se li reconeixen. Afegeix el TSJ que el concepte de serveis
dinters general que maneja la Directiva no abasta els serveis finanats a partir de contrapartida
econmica. Per tant, no s el cas que ocupa al cas. Per a ms la STSJ recorda que en el
nostre ordenament jurdic lexercici de funcions dautoritat queda reservat a les administracions
pbliques.
El TSJ refereix tamb una STJUE de 22 doctubre de 2009, on fent una aplicaci analgica
conclou que no es pot considerar que la Directiva 2006/123/CE pugui quedar desplaada per
altra legislaci sectorial (FJ 3). (En aquesta resposta es valorar positivament lesment i consulta
del Dictamen de la Comissi Jurdica Assessora el 20/10 i tamb 64/10- que esmenta la STSJ.
Es podia consultar a:
http://cja.gencat.cat/web/.content/continguts/activitat/memoria_activitats/fitxers_pdf/doctrina2010b
r.pdf).
La STJUE conclou, com diu la STSJ, que la Directiva de serveis resulta aplicable a les estacions
dITV, de forma que les restriccions destabliment noms poden ser admeses a partir de la
concurrncia motivada i proporcional de raons imperioses dinters general (...).
Com diu la STSJ, la inclusi del control de la seguretat industrial en lmbit de la Directiva de
serveis comporta la interdicci de determinades restriccions i la necessitat en tot cas de justificar
les que sestableixin en alguna ra imperiosa dinters general proporcionada a la intensitat de la
restricci i, en tot cas, no discriminatria. En aquest sentit, el TSJ considera que la Llei 12/2008
inclou efectivament determinats motius per justificar algunes restriccions com ara la limitaci
quantitativa de les autoritzacions, per no justifica la mateixa exigncia de les autoritzacions ni
tampoc el gruix de les restriccions que sn objecte dimpugnaci.

Semestre Setembre 2015 Febrer 2016

03.526 DRET ADMINISTRATIU II

PAC 4
B) En segon terme lactora qestiona tamb ladjudicaci de patrimoni pblic (bns i drets de les
concessions anteriors) als operadors histrics destacions dITV. El TSJ considera que es tracta
duna adjudicaci directa del patrimoni pblic que constitueix un benefici que discrimina als nous
operadors i, en conseqncia, determina la nullitat de la disposici addicional segona del Decret
30/2010.
2) Resumeixi en mxim quinze lnies el litigi principal i les qestions prejudicials
plantejades pel Tribunal Suprem al TJUE.
La petici de qesti prejudicial plantejada pel TS espanyol al TJUE t el seu origen en el
recurs que OCA, un dels operadors espanyols que realitzen la inspecci tcnica de vehicles, va
interposar davant el TSJ de Catalunya. La Sentncia dictada pel TSJ (tractada a la pregunta 1),
estimatria del recurs, va ser objecte de recurs de cassaci davant el TS. El TS plantej davant el
TJUE quatre qestions prejudicials que sintticament serien: 1) Si la Directiva de serveis exclou o
no a les activitats dinspecci tcnica de vehicles quan sn realitzades per entitats mercantils
privades sota la supervisi dun Estat membre; 2) Si les ITV participen o no de lexercici de poder
pblic; 3) Si la Directiva de serveis fos aplicables a les activitats dITV, s possible sotmetre
aquestes activitats a la prvia autoritzaci administrativa?; i 4) Resulta compatible amb la
legislaci europea una normativa nacional que supediti el nombre dautoritzacions per a
lestabliment dITVs al contingut dun pla territorial en el qual, com a justificaci de la restricci,
figura garantir la cobertura territorial adequada, assegurar la qualitat del servei i promoure la
competncia entre els operadors?
3) La Directiva de Serveis, segons el TJUE, resulta daplicaci a les activitats dinspecci
tcnica de vehicles? Quina argumentaci ofereix el TJUE?
El TJUE recorda que dacord amb larticle 2.2, lletra d, de la Directiva de serveis,
sexclouen del seu mbit daplicaci els serveis en lmbit del transport. A partir daqu considera
que lactivitat dinspecci tcnica dels vehicles t un carcter accessori respecte al servei de
transport per alhora la inspecci es produeix com a requisit previ i imprescindible per a lexercici
de lactivitat principal en que consisteix el transport, com es desprn de lobjectiu de seguretat vial
que informa lactivitat dITV (47). Per tant, el TJUE declara que la Directiva de serveis no s
aplicable a lactivitat de les estacions dITV per estar compresa entre els serveis en lmbit del
transport i tampoc est subjecta a les disposicions del Tractat de Funcionament de la UE relatives
a la lliure prestaci de serveis de conformitat amb larticle 58 TFUE, apartat 1.
4) Participen les activitats de les estacions dinspecci tcnica de vehicles previstes en la
normativa catalana de lexercici dautoritat pblica? Es coincident en aquest aspecte el
que va dir el TSJ de Catalunya amb largumentaci del TJUE?
Aquest s lobjecte de la segona qesti prejudicial. El TJUE (55 i ss.) recorda que ja en
sentncies anteriors (C-438/08 Comissi/Portugal) ha assenyalat que les entitats que realitzen
aquella activitat no disposen de facultats coercitives en el marc de les seves activitats, ja que la
imposici de sancions per incompliment de les normes dinspecci de vehicles s competncia
de les autoritats policials i judicials. Recorda, a ms, que la Directiva 2009/40 disposa que quan
els Estats membres opten per encomanar lactivitat dITV a entitats privades, aquestes han
dactuar sota la vigilncia directa de lEstat. Rellevant s el que assenyala el TJUE quan diu que
la facultat dimmobilitzaci del vehicle de que disposen els operadors de les estacions ITV quan
Semestre Setembre 2015 Febrer 2016

03.526 DRET ADMINISTRATIU II

PAC 4
observen deficincies que suposen un perill imminent es troba... sotmesa a la vigilncia de les
autoritats competents, i no comporta cap poder de coerci o de compulsi fsica. En
conseqncia, no es pot entendre que participi, com a tal, directament i especficament de
lexercici del poder pblic. Largumentaci es coincident amb el que havia dit el TSJ (FJ Tercer).
5) Quin s el rgim previst en la reglamentaci catalana objecte de controvrsia pel que fa
a laccs per a la realitzaci de lactivitat dITV? Resulta compatible aquest rgim amb el
dret europeu?
El rgim dautoritzaci previst a la legislaci catalana resulta compatible amb all previst
per la Directiva 2009/40, relativa a la inspecci tcnica dels vehicles. El que exigeix aquesta
norma europea s que quan els Estats optin per encomanar la ITV a entitats privades, aquestes
hagin dactuar sota la vigilncia directa de lEstat. Ara b, aquest rgim dautoritzaci ha de
respectar en tot cas el dret de la Uni i all que disposa larticle 49 TFUE, el qual soposa a les
restriccions a la llibertat destabliment, s a dir, a qualsevol mesura nacional que pugui
obstaculitzar o fer menys atractiu lexercici per part dels nacionals de la Uni, de la llibertat
destabliment garantida pel TFUE.
6) Qu sn per al TJUE raons imperioses dinters general que poden justificar
restriccions a la llibertat destabliment?
Aquesta pregunta lliga amb lanterior al fer atenci a la circumstncia de que les
restriccions a la llibertat destabliment poden donar-se sempre que puguin estar objectivament
justificades per raons imperioses dinters general, sempre que siguin adequades per tal de
garantir la realitzaci de lobjectiu que persegueixen i no vagin ms enll del que es necessari per
tal daconseguir aquest objectiu. Conv tenir en compte els punts 76 i ss. de la sentncia del
TJUE pel que fa referncia a les restriccions de la normativa catalana, amb la conclusi de que
larticle 49 TFUE ha de ser interpretat en el sentit de que soposa a la normativa analitzada.
Aquest criteri interpretatiu s el que haur doncs de tenir en compte el TS.
7) Al marge de les sentncies referides, lautoritzaci per a la realitzaci de lactivitat
dinspecci tcnica de vehicles s susceptible de transmissi? Feu la distinci entre
autoritzacions personals i reals.
Aquesta pregunta es respon afirmativament. Lautoritzaci seria susceptible de
transmissi al tractar-se duna autoritzaci real i no personal. Cal llegir al que al respecte es diu
en el mdul sobre autoritzacions personals i reals.

SEGONA PART (BNS PBLICS)

8) La STSJ de Catalunya de 25 dabril de 2012 fa esment a la disposici addicional segona
del Decret 30/2010 que permet que els operadors de la inspecci habilitats anteriorment
que siguin autoritzats en el nou rgim dautoritzaci utilitzen per a la realitzaci de les
tasques dinspeccions que els pertoquen els bns i drets de les concessions anteriors. Al
vostre parer quins podrien ser aquests bns i quina naturalesa jurdica podrien tenir amb
anterioritat i posterioritat a la situaci prevista pel Decret 30/2010.

Semestre Setembre 2015 Febrer 2016

03.526 DRET ADMINISTRATIU II

PAC 4
Aqu era convenient fer atenci al que en el mdul es cont sobre lafectaci de bns a
ls pblic i al servei pblic. Especialment, al cas de lafectaci expressa que requereix duna
declaraci de lAdministraci, que moltes vegades, quan el servei es presta en rgim de gesti
indirecta mitjanant una concessi, es duu a terme sobre la proposta del concessionari. Es podria
tractar, per exemple, de la maquinria i equipaments necessaris per fer les funcions que abans
sexercien en rgim de concessi. Altra cosa sn les installacions o terrenys que si b podien ser
de propietat de lAdministraci a haver-hi una installaci dITV passaven a estar afectes a la
prestaci dun servei pblic.
La disposici addicional segona del controvertit Decret 30/2010 va ser anullada per la STSJ de
25 dabril de 2012. La mateixa regulava el rgim dels bns i drets revertits dels antics
concessionaris nous autoritzats-. Ara b aquests bns i drets que es qualificaven de revertits, en
realitat no ho eres, que els seguien utilitzant els antics concessionaris. Per als terrenys i les
edificacions (bns demanials afectes a un servei pblic) sestablia un rgim darrendament,
mentre que la maquinria i les installacions es preveia que fossin adquirides pels operadors.
Daltra banda, com deia el dictamen de la Comissi Jurdica Assessora, sha de remarcar que
el Decret legislatiu 1/2002, de 24 de desembre, pel qual saprova el Text refs de la Llei de
patrimoni de la Generalitat, estableix en larticle 30 que els arrendaments a particulars i
qualsevol altra forma de cessi de bns patrimonials de la Generalitat shan de subjectar als
principis de publicitat i concurrncia. Pel que fa a la alienaci de bns mobles, dacord amb
larticle 20, sha de fer per subhasta pblica. Vegis el que diu el TSJ de Catalunya en la referida
sentncia, en el seu FJ sis.
9) Poseu un exemple concret (amb ubicaci i denominaci especfica) dels segents
supsits i justifiqueu en cada cas les raons de la seva qualificaci:
a) Un b demanial: p. ex. el cotxe oficial del ministre dInterior (b demanial ds
privatiu). Art. 66.2 e) LPAP.
b) Un b patrimonial: un solar sense edificar propietat de lAjuntament de Valncia i no
afectat a ls pblic- Art. 6.1 del RD 1372/1986, pel qual saprova el Reglament de
bns de les entitats locals.
c) Un b del Patrimoni Nacional: El Palau Reial de Madrid (art. 4 de la Llei 23/1982)
d) Un b comunal: Les pastures del Pic de Costa Bona al Puig de Pedra Negra per part
dels vens del poble de Setcases.
10) Expliqueu en qu consisteix ls com especial dun b demanial. Poseu tres exemples
que no es trobin recollits en el mdul. A ser possible expliciteu la referncia normativa que
reconeix aquell s com especial.
Lexplicaci sobre en qu consisteix ls com especial dun b demanial es troba
recollida al mdul: quan un b sutilitza, com passa amb ls general, dacord amb la seva
naturalesa, per en aquest cas amb ms intensitat o perillositat. Els exemples seran valorat pel
consultor/a. Un exemple: ls dun tram de tres quilmetres de la C-63 durant la caminada del
pelegr de Tossa de Mar que s acompanyat per centenars de persones.

Semestre Setembre 2015 Febrer 2016