Antipatrtic?

- James Connolly
En tots els pasos del mn on el socialisme hi ha arrelat els seus defensors es troben amb l'objecci
que llurs doctrines sn apatritiques, que el socialisme s una idea forastera. Ja siga a Irlanda,
Alemanya, Frana, Amrica, Anglaterra, Rssia, Itlia o a qualsevol altre pas trobem que els
enemics del socialisme insisteixen sobre aquest tema, el carcter antipatritic del moviment
socialista. Cal, per tant, que examinem i analitzem aquesta teoria per tal de trobar sobre qu es
fonamenta, com s que en pasos tan mpliament separats el moviment socialista es troba amb una
objecci gaireb idntica tan a la conservadora Irlanda com a la cosmopolita Amrica.
No ens cal anar gaire lluny en la nostra anlisi. s un axioma acceptat per tots els socialistes que la
classe dirigent industrial sempre ser la classe dirigent poltica, i tamb dominar totes les altres
formes de vida i mbits de pensament.
Que fins no arribe l'poca de la revoluci els interessos de la classe que controla la maquinria
dominant de producci posar el color i donar forma a tot el pensament i les institucions de la
societat en general; i far que tot el que servisca aquests interessos semble patritic, nadiu i
profundament irlands o americ o de la nacionalitat que siga la classe propietria. I de manera
similar titllar de forastera, antipatritica, no-irlandesa o no-americana tot all que faa
flaire de perill per a la classe propietria. En altres paraules la classe propietria sempre i a tot arreu
s'arroga el dret exclusiu d'sser considerada la Naci , i en basar-se en aquest dret insisteix que les
lleis de la terra han d'sser-hi a les seves mans per donar-les forma i administrar-les d'acord amb els
seus propis interessos, que, com ens informa amablement, sn els interessos superiors de la naci.
Aquesta s una caracterstica de les classes propietries d'arreu, fins i tot quan no sn una classe
dirigent. L'agitaci de la Land League a Anglaterra, i en menor grau l'actual agitaci de la Land,
exemplifiquen aquest tret. L'agitaci de la Land League se centrava en la lluita dels arrendataris per
unes millors condicions d'arrendament. Era primriament una pugna entre l'arrendatari i el
terratinent.
El treballador agrcola no es veia afectat i de fet invariablement rebia millor tracte del terratinent
que del pags arrendatari; la poblaci urbana no hi t interessos directe en l'afer, els obrers urbans
no eren considerats en els Land Bills; totes les classes mercantils, industrials i professionals sabien
que quedarien fora dels objectius de les negociacions entre terratinents i arrendataris, alhora veien
que els arrendataris s'organitzaven polticament i econmica, i per damunt de tot esdevenien
conscients de la seva classe, s a dir conscient de la identitat de llurs interessos de classe, i reeixen
en imprimir el carcter de llur moviment sobre tota la vida d'Irlanda.
La lluita de cada pags esdevingu una lluita nacional irlandesa, cada pags que refusava de pagar
la renda era idealitzat com un patriota combatent, no pel seu propi b, sin pel del seu pas, cada
pags desallotjat era aclamat com a mrtir pel seu pas; si un home prenia un mas desallotjat no era
un simple aprofitat o un esquirol, sin un trador a Irlanda, i tota persona que li parls, o que
l'ajuds a alimentar-se, vestir o allotjar-se era tamb un enemic d'Irlanda, un trador a la seva terra
de neixement, un Judas o un Diarmuid Mac Murchadha. Aix els pagesos arrendataris dominaven el
pensament del pas i feren de la lluita d'una classe pels seus drets sinnim de la idea de patriotisme
irlands.
Ara no ho assenyalem per tal de denunciar-ho. Al contrari considerem que els pagesos actuaren
avisadament segons llurs interessos. Per ho assenyalem per emfasitzar la nostra posici que
qualsevol acte o doctrina poltic particulars s patritica o antipatritica en la proporci exacta amb
la que serveix els interessos de la classe que aleshores controla el poder poltic. Els pagesos
irlandesos denunciaren com antipatritics tot all que no va servir llurs interessos de classe,
incloent-hi fins i tot les demanda de vivenda pels treballador; deixeu que la classe treballadora
irlandesa es pose al capdavant i comprovareu que la sinceritat del patriotisme de tothom ser la

devoci als interessos del treball. Als ulls del pags cap onejada de banderes verdes podia fer un
patriota dels qui s'havia aprofitat d'un desallotjament: deixeu que els obrers apliquen la mateixa
prova i consideraran enemics d'Irlanda tots els que creguen en la subjecci del treball al capital
consideraran tradors a aquest pas tots els que viuen de l'explotaci del treball irlands.
Per la classe treballadora mundial la lli s tamb clara. En tots els pasos el socialisme s foraster,
antipatritic i continuar aix fins que la classe treballadora se salve en fer del socialisme la fora
poltica dominant.
Llavors els interessos de la classe treballadora hi dominaran i el patriotisme de tothom ser valorat
pels serveis i la devoci a aquests interessos, de forma que el socialisme ser patritic i nadiu a tot
arreu, i els defensors de la propietat capitalista seran els antipatritics.
Per la llur agressivitat i intolerncia les classes propietries aixequen els principis de la supremacia
capitalista a la dignitat de salvaguardes nacionals; a mesura que la classe treballadora infonga a la
seva organitzaci poltica la mateixa agressivitat i intolerncia comandar el succs que mereix, i
far del socialista l'nic ciutad bo i lleial.