Marc Costa Ros

ETSCCPB
2n Camins (grup 20)
Curs 2006 2007

Topografia

Marc Costa Ros

Geodsia, Cartografia i Topografia

Topografia:
Conjunt de tcniques i mtodes que tenen per objecte determinar la forma i les dimensions dun terreny,
representant-lo grficament en un plnol o mapa amb els seus accidents naturals o artificials i la seva posici
relativa.
La topografia no podria existir sin es pogus basar en la geodsia i complementar-se amb la cartografia.
Parts del treball topogrfic:
Projecte (instruments, mtodes, errors, precisions...).
Treball de camp (obtenci de les dades).
Processament de les dades (treball de gabinet).
Representaci (mapes o plnols).
Replanteig (separaci de propietats, eixos de carreteres, etc.).

Geodsia:
El seu objectiu cientfic s la determinaci de la forma i les dimensions de la Terra i el potencial exterior de la
gravetat terrestre [VG = G (Mm)/d2]. (Escales de Continent o Pas)
Per, des del punt de vista prctic, la seva primera utilitat s la de proporcionar un suport necessari per
representar cartogrficament una zona extensa com poden ser una provncia, pas, etc.
Aquest suport es du a terme amb lestabliment duna srie de punts que formaran una xarxa triangular sobre
la superfcie terrestre.
Els punts estan determinats amb gran precisi tant la seva localitzaci geogrfica com la seva altura
sobre el nivell del mar (anomenada cota).
Sassoleixen precisions de lordre de centsimes de segon sexagesimal de latitud i longitud, que
corresponen a error s lineals de cm o a vegades de mm.
Aquest suport neix amb la necessitat destablir superfcies de referncia de la terra.

Topografia

Marc Costa Ros

Geoide i Ellipsoide: Superfcies de referncia.

Dues definicions possibles per al Geoide:
Superfcie resultant de prolongar per sota i per sobre dels continents el nivell mitj dels mars en calma, s a
dir, s el conjunt de nivells mitjos o cotes zero
Aquestes alades es mesuren amb Maregrafs durant llargs perodes de temps.
9
9
9

Es realitza un interpolaci de punts a partir:

10.000 maregrafs, aproximadament, distributs al llarg de les costes.
Boies oceanogrfiques i satllits dobservaci de la terra per punts situats a mar obert.
Indirectament mitjanant la anivellaci des de les costes cap a terra endins per les zones continentals.
A Espanya aquest valor s del nivell mitj del mar a Alacant.

Superfcie tal que tots els punts sn normals a la direcci de la vertical i per tant s una superfcie
equipotencial del camp gravitatori terrestre.
Existeixen infinites superfcies equipotencials per noms considerem la de posici zero, s a dir, la
superfcie mitja dels punts mitjos calculats amb maregrafs.

Angle Radial de la Vertical ():

Cada punt situat sobre la superfcie de la Terra est sotms a dues forces:
1. Atracci cap al centre de masses.
2. Fora de repulsi o centrfuga (direcci coincideix amb el radi del parallel) deguda a la rotaci
terrestre.
Als pols i a lequador, = 0.
El valor mxim de s de 11 per a latituds ~ 45 .

La Terra amb una composici de masses i una = cte [1 volta al dia] crea un camp de gravetat que
matemticament dona una forma dun ellipsoide de revoluci on leix petit coincideix amb leix de rotaci de
la terra.
El Geoide s irregular, per la qual cosa s molt difcil realitzar clculs de cara al treball topogrfic i, per tant, no
s propici com a superfcie de referncia.
9

Les rectes normals al geoide es poden arribar a tallar, per la qual cosa es busca una superfcie ms cmoda
que permeti treballar amb ms eines.

Sestableix un nou tipus de superfcie de referncia:

Topografia

Marc Costa Ros

Ellipsoides de referncia: Ellipsoides calculats matemticament que sintenta acosta de la millor maneta
possible a la superfcie del Geoide.
Ellipsoide:

Es tracta dun ellipsoide de revoluci si a=b.

Al llarg del transcurs de la historia shan anat establint ellipsoides cada vegada ms precisos.

Ellipsoides de referncia histricament ms importants:

Obs: = (ab)/a s laplanament dun elipsoide de revoluci .

En resum, el Geoide s una superfcie amb un significat fsic molt clar (potencial constant, origen de potencials
alades), per irregular, amb formulaci matemtica poc precisa; per solucionar-ho busquem una superfcie
matemtica ideal, i per tant imaginria, que tingui gran similitud amb el geoide, que ser lellipsoide de
referncia, que s de revoluci (amb semieixos a i b).

Topografia

Marc Costa Ros

Punt Fonamental Datum Geodsic:

Obligaci de relaci ellipsoide geoide.
Punt Fonamental:
Punt on la normal a lellipsoide coincideix amb la normal al geoide indirectament.
El Punt Fonamental indirectament fixa lellipsoide a lespai, el seu centre i la orientaci dels seus
eixos.
Acostuma a adoptar-se un vrtex geodsic dins dun centre geodsic reputat o dun observatori
astronmic.
Quan parlem del Datum dun mapa ens estem referint a lellipsoide de referncia emprat i al Punt
Fonamental adoptat.
Exemples:
ED50 (oficial):
9 Datum Europeu 1950 = Ellipsoide Internacional + Potsdam (Alemanya).
(Origen: longituds meridi de Greenwich)
9 Datum Madrid (mapes antics) = Ellipsoide Struve + Observatori Astronmic de Madrid.
(Origen: longituds meridi de Madrid)
Altres DATUM: WGS84 (GPS), ETRS89 ( que substituir al ED50):
Futur Datum: Punt Fonamental en varis observatoris i ellipsoide GRS80 (molt aproximat al WGS84)
En resum:
Utilitzem lellipsoide com a superfcie de referncia essencialment a efectes planimtrics s a dir per
determinar la longitud i la latitud dels punts.
Sutilitza lellipsoide perqu aquest permet projecta un punt perpendicularment sobre la superfcie de
contorns de forma bijectiva.
Utilitzem el Geoide a efectes altimtrics, com a superfcie de referncia origen de les cotes ortomtriques (H)
ja que es te en compte el potencial.

La rugositat o ondulaci del geoide sobre un determinat Ellipsoide de referncia s la distncia entre
ambdues superfcies, N, variable punt a punt de la Terra. Els centres geodsics oficials (I.G.N., I.C.C. ...) ens poden
proporcionar mapes o valors concrets de la ondulaci N en un punt.
Aquest valor ens permetr convertir altures ellipsodals a ortomtriques:
h=H+N

N : ondulaci del geoide sobre un determinat ellipsoide.

H : cota o alada ortomtrica (veritable).
h : alada ellipsodal.

Topografia

Marc Costa Ros

Hi poden haver diferents mapes dondulacions ja que es pot treballar amb diferents ellipsoides.:

Mapa dondulaci a nivell mundial.

La variaci entre les alades del geoide i de lellipsoide assoleixen
uns mxims duns 70m i uns mnims de -100m.
Espanya es troba situada en una zona de diferencia positiva.

Mapa dondulaci a nivell Peninsular.

A Espanya la variaci ronda entre els
+ 48m Balears~ + 55m a Extremadura.

Mapa dondulaci a nivell de Catalunya.

A Catalunya aquesta variaci ronda entre els
+ 50m a la costa fins als + 54m a la Vall dAran.

Topografia

Marc Costa Ros

Coordenades Geogrfiques: Longitud i Latitud Geodsiques:

9

Per definir la posici de punts sobre lellipsoide.

Longitud ()
Angle diedre mesurat en el pla de lequador entre el meridi que passa per Greenwich i el meridi que passa
pel punt P considerat.
Es diferencia la longitud Est (E) de la Oest (O,W).
Latitud ()
Angle delevaci de la normal de lellipsoide sobre el pla de lequador.
No coincideix amb el centre de la terra..

Les latituds i les longituds varien segon quin ellipsoide estem considerant.
9

Aix doncs sha dacompanyar cada punt de la superfcie amb les dades del Datum que estem utilitzant:
(, )Datum . Exemple:

Ens podem trobar un punt amb diferents coordenades ja que podem estar davant de mesures preses amb
diferents Datums.

Azimut
Azimut Geodsic: .
Azimut Topogrfic:
=-
Alada ellipsodal (h):

Alada entre lellipsoide i el punt estudiat.

Dades Generals de la Terra:

Dimetre Equatorial
Dimetre Polar
Dimetre Mig
Inclinaci axial

12.756,28 km
12.713,50 km
12.742,00 km
23,45

Circumferncia equatorial
Circumferncia polar
Circumferncia mitja aprox.
Radio de la esfera mig

40.075.014 m
40.007.832 m
40.000 m
6.375 m

Topografia

Marc Costa Ros

h
Variacions derrors sexagesimals a errors lineals:

Lerror principal en un clcul topogrfic s confondre lellipsoide

o el Datum utilitzat per un determinat punt.

Les diferencies afectes a les unitats de segons que suposen errors lineals de:
40.000m
= 30.8m
Variacions en latitud: 1"
360 60 '60"
2 R = 2 6375m = 40.055, 3m 40.000m
Aix doncs, de manera aproximada:
9
9

9
9

1 30m
0,1 3m

Rp

...
0,001 3cm

Variacions en Longitud.

Rt

Rp = Rtcos

Obs: 1 milla nutica correspon a 1 sexagesimal.

Coordenades Geocntriques:

X
Y
Z

= (N+h) cos cos

= (N+h) cos sin
= [N ( 1-e2 ) +h)] sin

a 2 b2
e =
a2

N=

a (1 e 2 )
(1 e 2 sin 2 )

a
(1 e sin 2 )
2

On els termes de les equacions sn:

a: semieix gran de lellipsoide.
b: semieix petit d lellipsoide.
: radi de curvatura menor de lellipsoide. [En el Pla meridi]
N: radi de curvatura major de lellipsoide. [en un pla a pla meridi]
e: excentricitat de lellipsoide.

O
X

Lorigen es pren en el centre de lellipsoide de referncia.

Xarxes Geodsiques:

La representaci cartogrfica duna zona extensa saconsegueix amb lestabliment duna xarxa de punts que
anomenarem vrtexs geodsics, on la seva posici, latitud i longitud estan molt ben definides sobre lellipsoide i la
seva altura sobre el geoide.
Objectius de la xarxa geodsica:
Proporcionar una carcassa de punts molt ben determinats perqu es recolzin sobre seu els aixecaments
topogrfics en general.
Conjuntament amb els clculs de longitud, latitud i gravetat, trobar el volum i la forma de la Terra amb
les seves superfcies equipotencials externes.
Detectar possibles moviments de lescora terrestre.
Qualitats duna xarxa geodsica:
Precisi.
Homogenetat. [mxima per tot el territori]
Materialitzaci. [via els Vrtex Geodsics]
A partir dun vrtex geodsic podem determinar la posici de qualsevol altre punt del nostre inters.
Els VG sn punts de referncia.
Lalada de la base varia segons la vegetaci, la situaci, ..., per aconseguir millors visuals.
El valor de la situaci dun vrtex geodsic ha de ser duna precisi de 0,0001 (uns 3mm).

Topografia

Marc Costa Ros

Antiga xarxa geodsica:

Pensada per a lelaboraci de lMTN a escala 1:50.000.

[MTN: Mapa Topogrfic Nacional]
Iniciada el 1852.
1915 (finalitzaci pennsula Ibrica).
1930 (frica i Canries).
Observaci: Bsicament angles (triangles) i poques distncies (bases).
Ordres: 1r, 2n, 3r (poc 4t).
Referncia:
Inicialment Ellipsoide de Struve, DATUM Madrid, origen de longituds: Madrid.
Des del 1950 es va unificar amb la xarxa europea
Actualment Ellipsoide internacional (Hayford),
DATUM europeu (Postdam. Alemanya),
Origen de longituds: Greenwich.
Desfasada per:
Prdua del 50 % al 70 % de senyals.
Precisi desfasada.
Faltava encara per fer la xarxa de 4t ordre (suport de cartografia dordre inferior)
Es pren com aorigen de mesures Toledo, segui daltres punts de mesures rellevants: Lugo, Olite,
Vic, Cartagena, ...

Nova xarxa geodsica:

Iniciada als anys setanta.

Reconstrucci dels vrtexs (es fan coincidir amb els antics, ms altres).
Reobservaci (...1993):
menys angles.
moltes distncies (+ rpid, + precs, + interessant)
mesures per satllit: Doppler (trnsit) i GPS.
Compensaci i reclcul de coordenades.
Ordres: 1r i ordre inferior per a la resta (Red Orden Inferior, ROI)
1r ordre.
Ordre inferior.
Ordre local.
Figures petites, terrats o al carrer en plaques.
Actualment hi ha mapes de xarxes geodsiques creats amb lajuda de GPS a diferents escales.

Topografia

Marc Costa Ros

Ressenyes dun vrtex geodsic: (VG)

En un primer moment els vrtex geodsics es van catalogar mitjanant unes fitxes on sortia:
El nom.
La situaci.
El propietari.
Una descripci de laccs al VG.
Les coordenades geogrfiques:
Latitud, longitud, cota ortomtrica, coordenades geodsiques, ...
Les coordenades UTM.
Els altres vrtex que estan en contacte visual.
Una fotografia del vrtex.

Actualment la major part de les fitxes estan digitalitzades i es poden trobar o demanar per internet a:
IGN: Institut Geogrfic Nacional
(www.cnig.es)
ICC: Institut Cartogrfic de Catalunya
(www.icc.es)
Tamb shi poden trobar calculadores geodsiques que et converteixen les coordenades duna
ellipsoide a una altra..

Marc Costa Ros

Topografia

Representaci Topogrfica de Mapes i Plnols

Projeccions Cartogrfiques. Coordenades Planes i Coordenades Geogrfiques. Canvis.
Corbes de Nivell. Mesures Topogrfiques. Unitats. Errors. Tipus. Exemples.
Representaci topogrfica de mapes i plnols:
Lesfera i totes les formes esferodals presenten una superfcie no desenrotllable, impossible de ser aplanada sense
introduir-hi serioses alteracions dimensionals.
Un mapa s una representaci plana i a escala dun territori.
Aix s tericament irrealitzable a causa de la curvatura de la superfcie terrestre.
Per aquest motiu, per a elaborar els mapes sha demprar alguna projecci cartogrfica de manera implcita o
explicita.
Explcitament: coneixent (,) i via unes formules deduir (x,y).
Implcitament: Recolzant-se en vrtex geodsics o cartogrfics que han estat collocats mitjanant una
projecci cartogrfica.
Un plnol s la representaci grfica plana duna reduda part de la superfcie terrestre, prou petita per a
permetre obviar la curvatura terrestre.
En treballs topogrfics locals es pot no tenir en compte aquest factor (la curvatura terrestre) si les distncies
extremes no superen els 4 5 km.
Es dibuixen a partir de les dades preses amb teodolits a partir dun punt escollit com a origen.
Lerror o distorsi motivat per no emprar cap projecci cartogrfica cau dins del admissible.
A mesura que creix la mida del terreny que sha de representar, ms difcil s poder obviar lerror.
El cas general ser doncs com hem vist al tema anterior: en els aixecaments topogrfics, els punts es
refereixen al geoide per el que fa a altimetria, mentre que planimtricament es projecten sobre lellipsoide de
referncia.
A continuaci cal fer una transformaci matemtica (projecci cartogrfica) per transferir totes les
informacions des de lellipsoide de referncia al pla del mapa.

Projeccions cartogrfiques:
Una projecci cartogrfica s una transformaci geomtrica que cal fer per passar de lellipsoide de referncia
al mapa, de manera que a qualsevol punt sobre la superfcie terrestre li correspongui un nic punt al mapa.
Una altra definici possible per a projecci cartogrfica s la correspondncia matemtica biunvoca entre dos
punts duna esfera o ellipsoide i els seus transformats al pla.
Per cada punt de la superfcie de lellipsoide correspon un nic punt en un mapa cartogrfic.

X
P(z)

Geoide Irregular

P(z)

Ellipsoide Regular

Mapa Cartogrfic

Marc Costa Ros

Topografia

Propietats de les projeccions cartogrfiques:

Les alteracions degudes a la projecci cartogrfica que afecten les qualitats del mapa poden influir en els
angles, les distncies o les superfcies i normalment els afecten tots tres alhora.
Ens interessa que es distorsioni poc la realitat, per sempre es produir algun tipus de distorsi al fer el
pas de 3D (ellipsoide) a 2D (mapa).
Aquestes alteracions o distorsions en les projeccions es mesuren amb els anomenats coeficients d
anamorfosi (angular, lineal o superficial).
La majoria de les projeccions utilitzades aconsegueixen respectar totalment una sola de les variables a
costa dalterar les altres.
Projeccions conformes:
Conserven correctes els valors angulars sobre punts, i per tant les formes.
La seva anamorfosi angular () s 0.
= ; = 0. : Angle real calculat amb aparells sobre el terreny.
': Angle calculat per triangulaci en el paper.
Resulten fonamentals per a tots aquells treballs que impliquen determinacions exactes de lorientaci,
dels rumbs o de les direccions, s a dir, per al seguiment de trajectries ja establertes i sobretot per a
navegaci.
Aquestes projeccions tamb es coneixen com a ortomrfiques, equiangulars, isogonals, etc..
Projeccions equivalents:
Aconsegueixen mantenir la proporcionalitat de les superfcies.
La representaci de variables geogrfiques que impliquin valors de superfcie (com usos del sl,
densitats, valoracions o comparacions drees, etc.) requereix necessriament ls de mapes traats
amb aquest tipus de projeccions..
Perqu una projecci sigui equivalent la seva anamorfosi superficial (s) ser 1:
s = (S) / ( S); s = 1.

Projeccions equidistants:
Presenten lescala constant en les distncies entre parallels o b sobre rectes que parteixen radialment
dun punt central (propietat essencial per a la mesura de distncies aries des dun aeroport, estudis de
fenmens de radiaci i difusi a partir dun focus, una antena, etc.).
Aquelles lnies en les que lanamorfosi lineal (m) es mantingui igual a la unitat sanomenen lnies
automecoiques.
m = (l) / ( l); m = 1 (lnia automecoica)
El invers de la anamorfosi lineal es coneix com factor descala (k = 1/ m).

Marc Costa Ros

Topografia

Classificaci de les projeccions cartogrfiques segons la seva construcci geomtrica:

Projeccions cilndriques:
Projecci resultant dinscriure el globus, amb el focus de projecci al seu centre, en un cilindre que
posteriorment tallarem per una generatriu i lestendrem.
La posici del globus pot ser equatorial, transversal o obliqua, i la del cilindre, tangent o secant:
Equatorial:

Tangencial:

Transversal:

Obliqua:

Secant:

La zona de mnima distorsi s la circumferncia de contacte entre el cilindre de projecci i

lellipsoide.

La projecci cilndrica equatorial tangent lequador s una lnia automecoica dna com a resultat
una xarxa ortogonal on tots els meridians estan representats com a lnies rectes equidistants i els
parallels tamb sn lnies rectes que augmenten la separaci amb lincrement de la latitud.

Les projeccions cniques s freqents sn les de Mercator i la UTM (Universal Tranversal Mercator)

Projeccions cniques:
Projecci resultant dinscriure el globus, amb el focus de projecci al seu centre, en un con.
Leix del globus se sol fer coincidir amb leix natural del con; les altres posicions generen reticulats molt
asimtrics i complexos.
Tangencial:

Secant:

En desenrotllar-lo sobre un plnol els meridians resulten ser rectes concurrents en un punt i els
parallels arcs de circumferncia.

La projecci cnica ms freqent s la Lambert. Aquest projecci s difcil duniversalitzar ja que

els angles del con idonis varien un funci de la latitud que es vol representar.

Marc Costa Ros

Topografia

Projeccions ms usuals:
La projecci policntrica:
Consisteix a dividir la superfcie terrestre mitjanant meridians i parallels en trapezis esfrics de poca
extensi i projectar-los sobre un pla tangent a lellipsoide en el punt mitj de cada trapezi.
El contorn de cada full s un trapezi rectilini issceles obtingut de la rectificaci del meridi mitj i els
parallels exteriors.

Les distorsions sn nulles en el punt mig i van augmentant cap a les cantonades.
Es produeixen problemes en projectes on es vol treballar en zones properes a les cantonades dels fulls
ja que les distorsions sn importants.
No s conforme ni equivalent per presenta una anamorfosi insignificant dins de cada full, on ens permet
establir un sistema de coordenades planes negligint els errors en distncies i angles
9

Aquesta projecci es va utilitzar per fer lMTN a

escala 1:50.000 i consta de 1.114 fulls numerats de l1
al 1130.

Projecci cilndrica conforme de Mercator:

Calculada per Mercator lany 1569, va ser una revoluci per a la navegaci ja que:
Respecta els valors angulars.
Les loxodrmies (lnies de rumb constant) sn lnies rectes.
Per aix, s molt utilitzada per a elaborar les cartes nutiques.
Variaci en forma dels Meridians i Parallels.
La transformada dels Meridians sn lnies rectes verticals equidistants.
La transformada dels Parallels sn lnies rectes horitzontals que es separen a mida que ens allunyem de
lequador.
Produeix, per, grans distorsions en rees i distncies (les distncies entre parallels augmenten a mesura
que incrementem la latitud.
Per anamorfosi excessiva (m aprox. 3) no es representen latituds superiors a 70 .
Per exemple: en la realitat Brasil = 5 Alaska, per a la projecci de Mercator sn de mida similar.

Marc Costa Ros

Topografia

Projecci cilndrica transversal conforme o de Gauss; universal transversal de Mercator (UTM).

s una projecci cilndrica transversal, conforme i secant.
s el resultat dinserir 30 cilindres prcticament tangents dividint la Terra en 60
zones de 6 damplitud a lequador. Aquestes zones sn allargades en el sentit N
S, i sanomenen fusos.
Els fusos sn duns 18.00 km N S i duns 668 km E W.
Es compleixen les condicions segents:
La projecci s conforme.
El pla de referncia on es defineix el sistema rectangular s nic per a totes les zones.
Els errors produts per les deformacions prpies de la projecci no excedeixen duna tolerncia
donada.
Les frmules de transformaci sn les mateixes per a qualsevol zona, sempre que suposem un mateix
ellipsoide de referncia.
La convergncia de meridians no excedeix de 5 en cap cas.
Aquests fusos estan numerats de l1 al 60 comenant la numeraci pel 180 W i acabant als 180 E i
dividits en franges numerades per lletres de sud a nord.
La pennsula Ibrica ocupa tres fusos, que sn el 29, 30 i 31.
El cilindre s prcticament tangent al meridi central de cada fus, que queda dividit en dues parts (E i O,
del meridi central, de 3 damplitud cada part).
La transformada del meridi central s una lnia recta que sadopta com a eix Y de la projecci
UTM.
La transformada de l Equador, tamb recta, sadopta com a eix X (desprs es veur que sefectua
una translaci).
Si el cilindre fos tangent en el meridi central, aquest seria una lnia automecoica (m = 1, k = 1/m = 1),
per en els extrems E i O de cada fus el factor descala pujaria fins a k = 1,0008 aproximadament.
Per a reduir les deformacions en promig, el meridi central no s automecoic (el cilindre no s
tangent, sin secant).
Per conveni, al meridi central se li assigna un factor descala k = 0,9996.
A lextrem del fus el valor de k s aix ms moderat (aprox. 1,0004).
A dreta i esquerra del meridi central es troba una lnia corba, sensiblement N S, que s automecoica
(k = 1). [L a = Lnia Automecoica]

Marc Costa Ros

Topografia

La projecci UTM sestn entre les latituds: 80 N i 80 S. Les zones polars es representen a part, amb
dues projeccions epipolars.
Per evitar laparici de coordenades x negatives pels punts situats a loest del meridi central de cada
fus i negatives en y per lhemisferi sud, es fa una translaci dorigen.
Per a cada fus, al punt central se li assignen per conveni les segents coordenades UTM:
9 X = 500 000 m.
9 Y = 0 m si treballem a lhemisferi Nord, i Y = 10 000 000 m si treballem al Sud.
Un punt correctament geo-referenciat en UTM seria, per exemple:
Xutm = 423 341,845 m Yutm= 4 585 470,225 m H = 470,1 m FUS 31N

Projecci cnica conforme de Lambert.

s una projecci cnica i conforme.
La projecci al con no s purament geomtrica, ja que la separaci entre els parallels es fa analticament.
Els meridians sn rectes concurrents en un punt i els parallels, arcs de circumferncia concntrics.
La projecci Lambert s ideal per a cartografia
de pasos allargats E W.
Sutilitza en les cartes aeronutiques a escala
1:1.000.000 i en lantic mapa militar de l
Estat Espanyol a escala 1:50.000.
Per a la pennsula Ibrica sutilitza un con
secant als parallels 42 i 37 , que seran
automecoics.
Lorigen de coordenades ser la
intersecci del meridi que passa per
Madrid i el parallel 40 .

Les seves frmules de transformaci sn:.

Xp = R sin+ C.
Yp = Rb R cos
Rb: funci de la latitud de la zona o de (angle del con de projecci).
:
funci del con i del punt p (la seva latitud).
R:
funci del con i del punt (la seva longitud respecte al meridi origen).

Marc Costa Ros

Topografia

Informaci Marginal dun Mapa:

Possibilitat de tres tipus diferents de nord:

Nord geogrfic. [NG]
Nord magntic. [NM]
Nord de la projecci o nord de la quadrcula. [NC]
w: Convergncia de meridians (o conv. de la quadrcula) s langle format entre el nord geogrfic i el
nord magntic.
: Declinaci magntica s langle format entre el nord magntic i el geogrfic.
Per valors cap a lest (E) es pren el valor positiu, cap a loest (W) negatiu.
:

Azimut s langle didric entre el nord geogrfic i una direcci.

Orientaci s langle didric entre el nord quadrcula i una direcci.

r:

Rumb s langle entre el nord magntic i una direcci.

Els fulls solen tallar-se segons la quadrcula, encara que alguns es tallen segons meridians i
parallels.

Informaci addicional a peu de plana:

Tipus de projecci, ellipsoide utilitzat, origen de longituds, Datum.
Convergncia de meridians, declinaci, increment anual de la declinaci.
Escala, equidistncia, llegenda, divisi administrativa.
Vol fotogramtric, data del vol.
Vrtexs geodsics, organisme, etc.
Data de ledici del mapa.

Escala:
Lescala nominal o principal dun mapa:
Escala grfica.
Relaci escales - equidistncies (usuals)
1:1.000 2 m
1:10.000 10 m
1:50.000 20 m
1:100.000 50 m

1:50.000 s ms gran que 1:500.000

(ms gran ~ mes detall ~ ms informaci)

Marc Costa Ros

Topografia
Escala nominal i real dun mapa. Factor descala.

El mdul danamorfosi varia punt a punt excepte en les lnies automecoiques, i per tant lescala real a un punt
concret dun mapa ser:
K: Factor descala, cognoscible.
Es pot conixer punt a punt dins dun mapa o dins duna feina daixecament, duna obra, etc.
Aquest factor descala va ser la causa dalgunes utilitzacions incorrectes de la projecci UTM, i de les
dificultats en la seva implantaci inicial a Topografia.
Exemple:

Distncia mesurada amb MED i distncia UTM.

MED: Distancimetre, Mesurador Electrnic de Distncies.
2
2
Distncia mesurada amb MED = D med D utm = X UTM
+ YUTM

Correccions que haurem de realitzar per tal de que tot concordi:

Reduir, transformar a distncia sobre lellipsoide. (1)
Passar de distncia geomtrica, natural o inclinada a distncia reduda (Dred).
Fer el canvi a distncia sobre lellipsoide (Dellip).
rH = Valor promig pres per diferents punts

Del lipsoide = Dreduida rH = Dreduida

Aplicar el factor descala (K). (2)

RT
RT + h

DUTM = Del lipsoide K

Generalment es pren una sola equaci per fer el pas directe:

DUTM = Dreduida rH K = Dreduida

RT
K
RT + h

Com es poden realitzar aquestes correccions (1) i (2).

Distancimetres i estacions totals accepten un factor corrector de les dues quan hi introdum laltura
ellipsodal mitjana i el factor descala.
Per exemple: f = 0,99984 * 0,9996 = 0,99944.
Programes de clcul topogrfic tamb accepten aquestes correccions.
A m.

Marc Costa Ros

Topografia

Corbes de Nivell:
En realitzar un aixecament topogrfic, habitualment prenem dades planimtriques i altimtriques.
Representaci de laltimetria:
Plnols amb punts de cota:

Lnies o corbes de nivell:

Corbes de nivell: uneixen punts de la mateixa cota, de manera que poden considerar-se la intersecci
del terreny amb successives superfcies equipotencials. La diferncia entre la cota de dues corbes de
nivell successives s una quantitat sencera que sanomena equidistncia..
Algunes condicions que han de complir les corbes de nivell:
No es poden tallar ni bifurcar. Poden arribar a la tangncia i formar penya-segats o talussos (signes
convencionals).

Han de ser tancades o acabar al marge del full.

El nombre de corbes de nivell que queda penjat al marge del full s parell.

Entre dos punts de dues corbes del mateix nivell sempre hi ha dhaver un nombre parell daltres corbes
interceptades per qualsevol cam seguit.

Marc Costa Ros

Topografia
Dibuix de corbes de nivell:
Croquis altimtric a camp (indicant les breaklines o lnies trencament).
Triangulaci (T.I.N.: Triangular Irregular Network)
Interpolaci de les corbes (opcional: suavitzat)

Es graduen els costats del triangle i es marquen els punts de cota

equidistant i suneixen amb el seu homleg corresponent en una altra
graduaci.
Esquema dun aixecament topogrfic de la Plaa Eusebi Gell.

Operacions en un plnol amb corbes de nivell:

Trobar cotes de punts intermedis.
Seccions per plans verticals AA(abatiments).
Perfils longitudinals (traces no rectes BB).
Perfils transversals.
Tempteig de traces de pendent prefixat:

Intersecci del terreny natural amb una superfcie:

El Valor 10:6 s una manera despecificar el
pendent del desmunt o terrapl.
En aquest cas 10:6 10V:6H, s a dir, 10
unitats verticals per cada 6 unitats horitzontals.
Normalment es sindica com: XH:YV .

Marc Costa Ros

Topografia

Mesures topogrfiques:
Tipus de mesura en topografia:

Superfcie agrria o topogrfica:

La superfcie agrria o topogrfica s la corresponent a la
projecci horitzontal del terreny.
En la figura correspon a la zona ratllada.

Mesures directes i indirectes:

Directes:

Indirectes:

Aparells amb que es mesura en topografia:

Mesura d Angles.
Gonimetres.
Per mesurar Hz o azimutals utilitzem Teodolits.
Per mesurar V o zenitals utilitzem Teodolits brixola.
Tamb es poden utilitzar Taqumetres i Estacions Totals.
Mesura de Desnivells.
Nivells.
Barmetres (no sn gaire exactes).
Mesura de Distncies.
Mtodes directes: cintes....
Mtodes indirectes: estadies, m. electrnica
Angles horitzontals i verticals en un teodolit
(gonimetre en forma genrica):z

Mtodes planimtrics:

La intersecci tamb es coneix

com interpolaci.

Marc Costa Ros

Topografia

Mtodes altimtrics o danivellaci:

Anivellaci geomtrica o per alades:

Anivellaci trigonomtrica o per pendents:

Anivellaci baromtrica:

Unitats de Mesura:
Longitud:

Sistema Mtric

Superfcie:

Sistema Mtric

En Realitat la Unitat Principal en Enginyeria s l.

Hm2

Hectrees (Ha)
Unitats especifiques de Superfcie
100a = 10.000m2
1 rea = 100m2.
1 Pam Quadrat: 1pl2 = 0,037781 = 1/26,468 m2 1 m2 25pl2.
Angles:
S. Internacional: radians:

1 volta = 2 rad

S. Sexagesimal: (degrees)
Tamb acceptable en SI

1 volta = 360.

S. Centesimal: (grad) , (gon)

1 volta = 400g.

Dm2
rees
1a = 100m2

m2
Centirees
0,01a

Marc Costa Ros

Topografia

Errors i Tipus derrors:

Error en la mesura duna magnitud:
s la diferncia entre el valor mesurat (mi) i el veritable valor (Mv )
Error absolut: di = Mv mi
Error relatiu:
di / Mv
Exactitud i precisi:
Exactitud: grau de perfeccionament a lhora de mesurar. Lexactitud s determinada per la proximitat entre el
valor exacte i el mesurat, de manera que un error petit t una gran exactitud i a linrevs.
Precisi: grau de refinament a lhora de mesurar. s una magnitud que indica una separaci dels valors
mesurats amb relaci a una certa quantitat.
Exemple: Mesurament duna distncia amb cinta 30 metres: mi = (28,754, 28,756, 28,753, 28,755, etc.)
Bona Precisi: Valors distants en valors d1 mm / 28755 mm Error aprox. 1 / 30,000.
Mala exactitud: La cinta mesura en realitat 30,1 m Mv aprox. 28,851m
Causes derror:
Naturals: variacions dilluminaci i temperatura, refracci de laire, pressi atmosfrica, variaci de la
declinaci magntica.
Instrumentals: defectes de fabricaci, deteriorament posterior, utilitzaci incorrecta dels aparells.
Personals: limitacions personals i forma de treballar Errors Grollers.
Tipus derror:
Errors grollers o equivocacions:
Sn evitables simplement treballant amb cura. Principalment sn confusions.
Exemples: Confondre 54 per 45 , 1,28 per 7,28 , 6 per 9 , 1.314 per 1,314 ,
Sn inadmissibles.
Seliminen per mitj de:
Controls:

Tancament de polgons.
Tancament ditineraris:
cota inicial = cota final
(X,Y) inicial = (X,Y) final

Verificacions:

Repetici dalgunes mesures per equips diferents.

Clcul i reclcul.

Errors Sistemtics:
Errors causats per la maquinaria o les condicions de treball.
Cinta de 30 metres nominals i de 30,1 metres reals. Refracci de laire. Increment de la temperatura.
En operacions esglaonades els errors sistemtics sacumulen.
Segueixen una llei coneguda i, per tant, es poden evitar o corregir per un mtode.
Seviten: per mtode de treball sense necessitat de conixer-los.
9 Anivellaci geomtrica pel mtode del punt mitj.
Es corregeixen: per un mtode de clcul amb correcci.
9 Correcci per refracci i curvatura c.
ERROR CONEGUT NO S ERROR
Errors Accidentals:
Provenen de la relaci sentits humans/instruments.
Sn deguts a causes fortutes.
Tenen una distribuci a latzar en signe i magnitud, segons una distribuci normal o de Gauss. De
manera que, en operacions esglaonades, es compensen els uns als altres parcialment.
No sn evitables. Es redueixen i sacoten per mtodes de mesura repetitiva.

Marc Costa Ros

Topografia
Exemple dels tipus derror:

Mtodes per evitar els Errors Sistemtics:

Regla de Bessel o volta de campana o inversi de la ullera.
Permet reduir quasi al 100% els errors sistemtics i permet augmentar la precisi.

Exemple de com filtra la regla de Bessel el possible error a langle vertical o zenital perqu el zero
de leclmetre no apunta al zenit:

Mtode del Punt Mitj en anivellaci geomtrica.

Permet evitar lerror sistemtic per curvatura terrestre, lerror sistemtic per refracci de laire i lerror
sistemtic del nivell (de lnia o automtic).

Marc Costa Ros

Topografia

Errors accidentals i Distribuci normal:

Experimentalment es comprova en topografia que els errors accidentals o aleatoris (petits) sajusten b a una
distribuci normal o de Gauss (n gran).

ep: error probable:

ea: error mitj aritmtic:
ec: error mitj quadrtic:

s aquell que t tants errors ms grans que ell com ms petits.

s la mitjana aritmtica de tots els errors coneguts prescindint del signe.
s larrel quadrada de la suma dels quadrats dels residus dividit pel
nombre daquest menys 1.
em: error mxim (o tolerncia): s aquell que no ser sobrepassat en un 99 % dels casos ( en valor
absolut)
Si una mesura mi sobrepassa lerror mxim es considera error groller.
Procs:
mi (ep ec ) em (tamb amb frmules semiempriques)
Descartem aquelles d i > em (interpretat com a tolerncia)
El error mxim duna mesura s de gran importncia en el clcul de tolerncies i errors daltres magnituds
calculades a partir della.
Propagaci derrors [Magnituds no mesurades directament].
Error duna magnitud suma (o resta) daltres mesurades:
Sigui S = A + B + C +...

Coneixem els errors de A, B, C...(independents)

Si tots els sumands sn de la mateixa precisi

On m = nombre de sumands

Error duna magnitud en qu intervinguin diverses causes derror:

En cada mesurament Mi es cometen els errors ai, bi, ci,... (independents)
Les frmules anteriors sn vlides per a qualsevol dels errors ep, ea, ec i
em perqu estan en relaci constant els uns amb els altres.
Error de la mitjana aritmtica de n mesures de la mateixa precisi:

En topografia:
9 Gonimetres: electura, epunteria, everticalitat, edirecci, eangular conjunt
9 Anivellaci: ehoritzontal, epunteria Tolerncia (error mxim esperat de tancament)
9

Frmules semiempriques: dossier de topografia, Annex derrors especialment lepgraf 3.7.

Topografia

Marc Costa Ros

Aparells per Mesurar Distncies

Cintes Mtriques i Aparells de Mesura Electrnica.
Mtodes:
Mesura directa de distncies:
Baixa Precisi:.
Passos (mesurament expedit).
Longitud mitja dun pas: L 0,8 m.
Velocitat Mitjana de caminar: v 5 ~ 5,5 km/h.
Condicions ptimes (terreny horitzontal) 2 %
Podmetres: artefactes per comptar passos
Rodes o hodmetres
Condicions ptimes (bon contrast) 1 % a 5 %.
Mitjana o Alta precisi:
Cintes.
Normals o Rodets: Error relatiu de 1/2.000 .
Flexmetre (Flexo): Cintes metlliques
Invar (aliatge resistent a canvis trmics): Error relatiu de1/100.000 a 1/1.000.000 .

Mesura indirecta de distncies:

Baixa Precisi:
Cinta Snica.
Basats en el temps emissi recepci dun feix dultrasons.
Abast mxim: 30~40m (es pot augmentar amb un amplificador dones).
Es produeix reflexi que causa un Error relatiu de 1 % a 1 .
Estdia o mtodes estadimtrics.
Es basa en la realitzaci duna homotcia entre la mira i lobjecte mesurat.
T un Error relatiu de 1 % a 2 .
Tipus:
9 Estdia normal o vertical: Visual horitzontal: Dred = K l = K (la lb)
Visual inclinada: Dred = K l sin2
9 K = constant estadimtrica o disatimomtrica. [Normalment K = 100]
Es pot assolit una alta precisi amb la Estdia horitzontal invar, amb un Error relatiu de 1/5.000 a
1/70.000 .
Mitjana o Alta precisi:
MED (mesura electrnica de distncies)
La precisi augmenta amb la distncia.
9 Error relatiu de 1/100.000 a 1 km Distancimetres.
9 Error relatiu de 1/800.000 a 50 km Geodsia.
9 Error relatiu de 1/106 a 1/107 en 10 km Terrmetre

Topografia

Marc Costa Ros

Cintes:
Rodets i Cintes Corrents:
Compostos de: acer (fleix dacer), fibra de vidre, nil o tela reforats.
Longituds usuals:
De butxaca: 2 - 4 m (flexmetre)
Rodets o cintes fibra: 10...20...50 m (aquests ltims incmodes)
La precisi s noms mitjana (ordre d 1/2000 1 cm en 20 m) degut a que sn emprades de manera molt
lleugera i rpida.

Cintes Metlliques:
Compostes de fleix dacer:

Longituds: 10 a 50 m . . . . . 1000 m (mines, pous)

Precisi major ( 1/20000 1 mm en 20 m), donat que susen ms acuradament.
Errors que afecten les mesures amb cinta metllica:
De tipus sistemtic: Falta dalineaci entre cintades:
Falta dhoritzontalitat de cada tram.
Falta de contrast de la cinta.
s a tensi indeguda.
Dilataci de lacer per canvi de temperatura.
Vinclament (pandeo), la cinta en suspensi fa panxa.
De tipus accidental: Error de lectura:
Error per falta de coincidncia entre extrems de cintades.

Fils i Cintes d' Invar:

Invar: aliatge 64 % Fe + 36 % Ni
Es produeix una millora en el coeficient de dilataci trmica:
aliatge 5 10-7 C-1 Fe 1,1 10-5 C-1
Mtode operatiu:

Per tenir en compte els errors sistemtics esmentats, sapliquen segents correccions:
Per pendent (per reduir les distncies a lhoritzontal)
Per contrast amb un patr (certificat de calibraci de la cinta)
Per tensi (si s diferent de la de calibraci)
Per temperatura (si s diferent de la de calibraci)
Per catenria (corba cinta en suspensi)

Topografia

Marc Costa Ros

Mesura electrnica de distncies:

Origens:
1950 Aplicaci dones radar per al mesurament de costats enlla intercontinental Noruega Esccia
Islndia.
Temps entre emissi recepci ona radar (SHORAN) [Microones]
D = c t 1100 km

e 1/75.000
1948 Geodmetre per determinar ms exactament c0 a partir de D coneguda. (Sucia AGA)
Basats en la determinaci del desfasament ona emesa / reflectida.
Posterior aplicaci en Geodsia, per mesurar D a partir de cconeguda
Ones lluminoses (nocturn)
1952 Tellurmetre Sud - frica Anglaterra
Basat en ls de Microones.
Equips cars, pesants, complicats, per de gran abast
1960-1970 Desenvolupament continuat del MED en geodsia i topografia
(banda infraroja prxima): sn els DISTANCIMETRES, ms lleugers, que es van anar usant de manera
progressiva.
Els primers eren manuals o semiautomtics.
1980-1990 Miniaturitzaci dels Instruments MED i sofisticaci.
Associaci amb gonimetre. Automatitzaci.
Estaci total: Teodolit electrnic + MED.
Triangulaci + trilateraci.

Fonament: moviment harmnic simple de les ones electromagntiques:

Topografia

Marc Costa Ros

Tipus dona usats en la MED:

Requisits fonamentals de lona:
1. Que el fasmetre (determinaci de ) funcioni dins del seu rang ptim.
(longitud dona) ~ [10 m, 100 m]
2. Alta transmitncia de lona a travs de laire.
Mxima resposta (i. rebuda / i. emesa): com menys ms penetraci.
Mnima dissipaci mnima absorci de lona per molcules aire.
mnima dispersi per reflexi en partcula aire.
mnima refracci del feix, etc.
Per condicions atmosfriques (H %, T, P)
9

Difcil de trobar ,n(1) per ~ ones lluminoses

~ 0,4 a 0,72
ones infraroges prximes ~ 0,9
microones
~ 1 a 10 cm

Les de (1) sn massa llargues molt influenciables per les condicions atmosfriques (H %, T , P).
SOLUCI: s duna ona portadora molt curta, p, similar a 2, modulada a una adequada al
fasmetre ( d'1).

Tipus de Modulaci:
En amplitud (modulaci usual en distancimetres topogrfics)
Ex.: WILD DI4

En freqncia (modulaci distancimetres alta precisi)

Ex.: Kern ME-3000

Topografia

Marc Costa Ros

Tipus de Distancimetres:

Adici de la Constant de Prisma (K)

Depn de lexcentricitat a lestaci i al prisma.
Es te en compte els gruixos degusta a lobjectiu i al reflectant (K).
Sobt: Considerant D = L + n /2

AB = D + K
Correcci per Factors Meteorolgics
T, P
H % (noms important per a microones)

Correcci, segons instrument:

Automtica (varien f segons T i P existents)
Introducci de T i P manual per teclat: D surt ok
Correcci a posteriori per taules i bacs.

Precisi duna mesura amb distancimetre:

Lestructura de la frmula que estima lerror quadrtic dun MED te una analogia amb la frmula fonamental:
Exemple:

Per aquest ltim:

Resum dels MED:
9 La Precisi millora amb la distncia.
9 Relaci treball / precisi immillorable.
9 Relaci cost / utilitat millorant
Aix docs els MED experimenten un s creixent i, per tant, majoritari.

Marc Costa Ros

Topografia

Aparells per Mesurar Angles

Teodolits, Taqumetres. Mtodes de Treball. Gonimetres, Teodolits, Taqumetres..
Parts dun teodolit:

Topografia

Marc Costa Ros

Topografia

Marc Costa Ros

Marc Costa Ros

Topografia

Principals sistemes de lectura dangles en instruments Opticomecnics:

Micrmetre destima.
Ex.: WILD T16.

Micrmetre ptic de coincidncia en 2 sectors

diametralment oposats del limbe..
Ex.: WILD T2.

Micrmetre ptic de coincidncia en 1 sector del

limbe.
Ex.: WILD T1.

Lectura electrnica:
Principi:.
El limbe consta de traos metllics opacs (1.000 20.000).
Un sistema de sensors opticoelectrnics mesuren langle.
Exemple de disposici:

Posici angular grollera:

Sistema incremental dinmic: controlant el nombre de mxims A a B.
Sistema absolut: amb ms bandes de traos dinterferncia d.
Ordres de precisi:
3(T16) (T2) ------------ 1----------- ?
Avantatges:
Rapidesa i comoditat.
Seguretat: evita error groller.
Automatitzaci: transmissi dada ordinador
Unitats mbils de registre

Mtodes per Augmentar la Precisi:

Mtodes de Repetici i Reiteraci.
Per mesurar un angle, una vegada estacionat, es determina diverses vegades i es fa la mitjana.
Mtodes de Voltes dHoritz i Combinacions Binries.
Combinant-los amb els anteriors, determinen diversos angles des duna mateixa estaci.
Mtode dEstacionament Repetit.
Repetir diverses vegades la determinaci, fins i tot lestacionament.
Operadors i/o equips diferents.
Regla de Bessel (ja vista).