Lobra de Manuel de Pedrolo s una

DESCRIU ELS
de les ms
extenses i variades de la literatura
ASPECTES
MS
catalana
contempornia. Amb ms dun
centenar de ttols publicats, Pedrolo ha cultivat prcticament tots el gneres literaris
(bsicament la novella, per tamb llibres de versos, obres de teatre, contes i articles)
i ha treballat una gran multiplicitat de temes i tcniques. Pedrolo multiplica els temes,
les situacions i els personatges, perqu per a ell la novella s un instrument per a
investigar les possibilitats de lhome, les alternatives possibles, per tal de denunciar el
mn real en que lhome viu empobrit i redut.
Lambici del projecte narratiu de Pedrolo es mostra en la voluntat de tocar tots el
gneres temtics dins de la novella, y tamb lesfor dintroduir dins de la literatura
catalana les innovacions tcniques de la narrativa del segle xx.
Aix, va escriure novella policaca Mossegar-se la cua, Joc brut, de cincia ficci
Mecanoscrit de segon origen, novella simblica, com Totes les bsties de crrega, i
es va acostar a diferents formes de realisme en novelles com Balan fins a la
matinada, Cendra per Martina i Menterro en els fonaments. Lobra ms ambiciosa de
Pedrolo s la srie <<Temps obert>>.
Manuel de Pedrolo va escriure en el 1958 i el 1963 un total de tretze obres teatrals
centrades en la temtica de la llibertat, analitzada des de diferents angles, i amb
coincidncies tcniques, formals i estilstiques que permeten relacionar-les amb
l'anomenat teatre de l'absurd. En Cruma (1957), Pedrolo va plantejar el tema de
l'autenticitat de l'home des de premisses heideggerianes, segona les quals con ms
autntic s l'home, ms incapa es mostra de comunicar-se amb el mn exterior. En
Homes i No (1957) va tractar la rebelli d'una parella jove contra el conformisme
heretat, des d'una ptica ms genunament poltica i social. Textos con Tcnica de
cambra (1959) i Alg a l'altre cap de pea (1962) se centren sobre aspectes filosfics
del coneixement del mn. Totes aquestes obres comprenen una srie de trets comuns:
<<Espais tancats fortament simblics i progressivament despullats de referents
realistes, comportaments quotidians per sense servituds descriptives ni ancdotes
ambientals, lgica del llenguatge con a vehicle de la discussi terica i de
l'especulaci, referncies mes o menys crptiques a la realitat sociopoltica envoltant,
personatges arquetpics d'actituds o idees ms que de psicologies, atmosfera constant
d'angoixa, inquietud, recerca o qestionament>>.
Sorgit de la necessitat dexposar una situaci collectiva de repressi, el seu teatre per
tal de burlar la censura franquista despulla el dileg de qualsevol referncia que
permeta localitzar-ne lacci. Ms que no el qualificatiu de teatre de labsurd, Pedrolo
reivindicava per a la seua obra el de teatre de labstractre.
Els temes de la mort i de la comunicaci entre els homes, lautencitat, el sentit de
lexistncia, i sobretot, de la llibertat articulen la seua obra dramtica. Ell mateix
comentava que el seu teatre sempre donava voltes entorn del mateix problema.
Lexamina, o el presenta, des de dangles diferents i, per tant hi va profunditzant, per
el problema sempre s, fonamentalment, el de la llibertat.
Treball realitzat per:
Yolanda Barea, Rosa Monsoriu, Vanesa Solaz i Maria Cervera 2 bach A.