Comentari de text Batxillerat (juliol 2014).

Gemma Aldevert

El comentari de text.
El comentari ha d'abastar els tres grans nivells d'anlisi textual, que es corresponen amb les tres
propietats textuals: l'adequaci, la coherncia i la cohesi. A ms cal destacar tamb els recursos
estilstics ms destacats, com ara les repeticions, les metfores, la ironia; els recuros de tipus fnic,
utilitzats, sobretot, en poesia.
Cal tenir clar, per, que aquest s un esquema tipus, que hem de fer adaptable a qualsevol mena de
text. Per tant, caldr, en cada cas, seleccionar aquells aspectes remarcables a comentar. Si
considerem que algun dels aspectes segents no s destacable el passarem per alt, no en direm res i
ens estalviarem expressions del tipus en aquest text no podem distingir cap mena de dialecte o b
en aquest text no hi ha figures retriques.

L'adequaci s la propietat que incideix en la relaci existent entre el text i el context. S'hi
poden estudiar aspectes del text com ara
1. La relaci entre text i context, entre el text que estudiem i els interlocutors del text, l' espai
i el temps en qu es produeix.
Caldr que assenyalem, doncs:
Els interlocutors del text: a qui va dirigit?
Quan s'ha produt el text? En quin temps?
On s'ha produt el text? En quin lloc?
Ex1: Serviria per referir-nos a un programa matinal de rdio. El programa "El mn" de
RAC1 s un programa matinal que s'emet diriament de vuit a dotze, dirigit a un pblic
adult i heterogeni.
Ex2: Serviria per parlar dun text dopini de la premsa escrita. El text que analitzem s una
columna setmanal de Sebasti Alzamora al diari ARA, en el qual lautor acostuma a donar
la seva opini sobre temes dactualitat poltica.
2. La comunicaci verbal i no verbal. els humans ens comuniquem amb signes verbals, per
sovint aquests elements van acompanyats de signes no verbals que repeteixen,
complementen, substitueixen i fins i tot contradiuen el que diem amb paraules. Sn elements
de comunicaci no verbal: el silenci, els gestos, el riure, el context fsic, la distncia respecte
als interlocutors quan es parla. En els textos que nosaltres analitzarem sovint trobarem
imatges, dibuixos, fotografies o grfics, que serveixen de suport visual al text. Cal tenir-los
en compte perqu afegeixen informaci complementria al text.
Ex que podria acompanyar un text extret dun llibre de cincies naturals o dun
suplement setmanal sobre cincia aparegut al diari: En el marge dret del text trobem
un grfic de precipitacions anuals dels darrers vint anys, que refora la idea central
del text: lescassetat creixent de pluviometria a les nostres comarques.
3. Els coneixements enciclopdics i el concepte de marc: en aquest punt tractarem de
demostrar que sabem relacionar el text amb el nostre entorn. En daltres paraules, intentarem
relacionar el text amb tot all que ja sabem. En els tres exemples que hi ha a continuaci
intentem que el lector del nostre comentari vegi que sabem alguna cosa sobre el tema del
text, que ja nhavem llegit alguna cosa o b que ens hem preocupat per buscar-ne
informaci. Sempre ha de ser un escrit breu i personal i mai un retalla-i-enganxa baixat
directament dinternet.

Comentari de text Batxillerat (juliol 2014). Gemma Aldevert

Ex1: en un text sobre l'escalfament global: el text que comentem s una dissertaci
sobre l'escalfament de la terra, problema medioambiental cada vegada ms punyent
i que incideix de manera directa en l'augment progressiu de les temperatures i el
nivell de la pluviometria, cada cop ms minso.
Ex2: sobre un fragment de la novella Els homes que no estimaven les dones
d'S.Larsson: es tracta d'un fragment del primer volum de la trilogia que l'escriptor
Stieg Larsson va escriure al voltant d'una mateixa protagonista: l'enigmtica
Salander.
Ex3: a partir d'un text publicitari de cervesa Moritz: el text que analitzarem publicita
una coneguda marca de cervesa nascuda i Catalunya i que, desprs d'un parntesi
generacional, torna a fabricar-se a casa nostra.
4. Les veus del discurs i el punt de vista.
a. Veus del discurs. En aquest apartat caldria analitzar qui s lemissor del text i qui s
el receptor.
Ex1: Una carta al director d'un diari s l'opini personal i la queixa ( o la felicitaci )
que aquesta persona, lectora habitual del diari fa sobre un fet. El receptor s la
persona que llegeix el text.
Ex2: Un fragment dun conte de Pere Calders t com a emissor lescriptor, Pere
Calders, i com a receptors les persones que llegeixen el conte. Atenci! En aquest
cas no ens podem deixar enganyar pel gnere literari (cal que distingim entre el
conte literari, dirigit als adults, i el conte infantil).
Ex3: imaginem que llegim una carta que forma part duna novella. En aquest cas,
lemissor i el receptor no sn els que sembla a primer cop dull. La carta t un
emissor, el personatge que lescriu, i un receptor, el personatge al qual va dirigida. En
realitat, per, els receptors reals som nosaltres, els lectors. La carta s lestratagema
de la qual sha servit lautor per donar-nos una informaci que no vol que tinguin tots
els personatges, o b per posar-nos al dia duns fets anteriors al moment en el qual es
troba la novella.
Ex4: els aparts en un obra de teatre. El personatge que els diu sembla no adrear-se a
ning en particular, per van dirigits a nosaltres, els espectadors/lectors de lobra.
b. Punt de vista. Ja coneixem aquest punt:
i. narrador primera persona (narrador intern),
ii. tercera persona (narrador extern)
1. narrador tercera persona.
2. Narrador omniscient.
3. ...........................
5. La variaci lingstica, que dna compte de la diversitat lingstica:
a. Dialectes geogrfics. l'emissor d'un text, en alguns casos, utilitza una llengua molt
neutra, l'estndard, que, sobretot en l'escrit, tendeix a eliminar les diferncies
dialectals. En canvi, de vegades, marca d'una manera ms o menys clara i deliberada
la seva procedncia geogrfica mitjanant elements com ara la fontica ( en texts
orals ), la tria lxica, les formes verbals...
Ex1: patates (estndard): pataques, crelles, trumfes, trumfos... (variants dialectals).
Ex2: que jo sigui (estndard): que jo siga, que jo sigo (variants dialectals).

Comentari de text Batxillerat (juliol 2014). Gemma Aldevert

b. Dialectes socials o sociolectes. es parla de variants socials quan la llengua inclou
trets que permeten identificar el parlant com a membre d'un grup definit en la
societat ( grup professional, d'edat, de classe social, etc ). Es tracta, sobretot, de lxic
que t un significat clar i concret per a les persones que formen part daquest grup
social, per difcil per als lectors en general.
Ex1: en el full d'inici de curs de 1r de Batx: avaluaci trimestral- recuperacicomentari de text-lectura prescriptiva...
Ex2: en un fullet de campanya electoral: crisi econmica-parlamentconsellerautonomia...
Ex3: en una lli de filosofia penjada al moodle: ra-coneixement-mn
sensible-sser hum...
c. Registres: es tracta de tots aquelles modificacions que introdueix en el discurs
situaci comunicativa. Parlem de registre culte, estndard, colloquial i vulgar.

la

Ex: un cotxe no ha respectat un STOP i m'ha abonyegat el cotxe. Imaginem

les
diferncies que introduir com a emissor en el discurs quan expliqui la meva versi
dels fets en el judici i quan expliqui el mateix fet als amics, en una cafeteria.
En el judici: jo anava circulant per la dreta i el cotxe que volia incorporar-se a la via
per la meva dreta ho ha fet sense respectar el senyal dSTOP. Com a conseqncia,
ha xocat amb el meu vehicle per la banda dreta.
Amb els amics: doncs mireu jo anava per la dreta tan tranquil i va aquest, se salta el
senyal i paf! se la pega amb mi per la meva dreta. Aix.
6. La intertextualitat s la integraci explcita d'un text que ja existia dins d'un altre.
Ex1: Joan: No t'hi escarrassis amb ell. Ja ho diu la dita
D'on no n'hi ha
No en pot rajar
Pere: Quin mal concepte en tens, probre noi!
(utilitzo una dita popular, que ja existeix que t un significat que tant lemissor com
el receptor coneixen i que no s exactament literal).
Ex2: El guia turstic diu al grup tot passejant per una ciutat anglesa: ens trobem en una crulla
de carrers que ha canviat ben pocs en les ltimes centries. Podrien passejar-hi ben b Les
alegres comares de Windsor(ttol duna obra de Shakespeare).

Comentari de text Batxillerat (juliol 2014). Gemma Aldevert

La coherncia

s la propietat del text que ens ajuda a trobar el significat global del text: de
qu parla, quina informaci dna i com s'ha organitzat. Inclou conceptes com ara
1. L'estructura: en analitzar un text cal sempre remarcar la divisi en parts, pargrafs i,
molt important, cal tamb assenyalar la funci de cadascuna d'aquestes parts
(introducci-nus-desenlla, per exemple).
2. El tema. Tots els textos parlen d'alguna cosa, que hem de sintetitzar en un sintagma o
una oraci en la major part dels casos. Mai tres o quatre lnies!
Ex1: Aquesta pellcula tracta el tema de la soledat;
Ex2: aquesta novella parla d'un home i una dona que s'enamoren per que han de
viure separats.
3. La progressi temtica. un text coherent desenvolupa un tema i, per tal de captar
l'atenci del receptor afegeix, a cada nou pargraf, informaci nova. Cal que assenyalem
quin tipus d'informaci nova proporciona cada pargraf. De vegades resuta cmode
ajuntar aquest punt amb el de lestructura.
Ex1: en una descripci la llista de totes les caracterstiques resultaria llargussima i
avorrida. Per tant, l'emissor selecciona els trets ms rellevants i els presenta de manera
ordenada: de dalt a baix, de fora a dins..
Ex2: en un text argumentatiu presentarem en pimer lloc la nostra opini, la nostra tesi i
seleccionarem les informacions que poden ser arguments que ens ajuden a validar
aquesta tesi. Obviarem la informaci poc significativa.
Ex3: en un text explicatiu sobre un problema trobarem en primer lloc les caracterstiques
d'aquest problema i, desprs, les possibles solucions.
Ex4: en un resum d'una novella o d'una pellcula podem trobar l'ordre cronolgic dels
fets, tot i que lescriptor pot alterar voluntriament aquest fil fent flash-backs,
anticipacions...

La cohesi: sn recursos de qu disposa lautor del text per tal d explicar els lligams que hi
ha entre les diferents parts del text.
1. La relaci de temps/modes verbals: lindicatiu s el mode per presentar la realitat objectiva, el
subjuntiu per expressar el desig, la possibilitat...
2. La connexi, que manifesta les relacions de coherncia entre les diferents parts del text a travs
dels connectors: tot i que, malgrat, si, perqu. Tot i que s millor classificar els connectors de
manera precisa, podem esmentar-los tot dient el valor general que donen al text.
Ex1: i: conjunci coordinant copulativa o b El connector ms utilitzat en el pargraf s i,
que serveix per anar sumant de manera progressiva les diferents caracterstiques de l'objecte
descrit.
Ex2: si, a condici que, en cas que: conjuncions subordinants condicionals o b El text est
format per tres pargrafs, cadascun dels quals inclou una condici, expressada amb els
connectors si, a condici que, en cas que...
3. La cohesi lxica: s un mecanisme de referncia que es basa en una relaci de significat.
Repetici: cotxe-cotxe
Sinonmia: cotxe-auto, cercar-buscar
Hiperonmia/hiponmia: vehicle-cotxe, peix-sardina
De sentit oposat: home-dona; alt-baix; comprar-vendre...
De carcter pragmtic, segons la qual dos o ms elements apareixen associats per
als parlants a causa del seu coneixement del mn:
mar-sorra-tovallola-crema solar-biquini-nedar-capbussar-se...

Comentari de text Batxillerat (juliol 2014). Gemma Aldevert

pags-collita-tractor-cooperativa-nectarina-treballador temporer...
cllula-microscopi-laboratori-revista Science-doctor-beca...
Compte!! no hi ha paraules pragmtiques sin paraules entre les quals s'estableix una relaci de
tipus pragmtic.

Els recursos estilstics s'utilitzen amb finalitat esttica, per tal de crear bellesa. Sn propis,
per no exclusius, dels textos literaris. Treballats a 4t dESO. Recupereu el dossier de castell i els
afegitons de catal!

El comentari crtic s una mena de resum dels aspectes ms destacables del comentari que
acabem de fer, tot posant en relaci diferents aspectes apuntats als tres apartats anteriors. Tamb s
la part del comentari en qu podem posar algun aspecte del text que potser no t cabuda en cap dels
punts anteriors.
En cap cas, per, farem judicis de valor del tipus "el text est ben/mal escrit", "el text m'ha
agradat/no m'ha agradat".
Cal redactar el comentari de manera ordenada i clara. Cal evitar els esquemes, els
asteriscos, les fletxes o les llistes de recursos en vertical.
Les citacions textuals de paraules o fragments del text analitzat van entre cometes si
escrivim el text a m o en lletra cursiva si utilitzem lordinador; cal indicar entre
parntesis el vers o la lnia en qu es troben.
Els ttols de les obres, literries o no, es donen subratllats si escrivim a m i en
cursiva a lordinador, mai entre cometes.
Les cometes tamb serveixen per donar un mfasi especial a un/s mot/s.
Ex: Woody Allen s el descobridor de lScarlett Johansson.
RECOMANACI: apunteu els diferents punts en buit en forma desquema. Llegiu i rellegiu el
text. Anireu trobant caracterstiques que haureu danar apuntant a lesquema a lespai corresponent.
Un cop feta aquesta feina en brut cal escriure el text definitiu.