1

CERVANTES I SHAKESPEARE
LITERATURA EN L'EDAT MODERNA
per Josep Maria Turuguet

 Josep Maria Turuguet Salgado

Badalona, 2011

INTRODUCCI
Els escriptors sn molt importants en la histria del mn. S'ha
dit a vegades que la histria es llegeix millor en les novelles que
en els llibres d'histria. Els novellistes (i els dramaturgs, i els
poetes) capten la vida de cada moment histric. Si els escoltem a
tots, tindrem una pintura molt verdica d'un moment de la
histria. Per hi ha escriptors, els millors, que ells sols ja ens
donen una visi molt clara del seu temps, perqu un escriptor s
un gran observador i escriure b ja vol dir que primer s'ha
observat molt i s'ha pensat molt. El pensament va en la paraula i
les paraules es necessiten per pensar b. Una bona obra literria
s com una mquina del temps. Una finestra oberta al passat a la
que a vegades no li falten ni colors.
El Quixot s una d'aquestes mquines del temps. Era una
lectura molt entretinguda en el seu temps. Avui, no tant. O no
d'entrada. Ha passat molt temps i la manera de parlar i d'escriure
ha canviat molt. Tamb ha canviat molt el mn que s'explica en
5

la novella. Cal una certa cultura per comenar a gaudir del

Quixot com un entreteniment. Tenir cultura vol dir haver-se
familiaritzat amb les poques i amb els llocs. Com ms poques i
ms llocs coneguem, ms cultura tenim. Ser culte s ser viatger.
No de trens, avions o vaixells, encara que desplaar-se i veure
ajuda molt. Vull dir viatger d'idees. Curis de persones de tots els
temps i llocs. I ser curis de persones tamb vol dir ser curis de
maneres de parlar. I d'escriure.
El Quixot t una manera de parlar que si ens acostumem a
escoltar-la ser un bon entreteniment. El mateix passa amb les
obres

de

teatre

de

Shakespeare

(pronuncieu ). Tant Cervantes com

Shakespeare sn escriptors que han vist
i pensat el seu temps amb tanta
profunditat
que
segueixen
interessant a
la gent d'avui. Perqu tot i que
expliquen

poques

passades,

poc

conegudes, els personatges que hi

surten sn vius (no s fcil escriure un personatge que sembli
viure) i tenen sentiments com els d'ahir, d'avui i de sempre.

Tothom ha escrit coses alguna vegada. A molta gent li encanta

escriure el que pensa a Facebook o a Twitter. Ens encanta que ens
llegeixin. Llegir, no tant. Potser llegir i escriure han perdut una
mica de la mgia que tenien al principi
Fa cinc mil anys que els humans saben escriure. Per durant
molt temps l'escriptura va ser alta tecnologia, s a dir, noms
cosa per a especialistes molt preparats.
Va ser fa uns tres mil anys, quan es va descobrir l'escriptura
senzilla, s a dir, l'alfabet, que qualsevol va poder escriure. B,
no va ser tan fcil, ja que la vida era molt dura en aquella poca i
la immensa majoria de la gent tenia multitud de coses a fer abans
que aprendre a llegir i escriure. Tampoc els era imprescindible
per viure. Per alguns ho van fer. I els primers que van escriure
amb un inters particular, per explicar el que pensaven, eren
grecs, fa uns dos mil sis-cents anys. Almenys era grega la
primera literatura que ens ha arribat fins avui 1.

Literatura s tot all que s'escriu amb la intenci que altres

gaudeixin llegint-ho, ja sigui per aprendre o per riure, per
emocionar-se o per passar l'estona agradablement. Per no tot el
que s'escriu acaba formant part de la Literatura. Els escrits que
acaben passant com a literatura els decideixen els lectors i el
1 En realitat, abans dels grecs, alguns savis egipcis i babilonis van
escriure pensaments primer. Per no sabem que fos una literatura per a la
lectura de tothom.
7

temps. Si passa el temps i un escrit segueix trobant gent que el

vulgui llegir, es pot dir que ja s literatura. Per la primera tria la
solen fer els editors, professionals del llibre que fan negoci
donant-los a conixer.
Antigament, el mateix impressor era qui llegia l'escrit que li
donava l'escriptor i qui l'acceptava o no. Si li agradava,
n'imprimia molts exemplars i sovint tamb feia de llibreter en la
seva mateixa impremta. La gent que anava a comprar llibres
sentia l'olor de la tinta fresca.
Amb el temps, aquestes feines es van complicar molt i es van
separar. Avui hi ha editors, impressors, distribudors i llibreters
per separat. I tamb estan els crtics, almenys des que hi ha
peridics, fa ms de tres-cents anys. Els crtics sn lectors
professionals, persones que han llegit tant i tenen el criteri tan
ben format que ens poden orientar per triar els millors llibres o
els que ens poden interessar ms segons els nostres gustos.
I fa ms de tres-cents anys que els crtics, que sovint es
barallen entre ells, cap no discuteix la importncia de Cervantes i
Shakespeare. Ells sn possiblement els escriptors que ms han
seguit reeditant-se al llarg dels segles. Ells, segons un crtic
d'avui, sn al centre del Cnon literari, s a dir, al cap de les
llistes de vendes de totes les poques des que van escriure.
I ens ve b dedicar-los aquest llibre que forma part de la
Biblioteca de l'Edat Moderna, precisament perqu ells estan al
8

mig d'aquesta edat de transici des de les poques antigues a la

modernitat que vivim ara. Ells protagonitzen el canvi.

PER QU CERVANTES I SHAKESPEARE?

Aquests dos escriptors solen ser considerats com els iniciadors
o els principals representants de les maneres modernes de veure
el mn i d'escriure'l. I curiosament tots dos van viure
aproximadament al mig de l'Edat Moderna.
L'Edat Moderna s una etiqueta que s'ha posat a un perode de
temps que no ens resulta especialment modern. De fet s un
perode de pas entre les poques antigues, de mentalitat cent per
cent religiosa, i l'autntica poca moderna (actual) en qu la
mentalitat s ms humanista que religiosa o, almenys, ambdues
coses juntes i amigues. En les poques antigues tothom buscava
la saviesa en els llibres de religi, especialment en la Bblia.
Entenc com a poques antigues el que solem anomenar Edat
Antiga i Edat Mitjana. En les poques modernes busquem la
saviesa en infinitat d'escrits de cientfics, de filsofs i d'escriptors
de tota mena (i tamb en els religiosos). Admetem que
modernament la saviesa s'ha complicat molt, per potser s molt
ms til que abans. Entenem per modernitat les poques
etiquetades amb els rtols d'Edat Moderna i Edat Contempornia.
Per com que en la vida i en la histria humana tot canvia a
9

poc a poc, els grans canvis (com aquest de l'Antiguitat a la

Modernitat) necessiten un temps llarg per produir-se. En realitat
el que anomenem Edat Moderna s una poca de trnsit en qu
algunes idees modernes estan presents des del principi, per en
qu moltes idees antigues es mantenen gaireb fins al final. De
fet, encara al segle XXI mantenim algunes deixalles de l'poca
antiga com ara l'astrologia, en la que hi creuen un bon nombre de
persones avui encara.
Cervantes i Shakespeare sn al bell mig. B, una mica ms cap
al principi. Si l'Edat Moderna pot situar-se entre els anys 1500 i
1800 (en nmeros rodons), Tant Cervantes com Shakespeare van
escriure les seves obres ms importants cap al 1600. Cervantes
era diset anys ms gran que Shakespeare, per curiosament, tots
dos van morir el mateix any i gaireb el mateix dia 2 de l'any 1616
i la diada de Sant Jordi n's testimoni.
Tots dos van viure el principi del segle XVII que acostuma a
anomenar-se el segle de la cincia. Va ser en aquell segle quan el
mn va quedar en gran part explorat; quan es va reconixer que
la Terra girava entorn del Sol; quan es van descobrir les lleis del
moviment dels cossos de la terra i del cel; quan va comenar
l'estudi cientfic del cos hum i del mn microscpic; quan les
ltimes bruixes van ser cremades i es va aprendre a no obrar per
2 Consta el 23 d'abril com a data de la mort de tots dos. Noms que a
Anglaterra seguien un calendari diferent en aquella poca i s possible que
hi hagi onze dies o ms de diferncia.
10

supersticions.
Cervantes

Shakespeare

van

viure

l'inici

d'aquests

descobriments, per la seva manera de pensar ja lligava ms amb

la d'homes moderns de mentalitat prctica que amb la d'antics
defensors de mgies, miracles i intervencions divines. Aix no
vol dir que no poguessin utilitzar la mgia o les meravelles en les
seves histries. Avui ho fan molts escriptors, i no cal anar a
cercar Harry Potter. Noms que els personatges que descriuen
sn de carn i ossos i actuen amb motius que avui dia ens podem
creure.
La prova que sn els escriptors ms universals s que gaireb
ning no pot dir que no ha sentit parlar mai de Don Quijote, en el
cas de Cervantes, o de Romeu i Julieta, Hamlet i Otelo, en el de
Shakespeare. No cal llegir-los, el seu so ens arriba. Ens arriben
resums i pardies (el Quixot ja el parodiaven l'any segent de
sortir la primera part del llibre, el 1606). La televisi i el cinema
han utilitzat manta vegada els seus personatges. Sn personatges
que serveixen com a tipus per a accions i persones que coneixem.
Sn arquetips, com diuen els cientfics socials. Una persona
excessivament idealista s un Quixot, una persona torturada s
un Hamlet, dos joves enamorats sn com Romeu i Julieta, i
aix...
Agafar un llibre d'un dels dos i encetar una lectura agradable
no s senzill. El llenguatge ha canviat en aquests ltims quatre11

cent anys. Hem de passar per sobre de moltes paraules que ja no

s'utilitzen, moltes perqu es refereixen a coses que ning no fa
servir (qu s una adarga3, per exemple!, paraula que surt al
principi del Quixot). En el cas de Shakespeare, curiosament, pot
ser ms fcil perqu segurament llegirem traduccions, i el
traductor ja haur garbellat el vocabulari per nosaltres. Els lectors
anglesos trobaran moltes paraules estranyes o bastant canviades
al que ells acostumen. Cervantes ens resulta ms difcil i ms
fcil alhora. Ms difcil perqu utilitza gran quantitat de paraules
i d'expressions que ens poden resultar rares i les llegim en el
castell del segle XVII, tot i que no s difcil acostumar-se a la
majoria d'expressions antigues4. Per per altra banda s ms fcil
perqu el castell del segle XVII, diuen els especialistes, estava
ms acabat que altres llenges europees com l'angls o
l'alemany que han evolucionat ms en aquests ltims segles. s a
dir, que si ens traslladessin al passat potser ens constaria menys
d'entendre'ns en castell que a un angls en el seu idioma
d'aquella poca.
Per no ens n'anem per les branques i parlem clar. Qu ens
donen aquests dos perqu els fem la pilota de manera tan
descarada? Segons diuen, l'un ens dna la novella moderna i
3 B, s un escut dels antics cavallers que algunes persones encara
guardaven en aquella poca com a record dels seus besavis. Igual que avui
encara es guarda a casa l'escopeta de caa atrotinada de l'avi
4 Agafar-li el tranquillo al llenguatge de Cervantes s com anar-se'n a
Menorca i acostumar-se a parlar mallorqu.
12

l'altre, el teatre modern. I aix qu vol dir? No s fcil d'explicar.

Perqu novelles i teatre s'havien escrit abans d'ells i es van
escriure desprs. Per s cert que les novelles escrites amb
anterioritat a Cervantes tenien un aire molt diferent al que avui
entenem per novelles. I el teatre, tamb. Molts escriptors
posteriors han confessat que llegir el Quixot els ha influt
profundament. I quant al teatre de Shakespeare, no hi ha any que
no se segueixi programant moltes de les seves obres en molts
teatres del mn. De fet hi ha companyies de teatre dedicades
noms a representa r-les.
En aquest llibre parlarem sobretot de Cervantes i de
Shakespeare i provarem d'animar el lector a llegir-los. Per
parlarem tamb del que s'escrivia abans i del que es va escriure
desprs, centrant-nos principalment en l'Edat Moderna. Els
llibres de literatura se solen organitzar per poques i moviments
literaris. Aquests moviments podrien considerar-se modes o
estils als que els escriptors s'hi apuntaven o al que els han
apuntat els crtics posteriors. s til agrupar les coses perqu no
corrin desfermades pel cap sense ordre ni concert. Per en
literatura no sempre s fcil, perqu la feina de l'escriptor s de
les ms barates i lliures que hi ha, sempre que es pugui menjar
mentrestant (que no s poca cosa). Depn bsicament d'una virtut
que no dna el diner: la imaginaci. I aix fa que cada escriptor
sigui, o pugui ser, tot un mn ell sol. S que hi ha escriptors que
13

fan el que han vist fer a altres abans, s a dir, escriuen d'una
manera semblant a altres i ho fan igual, millor o pitjor. Aquests
sn fcils d'encasellar dintre d'un retol: poden ser renaixentistes,
barrocs, neoclssics o romntics. Per els grans, els autntics
genis, s'escapen de les etiquetes o a vegades sn ells qui les
creen. Ens dedicarem a aquests per no embafar el lector, encara
que de vegades puguem esmentar algun altre escriptor de passada
o per comparar. I, no siguem estrets, molts escriptors poden ser
grans sense necessitat d'arribar a genis. Al cap i a la fi, qui pot
jutjar en coses humanes?

ABANS DEL SEGLE XVII

Primer de tot va ser el Vers. Perdoneu que comenci amb una
imitaci de la Bblia5, per venia molt a tomb. Perqu la
literatura va comenar parlada abans que escrita. O cantada,
millor dit. Tots els inicis de totes les civilitzacions han tingut els
seus poetes que explicaven les coses en vers. s a dir, seguint un
ritme o una rima, o totes dues coses. El ritme s una repetici en
les intensitats de la veu, una distribuci determinada dels accents
en la frase o de l'altura o allargament dels sons 6. Sempre m'ha
5 Al principi hi havia el Verb (diu la Bblia al comenament de
l'Evangeli de Joan, on Verb es refereix a Du que amb la seva Paraula
-Verb- va comenar la creaci del mn).
6 Hi ha llenges com l'rab o el grec antic, que tenen la musicalitat de les
canons.
14

impressionat aquest vers del poeta Rubn Daro pel seu ritme (no
pel que diu):
nclitas razas ubrrimas, sangre de Hispania fecunda
mireu de dir-lo en veu alta i se

us mostrar una sonoritat

especial. Potser per aix sempre l'he recordat, encara que no em

digui res concret. Rubn Dario (un poeta del segle XX) en
aquests versos imitava la manera de composar les seves histries
que tenia el ms antic poeta grec, Homer. Homer era un aede, un
canonaire professional que anava per ciutats i corts guerreres
cantant velles histries. El ritme i la rima eren les guies de la
memria quan llegir no s'havia imposat. En moltes poques de la
histria, quan una civilitzaci s'estava formant i encara
predominaven la feina del camp i els guerrers vagabunds, la
literatura era oral i la memria era la principal arma dels autors
(que encara no escriptors). Quan les ciutats comencen a ser
grans i els reis tenen palau i els senyors casa, l'escriptura passa a
ser imprescindible i es comencen a formar biblioteques. Els
autors comencen a escriure.
Aix va passar almenys dues vegades en la histria dels nostres
avantpassats.
La primera, a l'inici de la civilitzaci grega, quan, cap a l'any
750 abans de Crist, poetes com Homer recitaven (cantaven es
podria dir) poemes com la Ilada o l'Odissea. Desprs van venir
les cultures escrites dels grecs i dels romans. Per van acabar,
15

deu segles desprs, en la gran crisi econmica i poltica de

l'Imperi Rom i les descontrolades migracions dels pobles que
anomenaren brbars i que desordenaren Europa. Era com si la
civilitzaci hagus fet un petit pas enrere, cap a la Prehistria.
La segona vegada que hi va haver una literatura oral va ser
desprs d'aquesta crisi que acabem d'esmentar. A partir de l'any
400 la cultura romana va retrocedir i l'Imperi va patir greus
desordres i es va partir en dos. La cultura escrita es va reduir a
mnims durant uns segles i l'analfabetisme va crixer
enormement entre el 400 i el 1100. Els pobles brbars van tornar
a imposar una literatura oral de canons guerreres.
Per la cultura escrita havia vingut al mn per quedar-s'hi i un
mnim de persones cultes, sobretot monjos i crrecs eclesistics,
van recollir i salvar tots els llibres que van poder (o que els va
interessar) i grcies a aix el fil conductor amb l'esplendor del
mn antic no es va trencar. A partir de l'any 1100 tots els pobles
que havien estat movent-se i guerrejant sense ordre ni concert,
s'havien assentat i un mnim d'ordre ja regnava a Europa. La
cultura escrita va tornar amb fora.
La cultura escrita depn de les ciutats. Una cultura de petits
pobles agrcoles no necessita escriptura. La ciutat, s. Una ciutat
s un organisme complex on la gent pot fer infinitat de coses. I
on hi ha molta gent, hi ha pblic. Al principi, noms la gent rica i
ociosa pot escriure, entre altres coses perqu pot tenir l'educaci
16

necessria per fer-ho. Per amb el temps, la ciutat fa crixer tota

una classe de gent menys rica, per necessriament culta:
advocats, comerciants, funcionaris, metges, secretaris, els
senyors feudals mateixos, que s'han cansat de viure en un castell
al mig del no res i s'han vingut a la ciutat a viure en una casa
(palauet, ms aviat), a viure b i estar al dia de les coses que
passen. Perqu la ciutat s tamb on s'apleguen les notcies de tot
arreu.
Durant uns segles conviuen la literatura oral dels joglars que
canten per les places les aventures de guerrers antics o moderns,
com el Cid o el francs Roland, per unes monedes que li llena el
pblic, amb una literatura escrita que comena una altra vegada.
La veritat s que entorn de les corts d'alguns grans reis i en els
monestirs, on hi havia biblioteques i monjos amb cultura,
s'havien seguit escrivint llibres nous durant l'Edat Mitjana
(aquesta poca de crisi i recuperaci entre els anys 500 i 1400 7).
I en aquest segon comenament de la literatura es van donar
tics semblants als de la primera. El vers ajudava a recordar, la
can fixava la memria. Les primeres composicions van ser el
que s'anomenen canons de gesta, histries versificades sobre
les aventures, guerres i desgrcies d'herois famosos. Alguns del
7 Intento donar xifres rodones per facilitar la memoritzaci, per els
lmits de les edats o tenen nombres molt curiosos, o sn molt discutibles.
Els trnsits de les eres sn borrosos i llargs i, en aix, cent anys sn poca
cosa.
17

passat, com el francs Roland, cantat a La can de Roland o

l'alemany Sigfried, heroi de l'epopeia8 anomenada Els
Nibelungs; altres, morts recentment , com el castell Rodrigo
Daz (any 1099), conegut com El Cid a La can de Mio Cid.
Totes elles van acabar conservades per escrit, afortunadament.
Per aix les seguim coneixent avui i les podem llegir.
Per el vers, amb la seva musicalitat feta de ritme i de rima,
tenia ms virtuts que la d'afavorir la memria. Les repeticions, la
divisi en petites unitats, els versos o les estrofes (grups de
versos) semblen ordenar les idees i amplificar les sensacions i els
sentiments. I ja entre els grecs ms antics es va crear una poesia
lrica9 que, segons els versos que emprava, descrivia millor la
pena o l'alegria, l'ardor guerrer o la seducci amorosa. Els versos
grecs i romans combinaven les vocals que es pronunciaven altes
amb les baixes. Les noves llenges romniques sortides del llat
(itali, francs, castell, catal...) havien perdut aquestes
diferncies de to i s'havien de basar en la mesura (nombre de
sllabes), la rima (repeticions al final) i el ritme (distribuci dels
accents). Es van inventar nous versos i noves agrupacions de
versos que servien per a diferents finalitats segons la intenci i el
sentiment que es volgus expressar. Versos llargs per a idees
solemnes, versos curts per marcar ritmes rpids d'acci o cmics.
8 Un altre nom que es dna a la can de gesta.
9 Perqu es cantava amb lira, un instrument de set cordes com una arpa
petita.
18

La literatura en vers encara va tenir una vida llarga desprs del

renaixement de les ciutats. Durant molt temps encara es va
considerar que qui no tenia habilitat versificant no era un bon
escriptor. Es feien concursos de talent versificador. Encara
Cervantes i Shakespeare, al segle XVI, es van voler considerar
poetes versificadors abans de ser novellista i dramaturg
respectivament.
Per la capacitat de dir les coses amb elegncia per sense
artificis ni regles tan estrictes com les del vers, s'anava fent cam
entre les persones cultes de les ciutats. Ja en la Grcia antiga
havien existit els historiadors o els filsofs, que explicaven fets o
idees amb un llenguatge elegant per com: la prosa. Tot seguit,
sense ritmes innecessaris i sense lmits. I encara que la prosa se
seguia llegint en pblic, en reunions d'amics o en escoles, ja
entre els romans comenaren a fer-se llibres noms per llegir en
solitari encara que, al principi, era un costum rar. Ja entre els
romans i els grecs, des del principi de l'Imperi (l'poca de
Jesucrist), alguns escriptors explicaren histries d'amors i
aventures simplement per divertir i divertir-se. Com solien ser
persones nobles i ocioses, feien el manuscrit i el donaven a
copiar a empresaris que utilitzaven esclaus que sabien escriure.
Solien repartir les cpies entre amics i quan tenien xit, se'n
demanaven ms cpies i les futures generacions seguien
encarregant ms cpies. El llibre va ser una artesania fins a l'Edat
19

Moderna. La nostra lnia directa amb el passat ha deps de

generacions d'esclaus, copistes i monjos que estimaven el saber o
eren obligats a treballar.
B, tornem a les obres en prosa. Hi havia la histria (la gent
sempre ha tingut curiositat pels fets passats i per l'origen de les
coses), la filosofia (qu cal fer, qu cal creure, a on anirem a
parar?) i les histries inventades. Les primeres narracions que
podrem dir novelles tenen ben b dos mil anys. Als grecs antics
els agradaven les histries de joves enamorats que passaven mil
desgrcies i eren raptats per pirates abans de tornar-se a trobar al
final i ser felios.
Per en el renaixement de les ciutats, cap a l'any 1200, quan
van tornar a sortir llibres en prosa per entretenir, es van posar de
moda les histries de cavallers. I curiosament va fer furor la
histria d'un personatge que encara avui es discuteix si va existir
o no: el rei Arts (o Artur). Personatge suposat dels segles foscos
d'Anglaterra, potser el segle V o el VI o el VII, quan se sap poc
de concret sobre el que va passar all, a Anglaterra, i la
imaginaci podia crrer lliurement. I curiosament va ser

un

escriptor francs qui va inaugurar aquesta moda literria que

desprs s'ha conegut com a novella de cavalleries i que tindr
molt a veure amb el nostre Cervantes (un dels herois d'aquest
llibre).
Les novelles de cavalleries eren narracions de ficci molt
20

fictcia, molt fantstica, on els personatges eren desmesurats i on

es produen meravelles. Els cavallers que acompanyaven al rei
Arts a posar ordre en aquell mn tan catic, eren infinitament
valents, exageradament forts i no es cansaven gaireb mai. Per
podien caure venuts per encanteris mgics o deprimits pel
menyspreu de les seves dames estimades. s el que demanava un
pblic de senyors avorrits ja sense guerres per lliurar o de
burgesos vids d'aventures i emocions. Segles desprs, Alonso
Quijano, el personatge de Cervantes es tornar boig llegint
aquestes novelles i decidir convertir-se en Don Quixot.
Les novelles de cavalleries estaven escrites en prosa i aix
indica que eren per ser llegides ms que recitades. Podien llegirse en pblic, en festes o reunions, per comenaven a existir
lectors solitaris i silenciosos que gaudien d'estones de
tranquillitat a casa seva enmig de la bullcia de les ciutats. Les
biblioteques dels monestirs i les catedrals van deixar de ser les
niques i van comenar a formar-se biblioteques particulars de
senyors feudals o comerciants rics que podien pagar la cpia
privada i l'enquadernaci, autntics articles de luxe.
Els estudiants es feien copiar els llibres d'estudi per captols i
es deixaven els quadernets els uns als altres. L'arribada del paper
a occident va abaratir l'estudi, ja que el pergam, fet de pell
d'ovella, era molt car. Els rabs espanyols, van portar la tcnica
de fabricar paper dels seus contactes orientals amb la Xina.
21

Corria l'any 1150. I per aquella poca

ja hi havia un estudi general a Pars, el
germen de les modernes universitats. A
partir del segle XIII (del 1200 en)
van comenar a fundar-se universitats
en les ciutats europees. Abans estudiava noms la gent d'esglsia,
ara (any 1200) hi havia gent de les ciutats amb necessitat de
saber. I quan hi ha pblic disposat a pagar per una cosa, es crea
rpidament un mercat, i aix eren les universitats, comunitats on
s'aplegaven els que ensenyaven i els que volien aprendre, a canvi
d'uns diners.
I dic aix de les universitats perqu en elles es crea un caldo de
cultiu d'escriptors i de comer de llibres. Repetim que es fomenta
a partir de elles la cpia de textos, de moment inevitablement a
m, per ara i hi ha un nou incentiu per a les invencions. Com ja
feien els xinesos es comencen a imprimir pgines de text o
dibuixos amb planxes de fusta tallada, per la invenci de la
impremta de tipus mbils havia d'arribar tard o d'hora en una
Europa de mltiples pasos i innombrables centres d'estudi que es
fan la competncia. Tres-cents anys passen entre la introducci
del paper (1150) a occident i la invenci de la impremta d'en
Gutenberg (1450) que va possibilitar, per primera vegada, els
llibres barats (noms relativament barats, al principi).
No ens hem desviat del tema de la literatura. Antigament, la
22

composici i la invenci en paraules s'anomenava poesia, de

poiesis, paraula grega que vindria a significar creaci. I va
passar a denominar-se literatura a mesura que es feia
inseparable de la lletra escrita (en llat litera). I sobretot
desprs que la impremta fes assequible a tothom la lectura.
Ja s mrit que les obres anteriors a la impremta s'hagin
conservat. Possiblement moltes de dolentes i no tan dolentes
s'han perdut per sempre, per demostra la gran importncia que
la humanitat ha donat sempre a la lletra escrita i l'ha considerada
sempre un b que valia l'esfor i el preu. Al segle XII s'havia
venut un llibre per un camp de vinyes. Fins i tot avui, editar
llibres s un dels negocis pitjors per guanyar diners, per que
ms gent est disposada a afrontar. Tot i que lamentem que a la
gent no li agrada llegir, el llibre segueix essent un objecte
fascinant i cobejat (una capsa de sorpreses, vaja).
I aix era tamb a l'Edat Mitjana. Les epopeies i les canons
d'amor, per cantar, es passaven a lletra. Els llibres de cavalleries
es copiaven i s'editaven en pergam amb tapes de luxe, i amb la
impremta es van tornar a editar en formats ms barats. La poesia
d'emocions (amor, tristor, festa, etc.), tamb anomenada lrica, no
va perdre mai adeptes. Els italians van practicar el relat curt en
prosa que ells anomenaven novella, que volia dir novetat, per
distingir-lo de les histries conegudes sobre Artur, el Cid, la
guerra de Troia o el rei grec Alexandre el Gran. I ens aturem en
23

aquesta novetat d'histries inventades o novelles, perqu el

nom va quedar i perqu constitueix la part ms important de la
literatura que ha arribat al dia d'avui i en la que est implicat el
nostre Cervantes.
s curis que essent la manera ms fcil d'explicar les coses,
trigus tant d'arrelar en el mn, la novella. En l'Antiguitat hem
vist que se'n feien, per poques. De fet, en l'Antiguitat hi havia
molt poc costum de lectura silenciosa. Hi havia poques ciutats
grans amb suficient gent ociosa. La majoria de la poblaci eren
esclaus i la gent culta estava ms per la poesia i la filosofia o la
histria que per aquestes historietes d'amants i amors
perseguits, que es consideraven ms prpies de damiselles.
Recordem que la histria cultural de la Antiguitat va anar al
fracs almenys al nostre cant d'Europa durant uns segles. Per
al final de l'Edat Mitjana, la civilitzaci i les ciutats havien
arribat per quedar-s'hi. I en un mn on hi havia molt pocs esclaus
i tothom podia (en teoria) forjar-se un futur ms profits, la
lectura no podia sin anar en augment. Per aix la novella va
tornar a comenar a finals de l'poca medieval i no va parar de
crixer en importncia per, en l'entremig que va representar
l'Edat Moderna, es va transformar. De qu a qu?
L'any 1200 uns quants senyors feudals ociosos (i alguns
mercaders i professionals rics) llegien novelles sobre cavallers o
histries de reis del passat ben enquadernades i copiades a m
24

que els havien costat una picossada. L'any 1800, les criades dels
senyors importants de Londres llegien en les seves estones
lliures, novelles que explicaven la vida, amor i problemes de
noies com elles que vivien en la seva poca i els passaven coses
que b podrien passar-los a elles.
El senyor de 1200 s'emocionava veient com el cavaller antic
actuava com s'esperava d'ell, amb valor i generositat sense lmits,
acceptant sacrificis i jugant-se la vida per defensar els febles.
L'heroi de la seva novella no era una persona, sin un
personatge com fet de pedra que havia de respondre amb totes les
virtuts que s'esperaven del bon cavaller. Tots els cavallers de totes
les novelles responien igual, variaven les aventures i les
situacions mgiques que se'ls feia viure, o els monstres amb qu
se'ls enfrontava. Els cavallers no eren persones, eren arquetips
(que vol dir model originari de persona). Per la novella de la
criada de 1800 tractava de personatges amb vocaci de ser
persones reals, amb virtuts i defectes reals, patint penes corrents
amb les que el lector es podia identificar. De fet, el que va
canviar va ser el pblic entre 1200 i 1800. En aquest perode va
crixer el pblic i es va fer ms divers i culte10.
Des de 1200 el que va canviar va ser la quantitat de persones
que estaven en contacte, perqu vivien en la mateixa ciutat o
10 No ens estranyi que la criada de 1800 tingus una visi del seu mn
ms completa i autntica que el senyor de 1200 del seu; les comunicacions
s'havien multiplicat tamb: diaris, correu, transports...
25

perqu es viatjava ms i ms lluny. La rapidesa creixent amb qu

circulaven les notcies. La curiositat amb qu persones de
diferents classes les rebien. La major presncia de missatges
escrits al carrer, en els camins. I, des de 1450, amb l'invent de la
impremta, tot aix es va accelerar encara ms. Per a la lentitud
prpia de l'poca, la impremta va ser un invent que es va
propagar molt rpid. Va ser un aven comparable al dels
ordinadors i internet avui dia. No solament s'imprimien llibres,
sin fulls de propaganda poltica o religiosa, imatges religioses o
caricatures de personatges, auques que explicaven els cecs, cartes
per jugar, mapes... I la gent, pobra o rica, tenia curiositat per tota
cosa impresa que poguessin veure.
En aquest ambient va crixer Cervantes, que segons ell mateix
explica, de petit llegia tot paper que trobava pel carrer.
Shakespeare, com Cervantes, tamb sabia llegir des de petit,
tot i que, com aquest, no tenim notcia que hagus fet estudis
importants. Sens dubte tots dos van anar a alguna escola del seu
poble, ja que els nens de ciutat (gran o petita) tenien a prop algun
mestre que ensenys per unes monedes.
Anant a Shakespeare, hem de tocar una mica el teatre. En el
renaixement de les ciutats, el teatre va tornar per la via de la
religi, igual que havia nascut dos mil anys abans entre els grecs.
Si el teatre grec va comenar com una representaci de misteris
religiosos dels dus, el teatre medieval va renixer per la
26

representaci d'escenes de la vida de Crist o dels profetes de la

Bblia a les esglsies i les catedrals. Els mateixos rectors de
parrquia actuaven i buscaven actors entre els fidels, mol sovint
nens i joves, que podien fer tamb el paper de dones (la Verge,
per exemple), perqu tenien una veu prima. No a tot arreu, per
s, per exemple, a l'Anglaterra de Shakespeare, encara al segle
XVII,

les

prohibit

dones

tenien

actuar

en

representacions.
s obvi que el teatre s
una activitat que t un
inters propi, ms enll dels
usos religiosos que se li
poguessin

donar

al

comenament. Ja al

segle

XV surten escriptors que fan

les seves prpies versions de
les histries sagrades, per que tamb s'atreveixen amb altres
histries serioses o cmiques. Al segle XVI, a Itlia, Espanya i
Anglaterra comencen a haver espais fora de les esglsies dedicats
a representar. I autors com l'itali Pietro Aretino, o l'espanyol
Lope de Rueda van aconseguir fer popular aquell entreteniment
que aviat es va convertir en cultura escrita igual que les poesies.
Els teatres solien ser espais mig coberts mig a l'aire lliure,
27

aprofitant a vegades els patis interiors de les cases on s'hi

muntava un petit escenari. El pblic pobre anava a descobert i
s'estava dret. Els senyors i ms rics, llogaven porxats i cadira.
Un

dels

elements

que

ms

va

afavorir

el

progrs de la
narrativa
(novelles)

del teatre, va ser la gran ampliaci de

temes. En els segles de l'edat moderna (XVI, XVII i XVIII) el
mn es va obrir com un llibre. Comenant pels viatges de Marco
Polo, cap al 1300, a la Xina i l'Extrem Orient (amb alguns altres
exploradors que el van precedir) fins a la volta al mn de
Magallanes, entorn del 1520, la visi del mn que tenem aqu es
va eixamplar moltssim. Noves terres, nous mars, nous animals i
plantes, nous paisatges, nous aliments, nova gent i nous pobles,
noves creences... Llocs dels que no parlava la Bblia. Els
coneixia Jesucrist? Si era Fill de Du ho havia de saber... Per no
en deia res. Aleshores, la Bblia no ho explicava tot i era
inevitable que l'sser hum hagus d'investigar pel seu compte.
Aix canviava la manera de veure les coses i d'explicar-les. I si
ho sabem, s pels escriptors.
28

En aquest llibre no parlem de tots els escriptors. No vol ser un

llibre de literatura exhaustiu ni aproximatiu. Bsicament vol ser
un llibre sobre la feina d'escriure i de llegir amb dos grans
protagonistes com a exemple. Per no podem estalviar-nos
alguns personatges secundaris de gran importncia que ja en la
seva poca van ser molt influents. I ens entretindrem noms en
un d'ells que precisament no va escriure ni novella ni teatre, que
va inventar un gnere nou ell sol i que, d'una manera o altre va
influir en tots els altres, ens referim al francs Montaigne.

MONTAIGNE
Tot i que s conegut per aquest nom, no es deia aix, per en
aquella poca, als nobles i petits nobles (aix s el que era) 11 se'ls
solia donar el sobrenom del lloc d'on eren senyors. Va nixer en
el castell de Sant Michel de Montaigne, en ell va morir i en ell va
escriure. Hi tenia una torre on ning no el molestava.
Va tenir preceptor (mestre particular) de petit 12 i el van fer
estudiar lleis de ms gran. Va conixer escriptors, filsofs i
poetes del seu temps (la meitat del segle XVI) i va tenir alguns
crrecs poltics a l'ajuntament de Bordeus on es va veure implicat
11 B, els pares eren comerciants de vins de Bordeus i amb el castell de
Montaigne van comprar un petit ttol de noblesa. A Frana, fer nobles era
una de les maneres que tenia el rei de fer diners.
12 Que tenia instruccions de parlar-li en llat, llengua que va dominar
abans que el francs.
29

en les discussions i lluites de la seva

poca on la religi i la poltica es
barrejaven en gran manera. El rei de
Frana, que era catlic, tenia un
possible successor protestant i aix
era un problema perqu molta part de
la noblesa no l'acceptava. En fi, les guerres de religi van marcar
la vida poltica de Frana en aquell segle. Hi havia catlics que
no podien suportar protestants en el territori i els protestants no
es resignaven a amagar-se de la vista d'aquests catlics i volien
fer valdre les seves opinions. Per Montaigne que era home
prudent, es va retirar de la poltica i es va tancar a escriure. No
s'hi volia jugar la vida. Tampoc no era gens fantic. Simplement
un home prctic i curis.
Als trenta-vuit anys es retir a viure de renda en la seva torre i
a escriure la seva obra principal, els Assaigs, amb un argument
completament nou: ell mateix, els seus pensaments. Sn tres
volums plens d'opinions prpies sobre totes les coses que li
criden l'atenci. Montaigne va inaugurar la mirada prpia, el
punt de vista personal com a gnere literari. Si tu, lector, ets
capa d'escriure unes pgines ben escrites i clares, que es
llegeixin amb gust, sobre la teva visi de les escoles, de l'esport,
de la marxa del mn o sobre qualsevol cosa que et sigui d'inters
i aconsegueixes que te la publiquin, sers un deixeble de
30

Montaigne. Haurs escrit el que avui, i des d'ell, anomenem

assaig.
Era un gran lector i tenia una bona biblioteca prpia. Llegia en
llat tan b com en el seu francs natal. Unes lectures el portaven
a altres i entre unes i altres, composava una opini prpia
arrodonint-la amb el seu sentit com. Aix composava una
saviesa prpia que va decidir posar per escrit perqu els seus el
coneguessin quan ja no hi fos. Aix s el que diu noms
comenar.
Possiblement, si visqus avui, Montaigne seria periodista,
opinador, columnista o blocaire. D'aquelles persones que fan un
art del fet d'explicar com veuen el mn. Que no sn especialistes
en res, per saben opinar de tot amb seny i sense pedanteria, s a
dir, sense fer-se els importants a base de mostrar les coses que
saben. Tot el que saben ho han llegit, ho han sentit i ho han
sotms a la prpia lgica i a la prova de la seva experincia. No
es creuen res pel simple fet que es digui molt. Aix s lgic? es
pregunten. I busquen respostes que els satisfacin en altres llibres
o en opinions d'experts.
Montaigne parla sobre la manera de ser de les persones, sobre
els vicis i les virtuts, sobre la vida i l'educaci dels fills, sobre la
felicitat i la mort, sobre els descobriments geogrfics i els homes
d'altres terres, sobre els savis, antics i els moderns, sobre els
cotxes i els correus... Coses sobre les que podem seguir parlant
31

avui.
L'inters que pot tenir Montaigne per a nosaltres s ser el
model ms pur de persona sensata, cultivada i equilibrada que el
Renaixement ens dna. El Renaixement s el nom que donem a
l'poca que, precisament amb ell, tocava a la seva fi. Representa
el tipus d'home que el progrs europeu va fer possible entre els
anys 1300 i 1600. Un home que, essent religis en el seu interior,
no necessitava la religi ni les Escriptures per explicar-se el mn.
Un home que aprofitava tot el que els antics li havien donat:
coneixia els principals llibres dels grecs, dels romans i de la
Bblia. Estava atent als descobriments i progressos que s'estaven
fent en la seva poca: els descobriments geogrfics, el
coneixement de noves races humanes i nous costums, els nous
estudis sobre el cos hum, tot just una mica ms complets que els
dels antics... No era cientfic, no era humanista en el sentit
d'estudis dels antics, no era un poltic comproms ni un religis
responsable. Era un home independent. Aix s el que es proposa
i aix s el que ens diu, literalment. Passa revista a les coses que
es diuen i que s'han dit i les sotmet a la seva prpia crtica. I ens
confessa, honradament, el que no sap o el que creu que no es pot
saber.
I en els tres volums dels seus Assaigs dna una visi tan
completa de totes les coses que afectaven a la gent en la seva
poca, i sense moralismes religiosos, que va ser de seguida molt
32

llegit. Va publicar dos volums en vida el 1580 i va estar

treballant en el tercer els ltims anys. Una amiga seva va fer
publicar l'obra completa tres anys desprs de la seva mort (1595).
Moltes persones importants el van llegir en el seu temps i
desprs. Shakespeare entre ells. I sabem que va influir en el
pensament de filsofs, poltics i fins i tot reis.
Pot considerar-se un resum d'home renaixentista en un moment
que el Renaixement tocava retirada. Havien estat uns dos segles
de gran llibertat de pensament i d'estudi, de 1350 a 1550. Dos
segles que havien donat molt de fruit, sobretot la recuperaci de
tota la saviesa antiga i l'inici de nous estudis sobre el mn i el cos
hum. Per que havien provocat discussions, controvrsies i
guerres. Tanta llibertat de pensament havia provocat divisions en
el cristianisme (la Reforma protestant), revoltes de pagesos,
divisions en els pasos, guerres religioses... I de retruc, la reacci
de religiosos, reis, papes i nobles. A l'poca d'en Montaigne i la
immediatament posterior, entre 1550 i 1650 tot aix va portar les
guerres de religi a Frana; la repressi de la Inquisici i la
prohibici de multitud de llibres a Itlia, Espanya i als seus
territoris; les guerres entre Espanya i Holanda; infinites divisions
religioses a Anglaterra (relativament ben solucionades, cosa que
va permetre escriure a Shakespeare); la Guerra dels Trenta Anys a
Alemanya i a tota Europa, de fet... Montaigne va viure les
primeres (les guerres de religi a Frana) que van produir
33

matances esgarrifoses, com les de la Nit de Sant Bartomeu que

va comenar una setmana de catlics matant protestants (uns vuit
mil a tot Frana), tot i que en Montaigne va saber evitar-les.
La nova cincia que va comenar al segle XVII i que va
permetre descobrir les principals lleis de la natura es basa en
ments obertes com la de Montaigne. De fet, un dels iniciadors de
l'esperit cientfic modern, el tamb francs Ren Descartes,
coincidia totalment en una cosa (cinquanta anys desprs) amb
Montaigne: l'ensenyament que es donava a la majoria d'escoles
de la seva poca era una completa prdua de temps. Descartes
diu que desprs del seu primer aprenentatge escolar:
...em trobava entrebancat per tants dubtes i errors que em
semblava que no n'havia tret cap profit, de procurar instruir-me,
fora d'haver descobert cada vegada ms la meva ignorncia. I aix
que estava en una de les escoles ms famoses d'Europa, on pensava
que hi devia haver homes savis, si s que n'existien en algun lloc de
la terra.

Descartes es refereix al collegi reial Henry IV dels jesutes.

Montaigne, cinquanta anys abans deia:
[Els mestres] no deixen de cridar-nos a l'orella, com si vesessin
aigua en un embut, i la nostra feina es limita a repetir el que ens
han dit. (...) Noms ens esforcem a omplir la memria, i deixem
l'enteniment i la conscincia buits. (...) De qu ens serveix tenir el
ventre ple d'aliment si no el digerim, si no es transforma en
34

nosaltres,si no ens augmenta ni ens enforteix?

Tots dos, amb cinquanta anys de diferncia, es queixen que

l'ensenyament que es donava (anomenat escolstic) era
memorstic i repetitiu i no fomentava ni la llibertat de pensar ni
la curiositat pel mn. En Montaigne proposava:
Els nostres mestres haurien de jutjar noms el progrs que ha fet
un alumne d'acord amb el testimoni de la seva vida, no noms pel
que ha memoritzat. Deixeu que el jove examini i passi pel garbell
tot el que llegeix i no accepti res per la simple confiana, fe o
autoritat. Se li han de presentar les ms diverses opinions. Si s
capa, sabr escollir; si no, quedar dubts. Qui segueix un altre
no segueix res, no troba res ni tan sols busca res.

Al final, Montaigne va aprendre personalment a base de

lectures i, en la dcada de 1580 s'havia convertit en un escriptor
amb un estil propi i moltes coses per ensenyar. Cinquanta anys
desprs, Descartes, que a ms possea un bon bagatge matemtic
i ms lectures cientfiques aparegudes en aquells anys, va
exposar una manera com la Humanitat podia progressar en
l'estudi del mn, el Discurs del Mtode. De fet, Descartes
proposa per descobrir el mn un mtode semblant al que es
proposava Montaigne a s mateix per descobrir-se a s mateix.
Montaigne volia conixer Montaigne i deixar-lo escrit amb totes
les seves manies i els seus acudits. Descartes, ms ambicis,
volia conixer tot el mn amb un mtode analtic i sincer (crtic)
35

que no deixs res a fora.

Montaigne era l'home preparat per a una nova poca, per que
encara no la va conixer. Descartes va posar els primers totxos de
la nova poca (la nostra). Cervantes i Shakespeare van viure
entre tots dos. El llegissin o no (Shakespeare sembla que ho va
fer), tots dos sn fills espirituals de Montaigne, per cadasc va
tenir el seu mn, cadasc va viure les lletres a la seva manera i
cadasc va influir en el futur de la literatura i en nosaltres
mateixos de manera diferent. Vegem-ho.

CERVANTES I EL SEU MN
S, perqu Cervantes era espanyol del centre d'Espanya, i
Espanya era tot un mn. Entenguem-nos, era el mateix mn
europeu que Frana, per les diferncies entre un pas i l'altre
eren molt marcades. En vida de Cervantes, Espanya podia
semblar el pas ms fort d'Europa, el ms gran perqu tenia tot un
imperi, aqu i a les Amriques. Tenia avantatges com la frria
unitat religiosa que li estalviava guerres internes. Per tenia
febleses que tot just comenaven a veure's. Primer de tot la
pobresa general. Pobresa del poble. Injustcies i racisme (els
jueus havien estat expulsats del pas cent anys abans, els
morescos ho serien en vida de Cervantes).
Tot i que explotaven la riquesa d'Amrica, els reis d'Espanya
36

estaven ficats en tants assumptes, sobretot bllics, que els diners

arribaven i sortien de seguida per pagar les guerres. Cervantes ho
va viure intensament, tot aix.
De famlia relativament pobra, de les que van fent per no es
poden distreure si volen sobreviure, es va buscar la vida i va ser
soldat, espia, recaptador d'impostos, autor teatral i, al final,
simplement escriptor. Va tenir diners, va tenir deutes, va anar a la
guerra, va anar a la pres, en va sortir, es va refer... En fi, en la
Espanya d'aquella poca aix era anar fent.
El pare era un barber de poble (una barreja de barber, dentista,
traumatleg i infermer, que avui ja no s'estila). Segurament va
anar a escola i va aprendre a llegir, escriure i una mica de
nmeros. Ell mateix ens dir que la lectura el va fascinar i que
llegia tots els papers que trobava al terra. Recordem que
s'imprimien molts fulls barats sobre qualsevol cosa, ja fossin
oracions, canons, rondalles, dibuixos satrics, crtiques a
personatges... Molts devien acabar per terra.
No

sabem

que

fes

estudis universitaris, per

com que li agradava la
poesia i la literatura en
general,
conixer
mestres
37

va

fer

escriptors

per
i

d'escriptura

(potica, retrica, gramtica que es deia en aquella poca). Feia

les seves tentines potiques i li demanaven versos per a algunes
ocasions. Per s'havia de buscar la vida i sabem que va acabar a
Itlia (la meitat de la qual estava sota el domini espanyol) com a
servidor d'un cardenal. I all, com a jove que era, el va temptar el
fer-se soldat. I va acabar en la guerra ms grossa que hi va haver:
la dels cristians i els musulmans turcs, els principals enemics de
l'poca. Embarcat, es va veure en la major batalla naval que
vieron los siglos pasados, presentes ni esperan ver los
venideros, com diria ell molts anys desprs rememorant la
batalla de Lepant (a Grcia). s obvi que no es podia ni imaginar
les dues guerres mundials del segle XX, per a nosaltres tamb
ens costaria imaginar-nos enmig d'uns cinc-cents vaixells de
fusta amb la vista coberta de veles i enemics, trets de can sonant
pel davant i pel darrere, estelles de fusta que saltaven ulls,

38

ganivetades a tort i a dret, fum i soroll indescriptibles... Enmig de

tot aix ell estava amb febre i li van dir que si es volia quedar a
la bodega, que no estava per lluitar. Per el seu amor propi no li
ho va permetre i va pujar a la brega i va donar ganivetades com
el que ms. I va rebre tres trets d'arcabs. Va sobreviure i noms
va perdre la mobilitat del bra esquerre. Lluitant per la
cristiandat i el rei d'Espanya, cosa que va portar amb orgull tota
la vida. I no sols aix, sin que va seguir participant en
campanyes, encara que no tan perilloses, tres anys ms.
En fi, quatre anys servint al rei ja eren mrits suficients per
tornar a Espanya i demanar un ofici ms tranquil (en aquella
poca no es feien oposicions a funcionari, els oficis o les
mercs, es demanaven i s'obtenien segons els padrins i els
mrits, per aquest ordre). Per en el viatge, el seu vaixell va ser
assaltat i capturat per pirates moros, del nord d'frica. Cinc anys
ms de presoner.
A aquestes altures me n'adono que estic explicant la vida de
Cervantes, cosa que no pretenia fer. Altres llibres l'expliquen
millor i amb tot el detall necessari. A mi noms m'interessa fer
entendre la seva importncia com a escriptor. Hi ha qui diu que
l'escriptor ha de tenir moltes experincies en la vida per tenir
coses a explicar. A aquestes altures ja hem vist que en tenia i de
bones. Per encara li'n faltaven.
Cinc anys presoner a la ciutat porturia d'Alger donen per
39

molt. Sobre tot si fas quatre intents de fuga, t'enxampen en tots

(per culpa d'un o altre) i, a sobre, tu, noblement carregues amb la
responsabilitat davant l'amo que et t capturat. Per qu no el van
matar no s del tot fcil d'explicar i us remeto a qualsevol de les
seves biografies. El fet s que devia ser un tipus honest i amb
temperament i aix li ho devien reconixer i admirar fins i tot els
enemics.
Al final entre la famlia i uns frares que es dedicaven a rescatar
captius, van pagar el que en demanaven pel seu rescat i va poder
tornar a casa de la famlia a Alcal d'Henares (avui provncia de
Madrid). I a comenar una altra vida. Primer a cercar alguna
merc del rei, un crrec, una governaci... Al cap i a la fi era un
heroi de guerra. Per que el rei o els funcionaris et fessin cas era
difcil. Encara van aprofitar el seu coneixement del nord d'frica
per fer-lo fer una missi (no sabem si d'espia o ambaixador) que
ha quedat secreta. Va ser acabar-la i tornar a buscar feina.
En fi no ens entretindrem amb tota la seva vida. El teatre, ja li
havia cridat l'atenci de petit. A Sevilla, on tenia un avi, havia
vist els escenaris que es comenaven a muntar sobre quatre
fustes i una lona de decorat i que portava en Lope de Rueda, un
dels precursors del teatre espanyol. Quan vint anys desprs
(passada la guerra i el captiveri) va tornar al centre (Alcal,
Madrid, Valladolid, car el rei no tenia encara una capital fixa), ja
hi havia empresaris que demanaven obres i s'hi va apuntar. I com
40

que el pblic volia sempre coses diferents, es demanava molt

teatre i va poder vendre unes quantes obres algunes de les quals
es van estrenar
amb

un

xit

(com

cert
a

mnim no l'hi
van xiular, ens
diu). Als anys
de 1580 ja ho
tenia clar, seria autor de teatre... Per mentrestant s'havia casat i
tenia famlia i el teatre no devia donar prou, perqu se'n va anar a
Sevilla (en aquella poca moltes famlies es mantenien de lluny)
a treballar com a recaptador i administrador per a les guerres del
rei. Concretament per aprovisionar un estol de vaixells que
s'estava preparant per envair Anglaterra i treure d'all una reina
que segons el rei d'Espanya era una descreguda protestant i una
assassina. Es va dir Armada Invencible i va acabar venuda, per
a Cervantes li va donar uns deu anys de feina d'anar per pobles
recaptant diners i recursos, barallant-se amb pagesos i frares que
no volien pagar, portant comptes i guardant diners... i un munt de
coses que sens dubte no li venien de gust per que no tenia ms
remei que fer. I a sobre anant a la pres un parell de vegades per
malentesos amb els administradors del rei per qesti dels
comptes que portava. En fi, la feina aquella no se li posava b.

41

De tota manera va aconseguir tornar a Madrid amb alguns

diners guanyats (a part dels que havia anat enviant a la famlia),
va voler dedicar-se un altre cop al teatre, per... En la seva
absncia havia aparegut un competidor imbatible, un jove que
escrivia el vers millor i ms rpid que ell i li va aixafar l'invent.
Ell mateix ho diu:
"Inmediatamente entr a dominar el teatro el monstruo de
naturaleza, el gran Lope de Vega, y se alz con la monarqua
cmica, y avasall y puso debajo de su jurisdiccin a todos los
farsantes, llenando el mundo de comedias propias, felices y bien
razonadas".

En Lope de Vega era un fenomen. Escrivia obres en vers en

una setmana, i fins i tot en un dia:
ms de ciento en horas veinticuatro
pasaron de las musas al teatro.

diu. s a dir, que ms de cent obres les va fer en vint-i-quatre

hores cada una. Potser era una fatxenderia. Se li'n coneixen unes
quatre-centes. I tot i que les d'en
Cervantes eren bones (Los baos de
Argel,

La

Numancia,

Pedro

de

Urdemalas...)s i encara se'n representa

alguna avui dia, les de Lope no han
deixat mai els teatres des d'aleshores.

42

Perqu el

teatre s'escrivia en vers. Almenys les obres

importants, no els entremesos que eren petites peces que

omplien els entreactes. El vers donava presncia i solemnitat als
personatges i ajudava a recordar el text.
Segurament

els

espectadors

sortien

recitant algunes estrofes que els havien

impressionat. El ritme i la mesura del vers
podien canviar segons l'acceleraci o
comicitat de l'escena. En fi, el vers va ser
un hbit que, al menys a Espanya, va
durar en el teatre fins al segle XIX (i al
XX encara s'han escrit peces en vers).
A ms el vers contenia el prestigi que tenia la poesia en aquella
poca. De fet els escriptors de teatre eren poetes. Al segle XVII,
quan es parlava d'autor, s'entenia el director d'escena, no com
avui, que autor significa escriptor. I la poesia era un art amb
unes regles molt estrictes que noms de tant en tant feia troballes
autnticament valuoses. Fins i tot els grans poetes, com Santa
Teresa de Jess, Fray Lus de Len o Quevedo, sols van
aconseguir comptats fragments d'aquells que podem dir-ne
memorables, que sn aquells que tothom sap i recita, encara
quatre-cents anys desprs. I en el teatre de l'poca de Cervantes,
Lope va ser el poeta indiscutit. Els ritmes i les rimes li sortien
amb facilitat. A part de la gran habilitat que tenia per presentar la
43

intriga, desenvolupar-la i dosificar l'emoci i l'acci. De fet va

ser ell qui va fer el llibre sobre l'Art de fer comdies que
coneixien tots els qui tenien ambici de dedicar-se al teatre.
I Cervantes tenia ambici. Volia ser bo, dels millors, i en el
teatre ja no podia. Per podia provar altres coses, encara que no
donessin diner tan immediat.
De fet ja havia provat fortuna amb una novella en 1585, vint
anys abans que sorts el Quixot. Per sembla que no va acabar de
quedar-hi content, tot i que es va vendre i li va donar certa fama
fins i tot a Frana. La Galatea era una novella de les que
s'anomenaven pastorals i que tracten de pastors que sn poetes o
poetes que sn pastors i mentre el bestiar s'entret pasturant, ells
es dediquen a parlar, cantar i queixar-se d'amors.
Ja hem dit que en aquell temps s'identificava escriptor-artista
amb poeta. Ser escriptor era, principalment, escriure en vers. La
novella tenia poc prestigi i s'usava per a coses molt concretes,
no tenia la varietat i el valor que se li dna avui dia (i de la qual
cosa Cervantes acab essent un dels responsables).
Hi havia les novelles de cavalleries, molt fantstiques i
mgiques, excepte alguna de fora realista com la catalana
Tirant lo Blanc, del valenci Joanot Martorell, que ja tenia
segle i mig quan Cervantes escrivia. Ell mateix l'elogiar perqu
...por su estilo es este el mejor libro del mundo: aqu comen los
44

caballeros, y duermen y mueren en sus camas, y hacen testamento

antes de su muerte, con otras cosas de que todos los dems libros
de este gnero carecen.

Les novelles pastorals eren una repesca que els humanistes

van fer d'un tipus d'antics poemes grecs i romans que
s'anomenaven buclics i que tractaven de pastors que eren
alhora poetes i cantaven canons a les seves estimades i discutien
d'amors. Jo crec que l'esperit pastoral dels humanistes del
Renaixement era molt semblant al dels hippies dels anys setanta
del segle XX. La gent culta imaginava que la vida ms simple del
camp era ms natural i bona, perqu s'estava en contacte amb la
natura, es flairava l'olor de les plantes i les flors, es contemplaven
les estrelles i se sentia el pas del temps i les estacions directament
sobre el cos. Cervantes hi tenia certa afici a aquesta mena
d'imaginacions. Tot i que era capa de veure la realitat i riure-se'n
com fa en una novelleta on posa dos gossos a parlar i un d'ells,
que havia estat gos de pastor diu:
... la dama de mi amo lea unos libros (...) que todos trataban de
pastores y pastoras, diciendo que se les pasaba toda la vida
cantando y taendo gaitas, zampoas, rabeles y chirumbelas, y con
otros instrumentos extraordinarios. (...) lea como

el pastor de

Anfriso cantaba estremada i divinamente, alabando a la sin par

Belisarda, sin haber en todos los montes de Arcadia rbol en cuyo
tronco no se hubiese sentado a cantar (...) Digo que todos los
pensamientos que he dicho, y muchos ms, me causaron ver los
45

diferentes tratos y ejercicios que mis pastores, y todos los dems de

aquella marina [el lloc on el gos protagonista va veure pastors de
veritat], tenian de aquellos que haba odo leer que tenan los
pastores de los libros; porque si los mos cantaban, no eran
canciones acordadas y bien compuestas, sino un 'Cata el lobo d
va, Juanica' y otras cosas semejantes; y esto no al

son de

chrumbelas, rabeles o gaitas, sino al que haca el dar un cayado

con otro o al de algunas tejuelas puestas entre los dedos; y no con
voces delicadas, sonoras y admirables, sino con voces roncas, que,
solas o juntas, parecia, no que cantaban, sino que gritaban o
gruan. Lo ms del da se les pasaba espulgndose o remendando
sus abarcas.

s a dir que, com van comprovar els hippies fa quaranta anys,

la vida del camp no era tan pastoral i pura com semblava,
especialment quan s'havien de passar el dia ajupits collint naps o
perseguint un xai que no es deixava atrapar o tastant el fred de
les sis del mat. De tota manera, hi havia gust per llegir aquella
mena de novelles, com sempre n'hi ha hagut per les novelles
d'amor, i en Cervantes encara de vell tenia el projecte d'escriure
la segona part de La Galatea, millorant la primera, per no ho va
arribar a fer.
La paraula novella, ho hem dit abans, s italiana. All es va
comenar aquest tipus de relats d'histries noves, d'imaginaci,
lluny de la tradici dels cavallers coneguts. Cap a 1350 l'itali
Bocaccio va ajuntar cent petites histries en prosa en un llibre
46

anomenat Decameron. En general eren histries d'amor i de

persones que es trobaven en diferents tipus de dificultats i
problemes i els resolien amb imaginaci. Potser imitaven
histries rabs d'autors desconeguts, com les que ms tard (ja al
segle XVIII) es van ajuntar en el llibre de les Mil i una nits.
De totes aquestes histries sembla que va derivar un tipus de
novelles que es van posar de moda al segle XVI i que es van
anomenar picaresques. Eren histries amb un personatge
central, un pcaro13. El pcaro era un personatge marginat,
normalment un noi de mala famlia o desconeguda, que tirava
endavant al carrer com podia, b enganyant, be servint amos tan
pobres i destralers com ell, b robant sense ms. Eren novelles
que reflectien les misries d'una poca on molta gent malvivia o
vivia al carrer. Va comenar aquest tipus de novella amb La
vida del Lazarillo de Tormes, que va ser molt imitada, fins i tot a
Frana i Alemnia14. Eren en general el que es diu novelles
satriques on, alhora que es posa en ridcul coses que realment
passen, es critica el que va malament en el mn.
I encara la gent llegia aquell tipus de relat de l'antiguitat grega
que s'anomenava novella bizantina (per la capital Bizanci de
l'antic

imperi

rom

d'orient).

Recordem,

les

histries

recargolades de dos joves amants que passaven mil i una

13 La paraula, castellana, correspondria a murri en catal.
14 La francesa Gil Blas de Santillana o l'alemanya L'aventurer
Simplicissimus.
47

aventures abans de retrobar-se al final del llibre. La veritat s que

se seguien llegint noves edicions de les velles novelles de feia
mil anys o ms, rescatades d'algun polsegs manuscrit per algun
humanista savi i esforat. Per les histries d'amor noves ja
derivaven cap a preocupacions ms realistes que ja inquietaven
en els segles XV i XVI: la infinitat de prejudicis, prohibicions i
problemes reals que dificultaven les relacions dels joves en
aquell moment. Qu passava si un noi de famlia noble
s'enamorava d'una noia de famlia pobra i plebea? O al revs? O
si un jueu, molt mal mirats arreu, per sobretot en l'Espanya
moderna, volia casar-se amb una noia cristiana? O a l'inrevs? O
qu passava si, en el cas que fos, els pares no beneen aquell
amor, en un mn on encara el matrimoni era un contracte entre
famlies, i eren els pares qui volien decidir un altre casament?
Fins i tot era mal vist que els nois i les noies es dirigissin la
paraula al carrer si no eren promesos formals. Especialment entre
les famlies de bon nom. M'estenc en aquest punt perqu tant en
Cervantes, com en Shakespeare, com tota la literatura universal
el tracten amb profusi.
I no vull oblidar, abans d'anar al moll de la qesti, d'esmentar
el llibre que, a la ratlla del 1500, enceta la literatura d'amors
trgics: La Celestina. s una novella dialogada on dos nois de
bona famlia que es veuen per casualitat i no poden parlar-se
legtimament al carrer, es comuniquen a travs de criats i d'un
48

tipus de dona que abundava, per necessitat, en aquella poca:

l'alcavota. Es tractava de dones que entre les seves habilitats (fer
medecines casolanes, resar per encrrec, i fer alguns encanteris
que les feien passar per bruixes) estava la de enviar encrrecs
entre jovent enamorat i especialment representar els nois, que
solien ser els que prenien la iniciativa, davant les noies que no
sortien de casa, si no era acompanyades i vigilades per una
mestressa. D'en d'aquest llibre, que es va fer molt fams i es
va reeditar molt, el nom de Celestina els va quedar a aquesta
mena de dones.
Per anem al gra. Hem parlat de novelles de cavalleries,
novelles pastorals, novelles picaresques, novelles bizantines...
Per i LA NOVELLA, qu? La novella sense adjectius, aquella
que simplement descriu la vida com s i ens fa pensar alhora que
ens distreu, ens fa riure o ens fa plorar. Potser la primera va ser
una que va pretendre acabar amb un d'aquests gneres de
novella. Alg l'ha titllada d'anti-novella de cavalleries. I parlarne ens porta a parlar, ara s a fons, de Cervantes.

CERVANTES NOVELLISTA
Si Cervantes visqus avui, potser ni es plantejaria fer poesia.
Quan pensem

en un escriptor, d'entrada ens venen al cap

multitud de novellistes. Ja hem vist, per, que en la seva poca

49

el primer que venien al cap eren poetes: Fray Luis de Len,

Garcilaso de la Vega, Teresa de Jess, Bosc, Ronsard, Spenser.
Potser se'n va adonar que la grcia que li faltava o li costava
tant fent versos, li venia regalada quan es deixava anar explicant
en prosa. La prosa no tenia la feixugussima crrega de regles
que s'imposava a la poesia i ell, a ms la va dotar de llibertats
que ning no havia previst encara.
L'any 1585 va publicar La Galatea, novella pastoral. En 1605,
la primera part de El ingenioso hidalgo Don Quijote de la
Mancha. En 1613, les Novelas Ejemplares. En 1615, la segona
part de El Quijote. I en 1616, any de la seva mort, una novella
de tipus bizant anomenada Trabajos de Persiles y Segismunda.
Tot i que de seguida se'l va conixer pel Quixot, algunes de les
curtes novelletes exemplars ja devien crrer en plecs impresos
abans que les tragus al mercat totes juntes en 1613 i tenien
anomenada.
Corria l'ancdota que un dia el rei va veure per la finestra un
noi assegut al carrer que llegia un llibre i reia escandalosament.
Es diu que va comentar a un ajudant que, o aquell noi era boig o
estava llegint les aventures del Quixot.
El Quixot es va traduir a l'angls en 1612 (la primera part) i ja
va causar sensaci. Tanta que el mateix Shakespeare, l'any
segent, en collaboraci amb un altre autor va escriure i
50

representar l'obra Cardenio basada en un personatge que surt a

Don Quijote15.
En el prleg a la segona part del
Quixot, s'insereix l'escrit d'un dels
funcionaris reials que aprovaven
l'obra en el qual comenta que uns
cavallers francesos molt importants:
... apenas oyeron el nombre de
Miguel de Cervantes, cuando se
comenzaron

hacer

lenguas,

enardeciendo la estimacin en que,

as en Francia como en los reinos sus confinantes, se tenan sus
obras: la Galatea, que alguno dellos tiene casi de memoria la
primera parte desta, y las Novelas.

i afegeix que els tals cavallers es preguntaven:

-Pues a tal hombre, no le tiene Espaa muy rico y sustentado del
erario pblico?

Potser personalment li hagus anat millor a en Cervantes

naixent francs, per si altres haguessin estat els avatars de la
seva vida, probablement altra hagus estat la seva creativitat.
El seu pblic el va celebrar en la seva poca per fer novella
15 Per cert, ens hem assabentat que fa poc s'ha trobat una cpia d'aquesta
obra que s'ha trobat autntica i que ja est traduda al castell.
51

pastoral16, novella picaresca17, novella de cavalleries18 o

novella bizantina19, per el pblic posterior, cent anys desprs, el
va fer immortal per fer NOVELLA amb majscules, sense
gnere, sense estil particular. Potser el primer a fer-la. I qu volia
dir aix?
Jo, personalment, crec que en Cervantes s un dels primers, si
no el primer, a escriure novella ficant bastant d'ell mateix en el
relat. Avui donem per descomptat que tots els novellistes fiquen
experincies prpies en les novelles, encara que les canvin, les
disfressin, les exagerin o no.
I dic que en Cervantes s un dels primers, perqu cinc anys
abans del Quixot, es va publicar una novella on el seu autor fa el
mateix, hi posa experincies seves, les seves opinions i les seves
decepcions en un llibre. Parlo de Vida del pcaro Guzmn de
Alfarache, novella picaresca de Mateo Alemn, un home amb
una vida tan poc agrada com la de Cervantes mateix.
Per hi ha una diferncia entre el Guzmn de Alfarache
d'Alemn i el Don Quijote de Cervantes. El personatge d'en
Mateo Alemn s el mateix durant tota la novella, no canvia, no
evoluciona, es limita a explicar la seva vida en primera persona
16 La Galatea.
17 Algunes de les Novelas Ejemplares es poden qualificar de
picaresques.
18 El mateix Don Quijote, com a pardia.
19 Los trabajos de Persiles y Segismunda que tracta dels amors
d'aquests dos personatges.
52

com si des del naixement hagus tingut el mateix carcter. El

personatge de Cervantes, o ms ben dit, els seus
personatges, perqu Sancho Panza, l'escuder
del Quixot, arriba a ser tan important com el
seu amo, els
veus
modificar-se,
canviar

d'opinions

d'estat

d'nim al llarg de la novella, es

van

fent

persones

ms

experimentades segons avana

l'acci.

En

una

paraula,

Cervantes aconsegueix que els

seus personatges visquin dins
la novella, cosa que noms
aconsegueixen els grans escriptors. Anem a pams.
Tothom sap que el Quixot s en realitat un senyor de poble
que, sense res ms a fer que llegir llibres de cavalleries, acaba
boig i volent ser un cavaller d'aquells llibres de cavalleries que
llegeix sense parar i que ha arribat a creure histries reals. Troba
armes antigues dels seus avis, possiblement de quan les guerres
amb els moros (ms de cent anys enrere), i muntat en un cavall
que fa pena, pobret, es llana als camins a fer el que feien els
cavallers de les novelles: protegir els febles i millorar el mn en
53

general. No sense canviar-se el nom per al cas, d'Alonso Quijano

(o Quesada) a Don Quijote que sonava ms noble i inventar-se
una dama a qui dedicar les seves conquestes. De fet no se la
inventa del tot, es limitar a rescatar la imatge d'una noia
vagament coneguda del poble i transformar-la en la incomparable
senyora Dulcinea del Toboso (poble de la Manxa a prop del lloc
que l'autor no volia recordar). I un dels trets ms allucinants
de la novella s que el personatge de Dulcinea no arriba a sortir
mai, i no obstant es converteix en un centre constant de l'atenci
del lector i dels altres personatges i s el que dirigeix la major
part dels seus actes. Una altra de les arts mgiques de l'escriptor.
Si no, mireu d'escriure una histria llarga centrada en un
personatge que no hi surt mai.
L'acci s coneguda en gran part, almenys la de la primera part
(la publicada en 1605). El Quixot es fa armar cavaller en una
posada que ell creu castell, troba un pags que s'av a fer-li
d'escuder, es barallen amb uns molins de vent que el protagonista
creu gegants i amb uns ramats d'ovelles que pren per exrcits
enemics sense fer cas dels advertiments d'en Sancho Panza
(l'escuder), que, tot i ruc, encara no s boig com ell. En fi, al llarg
de la primera part i sobretot de la segona, passen moltes ms
aventures, potser menys vistoses la majoria, per magistralment
narrades gaireb totes.
I com s'ho fa un escriptor per ficar-s'hi en una histria que
54

difcilment s'aguanta per inversemblant, portar-la a un final siscentes pgines desprs i no perdre la fe del lector?
Una, coneixent molt b el mn on es mou, s a dir l'Espanya de
la seva poca. I Cervantes la coneix. Ha viscut a Sevilla, Madrid,
Valladolid i Toledo. Ha estat algun temps a Barcelona,
possiblement ha estat en molts altres llocs de la pennsula (sense
comptar l'experincia italiana i africana que tamb li serveixen) i
coneix detalls que molts altres no coneixen.
Per l'altre, i principal al meu entendre, s viure ell a fons els
personatges. Fer que els personatges li xuclin experincia, vida i
somnis. De moltssims crtics i professors que han estudiat la
seva obra, hi ha qui diu que Cervantes era una mica Quixot;
altres, que era una mica Sancho; altres, que una mica tots dos.
Estimat lector, no t'has trobat mai somniant despert i fent veure
que parles amb una altra persona que en el fons tamb ets tu
perqu li deixes prestats els teus arguments? Centra't en aquests
personatges, somnia durant un any seguit o ms, amb la ploma a
la m i potser et fars un bon escriptor. O potser s al revs, si
aconsegueixes aguantar aquest repte, aleshores s que ets
escriptor. La majoria no ho aconseguim, probablement perqu en
realitat no som escriptors.
Al final de la primera part (les primeres tres-centes pgines,
aproximadament) dom Quixot s capturat i engabiat pels seus
amics del poble que el fan creure que un mac l'ha embruixat (de
55

fet prenen l'excusa que ell mateix solia donar quan era venut per
alg) i el tornen a casa seva per veure si all aconsegueixen fer-lo
tornar a la realitat. I aqu va acabar el primer projecte de
narraci, que va quedar com una novella de riure i de suposada
denncia del mal que feien les novelles de cavalleries a la gent
normal, ms o menys com ara ens queixarem dels programes
televisius anomenats del cor o de teleescombraries que fan
perdre un temps que es podria dedicar a coses ms profitoses o a
una diversi ms adulta. No s segur que la seva fama futura
hagus estat la mateixa sense la segona part.
Mentrestant anava escrivint altres coses com les Novelas
Ejemplares o publicant antigues obres de teatre perqu la gent les
llegs en llibre si no les podia veure en teatre. I donava forma a
una novella que a ell li semblava que havia de ser molt
important,

Los

trabajos

de

Persiles i Segismunda, amb la qual

pensava satisfer els gustos de la
crtica de la seva poca que no
tenien res a veure amb els d'avui,
ni tan sols amb els dels seus lectors
(sens dubte ms savis i amb menys
prejudicis que els crtics). Per, en
el fons (entre 1605 i 1615) amb el
que s'anava comprometent tot ell
56

era amb la segona part del Quixot, que l'anava mimant a poc a
poc. A poc a poc fins que a primers de 1614 es va assabentar que
d'una impremta de Tarragona sortia un llibre anomenat Segundo
tomo del ingenioso hidalgo don Quijote de la Mancha, que
contiene su tercera salida escrit per un tal Fernndez de
Avellaneda que no s'ha acabat mai de saber qui era. El fet s que
no li va agradar gens que li prenguessin el personatge i es va
posar a escriure febrilment per acabar i donar a la impremta la
seva segona part, la autntica.
De fet, no era gens estrany agafar prestat un personatge, molts
escriptors ho feien en aquella poca. Tothom s'inspirava en
llibres anteriors i els continuava o els refeia a la seva manera.
Shakespeare, sense anar ms lluny, no se sap que invents cap
histria prpia; les agafava totes de contes antics o de llibres que
havia llegit (com va treure el personatge de Cardenio del Quixot
mateix) i les convertia en coses prpies (i normalment millors; hi
ha qui ha dit que Shakespeare agafava llaut i el transformava en
or). Potser el fet que Cervantes s'ho prengus tan a pit es deu al
gran amor que li havia agafat al seu personatge i a la pena que li
feia veure'l maltractat per altres mans. Qui llegeixi el Quixot
d'Avellaneda es distraur, potser riur, per de seguida veur que
aquest Quixot no t ni un cntim de l'nima d'aquell, el de
Cervantes. Avellaneda converteix Quixot i Sancho en dos
pallassos que fan pallassades tota la novella i fa acabar el primer
57

en un manicomi. Mentre que Cervantes va fer crixer el seu

personatge en la seva segona part i li va donar un final
infinitament ms noble i ms hum.
D'entrada, en la segona part de Cervantes, Quixot i Sancho se
n'assabenten que les seves aventures han sortit en un llibre i
tothom les coneix20. Fins i tot Cervantes es permet fer discutir als
seus personatges les seves prpies pfies de la primera part, com
la prdua i inexplicable aparici del ruc de Sancho (el que
vindria a ser un gazapo en una pellcula d'avui, aquells errors
que fan que en un pla l'actor vagi amb rellotge i en el segent de
la mateixa escena, el rellotge hagi desaparegut per art de mgia).
Per no solament aix, sin que fa que els seus personatges se
n'assabentin que hi ha uns impostors que es fan passar per ells
segons un altre llibre del que els dna notcia un tal lvaro de
Tarfe (que no s altre que un personatge del Quixot
d'Avellaneda). En fi, Cervantes s capa de ficar llibres dintre de
llibres i, si encara visqus, potser jo mateix hauria sortit en el
Quixot (i tant me faria que fos per criticar-me).
Per el que crec que ms notar el lector que s'atreveixi amb la
primera part i sigui capa d'acabar la segona s una sensaci de
tendresa i amistat pels personatges. Perqu els veur discutir i
raonar com si fossin reals i veur a Quixot canviar i fer-se ms
20 El mateix any que va sortir la primera part (1605), ja es va fer tan
fams que en els carnavals de moltes ciutats s'hi feia sortir un Quixot de
ninotaire.
58

realista grcies a Sancho pel qual t cada cop ms respecte; i a

Sancho el veur fer-se cada cop ms idealista per influncia de
Quixot, de qui admira la tenacitat, la bonhomia, la fermesa del
seu esperit de b... i la seva cultura, perqu no.
Dos personatges que comencen com a amo i criat, amb
carcters completament diferents i visions del mn oposades: el
mn s com una novella que necessriament ha d'acabar b,
segons Quixot; i el mn s un mercat on al pa se li diu pa i al vi,
vi, segons Sancho, acaben essent amics que han aprs l'un de
l'altre i que en les baralles es tracten d'igual a igual sense deixar
d'estimar-se. I el ms gran de tot s que aix es va veient i el
lector no sap quan ha comenat a fer-se amic de tots dos.
Senzillament, va passant.
I el que Cervantes tamb fa, i que pocs havien fet abans, s
barrejar comdia, drama i tragdia amb tota naturalitat. Amb la
mateixa naturalitat que tamb s'esdev en la vida. Noms una
obra, que no era ni teatre, ni novella aconseguia abans d'ell
aquesta dualitat de tragdia i comdia, la ja esmentada Celestina
a la que per cert, l'autor, el batxiller Fernando de Rojas, va acabar
anomenant Tragicomedia de Calisto y Melibea (pel nom dels dos
amants, que arriben a estimar-se per acaben morint perqu el
seu amor s molt difcil en el mn que viuen). Segons la crtica
antiga, El Quijote seria una tragdia, perqu el protagonista
fracassa (o almenys ho sembla) i mor. Per ja hem vist que va ser
59

concebuda com una comdia per fer riure i realment ho

aconsegueix (o ho aconseguia en el seu temps). El lector actual
penso que es mant tota la novella amb un somriure i una suau
sensaci de complaena, que pot passar a patiment o rbia quan
Quixot i Sancho acaben tirats per terra, sagnant, amb les costelles
trencades o servint de riota a uns nobles que els tenen convidats
noms perqu els serveixen de bufons sense que ells se n'adonin
(o sense que se n'adonin del tot). En el segle XVII segurament el
pblic no tenia la sensibilitat d'avui i era capa de riure del que
avui trobem simplement cruel. Aix era en una poca on els pares
portaven els nens petits a veure execucions pbliques on
cremaven o penjaven heretges o bandolers perqu aprenguessin.
Al final, Quixot s venut per un cavaller que no s altre que
un ve disfressat que s'ha proposat fer-lo tornar definitivament a
casa per curar-lo. Quixot no arriba a saber l'engany, noms pren
nota de la seva derrota, que arrossega, alhora, la seva dama
Dulcinea del Toboso en la seva vergonya. A aquestes altures
arribem a dubtar de si Quixot no sospita ja que porta tota la
novella enganyant-se, que potser, al cap i a la fi, Sancho sempre
ha tingut ra quan no veia el que no hi havia. El final s'allarga i
no es fa pesat perqu en realitat no ha estat mai una novella de
cavallers, sin una novella de persones, d'esperances i
decepcions. Jo crec que qui s'hagi endinsat en la novella, podria
arribar a plorar en aquests ltims captols, comprenent la
60

depressi en la que cau Quixot i els intents de Sancho per

animar-lo. Pels propis intents per animar-se, de fet, proposant
Sancho que si ja no poden fer de cavaller i escuder, podrien
seguir junts fent de pastors i passar el temps de la seva derrota en
el camp cantant i plorant d'amors, com en les novelles pastorals.
Perqu de fet Quixot no pertany a cap classe especfica de
novella, s un personatge de novella amb majscules, pot
viure en qualsevol classe de novella. Quixot s, ja, el que
busca tot novellista, des de Cervantes fins al segle XXI i ms
enll: un personatge amb vida prpia. I tant se val que Cervantes
el faci morir d'unes febres havent recuperat la ra i sabent que no
ha fet ms que el palls. Sancho sap que no l'ha fet i nosaltres
tampoc. Ens ha educat a tots.
Per deixem el Quixot i proclamem tamb que si en Cervantes
no l'hagus escrit, probablement tamb seria conegut i llegit per
les seves Novelas Ejemplares. Sn dotze relats curts (entre vint
i cinquanta pgines cada un) per on passen amants admirables i
viciosos violadors, vells possessius i gelosos, murris (pcaros) i
malfactors bondadosos, estudiants que triomfen quan estan bojos
i fracassen quan recuperen el seny, gossos que parlen i intenten
comprendre el mn dels humans. Gent de tota mena i en tots els
estats, capaos de mal i de b. Un recull de dotze narracions en
les que fa bullir tota la seva facilitat amb el llenguatge, amb el
que constantment est creant expressions felices (ben trobades) i
61

posant-nos al davant ambients i situacions que ens expliquen

l'Espanya de la seva poca millor que molts llibres d'histria.
I no voldria acabar sense fer un esment del llenguatge. Ja hem
dit que per a un lector jove, Cervantes no ser fcil. Una gran
escriptora actual, Ana Maria Matute, va declarar que havia agafat
el Quixot als catorze anys i el va deixar perqu no entenia res.
Per que hi va tornar als vint anys i se'n va enamorar. Jo crec que
una persona de setze anys (fins i tot una de catorze), amb una
mica de pacincia per anar-s'hi acostumant a moltes paraules
antigues que s'acaben entenent i a oblidar-se'n d'algunes que
demanarien el diccionari i que no sn necessries per anar
entenent la histria (que te les pots saltar, vaja!), pot arribar a
passar-s'ho b veient com Cervantes juga amb el llenguatge.
Perqu aix crec que s el que fa i que en la seva poca es
podia fer molt ms que avui. Els entesos diuen que el castell,
quan Cervantes escrivia, estava a mig fer. No estava tan fixat
com avui. Encara s'escrivia relativament poc i es parlava molt al
carrer. Les expressions estaven ms obertes i se'n podien
inventar. De fet se n'inventaven constantment i valien. Aquesta s
la sensaci que tens en molts moments de lectura del Quixot o les
Novelles Exemplars, que Cervantes utilitza el castell com un
nen entremaliat.
Curiosament aquesta llibertat de llenguatge s'havia acabat cent
anys desprs. Si llegim un text del segle XVIII, trobem un
62

castell molt semblant a l'actual que s'entn a la perfecci. En

cent anys el castell literari s'havia assentat, moltes paraules i
expressions havien quedat en dess, potser s'havia guanyat
elegncia i rigor, per s'havia perdut part de la grcia i riquesa
del segle XVII, que, en qesti de literatura, solem anomenar
Segle d'Or (de fet de 1550 a 1650, a cavall entre dos segles).

CERVANTES I EL FUTUR
Al futur de Cervantes, ens referim. O millor, al futur de la
novella desprs d'ell. I l'xit de la novella a partir d'ell es deu
segurament al triomf de la ciutat, de la lectura silenciosa i de la
democratitzaci de la lectura. Hi havia molt de pedanteria encar
en els lectors del segle XVI. Gent illustrada a la que se li
suposava el coneixement del llat i de tcniques potiques que els
permetien degustar les complexitats dels escriptors cultes.
Per l'Edat Moderna s l'poca en qu la lectura es fa popular i
de seguida es veu que la novella s el que ms de gust llegeix la
gent que no ha de demostrar una gran cultura. I tamb es veur
que la narraci en prosa pot crear magnfics efectes de seducci
del lector amb molta ms llibertat que la poesia amb les seves
regles. I en aix s que en Cervantes va tenir una gran
responsabilitat. Ell va demostrar que en la novella hi cabien
mons sencers i cent anys desprs, els novellistes anglesos
63

declaraven sense vergonya que escrivien a la manera de

Cervantes.
Un dels smptomes que la novella era una forma nova i
popular d'escriure, que es va anar fent noble amb la prctica, s
el fet que fossin dones moltes de les que s'hi van dedicar.
A Frana, per exemple, van ser dones de classe alta les que van
llanar-se a escriure histries sobre preocupacions modernes, que
sovint tractaven de les dificultats de l'amor i la vida social. En
qualsevol llibre de literatura trobarem per al segle XVII els noms
de Madame de La Fayette, de Madame de Sevign o de Madame
d'Scudry. Per exemple, Madame de La Fayette escriv ja en
aquella poca primerenca La princesa de Clves, una de les ms
intenses novelles psicolgiques de la histria. A Frana tamb
solien ser dones les que reunien a casa seva autntics clubs de
lectura i de cultura en general on homes i dones es reunien a
parlar de llibres. Eren els famosos salons, on a part de les
novetats cientfiques i literries, es degustaven dues novetats
gastronmiques: el te i el caf.
I tamb una dona va ser la primera que va escriure novella a
l'Anglaterra al segle XVII, en una poca en qu la religi puritana
vetava la novella per considerar-la una distracci pecaminosa.
Es tracta d'Afra Behn, un curis personatge d'infncia
desconeguda, que es va casar amb un comerciant i en enviudar
va acceptar feines d'espionatge per a la corona. Entremig es
64

guanyava la vida escrivint obres de teatre i una novella sobre la

noblesa d'un rei negre capturat i venut com a esclau en les
colnies, Oroonoko o l'esclau reial. Realment pocs homes van
dedicar-se a la novella al segle XVII, almenys fora d'Espanya on
la que es feia, seguia essent del gnere de moda: la picaresca.
Per quan al segle XVIII molta gent va comenar a deixar de
banda prejudicis i les ciutats s'omplien de gent de totes les
classes, hi va haver lectors suficients perqu la novella tingus
pblic i, per tant, fos tant un negoci com una manera de guanyarse la vida en la major part d'Europa.
Els anglesos van ser els principals seguidors de Cervantes i els
impulsors de la novella moderna. I ja a principis de segle es van
escriure dues de les novelles que han tingut ms fama fins avui.
Parlo de Robinson Crusoe i de Els Viatges de Gulliver, una
seriosa i l'altra cmica o satrica.
Daniel Defoe s l'autor de Robinson Crusoe. Igual que
Cervantes, va aconseguir crear un personatge universal, d'aquells
que tothom coneix i que serveixen per identificar un tipus de
persona. Robinson s un angls que perdut en una terra salvatge,
s capa d'anar reconstruint una petita civilitzaci a la europea
en la seva illa perduda. El senyor Defoe representa la fe que
tenien els europeus en el progrs i en la prpia cultura: els
europeus, all a on anem ens podem fer un mn a mida. La
novella s de 1719, una poca en qu el mn estava
65

prcticament explorat i la cincia europea ja havia alat vol.

Comenava l'poca de la Illustraci que va culminar amb la
redacci de la primera gran enciclopdia del coneixement hum,
l'Enciclopdie Franaise.
Per si una cosa t l'sser hum s que pot ser una cosa i la
contrria. Si Defoe demostrava fe en les capacitats humanes,
l'autor del Gulliver, en Jonathan Swift, se'n en fotia. Tothom
coneix les dues primeres parts dels Viatges de Gulliver: aquella
en el pas de Liliput, habitat per nanets que fan la guerra de la
mateixa manera ridcula que la fan els anglesos, per que els
podrien donar llions amb moltes normes de convivncia que sn
tan bones que Gulliver ni les entn; o aquella segona part en qu,
tancat en una casa de nines del pas dels gegants (Brobdingnag),
parla de lleis amb el rei gegant a qui no aconsegueix convncer
que la plvora sigui un invent especialment bo. Menys
conegudes sn la tercera i la quarta part: en aquella, Gulliver
arriba a una illa que sura en l'aire i on tots els seus habitants sn
savis i estan grillats, dedicats a inventar coses sense cap utilitat
prctica; en la quarta part, arriba a un pas on la gent refinada i
culta amb qui pot parlar resulten ser cavalls, mentre els que tenen
forma humana es comporten com bsties salvatges i repulsives.
En fi, podrem dir que Jonathan Swift no tenia la mateixa bona
opini de la cincia i la cultura modernes.
Per la novella no podia descuidar el motiu per al qual va ser
66

creada en realitat: les persones, la seva manera de ser i els seus

problemes en el mn real, fos al camp o a la ciutat. I aquests
problemes, a Anglaterra i a la resta d'Europa, al segle XVIII
sobretot eren bsicament dos: els de classes i els de sexe. I el foc
el va obrir el senyor Samuel Richardson en 1740 amb una
novella que avui faria un bon serial per a la rdio o la televisi
(coses que faltaven ms de cent cinquanta anys per a inventarles). La novella en qesti va ser Pamela o la virtut
recompensada. L'argument s simple: una criada anomenada
Pamela era empaitada sexualment pel seu amo; per ella reunia
totes les virtuts que es valoraven en les dones angleses d'aquell
segle i li dna carabasses una i altra vegada; al final, l'amo, que
al principi noms la desitjava sexualment, acaba impressionat per
aquesta fora d'esperit i s'enamora veritablement de Pamela; al
final es casa amb ella i la fa senyora. s evident que dos-cents
cinquanta anys desprs l'argument grinyola, per est ben escrita
i en aquella poca reunia tots els ingredients que demanaven els
lectors i les lectores. Va ser un xit de vendes.
Per la prova que l'sser hum es variat la tenim en una
novella que uns anys desprs fingia ser la seva continuaci, per
prenent com a personatge principal un germ de la perfectssima
i modlica Pamela, que s igual de bon xicot, per que es mou en
un mn on les coses no sn tan perfectes. L'autor s conegut per
un altre llibre de gran anomenada, Tom Jones, portat al cinema
67

al segle passat (el XX). S'anomena Henry Fielding i la novella a

qu ens referem es diu Les Aventures d'en Joseph Andrews i el
seu amic el senyor Abraham Adams escrites a la manera de
Cervantes autor de Don Quixot. Crec que ja n'havia fet alguna
referncia. s obvi que el llibre s
una pardia dels fulletons que feien
plorar a les senyores per que ja
estaven fent forat en el mn editorial
britnic i comenaven a publicar-se
per fulletons setmanals o mensuals
per atrapar els lectors. Com en El
Quixot, els personatges no paren de
perdre's i donar voltes per camins on
van trobant persones de tota mena,
per odiar i per riure.
Encara Cervantes seguir vivint en una altra gran novella,
Vida i opinions del cavaller

Tristam Shandy, irnica,

esbojarrada, divertida (almenys l'autor, Laurence Sterne s'ho

devia passar d'all ms b escrivint-la, el lector potser s'acaba
cansant). I tamb cita constantment Cervantes i especialment el
personatge de Sancho Panza. I en altres, ja entrat el segle XIX.
En fi, la histria de la novella est perfectament en marxa ja a
finals del segle XVIII. I viur la seva edat d'or al segle XIX amb
enormes escriptors de tots els pasos Jane Austen i Charles
68

Dickens a Anglaterra, Balzac i Zola a Frana, Prez Galds a

Espanya, Narcs Oller a Catalunya, Manzoni a Itlia, Goethe a
Alemanya, Tolstoi i Dostoyevski a Rssia... Noms per citar
aquells que sn immensos, capaos de crear mons infinits. I al
segle XX la novella continua i experimenta noves formes. I salta
al cinema... Per aix ja s histria per a un llibre sobre l'Edat
Contempornia.
I, curiosament, un altre avi que ha arribat al segle XXI ms
jove que mai s William Shakespeare, un senyor que va nixer en
1564.

WILLIAM SHAKESPEARE
Sn difcils de comptar les obres de Shakespeare que s'han
convertit en pellcules de cinema. I no solament ho ha fet el
cinema angls o nord-americ, com resulta lgic, sin que
Shakespeare tamb ha interessat a directors de cinema russos i
japonesos. Senyal que les seves histries interessen pel que diuen
i per com estan explicades (a ms de ser universals).
Shakespeare no inventava, de fet les histries, les prenia de
contes, poemes i fins i tot llibres d'histria ms antics. Noms
quatre o cinc de les trenta-set obres de teatre que conservem d'ell
tenen un argument original, s a dir, de prpia invenci, i encara
dues d'aquestes contenen passatges presos d'algun altre conte.
69

Hi ha qui ha dit que Shakespeare podia haver estat tan bon

novellista com dramaturg. El cert s que va donar tanta llibertat
i modernitat al teatre com Cervantes ho havia fet a la novella. I
si la novella va aportar la psicologia de les persones a les
histries tradicionals d'herois, el teatre de Shakespeare s el ms
psicolgic que hi pot haver. I fixem-nos que el cinema t tamb
molt bona relaci amb la novella. No hi ha novella important de
les que es van publicar en el passat o fins i tot de les que es van
publicant en el present, que no acabi tenint la seva pellcula.
Potser si Shakespeare hagus viscut avui hagus estat director de
cine.
Per com que va nixer fa ms de quatre-cents anys, no tenim
ms remei que endinsar-nos en el mn d'un teatre que
comenava. Retrocedim, doncs, quatre-cents anys.
Shakespeare, nascut el 1564 (17 anys ms jove que Cervantes),
era fill d'un comerciant de la

vila de Stratford, a uns 130

quilmetres de Londres (com de Barcelona a Figueres, per

exemple). Deuria estudiar a l'escola local i devia anar a l'esglsia,
llegir la Bblia, com comenaven a fer
els protestants amb fruci i veuria, sens
dubte, representacions religioses com les
que es feien des de finals de l'edat
mitjana. Aix havia renascut el teatre,
igual que havia nascut en l'antiguitat: en
70

festes religioses. Per altra banda, la lectura de la Bblia representa

un bon estmul per a
la

imaginaci,

perqu

est

plena

d'histries,

tant

properes

com

increbles.
Shakespeare

I
va

demostrar bon coneixement de la Bblia en les seves obres. Per

no havia fet estudis superiors.
Sembla que el que ms el va influir en la seva infncia van ser
les representacions de companyies de teatre ambulant com les
que feia uns anys sortien a Londres i feien actuacions pels
pobles. Fixeu-vos que tota l'estona estem dient devia,
sembla, i s que coses fermes i reals sobre la vida d'En
Shakespeare

se'n

saben

poqussimes tot i la quantitat

de gent que s'ha dedicat a
buscar documents antics en
biblioteques

arxius

polsegosos, s a dir que la

majoria de coses que es
diuen

sobre

ell

bsicament se suposen. I
71

aix com Cervantes ens diu fora coses d'ell mateix en les seves
obres, Shakespeare no ho fa i el seu teatre no es presta prou a ferho. A part que la vida de Shakespeare no va ser, ni de lluny, tan
moguda com la de Cervantes (pel que sabem, s clar). Per
tornem al teatre.
Des de mitjan segle XVI, al teatre de les esglsies s'hi havia
afegit el de les escoles universitries, que representaven tamb
obres antigues i altres companyies que s'havien format per fer
representacions a la cort i en locals de la ciutat de Londres
habilitats per al teatre. Aquests feien obres noves i laiques, s a
dir, no religioses. Normalment la companyia comenava sota el
patrocini d'un gran senyor noble o fins i tot del rei o la reina que
feien donacions de diners perqu la companyia pogus comenar
a treballar, a canvi de fer algunes representacions al palau del rei
o del noble que fos per festes privades.
Per aquestes companyies treballaven tot l'any i buscaven
locals a la ciutat que convertien en teatres, per molt particulars,
potser ms semblants a places de toros on una part de l'arena
contenia un teulat sobre el qual s'actuava i al darrera, una petita
edificaci contenia els decorats i les sortides dels actors. Els del
pblic ms pobres veien l'obra drets i arrepenjant-se en la tarima
dels actors, alguns i a l'aire lliure. El pblic ms acomodat tenia
els seients en forma de grades cobertes com les llotges d'un teatre
actual. Venedors ambulants amb safata despatxaven fruita. Les
72

obres es representaven a primera hora de la tarda, a plena llum de

sol perqu era difcil illuminar artificialment l'escena.
Una de les curiositats del teatre angls d'aquests primers temps
s que algunes companyies eren formades per actors adolescents,
tret del director, que era un adult. I s que a l'Anglaterra d'aquella
poca la llei no permetia que les dones actuessin en pblic
perqu es considerava indecent (cosa que no passava en canvi en
pasos no menys religiosos com ara Espanya o Frana). Vaja, que
els papers de dona o de noia els havien de fer xicots que encara
no haguessin canviat la veu infantil. I aquesta ancdota en porta
aparellada una altra, i s que aquestes companyies de joves
tenien per costum representar en locals totalment tancats, que
ser tamb el tipus d'espais que adoptaran, amb el temps, les
companyies d'adults, ms professionals. El que passava s que en
73

els teatres d'adults (amb localitats a l'aire lliure) hi entraven entre

mil i tres mil espectadors, que a un penic per entrada, era el
mnim per comenar a tenir beneficis i subsistir sense patrocini
de nobles.
En fi, que aquest teatre angls de finals del XVI buscava
independncia econmica (i la va acabar aconseguint en bastant
mesura). I no era fcil, perqu per omplir aquelles sales tan grans
es canviava d'obra cada dia i es repetia poc o s'arribaven a
compaginar obres teatrals amb lluites d'espasa o baralles entre
feres (un s contra uns quants gossos, principalment). Un altre
problema s que l'ajuntament de Londres era molt primmirat amb
la decncia dels espectacles (que per a ells no tenia a veure amb
la violncia sin amb les escenes ertiques o amb la possibilitat
que s'introdus una dona d'estranquis com a actriu (la pellcula
Shakespeare in love -Shakespeare enamorat- ho reflecteix molt
b). s a dir, que tot empresari corria el risc que la censura li
tanqus el local una temporada, cosa que representava la runa.
De fet, la victria de poltics de religi puritana, cap a 1649 va
comportar el tancament de teatres i la runa teatral anglesa per
bastants anys. Afortunadament Shakespeare no havia viscut per
veure-ho.
A l'estiu a Londres solia fer massa calor i els actors anaven de
gira per pobles. Tamb se n'anaven de gira les companyies quan a
la ciutat es declarava una epidmia de pesta (cosa que passava
74

bastant) i l'ajuntament manava tancar els locals pblics per evitar

contagis. En aquestes sortides va anar coneixent el jove
Shakespeare el teatre que es feia a Londres. Si no, podia haver
estat comerciant com el pare, per en algun moment va veure
clar que havia de dedicar-se al teatre.
Com que tot s boirs en la seva vida, hi ha qui diu que en una
d'aquestes gires teatrals un dels actors es va morir i en
Shakespeare, que es devia saber algunes obres de memria, va
ser fitxat pels Homes de la Reina (una companyia que es deia
aix perqu la reina en tenia el patrocini -igual que les marques
comercials patrocinen avui els equips de bsquet).
Altres diuen que va ser ell, per prpia iniciativa, qui, casat i tot
(sembla que ho va fer als divuit anys), se'n va anar a Londres per
dedicar-se a la seva vocaci. I no sabem qu va passar amb la
famlia, perqu ja tenia fills. S que sabem que tornava
freqentment a Stratford, el seu poble, o sigui que no s'hi devia
desentendre, i que, anys desprs, ms gran i ms ric va comprar
cases all.
I el cas s que va comenar com a actor en la companyia del
Camarlenc (un altre patrocinador, l'assistent del rei), que a part
tenia un empresari anomenat Burbage, que era fuster (a la seva
obra El somni d'una nit d'estiu hi ficar una representaci dins
l'obra en qu el principal actor ser tamb un fuster). Per va
resultar ser un actor molt capa d'escriure i de fer-ho tan b que
75

un autor d'ofici el va acusar de treure la feina als professionals i,

a ms, sense ni ser universitari. Per va ser l'nic, de seguida se'l
va considerar com un autor ms i dels millors. El jurat del temps
li ha acabat donant el premi absolut.
Durant tota la seva vida professional, almenys entre 1592
(Cervantes ja havia publicat La Galatea i havia estrenat algunes
obres seves) i 1616 va ser actor i autor (a Anglaterra l'autor no
era l'empresari o el director, com a Espanya) simultniament.
Tenint en compte que en els teatres les obres es canviaven
contnuament, se'n necessitaven moltssimes. L'autor escrivia,
passava fulls a copistes que sovint eren els mateixos actors.
Moltes vegades el paper estava noms a la memria de l'actor
que el representava i en una cpia que tenia el director. No
sempre hi havia les cpies suficients i no hi havia temps per
portar els textos a la impremta (o no es feia per estalviar). Mentre
s'estava representant una obra a les tardes, als matins ja
s'assajava una altra i es memoritzaven els textos, mentre l'autor
anava escrivint la que havia de venir encara desprs. No sabem si
ho trobaven estressant. Jo, s.
Els autors de teatre no tenien la propietat intellectual de l'obra,
la venien a l'empresari i prou. Shakespeare va guanyar diners
perqu en va fer moltes i a ms era soci-empresari de la seva
companyia (de fet tots els actors solien ser accionistes i es venien
les accions entre ells) i no era mal negociant. De fet, si
76

conservem 37 peces teatrals d'ell ha estat perqu s'han recuperat

papers solts d'aquella poca, o edicions barates d'obres soltes,
que tamb se'n feien, per sobretot perqu dos companys actors,
que el devien estimar molt, van recollir totes les obres d'ell que
van trobar (van ser 36) i les van fer imprimir en un llibre de
format gran per homenatjar-lo. Aix va ser cinc anys desprs de
la seva mort, s a dir, que ell no va saber mai si havia passat a la
posteritat. Se'n van fer 1000 cpies i avui dia se'n conserven 228.
Sense aquest llibre ben b unes 25 obres, algunes de les millors,
ens serien desconegudes.
I anem al moll de l'os de la qesti: per qu els crtics i gran
part del pblic segueix considerant Shakespeare el cim de la
literatura d'occident? No s
fcil de dir, perqu hi ha dos
Shakespeares, un llegit i un
altre vist en el teatre.
Els espectadors d'avui no
podem imaginar-nos del tot
com el veien els espectadors
de la seva poca. Com en totes
les poques hi havia gent de
tota mena. Des de l'aprenent
de taller que aprofitava que
havia sortit per fer un encrrec
77

i es despistava per anar una mica al teatre (era una de les

queixes de l'Ajuntament contra el teatre, que distreia de la feina)
i gaudia de l'acci i aprenia les millors frases, fins al noble culte i
estudis que era capa d'entendre totes les subtileses potiques i
histriques del text. Avui passa igual, per amb l'agreujant que
Shakespeare parlava per a un pblic que coneixia, mentre que el
pblic d'avui sovint desconeix Shakespeare i la seva poca. I
aix, si ets pblic, et passa tant si ets angls com si no.
El Shakespeare llegit s una altra cosa. Si ets angls no cal que
te'l tradueixin, encara que moltes paraules i expressions antigues
les desconeix l'angls actual. Per, almenys, el podrs llegir en el
mateix vers que va escriure Shakespeare i en la seva mateixa
prosa, car d'ambdues maneres s'expressava en el seu teatre
segons el personatge fos important, noble o pags. En canvi, si
no saps llegir angls, el llegirs tradut, i et perdrs el ritme del
vers i els acudits que no es poden traduir 21. No hi fa res,
Shakespeare encara t moltes coses per donar. I a nosaltres el que
ens interessa s saber qu el fa modern. Per qu el colloquem en
l'inici de la modernitat.
En el teatre antic actuaven problemes, no personatges. Un
personatge representava un problema o una soluci i aix feia
l'actor que l'encarnava. Un podia ser un capit que s'interposava
en un amor, un altre, un avar a qui calia ridiculitzar, un altre, un
21 B, tot es pot traduir, per les llenges pensen diferent i la
impressi que queda desprs de la traducci no sempre s equiparable.
78

pare que havia de defensar els seus fills, o b un rei que no

entenia els seus sbdits. Capit, avar, pare, rei, en general. En
canvi, en el teatre de Shakespeare, l'amant pot ser avar i rei poc
comprensiu, fer el b i causar dolor alhora. Els personatges viuen
en les seves obres com vivim les persones en la vida, amb encerts
i errors, amors i tracions. Els bons de Shakespeare s'equivoquen,
els dolents, tenen remordiments, els rucs saben moltes coses i els
savis poden estar cecs a la veritat.
Shakespeare s el ms gran creador de carcters de la histria
de la literatura, no noms del teatre. Molts dels seus personatges
han inspirat llibres especialitzats a altres escriptors. Analitzar un
dels seus personatges s quasi com analitzar un personatge
histric autntic. I s que els seus personatges entren en escena i
composen un tipus, com tots, per sempre hi ha un moment en
qu semblen anar per lliure, que sembla que siguin ells els que
facin el paper i no l'autor, el propi Shakespeare. Com si els
personatges cobressin vida o Shakespeare es desdobls en cada
un dels seus personatges. s Shakespeare l'Antonio que
menysprea els jueus? O el Shylock que es defensa, i els defensa,
com a ssers humans tant bons com els altres i tan desgraciats
com el que ms? Quina sensaci ens deixa El mercader de
Vencia sobre el racisme? A vegades la divisi est dins d'un
mateix personatge. s Hamlet un home ntegre i conscient del
seu deure? O un boig venjatiu? s un cagadubtes? Un covard? La
79

vida li demana massa? Els personatges de Shakespeare sn tan

complexos que poden representar-se de moltes maneres.
No hem d'oblidar que es tracta de teatre. No s una narraci on
l'autor ho veu tot i ens ho explica o no. Sn paraules penjades
d'una etiqueta que diu HAMLET o ROMEU o JULIETA. Les
respostes dels personatges de Shakespeare contenen a vegades
misteris que els estudiosos a vegades desentranyen perqu han
trobat pistes de les idees que Shakespeare podia tenir al cap,
especialment per les seves lectures o per detalls de la vida i la
poltica de la seva poca, per moltes vegades, el sentit d'un
parlament queda misteris i lliure per la interpretaci que en
vulguem fer. Per aix encara avui dia els directors de teatre que
agafen les seves obres els poden donar sentits molt diferents i els
actors interpretar un mateix personatge amb matisos distints en
un muntatge o en un altre.
El teatre angls de l'poca de Shakespeare comenava a ser
bastant lliure grcies a altres autors com Christopher Marlowe i
ell el va portar a la mxima llibertat, major que la que es van
donar els autors en altres pasos almenys fins al segle XIX. Per
qu diem aix?
Un dels prejudicis dels escriptors durant tota l'Edat Moderna
va ser considerar la literatura antiga dels grecs i dels romans com
un model que calia imitar. I el principal crtic de la literatura
antiga havia estat el savi grec Aristtil, que va viure uns dos mil
80

anys abans que Shakespeare. En una obra anomenada Potica

explicava la manera de fer dels escriptors grecs i molts escriptors
moderns s'ho van prendre com una autntica legislaci de
l'escriptura. Altres deien que Aristtil noms havia descrit el que
es feia en el teatre grec i el que li semblava convenient. Una de
les regles d'or del teatre era que en l'escena passs una sola acci,
que passs en el mateix temps que es representava i sense
moure's de lloc. A aquestes regles les van anomenar les tres
unitats: d'acci, de temps i d'espai. Aristtil comentava que aix
el pblic ho entenia millor.
Ja d'entrada, en Shakespeare no va fer gaire cas d'aquestes
unitats. Pel contrari, a Espanya i a Frana es va discutir molt
sobre elles encara cent anys desprs de Shakespeare.
En Shakespeare, l'escenari podia representar un palau en un
acte i un camp de batalla en un altre. L'obre podia comenar en
un any i avanar setze anys en l'ltima escena o representar
accions simultnies de consells reials a la cort i dels problemes
de dos enterramorts amb un cadver tot en la mateixa obra. Ell
sabia donar en els dilegs les indicacions precises perqu el
pblic no es perds.
Si en el teatre antic i en de la seva poca, s'utilitzava el vers, ell
utilitzava tant el vers com la prosa segons li convenia i
aconseguia expressions potiques (s a dir, plenes de riques
insinuacions) en un i altre estil dins la mateixa obra. Com havia
81

de fer parlar un pidolaire del carrer en vers? I Shakespeare treu

totes les classes socials en les seves obres.
Un altre prejudici del teatre antic s que els gneres no es
poden barrejar. O fas tragdia o fas comdia. Si hi ha morts, s
tragdia, si acaba b, s comdia. En la tragdia, o b els nostres
errors o b el dest ens passen factura i tot acaba malament; no hi
ha lloc per al riure. En la comdia, l'error s el tema, tot s
ridcul, tot fa riure i almenys els bons o els menys ridculs acaben
b, no es mata ning. Shakespeare va ms enll i s capa de
barrejar-ho tot. Va comenar fent tragdies sobre el poder i les
trampes i assassinats que cometen els poderosos per regnar. Per
ja en una de les primeres obres, Penes d'amor perdudes, la
comdia s'agra al final. Els nois que es tanquen a estudiar just
quan arriben quatre noies de visita; el comproms d'estudi que no
es pot complir perqu tots s'enamoren; i el previsible final
romntic... tot s'estronca per la sobtada mort del pare d'una noia
(rei de Frana, d'altra banda) i els compromisos amorosos queden
ajornats per veure, de passada, si els homes sn ferms en l'amor.
Shakespeare llena aigua a la festa i crea un nivell nou: el drama.
Real com la vida mateixa on l'alegria i la tristor es barregen i
lluiten entre elles. En el futur seguiran existint tragdies i
comdies, per amb una tendncia imparable a barrejar-se, una
tendncia que, si repassem el teatre i el cinema actuals, s ben
moderna.
82

Per repassem algunes de les seves obres i dels seus

personatges ms visibles. Al principi, com hem dit, va conrear la
tragdia. Estava de moda i era el tipus de teatre seris que
donava prestigi. Tenia un llibre d'histria, de la histria recent
d'Anglaterra (els ltims segles) que relatava les terribles lluites
pel poder al final de l'Edat Mitjana, abans de la ms tranquilla
poca de la reina Isabel que aleshores vivien. A Shakespeare li va
fascinar la terribilitat de les forces poltiques, les intrigues, els
enganys i el perill de mort violenta que actuaven sobre les
persones implicades, bsicament els nobles i membres de les
famlies reials. Set o vuit obres hi dedica a posar en escena
aquells personatges, reis i prnceps del segle XV, que havien de
mirar constantment darrere seu i que avanaven o retrocedien
moguts per la por al crim o per l'ambici prpia. I entremig els
personatges ridculs, com Falstaff, company en les alegries de
joventut i les borratxeres del prncep de Galles, gras, rialler,
cnic, calavera, perdulari i lladregot. Creu que el prncep el far
ric quan arribi a rei, per no s aix. L'antic prncep, el nou rei
Enric V canvia totalment de carcter quan es veu en la majestat
del govern i aparta del seu costat els amics d'abans. Falstaff passa
en un moment de l'audcia i la confiana a la decepci i
l'ensorrament. El gran actor Orson Welles va encarnar
magistralment el paper de Falstaff en la pellcula Campanades a
mitja nit (1968).

83

Ricard II i Ricard III sn tamb tragdies que serveixen a

Shakespeare per plantejar-se la fragilitat de la condici humana i
crear escenes de gran dramatisme. El rei Ricard II s destronat i
empresonat. Es mira al mirall i es pregunta com pot ser que el
mateix rostre pugui haver pertangut ahir al rei de tots els
anglesos i avui, a un pobre desgraciat. El rei Ricard III, lleig i
estrafet, per intelligent, que ha matat, ha subornat i ha estat
temut per tothom, al final s derrotat en la batalla i, en un ltim
crit

de

desesperaci
canvia tot el seu
regne

per

un

cavall que l'ajudi

a
Shakespeare

fugir.
s

capa de resumir en poques paraules realitats que omplirien

llibres de filosofia. Igual que molts cientfics estaven comenant
en aquella poca l'estudi profund de la natura, Shakespeare
iniciava un estudi profund de la
personalitat
s'asseia

humana
a

repensar

quan
els

personatges que havia trobat en

un llibre d'histria o en un conte
antic. Anys desprs d'ell, molts

84

filsofs anglesos com Locke, Hobbes o Hume ho faran ms

sistemticament en gruixuts llibres de filosofia que encara
s'estudien en les escoles i universitats.
I, curiosament per a la seva poca, a Shakespeare li interessen
fora els carcters femenins, tot i que havia de recrrer a actors
masculins per interpretar-los. Moltes de les seves obres tenen
magnfiques herones algunes de les quals repassarem.
A El mercader de Vencia, el mercader Antonio est a punt que
li tallin un tros del pit segons un contracte signat amb Shylock, el
jueu (tots dos es tenen molta rbia i aix eren les lleis de l'poca).
Sortosament, Prcia, la promesa del seu amic es fa passar per
jutge i aconsegueix salvar Antonio dictant una sentncia de gran
enginy.
Al vostre gust s una comdia que t un regust de les histries
de Robin Hood, on els perseguits pel duc dolent s'han de refugiar
al bosc d'Arden. Rosalina quan ha de fugir ho fa disfressada
d'home i es troba al bosc un fugitiu enamorat d'ella que no la
coneix amb la seva disfressa. Disposada a provar l'amor del seu
pretendent i a divertir-se una mica, li proposa que juguin a
simular que ell (Rosalina disfressada i ara amb el nom de
Ganimedes) s la seva estimada (ho s en realitat) i el fugitiu
enamorat (Orlando) li faci confidncies d'amor. Tot amb
l'objectiu de convncer-lo que l'enamorament s una ruqueria.

85

L'enamorament s senzillament una bajanada, i us ben asseguro que

se l'hauria de tenir a la masmorra fosca i a fuet, com als bojos. I la ra
per la que no es castiga els enamorats s perqu s una bogeria tan
estesa que els mateixos botxins tamb estan enamorats. Tot i aix, s
un mal que em comprometo a curar-vos amb bons consells.

Est jugant amb ell. Ella l'estima i sap que ell tamb l'estima.
Orlando entra en el joc convenut que ning no el podr curar.
Per tot s una broma, a les herones de Shakespeare els agrada
prendre el pl als seus amants, com si el dramaturg penss que en
el joc de l'amor la noia s la part forta, la que condueix el joc.
Shakespeare est convenut que en l'amor els homes posen molta
passi per poca tenacitat. Aix i tot s entendridor veure
l'Orlando interrogat per un altre refugiat del bosc sobre les
grcies de la seva estimada. Quan li pregunta Quina estatura
t, la resposta s romntica:
ORLANDO: M'arriba al cor

Ms endavant Ganimedes (Rosalina disfressada) aprova

d'amors l'Orlando i li promet que parlar a Rosalina en favor seu.
Al final no t ms que revelar la seva transformaci i invertir-la.
Entremig, els problemes dels fugitius es resolen i hi ha
reconciliaci final. Tot i que hi ha moments en qu el final no es
promet tan feli.
Isabella s una altra protagonista d'un drama que acaba en
86

comdia com podia haver acabat en tragdia. L'obra s Mesura

per mesura. El Duc de Viena marxa deixant al davant del regne
Angelo, el seu secretari i home molt estricte. Tan estricte que,
seguint la llei que prohibeix la immoralitat, fa detenir i
condemnar a mort Claudi per haver deixat embarassada la seva
promesa (d'en Claudi mateix). La germana d'aquest visita el
dictador Angelo per demanar clemncia per al seu germ i
desferma el drama: el dictador s'enamora d'ella i li proposa
perdonar Claudi si ella, Isabella s'av a dormir una nit amb ell.
La germana s'hi nega i acut a la pres a visitar el seu germ
presoner tot explicant-li la indecent proposta. Ella espera que el
germ estigui d'acord amb ella per no s aix. Ell opina que per
salvar-li la vida, b podria regalar la seva virginitat. Arribats
aqu, l'assumpte es presenta fosc i lleig, srdid direm. Podria
acabar en drama o en tragdia. Al final, per, tot s'arregla grcies
a una estratagema del Duc (canvien Isabella, a les fosques, per
una antiga amant d'Angelo), que es torna a presentar disfressat i
es revela just a temps per salvar la vida a Claudi i per perdonar a
Angelo, que ja ha aprs que l'excessiva severitat pot acabar
atrapant el mateix qui l'aplica. El drama s'ha trastocat en comdia
amb un final on les parelles acaben juntes.
Per no sempre s aix, Shakespeare pot donar diferents
missatges segons el seu estat d'nim o el moment que es viu.
Qualsevol histria li serveix per explicar una histria i unes
87

psicologies que li interessen. Per exemple, aprofita la Guerra de

Troia a Troilus i Crssida per mostrar com la guerra ens
transforma a tots. Enmig de la terrible i antiga guerra, un troi i
una troiana s'enamoren. Crssida estima Troilus, per el pare
d'ella, que ha canviat de bndol (s'ha passat als grecs) la reclama
i els troians l'han de lliurar com a hoste en un intercanvi de
presoners. Tot just quan acabaven de gaudir la seva primera nit
d'amor. Troilus no mor defensant-la ni s'escapa amb ella.
Shakespeare no fa contes de fades perqu s. Troilus ha de lliurarla i li demana que entre els grecs li guardi fidelitat, que far el
que pugui per alliberar-la. Ella, que tampoc no s cap herona
capa de morir confiant cegament en la virtut d'en Troilus, li ho
promet, per sap que la seva vida de presonera li far difcil, si
no impossible, mantenir la seva promesa. I al final, el noi, espiant
el campament grec, descobreix Crssida, si ms no, coquetejant
amb un grec. Cap dels dos ha estat prou fort i la guerra continua.
Shakespeare tamb pot ser agre, com ho pot ser la vida i la
Histria demostra amb assidutat. Aquest drama tampoc va
agradar gaire en la seva poca i els mateixos anglesos el van
adaptar al segle XVIII. El modern segle XX, desprs de dues
guerres mundials i d'infinitat d'histries d'amor semblants, va
saber apreciar l'original de Shakespeare molt millor.
Estem veient que en Shakespeare entenia el mn perfectament
i sabia reflectir el millor i el pitjor. Els crtics actuals diuen que
88

encara ens far pensar molts anys. A vegades sembla proftic,

com quan a Juli Csar un dels assassins del dictador (segons
ells) Csar diu:
CASIO: "Quantes vegades els segles que han de venir
veuran representada la nostra sublim escena
en llenges i pasos encara per nixer

Com si l'antiga Roma hagus previst la Independncia dels Estats

Units o la Revoluci Francesa. En fi, la frase sembla
premonitria, per la profecia no t mrit, perqu les revolucions
s'han produt, es produeixen (veure Tunsia o Egipte) i es
produiran en el futur.
Tampoc podrem encasellar Shakespeare com un autor realista
i psicologista. Tamb sap usar la fantasia i la mgia i en aix s
un perfecte representant de la seva poca, la frontissa entre el
passat mtic i el futur cientfic. Vegem, si no, dues obres
importants.
El Somni d'una nit d'estiu recull part d'una histria mitolgica
antiga. Hi surten fades i dus mitolgics, follets del bosc i mgia
a dojo. Per abans ja hem dit que Shakespeare no feia contes de
fades perqu s. Hrmia est enamorada de Lisandre per el pare
vol que es casi amb Demetri que tamb l'estima. Hrmia i
Lisandre fugen al bosc i Demetri els persegueix. Al darrera hi va
Helena, enamorada de Demetri i rebutjada per ell. El bosc bull
d'amors. I entremig, dus, fades i follets que tamb tenen les
89

seves trifulgues i s'ocupen, a ms de les humanes. El follet Rob

(Puck en altres versions), per encrrec d'Ober, du del bosc,
adorm els quatre amants i els administra filtres d'amor. Per els
equivoca i aconsegueix que els dos nois que estaven enamorats
d'Hrmia, ara estimin bojament Helena, mentre que a aquella
ning no li fa cas. Sortosament la mgia t solucions per a tot i
en Rob torna a adormir els quatre joves i aconsegueix que quan
despertin, els amors siguin els que han de ser: Hrmia-Lisandre i
Demetri-Helena. Entremig, un altre error del follet fa que la reina
de les fades s'enamori salvatgement d'un fuster convertit en ase
omplint de petons les seves llargues i peludes orelles. Tot acaba
b i al seu lloc, per mentrestant Shakespeare ens fa veure que
els sentiments van ms enll de la ra i creixen en un bosc
inescrutable.
La Tempestat s l'ltima obra que va escriure Shakespeare i en
ella fa un altre s de la mgia. Una mica ms trist. Prspero, viu
en una illa deserta amb la seva filla, Miranda, i t el control dels
esperits que pullulen per l'aire i la terra. Per viu sol, naufragat
perqu un germ seu l'ha fet fora del seu regne, el ducat de Mil.
Prspero far servir el domini dels esperits i les forces de la
natura que ha aconseguit amb l'estudi per recuperar el seu ducat.
Provoca una tempestat, fa naufragar els seus adversaris, els
adorm, fa que els esperits juguin amb ells... Per l'amor de la
seva filla pel fill del seu enemic forar el pacte. Prspero tornar
90

a ser duc i abandonar la mgia. s alhora un filsof, un cientfic

i un bruixot.
En l'poca de Shakespeare encara no estava del tot clara la
diferncia entre la cincia i algunes prctiques mgiques. De fet,
la cincia rebia el nom de mgia natural. Estaven en una poca
de frontera. Va escriure La Tempestat en 1611. Tot just un any
abans l'itali Galileu comenava l'exploraci telescpica del cel i
l'any 1632 certificava definitivament la teoria que la Terra girava
entorn del Sol i no al revs. En 1661 l'angls Boyle fundava la
cincia qumica i en 1687 el tamb angls Newton enunciava les
lleis fonamentals de la fsica. Shakespeare noms podia intuir el
poder que l'sser hum estava a punt d'aconseguir. En qualsevol
cas, Prspero (i la cincia) podien controlar els cossos humans i
els elements de la natura (gran somni de la cincia precientfica)
per no l'nima humana que era el que ms interessava a
Shakespeare.
He descrit l'obra del nostre autor d'una manera una mica
irregular i sc conscient que he oblidat precisament aquelles
peces que sn ms conegudes i moltes de les millors. No he
parlat de Romeu i Julieta, l'amor ms adolescent i ms desgraciat
perqu depn dels prejudicis dels grans(i en tota poca n'hi ha):
que la famlia Montesco i la Capuletto no poden ni parlar-se. Al
cap i a la fi t ra Julieta quan se n'adona que Romeu
Montesco al cap i a la fi s noms una paraula. Que potser
91

Romeu seria diferent si ports un altre nom? Una cosa tan

estpida com haver nascut en una altra famlia ho solucionaria
tot.
Tampoc he fet esment d'Otelo, una histria de racisme, enveja,
traci, manipulaci i gelosia. Iago s dolent, Otelo s ben
plantat, eficient, intelligent, un gran general... per s negre.
Aix no se li acaba de perdonar. I Iago sap excitar all dolent
que hi ha en Otelo: la gelosia, per perdre'l. I per gelosia mata la
seva dona Desdmona, fidel i honrada, realista com totes les
dones de Shakespeare No pensem que els homes siguin dus ni
esperem sempre miraments com el dia de la boda, diu. Un dels
grans personatges femenins del poeta. Iago, en canvi s dels pocs
personatges totalment negatius i retorats que surt a Shakespeare.
He oblidat Macbeth tot i la impressi que em va causar fa anys
veure'n una representaci ambientada en el Xicago dels gngsters
dels anys 20 (1920).

Macbeth s un bon militar, honrat en

principi, per malet pel dest. Unes bruixes li prediuen que ser
rei i aix encn la seva ambici i li canvia el carcter. Qu ens
passaria si una aparici ens pronostiqus un futur amb el que no
comptvem. Macbeth es converteix en rei matant i conserva el
tron matant. La seva dona l'empeny a fer-ho i ella s la primera
en tornar-se boja pel deliri de la sang i el poder. Ell mateix
segueix matant perqu s, perqu ja no sap de qu va la seva
vida. No us desvetllar que la tragdia acaba malament per a ell
92

tot i que el final s enginys. Algun dia la llegireu.

He deixat la histria de Marc Antoni i Clepatra perqu s
fora coneguda i tamb s un fet histric, encara que
Shakespeare dna un dramatisme a les situacions i una
profunditat als personatges que vs a saber si en la realitat la van
tenir. El general rom i la reina d'Egipte podrien haver canviat la
histria per l'amor o el desig que es tenien els van enredar.
L'altre general rom, Octavi, lliure de sentimentalisme, no els
don quarter i es va convertir en el primer emperador de Roma.
Per no puc oblidar El rei Lear, magnficament traslladat al
cinema fa uns anys pel japons Akira Kurosawa amb la pellcula
Ran. Lear s rei i s vell i s vanits, per no s realista. T tres
filles. Dues li fan la pilota i la ms jove, no. L'estima, per li diu
les coses tal com les pensa. Lear deshereta aquesta filla i deixa el
regne a les altres dues. Lear es jubila i rep de les dues filles que
l'afalagaven el tracte que no s'esperava. I es troba, de cop i volta,
pobre, sol i al carrer. I enmig d'una tempesta terrible (un dels
grans moments terrorfics d'en Shakespeare) se n'adona del que
ha fet. Ser vell no li ha estalviat resultar estpid. I se n'adona
quan ja s tard. Quan els dolents ja han fet tot el mal que podien i
ell no ho ha sabut o no ho ha volgut evitar. Els dolents no
guanyen, per el mal ja est fet. Fins i tot mor la filla bona, la
que autnticament l'estimava.
Decididament, Shakespeare va divertir i va fer pensar. En el
93

seu temps, en els quatre segles posteriors, ara i en el futur ho

seguir fent. I aix perqu no es va emmotllar a les regles. Va
crear les seves prpies regles i potser va avanar el teatre futur.

EL TEATRE DESPRS DE SHAKESPEARE

Val a dir que Shakespeare va viure una poca daurada de pau i
llibertat (relativa) a Anglaterra, un pas on els conflictes
religiosos i poltics van tenir molta influncia en la vida
quotidiana i en la literatura. Anglaterra tenia una esglsia oficial
prpia dirigida pel propi rei (o reina). En creences i cerimnies
era un entremig entre catolicisme i protestantisme. El que no
volien la majoria d'anglesos era al Papa. Als catlics els deien
papistes gaireb com un insult. I eren partidaris que tothom llegs
la Bblia i la interprets. Per aix van sortir moltes sectes
religioses, algunes molt intransigents. Entre ells els anomenats
puritans. Els puritans van aconseguir dues coses per al seu pas,
una bona i l'altra dolenta. Per un cant van ser els principals
defensors del Parlament i de les llibertats pbliques contra el rei,
cosa que va acabar portant la democrcia. Per per altra banda,
eren tan estrictes moralment que consideraven el teatre una
distracci perversa i portadora de vicis. I per aquesta ra, quan,
en conflicte amb el rei, els puritans del Parlament i de Londres
van passar a ser la fora poltica dominant, al 1640, van prohibir
el teatre. I quan la prohibici es va aixecar anys desprs, el
94

negoci teatral angls ja no es va recuperar fins al segle XIX.

En canvi els catlics en l'Espanya del XVII donaven suport al
teatre i l'utilitzaven, fins i tot per escampar idees religioses. Per
no noms religioses. L'amor, la gelosia i l'honor eren sentiments
que omplien les obres del teatre espanyol. I sovint van units, ja
que defensar la virtut d'una dona o d'una filla com es veu a El
alcalde de Zalamea de Caldern de la Barca, era una de les
principals preocupacions d'un espanyol. Aix amb un teatre en
vers, que en els bons autors, com Lope de Vega, Caldern o Tirso
de Molina, resulta un vers gil i fora enginys, capa de fer
descripcions complexes amb moltes metfores que ratllen en un
virtuosisme que els crtics han definit amb els conceptes
culteranisme i conceptisme. Mereix esment una obra que
refora un mite, El burlador de Sevilla, que prepara el
personatge universal del Don Juan per a la culminaci que rebr
en el segle XIX (Don Juan Tenorio, de Zorrilla, pertany ja a
l'Edat Contempornia). I no podem oblidar una obra estranya i
profunda: La vida es sueo, de Caldern de la Barca, on un
prncep que segons els presagis podria resultar criminal, s
empresonat des del naixement i acaba essent criminal
precisament per aquest tracte que rep. Podria considerar-se-la
un drama filosfic, psicolgic i fins i tot pedaggic, avanant
algunes teories sobre l'educaci que comenaven a discutir-se ja
al segle XVII.
95

I el teatre modern dna poca cosa ms d'inters. I en part

perqu el pas que domina en la cultura i la poltica i que s ms
imitat durant el segle XVII i part del XVIII, Frana, decideix
ancorar-se en el passat. Es fa un teatre per als nobles i la cort
reial que s un teatre aristocrtic, molt pendent de les normes
aquelles que suposadament dictaven els antics. Amb personatges
clssics antics o de l'edat mitjana (El Cid, de Pierre Corneille, s
potser l'obra ms reeixida del perode) i un vers i un llenguatge
cultes i no aptes per a tots els pblics (Shakespeare era culte per
tamb popular). Els francesos noms van abandonar les normes
clssiques quan van prescindir del cor, un personatge collectiu
que sortia en les tragdies gregues i que representava una mena
de conscincia popular. En fi, poc es representen les tragdies
franceses avui dia. Noms el teatre cmic de Molire va
aconseguir vncer el temps i va crear personatges tpics (no vius
com els de Shakespeare) que se segueixen representant molt:
L'avar, El malalt imaginari, El misantrop, El burgs gentilhome,
Les dones svies... Potser les niques obres amb prou sortida
comercial i que no depenien del favor dels nobles i del rei (el
mateix Llus XIV era fora aficionat al teatre i li agradava, fins i
tot, fer d'actor).
I en un segle XVIII bastant sonso per al teatre literari, els
italians tornen a marcar una pauta com ho van fer en el
Renaixement. Ells van donar impuls a un gnere nou, l'pera, que
96

barrejava la msica i el cant amb la histria, qual cosa requeria

actors-cantants. I l'pera, que inicialment era un teatre
aristocrtic, es va saber popularitzar, a partir de l'pera veneciana
i va donar l'pera buffa, s a dir, l'pera cmica, que omplia els
galliners de gent senzilla que acabava opinant de teatre l'endem.
Carlo Goldoni s l'autor ms conegut i va recuperar els
personatges d'un teatre itali popular anomenat Commedia
dellArte per composar multitud d'intrigues i despropsits que
feien riure a ms de criticar i fer pensar una mica. A ms,
Goldoni i altres escriptors van comenar a collaborar amb
compositors de msica en la composici d'peres.
Per s'havia perdut una mica la profunditat i l'equilibri entre
gran poesia i frescor irnica i dinamisme teatral que tenia
Shakespeare. De fet, fins ben entrada l'Edat Contempornea
(segles XIX i XX) no tornarem a trobar escriptors dramtics de la
seva talla.

CONCLUSI
Cervantes i Shakespeare pertanyen a una poca en qu la vida
era encara ms prxima a l'poca medieval final que al mn
modern que coneixem nosaltres. L'escriptor comenava a ser un
artista, per se'l tenia encara com un artes que treballava amb el
cap i se li encarregaven obres per a festes o poesies per a
97

celebracions i ocasions oficials. El diner dels grans (nobles i rei)

encara era important per decidir qui sortia endavant i qui no en el
mn de les lletres. Tot escriptor es confiava a la protecci d'un
gran senyor. Tot just les companyies comercials com la de
Shakespeare (que recordem que tamb tenia patrocinador),
comenaven a viure d'un pblic, com avui.
Per ja hem vist que la intuci i la creativitat de Cervantes i
Shakespeare van obrir el cam a maneres d'entendre l'escriptura
que avui considerem modernes. Ells van crear gustos nous.
Cervantes va donar a la novella una llibertat que no tenia i que
encara avui seguim explorant. Durant ms de cent anys es
consider El Quijote com una novella de riure, i van ser els
primers contemporanis, els romntics del segle XIX, qui van
comenar a veure ms coses en la novella de Cervantes:
psicologies profundes, llibertat humana, idealisme... s com si
Cervantes hagus parlat una mica per al futur.
El mateix li passa a Shakespeare. Les seves obres diuen moltes
coses, per en suggereixen ms. Els directors teatrals moderns
constantment estan trobant noves maneres de representar-lo.
Curiosament, les seves ltimes obres es representaven en un
teatre cobert i ms petit que els grans teatres populars a l'aire
lliure, probablement perqu aix el pblic podia captar millor
moltes subtileses d'aquestes grans obres (Antoni i Clepatra, El
rei Lear, La tempestat...). Els italians van adoptar aquest teatre
98

rectangular i tancat i avui l'anomenem teatre a la italiana. s

l'arquitectura teatral que tenim avui. Noms recuperem
nostlgicament els teatres oberts en les grans festes d'estiu (el
teatres grecs o romans com els de Barcelona o Mrida) o com a
recuperacions

culturals

(igualment

nostlgiques)

com

la

recuperaci que han fet a Londres del teatre The Globe (una
estructura octogonal semblant a una plaa de toros) que era el
que tenia la companyia de Shakespeare. I, per cert, Shakespeare
no va deixar de ser mai considerat i comprs en el seu pas, per
va ser tamb el moviment romntic del segle XIX qui el va
reivindicar com a autor universal. Ell tamb parlava al futur.

99

100

Glossari
alfabet

Conjunt de signes que formen un tipus

d'escriptura modern. Va ser inventat a les
ciutats de la costa Fencia (actual Lban)
uns 14 segles abans de Crist. Tenia
l'avantatge sobre les escriptures anteriors
(jeroglfiques i cuneformes) que noms
necessitava 22 signes que representaven
sons i no idees. Era ms fcil d'aprendre i
ms rpid d'escriure. Va permetre la
popularitzaci de la tecnologia ms
important de la histria.
Brbars Grups de tribus que vivien fora de les
fronteres de l'Imperi Rom. Els romans
els van donar aquest nom despectiu que
alludia a una presumptament primitiva
manera de parlar quequejant (bar-bar).
Biblia Conjunt de llibres sagrats de la religi
jueva i de la religi cristiana (hi ha una
Bblia jueva i una Bblia cristiana que
comparteixen gran quantitat d'escrits). En
general la Bblia jueva comprn el que els
101

Cid

Crist

Chirumbelas
Edicions

cristians anomenen Antic Testament. El

Nou testament, noms acceptat pels
cristians, cont tots els llibres referents a la
predicaci i paraula de Jess de Nazaret,
anomenat Jesucrist. Hi inclou els
Evangelis (vides de Jess), els Fets dels
Apstols, les Cartes pastorals i el llibre de
l'Apocalipsi sobre el final dels temps i la
Segona Vinguda de Jesucrist per fer el
Judici Final.
Noble castell del segle XI que va estar
al servei de diversos senyors, algun d'ells
musulm, fams per la seva audcia,
valentia i integritat. Se li atribueix un
enfrontament amb el rei Alfons VI de
Castella en qu el va obligar a jurar la seva
innocncia abans de jurar-li fidelitat (fet
que s narrat en el principal poema de
gesta castell El cantar de mio Cid). Va
dirigir la primera conquesta de la ciutat de
Valncia als moros.
Nom donat a Jess de Nazaret a qui se
li va afegir entre els nous fidels grecs el
renom de Crist (en grec volia dir
consagrat amb oli) que significava triat
per Du i tamb l'Esperat (Messiah, en
hebreu) A partir d'aquest apellatiu, els
fidels van rebre el nom de cristians.
Instrument antic de vent semblant a
una xirimia o flauta.
Cada una de les impressions d'un llibre
es deia tiratge, per si un tiratge contenia
modificacions o novetats, se'n deia una
edici nova. Aix es podia parlar de l'edici
de 1679 com distinta de la de 1635 del
mateix llibre.
102

Funcionaris Persones al servei d'un rei, al

principi, i desprs de l'Estat (fos
monrquic o republic). Fan totes les
feines que sn obligacions de l'Estat
de cara als ciutadans o de cara als
altres estats (primer eren secretaris,
advocats, jutges, per avui dia poden
ser
tamb
metges,
mestres,
administratius, etc.)
Imperi Rom Estat de l'antiguitat amb capital a Roma
i governat per un Emperador d'acord amb
el Senat o assemblea de nobles.
Comprenia totes les terres al voltant del
mar Mediterrani i comenant l'any 27
abans de Crist, es va dividir en dues
meitats a finals del segle III per poder
governar-lo ms fcilment. L'ltim
emperador d'Occident va ser deposat per
un brbar el 476 d.C. L'Imperi d'Orient va
subsistir amb capital a Bizanci fins la
conquesta dels turcs en 1453.
Joglars Cantaires ambulants que interpretaven
canons que componien uns personatges
nobles anomenats trobadors. Normalment
vivien del que els trobadors els pagaven
per popularitzar els seus poemes i de les
donacions de la gent que els escoltava.
Lrica En msica i en literatura, es refereix a
les composicions que volen reflectir
sentiments.

Manuscrit

Escrit a m. Sol referir-se als llibres i

documents anteriors a la invenci de la
impremta o posteriors per en la seva
103

Nibelungs

Paper

Patrocini

Pergam

versi manual abans de ser publicada.

Follets de la llegenda germnica que
guardaven un tresor sota terra i un anell
mgic. Noms l'heroi Sigfrid en tenia el
secret. La can de gesta El cant dels
Nibelungs. El tema s el casament,
l'assassinat de l'heroi Sigfrid i les venjances
que comportar. En l'argument s'hi
barregen
ssers
mitolgics
amb
personatges histrics de l'poca de les
invasions brbares com els cabdills tila i
Teodoric.
Superfcie d'escriptura que a Europa va
substituir al pergam per ser de ms fcil
fabricaci, ms verstil i ms barata.
Originriament es fabricava amb fibres de
drap mullades, premsades i assecades en
forma de full. Des del segle XVIII
comen a fabricar-se amb virolla de fusta.
s un invent xins del segle II d.C.
Favor que els escriptors o msics antics
buscaven de grans personatges de la
noblesa que els permets anar vivint i
seguir escrivint o composant. La majoria
dels llibres, si no eren escrits per nobles
mateixos, portaven una dedicatria a un
duc o comte amb l'esperana que aquest
fes un donatiu a l'escriptor. El mtode s
semblant al que avui utilitzen els equips
esportius per subsistir amb l'anomenada
sponsoritzaci d'una marca comercial.
Superfcie d'escriptura que va substituir
el papir en l'Edat Mitjana europea. Es
fabricava amb pell d'ovella o vedell ben
assaonada, mullada, estirada, assecada i
gratada amb pedra tosca per allisar-lo i
104

Profetes

Propietat
intellectual

Prosa

Protestant

eliminar les ltimes impureses. Al final es

tallava en forma de plecs amb els que es
confegien els fulls d'un llibre. Se suposa
inventat a la ciutat de Prgam el segle II
a.C.
Personatges que en diverses religions
diuen haver tingut comunicaci amb la
divinitat i revelen al mn els desitjos i els
advertiments de Du o d'All. Diversos
llibres de la Bblia estan dedicats als
advertiments dels profetes (Isaies,
Jeremies, Daniel...). En la religi islmica
tamb es diu que Mahoma o Muhammad
s el profeta d'All. L'islamisme considera
a Jesucrist un profeta i no un Fill de Du.
Dret que els reis concedien als
escriptors i els llibreters-impressors per
controlar les vendes dels llibres i, per tant
els beneficis, intentant evitar la pirateria.
Va ser una manera com, a partir del segle
XVII es va intentar alliberar els escriptors
del patrocini dels nobles.
Manera de parlar i d'escriure semblant o
propera a la d's habitual, s a dir sense les
regles rtmiques i mtriques prpies del
vers. s el llenguatge propi de la novella.
Persona que segueix la religi fundada
pel monjo Luter durant l'anomenada
Reforma a partir de 1517 i que va
provocar una separaci en l'Esglsia
cristiana que va portar guerres civils i
guerres entre pasos catlics i protestants
fins al segle XVII. No reconeix l'autoritat
del Papa ni dels bisbes (excepte
l'anglicana, que n's una variant) i anima a
tots els fidels a llegir la Bblia i a
105

Puritans

Rabeles
Rima

Roland (o
Rotllan)

interpretar-la pel seu compte al revs del

que feia l'Esglsia romana o catlica.
Persones que seguien la religi
protestant en la varietat calvinista a
Esccia i Anglaterra. Es caracteritzava per
una gran severitat de costums i seriositat
en el treball. Els puritans vestien de negre,
llegien i citaven la Bblia, eren intolerants i
no es permetien diversions. Durant els
anys que el puritanisme fou dominant a
Anglaterra (1649-1658) el teatre va estar
prohibit a Londres. En altres perodes van
ser perseguits per l'esglsia anglicana,
tamb protestant per molt ms
moderada i tolerant. Per aix molts
puritans van emigrar a Amrica.
Instrument antic de corda semblant a
un viol portat pels rabs a la Pennsula.
Manera d'aconseguir un ritme musical
del llenguatge potic que consisteix a
acabar versos propers amb sons semblants
o idntics. La finalitat de la rima s
aconseguir bellesa i afavorir la memria
dels poemes.
Cavaller llegendari de la cort de
Carlemany, rei dels francs. Se'l suposa viu
durant el segle VIII, per la seva fama ve
del poema pic del segle XI, escrit en
francs primitiu, anomenat La chanson de
Roland. El fet histric que que Carlemany
va fer una incursi a Espanya i en la
tornada la rereguarda del seu exrcit,
comanada per Rotllan va ser atacada pels
bascos del Pirineu. El poema, en canvi, fa
a Carlemany conqueridor d'Espanya als
rabs i a Rotllan mort per una traci i una
106

Secretaris

Tragdies
gregues

Zampoas

emboscada de sarrans superiors en

nombre. Al final del poema Rotllan s
venjat per Carlemany. Les canons de
gesta eren escrites sempre molt desprs
dels fets i canviaven la realitat per
homenatjar els herois nacionals.
Funcionaris al servei del rei o d'un
crrec important de l'administraci que, al
principi, eren encarregats de custodiar els
secrets, normalment els escrits i
documents importants o privats de l'alt
personatge.
Les primeres obres de teatre que
coneixem van ser fetes a Grcia en el segle
V a.C. Van sorgir per evoluci de les
festes religioses a la ciutat d'Atenes on se
sacrificava un mascle de cabra (tragos en
grec). El tema d'aquestes obres solia ser la
lluita d'un heroi contra l'adversitat i la
mort. Per aix la tragdia ha quedat
associada al desastre i la acceptaci del
dest.
Instrument antic de vent consistent en
canyes lligades i ordenades per mides.

107

108

ndex de noms
Afra Behn.............................64

buclics, poemes.............45

Al vostre gust....................85

Burbage,

Anglaterra..20, 27, 33, 41, 64,

teatral.....................................75

66, 68, 73, 76, 83, 94

Caldern de la Barca....95

Aristtil..............................80p.
Arts, Rei..........................20p.
assaig......................................31
Assaigs de Montaigne 30,
32

Avellaneda, Fernndez
de...........................................57p.

empresari

can....................................17p.
canons de gesta..............17
Cardenio.........................51, 57
Celestina......................48p., 59
Cervantes...6, 8, 10pp., 19pp.,
24, 26, 36p., 39, 41pp., 48p.,
51pp., 57pp., 61pp., 65, 67pp.,

Aventures d'en Joseph

76, 97p.

Andrews...............................67

Cid, El.....................17p., 23, 96

Bblia.....................................101

Commedia dellArte.......97

bizantina, novella. . .47, 52

Corneille, Pierre...............96

Bocaccio................................46

Dario, Rubn.....................15

Bosc.......................................50

Decameron..........................47
109

Defoe, Daniel.................65p.

Fray Lus de Len..........43

Descartes, Ren...........34pp.

fulletons................................68

Don Juan Tenorio...........95

Garcilaso de la Vega.....50

Don Quixot...................21, 67

Goldoni, Carlo..................97

Dulcinea del Toboso....54,

Gutenberg...........................22

60

Guzmn de Alfarache..52

El alcalde de Zalamea..95
El burgs gentilhome...96
El burlador de Sevilla. .95
El
Don

ingenioso
Quijote

hidalgo
de

la

Mancha.................................50
El malalt imaginari........96
El misantrop......................96
El Quijote.................50, 59, 98
El rei Lear......................93, 98
Enciclopdie Franaise 65
entremesos..........................43
Fernando de Rojas.........59
Fielding, Henry................67
Fray Luis de Len..........50

Hamlet.............................11, 79
HAMLET.............................80
Homer....................................15
Ilada.......................................15
Imperi..........................101, 103
Imperi Rom..............16, 101
impremta.8, 22p., 26, 56p., 76
Jesucrist...............................102
Joanot Martorell..............44
joglars.....................................17
Juli Csar..............................88
Julieta...............................11, 91
JULIETA...............................80
L'avar.....................................96
La Celestina........................48
110

La Fayette, Madame de

Mil i una nits.....................47

....................................................64

Molire..................................96

La Galatea de Cervantes
..................................44, 46, 50, 76

La princesa de Clves. .64

La tempestat......................98
La Tempestat..................90p.

Montaigne......................29pp.
Nibelungs, Els...................18
Novelas Ejemplares.....50,
56, 61

novella. 6, 12, 20, 24p., 29, 44,

La vida es sueo..............95

46pp., 59pp., 63pp., 98

Lazarillo de Tormes......47

NOVELLA...................49, 52

Lepant, batalla de...........38

novella de cavalleries 20,

Les dones svies..............96

49, 52

lrica, poesia.................18, 23
Lope de Vega....27, 40, 42p.,
95

Macbeth................................92
Marc Antoni i Clepatra

novelles de cavalleries
...............................20p., 44, 49, 56

Odissea..................................15
pera buffa..........................96
Oroonoko

l'esclau

....................................................92

reial..........................................64

Marlowe, Christopher. 80

Otelo..............................11, 91p.

Mateo Alemn..................52

Pamela

mercader de Vencia, El

recompensada...................67

..............................................79, 85

Pars........................................22

Mesura per mesura.......86

la

virtut

pastorals, novelles....44p.,
111

49, 61

Penes d'amor perdudes

....................................................82

picaresques, novelles.47,

ROMEU................................80
Romeu i Julieta...........11, 91
Ronsard.................................50

49

Sancho Panza...........53p., 68

prosa. .19pp., 23, 46, 50, 63, 78,

Shakespeare...6, 8, 10pp., 19,

81

26p., 33, 36, 48, 50, 57, 69pp.,

Quevedo...............................43

74pp., 86pp., 96pp.

Quixot..........5p., 11pp., 21, 44,

Sigfried..................................18

50pp., 60pp., 67p.

Somni d'una nit d'estiu

Quixot;...................................59

....................................................89

Reforma................................33
renaixement..............19p., 26
Renaixement.......32p., 45, 96
Richardson, Samuel......67
rima................................14p., 18
ritme..................14p., 18, 43, 78
Robinson Crusoe.............65
Roland, Chanson de. .17p.
Roma....................................103
romans.................................101
Romeu..............................11, 91

Spenser..................................50
Sterne, Laurence..............68
Swift, Jonathan.................66
teatre.....6, 13, 26pp., 40pp., 56,
59, 64, 69pp., 76pp., 93pp.

TEATRE................................94
Teresa de Jess...........43, 50
The Globe............................99
Tirant lo Blanc..................44
Tom Jones............................67
Trabajos de Persiles y
Segismunda........................50
112

Tragicomedia de Calisto

95p.

y Melibea.............................59

Vers.........................................14

Tristam Shandy...............68

Viatges de Gulliver, els

Troilus i Crssida............87
universitats...................22, 84
vers...14p., 17pp., 42pp., 78, 81,

.................................................65p.

Xina...................................21, 28
Zorrilla..................................95

113

114

Bibliografia
ALEMAN, Mateo Vida del pcaro Guzmn de Alfarache
CRCULO DE LECTORES Barcelona 1975
ALVAR EZQUERRA, Alfredo Cervantes. Genio y libertad
TEMAS DE HOY Madrid 2004
BENASSAR, Bartolom La Espaa del Siglo de Oro CRTICA
Barcelona 1983
BLOOM, Harold Dnde se encuentra la sabidura? TAURUS
Madrid 2005
BLOOM, Harold El Cnon Occidental COLUMNA Barcelona
1995
BOORSTIN, Daniel J. Los creadores CRTICA Barcelona 1994
BRYSON, Bill Shakespeare RBA Barcelona 2009
CERVANTES, Miguel de El ingenioso caballero don Quijote de la
Mancha GRAMMATA Granada 2010
CERVANTES, Miguel de Novelas ejemplares PLANETA
Barcelona 2005
FERNNDEZ DE AVELLANEDA, Alonso El ingenioso
hidalgo don Quijote de la Mancha GRAMMATA Granada 2009
HALLIDAY, F. E. Shakespeare SALVAT Barcelona 1987
HAUSER, Arnold Historia social de la literatura y el arte, I i II
GUADARRAMA Madrid 1969
HERDER, Johann Gottfried Shakespeare GRAMATTA
Granada 2009
JARNS, Benjamn Cervantes [Bosquejo biogrfico]
RENACIMIENTO (Biblioteca del exilio) 2006
115

JAY, Roni Shakespeare. Gua para jvenes LGUEZ Salamanca

2000
KERMODE, Frank El tiempo de Shakespeare DEBATE Madrid
2005
KOTT, Jan Shakespeare, nuestro contemporneo ALBA Barcelona
2007
LLOVET, Jordi (ed.) Lecciones de Literatura Universal CTEDRA
Barcelona 1995
MacLEISH, Kenneth y UNWIN, S. Guia de las obras dramticas
de Shkespeare ALBA Barcelona 2000
MOLIERE Tartufo CTEDRA Madrid 1989
MOLIRE El misntropo GRAMATTA Granada 2009
MONTAIGNE, Michel de Pginas inmortales. Selecci i prleg
d'Andr Gid TUSQUETS Barcelona 1992
NABOKOV, Vladimir Curso sobre el Quijote ZETA Barcelona
2009
ORTEGA Y GASSET, Jos Meditaciones del Quijote CTEDRA
Madrid 2005
PALACIOS FERNNDEZ, Emilio (dir.) Historia de la
Literatura espaola e hispanoamericana ORGAZ Madrid 1980
PEDRAZA, Felipe i RODRGUEZ, Milagros Manual de
Literatura espaola. III Barroco, introduccin CNLIT EDICIONES
Pamplona 1980
RABELAIS, Franois Garganta i Pantagruel EDICIONS 62
Barcelona 1985
RIQUER, Martn de Para leer a Cervantes EL ACANTILADO
Barcelona 2003
ROJAS, Fernando de La Celestina EDAF / EL PAS Madrid
2004
SHAKESPEARE, William Ricardo III VALDEMAR Madrid
2004
SHAKESPEARE, William Penes d'amor perdudes VICENSVIVES TV3 Barcelona 1989
116

SHAKESPEARE, William Un somni de nit de Sant Joan

INSTITUT DEL TEATRE Barcelona 1979
SHAKESPEARE, William El mercader de Venecia ESPASACALPE Madrid 1964
SHAKESPEARE, William Julio Csar GRAMMATA Granada
2009
SHAKESPEARE, William Al vostre gust INSTITUT DEL
TEATRE Barcelona 1986
SHAKESPEARE, William Hamlet VICENS-VIVES TV3
Barcelona 1986
SHAKESPEARE, William Mesura per mesura VICENS-VIVES
TV3 Barcelona 1986
SHAKESPEARE, William Otelo GRAMMATA Granada 2009
SHAKESPEARE, William El rey Lear ESPASA-CALPE
Madrid 1969
SHAKESPEARE, William La tragedia de Macbeth ESPASACALPE Madrid 1964
SHAKESPEARE, William Antoni i Cleopatra VICENS-VIVES
TV3 Barcelona 1987
SHAKESPEARE, William Coriol VICENS-VIVES TV3
Barcelona 1989
SHAKESPEARE, William Conte d'hivern INSTITUT DEL
TEATRE Barcelona 1983
SHAKESPEARE, William Noche de Reyes CATEDRA Madrid
2010
SHAKESPEARE, William La tempestat INSTITUT DEL
TEATRE Barcelona 1980
TRAPIELLO, Andrs Las vidas de Miguel de Cervantes FOLIO /
ABC S.L. L'Hospitalet 2004
VALVERDE, J.M y RIQUER, M. Historia de la Literatura
Universa. 5 Reforma, Contrarreforma y barroco PLANETA Barcelona
1984
VALVERDE, RIQUER Historia de la Literatura Universal
PLANETA Barcelona 1968
VARIS Teatre del Renaixement EDICIONS 62 Barcelona 1985
VILLALBA, Estefana Claves para interpretar la literatura inglesa
117

ALIANZA Madrid 2009

ZWEIG, Stefan Montaigne ACANTILADO Barcelona 2008

118

ndex general
INTRODUCCI...................................................................................5
PER QU CERVANTES I SHAKESPEARE?.....................................9
ABANS DEL SEGLE XVII................................................................14
MONTAIGNE....................................................................................29
CERVANTES I EL SEU MN...........................................................36
CERVANTES NOVELLISTA...........................................................49
CERVANTES I EL FUTUR................................................................63
WILLIAM SHAKESPEARE..............................................................69
EL TEATRE DESPRS DE SHAKESPEARE..................................94
CONCLUSI.....................................................................................97
Glossari.............................................................................................101
ndex de noms...................................................................................109
Bibliografia........................................................................................115

119

120

121

122