Leticia Martn

THE DUTCH LIGHT

El segle XVII a Holanda s el bressol d'una gran revoluci que canviar la nostra manera de mirar el
mn. La independncia de les provncies vers el regnat espanyol, el protestantisme i la seva
separaci definitiva dels dictats de Roma i sobretot la gran expansi d'un mercat que deixava ja
entreveure les petjades d'un capitalisme ferotge encara per arribar, constitueixen un caldo de
cultiu per una societat que est a punt de canviar la seva mentalitat i en conseqncia, la seva
mirada.
L'alta demanda d'art ja sigui com a mode per reafirmar la prpia cultura i el respecte per aquesta o
com a pura inversi financera, multiplica el nombre de pintors a la regi i especialment el tipus
d'obra que aquests venen. Ja no sn comissions, sn encrrecs particulars, ja no es venen segons
un acord gremial, sin que competeixen en el mercat obert. Els compradors volen quadres per
penjar a les seves cases acomodades. Sn banquers, mercaders, homes de negocis... Un grup
social que ostenta uns valors ben diferents a aquells que prviament havien estat els principals
demandants d'obres d'art. Configuren una naci d'homes prctics que valoren la realitat i
demanen per tant, un art que parli del mn visible i abastable, del mn proper, del seu mn.
Canvien l'idealisme per la realitat. Volen finestres que donin a la seva terra, una terra de la qual
estan particularment orgullosos.
En la histria de l'art que fins al moment s'havia desenvolupant davant dels ulls d'aquests nous
artistes, el paisatge apareixia com a element secundari que acompanyava una escena
fonamentalment narrativa. En el segle previ, a Holanda s'havien realitzat els primers atreviments a
donar una entitat prpia aquest gnere. Pintors com Patinir i Brueghel presentaven tanmateix,
paisatges que encara quedaven lluny de la idea de finestra a la realitat, paisatges que s'estenien
cap a horitzons illimitats, en distncies que la nostra visi quotidiana no podria captar.
Qu canvia? Que produeix aquesta explosi de veritat tctil que pateix la pintura holandesa al
segle XVII? El documental "The Dutch Light" aprofundeix en una de les respostes ms clares a
aquesta pregunta: la llum.
El segle XVII s tamb el moment de les grans investigacions al respecte de la llum, tant des del
camp cientfic, on personatges com Newton discutien sobre el fet fsic de la llum i s'experimentava
amb ptiques, com des del camp artstic, on s'inicien a fer esbossos a plein air i es comena a
observar veritablement com la llum incideix en els objectes i com es conforma respecte al nostre
aparell ptic. El que canvia en aquest segle s que la llum i no el paisatge esdev la protagonista
d'aquestes pintures.
El documental no s per, una simple observaci de la llum en les pintures holandeses, sin que,
com a bon anlisi postmodern, llena preguntes a l'aire: Quina s aquesta llum? D'on prov? Qu
ha passat amb ella? Encara hi s? Perqu es va deixar de pintar? A l'inici del documental el
narrador ens repta "Se habla de ella como si realmente existiera", diu. Existeix aquesta llum que

trobem en els quadres de Ruysdael, Porcellis, van Goyen?

Dos sn els camins que prenen les diferents respostes que aporten dins el documental historiadors
de l'art, artistes, meteorlegs, antroplegs i d'altres experts que sn demanats al respecte. D'una
banda, trobarem aquells que connecten pintura directament amb el context geogrfic i urb de
l'holanda del segle XVII. Aqu la llum s diferent, diran. La meteorologia ens explicar com l'aire
holands, altament carregat d'aigua, difumina la llum i aporta aquest fort contrast que alhora s
capa d'assolir una delicadesa extrema en els detalls.
Els canvis temporals constants, on sembla que en un dia poden passar les quatre estacions,
semblen ser tamb una de les causes d'aquesta llum especial que va inspirar els pintors al segle
XVII. Es capa d'inspirar tamb els artistes d'avui dia?
Joseph Beuys culpar la revoluci conseqncia d'aquesta primera expansi comercial d'Holanda,
s a dir, la industrialitzaci que comporta el capitalisme, i la terrible urbanitzaci que pateix la
ciutat, per especialment la creaci de plders al Ijsselmeer, d'haver destrut la llum holandesa. La
regi est imbuda per l'aigua, restant sota el nivell del mar rius, canals i el mateix mar s'intercalen
constantment amb els espais de terra que l'home ha guanyat a l'aigua. El documental demostra
cientficament com el reflex que produeix el sol amb topar-se amb l'aigua s doble, superior,
gaireb mgic. Segons Beuys, la fagocitaci d'aquesta aigua per part dels plders podria haver
disminut la mgia del reflex. D'altres afirmen que el reflex prov del Mar del Nord. De nou, aqu la
llum s diferent.
El documental mateix s tamb un experiment cientfic. La narraci no comena amb obres d'art
del XVII sin amb primers plans de luxmetres, ptiques, diafragmes de cmeres de fotografia i
vdeo: la captaci moderna de la llum, el terreny que l'home ha guanyat als misteris de la ptica.
Amb aquests instruments s'observar i s'atrapar la llum que desprn el cel observat des dell dic
que connecta els pobles de Marken i Monnickendam al llarg d'un any. D'aquesta manera,
contemplem un octubre apagat on el mar i el cel es fonen en un sol element, un novembre on el
cel hermtic permet ser travessat nicament per uns incidents rajos de sol que reboten sobre la
superfcie aquosa del llac, un febrer emboirat, i un abril on la natura explota i ens presenta per
primer cop el groc de les primeres flors de primavera. I llavors ens demanem, la llum aqu, s
diferent?
On es troba la llum? Es troba en el paisatge, o tal vegada en la nostra mirada? La llum ha canviat,
insistir Beuys; la llum continua essent la mateixa que pintava van der Goyen, el contradiran entre
cientfics i altres artistes.
La llum s un mite que es narrat i transformat constantment per la nostra mirada, replicar
Svetlana Alpers. L'altra vessant de la resposta al perqu de la llum als paisatges holandesos del XVII
arriba sobretot de la m d'historiadors i terics de l'art, gent que ha passat hores contemplant
obres plenes d'arbres i cels i muntanyes i rierols i molins i nvols que s'alcen o tempestes que es
desencadenen sobre un mar embogit. Gent que ha passat hores contemplant la llum, com es
passaren hores contemplant-la els pintors del segle XVII, per no tant la llum externa, sin la llum

assolida en altres pintures. Aquests pintors tenien clar que l'art resultava de la transformaci entre
all que hi ha i com l'ull ho interpreta. Eren pintors que generalment acostumaven a especialitzarse en aspectes concrets del paisatge: Hercules Seghers amb les seves muntanyes escarpades, Jan
van Goyen perfilant rius i plders, Aert van der Neer amb escenes nocturnes o Porcellis i els seus
mars tempestuosos. De cada pintura n'extreien motius que anaven repetint una i una altra vegada.
s cert que prenien apunts del natural, per no es tracta d'impressionistes, el procs pictric es
duia a terme a l'estudi i la llum, que havia estat prviament observada, tamb era sensible a la
manipulaci. Que existeix una conscincia superior respecte a la llum ms enll del modelatge i el
volum del Renaixement s clar. Per cap pintor estranger va pintar Holanda de la mateixa manera. I
tal vegada llavors caldria canviar la frase. La llum aqu no s diferent, la percepci de la llum ho s.
La idea d'un contrast etern amb una lnia de l'horitz que a partir del segle XVII deixa volgudament
dos teros del quadre al cel - quan prviament no se li atorgava ms d'un ter- s quelcom real que
veien els pintors cada cop que pintaven? Perqu no observem, a banda de les tempestes
martimes, paisatges en plena pluja, cels completament tapats? Perqu l'artista contemporani
entrevistat, Robert Zandvliet, es capa de dir que els pintors holandesos d'avui en dia, porten la
llum del segle XVII als gens? La porten perqu no la veuen, per l'han vista, l'han aprehs, i s'han
deixat imbuir per ella.
"The Dutch light" s un documental delicis que obre ms preguntes que no pas aportar respostes.
L'experiment d'observaci lumnica roman sense interpretar. Se'ns demana a nosaltres que mirem
la llum, que mirem el paisatge, que decidim cap a quina banda ens inclinem. Volem atorgar-li a la
llum una condici metafsica capa de revolucionar el mn? O volem parlar de la mirada com a ens
contingent i de l'obra d'art com a resultat d'aquesta contingncia? El debat fa segles que s sobre
la taula. s hora de comenar a parlar-ne.