Projecte Educatiu de La ZER Ebre

PROJECTE
EDUCATIU DE LA
ZER EBRE
Escola Sant Agust Riba-roja dEbre / Escola 1 dAbril La Palma dEbre
ACTUALITZACI CURS: 2015-2016
PROJECTE EDUCATIU DE LA ZER EBRE

NDEX
1. INTRODUCCI ........................................................................................ 2
2. CONTEXT: ON SOM?............................................................................. 3
3. IDENTITAT I CARCTER PROPI: QUI SOM? ........................................ 4
3.1. PRINCIPIS RECTORS DEL SISTEMA EDUCATIU ................................................. 4
3.2. CARCTER PROPI ....................................................................................... 5
4. CARACTERSTIQUES DE LA ZER .......................................................... 7
5. PLANTEJAMENTS EDUCATIUS: QU PRETENEM? ........................... 7
5.1. OBJECTIU GENERAL .................................................................................... 7
5.2. OBJECTIUS PROPIS DE LA ZER .................................................................... 7
5.3. PROJECTE LINGSTIC ................................................................................. 8
5.4. PROJECTE DE SOCIALITZACI DEL LLIBRES DE TEXT I MATERIAL DIDCTIC ........ 9
6. EL CURRCULUM: COM HO FAREM? ................................................... 9
7. LORGANITZACI: COM ENS ORGANITZEM? ................................... 10
7.1. ORGANIGRAMA ......................................................................................... 10
7.2. RECURSOS AMB QUE COMPTEM.................................................................. 11
7.2.1. RECURSOS HUMANS .............................................................................. 11
7.2.2. INFRAESTRUCTURA, EDIFICIS I ESPAIS: ..................................................... 12
7.2.3. RGIM DE PERMANNCIA D'ALUMNES I MESTRES ....................................... 13
7.2.4. ADSCRIPCI I PROMOCI D'ALUMNES ....................................................... 14
7.3. NORMES DORGANITZACI I FUNCIONAMENT ............................................... 14
8. LA INCLUSI ......................................................................................... 14
8.1. PRINCIPIS DINCLUSI I COEDUCACI .......................................................... 14
8.2. L ACOLLIDA .............................................................................................. 15
8.3. LA DIVERSITAT .......................................................................................... 15
9. LA CONVIVNCIA.................................................................................. 16
10. LORIENTACI I LA TUTORIA ............................................................... 17
11. LA PARTICIPACI ................................................................................. 17
12. LAVALUACI: COM AVALUEM? ........................................................ 18
12.1. AVALUACI INTERNA ............................................................................... 19
12.2. AVALUACI DELS OBJECTIUS DEL PEZ ..................................................... 21
12.3. AVALUACI EXTERNA .............................................................................. 22
13. LA PROJECCI EXTERNA: TOTS HI ESTEM IMPLICATS ................. 23
13.1. AMB LES FAMLIES ................................................................................... 23
13.2. AMB INSTITUCIONS .................................................................................. 23
13.3. AMB ALTRES CENTRES ............................................................................ 24
14. MECANISMES DAMPLIACI I ACTUALITZACI DEL PEZ.................. 24
15. DILIGNCIA DAPROVACI .................................................................. 26
16. ANNEXOS .............................................................................................. 27
Pgina 1 de 27

1. INTRODUCCI
El Projecte Educatiu de ZER (PEZ) s el document on s'explica la identitat de
les escoles que formen la ZER i els seus objectius comuns. Les dues escoles
comparteixen el mateix Projecte Educatiu, les mateixes Normes dOrganitzaci
i Funcionament (NOFZ) i la mateixa Programaci General Anual de ZER
(PGAZ), respectant-ne la singularitat de cadascuna.
Tamb serveix per orientar la seva activitat educativa, impulsar la collaboraci
dels diferents membres de la Comunitat Educativa i la relaci amb l'entorn.
Entre altres qestions, el PEZ inclou els criteris, prioritats i plantejaments
educatius i metodolgics, aix com lavaluaci del seu progrs. Aquest
document sha elaborat tenint en compte les caracterstiques socials i culturals
de l'entorn i les necessitats educatives de lalumnat.
El PEZ s un document viu que requereix la seva revisi i actualitzaci
peridica atenent a les necessitats i circumstncies del moment.
El PEZ es desenvolupa i concreta en altres documents annexos:
La Programaci General Anual de ZER (PGAZ)
La Memria Anual
Les Normes dOrganitzaci i Funcionament (NOFZ) (annex 1)
El Projecte Lingstic (PLIZ) (annex 2)
Els Projectes de Socialitzaci de llibres de text i material didctic

(annexos 3 i 4)
Els Plans dEmergncia (annexos 5 i 6)
El Pla dAcollida (annex 7)
El Pla dAtenci a la Diversitat (annex 8)
El Projecte de Convivncia (annex 9)
El Pla dAcci Tutorial (annex 10)
La Carta de Comproms Educatiu (annex 11)
El Pla de Lectura-escriptura i investigaci (annex 12)
El Pla de Formaci (annex 13)
Pgina 2 de 27

2. CONTEXT: ON SOM?
La Zona Escolar Rural Ebre (ZER Ebre) es va crear al setembre de 2006. Est
formada per lEscola "1 d'Abril" de La Palma d'Ebre i per lEscola "Sant Agust"
de Riba-roja d'Ebre, essent aquesta darrera la seu de la ZER Ebre. Est
situada a la part nord de la Comarca de la Ribera dEbre
LA PALMA DEBRE
Es troba situada en el sector ms alt i septentrional de la Comarca. La poblaci
t una extensi de 39 km2, separats de la comarca de les Garrigues per una
franja del terme de Flix i limita tamb amb la comarca del Priorat. La poblaci
de La Palma d'Ebre la formen al voltant de 450 persones. Shi pot arribar a
travs de les comarcals C-230 i C-240.
Actualment el principal mitj de subsistncia s l'agricultura. El conreu ms
ests s l'olivera, de tipus arbequina, seguida per l'ametller i la vinya. Al
municipi tamb hi ha algunes granges avcoles i porcines.
RIBA-ROJA DEBRE
Situada al nord-oest de la Comarca, el municipi limita amb lArag i s el primer
nucli de poblaci que troba l'Ebre en entrar a Catalunya. Amb una extensi de
100 km2 i un total de 1.195 habitants, Riba-roja s un lloc privilegiat per gaudir
de la natura. Shi pot arribar per carretera i ferrocarril, per la T-741 i la lnia
frria Madrid-Barcelona, respectivament. Les restes neoltiques i romanes
trobades al municipi, ens indiquen quins van ser els primers habitants de Ribaroja; on tamb est present l'empremta de sarrans i templers, els quals van
donar a la vila l'actual configuraci. La carta de poblaci, atorgada el 1185, s
la reafirmaci d'un conjunt medieval que es va anar creant prop del castell
templer de Rippe Rubee.
El present de Riba-roja gira al voltant de la diversificaci econmica i una
creixent dinmica cultural i associativa; la gran aposta de futur s el
desenvolupament turstic. A Riba-roja d'Ebre es practiquen diversos esports
nutics: motonutica, piragisme, esqu aqutic, pesca i fins i tot es poden fer
viatges amb vaixell.
Pgina 3 de 27

3. IDENTITAT I CARCTER PROPI: QUI SOM?

3.1. Principis rectors del sistema educatiu
El sistema educatiu, en el marc dels valors definits per la Constituci i per
lEstatut, es regeix pels principis generals segents:
a) El respecte dels drets i els deures que deriven de la Constituci, lEstatut i
la resta de legislaci vigent.
b) La transmissi i la consolidaci dels valors propis duna societat
democrtica: la llibertat personal, la responsabilitat, la solidaritat, el
respecte i la igualtat.
c) La universalitat i lequitat com a garantia digualtat doportunitats i la
integraci de tots els collectius, basada en la coresponsabilitat de tots els
centres sostinguts amb fons pblics.
d) El respecte de la llibertat densenyament, la llibertat de creaci de centres,
la llibertat delecci entre centres pblics o centres altres que els creats
pels poders pblics, la llibertat de ctedra del professorat i la llibertat de
conscincia dels alumnes
e) El pluralisme.
f) La inclusi escolar i la cohesi social.
g) La qualitat de leducaci, que possibilita lassoliment de les competncies
bsiques i la consecuci de lexcellncia, en un context dequitat.
h) El conreu del coneixement de Catalunya i larrelament dels alumnes al pas,
i el respecte a la convivncia.
i) El respecte i el coneixement del propi cos.
j) El foment de la pau i el respecte dels drets humans.
k) El respecte i la preservaci del medi ambient i el gaudi respectus i
responsable dels recursos naturals i del paisatge.
l) El foment de lemprenedoria.
m) La coeducaci i el foment de la igualtat real i efectiva entre dones i homes.
n) Lafavoriment de leducaci ms enll de lescola.
o) Leducaci al llarg de la vida.
p) El respecte del dret de mares i pares perqu llurs fills rebin la formaci
religiosa i moral que vagi dacord amb llurs conviccions.
q) Lexclusi de qualsevol mena de proselitisme o adoctrinament.
Pgina 4 de 27

3.2. Carcter propi

Les dues escoles que integren la ZER Ebre, com a escoles pbliques catalanes
que sn es defineixen com a inclusives, laiques i respectuoses amb la pluralitat,
trets definidors del seu carcter propi.
Alhora els centres que formen la ZER Ebre es defineixen dacord amb els
principis de qualitat pedaggica, de direcci responsable, de dedicaci i
professionalitat docents, davaluaci, de retiment de comptes, dimplicaci de
les famlies, de preservaci de lequitat, de cerca de lexcellncia i de respecte
a les idees i les creences dels alumnes i de llurs mares, pares o tutors.
Els trets caracterstics que defineixen la nostra ZER sn :
- Llengua
La ZER i les escoles que en formem part, utilitzen el catal com a llengua
vehicular i d'aprenentatge.
- Coeducaci
Es treballa per aconseguir l'igual i absolut desenvolupament tant intellectual
com a fsic, de lalumnat, establint una metodologia que elimini qualsevol
discriminaci per raons de sexe, raa, religi, situaci econmica i limitacions
fsiques o psquiques.
- Confessionalitat
La ZER s aconfessional. Totes les religions tenen el mateix respecte.
- Pluralisme i valors democrtics
Sn centres plurals oberts i respectuosos amb els principis democrtics, que
adopten, com a marc de referncia per a la formaci de l'alumnat, un conjunt de
valors que afavoreixen la convivncia entre tots els membres que formen
aquesta Comunitat Educativa, i que sn el suport de la vida escolar i que
permeten opcions responsables, respectant alhora els valors, creences,
opinions o idees d'altres persones.
Pgina 5 de 27

- Entorn i medi ambient

Es t en compte la problemtica ambiental. Fomentem actituds de curiositat,
respecte, reciclatge i conservaci del medi ambient.
- Metodologia
Es parteix sempre de la realitat social i dels coneixements previs de l'alumnat
possibilitant d'aquesta manera un aprenentatge significatiu, amb un enfocament
globalitzador tenint en compte les diferncies individuals i l'atenci a l'alumnat
amb necessitats educatives especfiques.
La ZER, i per tant el professorat, t en compte la diversitat de ritmes evolutius i
de capacitats intellectuals de lalumnat, fent les adaptacions curriculars
oportunes i igual importncia a la relaci educativa com a ladquisici de
tcniques daprenentatge i de continguts bsics, desenvolupant a la vegada
lesperit crtic i la capacitat de discussi i de decisi.
- Gesti
Es duu a terme democrticament, amb la participaci de tots els sectors que
integren la Comunitat Educativa. Per aix s'estableixen els rgans de gesti i
participaci ms adients.
Per a la gesti interna i lassessorament, la ZER compta amb els rgans de
gesti segents:
Consell Escolar de ZER
Consell Escolar de Centre
Claustre de mestres de ZER
Claustre de mestres de Centre
Equip Directiu de ZER
Equip Directiu de Centre
Comissions: les que sespecifiquin a la PGAZ
Les funcions de cadascun dels rgans de gesti i de les comissions de treball

es troben recollides dins les NOFZ. (ANNEX 1)
Pgina 6 de 27

4. CARACTERSTIQUES DE LA ZER
Tant Riba-roja dEbre com La Palma dEbre compten amb un Centre Educatiu
d'Infantil i de Primria, essent incomplets o cclics.
La majoria de lalumnat s autcton, tot i que la immigraci que shi observa fa
que els dos centres tinguin matrcula viva al llarg del curs.
LEscola Sant Agust de RIBA-ROJA DEBRE: s un centre de titularitat pblica
agrupat per cicles.
LEscola 1 DAbril de LA PALMA DEBRE: s un centre de titularitat pblica,
agrupat normalment en tres aules, depenent del nombre dalumnes de cada
curs escolar.
Les dues escoles que formen la ZER apliquen els Projectes d'Innovaci que
sadapten a les caracterstiques de cada centre.
5. PLANTEJAMENTS EDUCATIUS:
QU PRETENEM?
5.1. Objectiu general

La nostra ZER pretn educar, formar, orientar i ensenyar a lalumnat en un
entorn de treball participatiu i motivador dacord amb els objectius i finalitats
desplegats en el currculum, com a principi fomentador de l'equitat i de la
cohesi social, tot respectant la diversitat, per tal dassolir les competncies
bsiques que els permetr el seu desenvolupament integral i la continuaci de
la seva formaci a lEducaci Secundria.
5.2. Objectius propis de la ZER
Els objectius propis de la ZER han estat fruit del consens del Claustre i de la
formaci a centre.
El Projecte de Direcci de ZER (PdDZ) especifica aquests objectius segons els
mbits a qu fan referncia: a la documentaci, als mestres, a lalumnat, a les
famlies, al suport a la gesti i a la projecci externa.
Pgina 7 de 27

Les Programacions Generals Anuals expliciten les actuacions que es duran a

terme per aconseguir aquests objectius, aix com a les Memries Anuals es
recullen les propostes de millora.
La ZER assumeix com a propis els dos objectius que estableix el Departament
com a prioritaris: millorar els resultats educatius i millorar la cohesi social.
A aquests dos objectius shi suma un tercer, millorar l'organitzaci de la ZER.
Tots tres objectius marquen la dinmica de la ZER, aix com tots els
documents. D'aquesta manera el Projecte de Direcci, la Programaci General
Anual, la Memria final de curs i la resta de documents que organitzen la ZER
Ebre parteixen d'aquests tres objectius.
Objectius propis de la ZER:
1. Millorar els resultats educatius.
2. Fomentar la cultura formativa i el treball competencial entre el
professorat.
3. Potenciar els recursos TAC amb lalumnat i el professorat.
4. Millorar la projecci externa de la ZER: famlies, institucions..
5. Millorar la cohesi social
6. Millorar la gesti i lorganitzaci de la ZER
Com ja sha esmentat, aquests objectius es desenvolupen en estratgies i
actuacions en el PGAZ de cada curs i savaluen i es fan propostes de millora en
la Memria del curs.
5.3. Projecte lingstic
Les escoles de la ZER Ebre es defineixen, tal com ho determina el seu carcter
propi com a escoles catalanes. La llengua vehicular de la ZER s el catal.
En les reunions, comunicats, entrevistes, i en general en qualsevol activitat i
document dels centres sutilitza aquesta llengua.
Les classes simparteixen totes en catal menys a les rees de llengua
castellana i llengua estrangera, que sofereix en angls.
La distribuci horria de cada llengua, en cada un dels cicles, es detallen en el
document Projecte lingstic de ZER. (ANNEX 2.)
Pgina 8 de 27

5.4. Projecte de Socialitzaci del llibres de text i material didctic

s un projecte de cada centre de la ZER que implica un treball conjunt de
lalumnat, mestres i pares i mares. Pretn fomentar una visi comunitria de
lensenyament (respectar, compartir, reutilitzar...), reduir la despesa de llibres
de text i altres materials per part de les famlies. (ANNEXOS 3 4)
6. EL CURRCULUM: COM HO FAREM?

La lnia metodolgica de la ZER es basa en la necessitat daprendre a aprendre
i promou el treball participatiu de lalumnat en lensenyament/aprenentatge.
Parteix de la motivaci, els coneixements previs, el treball en equip, la
potenciaci del raonament, ls de les noves tecnologies, Es treballen
diverses tipologies dactivitats de comprensi i expressi oral i escrita, de
resoluci de problemes, de clcul, de situaci en lespai i en el temps,... amb
lobjectiu de qu lalumnat assoleixi les competncies bsiques.
Aquesta lnia es concreta en:
Programar i avaluar de manera competencial.
Consolidar les lnies metodolgiques de la ZER mitjanant formacions a

centre.
Unificar criteris per a qu els alumnes puguin arribar a assolir un

aprenentatge competencial.
Establir estratgies de lectura per augmentar la velocitat i comprensi

lectora. Proves de velocitat i Proves de Comprensi Lectora (ACL).
Sistematitzar la mitja hora de lectura.
Potenciar la biblioteca com a eix vertebrador per a totes les rees,

segons el Pla lector unificat de la ZER (Projecte dInnovaci Puntedu).
Assegurar una lnia de ZER en el treball de l'expressi escrita (tipologia

de textos) des dInfantil fins a CS de Primria.
Treballar per projectes.
Pgina 9 de 27

Millorar la competncia en clcul mental i resoluci de problemes.
Fomentar laplicaci de les noves tecnologies, aprofitant els recursos

informtics dels centres.
Per altra banda, per fomentar les competncies dels diferents mbits, els dos
centres participen en diferents activitats que sofereixen anualment: Pla de
Consum de fruita a les escoles, concursos, activitats solidries, activitats
extraescolars organitzades per l'AMPA (esports, mecanografia, angls,...)...
7. LORGANITZACI: COM ENS ORGANITZEM?

En lorganitzaci de la ZER i dels centres que en formen part sapliquen els
principis deficcia, eficincia, funcionament integrat, gesti descentralitzada,
flexibilitat, participaci de la Comunitat Educativa i comproms de les famlies
en el procs educatiu.
La ZER organitza els seus recursos humans per tal d'atendre tot lalumnat, les
mesures de treball per a tot el grup classe i per a l'atenci als alumnes amb
necessitats educatives especials. Un cop cobertes les prescripcions curriculars
dels diferents cicles, sutilitzen les hores de professorat que resten disponibles
per al suport a lalumnat que ho necessita fent desdoblaments, agrupaments
flexibles, atenci individualitzada,...
7.1. Organigrama
Els organigrames sn la representaci grfica de lestructura orgnica i de
funcionament duna organitzaci. De forma esquemtica es mostren les lnies
dautoritat i els nivell de participaci de cada sector.
La ZER Ebre sorganitza tenint de referncia lorganigrama segent:
Pgina 10 de 27

7.2. Recursos amb que comptem

7.2.1. Recursos Humans
Escola Sant Agust: dos mestres dEducaci Infantil, tres mestres de
Primria, un especialista dAngls, un especialista dEducaci Fsica, un
mestre de Religi i una monitora cedida per lAjuntament per a reforar als
mestres en lrea dEducaci Artstica (plstica).
Escola 1 dAbril: un mestre dEducaci Infantil, un mestre i mig de Primria i
un mestre de Religi.
ZER: tres mestres especialistes itinerants: un dEducaci Fsica, un de
Msica i un dEducaci Especial.
Personal dels Serveis Educatius de la Ribera dEbre: del Centre de
Recursos Pedaggics, i de lEquip dAtenci Psico-pedaggica.
Pgina 11 de 27

7.2.2. Infraestructura, edificis i espais:

Escola Sant Agust
- 13 aules:
7 ordinries
1 ordinria / menjador
1 laboratori / plstica
1 de msica
1 biblioteca
1 psicomotricitat / usos mltiples
1 dinformtica
- 1 sala de mestres
- 1 despatx de direcci i gesti del centre.
- 1 despatx de secretaria
- 1 sala de multicopista
- 1 tutoria cedida com a despatx de la ZER
- 1 edifici annex, al recinte del pati, on es guarda material divers
- 1 pista poliesportiva
- 2 zones de pati: una per a Infantil i una altra per CI / CM / CS)
Escola 1 dABRIL
- 5 aules:
3 ordinries
1 biblioteca
1 aula polivalent
- 1 sala de mestres
- 1 despatx de direcci i gesti del centre
- 1 zona de pati per a Infantil
- 2 zones de pati cedides per lAjuntament: Camp de futbol i pista
poliesportiva.
Atenent a les infraestructures de cada centre disposem dels respectius Plans
dEmergncia. (ANNEXOS 5 6)
Pgina 12 de 27

7.2.3. Rgim de permanncia d'alumnes i mestres
HORARI GENERAL DELS CENTRES DE LA ZER

Inici
Acabament
Mat
09:00
13:15 *
Tarda
15:15
17:15
Lhorari lectiu inclou una hora dampliaci horria (lanomenada sisena hora),
que t un carcter complementari al treball lectiu o curricular. Es deixa en mans
de l'autonomia dels centres quin tipus d'activitat organitzar, amb el criteri de no
utilitzar aquesta hora addicional per estendre els continguts de cada
assignatura.
*Modificaci horria per recuperar les dues tardes del dimecres al mes, no
consecutives, dedicades a reunions i coordinacions de Claustre de la ZER.
La modificaci de lhorari es fa afegint h, pels matins. 4 dies a la setmana:
dilluns, dimarts, dijous i divendres.
Els matins dels dimecres lhorari s de 9 a 13:00 h.
A part de les reunions dintercicles que fa cada centre, tot el claustre de la ZER
es reuneix cada quinze dies, els dimecres per la tarda, per la coordinaci de
tots els cicles de ZER, per treballar per comissions, per fer claustres i per fer les
sessions davaluaci de cada trimestre.
A la PGAZ sespecifiquen els diferents horaris de reunions de lEquip Directiu
de ZER i el dels centres, les hores de coordinaci, etc.
Pgina 13 de 27

7.2.4. Adscripci i promoci d'alumnes

- Adscripci: als alumnes autctons i als nouvinguts se'ls adscriu al curs que
correspon per edat.
- Promoci dalumnes: es realitza una sessi d'avaluaci trimestral per cicle.
En aquesta est present la Cap dEstudis i tot l'Equip Docent del Cicle. Es
prenen decisions, conjuntament, respecte a l'avaluaci dels alumnes, la seva
promoci i, si s'escau, el fet de romandre un curs ms en el mateix cicle.
7.3. Normes dOrganitzaci i Funcionament
La ZER ha elaborat les NOFZ, que apleguen el conjunt d'acords i decisions
d'organitzaci i funcionament adoptades per fer possible, en el dia a dia, el
treball educatiu i de gesti que permeti assolir els objectius proposats en
aquest Projecte Educatiu de ZER i en el Pla General Anual de ZER.
8. LA INCLUSI
La ZER es regeix pels principis rectors de cohesi social i deducaci inclusiva i
dna atenci educativa a tot lalumnat i, en particular, a aquell que pot trobar
ms dificultats a causa de les seves condicions personals o socials. La ZER
pren en consideraci els elements curriculars, metodolgics i organitzatius per
aconseguir la participaci de tots els alumnes en lentorn escolar.
8.1. Principis dinclusi i coeducaci
a. Inclusi: els centres estan oberts a tot lalumnat.
b. Normalitzaci: latenci dels alumnes amb necessitats educatives
especials (NEE) es duu a terme amb els recursos de qu disposen els
centres i en els contextos ordinaris, sempre que s possible.
c. Personalitzaci: tothom s igual, per cadasc dacord amb les seves
caracterstiques personals que cal respectar i valorar.
Pgina 14 de 27

d. Igualtat doportunitats per a laprenentatge i la participaci: es

possibilita a tot lalumnat la participaci en activitats ordinries.
e. Atenci educativa de proximitat: poder rebre latenci educativa en un
centre proper a lentorn on viu.
f.
Participaci i coresponsabilitat: tota la comunitat educativa est

compromesa per tal dafavorir la inclusi escolar i social.
g. Coeducaci: es valora lexperincia, les aptituds i laportaci social i

cultural de les persones, sense estereotips sexistes i sense actituds
discriminatries.
8.2. L acollida
La ZER organitza actuacions per tal de garantir que les persones que formen
part de la Comunitat Educativa en coneguin el funcionament general, se sentin
ben rebudes i shi adaptin tot respectant les normes de convivncia establertes.
El Pla dAcollida de ZER recull totes les actuacions que els centres organitzen
per tal dacollir b tan els alumnes, com les famlies, els mestres nous que
sincorporen al centre i les persones responsables de cadascuna de les
actuacions. (ANNEX 7)
8.3. La diversitat
Latenci a les necessitats educatives de tots els alumnes es regeixen pels
principis dinclusi.
Correspon a la Comissi dAtenci a la Diversitat (CAD) la concreci de criteris
i prioritats per a latenci a la diversitat dels alumnes, lorganitzaci,
lajustament i el seguiment dels recursos de qu disposen els centres, i de les
mesures adoptades, el seguiment de levoluci dels alumnes amb necessitats
educatives especials i especfiques i la proposta de plans individuals o
adaptacions curriculars pels alumnes que ho requereixin.
El Pla dAtenci a la Diversitat s el document que recull el procs que es
segueix a la ZER per a la detecci de necessitats educatives especials de
lalumnat i lorganitzaci dels recursos de qu es disposen per donar-hi
resposta. (ANNEX 8)
Pgina 15 de 27

9. LA CONVIVNCIA
Conviure significa viure plegats i en bona relaci. La ZER educa en els valors
de la pluralitat, el respecte a la diferncia, la participaci democrtica, la
inclusi social, la igualtat de possibilitats, la gesti positiva del conflicte i la
cultura del dileg.
La convivncia als centres gira al voltant de tres eixos fonamentals:
La construcci de la prpia identitat.
La relaci amb les altres persones.
La pertinena a la comunitat.
Sutilitza la mediaci com a procs de gesti positiva de conflictes.

A lhora deducar la resoluci positiva del conflicte es desenvolupen
competncies relacionades amb: la comprensi dels problemes; lexpressi
democions i sentiments; les habilitats de pensament reflexiu, creatiu i crtic; la
comunicaci basada en el dileg i les capacitats descolta, participaci activa,
cooperaci, convivncia pacfica i procs de mediaci.
Els valors i actituds que es treballen a la ZER sn: lacollida, la coeducaci, la
competncia
social, la
comunicaci, leducaci
intercultural,
leducaci
emocional, leducaci per la pau, leducaci per la responsabilitat, el valor de

lesfor, la inclusi i la mediaci.
El Projecte de Convivncia s el document que engloba el conjunt daccions
encaminades a la millora de la convivncia als centres. Recull les intervencions
que el centre desenvolupa per tal de capacitar tot lalumnat i la resta de la
Comunitat Educativa per a la convivncia i la gesti positiva de conflictes.
El projecte de convivncia es planteja des de tres mbits dintervenci:
Aula
Centre
Entorn
Pgina 16 de 27

Els principis generals dactuaci que guiaran lactuaci del centre a lhora
daplicar el rgim disciplinari de lalumnat seran els que es contemplen a la
normativa vigent i la concreci en quant a les actuacions est recollida a les
NOFZ. La ZER disposa, aix mateix, duna Comissi de Disciplina, (els
membres que la formen consten a la PGAZ). En cas de necessitat, aquesta
Comissi es reuneix, dialoga i fa reflexionar lalumnat implicat i pren les
decisions oportunes.
Projecte de Convivncia. (ANNEX 9)
10. LORIENTACI I LA TUTORIA

Lacci tutorial estableix els mecanismes per garantir que els mestres i tutors
facin un seguiment individual del procs educatiu de cada alumne i el
seguiment collectiu del grup classe.
Tamb ha de garantir la coordinaci de tot el professorat que interv en un grup
classe i ha dafavorir les lnies de comunicaci amb les famlies.
El Pla dAcci Tutorial s el document que t la ZER per donar coherncia a
lacci tutorial dels centres i recull les accions educatives compreses en els
diferents mbits de treball, tenint en compte lalumnat, les famlies i el
professorat. (ANNEX 10)
11. LA PARTICIPACI
La ZER es defineix com una comunitat en la qual tots els seus membres
participen de manera organitzada, coordinada, responsable i constructiva en
qualsevol de les tasques organitzatives, administratives o educatives que t
assignades, assumint el dileg com a base de la convivncia i la informaci
com a mitj per aconseguir aquesta participaci.
Per tal que la participaci sigui un fet sestableixen diferents rgans de
participaci que recullen informacions, opinions, lnies dactuaci que facilitin la
presa de decisions consensuades. Per aix es distribueixen les funcions i les
Pgina 17 de 27

responsabilitats. Per altra banda simpliquen els diferents estaments en el

desenvolupament, seguiment i avaluaci del PEZ.
LEquip Directiu estableix els mecanismes adients per afavorir la participaci de
les famlies: reunions peridiques amb lAMPA i les seves comissions, reunions
dinici de curs, entrevistes i activitats que es considerin pertinents i oportunes.
Pel que fa a la resta de la Comunitat Educativa, la seva participaci es
canalitza a travs dels seus representants al Consell Escolar o b directament
fent arribar les demandes, suggeriments o propostes a lEquip Directiu.
La Carta de Comproms Educatiu s una eina que t cada centre de la ZER per
potenciar la comunicaci, la participaci, la implicaci, el comproms i la
coresponsabilitat entre el centre i les famlies en leducaci dels nens i les
nenes. Els continguts de la carta de comproms es revisen i sactualitzen
peridicament en els terminis acordats. (ANNEX 11)
12. LAVALUACI: COM AVALUEM?

L'avaluaci s una eina per al coneixement i la millora del servei educatiu.
L'avaluaci ha de permetre relacionar els resultats amb els processos
d'ensenyament i aprenentatge, la gesti dels recursos i els objectius que el
centre es proposa, d'acord amb les caracterstiques del context en qu es
desenvolupa l'acci educativa.
El pla d'avaluaci del Departament d'Ensenyament, d'acord amb el ttol XI de la
Llei d'Educaci, inclou la planificaci i l'aplicaci de tota l'activitat avaluativa des
d'una perspectiva que integra l'avaluaci interna i l'avaluaci externa.
Les modalitats d'avaluaci que ha determinat el Departament d'Ensenyament
sn:
Les avaluacions generals del Sistema Educatiu i de l'Administraci

Educativa.
Les Avaluacions Diagnstiques de les Competncies Bsiques assolides

pels alumnes. Correspon el seu desenvolupament al Consell Superior
d'Avaluaci.
Pgina 18 de 27

Les Avaluacions de Centres i de Serveis Educatius. Correspon la seva

execuci a la Inspecci d'Educaci.
Les Avaluacions de l'exercici docent i de la funci directiva, que es

desenvolupa per part de la Inspecci amb la collaboraci dels directius
dels centres.
L'autoavaluaci que han de fer les direccions dels centres educatius

sostinguts amb fons pblics per tal de deduir-ne les actuacions de
millora a implementar.
12.1. Avaluaci Interna

Es pretn que el aquest PEZ sigui un projecte viu. Per aix es posa un inters
especial en el desenvolupament de la posada en prctica del mateix, aix com
en els resultats finals obtinguts.
Lavaluaci de la ZER es duu a terme en finalitzar cada curs escolar i queda
reflectida en la Memria Anual.
Per poder realitzar aquesta avaluaci a nivell intern el Departament
dEnsenyament posa a disposici dels centres el Sistema dIndicadors del
Centre (SIC), el qual es basa en uns indicadors de progrs, que sn dades,
generalment estadstiques, que proporcionen informaci sobre la condici i
l'estat del Sistema Educatiu i/o dels seus components, descriu els seus trets
fonamentals i proporcionen informaci rellevant que ajuda en la presa de
decisions. Aquests indicadors de progrs estan classificats en funci dels
diferents mbits a avaluar i segons els resultats obtinguts es programen les
posteriors actuacions.
Es tenen en compte els segents indicadors de progrs:
a. DE CONTEXT
En aquest apartat es treballa amb la informaci facilitada per lAdministraci
Educativa i que ha estat corroborada pel mateix centre i validada per la
Inspecci de Zona. Fa referncia als segents aspectes:
Escolaritzaci dels grups dinfantil i primria dels tres ltims anys
Nombre dalumnat dinfantil i primria dels tres ltims anys
Pgina 19 de 27

Participaci de les famlies
Diversitat significativa de lalumnat
Nacionalitat de lalumnat
Alumnes que gaudeixen dajuts per a ladquisici de llibres de text i

material escolar
Mobilitat de lalumnat i del professorat
Absncies de lalumnat i del professorat
Demanda descolaritzaci del centre
Nivell socioeconmic del centre
b. DE RESULTATS
Els resultats del procs densenyament/aprenentatge de lalumnat estan
relacionats directament amb els objectius que es plantegen. Sn aquests
resultats, els indicadors que ens permeten debatre amb criteris, els rendiments
acadmics dels alumnes, el nombre de repeticions i de promocions de curs,
aix com el grau dimplicaci del professorat en la millora dels rendiments
escolars. Fan referncia a:
Taxes de lalumnat que superen les rees instrumentals a final de la

cada Cicle.
Taxes de lalumnat que superen les proves de lAvaluaci Diagnstica de

3r i les de les Competncies Bsiques de 6, de Primria.
c. DE PROCESSOS
Com a responsable del PEZ, lEquip Directiu, a final de curs, coincidint amb
lelaboraci de la Memria Anual de ZER, revisar el PEZ i realitzar un
seguiment de les actuacions i objectius, a fi de detectar possibles disfuncions o
irregularitats i poder-les corregir. Tot seguit es presentar la valoraci al
Claustre, a fi i efecte de que el professorat intervingui en lavaluaci i, aix
esdevingui un procs participatiu i dinmic. Tamb es presentar al Consell
Escolar per a que nestigui assabentat.
Pgina 20 de 27

Els indicadors mesuren l'eficcia i l'eficincia en relaci amb els resultats pel
que fa referncia a:
Activitats/metodologies (per rees, matries...)
Tutoria
Planificaci i lideratge
Convivncia
Acollida
Activitats i sortides
Participaci
d. DE RECURSOS
Quan es parla de recursos educatius es fa referncia, principalment, a recursos
econmics i recursos humans. Sn indicadors que mesuren l'eficincia en l's i
la gesti i es refereixen a:
Rtio alumnes/grup
Rtio alumnes/mestre
Rtio mestres/alumne
Personal de suport educatiu
Serveis externs
Formaci
etc.
12.2. Avaluaci dels Objectius del PEZ

Per tal de realitzar lavaluaci dels objectius propis del present Projecte
Educatiu, cada objectiu ha de poder ser mesurat amb indicadors propis per a
que puguin ser analitzats, mesurats, valorats i concretats al llarg dels quatre
cursos daplicaci del Projecte de Direcci, i ms detallats a la Programaci
Anual. En aquest aspecte, alguns dels indicadors del Sistema d'Indicadors de
Centre (SIC) sn fonamentals per a aquest propsit, tot i establir indicadors
propis per a aquells objectius que el singularitzen.
Pgina 21 de 27

L'autoavaluaci de la ZER ha de servir tamb per veure com han evolucionat

aquesta al llarg dels quatre cursos escolars d'exercici de la Direcci i quin ha
estat el nivell d'eficcia de qui l'ha dirigit.
OBJECTIUS DEL PEZ
INDICADORS
1. Millorar els resultats educatius.
Augment del % d'alumnat que aprova

les avaluacions internes i externes.
2. Fomentar la cultura formativa i el

treball competencial entre el
professorat.
Participaci a les formacions

internes.
3. Potenciar els recursos TAC amb

lalumnat i el professorat.
Increment de recursos utilitzats.
4. Millorar la projecci externa de la

ZER: famlies, institucions...
Augment de les relacions i

comunicacions amb famlies,
institucions...
5. Contribuir en la cohesi social.
Planificaci dactivitats que fomentin

les relacions socials.
Intercanvi devidncies recollides.
Facilitaci dels recursos necessaris

per a la igualtat doportunitats.
6. Millorar la gesti i lorganitzaci de la
ZER.
Comunicaci peridica i fluda entre

lEquip Directiu, el Claustre i la
Comunitat Educativa.
Aplicaci deines de valoraci.
12.3. Avaluaci Externa

Seguint amb aquesta lnia avaluativa, el Departament ha desenvolupat una
altra estratgia: lAvaluaci Anual de Centre (AVAC) que t en compte els
rendiments educatius i les avaluacions externes dels alumnes, aix com dades
relatives al context socioeducatiu, les condicions d'equitat, la prctica inclusiva i
els indicadors de progrs de la ZER.
Pgina 22 de 27

El nivell de qualitat d'un Centre Educatiu o duna ZER en un curs escolar

dependr de l'assoliment dels objectius corresponents a aquell curs escolar,
independentment del que facin la resta de Centres Educatius.
13. LA PROJECCI EXTERNA: TOTS HI ESTEM IMPLICATS

La ZER i els centres, en concret, mantenen i potencien la collaboraci amb les
famlies, professorat i personal no docent, aix com les relacions sistemtiques
de
collaboraci
amb
institucions
externes
(educatives,
municipals,
sanitries...).
13.1. Amb les famlies
El treball i la relaci amb les famlies es consideren una de les eines ms
importants del procs educatiu i es realitzen des de diferents mbits en funci
de lobjectiu.
Les relacions i collaboracions amb les AMPA de cada centre sn bones, hi ha
reunions peridiques per tractar temes comuns; al mateix temps, escola i
AMPA es coordinen en lorganitzaci de les activitats extraescolars.
El tractament de larribada dalumnat nouvingut i de nova matrcula al centre s
un aspecte fonamental per a realitzar una adequada incorporaci de lalumne i
la seva famlia al centre.
Cada centre de la ZER disposa dun horari datenci al les famlies, tan per part
de lEquip Directiu, com dels tutors i altre personal que tingui atenci directa
amb lalumnat. Aquests horaris es concreten a la PGAZ de cada curs i sen fa
publicitat a travs dels canals establerts per cada centre.
13.2. Amb institucions
Les relacions ms freqents de la ZER i dels nostres centres sn amb els
Ajuntaments amb els qui es mantenen de forma cordial i fluida.
Pgina 23 de 27

Tamb sest en contacte i es mant una coordinaci regular amb la

Treballadora Social de lEAP i lEducadora Social del Consell Comarcal que
venen a la Seu de la ZER, a demanda, per tal de realitzar el seguiment
dalumnat amb situaci social desafavorida.
Es treballa conjuntament amb el Centre dAtenci Primria amb el programa de
vacunacions i amb el programa de prevenci i revisi bucodental.
I amb qualsevol altra entitat que pugui ajudar a fomentar els valors proposats
en aquest PEZ.
13.3. Amb altres centres
Amb la finalitat de garantir una adequada transici de lalumnat de l'etapa
d'Educaci Primria a la de l'Educaci Secundria Obligatria, per tal
d'assegurar la continutat i la coherncia del procs educatiu i de l'itinerari
formatiu, es planifiquen sessions de coordinaci entre els nostres centres i
lInstitut de Flix, al qual estan adscrits els nostres centres, acordant criteris
d'actuaci comuns i compartits.
Aquesta coordinaci queda palesa en el trasps dinformaci de lalumnat de
Primria a Secundria, en facilitar un dia perqu lInstitut pugui explicar al
nostre alumnat de 6 aspectes rellevants de linstitut, en la jornada de portes
obertes de lInstitut, en lelaboraci de la feina de refor destiu, etc...
Tamb es fa necessari esmentar la coordinaci existent amb la Llar dInfants
Els Figotets de Riba-roja dEbre per al trasps dinformaci de lalumnat de P2
que passaran a P3, per a les Jornades de portes obertes, etc...
14. MECANISMES DAMPLIACI I ACTUALITZACI DEL PEZ

Aquest PEZ parteix de la uni i fusi dels anteriors Projectes dEducaci de
Centre dels dos centres i, com a document viu que s, ha estat actualitzat i
ser revisat peridicament per adaptar-lo a les necessitats educatives que
puguin anar sorgint.
Pgina 24 de 27

La lnia que segueixen els dos centres va a la par amb la lnia pedaggica de la
ZER Ebre, o el que s el mateix, amb el PEZ. Aquesta actualitzaci es fa tenint
en compte els dos centres i incorporant les noves directrius que marca el
govern.
Pgina 25 de 27

15. DILIGNCIA DAPROVACI

Diligncia de presentaci en Claustre i en Consell Escolar.
Jo, Montserrat Llaurad Aribau, secretria de la ZER Ebre, amb seu a Riba-roja
dEbre,
CERTIFICO:
Que aquest Projecte Educatiu de la ZER Ebre va ser aprovat pel Consell
Escolar de la ZER Ebre el dia 23 de maig de 2007.
Que ha estat actualitzat i presentat en Claustre de ZER el 24 de febrer de 2016,

i en Consell Escolar de ZER el 15 de mar de 2016.
I perqu aix consti, signem aquest document.
Montserrat Llaurad Aribau

Secretria
Segell del centre
Anna Ma. Blad Agust

Vist-i-plau Directora
Pgina 26 de 27

16. ANNEXOS
Programaci General Anual de ZER (PGAZ)
Memria Anual
Normes dOrganitzaci i Funcionament (NOFZ) (annex 1)
Projecte Lingstic (PLIZ) (annex 2)
Projectes de Socialitzaci de llibres de text i material didctic

(annexos 3 i 4)
Plans dEmergncia (annexos 5 i 6)
Pla dAcollida (annex 7)
Pla dAtenci a la Diversitat (annex 8)
Projecte de Convivncia (annex 9)
Pla dAcci Tutorial (annex 10)
Carta de Comproms Educatiu (annex 11)
Pla de Lectura-escriptura i investigaci (annex 12)
Pla de Formaci (annex 13)
Pgina 27 de 27

Projecte Educatiu de La ZER Ebre

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Projecte Educatiu de La ZER Ebre

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

PROJECTE

ACTUALITZACI CURS: 2015-2016

PROJECTE EDUCATIU DE LA ZER EBRE

PROJECTE EDUCATIU DE LA ZER EBRE

La Programaci General Anual de ZER (PGAZ)

Les Normes dOrganitzaci i Funcionament (NOFZ) (annex 1)

El Projecte Lingstic (PLIZ) (annex 2)

Els Projectes de Socialitzaci de llibres de text i material didctic

Els Plans dEmergncia (annexos 5 i 6)

El Pla dAcollida (annex 7)

El Pla dAtenci a la Diversitat (annex 8)

El Projecte de Convivncia (annex 9)

El Pla dAcci Tutorial (annex 10)

La Carta de Comproms Educatiu (annex 11)

El Pla de Lectura-escriptura i investigaci (annex 12)

El Pla de Formaci (annex 13)

PROJECTE EDUCATIU DE LA ZER EBRE

PROJECTE EDUCATIU DE LA ZER EBRE

3. IDENTITAT I CARCTER PROPI: QUI SOM?

PROJECTE EDUCATIU DE LA ZER EBRE

3.2. Carcter propi

PROJECTE EDUCATIU DE LA ZER EBRE

- Entorn i medi ambient

Consell Escolar de ZER

Consell Escolar de Centre

Claustre de mestres de ZER

Claustre de mestres de Centre

Equip Directiu de ZER

Equip Directiu de Centre

Comissions: les que sespecifiquin a la PGAZ

Les funcions de cadascun dels rgans de gesti i de les comissions de treball

PROJECTE EDUCATIU DE LA ZER EBRE

5.1. Objectiu general

PROJECTE EDUCATIU DE LA ZER EBRE

Les Programacions Generals Anuals expliciten les actuacions que es duran a

PROJECTE EDUCATIU DE LA ZER EBRE

5.4. Projecte de Socialitzaci del llibres de text i material didctic

6. EL CURRCULUM: COM HO FAREM?

Programar i avaluar de manera competencial.

Consolidar les lnies metodolgiques de la ZER mitjanant formacions a

Unificar criteris per a qu els alumnes puguin arribar a assolir un

Establir estratgies de lectura per augmentar la velocitat i comprensi

Sistematitzar la mitja hora de lectura.

Potenciar la biblioteca com a eix vertebrador per a totes les rees,

Assegurar una lnia de ZER en el treball de l'expressi escrita (tipologia

Treballar per projectes.

PROJECTE EDUCATIU DE LA ZER EBRE

Millorar la competncia en clcul mental i resoluci de problemes.

Fomentar laplicaci de les noves tecnologies, aprofitant els recursos

7. LORGANITZACI: COM ENS ORGANITZEM?

PROJECTE EDUCATIU DE LA ZER EBRE

7.2. Recursos amb que comptem

PROJECTE EDUCATIU DE LA ZER EBRE

7.2.2. Infraestructura, edificis i espais:

PROJECTE EDUCATIU DE LA ZER EBRE

7.2.3. Rgim de permanncia d'alumnes i mestres

HORARI GENERAL DELS CENTRES DE LA ZER

PROJECTE EDUCATIU DE LA ZER EBRE

7.2.4. Adscripci i promoci d'alumnes

PROJECTE EDUCATIU DE LA ZER EBRE

d. Igualtat doportunitats per a laprenentatge i la participaci: es

Participaci i coresponsabilitat: tota la comunitat educativa est

g. Coeducaci: es valora lexperincia, les aptituds i laportaci social i