Autoretrat del pintor Rembrandt (1606-1669)

QU VA SER
L'EDAT
MODERNA?

 Josep Maria Turuguet Salgado

Badalona, 2007

INTRODUCCI
Qui recordi els seus estudis escolars sabr que el que
anomenem edat moderna no s una poca gaire "moderna".
Segons els llibres de text va comenar fa ms de 500 anys i
va acabar ara fa ms de dos-cents.
La paraula modern suggereix actualitat, poca de canvis,
trencament amb el passat, trencament amb el temps dels
pares. Qui no s modern, s antic, no est al dia. Com
podem dir modern a un
senyor de fa 300 anys que
podia ser el rebesavi del
rebesavi

del

nostre

rebesavi?

Tranquillitat.

No

ens posem nerviosos. El

propsit d'aquest llibre s
demostrar que el senyor

[Retrat d'en Montaigne jove]

que

es veu en aquesta pgina va ser ms "modern" del que pot

semblar a primer cop d'ull. Sempre i quan ens posem

d'acord en el sentit que donem a la paraula "modern".

HISTRIA: LA MEMRIA
Alguns personatges famosos ja escriuen les seves
memries abans de complir els trenta. Deuen tenir una vida
molt intensa, perqu fins i tot als trenta anys hom es pot
considerar jove i no sembla que li hagin pogut passar
moltes coses.
s ms corrent escriure una autobiografia, s a dir,
revelar les memries de tota una vida, quan ja s's vell i
hom pot preveure que ja no li passaran massa

coses

interessants. All hi ser tot. B, tot el que hom recorda.

No s una cosa infreqent que algun familiar escrigui unes
"contramemries" on deixi anar detalls de la nostra vida
que no recordvem o que no volem recordar. Potser far
semblar vergonyosa alguna ancdota que nosaltres
presentvem com admirable o divertida. Ell t tant dret
com nosaltres a exposar la seva "veritat".

Per aix no s el que ens interessa ara. El que vull

recalcar s que les persones adquirim aviat, i no perdem
mai, l'inters per recordar.
Un llibre d'histria consisteix en unes memries sobre
moltssimes persones, escrites per un expert anomenat
historiador. Igual que nosaltres buscarem les fotos velles
del calaix per recordar, l'historiador busca imatges i escrits
antics per "recordar" la histria del seu poble o de tota la
Humanitat. Tamb llegeix "histries" escrites per altres
historiadors.
Per el que ens interessa tampoc no s aix. El que
volem saber s com s'organitza l'historiador tenint tant de
temps per darrere. A tots ens cal ordenar les fotos.
Normalment ho fem per edats. Primer les d'infncia,
desprs les de joventut, les de maduresa i desprs... Alto!
Si escrivim les memries abans dels trenta, no hi haur
fotos de maduresa. B, potser farem una altra divisi. Les
de quan rem bebs, fins que ens va caure la primera dent;
les del parvulari, fins que ens vam posar pantalons llargs;
les de l'escola, fins que vam canviar de casa; les de la
primera adolescncia, fins que vam comenar a demostrar
el nostre talent...
7

PODEM COMPARAR LA VIDA AMB LA

HISTRIA?
A vegades pot semblar til comparar la histria de la
humanitat sencera amb la vida d'una persona que neix i
evoluciona. I que, com qualsevol persona, no sap quan
morir. Tant la vida com la histria les tenim dividides en
poques. Qui escrigui les seves memries parlar del seu
naixement, de la infncia, l'adolescncia, la joventut, la
maduresa i la vellesa o senectut. La histria de la
humanitat l'hem dividida, en la nostra part del mn, en cinc
poques tamb: la Prehistria, l'Edat Antiga, l'Edat
Mitjana, l'Edat Moderna i l'Edat Contempornia.
La primera part sembla molt clara. Podem comparar la
Prehistria amb la primera infncia, quan els humans, com
tamb el nad i l'infant, tot just estaven aprenent a moure's
pel mn. Potser podrem estirar la comparaci i relacionar
l'Edat Antiga amb l'adolescncia. Al cap i a la fi, tant la
persona com la humanitat estaven aprenent a governar-se.
Per a partir d'aqu, la metfora (s a dir, la comparaci)
comena a perdre valor.
8

Desprs de l'Edat Antiga ve l'Edat Mitjana, a la qual els

historiadors van batejar pejorativament com una poca de
retrocs. s que en la vida personal entrem en decadncia
desprs d'adolescents? O potser l'Edat Antiga tamb s'ha
de parangonar amb la infantesa i aleshores l'Edat Mitjana
amb l'adolescncia, com si fos una crisi de creixement?
L'Europa medieval va ser ferstega i combativa, com els
adolescents, assetjats pels granets i les incerteses.
Si segussim la comparaci fins al final podria crixer
l'alarma, perqu haurem de concloure que l'Edat
Contempornia que vivim ara podria ser equiparable a la
vellesa i que per tant el prxim que li toca a la humanitat
s morir-se.
Afortunadament, una cosa s la vida biolgica d'un cos
hum, i una altra, la vida social de tota una espcie animal
que, a ms, s conscient i intelligent. La nostra espcie
(l'Homo sapiens) porta vivint a la Terra uns 150 mil anys.
Altres espcies han viscut alguns milions d'anys i nosaltres
no tenim perqu sser menys afortunats (o potser
descobrirem en el futur que tota la histria anterior no era
sin una turbulenta infncia).
9

D'acord, aleshores, que la biografia i la histria sn coses

diferents. Per ens resistim a abandonar del tot una
comparaci tan cmoda. Dividim el temps en poques
perqu cada una t per a nosaltres un significat. Els
adolescents volen ser adults perqu es pensen que podran
fer el que vulguin. Els madurs volen tornar a ser joves
perqu creuen que aleshores no cometrien els errors que
van cometre. I aqu ve la qesti del nostre llibre: qu
significa per als historiadors l'Edat Moderna? He dit "per
als historiadors", per hauria de dir per a tots nosaltres,
perqu tots som de l'espcie humana i som el que som i
fem el que fem ara, perqu va existir una poca que
anomenem Edat Moderna. Si aquella poca no s'hagus
viscut com es va viure, no fruirem els avantatges i
inconvenients de la nostra Edat Contempornia.

QU HI HAVIA ABANS DE NOSALTRES I QU

VINDR DESPRS?
Els conceptes d'Edat Moderna i Edat Contempornia ens
serveixen a nosaltres, els europeus. Ni els xinesos ni els
indis ni els americans anteriors els tenien. La seva histria
10

va anar diferent. Per ara, en els ltims cent anys, tots ens
hem posat al mateix ritme. Tots som contemporanis (cosa
que no t gaire mrit ja que contemporani vol dir "del
mateix temps" o "del temps d'ara"; Edat Contempornia s
un nom de circumstncies, bastant mal posat).
Tots volem telfons mbils, tots mirem la tele o escoltem
la rdio. Seguim les lligues esportives internacionals i ens
crida l'atenci la marxa de l'exploraci de la Lluna i els
planetes. Sabem que en el mateix mn vivim els ms
privilegiats a prop dels que amb prou feines poden
sobreviure o directament es moren de fam. En aquestes i
altres coses consisteix viure en l'Edat Contempornia.
Podem dir que la humanitat est madura? O potser ja s
vella? Ens agrada el mn en qu vivim? Pot millorar o ja
est b aix? Podran algun cop tenir tots els humans el
nivell de vida que tenen la majoria d'europeus i nordamericans? O s'exhauriran els recursos i tots passarem
misria? Definirem en el futur una nova edat en qu hi
haur molt pocs rics i moltssims pobres? Ens consumiran
les guerres, les rebellions i les epidmies? O sabrem
governar-nos amb justcia, controlar les nostres necessitats,
repartir adequadament la riquesa i preveure els perills i
11

solucionar-los? Veuran els nostres fills una Edat d'Or en

qu la principal preocupaci ser el descobriment de
l'Univers i tots serem savis i justos? Seguirem vius els
humans per seguir somiant?
En qualsevol cas l'edat del futur dependr de com acabi
l'Edat Contempornia (o b canvia de nom perqu deixa de
ser-ho) igual que la nostra poca depn de les coses que
van passar en l'poca anterior, s a dir, en l'Edat Moderna.

D'ON VAN SORTIR LES EDATS?

S'ha escrit histria des que hi ha escriptura. Es parlava
antigament dels reis, dels dus, de les batalles i tot d'una
manera molt barrejada.
Les primeres escriptures eren tosques i complicades. Se'n
van fer variants, es van millorar els mtodes i en va sortir
la meravella simple i verstil que s l'alfabet. Un sistema
d'escriptura que podia aprendre i practicar qualsevol sense
gaire esfor.

12

Amb la maduresa dels primers alfabets van sortir els

primers historiadors autntics. Eren aquells que es
preocupaven d'assegurar-se que tot el que deien era cert,
que havia passat de veritat. Escrivien junts tots els fets que
podien recopilar, tant els que els havien explicat com els
que havien vist amb els seus propis ulls. Per en aquella
poca (fa 2500 anys) tenien poca histria al darrere.
Els historiadors grecs, els israelians i els romans de
l'poca al voltant de la vida de Crist, van ser els millors de
l'Edat Antiga. Comprovaven l'autenticitat de tot el que
explicaven i en donaven raons i fonaments. Per encara
tenien poca histria al darrere com per fer-ne una distinci
per poques significatives.
En aquesta part del mn (el Mediterrani) tothom vivia a
l'Imperi Rom. Era una vida sedentria, relativament
tranquilla i que podia suposar certs luxes per a alguns.
Molt diferent a la que es vivia al centre i el nord d'Europa
que encara era terra de nmades, territoris buits i de pas,
sense lleis i sense govern estable. Els que d'all venien els
anomenvem brbars.

13

Tothom sap que els brbars van ocupar la major part de

l'imperi i que la gran civilitzaci grecoromana va quedar
degradada en mans de brbars durant bastants segles. Sn
els que ara anomenem Edat Mitjana. Ciutats arrunades,
comer de baixa, tecnologia oblidada, coneixements
abandonats...
B, no exagerem ni ens escandalitzem, els brbars eren
gent normal. Qualsevol nmada li agafa gust a la vida
sedentria i civilitzada, i la seva famlia es pot tornar fina i
educada en noms quatre generacions. Per exemple, el rei
Guillem que va conquerir Anglaterra l'any 1066 era un
senyor de bons costums i que portava un projecte de
govern intelligent. Per cent cinquanta anys enrere els
seus avantpassats eren els vkings que terroritzaven les
costes del nord de Frana.
Mil anys desprs de la desorganitzaci de l'Imperi Rom,
"brbars" i romans vivien junts i organitzats en molts
regnes civilitzats que ara ja ocupaven tota Europa. B, ja
no eren brbars i romans, els de fora, els rabs, per
exemple, els coneixien a tots com a ruhmi, romans, en el
seu idioma. La cultura floria en ciutats grcies a un invent
nou: la impremta. Per primera vegada els llibres d'histria
14

es podien imprimir a un preu que estava a l'abast de molta

gent. I quins eren els llibres de moda? Doncs els llibres
dels romans i els grecs que es recuperaven dels monestirs.
En els monestirs els llibres antics s'havien copiat a m i ara
s'imprimien amb gran xit de pblic.
Els grecs Plat i Aristtil i els romans Csar i Cicer
eren els escriptors preferits de la gent. Ah, aquells romans
s que escrivien b! Ah, aquells grecs s que en sabien! Els
"moderns" imitaven els antics. Els antics eren els dols. Per
als "moderns" tot el que s'havia escrit desprs de l'Imperi
era poca cosa, de poc valor. Aquella poca entre els
romans i ells (que vivien cap a l'any 1500) era insignificant
i matussera. Era l'poca del mig. Es va posar de moda
anomenar-la Edat Mitjana. Ells eren els moderns i abans
que ells noms contaven els antics.
El primer historiador que va posar en
circulaci aquesta divisi de la histria
va ser un alemany (vs per on, un
munt de brbars s'havien convertit en
"els alemanys") anomenat Christfor
Cellarius (de fet es deia Keller, per
els agradava que els seus noms
15

sonessin romans) qui va escriure cap al 1680 un llibre

d'histria per a escoles (comenaven a proliferar les
escoles per a joves) tan reeixit que va imposar el nou
esquema d'poques:

Edat Antiga

Edat Mitjana -

Edat Moderna

Aquest esquema va ser utilitzat per tots els llibres

segents i va prolongar una obsessi que es tenia en aquell
temps: l'Imperi dels romans i la seva "caiguda". Per als
europeus futurs all havia de ser la cosa ms important que
havia passat mai. La caiguda de la part de l'Imperi que els
pertocava a ells, el d'Occident, marcava un canvi d'Edat.
La caiguda de l'altra part de l'Imperi, la d'Orient (amb
capital a Constantinoble, tamb anomenada Bizanci va
sobreviure fins al 1453, coincidint amb el Renaixement de
la cultura antiga a l'Occident), marcava un altre canvi
d'Edat.
Fins que en va passar una altra: la Revoluci Francesa de
1789. Aquell fet tamb va ser tan important (especialment
per als francesos) que va induir un afegit a l'esquema. A
16

partir del segle XIX (entre el 1801 i el 1900) es va posar de

moda afegir una altra edat a continuaci de l'Edat
Moderna. I quin nom se li podia posar? Com que qualsevol
altra nom agradaria a uns i disgustaria a uns altres, va
quedar el nom "Edat Contempornia", que vol dir la d'ara.
Era un nom sense gaire significat, per que no portava
problemes. La histria havia quedat definitivament aix:

Edat Antiga - Edat Mitjana - Edat Moderna - Edat

Contempornia

La fora del costum s tan gran que tothom que ha

intentat proposar altres divisions, potser ms adients, amb
noms ms significatius i adequats a l'esperit de cada poca,
ha fracassat. De manera que haurem d'explicar el que
tenim.
I a partir d'aqu anirem ms al gra. Qu redimonis va ser
l'Edat Moderna? I, com era de moderna si estava tan
aficionada als escrits antics? Per haurem de tenir una
mica de pacincia perqu parlar d'Edat Moderna demana

17

tenir alguna idea de les altres edats que explicarem molt

breument.

LES EDATS I EL TEMPS

Abans hem dit que l'espcie humana existeix de fa 150
mil anys. Per els records dels primers 145 mil s'han
perdut. Noms els arquelegs en rescaten pintures o
artefactes. L'escriptura i la histria van de bracet. El
llenguatge s el ciment dels records. I el llenguatge escrit
s el ms resistent. El llenguatge parlat es deforma molt. Si
b molts pobles tenien la tradici d'un

Diluvi que

s'explicava de pares a fills, no sabem exactament de qu

ens estan parlant. Mai no podrem estar segurs si parlen
d'un diluvi autntic, de molts o b s'ho van inventar. Mai
no ho sabrem a no ser que es trobin relats escrits per alg
que el vagi viure fa ms, possiblement molt ms de cinc
mil anys.

18

Per tant el temps de la histria es redueix als ltims 5 mil

anys, des que hi ha escriptura. De tota manera s molt
temps. I l'hem de repartir entre les quatre edats.
Per com comptem els anys? Si sabssim exactament
quin va ser el moment que es va inventar l'escriptura,
comptarem des d'all. Potser tots serem ara a l'any 5007 o
5100 o un de semblant. Per els invents antics no tenien
data o no es registraven o no hi havia la conscincia
d'invent. L'escriptura degu ser un cmul d'habilitats
descobertes al llarg de milers d'anys sense que ning no
pugui datar-ne el final del procs.
Tothom que ha volgut comptar el temps ha necessitat un
punt de partida. Els historiadors grecs van fer els seus
nmeros i van decidir comptar el temps a partir del
moment en qu van calcular que s'havien celebrat els
primers Jocs Olmpics (que corresponia al nostre any 776
abans de Crist). Els romans, que anaven a la seva, tamb
van comptar els seus fets histrics i van decidir que l'any
de la fundaci de la ciutat de Roma era el ms important
(segons els seus clculs i els nostres, correspondria al 753

19

abans de Crist). Per tant, segons els grecs, ara serem a

l'any 2783 i segons els romans, a l'any 27601.
Vet aqu, per, que els romans es van fer cristians i els
seus successors, els brbars, tamb se'n van fer. Des
d'aleshores, l'Esglsia cristiana es va dedicar a calcular el
temps per a la gent d'Europa, i a principis de l'Edat Mitjana
va decidir que l'any del naixement de Crist seria, des
d'aleshores, l'inici del calendari. La major part de l'poca
romana, aix com la dels grecs, els egipcis i altres pobles
va passar a ser "abans de Crist".
Com ens queda aleshores l'esquema de la histria?
Aproximadament aix:

3000 a.C. - Edat Antiga - 476

1453 -

- Edat Mitjana

Edat Moderna - 1789 - Edat Contempornia -

2007(fins ara)

1 Data de la redacci d'aquest llibret.

20

Recordem que se sol utilitzar l'abreviatura "a.C." per dir

"abans de crist"2 (se suposa inventada l'escriptura uns 3000
anys abans de crist). D'altra banda el costum s escriure els
anys "desprs de Crist" sense cap afegit al darrere.
Aquest esquema que se sol reproduir en tots els llibres
que tracten la histria des de l'escola primria fins a la
universitat pot suggerir dues preguntes fora intrigants.
Primer, per qu es canvia d'Edat en un moment concret i en
un any tan aparentment estrany (476? 1453? 1789?).
Segon, per qu s'acceleren els esdeveniments? Fixeu-vos:
l'Edat Antiga va durar uns 3500 anys; la Mitjana, uns 1000
anys; la Moderna, uns 300 anys; i la Contempornia (a
falta del que vingui desprs) uns 200 anys. Per qu tot
aix?
Contestarem primer la segona pregunta perqu s ms
fcil i ms breu. En certa manera la humanitat s com una
persona que aprn. Com ms se sap, ms rpid s'aprn.
En l'Edat Antiga els pobles organitzats en pasos eren
pocs i ocupaven poc espai en el mn. Aquests eren, per
2 Per a la gent que no s religiosa s'ha establert que els anys es diran xx AEV (Abans
de l'Era Vulgar, que voldria dir cristina per sense esmentar Crist) o xx EV (Era
Vulgar).

21

els ms poblats, els que ms comerciaven i els que

produen ms invents. La major part del mn, en canvi,
estava ocupada per petits grups nmades

que

podien

viure molts segles de la mateixa manera. Innovaven poc.

Durant tota l'Edat Antiga, els pobles de la civilitzaci van
anar creixent i ocupant ms espai, per encara eren febles i
podien ser "devorats" pels molts nmades que vivien en les
seves fronteres. En aquest lent progrs, en les lluites entre
diferents pobles civilitzats i entre els civilitzats i els
nmades es van gastar els primers 3500 anys de la histria.
En l'Edat Mitjana va semblar que els pobles civilitzats
perdien pes. Per en realitat, la llavor dels seus
coneixements i el seu exemple prenia i es contagiava als
molts pobles nmades que vivien a prop seu. Durant l'Edat
Mitjana els nmades van aprendre i aprofitar rpidament
els coneixements i les formes de vida dels civilitzats. Al
final de l'Edat Mitjana, per primera vegada, els pobles
sedentaris i civilitzats ja eren majoria en el mn. Com que
hi havia un exemple anterior, aix noms va costar 1000
anys.
En l'Edat Moderna van entrar en contacte a travs del
mar els pobles civilitzats de tot el planeta entre ells (els
22

europeus, els xinesos, els indis, els americans) i van

descobrir les poques rees on encara vivien grups nmades
o sense pas. Aquests contactes van augmentar l'intercanvi
de coneixements i la civilitzaci que anomenem occidental
va posar a punt el "mtode cientfic" amb el que la cincia
i la tecnologia avanaven molt rpidament. Al final
d'aquesta poca en qualsevol part del mn es podia
consultar un mapa bastant precs de tot el planeta i s'havien
formulat les lleis principals que regien la natura. Tot
plegat, en 300 anys. Abans noms es progressava sense
proposar-s'ho. Ara, "es volia" progressar.
En l'Edat Contempornia la civilitzaci occidental va
guanyar una carrera que noms ella s'havia proposat.
Altres, com la xinesa, la japonesa o l'ndia, es van veure
obligades a seguir-la. Avui, en tot el mn se segueixen els
passos de la civilitzaci occidental i no es possible saber
com hauria estat el mn si s'hagus imposat un model
xins, indi o turc. En els ltims dos-cents anys el mn ha
canviat ms que en els ltims 10 mil i la poblaci mundial
s'ha multiplicat, almenys, per sis.
Desprs d'aquest reps de "velocimetria histrica", ens
queda contestar per qu o com es decideix quan s'acaba
23

una edat i en comena una altra. Vegem-ho en el segent

captol.

EL VALOR DE LES DATES

L'Edat Moderna comena, segons molts historiadors, en
un nmero tan poc rod com el 1453. Aquest any, un antic
poble nmada, els turcs, va acabar amb les ltimes restes
de l'antic Imperi Rom (la seva part d'Orient).

ANTIC IMPERI ROM

D'ORIENT

Curiosament l'edat anterior es fa comenar quan va

quedar "clausurada" la meitat occidental del mateix Imperi

24

Rom. Aix va ser l'any 476. Per qu aquesta obsessi dels

historiadors amb l'Imperi dels romans?
Els romans antics van fundar un estat plurinacional que
es beneficiava de tots els sabers de l'antiguitat, els dels
babilonis, els egipcis, els fenicis, els jueus i els grecs. En
l'Imperi Rom (des del 27 a.C. Al 476 d.C.) es recollia tota
la "civilitzaci" de l'Edat Antiga occidental.
Per civilitzaci s'entn all que est ms enll de la
barbrie. El civilitzat t lleis escrites, mentre el brbar
noms normes orals. El civilitzat s sedentari i viu en
pobles i ciutats; el brbar est gaireb sempre en marxa,
sol ser nmada, viu en tendes desmuntables o en aldees
petites. El civilitzat comercia amb moneda; el brbar
intercanvia productes. El civilitzat recull el saber en llibres
que aplega en biblioteques; el brbar potser no coneix
escriptura o no la utilitza habitualment.
Avui dia ens considerem civilitzats. Vivim en diversos
pasos que volen ser pacfics. Antigament noms el domini
de Roma va aconseguir uns segles de pau i civilitzaci
comunes, almenys en la nostra part del mn. La guerra
entre tribus o imperis havia estat la norma. Com els
25

historiadors que van crear els conceptes d'Edat Antiga,

Mitjana i Moderna eren alemanys, francesos i italians, s
lgic que per a ells l'Imperi Rom fos un punt de partida i
d'arribada. En l'Imperi Rom es van educar els seus
rebesavis antics. Cosa totalment diferent per als xinesos,
els japonesos i els indis.
L'Imperi Rom va comenar quan un soldat intelligent
que es deia Octavi, parent del fams Juli Csar, va ser
nomenat emperador, desprs d'incorporar Egipte al domini
de Roma i d'acabar la conquesta d'Hispania. L'any 27 a.C.
Va rebre del Senat els ttols d'August (que el definia com a
elegit pels dus) i Imperator o Emperador (que el
confirmava com a general dels exrcits). Diem que l'Imperi
va comenar l'any 27 abans de Crist.
Per igual de bons per iniciar la histria de l'Imperi
haurien estat els anys 31 a.C. (quan Octavi va acabar amb
els seus enemics) o el 23 a.C. (quan va aconseguir el poder
poltic definitiu a Roma). En la histria les coses mai
passen de cop. Es van fent a poc a poc. Per en la vida com
en els camins, cal marcar fites: aqu s'acaba la provncia de
Barcelona i comena la de Girona. I per qu no uns metres
ms amunt o uns metres ms avall? Quan s'han d'establir
26

lmits cal posar-se d'acord. I aix s el que fan els

historiadors.
L'Imperi Rom s'ha mantingut dins l'poca anomenada
Antiga com si fos la seva culminaci, la part ms
important. En els seus 500 anys s'apleguen totes les virtuts
i tots els progressos dels primers humans civilitzats. Fins
aqu van arribar els antics (amb perms dels xinesos i els
indis que tamb eren civilitzats en aquella poca i els
superaven en algunes coses, per que no entren en la
nostra lnia de la histria europea).
Tanmateix no hi ha vida sense sotracs. Els bons temps es
van acabar i el mn exterior a l'Imperi era gran i turbulent.
Tot el nord d'Europa i les estepes asitiques bullien de
pobles nmades que creixien i no s'estaven quiets com els
romans. Estaven acostumats a cercar el que els faltava all
on fos. I no respectaven fronteres, a menys que els
obliguessin per la fora. L'Imperi Rom es va dividir per
defensar-se millor. Era una descentralitzaci, la creaci de
dues "comunitats autnomes". Una a Occident encapalada
per Roma i una altra a Orient encapalada per
Constantinoble (l'actual Estambul, a Turquia). s a dir, dos
Imperis, el d'Orient i el d'Occident.
27

Els historiadors van triar la fi de la part Occidental de

l'Imperi per tancar l'Edat Antiga. Vegem quan.
L'any 476, amb Roma ja en decadncia, un nen de 14
anys va ser nomenat emperador de Roma per uns mesos.
El seu pare era un senador rom i va voler que el seu fill
fos rei (no sabem per qu). Un cap d'una tribu brbara que
havia treballat per als romans i estava molt indignat perqu
no havia cobrat el que se li devia (alguns brbars lluitaven
a sou per als romans) va atacar el palau, va matar el pare i
va enviar el fill a l'exili. En comptes de coronar-se ell
emperador, va enviar les insgnies de l'imperi a
Constantinoble, on hi havia l'altre emperador que
governava la part grega de l'Imperi. A Roma no hi va
haver ms emperadors (aquesta histria l'explica, amb un
excs d'imaginaci, una novella recent i una pellcula que
s'hi basa, i totes dues s'anomenen "L'ltima legi").
Aix semblaria important si no sabssim que feia ben b
cent anys que la part romana de l'imperi ja no era el que
havia estat. Des de l'any 400 aproximadament, aquell tros
d'imperi es limitava a la pennsula italiana, perqu la
pennsula Ibrica, l'frica del nord i la Gllia (avui
Frana) ja eren en mans de tribus brbares. Encara que els
28

brbars intentaven barroerament viure "a la romana", ja no

era el mateix.
Per acabar l'Edat Antiga tamb es podrien haver proposat
anys com el 270 en qu tribus brbares van fer les primeres
incursions greus dins l'Imperi. O el 380, quan el
cristianisme es va convertir en l'nica religi oficial de
l'Imperi (al cap i a la fi el cristianisme va dominar la
imaginaci i la realitat en l'Edat Mitjana que va seguir). O
el 378, quan per primera vegada un exrcit brbar (dels
visigots) va vncer i donar mort a un emperador rom
(Valentini) en una batalla en camp obert. O el 410, quan
els brbars visigots van prendre i saquejar la ciutat de
Roma i desprs se'n van anar. Cal dir que la capital de
l'imperi occidental (el lloc de residncia de l'emperador) ja
s'havia traslladat feia temps a altres ciutats italianes com
Mil o Ravenna. Tot i que l'imperi se segus dient Rom,
Roma ja no n'era la capital.
Per calia posar-se d'acord en un any i el 476 va semblar
prou bo. Itlia ja no seria governada per alg que fos
originriament rom (almenys durant uns quants segles).
Recordem que Hispnia (Espanya i Portugal) o la Gllia
(Frana) ja feia alguns anys que no ho eren pas. Tot i que
29

els brbars van voler viure "a la romana", no a tot arreu els
sortia igual de b. Noms quan feien cas als habitants
romans de tota la vida. Alguns brbars van saber " -se"
prou b. No obstant ja els considerem medievals, s a dir,
de l'Edat Mitjana.

L'EDAT MITJANA, ABANS DE L'EDAT MODERNA

Si hagussim de dir en qu redimonis consisteix l'Edat
Mitjana amb poques paraules i d'una manera barroera,
direm que en una poca en qu els lladres es tornen
decents i es compren casa o pis.
Quan va comenar l'Edat Mitjana noms una quarta part
del mn (els romans, els xinesos, els perses, els indis i els
maies d'Amrica central) vivien en ciutats i pobles
permanents. Ni una quarta part del mn. Quan es va
acabar, ja ms de la meitat del mn estava assentada. Aix
va comenar cap a l'any 500 (en nmeros rodons, el 476
per ser ms exacte) i va acabar cap a l'any 1500 (el 1453
segons la cronologia exacta). Durant aquests mil anys
molts pobles brbars i nmades, que hem titllat de
"lladres" amb bastant poca justcia, van descobrir la vida
30

sedentria i civilitzada, hi van prendre gust i la van fer

seva. En el procs hi va haver molta violncia. Van
destruir ciutats i es va robar molt (els romans "civilitzats"
tamb ho havien fet). Per al final, civilitzats i brbars es
van fondre, es van casar entre ells i al final ja eren noms
anglesos, italians, francesos, alemanys, indis o xinesos.
A Europa, els coneixements els van posar els romans
envats. Les tribus brbares van aportar sovint el seu nom a
pasos nous: angles, francs, alamans, hongaresos, croats...
Els famosos vkings, anomenats tamb normands, van
acabar essent els danesos, noruecs, suecs o finesos d'avui.
Alguns tamb van formar part del poble angls.
En l'Orient Prxim va quedar una part de l'Imperi Rom,
aquella on es parlava grec. Els romans de Constantinoble
van influir en els russos i els blgars que utilitzen avui un
alfabet molt semblant al grec. Fins i tot el cristianisme que
es practicava a Orient va inspirar la religi musulmana dels
rabs que els va fer sedentaris i es va estendre a tota Arbia
(terra de nmades en l'antiguitat) al nord d'frica, a Prsia
i, fins i tot a l'ndia.

31

Prsia (l'actual Iran) i l'ndia van ser envades pels

brbars huns i mongols. En cada invasi, una gran part
d'aquests brbars s'integrava a la civilitzaci.
La Xina va unificar les muralles del nord per protegir-se
d'aquests huns i mongols. I tots dos pobles van acabar
demostrant que qualsevol barrera s'acaba saltant. El cabdill
mongol Guengis Kan va conquerir la Xina i el seu fill
Kublai Kan la va governar. Per en realitat la Xina va
convertir en xinesos als mongols. En fi, que gran part
d'aquests nmades van acabar convertits en habitants de
Prsia, ndia, Xina o d'algun estat nou (com el Tayikistan o
Monglia) que ells van fundar. Era la civilitzaci la que, al
final, s'expandia "conquerint" la manera de pensar i viure
dels antics brbars. Els brbars conquerien fsicament els
regnes civilitzats, per els civilitzats, desprs, conquerien
mentalment els brbars i tots s'acabaven fonent.
La civilitzaci s cosa de ciutats. La ciutat s una gran
agrupaci de gent. La ciutat s un comproms de
convivncia. Com ms som ms coses podrem fer si
respectem unes normes. El que es pot aconseguir en una
ciutat no es pot aconseguir enlloc ms. Com ms gran la
32

ciutat, ms serveis ofereix. Mercat, esglsia, teatre,

indstria, port, escola, universitat...
Les primeres ciutats autnticament "modernes" es van
formar, curiosament, en l'Edat Mitjana ja avanada,
desprs de l'any 1000, quan els invasors brbars ja
s'estaven assentats. En elles van aparixer les primeres
Universitats, els Estudis. Aquestes institucions creadores
de saber i modernitat encara no existien en les ciutats
romanes antigues (hi havia les escoles dels filsofs). En les
ciutats medievals (de l'Edat Mitjana) es van recuperar tots
els llibres que havien quedat dels antics romans i grecs i en
elles va poder nixer la "modernitat". Corria l'any 1200,
any que alguns historiadors proposarien com a inici de
l'Edat Moderna si el costum de situar-la l'any 1453 no fos
massa fort.
Els habitants de les ciutats vivien dels productes del
camp que les envoltava. Moltes ciutats tenien tamb horts
al seu interior. Els pagesos venien els seus productes en el
mercat de la ciutat a canvi de pagar un impost a la
municipalitat. La majoria dels ciutadans eren artesans o
negociants que venien productes o serveis als pagesos i als
nobles. Molts nobles, que tamb vivien del que cobraven
33

als pagesos, vivien a la ciutat i gastaven en ella. En resum,

que la ciutat vivia del camp i el camp mirava a la ciutat.
Els advocats, els professors i els metges treballaven per
al municipi o per als nobles i negociants. Eren gent de
lletra i compraven llibres. Hi havia tallers on els llibres es
copiaven a m i s'enquadernaven artesanalment. Eren
articles cars, per molt apreciats. Hi havia llibres de Dret
que recollien lleis. Primerament les dels romans antics i
tamb les que s'havien promulgat en temps posteriors.
Tamb hi havia moltes cpies de la versi de la Bblia en
llat, que s la que s'havia conegut durant tota l'Edat
Mitjana. I abans de l'any 1300 s'havien posat de moda les
obres del gran savi de l'antiguitat grega: Aristtil. Eren una
novetat que arribava d'Espanya en traduccions rabs.
Els rabs havien conquerit Egipte i, amb el pas, la ciutat
d'Alexandria on hi havia hagut la biblioteca ms gran del
mn antic. Possiblement all havien trobat les obres
d'Aristtil i els seus savis se'n van enamorar. En l'obra
d'aquell monstre de la filosofia semblava estar-hi contingut
tot el mn. Ell ho havia estudiat tot i tenia respostes per a
quasi tot. Encara que es diu que el califa va manar destruir
la biblioteca, molts llibres semblen haver-se salvat. I
34

grcies a l'amor dels savis rabs Aristtil podia arribar ara

fins a Anglaterra.
En plena poca de cavallers feudals que dominaven el
territori des dels seus castells, en les ciutats medievals es
preparava el mn modern. En les discussions dels
universitaris sobre Du i el mn. En la curiositat d'alguns
intellectuals, ja fossin homes de lleis o de medicina,
monjos o canonges de les catedrals, que recollien herbes
diverses

barrejaven

productes

per

aconseguir

medicaments o per transformar metalls humils en or i

plata. El cervell de moltes persones estava anant molt ms
lluny del que era perms per l'Esglsia i les supersticions
de l'poca.
Aquests homes curiosos s'adonaven que per saber coses
noves no podien saltar-se tots els coneixements que
s'havien aconseguit en el passat, bons o dolents (noms
calia destriar-los). Sabien que dels antics tenien moltes
coses per aprendre. A Grcia i Roma hi havia hagut molts
ms savis que no pas l'Aristtil. Eren gent que havia
esbrinat coses del mn que durant els primers temps de
l'Edat Mitjana havien quedat oblidades o tergiversades.
Molts llibres de tots aquests savis havien estat copiats
35

barroerament, per fer prctiques d'escriptura en els

monestirs, durant la primera part de l'Edat Mitjana. Era
qesti de regirar monestirs i trobar-los. I si es trobaven els
originals en grec, millor.
Ah, els antics causaven furor en aquest final de l'Edat
Mitjana! Qui no escrivia b en llat clssic i no s'esforava
per estudiar el grec antic, no era persona instruda. Els
antics ja estaven de moda l'any 1400 i molt desprs. I l'any
1453, just quan va ser destrut a Orient el poc que quedava
de l'Imperi Rom, va comenar l'Edat Moderna a Occident
per a major glria de Roma i d'Atenes.

QUAN VA COMENAR L'EDAT MODERNA?

L'any 1453 tamb s un any qualsevol sense una
importncia especial. Si aquell any l'Imperi Rom d'Orient
va caure en mans dels turcs, que eren musulmans, cal dir
que ja feia un segle que d'aquest imperi noms quedava la
ciutat de Constantinoble i els camps dels voltants. De fet
aquell imperi feia molt temps que era un mort vivent. Per
qu canviem aleshores d'edat histrica? Per una qesti de
ritme o d'esttica? Cau una part de l'Imperi Rom i acabem
36

una edat, l'Antiga. Cau l'altra part i n'acabem una altra, la

Mitjana. No sembla seris. La caiguda de Constantinoble
s un smbol. Posa en comunicaci el final d'una poca i el
principi d'una altra. Ho explicarem.
El 1453 s'apaga l'ltima espurna del foc que quedava del
mn antic. L'altre extrem del Mediterrani deixa de ser
definitivament cristi per fer-se del tot musulm. Mentre
que el nord i occident del Mediterrani, que s on primer
s'havia extingit l'Imperi Rom, s'ha mantingut i s'ha
reforat com a mn cristi. El mn mediterrani queda,
doncs, dividit en dos. Per aix porta un cert avantatge per
a Occident. Molts savis de Constantinoble fugen de la
conquesta turca cap a Occident i un cop aqu ens ensenyen
grec. Aquests savis exerceixen a Itlia, a Frana i Espanya
de mestres de la llengua d'Aristtil. I ens ensenyen a
traduir els filsofs antics, Plat, Aristtil, Epicur i els
cientfics Arqumedes, Hipcrates, Euclides, Ptolemeu... I
molts d'altres! Tot el que es podia salvar de la saviesa
antiga es va salvar i es va utilitzar en la prctica. El metge
Dioscrides, del segle I desprs de Crist ens "va ensenyar"
totes les plantes que coneixia i com utilitzar-les per fer
medicaments. Ja cap al 1500 es van trobar els primers
37

errors en el llibre de Dioscrides i els metges moderns van

comenar a fer descobriments propis ms enll del que
grecs i romans havien dit.
1453 s un smbol. Un smbol s una paraula, un dibuix
o un nmero que representa una cosa real amb la que s'hi
veu relaci. Jo veig 1453 com el testimoni en la carrera de
relleus, la pea que l'atleta que acaba una part del
recorregut donar al que continuar. 1453 simbolitza el
testimoni que els de Constantinoble van passar a Occident
per seguir progressant. s el testimoni que l'Edat Mitjana
passava a l'Edat Moderna com si li digus: "T, filla meva,
aix s tot el que he pogut recollir dels avis perqu tu
puguis seguir construint".
Per l'Edat Moderna va comenar tamb d'una manera
ms explosiva. Per aix hi ha molts historiadors que
proposen una altra data potser encara ms interessant. Es
tracta del 1492. s una data que porta un fet molt especial.
Que podia haver passat bastant abans o una mica desprs,
per s aquesta i s molt til com a indicador histric.
Gaireb tothom sap qu va passar de molt especial en
1492.
38

Un mar tossut i espavilat va organitzar un viatge que

sempre havia fet por, per que es comenava a contemplar
com a possible. Cristfor Colom s potser un dels
personatges ms coneguts de la Histria Universal. Va fer
el que molts altres podien haver fet ms tard, per que ell
va lluitar per fer-ho, ja. I va ser a la tardor de l'any 1492.
L'oce Atlntic era l'Oce, per als europeus, amb
majscules. Els indis, els xinesos i els rabs en coneixien
un altre: l'oce ndic. Els japonesos, els xinesos i els indis

Mapa hipottic de
l'itali Toscanelli
consultat per Colom

tamb en coneixien un altre: l'oce Pacfic. Per seria

l'esperit d'un europeu, Colom i els que el van seguir, qui
posaria en comunicaci tots aquests oceans.
39

Abans que en Colom fes el seu primer viatge, mariners

castellans i portuguesos havien descobert les illes Canries,
les Aores i Madeira. Aquestes ltimes quedaven molt a
prop d'Amrica. Per en aquella poca no se sabia. Que la
Terra era esfrica no era un secret. Tots els homes de
cincia tenien clar que si es navegava en lnia recta cap a
l'oest s'acabaria arribant a l'altra punta del mn, s a dir al
Jap i la Xina, igual que s'hi podia arribar a peu anant en
direcci contrria. Per com de lluny estava aix? Es
tenien vaixells i mariners preparats per a una navegaci
aix? Era Colom un boig temerari? O tenia informaci que
els altres ignoraven?
Pels seus diaris es veu que tenia algun indici que hi havia
terra a prop de les illes de Madeira cap a l'oest. Havia
conegut algun capit de vaixell que hi hagus arribat i a
qui tothom prenia per boig? Alguna cosa devia saber. A
ms ell confiava en uns clculs equivocats que s'havien fet
recentment sobre la grandria de la Terra, un ter inferiors
als reals. Refiant-se d'aix pensava que les costes orientals
d'sia estaven a l'abast. Era un home amb una gran
confiana en s mateix. Per si el continent americ no
hagus existit, la grandria del mn real li hagus passat
40

factura. Hauria tingut davant seu l'enormitat dels oceans

Atlntic i Pacfic sumats i probablement hauria mort en
l'intent. Va ser un home afortunat pel seu doble error. El
mn era ms gran que no es pensava, per la desconeguda
Amrica era all per salvar-lo.
Aquell podia haver estat un viatge sense conseqncies.
Els xinesos tamb havien fet abans llargs viatges que
desprs no van repetir. El viatge de Colom podia haver
estat una simple curiositat de la histria i el seu nom
desconegut per a la gran majoria. Per Colom venia
d'Europa, un continent petit i dividit en molts pasos petits
que estaven en ple creixement, en competncia entre ells i
desitjosos de trobar riqueses noves per ser ms rics i forts
que els seus competidors. Els xinesos, en canvi, es creien
molt forts i no pensaven en cap competncia. A la llarga,
aix els va perdre.
El viatge de Colom va tenir un gran ress i no es pot
negar que va iniciar una poca nova. Fins al punt que l'any
1492 s un fort rival del 1453 per encapalar l'Edat
Moderna. No oblidem aquesta data, perqu per a molts
historiadors s l'escollida. Almenys aix es considera per a
la Histria d'Espanya.
41

Igual que per a finalitzar l'Edat Antiga i comenar la

Mitjana hem considerat altres dates, tamb en podrem
enumerar una llista per al comenament de l'Edat Moderna
i que, tot i que serien prou bones, no s'accepten
habitualment. Jo, pel meu cant en proposaria una de molt
amagada i difusa per que em sembla que cont molt b
l'esperit del que seria tota l'Edat Moderna: la data de la
invenci de la impremta per Johan Gutenberg.
El problema s que el nmero exacte no est gens clar.
Cap inventor s'aixeca un dia i diu "Ja ho tinc!". Desprs
se'n va al seu taller agafa unes fustes i uns claus, pica per
aqu, rebla per all i surt amb una andrmina de gran
utilitat que tothom rep amb emoci i acaba canviant la
manera de viure de les persones. Els invents sn sempre
ms llargs, complicats i difusos. Un alemany anomenat
Joham Gutenberg feia anys que anava al darrera d'un giny i
d'uns materials que permetessin fer moltes cpies d'un
llibre. El mtode tradicional era posar molts especialistes
anomenats amanuenses a copiar a m, amb tinta i paper, un
original dividit en quadernets. Cada llibre era nic i
depenia de la bona m del callgraf. Antigament aix no
era problema, perqu un llibre era un objecte de luxe que
42

es fabricava especialment per a nobles i reis. Per des que

funcionaven les universitats, tots els estudiants volien una
cpia de tot o de part dels llibres que estudiaven. Trobar un
sistema per copiar molt i amb rapidesa era una necessitat
social. El senyor Gutenberg noms era un dels que ho
intentaven.
La impremta tampoc era un aparell desconegut. Els
xinesos feia segles que imprimien estampes i cartells a
partir de gravats que feien sobre planxes de fusta que
desprs entintaven i pressionaven sobre un full de paper. A
Europa tamb es feia servir aquest procediment des de feia
cent anys per imprimir petits formats com cartes per jugar,
per res de tan variat i gruixut com un llibre sencer.
Gutenberg, i potser altres, buscaven un bon material
metllic per fabricar lletres en relleu que es poguessin
combinar en forma de pgina. Tamb era un problema la
tinta adequada que ni s'esborralls per lquida ni fos tan
seca que no s'enganxs b. Tamb s'havia de trobar una
bona superfcie per imprimir. En els llibres cars s'utilitzava
el pergam, que s pell d'ovella o vedell sotmesa a llargs i
costosos processos de fabricaci per fer-lo llis i prim per
poder-hi escriure a sobre. Per calia una cosa ms barata i
43

rpida de fer. El paper ja feia dos-cents anys que es

coneixia a Europa a travs dels rabs que havien copiat
dels xinesos el sistema de fabricaci. Gutenberg tamb
s'hagu de preocupar de la qualitat de paper adequada per
al seu invent. I li feia falta una maquinria i unes eines per
prmer el paper sobre la superfcie entintada i tornar a
entintar i substituir rpidament el paper. En resum, no
solament havia de posar a punt tot el taller de l'impressor
modern, sin que n'havia d'inventar els materials.
No discutirem aqu els detalls perqu aix ser objecte
d'un altre llibre. Ara ens interessa saber quan l'invent va
estar a punt per revolucionar el sistema de comunicaci i
d'aprenentatge de la Humanitat. Com tots els grans invents
es va realitzar per etapes, per podria assenyalar-se com a
any significatiu el 1452. Va ser l'any que es va posar a
prova la potncia del nou invent de Gutenberg amb la
impressi d'un llibre gruixut: la Bblia. En 1454 ja havien
sortit del seu taller uns 180 exemplars, tot un xit per a la
seva poca. Al cap i a la fi, la histria dels invents s la
histria dels xits.
Fixem-nos en un detall curis, tots dos anys sn els ms
propers a la data tradicional de 1453, la caiguda de
44

Constantinoble a mans dels turcs. El fet s que entre 1450 i

1500 estaven passant coses que havien de canviar el mn i
qualsevol d'aquestes dates serviria com a pedra d'inici de
l'Edat Moderna. Jo, per parlar de nmeros relativament
rodons, posaria l'any 1450. Per tampoc ens barallarem per
quatre (o quaranta) anys amunt o avall.

QUAN VA ACABAR L'EDAT MODERNA?

Hem comenat l'Edat Moderna amb un mn per
descobrir i mil llibres per llegir. I t sentit, perqu ning
discutir que els viatges pel mn i la gran difusi de la
cultura sn importants en el mn "modern". Tot i que ara
ens imaginem ms aviat avions, satllits artificials,
televisions, ordinadors, internet... Per molt que es digui
que la gent llegeix poc, en l'poca dels ordinadors, els
videojocs i internet s quan ms llibres s'estan llegint en
tota la histria.
I tot plegat sabem que ja no som en l'Edat Moderna. Que
aquesta es va acabar fa ms de dos-cents anys, noms que
45

ara som "ms moderns" encara. Qu va impulsar els

historiadors a canviar d'edat si encara ens considerem
"moderns"?
Malgrat la "modernitat" dels viatges que van succeir a
Colom i de la rpida difusi de la cultura que va seguir a
Gutenberg, l'Edat Moderna tenia molt encara del mn
antic. Se sotmetia moltes persones a esclavitud amb el visti-plau de les lleis a tot arreu. La major part de la gent era
encara analfabeta i mai era consultada sobre el que calia
fer. La vida i la mort de molts era decidida per uns pocs
sense lleis efectives que els protegissin. La tortura era
considerada generalment un sistema vlid d'obtenir
informaci en un procs judicial. Els transports eren
prcticament igual de rpids que durant l'poca romana i
l'Edat Mitjana i les comoditats de la vida no havien
millorat gaire per a la majoria de la gent. Totes les coses es
fabricaven artesanalment d'una en una i, bsicament a m
en tallers senzills i amb mquines rudimentries fetes
bsicament de fusta.
Els de l'Edat Moderna van ser, per, els tres-cents anys
necessaris per posar fil a l'agulla perqu tot aix canvis.
Els transports i les condicions de vida van millorar per a la
46

majoria de gent en l'Edat Contempornia. Els sistemes de

govern i els drets humans, tamb. Per els canvis
necessaris perqu tot aix fos possible es van produir en
l'Edat Moderna. I just es va acabar "quan" tot aix estava a
punt de produir-se.
La data oficial que accepten la majoria d'historiadors s
la de 1789, quan va comenar la revoluci poltica dels
francesos. De fet la paraula revoluci, si no es va inventar
en aquell moment, s'hi va posar de moda. I justament
revoluci vol dir "canviar", "tornar del revs". Els
francesos van comenar a discutir la figura del rei i van
provar les formes de la democrcia actual en pocs anys,
comenant per declarar quins eren els drets de tota persona
humana.
Com passa en totes les edats, aquesta data podria
canviar-se per una altra. Quant als drets jurdics, van
comenar els anglesos cap al 1689, legislant que no es
podia detenir ning sense dir-li per qu. Si pensem en drets
humans, els rebels que formaren els Estats Units en 1776
van fer-ne la primera declaraci. Per altra banda, la
mquina de vapor que l'angls James Watt va posar a punt
el 1788 fou el principi de les energies "contempornies" a
47

base de combustibles fssils (primer carb, desprs petroli)

que tants maldecaps ens estan donant amb el canvi climtic
(no tot sn flors i violes en la "modernitat"). Va seguir la
revoluci en els transports amb els vaixells de vapor en
1807, la locomotora de vapor, en 1824.
Fixem-nos que els cinquanta anys compresos entre 1775
i 1825 contenen els canvis ms importants que coronen
l'Edat Moderna i ens situen en el cim de la "modernitat"
que s l'Edat Contempornia. I la Revoluci francesa va
ser un procs llarg, de 1789 a 1799, aproximadament, que
se situa en el centre d'aquest perode. En la Frana
revolucionria, no solament es va posar la gent del poble al
mateix nivell que els nobles i el rei, sin que es van posar
en prctica idees que permetrien somiar el futur. Es
posaven a punt els globus aerosttics posant els fonaments
de la conquesta de l'aire (1783). Es provaven telgrafs
ptics per transmetre notcies a molta distncia fent signes
que es captaven amb telescopis (1794). Tamb es provaven
les beceroles de la transmissi elctrica. I, potser el ms
important, es va mesurar la Terra amb precisi (1793) per
establir un sistema universal de mesures: el Sistema Mtric
(1806) que utilitzen avui totes les nacions (tot i que els
48

anglesos segueixen utilitzant les antiquades polzades, peus,

iardes i milles). Amb un sistema de mesures (metre, litre,
quilogram) unificat han estat molt ms fcils els posteriors
avenos cientfics.
Enmig d'aquest garbuix de dates, trobem que la de 1789
(quan els francesos van plantar cara al seu rei i als seus
nobles) no est malament. Per descomptat que aquest canvi
entre la Edat Moderna i la Contempornia va ser decidit
per historiadors francesos. Als anglesos, que havien iniciat
abans moltes d'aquelles coses, no els va agradar prou i
proposen que el canvi a la "contemporanetat" sigui una
mica ms tard, amb el que se sol anomenar Segona
Revoluci Industrial que t a veure amb l'arribada de les
indstries elctriques i se situaria cap al 1870. Per la resta
dels pasos ja estan prou contents amb la Revoluci
Francesa i el seu 1789. No s una data molt rodona, per
s'aprn sense problemes.
1453-1789 QU VA SER L'EDAT MODERNA?
Cada edat de la histria t un final molt diferent al seu
comenament. Quan s'acaba cada una els humans han fet
un pas nou. En l'Edat Moderna s un pas molt llarg que ens
49

situa al costat de casa. Entenem "casa" com el mn en qu

hem nascut. El nostre s un mn de ciutats.
En l'Edat Antiga es va inventar la vida civilitzada en
ciutats, per encara era frgil i podia perillar i desfer-se,
com realment va passar. En l'Edat Mitjana les cendres de
les antigues ciutats van reviscolar i es van afermar de
manera que en acabar-se, ms de la meitat del mn vivia
en "civilitzaci" i la ciutat, com a invent, ja no perillava.
Qu va passar en l'Edat Moderna?
Si viatgssim en el temps a una ciutat de principis de
l'Edat Moderna, cap a l'any 1500, per exemple, ens
atabalarem. Potser ens espantarem una mica. Carrers
estrets plens de pols i fang; cases de fusta; botigues sense
aparadors i sense higiene molt semblants a l'actual "top
manta"; circulaci catica de vianants, animals i carros;
escombraries que es llencen al carrer (el crit "aigua va!"
avisava quan alg llenava aiges residuals per una
finestra); gurdies que detenen qualsevol persona sense
donar-li explicacions...
Si desprs ens traslladssim a una ciutat de l'any 1800,
potser comenarem a sentir-nos a casa. Carrers ms
50

amples i ordenats, molts ja empedrats; cases principalment

de pedra o maons; algunes botigues tancades, amb rtols i
portes de fusta amb vidres per veure l'interior; certa
preocupaci per la higiene amb clavegueres i fonts a les
places; gurdies que vigilen un cert comportament cvic;
certa regulaci del pas dels animals i els carros pels
carrers...
Qu ha passat entremig? Sembla que s'ha imposat una
certa "racionalitat". La convivncia ja s tan freqent que
s'hi han posat normes i el sentit com ha anat guanyant
terreny. S'ha passat d'un gran desordre a una ciutat ms
clara i ordenada i en especial, illuminada.
Per no ens enganyem. Encara que parlem tant de
ciutats, la immensa majoria de la gent no vivia en elles. s
ara, a finals de la nostra Edat Contempornia, quan les
ciutats s'han fet majoritries. Durant tota l'Edat Moderna,
almenys vuit de cada deu persones vivien al camp. Era un
mn de pagesos on la histria s'escrivia a les ciutats. I s
que una ciutat s una criatura molt malcriada i exigent. Fa
400 anys calien molts pagesos per mantenir un ciutad. Els
ciutadans feien aquelles coses que eren noves i
meravelloses:

llibres,

joies
51

sofisticades,

quadres,

escultures, mecanismes complicats (el rellotge, per

exemple, s un bon smbol del progrs modern), robes de
qualitat, carruatges i vaixells. A les ciutats es pensava i
s'inventava; al camp es vivia com sempre.
B, aix tampoc s cert del tot. Si el camp s'hagus
quedat com sempre, l'Edat Moderna s'hauria allargat molt
ms. s veritat que la vida de pags era molt ms lenta i
anodina, per alguns pagesos es van espavilar fora. O van
anar-hi al camp ciutadans que van fer agricultura amb
mentalitat de ciutad. Just al final de l'Edat Moderna es
van comenar a produir pebrots en massa com qui
produeix agulles de cap per vendre. L'agricultura, que
havia estat un ofici per anar tirant i vendre el que sobrava,
es va convertir en una activitat econmica per fer
beneficis. A l'ltim segle de l'Edat Moderna una generaci
de

pagesos

"moderns"

va

inventar

el

que

calia

(procediments i mquines) per cultivar rpid i amb

eficincia les verdures o llegums que tenien ms sortida al
mercat. Avui, almenys en la nostra part del mn, un pags
s una mena d'industrial. Grcies a aix, en l'actualitat
noms un o dos pagesos poden mantenir vuit o nou
ciutadans. De fet els pagesos d'avui tamb sn ciutadans i
52

la majoria de coses que frueixen es fan a les ciutats o als

polgons industrials que hi ha a la vora.
El mn de l'Edat Moderna va comenar essent rural i
agrcola i va acabar comenant el pas al progrs industrial i
ciutad que frum (o patim) avui. Va iniciar-se com un
mn fosc representat per mapes rudimentaris i petits per
tornar-se un mn totalment comunicat representat per un
globus amb els continents perfectament dibuixats.

Per com es vivia en aquest mn "modern"? Quina mena

de gent hi havia? Qu pensaven i en qu creien?

LA FE, SOBRETOT LA FE
La religi s una cosa que sempre ha estat present entre
els humans. Necessitem pensar que el mn l'ha creat alg
53

o, almenys, que existeix per alguna ra. Els antics van

comenar creient en dus, per ja els grecs i romans es van
adonar que l'univers era una cosa massa seriosa per estar
en mans d'uns quants personatges capriciosos amb pinta
humana, per molts poders que els atribussim.
Els jueus creien en un sol Du immensament savi i
immensament poders que vivia en el cel, sense precisar
quina mena de lloc era aquell. Els jueus, des d'almenys setcents anys abans de Crist creien que Du els havia triat a
ells com a poble especial.
Desprs entre ells va nixer Jesucrist, va predicar, va
morir injustament crucificat i va sorgir el cristianisme, una
creena que molts jueus van rebutjar perqu canviava
massa els costums i les regles del seu du. El cristianisme
tamb creia en un Du immensament savi i immensament
poders, per que sobretot era immensament bo. Va
simplificar molt les regles que obeen els jueus i un
predicador anomenat Pau la va presentar fa 2000 anys com
una religi per a tots els pobles de l'Imperi Rom. La
principal regla que havia imposat Jesucrist era que els
humans s'estimessin i s'ajudessin. I al cap de tres-cents
anys els emperadors romans es van adonar que aquella
54

religi era molt ms noble i potser ms prctica que la dels

antics dus.
Avui dia el que volem s viure b. Estar cada cop
millor3. Per qu escriure a mquina si podem tenir un
ordinador? Per qu comprar discos si podem baixar les
canons d'internet i apilar-les en un mp3? Aquesta
mentalitat,

ms

que

moderna,

contempornia.

Antigament el que importava era poder menjar cada dia i

estar, com a mnim, sempre igual. En poca romana,
sobreviure i poder menjar era la simple aspiraci de la
immensa majoria de la poblaci. No estar pitjor que ahir,
senzillament. Evitar la malaltia, la fam, el robatori,
l'assassinat, la invasi i la matana. Les lleis no solien
protegir-te contra aquests casos, en especial si eres esclau.
La cosa principal que necessitava la gent era confiana i
consol. Saber que alg et protegia. Millor que aquest alg
fos un gran senyor, un potentat, un rei. Per per sobre de
tot, el que ms consol donava era la suposada protecci de
Du. Especialment si confiaves que tothom al teu voltant
creia en Ell. Per aix es desconfiava dels no creients.

3 Almenys fins que la crisi de 2008 ens ha fet tornar de peus en terra.

55

L'arribada de les invasions brbares i l'ensorrament de

l'Imperi va ser la prova que ni els emperadors et podien
protegir del tot. Noms va quedar una instituci dempeus:
l'Esglsia. La idea de Jesucrist Fill de Du va ser tan
poderosa que fins i tot els brbars ms impulsius s'hi van
aturar amb respecte. Els "pares" de l'Esglsia (el primers
bisbes i papes) van saber infondre la idea que des del cel
venia un gran poder i un gran amor.
La major part de l'Edat Mitjana la vida va ser ms dura
que durant la millor poca de l'Imperi Rom. La llei de la
fora es va utilitzar massa sovint. En aquells moments hem
d'admetre que potser va ser la poderosa fora de la idea
d'amor cristi la que va salvar l'existncia d'una societat
civilitzada i amb lleis. All a on no va arribar el
cristianisme, pensem per exemple en els deserts i les
muntanyes d'Arbia, va caldre composar una religi
semblant per bastir una civilitzaci nova, l'islamisme. Els
xinesos tenien altres religions com el taoisme i el
confucianisme on hi cabien els dus, per no eren del tot
necessaris. Sense conixer els jueus ni els cristians ni els
musulmans havien pensat idees espirituals semblants.
Sembla que sense alguna idea d'espiritualitat ens s molt
56

fcil comportar-nos com els animals que som. Per, per

altra banda, com a animals humans ens s fcil pensar
idees espirituals: amor, germandat, amistat, compassi,
altruisme...
Tot i aix, la religi s cosa humana i est tamb sotmesa
als vicis humans. I durant l'Edat Mitjana el cristianisme es
va corrompre molt. Els humans eren considerats tots iguals
per l'Esglsia va permetre tenir esclaus. Du ens estima a
tots per l'Esglsia amenaava a molts amb les penes de
l'Infern. El primer cristianisme predicava la pau, per el
representant de Jesucrist a la terra, el papa, justificava la
guerra i fins i tot la practicava. Jesucrist va dir que era ms
important ser bo que pensar en els diners, per els crrecs
de l'Esglsia, fins i tot el de papa, es compraven amb
diners. Un cop es tenia un crrec eclesistic, molts fruen
de grans riqueses.
Al comenament de l'Edat Moderna l'Esglsia s'havia
convertit en una organitzaci que cobrava per millorar la
"vida desprs de la mort". Es venien papers que
suposadament perdonaven els pecats i garantien l'entrada
en el cel desprs de la mort. El papa era, alhora, un rei de
territoris italians i molts bisbes, alcaldes i grans propietaris
57

de terres all on s'estiguessin, la gent poderosa en general,

confiaven en el seu suport. Per dir-ho rpid, l'Esglsia era
cmplice del poder i amenaava els pobres si es volien
rebellar.
Al comenament de l'Edat Moderna molts eren els que
volien reformar l'Esglsia. Molts eren els que criticaven el
Papa de Roma, alguns l'atacaven de paraula o amb escrits
per la seva corrupci. Europa es va dividir per causa de la
religi i els primers segles de l'Edat Moderna (el XVI i el
XVII) van ser poca de guerres de religi.
Quan jo era jove i comenava els estudis d'histria em
costava entendre que la gent, pasos sencers, poguessin
matar-se per diferncies d'opini sobre Du, el cel o
l'infern. Desprs he ents que hi ha idees que impregnen
tota la nostra vida i som capaos de barallar-nos per elles.
He ents que les idees surten de la manera com estem
vivint i que canviar les idees suposa un canvi en les nostres
vides, canvi que alguns volem fer i altres, no. De fet, la
vida i les idees es barregen i tenir unes idees o unes altres
significa manar o no manar. Els que tenen les mateixes
idees s'ajuden i perjudiquen els qui les tenen diferents.
58

Avui dia estan entrant en convivncia el cristianisme,

l'islamisme i, per qu no, l'ateisme, igual que fa cinc-cents
anys van haver de conviure els protestants amb els catlics.
Tenen tanta importncia coses com la del vel musulm?
Tenia importncia abans si alg es confessava sol amb Du
o havia de passar per l'esglsia perqu un capell li
perdons els pecats? Doncs s, la tenia. Educar-te en uns
determinats costums cristians era importantssim. Hi
depenia que fossis una persona de b o un brivall, s a dir,
molt mala persona. Si no anaves a missa o si renegaves
eren coses que els vens observaven. Desatendre les
paraules de l'Esglsia era un primer pas al que podien
seguir la rebellia contra el senyor o contra el rei. Defensar
idees diferents a les dels caps de l'Esglsia significava
potser que volies ser un lder revolucionari.
Si avui a Europa aquestes coses no provoquen conflictes
s perqu vam aprendre a tolerar totes les idees desprs de
dos segles de matar-nos entre nosaltres per creences
religioses en l'Edat Moderna. Tamb s perqu hem
canviat la relaci que tenim cada un amb la idea (o
l'absncia d'idea) de Du. Tenim llibertat per creure o no
creure. Per en aquella poca no creure podia significar
59

criticar al poder, tant el de l'esglsia com el del rei. Podia

significar rebellar-se i influir altres perqu es rebellessin.
Ser protestant o defensar alguna altra heretgia es veia com
un atac al poder i al sistema de la societat que havia
funcionat fins aleshores. I la societat es basava en moltes
creences antiquades que moltes persones ja estaven posant
en qesti. Els que creien que el seu mn no podia
funcionar essent tolerant amb les idees noves no dubtaven
a recrrer a la tortura, la pena de mort o a la guerra contra
aquells crtics amenaadors. Recordem que l'Edat Moderna
s tamb l'poca en qu la Inquisici, la primera gran
policia del pensament, va tenir el seu apogeu i la seva
decadncia. Quina por ser titllat de jueu o judatzant, de
mag o de bruixa, d'heretge o ateu! Era fcil denunciar o ser
denunciat. I aix en una poca en qu la tortura encara era
un sistema plenament acceptat...; en una poca en qu la
justcia encara condemnava a la foguera, la decapitaci,
l'esquarterament, el garrot, l'estripada... Almenys fins al
segle XIX.
En el seu moment, els nics que podien oposar-se al gran
poder de l'Esglsia, encapalada pel papa, eren els reis. La
imatge que ens fem de petits del rei, com a persona a qui
60

tothom obeeix i que pot manar-ho tot, s d'aquesta poca. I

a poc que estudiem ens n'adonarem que s una imatge
falsa.

ATENCI: EL REI!
Vivim una poca en qu els reis sn personatges que
estiuegen en iot, presideixen cerimnies i sn espiats per la
premsa del cor. No els veiem com a directors d'un pas ni
generals d'exrcits que hagin de prendre decisions. En
canvi, la primera imatge que tenim de la figura de un rei la
rebem dels contes infantils on el rei s el personatge ms
poders desprs de Du. Al rei no se li pot portar la
contrria i s'ha de fer sempre el que diu el rei. De petit em
pensava que el rei podia fer, efectivament, tot el que volia.
En realitat, des de l'Edat Mitjana, el rei noms era la ms
important de les persones importants. Almenys sobre el
paper, s a dir, en teoria. En l'Edat Mitjana un rei podia ser
assassinat, empresonat, insultat, desobet, castigat. Tot
depenia de la bona o mala relaci que tingus amb les
altres persones importants. I ser important depenia d'haver
nascut en una famlia considerada important (noble) o
61

d'haver arribat per mrit propi a un gran crrec en

l'organitzaci de l'Esglsia.
Tot el que hem dit abans que li podia passar al rei s cert
noms en casos extrems. Per antigament els casos
extrems no deixaven de ser freqents. Tu podies nixer fill
de rei. Per que arribessis a rei depenia de qu no
tinguessis germans ms grans o ms decidits o ms
criminals que tu. Ser fill de rei era com portar una diana a
l'esquena perqu altres pretendents hi fessin punteria.
Si en morir el rei, el teu pare, tu arribaves a seure al tron
(senyal que estaves entre gent prudent o menys espavilada
que tu), aix no et solucionava necessriament la vida,
per du n'hi do! Per morir com a rei a una edat avanada
calia no enemistar-se massa amb els nobles del teu regne,
amb la teva prpia famlia ni amb els reis dels pasos vens.
O ser ms fort i espavilat que tots ells. O que tots ells
t'estimessin molt. Aix volia dir aconseguir que es
mantinguessin igual de rics com eren o ms, i aconseguir
diners suficients per a les guerres que haurien de venir. Ni
el rei no pot fer res sense diners.

62

La principal preocupaci de reis i nobles era la guerra,

per a la resta, el pas funcionava sol. Cadasc es feia les
coses que necessitava. Si en un poble necessitaven un pont
per passar un riu, els habitants se'l feien. Si no, te'l feia
construir el senyor feudal i, a sobre, desprs et cobrava per
passar-hi.
No ser persona important (ni rei ni noble) era el ms
semblant a no ser ning, no res. Els pagesos, gens
importants mantenien amb la seva feina els nobles
importants perqu poguessin "fer histria amb les seves
guerres, cerimnies i construccions boniques (castells,
esglsies). I si podien, arribaven a vells.
El mn estava format per molts que no eren ning i uns
pocs que eren alg. Aquest era el mn medieval. Per cap
al segle XII, el creixement de les ciutats va donar
oportunitats a alguns ms per fer-se un lloc en la societat.
En els ltims segles de l'Edat Mitjana, a part de reis,
nobles, eclesistics i gent sense importncia (la majoria),
comencen a sortir en els papers de la histria metges,
advocats, professors, mercaders, comptables, telegs,
poetes, escultors, escrivents, pintors, etctera. Els reis ja no
estaven sols amb la famlia i els nobles (que eren guerrers
63

com ells), comenaven a tenir "sbdits", gent que formava

un pas i que grcies als seus coneixements (treballar el
camp ni tan sols es considerava una feina) ja eren alg.
Grcies a aix, va ser en l'Edat Moderna quan els reis van
poder ser "autnticament reis", s a dir, homes d'estat que
portaven una poltica.
A partir de l'Edat Moderna, un pas ja no es podia
abandonar a la improvisaci de la gent que hi vivia. Ja no
era sols una teranyina de castells feudals i aldees brutes i
mal equipades. A partir de l'Edat Moderna, un pas va
comenar a ser una cosa seriosa. Un rei necessitava
secretaris, personal d'arxiu, militars professionals, artistes,
juristes, cientfics. Tots els reis en tenien i cap no podia ser
menys que els altres. Per manar s'havia d'estar molt
informat.
Cada vegada era ms important que el rei no pats
entrebancs i que tota la noblesa estigus a les seves ordres.
El rei els havia de poder posar ferms i en fila a tots. Si ell
no podia fer-ho i en canvi un rei ve s que podia
disciplinar els seus nobles, aquest guanyaria les guerres i
dictaria les normes. Potser conqueriria el teu pas i tot.
64

Tamb es pot veure l'Edat Moderna com l'poca de

l'imparable augment del poder dels reis fins la seva
caiguda final. Perqu alhora que progressava el poder del
rei, creixia el nombre de persones que aconseguien ser alg
(grcies a la impremta i a l'educaci). s a dir, que mentre
el rei es feia poders, cada cop hi havia ms gent que es
preguntava per qu ho havia de ser tant. Per qu noms ell
podia decidir.
En els tres-cents anys de l'Edat Moderna, els savis van
estar pensant les moltes maneres com podien governar-se
els pasos. Mentrestant, manaven els reis. Va ser al final
del segle XVIII a Frana (i a finals del XVII a Anglaterra),
quan prou persones es van considerar prou importants com
per plantar cara al rei. Aleshores comenaren les
revolucions.

COSES MERAVELLOSES... MOLTES I PER A

MOLTS
Mai ha canviat tant i tan rpidament la vida de les
persones

com

en

els

dos-cents
65

anys

de

l'Edat

Contempornia. Al costat d'aix, els tres-cents anys de

l'Edat Moderna resulten, fins i tot, una mica ensopits.
Molts historiadors han dit que no van canviar gaire coses
entre l'poca dels romans i la de la Revoluci Industrial,
cap all el 1800. No s del tot cert. Millores sempre n'hi
van haver. Foren molt lentes durant l'Edat Mitjana. Van
haver-hi nombrosos retrocessos, com l'art de fer carreteres
en el que fins al segle XVIII no es van redescobrir els
secrets dels romans. Per a partir del segle XVII el ritme
de la invenci humana es va accelerar i ja mai ms no va
decaure.
El mrit de l'Edat Moderna va ser reconixer all que
una telesrie de cincia ficci, "Expedient X", tenia com a
lema, s a dir, que "la veritat s all a fora". Igual que els
investigadors sobre fenmens ocults i aliengenes de la
srie, els intellectuals de l'Edat Moderna van acabar
acceptant que per saber alguna cosa certa del mn havien
de sortir al camp, mullar-se i enfangar-se si calia,
experimentar. I que el mn podia ser molt diferent de com
la Bblia o Aristtil el descrivien.

66

Ara ens resulta curis que els savis fins aquell moment
s'haguessin pensat que n'hi havia prou a trencar-se el cap
intensament i utilitzant noms la lgica, tancats en els seus
despatxos, per descobrir els secrets del mn. Aix ja ho
explicarem en un altre lloc4. Les millores tcniques de
l'antiguitat i l'edat medieval les havien fet artesans
desconeguts, gent sense estudis avesada a manipular
materials diversos en els seus tallers. Els savis, en general,
menyspreaven aquestes ocupacions manuals. Noms
alguns savis grecs excntrics havien fet alguna cosa per la
humanitat, com l'Arqumedes, que ens va llegar el cargol
com a mquina de mltiples usos.
Els artistes dels segles XV i el XVI, van ser els primers
que van ser filsofs-cientfics alhora que artistes. Van ser
els continuadors del grec Arqumedes. Els primers que van
utilitzar el cervell i les mans alhora. Ells van descobrir tots
els secrets de la perspectiva barrejant l'art i les
matemtiques. Els arquitectes havien de fer plnols i
conixer els materials de construcci. Els escultors anaven
a les pedreres i triaven els blocs de pedra; tamb
dibuixaven esbossos del que havien de ser les seves
4 Veure el llibre d'aquesta srie "Com s el mn"

67

escultures. Els pintors matxucaven minerals i els

barrejaven amb oli o aigua per fabricar-se ells mateixos les
pintures; estudiaven la realitat dibuixant del natural. Al seu
torn, els metges d'aquella poca (fsics, se'ls anomenava)
havien de tenir certa vena artstica o collaborar amb un
artista per poder publicar els primers llibres sobre
l'anatomia humana o les plantes medicinals amb les
lmines que els illustressin. La seva tasca d'observaci
durant tot el segle XVI va fer possibles els inicis de la
cincia moderna. A ells devem les primeres pintures
totalment realistes. Ells van ser els nous ulls de la
Humanitat.
Al segle segent alguns aristcrates van ser els primers
autntics "filsofs" que es van tacar les mans provant de
barrejar substncies o treballant al costat de ferrers, fusters
o vidriers per obtenir utensilis nous i estrambtics amb qu
realitzar els primers "experiments". I en pocs anys, la
primera activitat autnticament cientfica va donar els seus
fruits tcnics.
Els primers termmetres, barmetres, mquines de buit i
de vapor i altres ginys eren barroers i no es podien vendre
al pblic. Per comenava a trencar-se la barrera entre
68

savis i artesans i tothom feia plnols i proposava solucions

a problemes de la vida quotidiana. Ja en 1712 una mquina
de vapor molt simple ajudava a treure aigua de les mines
inundades, gran problema econmic i trampa mortal, a
vegades, per als miners.
Avui dia surten anualment de les universitats i escoles
tcniques milers de cientfics i tcnics superiors que
s'uneixen a una comunitat de milions d'individus
intensament dedicats a solucionar els ms petits problemes
de la vida "moderna". Treballen en els seus laboratoris
moltes hores al dia i publiquen els seus descobriments en
revistes i llibres, tamb a internet. Qualsevol cientfic, en
qualsevol part del mn, pot saber al cap de poc el que ha
fet un collega seu, potser desconegut fins aquell moment.
Aquest ritme frentic d'investigaci i comunicaci va
comenar ms pausadament en els primers anys del segle
XVII, quan pocs centenars de cientfics i curiosos
s'explicaven per carta, llibre o en les primeres revistes que
van fundar, les primeres meravelles que es revelaven als
seus ulls.

69

En 1609, l'itali Galileo Galilei se n'assabentava de

l'existncia d'un nou instrument ptic recentment fabricat
als Pasos Baixos anomenat telescopi. Informat dels detalls
en fabric un per al seu s. Decid enfocar-lo al cel i va
revolucionar la imatge que es tenia de l'univers: la Lluna
era una altra terra amb muntanyes i crters; la Via Lctia
no era una taca lletosa sin una immensa acumulaci
d'estrelles; el planeta Jpiter tenia quatre astres que giraven
al seu voltant, aleshores la Terra no era nica amb la seva
lluna. En 1610 ho va explicar en un petit llibre que va
excitar la curiositat de molts altres investigadors.
En 1665 en Robert Hooke, un filsof angls que
treballava per a la Real Societat britnica per al
desenvolupament de la cincia (una de les primeres) va
publicar un gruixut llibre amb dibuixos, explicacions i
suposicions que havia fet a partir de les seves observacions
amb un microscopi fabricat per ell mateix (eina inventada
feia molt poc). Descobria a un pblic extasiat tot un mn
nou de realitats invisibles fins aleshores. Revelava que la
punta de les agulles no era gens punxeguda; que les
mosques tenen milers de petits ulls i per aix s tan difcil
caar-les; que tant les plantes com els insectes sn
70

mquines formidables de les que podem aprendre a fer

eines molt ms precises i eficaces que les que es disposava
aleshores. Hooke i deu o dotze com ell donaven a la resta
d'intellectuals material per pensar molt i treure'n
moltssimes conclusions noves.
En l'Edat Moderna va comenar tot. Eren uns pocs savis
agosarats (Galileu va ser jutjat per l'atreviment de voler
saber ms que la Bblia) i amb molt poc suport oficial.
Treballaven fora de les universitats que encara ensenyaven
la Bblia i Aristtil. Sovint es pagaven els experiments de
la seva butxaca. Per aviat van ser tan famosos que reis i
universitats

volien

conixer-los

ajudar-los

econmicament. Al segle XVIII molts ja ensenyaven en

universitats i al segle XIX (Edat Contempornia) tots els
governs (amb rei o no) dedicaven bastants diners a la
investigaci cientfica.
I d'aix qu en treia la gent normal? Durant l'Edat
Moderna encara no gaire. El matrimoni entre la cincia i la
indstria que va posar al mercat milers d'articles de
consum s de l'Edat Contempornia, per l'esperit de
progrs i de millora de la vida, especialment en les ciutats,
ja es respirava al segle XVIII i, en el nord d'Europa, al
71

mateix segle XVII. Recordem, preocupaci per la higiene,

fonts, carrers empedrats, serveis de correu, carruatges de
transport pblic...
I no hem d'oblidar els mariners i descobridors que ens
feien arribar articles desconeguts dels nous pasos i
continents

descoberts:

patates,

tomquets,

canyella,

xocolata, tabac, porcellana, mobles lacats, cautx, fustes

nobles... una llista inacabable. Es venia i es comprava de
tot. Hi havia ms botigues i circulava molt ms el diner. Es
fundaven els primers bancs, s'inventaven sistemes de crdit
i s'aplegaven capitals (grans sumes de diners procedents de
petites aportacions individuals) en les primeres borses de
valors. A finals del segle XVIII la gent comenava a
acceptar els bitllets de paper a ms de les monedes.
Quan els diners corren rpidament hi ha molta gent que
s'anima a fer coses, treballa ms, fabrica, ven i hi ha ms
persones que poden comprar. A finals del segle XVIII hi
havia ciutadans amb prou riquesa com per embarcar-se en
la construcci de grans empreses: fbriques, mquines,
vaixells, producci en massa. Tot es va accelerar al segle
segent.
72

CIUTAD MICHEL
Hem sobrevolat l'Edat Moderna des de molta altura, molt
en general. Altres llibres ens aclariran ms els detalls.
Per baixem al terra i intentem contestar la pregunta
inicial. Recordem el personatge del principi? Vegem si
podrem considerar-lo modern.
Tot i que va viure en l'Edat Moderna, ja hem vist que
aquesta s una poca ben contradictria. Una poca que al
principi t ms de medieval que d'actual. Per exemple, no
hem dit que encara en el segle XVI eren populars els
torneigs i la cavalleria i que un rei francs de l'poca del
nostre personatge va morir en una competici "esportiva"
d'aquestes. Per tamb hem de dir que molta gent
comenava a riure-se'n d'aquesta afici (recordem en
Cervantes i el seu "cavaller" Don Quixot). Admetem que la
mgia i l'astrologia es practicaven molt, per, alhora, que
es comenava a obrir pas la crtica seriosa a aquestes
prctiques i el conreu constant i modest de la investigaci
cientfica rigorosa.

73

El senyor del principi es

deia Michel, de la qual cosa
dedum que era francs. No
era un gran noble ni un
pags.

Era

fill

de

comerciants i tot just el seu

besavi va comenar a ser
alg quan va comprar la
torre

del

senyoriu

de

Montaigne (a la regi del

Perigord, que s al sud-oest de Frana) i va aconseguir un
ttol de noblesa, poc abans del 1500. En resum, que no era
un pelat que s'hagus d'esforar per guanyar-se la vida.
El mateix Michel (tothom li diu Montaigne) va ser dos
cops alcalde de la ciutat de Bordeus. No pas un personatge
gaire destacat. Per amb fortuna suficient per retirar-se al
seu castell (en realitat, una torre) a una edat prudent
(trenta-cinc anys) i dedicar-se a viure i escriure. De les
seves preocupacions en sort un llibre que se sol publicar
en tres volums i que ell va anomenar "Assaigs". Aix era
cap al 1580. Encara avui s'anomena assaig el tipus de llibre
que ell va posar de moda: un recull de reflexions personals
74

sobre un tema determinat o sobre tots els que se't passin

pel cap. En el seu cas ms de mil pgines. No s gaire per a
qualsevol escriptor, molts n'han escrit moltes ms. Per
tamb hi ha molts escriptors que han abastat la glria amb
un sol llibre i moltes menys pgines. L'important s el que
es diu. I el valor de Michel de Montaigne s que essent una
persona de fa ms de quatre-cents anys, encara podrem
entendre'ns fora amb ell si el convidssim a fer unes
copes al bar de la cantonada. M'explicar.
Parlar amb una persona de fa quatre-cents anys no seria
una empresa fcil per molt que tingussim una mquina
del temps que es pogus menjar la distncia temporal que
ens separa. Encara suposant que sabssim la seva llengua
en la forma que tenia en aquella poca (no s gens clar que
ens entengussim b amb un catal o un castell del 1600)
el ms difcil no estaria superat. De qu parlarem.
Es temptadora per a qualsevol la idea de convertir-se en
catedrtic de "Segle XXI" i estendre's en detalls sobre els
avions, les motos i els coets interplanetaris davant un
bocabadat Montaigne. Molts tamb tindrien preguntes a
fer-li sobre la vida en la seva poca i alguns fins i tot
entomarien amb entusiasme un bany de segle XVI. Per
75

del que parlvem era de congeniar i fer tertlia, en

Montaigne i tu, com uns amics qualssevol.
No s tan fcil. Una persona d'aquella poca, donaria per
suposat que el ms important per nosaltres s Du, el cel o
l'infern. En la seva conversa notarem mencions constants
a les Sagrades Escriptures (la Bblia), tant si era un pags
com una persona d'estudis. De fet amb aquell seria difcil
parlar de res que no fos el temps. Per si la persona tenia
estudis, posem que era un savi, la cosa es podia complicar
encara ms per l'afecci a reblar-ho tot amb una frase en
llat. No es podia ser metge ni advocat (ni gaireb res)
sense saber llat. La Bblia i el llat s'aprenien des de la
infncia i gaireb d'oda. Li costaria entendre que essent
estudiant o graduat no en sabssiu un borrall, de llat. Us
parlaria de sants i personatges antics dels que potser no
n'haveu sentit res. Les seves histries sobre Salom,
Semramis o sant Esteve us serien desconegudes igual que
vosaltres no podreu parlar-li de Madonna o Woody Allen
(i amb molta ms ra). El ms probable s que no hi sents
cap curiositat. No encengussiu pas la rdio o la tele.
Desprs del primer espant potser encara us donaria llions
sobre els efluvis, les potncies o les essncies que
76

mantenen encapsulades les "idees" sonores o visuals en

una capsa (niques maneres que tindria d'explicar-se uns
fenmens semblants). Al segle XVI ser savi volia dir anar
de saberut per tot arreu i encara us voldria explicar ell com
funciona la tele. Sense fer escarafalls podria barrejar-hi la
mgia o les "pocions amb virtut". Per a ells el telenotcies
podria respondre a una barreja de mercuri, extracte de
canyella i pls del cap convenientment escalfada. Ah, i si
us n'aneu a dormir, no confieu a trobar la rdio ni la tele
sencers l'endem perqu els haur esbudellat per trobarhi a dins principis fonamentals. Tot haur estat per la
seva "cincia". I no veig de quina manera podreu fer-los
una conferncia sobre electrnica que fos mitjanament
entenedora per a ells.
Si intentssim parlar de la famlia o dels amics no s si la
sort ens acompanyaria gaire ms. No li seria gens fcil de
pair que la mare i el pare estiguessin al mateix nivell ni que
tothom es parls de tu. La nostra convivncia rpida i
sense protocol li resultaria escandalosa. Qu s aix de
parlar al pare sense demanar perms? I desprs de parlar de
les moltes amigues (o amics, si sou dona) que tenim, ja es
pensaria que som polgams. Avui dia fem amb normalitat i
77

freqncia coses que abans pressuposaven comproms,

matrimoni fins i tot. No penseu malament, estic pensant en
donar-se la m o anar al teatre junts. S'atabalaria amb la
rapidesa i varietat dels nostres contactes. I tindria una
estranya sensaci respecte a la nostra violncia i alhora
falta de violncia. M'explicar.
Per a una persona noble del segle XVI la nostra vida
habitual podria tenir un deix de sobtada i violenta. Les
bromes espontnies, la franquesa en el tracte habitual el
farien sentir-se en una constant taverna dels ms baixos
barris. Per, per altra banda, s'escandalitzaria que no
portssim espasa per solucionar un possible problema
d'honor ofs. La nostra seria, per a ell, una societat
increblement sorollosa (sense parlar del trnsit) amb una
inexplicable absncia de perill. Com pot viure junta
tantssima gent sense baralles constants? Es preguntaria.
No seria estrany que ens demans per l'ltima guerra del
nostre pas (sense saber-se avenir que ja en feia setanta
anys, de l'ltima). O per les disposicions defensives que ha
pres el rei, donat que s'ha fixat que la nostra ciutat no t
muralles. Ens demanaria el taller artes on pot portar a
arreglar la tele que ens ha trencat per saber quines
78

substncies contenia. O voldria saber quants masovers i

pagesos ens guardaven les terres, o b el nombre d'oficials
i aprenents que treballaven en els nostres tallers. Perqu el
parament de qualsevol dels nostres pisos correspondria per
a ell a un personatge d'una certa fortuna. De fet no li
lligaria gens el petit espai de qu disposem amb la
quantitat de possessions que hi tenim. Qu som? Rics o
pobres? Per la grandria del nostre pis som molt pobres.
Per per la quantitat de coses que hi tenim, som molt rics. I
com s que no tenim servei? El nostre mn se li fa difcil
d'entendre. I guardem-nos de riure o de manifestar
impacincia perqu els personatges d'una certa importncia
en el segle XVI solen ser bastant susceptibles (fixem-noshi abans que no porta espasa).
Em temo que l'entrevista entre el contemporani i el
"modern" podria resultar una mica tensa, sense gaires
punts de contacte. Per qu passaria si aquest convidat del
passat fos en Michel de Montaigne?
No s que en Montaigne fos una persona excepcional, un
savi dels ms savis. Ell mateix diu que tot i que li
agradaven molt els llibres podia passar molt temps sense
llegir-ne. Li agradava veure mn i conversar, per amb
79

mesura. No era el que es diu un tipus molt popular, per

sembla que se'l respectava i se l'apreciava.
Era un senyor privilegiat que no va haver de treballar
gaire, per quan ho va fer, hi pos el millor que tenia. En
morir el seu pare, als trenta-cinc anys, ja ho hem dit, es
retir dels crrecs municipals que havia ocupat i es va
dedicar
"...a passar en pau i apartat el poc que em queda de vida
[...] no podia fer ms favor a la meva ment que deixar-la en
plena ociositat i mantenir-se sola, aturar-se i reposar en ella
mateixa [...] per trobo que, al revs, com un cavall
desbocat, ella mateixa es dna ms feina que cap altre no li
trobaria..."
Es va donar llibertat per pensar tranquillament, vaja.
Total, que amb idea
de tenir temps per
pensar es va trobar
escrivint

de

principalment

tot

d'ell

mateix. Per aix s

potser una de les

Montaigne vell
80

persones de la histria que millor coneixem. En especial

per una virtut que avui, modernament, s'aprecia ms que
abans i s l'honestedat. s a dir, l'autenticitat.

"...m'he manat a mi mateix atrevir-me a dir tot el que sc

capa de fer, y em desplauen fins i tot els pensaments
impublicables. El pitjor dels meus actes i caracterstiques
no em sembla tan lleig com la misria de no atrevir-me a
confessar-ho."

Montaigne explica sense falses modsties tant el que

considera les seves virtuts com els seus defectes. I no els
explica de passada sin que aprofundeix en ells, no li fa
por ni vergonya. Pensem que en aquella poca era corrent
l'afectaci, s a dir, fer veure que eres ms del que no eres
en realitat, especialment entre la gent important. En
Montaigne no tenia pretensions. Deia les coses tal com les
veia i li agradava que li diguessin el que pensaven d'ell. No
s difcil parlar amb una persona aix.
Ell mateix declara repetidament el seu gust per la
conversa, que es un art que es va posar de moda
81

precisament en l'Edat Moderna a Itlia i a Frana. L'art de

la conversa en la casa i en la taverna, per sobretot,
desprs, en uns locals que ens van venir de Turquia, com la
beguda que els representa: els cafs (val a dir, desprs de
mort Montaigne). La tertlia de caf s un invent modern
on cada cop ms gent aprenia a ser i sentir-se alg
expressant les seves opinions. En la conversa, admet
Montaigne, trobava lloc per criticar i ser criticat, per opinar
i canviar d'opini. Li agradava dir les coses sense
afectaci, sense presumir de cultura, perqu la cultura
noms serveix si s til. Per aix li agradava viatjar.
El viatge turstic, el que noms es fa per plaer, tamb es
va comenar a practicar en l'Edat Moderna. Tot jove de
bona famlia havia d'anar a Itlia per veure el llegat dels
antics romans. En Montaigne va anar a Itlia i Alemanya.
No s poc tenint en compte que ho havia de fer a cavall
(encara no hi havia servei de carruatges si no eres prncep
o diplomtic).

"Vaig a cavall sense desmuntar i sense avorrir-me,

malgrat el meu clic, vuit o deu hores. Cap estaci m's
82

enemiga, excepte la calor ardent d'un sol sufocant [...]. [...]

M'agraden la pluja i el fang com als necs. Els canvis de
clima no m'afecten..."

Es queixa que els viatges sn cars perqu acostumava a

portar un equipatge "digne" (servents, mules i cofres). Per
aix havia d'esperar-se a tenir estalvis. I dels viatges, el
que li agradava ms s conixer gent diferent, costums i
ambients diferents. No com els joves pedants que tornaven
informats noms dels monuments i runes que havien vist i
eren capaos de recitar els campanars de les esglsies
antigues per ordre d'altura (cosa que devia procurar molt
de prestigi).
s un home curis, capa d'interessar-se per tot i
d'admetre la seva ignorncia amb humilitat. Est al dia de
les novetats i llegeix tot el que surt sobre els nous
descobriments. Denota conixer les noves teories (encara
no admeses en la seva poca) sobre els moviments de la
Terra, que s'havia suposat sempre quieta:

83

"El mn s un gronxador perpetu: totes les coses es

mouen sens parar, la terra, les roques del Cucas, les
pirmides d'Egipte, i segueixen tant el moviment universal
com el propi."

Coneix al detall les aventures dels descobridors i

conqueridors d'Amrica i es permet criticar la intolerncia i
la covardia dels europeus que van entrar a sang i foc en
cultures que noms eren inferiors en armes:

"[...] Era un mn infant; per no l'hem assotat i sotms a

les nostres llions grcies a l'avantatge del nostre valor i
forces naturals, ni l'hem sedut per la nostra justcia i
bondat, ni els hem subjugat per la nostra magnanimitat.
[...] L'extraordinria magnificncia de les ciutats de Cuzco
i Mxic [...]; i la bellesa dels seus treballs en pedreria,
ploma, cot, pintura, mostren que no ens han d'envejar res
en habilitat. Per ens ha anat molt b no tenir tanta
devoci, observana de les lleis, bondat, liberalitat,
lleialtat, franquesa com ells; es van perdre [els indis] per
aquest avantatge nostre [...]. [...]; muntats sobre grans
84

monstres desconeguts, contra pobles que mai havien vist

un cavall, ni tan sols cap bstia acostumada a portar i
sostenir home ni crrega; guarnits amb una pell lluent i
dura i d'un arma tallant i resplendent, contra persones que
pel miracle de la brillantor d'un mirall o un ganivet
canviaven gran riquesa en or i perles i que no tenien
cincia ni matria amb les que poguessin fcilment
penetrar el nostre acer; afegiu-hi els llamps i trons dels
nostres canons i arcabussos, capaos d'ofuscar al propi
Csar [...] contra pobles nus, a no ser que haguessin
conegut l'invent d'algun teixit de cot, sense altres armes
que arcs, pedres i escuts de fusta; pobles sorpresos sota
aparena d'amistat i sinceritat, per la curiositat de veure
coses estranyes i desconegudes: descompteu, us dic, als
conqueridors tota aquesta disparitat i els arrabassareu tota
ocasi per a tantes victries."

En aquests pargrafs podrem estar veient un activista

actual en favor dels drets de les minories tniques.
Montaigne i altres persones com ell van aprofitar la
possibilitat de comparar que oferien els descobriments per
esmolar el seu sentit crtic i adoptar postures plenament
85

"modernes". Tamb, com fa l'antropologia moderna, es

mira amb respecte totes les cultures i posa en solfa la
pretensi europea de ser els millors. En un apartat
anomenat "Dels canbals" posa en qesti que la
superioritat tcnica i la nostra complicada organitzaci
social ens faci superiors als pobles que anomenem
"salvatges" i acaba ironitzant sobre les nostres opinions
corrents. Parlant de la visita de tres d'aquests "salvatges" a
la cort francesa:

"Van dir que, en primer lloc, trobaven molt estrany que

tants homes grans, forts, barbuts i armats que envoltaven el
rei se sotmetessin i obessin a un nen [el rei francs Carles
IX va pujar al tron amb noms deu anys], en comptes de
triar millor algun d'ells per manar [...]; [... tamb] havien
observat que hi havia entre nosaltres homes rics i curulls
de tota mena de comoditats mentre que altres almoinaven a
la seva porta descarnats de fam i pobresa [...]. [Sembla
molt enraonat tot aix] per, qu carall! No porten calces!"

86

Se'n riu dels prejudicis europeus que jutgen els altres per
no vestir igual.
Podrem citar infinitat d'opinions que el caracteritzen
com un home comprensiu, despreocupat d'obsessions
religioses (no parla mai de Jesucrist, cosa inslita en el seu
segle, i valora les persones per sobre de les seves idees
religioses o poltiques) i amant de la pau, lliure per opinar i
canviar d'opini. Probablement estaria molt interessat a
sentir una explicaci vostra sobre el funcionament de la
televisi o sobre els viatges espacials i es formaria judicis
crtics sobre la nostra manera de viure que ens podrien
sorprendre. Fins i tot en matria sexual s'avanava a la
seva poca:

"Qu ha fet als homes l'acte genital, tan natural, tan

necessari i tan just, per no atrevir-nos a parlar d'ell sense
vergonya i per excloure'l dels discursos seriosos i
ordenats? Pronunciem atrevidament "matar", "robar",
"trair"; i en canvi all altre [el sexe] no en gosarem ms
que entre dents?"

87

Per acabar, una frase que el fa encara ms "modern":

"Considero tots els homes compatriotes meus, i abrao

un polons com un francs, i posposo aquesta relaci
nacional a la universal i comuna."

ELS PRIMERS "MODERNS"

De persones com Montaigne n'hi havia moltes en la seva
poca (cada cop ms), per eren una minoria i havien de
vigilar el que deien en pblic. El seu esperit lliure era mal
vist, tant pels reis com per l'Esglsia catlica, i a vegades,
fins i tot, pels reformadors religiosos (els que ara
anomenem "protestants").
Ells es van avanar al seu temps. Vivien en un ambient
que encara tenia molt de medieval (s a dir, de l'Edat
Mitjana) i les seves crtiques podien caure molt malament.
Montaigne va poder publicar els seus llibres a Frana
perqu no era una persona tan important que pogus ser
perillosa. Les seves opinions es podien llegir sense perill
com a acudits d'un senyoret de provncies. Per a Itlia, a
88

Sussa i a Espanya, van estar prohibits. L'Esglsia i els

governs inflexiblement religiosos van publicar una guia
("l'Index de llibres prohibits") per dirigir la feina de la
censura. Ser autor d'un llibre prohibit en un d'aquests
pasos podia costar-te tortura i mort. Montaigne va tenir
sort, arrecerat en la seva casa-castell, de sobreviure en una
Frana que encara no s'havia pronunciat del tot sobre qu
s'havia de fer amb les diferents opinions religioses. Altres
no van tenir tanta sort.
Podrem entendre l'Edat Moderna com una etapa de pas.
Seria aleshores un pont de 300 anys entre la inseguretat
religiosament excessiva de l'Edat Mitjana, i els temps
actuals (Edat Contempornia) on una gran part del mn
s'ha guanyat la capacitat de viure en llibertat poltica i en la
seguretat tecnolgica que ens procura la cincia. El
sacrifici pacient de moltes persones com Montaigne va fer
triomfar el sentit com i la ra humana sobre la
superstici. Ells van convertir la religi en una opci
voluntria i consoladora rebutjant la tirania en qu s'havia
installat. I van crear el nostre llenguatge clar i directe que
ens permet parlar a rics i pobres, pares i fills en peu
d'igualtat (el llenguatge antic diferenciava molt les
89

persones: rics i pobres parlaven diferentment) de manera

que, en el respecte mutu, tots som alg.

90

Glossari

alfabet

Sistema

d'escriptura

que

utilitza

signes

noms per als sons fontics. Noms necessita

entre 20 i 30 signes i per aix va representar un
aven molt gran sobre els antics sistemes
ideogrfics

(xinesos,

egipcis,

sumeris)

sillbics (cretencs) que demanaven aprendre

entre 100 i 50.000 signes diferents. El van
inventar els fenicis (actual Lban) 1400 anys
abans de Crist. Va prendre el nom de les dues
primeres lletres de l'alfabet grec (alfa i beta),
derivat del fenici.
Antiga

Edat primera de la Histria escrita. Comena

el 3100 a.C. amb la primera escriptura i acaba
el 476 d.C. amb la fi de l'Imperi Rom
d'Occident. Dura uns 3600 anys.

Atenes

Ciutat de la regi grega de l'tica que va ser

la capdavantera de la cultura grega antiga. En
ella

funcionaven
91

les

principals

escoles-

universitat de l'antiguitat: l'Acadmia fundada

pel filsof Plat, el Liceu, fundat pel filsof
Aristtil, l'estoa, fundada pel filsof Zen i el
Jard, fundada pel filsof Epicur. En elles
s'explicaven els principals sistemes filosfics de
l'antiguitat i que van influir en la cultura fins
l'arribada de la cincia moderna.
brbars

Grups de tribus que vivien fora de les

fronteres de l'Imperi Rom. Els romans els van
donar aquest nom despectiu que alludia a una
presumptament primitiva manera de parlar
quequejant (bar-bar).

Bblia

Conjunt de llibres sagrats de la religi jueva i

de la religi cristiana (hi ha una Bblia jueva i
una Bblia cristiana que comparteixen gran
quantitat d'escrits). En general la Bblia jueva
comprn el que els cristians anomenen Antic
Testament. El Nou testament, noms acceptat
pels cristians, cont tots els llibres referents a la
predicaci i paraula de Jess de Nazaret,
anomenat Jesucrist. Hi inclou els Evangelis
(vides de Jess), els Fets dels Apstols, les
Cartes pastorals i el llibre de l'Apocalipsi sobre
el final dels temps i la Segona Vinguda de
Jesucrist per fer el Judici Final.

biografia

Relat o estudi de la vida de persones,

principalment personatges rellevants de la
Histria.
92

Bizanci

Nom de la primitiva ciutat grega sobre la que

es va fundar Constantinoble. Va donar nom,
durant l'Edat Mitjana, a l'Imperi Rom d'Orient
que era conegut com Imperi Bizant.

cientfics

Persones que estudien la natura o la societat

amb mtodes experimentals o seguint una
disciplina

rigorosa

sempre

en

de

dades

pensament

basada

comprovables

i/o

quantificables. Es diferencien dels filsofs en

qu poden utilitzar les matemtiques en els
seus estudis treballen amb objectes o ssers
concrets. Antigament no es diferenciaven dels
filsofs. Ho van comenar a fer a partir dels
segles XVII i XVIII.
civilitzats

Pobles sedentaris que sn tamb anomenats

aix per la seva cultura urbana (del llat civis=
ciutat) que propicia l'escriptura i els avenos
tcnics i cientfics. Es considera que les ciutats
sn la base de les civilitzacions.

Constantinoble

Ciutat fundada per l'emperador Constant

l'any 330 per ser capital de l'Imperi d'Orient.
Desprs de ser conquerida pels turcs va passar
a anomenar-se Istambul.

Contempornia

Edat quarta de la Histria escrita. Comena

el 1789 i seguim en ella. Ve durant ms de 200
anys.

Crist

Nom donat a Jess de Nazaret, Fill de Du

segons la religi cristiana, pels grecs i que vol
dir marcat o triat per Du. Sovint s'ajunten
93

ambds apellatius en la forma Jesucrist.

cristianisme

Religi fundada per l'apstol Pau (anomenat

Sant Pau) a partir de la predicaci de Jess de
Nazaret. Els fets i paraules de la vida de Jess
recollides en els Evangelis i les interpretacions
de Pau recollides en cartes als fidels de tot
l'Imperi Rom van donar el cos bsic a aquesta
religi fa 2000 anys. Els Evangelis i les Cartes
de Pau es recullen en l'ltima part de la Bblia
anomenada Nou Testament. El nom li ve de
l'apellatiu de Crist (l'ungit o el triat per Du)
donat a Jess pels fidels grecs, ja que Grcia
fou la primera part de l'Imperi on arrel aquella
religi d'origen jueu.

democrcia

Sistema de govern originat en les ciutats

l'antiga Grcia i que suposa la participaci de
tots els ciutadans en el govern. El nom ve de
paraules gregues: demos = poble, i cratos =
poder, poder del poble. En general, quan es
va aplicar en l'Edat Antiga, la participaci es va
limitar a els homes lliures (hi havia molts
esclaus) o als caps de les famlies principals
d'una ciutat. No va ser fins a les Revolucions
Americana i Francesa del segle XVIII que no
van poder-hi participar la majoria o tots els
homes d'un pas. El dret de votar es va anar
estenent a Europa al llarg del segle XIX, per
no va ser fins al segle XX que van poder
94

participar tamb les dones.

Diluvi

Inundaci

llegendria

en

gran

part

de

cultures de l'antiguitat. s ms conegut pel

captol del llibre del Gnesi en la Bblia, segons
el qual Du el va enviar per castigar la
Humanitat pels seus pecats. Tamb recullen un
gran diluvi antic les tradicions mesopotmica,
hind, grega i dels maies centreamericans.
drets jurdics

Concepte modern de les llibertats que l'Estat

ha

de

reconixer

tots

els

ciutadans.

Antigament noms determinades categories de

persones tenien drets reconeguts. Va ser amb
la Revoluci Angles (1688) i desprs amb les
Americana i Francesa quan van comenar a ser
reconeguts a tots drets tan fonamentals com el
de no ser detingut sense proves, no ser torturat
en un interrogatori (presumpci d'innocncia) o
de no permetre l'entrada al domicili ni de la
policia si no s per mandat d'un jutge
(inviolabilitat de domicili)
Edat d'Or

poca llegendria de la mitologia grega en

qu els humans vivien felios. La major part de
les cultures antigues van suposar que el passat
havia estat millor per que els vicis humans
havien corromput el mn i l'havien tornat pitjor.
Noms a partir de l'Edat Moderna es va canviar
la visi del passat i es va crear la moderna idea
de progrs enviant l'Edat d'Or, o la utopia d'un
95

mn millor, a un futur tecnolgic i de perfecci

social.
egipcis

Poble que va crear la ms antiga civilitzaci a

Egipte ja cap a l'any 3100 abans de Crist entorn
del riu Nil. Egipte va ser conquerit pels perses i
desprs pels grecs d'Alexandre abans de
quedar absorbit per l'Imperi Rom el 31 abans
de Crist.

Esglsia

Comunitat dels tots els cristians, almenys fins

al la divisions que es van produir. Una al segle
XI quan l'Esglsia grega es va separar de la
romana defensant algunes idees diferents.
L'altra al segle XVI quan la Reforma luterana o
protestant

va

dividir

l'Esglsia

catlica

(depenent del Papa de Roma) de multitud

d'esglsies

reformades,

principalment

d'Europa del nord i traslladades desprs a

Amrica.
filsofs

Nom que es donava a la Grcia antiga i des

de l'antiguitat romana als savis o amants del
saber. Fins l'Edat Moderna la paraula era
utilitzada per a tot estudis de la natura i del
pensament en general. Els cientfics del segle
XVII encara eren anomenats filsofs naturals.
Per

la

paraula

cincia

(que

antigament

significava simplement saber) va fer fortuna

en el segle XVIII i els filsofs van passar a ser
els

que

s'ocupaven
96

de

problemes

del

pensament que no es podien estudiar de

manera experimental, com ara l'tica, la
Psicologia, les relacions humanes, la poltica, la
teologia, el pensament, etc.
Gllia

Nom que donaven els romans a l'oest

europeu que avui s Frana.

Grecoromana

Civilitzaci europea de l'antiguitat que suma

la cultura grega a la romana que la va assimilar.
Se li poden suposar uns mil anys de vida entre
el 500 a.C. i el 500 d.C.

grega

Civilitzaci creada per les ciutats antigues de

Grcia almenys 800 anys abans de Crist i que
va inspirar la unificaci poltica per part del rei
Macedoni Filippos II. El seu fill Alexandre la va
convertir en la civilitzaci del Mediterrani
Oriental i va ser absorbida per l'Imperi Rom.

Hispnia

Nom que van donar els romans antics a la

Pennsula Ibrica. La van dividir en tres
provncies: Tarraconense, Btica i Lusitnia.

Homo sapiens

Terme tcnic que es refereix a l'espcie

animal a la que pertanyem els humans actuals.
Homo s el gnere al que pertanyem juntament
amb altres espcies humanes anteriors dels
ltims dos milions d'anys. Sapiens s el nom
especfic de la nostra espcie dins d'aquell
gnere i que ens distingeix d'altres homnids
com els neandertals, els erectus o els habilis.

Imperi Rom

Estat de l'antiguitat amb capital a Roma i

governat per un Emperador d'acord amb el
97

Senat o assemblea de nobles. Comprenia totes

les terres al voltant del mar Mediterrani i
comenant l'any 27 abans de Crist, es va dividir
en dues meitats a finals del segle III per poder
governar-lo ms fcilment. L'ltim emperador
d'Occident va ser deposat per un brbar el 476
d.C. L'Imperi d'Orient va subsistir amb capital a
Bizanci fins la conquesta dels turcs en 1453.
indis

Nom genric que es va atribuir per error als

indgenes d'Amrica. L'equvoc va sorgir per la
creena que tenia el primer descobridor, en
Cristfor Colom, que havia arribat a l'ndia.
L'apellatiu es va conservar per costum.

Jocs Olmpics

Celebracions esportives i religioses que

aplegaven les ciutats gregues de l'antiguitat a la
ciutat d'Olmpia almenys des de l'any 776 a.C.
segons la tradici, cada quatre anys. Van ser
suprimides l'any 393 per l'emperador Teodosi
pel seu carcter pag. Modernament van estar
reinstaurades pel filantrop francs bar de
Coubertin celebrant-se per primera vegada a
Atenes l'any 1896.

Lgica

Art o cincia del pensament estudiada des de

l'antiga Grcia, especialment pel filsof Aristtil.
Segons la creena antiga, la lgica permetia
tota

mena

de

coneixements

partint

de

l'observaci senzilla de les coses visibles.

Durant l'Edat Mitjana es van utilitzar els
98

mtodes lgics descoberts per Aristtil per

demostrar l'existncia de Du ms enll de tot
dubte raonable. Per al segle XVIII el filsof
alemany

Immanuel

Kant

va

demostrar

lgicament que la lgica s un mecanisme de

la ment humana que no pot anar tan lluny, que
no pot substituir la investigaci cientfica i que,
per tant, l'existncia o no de Du sempre
quedar fora de la capacitat humana de pensar.
Actualment la Lgica es mant com una
disciplina

filosfica

lligada

al

pensament

matemtic i lingstic i ajuda en la programaci

informtica.
llat clssic

Llengua parlada i escrita pels habitants de

l'Imperi Rom especialment a la part occidental
de

l'Imperi.

Se

l'anomena

clssic

per

diferenciar-lo del llat que es va seguir utilitzant

a l'Edat Mitjana, quan els pobles ja no parlaven
llat sin llenges romniques derivades, i
tamb durant l'Edat Moderna per part de
l'Esglsia i per part dels homes de cincia.
Conservar el llat va permetre que els savis de
tota Europa es poguessin comunicar malgrat la
divisi de llenges europees. A partir del segle
XVIII, per poder fer arribar els coneixements al
poble, el llat es va deixar d'utilitzar convertintse definitivament en una llengua morta.
medieval

Qualsevol cosa que es refereixi a l'Edat

99

Mitjana.
Mitjana

Edat segona de la Histria escrita. Comena

el 476 d.C. I acaba el 1453, amb la fi de l'Imperi
Rom d'Orient, tamb anomenat Imperi Bizant.
Dura uns 1000 anys.

Moderna

Edat tercera de la Histria escrita. Comena

el 1453 d.C. I acaba el 1789 amb el
comenament de la Revoluci Francesa. Dura
uns 300 anys

mongols

Grup de tribus nmades originries del nord

d'sia que, sota el cabdillatge de Guengis Khan
van conquerir la Xina i gaireb tot el continent
asitic i fins i tot l'est d'Europa formant diversos
estats convertint-se en dirigents de molts
pobles sedentaris. Perdudes les conquestes
van quedar relegats als altiplans del centre
d'sia, el que avui constitueix l'estat de
Monglia.

musulm

Persona de religi islmica. Ve de l'rab

muslim, que vol dir sotms [a Du]. Els
musulmans se sotmeten a Allah (Du) i
estudien la seva paraula en el llibre Al-Cor,
llibre dictat pel profeta Mahoma al segle VII.

nmades

Pobles que no tenen una residncia fixa i

acostumen a traslladar-se peridicament per
trobar menjar o noves terres.

Occident

Nom que els romans donaven a la part del

mn que mira a l'oest. Ve de la paraula occido
que vol dir matar, s a dir, on el Sol s mort.
100

Orient

Nom que els romans donaven a la part del

mn que mira a l'est. Ve de la paraula orior que
vol dir llevar-se, s a dir, d'on surt el Sol.

prehistria

Part ms antiga de la histria humana.

Comena en els orgens incerts de l'espcie
humana (fa entre 2.000.000 i 150.000 anys).
Acaba amb l'aparici dels primers textos
escrits, fa uns 5100 anys (3100 abans de Crist)

recopilar

Procs del treball dels historiadors que

consisteix a trobar i reunir documents, llibres o
proves per reconstruir una idea el ms correcta
possible del passat

Revoluci

Procs de revoltes populars i canvis poltics

Francesa en el govern de Frana que va acabar amb la

monarquia absoluta de Llus XVI i va influir en
tots els processos democratitzadors de l'Europa
continental del segle XIX. Comen el 1789 i
finalitz amb el cop d'Estat de Napole en
1799.
Roma

Ciutat de la regi italiana del Laci (d'aqu la

llengua llatina) que es va convertir en capital de
l'imperi ms gran de l'antiguitat. Segons la
llegenda va ser fundada l'any 753 a.C. Aquesta
data va servir fins al segle VI per datar els
esdeveniments histrics des de la fundaci de
Roma. Desprs, a principis de l'Edat Mitjana,
l'Esglsia va establir la data suposada del
naixement de Jesucrist com a origen de l'Era

101

Cristiana que actualment utilitzem.

ruhmi

Nom amb que els rabs designaven, en

l'Edat Mitjana, els que ells suposaven de cultura
romana i que incloa tant els habitants de
l'Imperi bizant com els cristians europeus,
francs o hispans.

Salom

Antic rei del regne d'Israel (970-930 a.C.).

Era fams per ser descrit a la Bblia com el ms
savi del seu temps. Segueix essent un smbol
de saviesa.

Sant Esteve

Primer mrtir cristi mort a pedrades per les

seves idees a Jerusalem poc desprs de la
mort de Jess de Nazaret. El seu martiri s
descrit en el llibre dels Fets dels Apstols que
forma part del Nou Testament de la Bblia
cristiana. Aquest episodi ha estat pintat en gran
quantitat de quadres i retaules d'esglsies.

sedentaris

Pobles establerts definitivament en un territori

contraposats als nmades, que no tenien
residncia fixa. Sn tradicionals les rivalitats
entre

nmades

sedentaris

des

de

la

Prehistria. Des de l'Edat Mitjana els pobles

sedentaris van imposar-se pel seu ms gran
progrs tcnic i la seva superior poblaci.
Semramis

Reina llegendria de l'antic pas d'Assria que

hauria governat al segle IX abans de Crist.
Famosa

per

les

seves

conquestes

construccions, suposa la llegenda que, en

morir, es va transformar en colom i va pujar al
102

cel. Ha estat smbol de bon govern i saviesa i

ha protagonitzat molts drames teatrals i ha
estat personatge en llibres i poemes famosos
de l'Edat Mitjana i Moderna.
senador

Membre de l'antic senat rom o de qualsevol

cambra parlamentria actual amb aquest nom.

Senat

Assemblea dels caps de les famlies patrcies

(en llat senex=anci) que governava Roma
durant l'poca de la Repblica (510 a 31 a.C.) i
desprs collaborant amb l'Emperador durant
l'Imperi (31 a.C. a 476 d.C. i ms enll)

senyor feudal

Persona pertanyent a la noblesa per haver

servit al rei en algun moment de l'Edat Mitjana o
de l'Edat Moderna i haver rebut del monarca
terres o privilegis per al seu govern i s. Era el
sistema poltic, social i econmic anomenat
Feudalisme. Al llarg de l'Edat Moderna els
nobles van anar perdent el dret de governar els
territoris que va ser recuperat pels reis, per els
privilegis de rebre pagaments o distincions per
part de la gent vulgar es va mantenir fins que la
Revoluci Francesa els va abolir.

telegs

Filsofs especialitzats en l'estudi de les

religions especialment el fet div. Estudien la
relaci de la fe amb el pensament i sn experts
en els textos sagrats.

vkings

Nom donat als antics escandinaus que des

de finals del segle VIII van comenar a envair
les costes d'Anglaterra i desprs van estendre
103

les seves expedicions de pillatge al nord de

Frana (on reberen el nom de normands) i fins
al Mediterrani.
xinesos

La Xina va comenar essent un petit pas al

voltant cel curs mig del riu Groc (Hoang-Ho).
500 anys abans de Crist ja existien diversos
regnes de cultura xinesa i Confuci estava
elaborant els llibres de saviesa. 220 anys abans
de Crist Xina ja era un regne unificat que
comenava a construir una Gran Muralla per
defensar-se dels nmades del nord, en aquella
poca els huns. Des d'aleshores, Xina s'ha fet
ms gran, s'ha dividit en regnes, ha patit
revolucions i s'ha tornat a unificar. No ha deixat
d'estar amenaada per nmades al nord (ms
endavant els mongols) i per altres regnes. Per
la cultura xinesa, la seva escriptura i els seus
costums han sedut a tots els pobles que han
conquerit el seu territori i tots s'han acabat
tornant xinesos. Fins que al segle XIX Xina va
entrar en decadncia i no va poder vncer la
competncia comercial i militar dels pasos
europeus. Ara, al segle XXI, Xina combina les
seves tradicions amb la cultura occidental i va
en cam de tornar a ser la primera potncia
mundial.

104

Bibliografia

BERGIN, Joseph (ed) Historia de Europa Oxford. El siglo XVII

CRTICA Barcelona 2001
BLANNING, T.C.W Historia de Europa Oxford. El siglo XVIII
CRTICA Barcelona 2000
CAMERON, Euan Historia de Europa Oxford. El siglo XVI CRTICA
Barcelona 200
FONTANA, Josep La histria dels homes CRTICA Barcelolna 2000
GARIN, Eugenio La revolucin cultural del Renacimiento CRTICA
Barcelona 1967
JENKYNS, Richard (ed) El legado de Roma CRTICA Barcelona
1995
MICRONET Enciclopedia Universal Multimedia MICRONET 2001
MONTAIGNE, Michel de Pginas inmortales. Selecci i prleg
d'Andr Gid TUSQUETS Barcelona 1992
OSBORNE, Roger Civilizacin CRTICA Barcelona 2006
105

PICO DE LA MIRNDOLA De la dignidad del hombre EDITORA

NACIONAL Madrid 1984
RICO, Francisco El sueo del humanismo ALIANZA Madrid 1993
ROMANO, R. y TENENTI, A. Los fundamentos del mundo moderno.
H Universal 12 SIGLO XXI Madrid 1971
WHITROW, G.J. El tiempo en la historia CRTICA Barcelona 1988
ZWEIG, Stefan Montaigne ACANTILADO Barcelona 2008

106

ndex analtic
Alexandria....................................34

Edat Antiga ..............................8, 96

Aristtil.....15, 34p., 37, 66, 71, 100,

Edat Contempornia.....8pp., 17, 20,

102

23, 47p., 51, 65, 71, 89

Arqumedes.............................37, 67

Edat Mitjana........8p., 14pp., 20, 22,

brbars.......13pp., 20, 28pp., 56, 91

29p., 33pp., 38, 46, 50, 56p., 61,

Bblia........34, 44, 66, 71, 76, 91, 95,

63, 66, 88p., 92, 94, 96, 99pp.

97p., 103p.

Edat Moderna.....8, 10, 12, 16p., 20,

bitllets...........................................72

22, 24, 33, 36, 38, 41p., 45pp.,

Cellarius........................................15

57pp., 64pp., 71, 73, 82, 89, 93,

Csar............................................. 26

98p., 101p.

cientfics...37, 49, 64, 67, 69, 92, 96,

Emperador.....................................26

98

escriptura.12, 18p., 21, 25, 36, 91p.,

civilitzaci...14, 22p., 25, 32, 50, 56,

96

95

Esglsia. 20, 35, 56pp., 62, 88p., 94,

Colom..........................39pp., 46, 92

99p.

Colom, Cristfor......................39, 92

Estambul........................................27

Constantinoble...16, 27p., 31, 36pp.,

Galileo...........................................70

45, 92, 94

grecs.....13, 15, 19p., 25, 33, 38, 54,

Diluvi......................................18, 94

67, 93, 95pp.

Edat Antiga......8p., 13, 16p., 20pp.,

Guengis Kan..................................32

25p., 28p., 42, 50, 101

Gutenberg..........................42pp., 46
Hispania........................................ 26

107

Hispnia........................................ 29

pergam.........................................43

Hooke, Robert...............................70

Plat................................15, 37, 100

Imperi....13pp., 24pp., 31, 36p., 54,

Prehistria.................................8, 96

56, 91, 93pp., 99

Renaixement..................................16

Imperi Rom...13p., 24pp., 31, 36p.,

Revoluci Francesa.....16, 49, 91, 99,

54, 56, 91, 94pp., 99

102

impremta.......................14, 42p., 65

Roma.....19, 25pp., 35p., 58, 93, 96,

indis. . .10, 23, 26p., 30p., 39, 84, 96

99p., 106

Jesucrist........54, 56p., 87, 93, 98pp.

romans..13pp., 19p., 25, 27p., 30p.,

jueus.................................25, 54, 56

33p., 38, 54, 66, 82, 94, 96p.

mquina de vapor....................47, 69

Sistema Mtric...............................48

Montaigne 74pp., 79, 81p., 85, 88p.,

vkings............................14, 31, 103

107

Watt, James ..................................47

Octavi............................................ 26

Xina..................................32, 40, 97

paper...........................42pp., 61, 72

xinesos...10, 23, 26p., 30pp., 39, 41,

Pau, Sant.................................54, 97

43p., 56, 92

108

ndex de continguts
QU VA SER L'EDAT MODERNA?.................................................................3

INTRODUCCI....................................................................................5
HISTRIA: LA MEMRIA.................................................................6
PODEM COMPARAR LA VIDA AMB LA HISTRIA?...................8
QU HI HAVIA ABANS DE NOSALTRES I QU VINDR
DESPRS?...........................................................................................10
D'ON VAN SORTIR LES EDATS?....................................................12
LES EDATS I EL TEMPS...................................................................18
EL VALOR DE LES DATES..............................................................24
L'EDAT MITJANA, ABANS DE L'EDAT MODERNA...................30
QUAN VA COMENAR L'EDAT MODERNA?..............................36
QUAN VA ACABAR L'EDAT MODERNA?....................................45
1453-1789 QU VA SER L'EDAT MODERNA?..............................49
LA FE, SOBRETOT LA FE................................................................53
ATENCI: EL REI!............................................................................61
COSES MERAVELLOSES... MOLTES I PER A MOLTS................65
CIUTAD MICHEL...........................................................................73
ELS PRIMERS "MODERNS".............................................................88
Glossari.........................................................................................................91
Bibliografia..............................................................................................105
ndex analtic...........................................................................................107

109

110

111

112