La Filosofa en el Aula, Matthew Lipman, A. M. Sharp i F. S.

Oscayan
Original de Temple University Press, 1980. Edici Proyecto Didctico Quiron,
Ed. La Torre, Madrid, 1992
Ressenya: Ana Wasmer Gimeno

Filosofia en el aula s un llibre per a professors que demostra com el pensament

filosfic pot ser usat en leducaci infantil. Comena amb lassumpci que el que
sensenya a les escoles no haurien de ser matries individualitzades i estanques, sense
connexi entre s, que desestimulen i trenquen el sentit del coneixement i
laprenentatge, sin ms aviat maneres de pensar. El punt principal s que laula
hauria de convertir-se en una comunitat dinvestigaci, i que un pot comenar fent
aix amb els nens. Basat en el currculum que Matthew Lipman ha desenvolupat a
lIAPC (Institute for the Advancement of Philosophy for Children), que ell encapala, el
llibre descriu el currculum i explica el seu s. Tanmateix, el text s autocontingut, i
hom pot llegir-ho sense coneixements previs de la proposta, el currculum proposat o
literatura filosfica, psicolgica o pedaggica.
La primer part se centra en la necessitat dun canvi educacional i la importncia de la
investigaci filosfica a lhora desenvolupar noves i diferents aproximacions en
educaci. La segona part discuteix el currculum i la metodologia densenyament,
incloent la conducta apropiada del professor per a ajudar als nens i nenes. La tercera
part enfronta la relaci entre lgica i tica, i com el desenvolupament de les habilitats
lgiques poden influir positivament en la generaci de judicis morals. Conclou amb un
captol amb tipologies de temes pertinents a la investigaci tica per a nens i nenes: el
just i el bo, el perfecte i el correcte, el lliure albir i el determinisme, el canvi i el
creixement, la veritat, la cura, pautes i regles, el pensar i el pensar per un mateix.
Leducaci en aquest sentit, no s una qesti de dispensar informaci, sin que s e
procs dassistir (en el sentit maiutic de llevadora) al creixement global de lindividu.
Trobem al final una perla en forma del que podria anomenar-se filosofia de la infncia,
a on es proposen tota una srie de qestions a tractar sobre la infncia en diferents
camps filosfics, que posen en seriosos dubtes la idea comuna de qu sigui la infncia i
linfant, i la consideraci en la que sels t en el conjunt de la nostra cultura.
La proposta de Lipman es pot considerar una autntica innovaci, si no una revoluci,
respecte de leducaci tradicionalment oferta a lescola primria. El replantejament
que fa de lescola suposa un qestionament seris i a tenir molt en consideraci de
lhabitual fragmentaci de sabers mitjanant els blocs dassignatures, amb la filosofia
com a eina transversal de la dotaci de sentit i significat. Amb una robusta
fonamentaci filosfica, i un profund anlisi de la infncia, ens retorna, per una banda,
als inicis de la filosofia, quan aquesta sexpressava amb diversitat de formes literries i
creativitat, a ms de reivindicar la socrtica ms clssica, com a mode de filosofia viva i
creadora de sentits propis. En aquesta, el coneixement sorgeix de linterior i de la
1

La Filosofa en el Aula, Matthew Lipman, A. M. Sharp i F. S. Oscayan

Original de Temple University Press, 1980. Edici Proyecto Didctico Quiron,
Ed. La Torre, Madrid, 1992
Ressenya: Ana Wasmer Gimeno

prpia reflexi de lindividu (sense distincions dedat, punt molt important com a pal
de paller de la proposta, ja que ens recorda com Scrates no discrimina ledat del seu
interlocutor, de manera oposada al que ha esdevingut la filosofia en el seu recorregut
posterior); enlloc de ser un allionament dun paquet de sabers determinats i tancats
prviament, s el propi individu pensador, que a travs del dileg i les normes formals
de la lgica, arriba al seu propi pensament i s capa tamb dautoqestionar-se i
aprendre en com. Aquesta voluntat de Scrates la recull amb fora Lipman en la seva
idea de comunitats dinvestigaci, on laula esdev una sort de grup de recerca
igualitari a on, amb la filosofia com a saber amb voluntat de globalitat de comprensi,
proporciona un significat a lherncia cultural, en les seves paraules, en aquesta
comunitat la cultura no engoleix el nen, sin que el nen assimila la seva cultura i
entorn.
Lipman ens presenta una infncia plenament capacitada per assumir la reflexi i
laprenentatge, que ha quedat castrada per com ha esdevingut leducaci i el
comportament dels adults respecte de la curiositat dels nens i nenes. En aquest
paradigma, als infants, persones plenes i de ple dret a reflexionar (tal i com demostra,
argumenta i prova al captol final), sels talla la seva voluntat de saber global no
responent a les seves preguntes enlloc destimular a la recerca del coneixement propi
i, de nou, a un coneixement significatiu.
Segons Lipman, les teories psicolgiques i pedaggiques del desenvolupament per
etapes, a on es classifica el saber que es permet ensenyar i aprendre, segons les
capacitats prpies de cada nivell vital propi de la infncia, sn vlides per a matries
que, com les matemtiques, requereixen comenar pel concret i particular, i anant
assolint tcniques per a arribar a posteriors nivells de complexitat i abstracci, per
aquest no s el cas de la filosofia o les arts, disciplines en les que es comena per
qestions i punts de partida globals i ja complexos, com poden ser les grans preguntes
metafsiques, com la mort, la vida, o lorigen del mn, i tiques, com la el correcte, la
coherncia en la conducta, i aix en tot el seguit dmbits dinters de la filosofia; o la
creaci explosiva en el cas de lart.
El llibre inclou una part ms concreta i tcnica a on es planteja la formaci del
professorat, i es qestiona com sha donat fins el moment. Proposa que els mestres
aprenguin de la mateixa manera en la qual hauran de desenvolupar les seves classes,
aix s, grups daprenentatge com, reconeixent que la crrega i dificultat a la que
senfronten s excessiva, i que pot ser compartida amb els nens, ssers capaos de
reflexi i racionalitat, i ens explica com lescull de la dificultat i complexitat del
llenguatge filosfic es pot adaptar al llenguatge infantil (una altra idea molt interessant
de Lipman s aquesta, els diferents mbits del saber i disciplines com a llenguatges que
2

La Filosofa en el Aula, Matthew Lipman, A. M. Sharp i F. S. Oscayan

Original de Temple University Press, 1980. Edici Proyecto Didctico Quiron,
Ed. La Torre, Madrid, 1992
Ressenya: Ana Wasmer Gimeno

han de ser assolits i compresos). Lobra detalla el currculum per rees temtiques i
franges dedat, i proposa manuals en forma de novelles per als estudiants, en
consonncia amb els seus interessos i els modes de comprensi, explicaci i gaudi
(contes de fades, histries daventures, misteri i investigaci), amb situacions
reconeixibles per ells, juntament amb el respectiu manual daplicaci per al professor.
s una obra alhora terica i prctica, amb un llenguatge i redacci, clars, concrets i
assequibles, que no van en absolut en detriment de la seva rigorosa fonamentaci
filosfica i carregada devidncies; absolutament recomanable per a professors de tots
els nivells educatius i disciplines, ja que en ella trobem una anlisi ms que raonable
del fracs de leducaci i les successives reformes fallides, que no fan si no posar
tirites, en paraules de Lipman, enlloc de replantejar-se ladequaci del sistema en la
seva globalitat. El llibre tamb ens recorda la motivaci que posa en marxa que hom
vulgui esdevenir professor, reivindica la infncia i fonamenta el seu reconeixement
com un estat en si mateix, i no un pas previ a un estadi superior; a ms de recuperar el
valor clssic de la filosofia, reconeixent la seva utilitat en el desenvolupament racional
de la persona, i adaptant-la al llenguatge infantil per sense rebaixar les seves
expectatives i diluir-la en quelcom purament funcional al servei daltres matries.