Resums Teòrics PDF

Gesti
o Aeron`
autica
Resums te`
orics de lassignatura de C`
alcul
Jose Gonzalez Llorente
Index
1 Inequacions i valor absolut. Funcions i gr`
afiques
2 Funcions exponencials, logartmiques i trigonom`

etriques
14
3 Lmits i continutat
21
4 Derivades (I)
28
5 Derivades(II)
34
6 Integral indefinida
38
7 Equacions diferencials i aplicacions
50
8 Integral definida i aplicacions
55
9 Funcions de diverses variables
63
Captol 1
Inequacions i valor absolut. Funcions i

gr`
afiques
EQUACIONS I INEQUACIONS
En Matemàtiques, distingim entre una igualtat i una equacio. Una igualtat es una equivalència entre
dues expressions algebraiques, la qual es certa independentment dels valors de les variables. Una
equaci
o es una igualtat entre dues expressions algebraiques que nomes es certa per a certs valors de
les variables; aquests valors sanomenen solucions. Per exemple,
(x + 1)2 = x2 + 2x + 1
es una igualtat i, en canvi,
x2 5x + 6 = 0
es una equacio, les solucions de la qual s
on x = 2 i x = 3.
Una desigualtat es una expressi
o que compara la mida o la posicio de dos n
umeros o expressions.
Recordeu que escrivim a < b per a dir que a es mes petit que b i si escrivim a > b estem dient que a
es mes gran que b. Escrivim a b per a dir que a es mes petit o igual que b i a b significa que a es
mes gran o igual que b.
Una inequaci
o es una expressi
o que afirma que dos objectes o expressions no son iguals o no representen
el mateix valor. Per exemple,
3x 6 0
o be x2 5x + 6 0.
Com en el cas de les equacions, els valors de les variables pels quals la inequacio es certa sanomenen
solucions. Com podem determinar les solucions duna inequacio?
Abans de resoldre aquesta q
uesti
o recordem la nocio seg
uent: un interval es un conjunt de nombres
reals entre dos nombres donats. Un interval es obert si no conte els extrems i escrivim (a, b). Per
contra, un interval es tancat si conte els extrems i sescriu [a, b]. Si no es ni obert ni tancat, sovint
es parla de semi-obert o semi-tancat. Recordeu que si un dels extrems es , escrivim un parèntesi.
Noteu tambe que (a, +), (, b) i (, +) son intervals oberts, mentre que [a, +) i (, b]
es consideren intervals tancats.
1. Inequacions lineals
Es resolen duna manera semblant a les equacions lineals, però cal tenir en compte que:
3
1. Es pot sumar o restar un mateix n

umero als dos costats duna inequacio.
2. Si multipliquem (o dividim) una inequacio per un mateix n
umero positiu, la inequacio es mante
però si el n
umero es negatiu, la inequacio sinverteix.
Exemple: resoldre la inequaci
o
3x + 6 5x 5
Passem totes les xs a un costat i els n
umeros a laltre. Això sempre conve fer-ho de manera que el
coeficient de les xs sigui positiu:
3x + 6 4x 5 6 + 5 5x 3x 11 2x 11/2 x
Per tant la soluci
o de la inequaci
o es linterval [11/2, +).
Podrem haver triat passar les xs a laltre costat. En aquest cas el coeficient de la x es negatiu i
sha de tenir en compte que quan multipliquem una inequacio per un n
umero negatiu, la inequaci
o
sinverteix:
3x 5x 5 6 2x 11 11 2x 11/2 x
Evidentment, la soluci
o es la mateixa per`
o el risc derror augmenta.
2. Inequacions quadr`
atiques
Son inequacions del tipus ax2 + bx + c > 0 resp. < 0, 0 o 0. Les podem resoldre geomètricament
o analticament.
1. M`
etode geom`
etric
Es basa en lestudi de la gr`
afica de la funcio y = ax2 + bx + c, que es una par`
abola. Si a > 0, la
paràbola es convexa ( te un mnim) i si a < 0 la paràbola es còncava ( te un màxim). Els punts
de tall de la par`
abola amb leix de les X son justament les arrels de lequacio ax2 + bx + c = 0.
Per tant si < s
on les arrels, la forma de la gràfica ens diu que x es solucio de la inequaci
o
2
ax + bx + c > 0 si i nomes si x < o x > , es a dir, el conjunt solucio serà (, ) ( + )
mentre que si a < 0 , el conjunt solucio es linterval (, ).
Exemple: resoldre la inequaci
o 2x2 4x 6 > 0.
(a) Resolem lequaci
o 2x2 4x 6 = 0. Les arrels son x = 1 i x = 3.
(b) Com que a = 1 > 0, la gr`
afica de y = 2x2 4x 6 es una paràbola convexa que talla leix
de les X als punts x = 1 i x = 3.
(c) El conjunt soluci
o es (, 1) (3, +).
2. M`
etode analtic.
Seguim els passos seg
uents:
(a) Transformem la inequaci
o de manera que el coeficient de x2 sigui positiu.
Exemple: 2x2 + 4x + 6 < 0 2x2 4x 6 > 0.
(b) Resolem lequaci
o ax2 + bx + c = 0. Suposem que < son les arrels.
(c) Un cop a > 0, factoritzem el polinomi ax2 + bx + c = a(x )(x ).
Exemple: resolem 2x2 4x 6 > 0. Les arrels son x = 1 i x = 3. La factoritzaci
o es
2x2 4x 6 = 2(x + 1)(x 3).
4
(d) Les arrels , divideixen la recta en tres intervals. Construm una taula amb els signes
dels factors x , x , (x )(x ) als diferents intervals.
Exemple: si les arrels s
on 1 i 3, tenim els intervals (, 1), (1, 3) i (3, +). Per
exemple, a linterval (1, 3), 1 < x < 3 per tant x + 1 te signe + i x 3 te signe -. La
taula quedaria aix
(, 1)
(1, 3)
(3, +)
x+1
+
+
x3
+
(x + 1)(x 3)
+
+
Observem que el signe de 2x2 4x 6 = 2(x + 1)(x 3) als tres intervals distingits es
exactament el signe de la darrera columna. Per tant, com que volem resoldre 2x2 4x6 >
0, ens interessen els signes + de la darrera columna que corresponen als intervals (, 1)
i (3, +). El conjunt soluci
o es
(, 1) (3, +)
3. Inequacions polinomials
Suposem que p(x) = a0 + a1 x + ... + an xn es un polinomi i volem resoldre la inecuacio p(x) > 0 (o
p(x) < 0). Seguirem els passos seg
uents:
1. Dividint la inequaci
o original per an podem suposar que an = 1. Resolem, analtica o numèricament,
lequacio p(x) = 0 i identifiquem les arrels. Suposem per simplificar que les arrels 1 ,...,n s
on
totes diferents. Les ordenem de manera creixent: 1 < 2 < ... < n .
Exemple: volem resoldre la inequacio
x5 + 3x4 23x3 51x2 + 94x + 120 > 0
Aplicant el mètodo de Ruffini o aproximant numèricament comprovem que les arrels son 5,
3, 1, 2 i 4.
2. Factoritzem el polinomi com a producte de factors lineals: p(x) = (x 1 )...(x n ) i escrivim
els factors lineals mantenint lordre creixent de les arrels.
Exemple:
x5 + 3x4 23x3 51x2 + 94x + 120 = (x + 5)(x + 3)(x + 1)(x 2)(x 4)
3. Les arrels 1 ,...,n divideixen la recta real en intervals (, 1 ), (1 , 2 ),...,(n1 , n ), (n , +).
Construirem una taula de manera que en cada fila escriurem els signes de tots els factors lineals
x i als diferents intervals. A la darrera columna , escriurem el signe del producte (p(x))
dacord amb la regla dels signes.
Exemple: el signe de x + 1 ser`
a + si x > 1 i si x < 1. Per tant, el signe de x + 1 a
(5, 3) es i a (1, 2) es +. En el cas de lexemple la taula queda aix:
(, 5)
(5, 3)
(3, 1)
(-1, 2)
(2, 4)
(4, +)
x+5
+
+
+
+
+
x+3
+
+
+
+
x+1
+
+
+
x2
+
+
x4
+
5
p(x)
+
+
+
Sobserva que si les arrels ( i els factors lineals) shan ordenat creixentment, la configuraci
o
de signes te forma triangular i els signes de la darrera columna salternen. Els signes de la
darrera columna s
on els que ens interessen perquè ens diuen el signe del polinomi a linterval
corresponent.
4. El darrer pas es expressar el conjunt solucio de la inequacio com a combinacio dintervals.
Exemple: en el cas de lexemple anterior, com que volem resoldre p(x) > 0, ens interessen els
signes + de la darrera columna i veure a quins intervals corresponen. Observem que els signes
+ estan associats als intervals (5, 3), (1, 2) i (4, +). Qualsevol n
umero en algun daquest
intervals es soluci
o. Per tant el conjunt solucio es
(5, 3) (1, 2) (4, +)
Si la inequacio hagues estat
x5 + 3x4 23x3 51x2 + 94x + 120 0
haurem dafegir-hi els extrems dels intervals, que tambe son solucions. Per tant en aquest cas , el
conjunt solucio seria:
[5, 3] [1, 2] [4, +)
4. Inequacions racionals.
Per tal de resoldre aquest tipus dequacions, cal recordar que (+)/() = , ()/(+) = , (+)/(+) =
+ i ()/() = +. Per exemple, resolem
5x
2.
x+1
1. Primer de tot ho passem tot al mateix canto de la igualtat i fem denominador com
u:
3x 2
x 2/3
5x
20
0
0.
x+1
x+1
x+1
2. Observem que les arrels del numerador i el denominador son 2/3 i 1, que divideixen la recta en
els intervals (, 1), (1, 2/3) i (2/3, +). Ara construm una taula tal i com sha explicat
a lapartat anterior per`
o a la darrera columna, hi posem el signe de x2/3
x+1 , seguint la regla dels
signes:
(, 1)
(1, 2/3)
(2/3, +)
x+1
+
+
x 2/3
+
x2/3
x+1
+
+
Com que la inequaci

o que hem de resoldre es x2/3
x+1 0, ens interessen els signes + de la darrera
columna, que proporcionen els intervals (, 1) i (2/3, +). Pel que fa als extrems , x = 2/3
es solucio de la inequaci
o per`
o per x = 1 lexpressio original no te sentit. Per tant el conjunt
solucio es:
(, 1) [2/3, +)
VALOR ABSOLUT
6
Quan es tracta daproximar una quantitat per una altra, el mes important a vegades no es si
laproximaci
o es per excès o per defecte sino la mida de lerror. Per exemple, si una peca te una
longitud real de 20cm., els mesuraments 19, 6 i 20, 8 son dues aproximacions al valor real. Com
que 20 19, 6 = 0, 4 i 20 20, 8 = 0, 8, si prescindim del signe, les mides dels errors son 0, 4 i
0, 8. Per tant 19, 6 est`
a mes a prop del valor real i es una millor aproximacio.
El concepte de valor absolut dun n
umero quantifica la mida dun n
umero independentment del
seu signe. Definim |x|, el valor absolut de x com

x si x 0,
|x| =
x si x < 0.
Les propietats b`
asiques del valor absolut son les seg
uents:
(a) |x| 0 i |x| = 0 x = 0.
(b) |x| = | x|.
(c) Si x, y R, |xy| = |x||y|. En particular, |xn | = |x|n .
(d) (Significat geomètric del valor absolut). Si x, y R, aleshores |x| es la distància de x al 0
i |x y| es la dist`
ancia entre x i y. Per exemple, | 7 3| = 10 = distància entre 7 i 3
però |7 3| = 4 = dist`
ancia entre 7 i 3. En particular,
|x a| < r a r < x < a + r
(e) (Desigualtat triangular I)
(f) (Desigualtat triangular II)
|x + y| |x| + |y|.
|x + y| | |x| |y| |.
Exemple: Si |x| 0, 1, aleshores 7, 9 8 + x 8, 1.

`
FUNCIONS I GRAFIQUES
1. Models matem`
atics. En moltes situacions de les ciències socials i experimentals interessa
estudiar la dependència duna variable y respecte duna altra variable x. Nhi ha nombrosos
exemples:
(a) y = dist`
ancia recorreguda per un objecte , x = temps
(b) y = preu dun determinat producte , x = temps
(c) y = beneficis anuals duna empresa, x = inversio anual en publicitat
(d) y = volum dun cos, x = temperatura
(e) y = nombre dindividus duna poblacio, x = temps
etc...En tots aquests casos, seria desitjable tenir una relacio explcita y = f (x) entre la variable
objecte destudi, y, i la variable que generalment es pot controlar, x, mitjancant una funci
o
concreta f . Per exemple, si un cos es mou a velocitat constant de 2m/s, la distància que recorrer`
a
en temps x es y = 2x. En aquest cas, la relacio es molt senzilla: f (x) = 2x. Si lobjecte es mou
amb acceleraci
o constant de 3m/s2 partint del repòs, la distància recorreguda en temps x es 23 x2 .
Per tant, en aquest cas f (x) = 32 x2 . Tanmateix, a la pràctica son molt poques les situacions
en les quals hi ha a labast una relacio explcita y = f (x) i el màxim al que es pot aspirar es
elaborar un model a partir de mesuraments experimentals. La manera estàndard de procedir
es triar valors x1 ,...,xn de la variable que controlem , x , i mesurar els valors corresponents
7
y1 ,...,yn de la variable objecte destudi y. Daquesta manera obtenim una col.leccio de punts
(x1 , y1 ),...,(xn , yn ) al pla XY . Si la forma dquest n
uvol de punts del pla sacosta a la gr`
afica
dalguna funci
o y = f (x), podem triar la relacio y = f (x) com a model provisional del problema.
Disposar dun bon model es essencial perquè permet fer bones prediccions de la variable destudi
mitjancant una f
ormula explcita.
2. Models lineals. La relaci

o mes senzilla que pot haver-hi entre dues variables es la lineal. Una
variable y depèn linealment de la variable x si el ritme de canvi de y respecte de x es constant.
Per exemple, si un objecte es mou a 10Km/h , recorrerà 10 Km entre les 3.15 i les 4.15 , 20 Km
entre les 9 i les 11 , 5 Km entre les 7.10 i les 7.40. La proporcio entre el nombre de kilòmetres
recorreguts i la durada de linterval de temps ( en hores ) es sempre constant: 10.
Quan representem gr`
aficament els valors de les variables x, y en el pla de coordenades XY , la
gràfica dels punts (x, y) es una recta. Al pla XY les rectes es caracteritzen , justament, perquè
per qualsevol interval de xs, la proporcio entre el increment de les ys i el increment de les xs es
sempre constant. Aquesta constant es diu pendent de la recta. Exemple: el preu dun producte
creix linealment a ra
o de 2 e per any. Suposem que a lany 2000 el preu era de 10 e que x
denota el temps ( en anys ) a partir de lany 2000 ( x = 0 correspon a lany 2000) i que y = y(x)
es el preu en temps x. Aleshores
y 10 = 2(x 0) y = 2x + 10
En general, lequaci
o duna recta al pla XY es
y = mx + n
on m, n son n
umeros reals; m es el pendent de la recta i n representa el valor de y quan x = 0 (
interseccio de la recta amb leix Y ).
El pendent duna recta pot ser positiu ( ritme de creixement constant) o negatiu( ritme de
decreixement constant). Al cas de lexemple , el preu del producte creix a rao de 2 e per any (
pendent 2). Si en comptes de crèixer, el preu decreix a rao de 2 e per any, aleshores el pendent
seria -2 i lequaci
o de la recta y = 2x + 10.
3. Significat geom`
etric del pendent. Quan diem que una carretera te un pendent del 15%
volem dir que la carretera puja verticalment 15 m. per cada 100 m. de recorregut horitzontal.
En matem`
atiques, per`
o, els pendents no es donen normalment en forma de percentatges, sin
o
com a proporcions: en el cas daquesta carretera, matemàticament, parlarem dun pendent de
15
increment vertical
0, 15 = 100
= increment
horitzontal .
Considerem ara la recta dequaci
o y = 2x + 10. Els punts (0, 10) i (1, 12) son punts de la recta i
y
2 = x
= 1210
e
s
el
pendent.
Si
haguessim triat una altra parella de punts, com ara (1, 12) i
10
1612
(3, 16) i calculessim el quocient dincrements y
x = 31 = 2 el resultat seria el mateix: 2. En
general, si (x1 , y1 ), (x2 , y2 ) s
on dos punts duna recta de pendent m , aleshores
m=
y
y2 y1
=
x
x2 x1
Els punts (x1 , y1 ), (x2 , y1 ) i (x2 , y1 ) determinen un triangle rectangle els catets del qual s
on
y = y2 y1 i x = x2 x1 . Per tant
m=
y
x
Per tant un punt (x, y) pertany a la recta que passa pels punts (x1 , y1 ), (x2 , y2 ) si i nomes si
y y1
y2 y1
y2 y1
=
y y1 =
x x1 )
x x1
x2 x1
x2 x1
Exemple: lequaci
o de la recta que passa pels punts (1, 3) i (4, 2) serà: y 3 =
1
10
y = 3x + 3 .
23
41 (x
1)
Donats un punt (x0 , y0 ) del pla i un n

umero m, lequacio de la recta de pendent m que passa
pel punt (x0 , y0 ) es
y y0 = m(x x0 )
i es diu equaci
o punt-pendent de la recta. Exemple: lequacio de la recta de pendent 2
que passa pel punt (4, 1) es y 1 = 2(x 4) y = 2x + 9.
Langle dinclinaci
o duna recta es langle que forma la recta amb el semieix X positiu. Per
tant si 0 es la inclinaci
o duna recta de pendent m tenim
m = tan (1)
Exemple;
Lequaci
o de la recta que passa pel punt (2, 1) i te inclinacio /3 es y1 =

y = 3x + 1 2 3
3(x2)
4. Rectes paral.leles i perpendiculars

Expressar el parale.lisme i la perpendicularitat en termes del pendent es forca directe. En primer
lloc, dos rectes s
on paral.leles si i nomes si tenen el mateix angle dinclinacio i per tant el mateix
pendent. Daltre banda, si una recta te inclinacio , la inclinacio de la perpendicular es /2 + .
Per les relacions trigonomètriques b`
asiques,
tan(/2 + ) tan = 1
Per tant, si m, m0 s
on els pendents de dues rectes perpendiculars, tenim mm0 = 1. Resumint:
(a) Dos rectes s
on paral.leles si i nomes si tenen el mateix pendent
(b) Dos rectes de pendents m, m0 s
on perpendiculars si i nomes si mm0 = 1.
Observaci
o: L
unica excepci
o a la caracteritzacio de perpendicularitat es el cas on les rectes
tenen les direccions dels eixos coordenats ( en aquest cas seria m = 0, m0 = ).
Exemple: L equaci
o de la recta paral.lela a la recta y = 2x + 4 que passa pel punt (3, 7) es
y 7 = 2(x 3) y = 2x + 13. Lequacio de la recta perpendicular a la recta y = 2x + 4
que passa pel punt (3, 7) es y 7 = 21 (x 3) y = 12 x + 11
2 .
5. Par`
aboles i circumfer`
encies
La gràfica duna funci
o quadr`
atica y = ax2 + bx + c es una par`
abola la forma de la qual te a
veure amb els par`
ametres a, b, c.
(a) Si a > 0, la par`
abola es convexa ( la paràbola te un mnim). Si a < 0, es còncava ( te un
màxim).
(b) Lamplitud de la par`
abola depèn de |a|. Quan mes petit es |a|, mes ampla es la paràbola.
2
(c) Si lequaci
o y = ax + bx + c = 0 te arrels x1 , x2 , els punts (x1 , 0) i (x2 , 0) son els punts
de tall de la par`
abola y = ax2 + bx + c amb leix X. Si lequacio no te solucions reals, la
paràbola no talla leix de les X.
Donat un punt (a, b) del pla i r > 0, lequacio de la circumferència de centre (a, b) i radi r es
(x a)2 + (y b)2 = r2
Exemple: lequaci
o de la circumferència de centre (2, 1) i radi 4 es (x 2)2 + (y + 1)2 = 16
x2 4x + y 2 + 2y 11 = 0. Recprocament, si partim de lequacio x2 4x + y 2 + 2y 11 = 0 ,
la manera de determinar el centre i el radi de la circumferència es el mètode de completar el
quadrat. Aquest mètode consisteix en transformar una expressio quadràtica en x, y introduint
factors de la forma (x a)2 , (y b)2 i està basat en la identitat (x a)2 = x2 2ax + a2 . Els
passos son els seg
uents:
(a) Primer, ens fixem en la part amb xs a lequacio , triem a de manera que 2a sigui el
coeficient de x i restem la constant necessària per conservar la igualtat:
x2 4x = (x 2)2 4
(b) Fem el mateix amb la variable y:
y 2 + 2y = (y + 1)2 1
(c) Substitum:
x2 4x+y 2 2y 11 = 0 (x2)2 4+(y +1)2 111 = 0 (x2)2 +(y +1)2 = 16 = 42
Un cop completats els quadrats ja podem deduir que el centre es (2, 1) i el radi es 4.
6. Domini duna funci
o
A vegades, una funci
o y = f (x) nomes està definida per cert valors de x. Per exemple , si la
variable x fos el temps no tindria sentit considerar valors
negatius de x. En altres situacions la
restriccio es algebraica. Per exemple, la funcio f (x) = 1 x2 nomes està definida si 1 x2
0 1 x 1. Geomètricament, y = f (x) representa lalcada, sobre el punt x, de la
semicircumfer`
encia centrada al (0, 0) i de radi 1. En aquest cas direm que el domini de la funci
o
f (x) = 1 x2 es [1, 1].

En general, el domini duna funci
o y = f (x) es el subconjunt de la recta real R on f est`
a
definida. Com a regla general, si la funcio conte una arrel quadrada, nhem de treure els valors
de x on lexpressi
o que hi ha dintre de larrel es fa negativa. Si la funcio conte una fracci
o,
x+1
nhem de treure els zeros del denominador. Exemple: el domini de la funcio f (x) = x2 5x+6
serà tota la recta real tret dels zeros del denominador , que son 2 i 3. Per tant el domini de f
es R \ {2, 3} = (, 2) (2, 3) (3, +).
Generalment, el domini de les funcions amb les quals treballarem en el curs seran intervals o
unions dintervals.
10
7. Funcions i gr`
afiques
A lapartat Models matem`
aticscomentàvem que en molts problemes cientfics nomes hi ha a
labast una col.lecci
o finita de punts {(xi , yi )} de la qual shauria dextreure un model explcit
y = f (x). Quan es disposa duna relacio explcita y = f (x) ( una funcio), la col.lecci
o de
punts esdeve una corba en el pla, la gr`
afica de la funcio f . Formalment la gràfica duna funci
o
f : D R, es defineix com el subconjunt
{(x, f (x)) : x D} R2
La gràfica es un element caracterstic essencial, una mena de radiografia visual de la funci
o. A
cada expressi
o algebraica y = f (x) li correspon una gràfica que identifica la funcio. La gr`
afica
duna funci
o pot tallar cada recta vertical com a màxim una vegada. Exemples:
(a) La gr`
afica duna funci
o lineal y = mx + n es una recta de pendent m.
(b) La gr`
afica duna funci
o quadr`
atica y = ax2 + bx + c es una par`
abola.
2
2
(c) La gr`
afica de y = r x , (r > 0) es la semicircumferència superior centrada al (0, 0) de
radi r.
(d) La gr`
afica de y = |x| est`
a formada per les dues semirectes y = x si x 0 i y = x si x < 0.
Hi ha situacions on una funci

o sha de definir a trossos. Per exemple, suposem que una operadora
telefònica factura les trucades de manera que el preu per minut es de 0,01 e si la distància a
la destinaci
o de la trucada es inferior a 100Km, de 0,02 e si la distància es mes gran o igual
que 100 i inferior a 800 Km. i de 0,05 esi la distància es superior o igual a 800Km. Sigui f (x)
el preu per minut a una destinaci
o a distància x. Aleshores, f : [0, +) R, i
0, 01 si 0 x < 100
0, 02 si 100 x < 800
f (x) =
0, 05 si x 800
En aquest cas, la gr`
afica de f est`
a formada per tres trossos horitzontals corresponents als intervals
[0, 100), [100, 800) i [800, +).
8. Transformacions amb funcions
Suposem que un determinat mecanisme elèctric sengega i f (x) es la intensitat del corrent despres
de x segons. Si el circuit sengega 2 segons mes tard, el comportament del circuit serà exactament
el mateix, per`
o el que passa ara en temps x es el que passava abans en temps x 2. Per tant la
intensitat del nou corrent (retardat 2 segons) en temps x serà f (x 2). Si, pel contrari, el circuit
shagues engegat 2 segons abans la intensitat del circuit avancat en temps x coincidiria amb la
intensitat del corrent original en temps x + 2, es a dir, f (x + 2). En definitiva, podem expressar
fàcilment les intensitats dels circuits retardat i avancat ( f (x 2), f (x + 2) resp. ) mitjancant
transformacions senzilles de la funci
o dintensitat original f (x). Pel que fa a les gràfiques, la
gràfica de f (x + 2) es la gr`
afica de f (x) desplacada 2 unitats cap a lesquerra i la gràfica de
f (x 2) es la gr`
afica de f (x) per`
o desplacada 2 unitats cap a la dreta.
Donada una funci
o f (x) i c > 0, a continuacio donem una llista amb noves funcions obtingudes
com a transformacions de f i la relacio entre les seves gràfiques i la de f :
(a) f (x + c) translaci
o horitzontal de c unitats a la esquerra.
(b) f (x c) translaci
o horitzontal de c unitats a la dreta.
11
(c) f (x) + c translaci

o vertical de c unitats cap amunt.
(d) f (x) c translaci
o vertical de c unitats cap avall.
(e) f (cx) compressi
o horitzontal (c > 1) o dilatacio horitzontal ( 0 < c < 1).
Ap`
endix: breu rep`
as de trigonometria
En matem`
atiques, la mesura natural dun angle son els radians. Com que la longitud duna
circumferència de radi 1 es 2, una volta sencera( 360o ) equival a 2 radians. Mitja volta (
180o ) son radians , un quart de volta (90o ) /2 radians, etc...
Donat un triangle rectangle qualsevol i un angle del triangle, recordem les definicions de les
funcions trigonomètriques b`
asiques:
sin =
c.o.
h
cos =
c.c.
h
tan =
sin
c.o.
=
cos
c.c.
on c.o , c.c, h s
on, respectivament, el catet oposat, catet contigu i la hipotenusa. Del Teorema
de Pitàgoras es dedueix la identitat bàsica:
sin2 + cos2 = 1
Hi ha, però, una forma mes convenient de visualitzar les funcions trigonomètriques. Considerem
una circumferència al pla XY de centre O = (0, 0) i radi 1. Cada punt P = (x, y) de la
circumferència unitat origina un triangle rectàngle de vèrtexos P = (x, y), O = (0, 0) i (x, 0) i
sidentifica amb un angle , 0 < 2, langle que forma el radi OP amb el semieix X positiu.
Aleshores
y
sin
sin = y , cos = x , tan = =
x
cos
La circumferència queda dividida en quatre parts o quadrants: 1er. quadrant: y > 0, x > 0, 2n
quadrant: x > 0, y > 0, 3er quadrant: x < 0, y < 0 i 4rt quadrant: x > 0, y < 0. La taula
seg
uent recull la configuraci
o de signes de les funcions trigonomètriques als diferents quadrants:
Quadrant
Quadrant
Quadrant
Quadrant
1
2
3
4
sin
+
+
-
cos
+
+
tan
+
+
-
La taula seg
uent recull els valors de sin , cos i tan en alguns angles especials del primer
quadrant:
0
/6
/4
/3
/2
sin
0
1/2
1/
2
3/2
1
cos
1
3/2
1/ 2
1/2
0
tan
0
1/ 3
1
3
Pel que fa als angles dels quadrants restants, podem reduir-nos als angles del primer quadrant
a partir de les identitats:
sin( ) = sin
cos( ) = cos
tan( ) = tan
sin( + ) = sin
cos( + ) = cos
tan( + ) = tan
12
sin(2 ) = sin
cos(2 ) = cos
tan(2 ) = tan
sin(/2 + ) = cos
cos(/2 + ) = sin
tan(/2 + ) = tan1
Exemple:
sin(2/3) = cos(/6)
sin(3/4) = sin(/4)
sin(7/6) = sin(/6)
cos(2/3) = sin(/6)
cos(3/4) = cos(/4)
cos(7/6) = cos(/6)
13
1
tan(2/3) = tan(/6)
tan(3/4) = tan(/4)
tan(7/6) = tan(/6)
Captol 2
Funcions exponencials, logartmiques i

trigonom`
etriques
FUNCIONS EXPONENCIALS
Matemàticament, lexpressi
o creixement exponencial significa que una certa quantitat creix o
decreix de manera que lincrement ( o disminucio) de la quantitat en un interval de temps fix es una
fraccio constant de la quantitat existent inicialment.
Exemple 1. Quan diem que una poblacio creix a un 1% anual, això vol dir que si inicialment la
poblacio es N0 aleshores despres dun any serà N0 + (0.01)N0 = 1.01N0 . Per tant, despres de dos
anys, serà (1.01)N0 + (0.01)(1.01)N0 = (1.01)2 N0 , despres de 3, (1.01)3 N0 i en general, despres de n
anys, (1.01)n N0 . Si en comptes dun 1% de creixement fos un 1% de decreixement anual, aleshores la
poblacio despres de n anys seria (0.99)n N0 .
Sembla natural, per tant considerar, per a > 0 la funcio f (x) = ax , que es diu funci
o exponencial
de base a.
Propietats b`
asiques de les funcions exponencials.
1. El domini de la funci
o exponencial es R, tota la recta real. A mes, la funcio exponencial es
creixent si a > 1 i decreixent si 0 < a < 1.
2. a0 = 1, a1 = a i ax > 0 per tot x R.
3. ax =
1
ax
4. ax+y = (ax )(ay ), axy =
ax
ay .
5. (ax )y = axy .
6. (ax )(bx ) = (ab)x , ( ab )x =
ax
bx .
Inter`
es compost. El n
umero e. Inter`
es continu.
Suposem que invertim 1 e a un 100% dinterès anual. Despres dun any la inversio shaurà duplicat i
tindrem 2 e. Si el banc ens ofereix la possibilitat damortitzar semestralmemt ( dues amortitzacions
per any), això vol dir que cada semestre saplica un interès 100/2 = 50% i en un semestre el capital
es multiplica per un factor 1 + 12 . Per tant, al final del primer semestre tindrem 1 + 12 e i al final
14
del segon semestre, aquests 1 + 12 e es transformen en (1 + 12 )2 = 2.25 e. Podrem aconseguir del

banc que les amortitzacions fossin quadrimestrals ( 3 amortitzacions, factor 1 + 13 per quadrimestre) o
trimestrals ( 4 amortitzacions, factor 1 + 41 per trimestre) i obtindrem, respectivament 2.37 e i 2.44 e.
Com que sembla que obtenim mes rendibilitat a mida que el nombre damortitzacions augmenta, per
què no ser mes ambiciosos i demanar al banc una amortitzacio per mes ( 12 amortitzacions ) o per
setmana (52 amortitzacions ) o per dia ( 365 amortitzacions)...? La taula seg
uent recull el capital
Cn que obtindrem a partir duna inversi
o de 1 e al 100% dinterès compost depenent del nombre n
damortitzacions.
n
1
2
3
4
12
52
365
Cn
2
2.25
2.37
2.44
2.613
2.693
2.715
Què passaria si, en un atac dambici

o compulsiva, aconsegussim que el banc ens amortitzes cada
minut, o fins i tot cada segon... Despres dun any, obtindrem una rendibilitat infinita o pel contrari
el capital sacostaria a un valor finit i concret? La resposta a aquesta pregunta te a veure amb dos
dels conceptes fonamentals del C`
alcul: la nocio de lmit i el n
umero e. De fet, si lamortitzaci
o
es fa en perodes cada vegada mes curts, en el lmit obtindrem el valor 2.71828 = e , que seria
el capital obtingut a inter`
es continu de 100% durant 1 any a partir dun capital inicial de 1 e.
Matemàticament:
1 n
lim 1 +
= e = 2.71828...
n
n
Anàlogament es pot demostrar que 1 e invertit al r% dinterès continu anual produiria en un any un
capital
r
r n
lim 1 +
= e 100
n
100 n
r
Com que 1 e invertit a un interès continu de r% anual produeix e 100 en 1 any, el factor multiplicador
r
r
en un any es e 100 i en t anys el capital inicial es multiplicarà per et 100 . Aix , N0 e al r% dinterès
continu produeixen
r
N0 et 100 ()
en t anys.
Exemple 2. Calculeu el capital obtingut a partir duna inversio inicial de 1000 e al 2% dinteres
continu anual despres de 10 anys. Aqu r = 2, t = 10, N0 = 1000. Dacord amb (), el capital despres
2
de 10 anys serà 1000 e10 100 = 1000 e0.2 = 1221.4 e.
Per tant , la funci
o exponencial de base e sorgeix de forma totalment natural relacionada amb el
problema de linterès continu. A mes, hi ha altres raons per les quals resulta mes natural treballar
amb la base e en comptes daltres bases com ara 2, 10 o qualsevol altra.
FUNCIONS LOGAR
ITMIQUES
15
Si a > 0, la inversa de la funci

o exponencial de base a es diu funci
o logaritme de base a i es denota
per loga x. Per tant
loga x = y ay = x
Quan prenem com a base el n
umero e, denotem ln x = loge x i en direm logaritme neperi`
a de x en
honor al descobridor dels logaritmes, el matemàtic John Napier. Un càlcul senzill mostra que
loga x =
ln x
ln a
per tant treballar amb logaritmes de base arbitrària es equivalent a fer-ho amb logaritmes neperians.
A banda del neperi`
a, el logaritme mes utilitzat es el de base 10. A continuacio es resumeixen les
propietats bàsiques de la funci
o ln x:
1. ln x es una funci
o creixent i el seu domini es (0, +).
2. eln x = x = ln(ex )
3. ln 1 = 0,
ln e = 1.
4. ln x + ln y = ln(xy),
ln x ln y = ln( xy ).
5. ln(xy ) = y ln x.
DEL CREIXEMENT EXPONENCIAL. TEMPS DE DUPLICACIO
LEQUACIO
Es diu que una certa magnitud N creix ( o decreix) exponencialment respecte del temps t si lequaci
o
que governa N es de la forma:
N (t) = N0 ebt ()
on N0 representa el valor de N a linstant t = 0 i b es un paràmetre que ens informa del rapidesa
del creixement ( o decreixement). Si b > 0, N creix exponencialment i si b < 0 , N decreix
exponencialment. Quan un model de creixement exponencial condueix a una equacio del tipus
N (t) = N0 act ( )
(com a lexemple 1), podem reescriue lequacio (***) en funcio de la base e: com que a = eln a ,tenim
act = ec(ln a)t i qualsevol creixement exponencial es pot expressar en la forma () amb b = c ln a. Es
pot utilitzar qualsevol de les dues formes segons convingui.
Exemple 2. Una poblaci
o de microorganismes creix a rao del 5% per hora. Si inicialment nhi
ha 400, quants nhi ha despres de 18 hores? En aquest cas, el factor de multiplicacio per hora es
1 + 0.05 = 1.05 i el nombre de microorganismes despres de t hores es N (t) = 400 (1.05)t . En
el cas t = 18 tenim N18 = 400 (1.05)18 963. Si escrivim lequacio del creixement en base e,
N (t) = 400 et ln(1.05) = 400 e0.0488t . Es tracta de dues maneres diferents descriure la mateixa
expressio.
Suposem que una poblaci
o creix exponencialment. El temps necessari per tal que la poblaci
o es
dupliqui es diu temps de duplicaci
o. Si la poblacio decreix exponencialment, el temps neces sari
per què la poblaci
o es redueixi a la meitat es diu semivida o temps de semidesintegraci
o ( la
terminologia sexplica perquè el terme saplica sovint a substàncies radiactives). Una caracterstica
important del model exponencial es que el temps de duplicacio es fix i no depèn del moment on
16
comencem a comptar. Per exemple, si una poblacio creix al 3% anual i en un determinat moment la
pobla cio es N , despres de t anys ser`
a N (1, 03)t . Per tant si sha duplicat en t anys hem de tenir:
2N = N (1, 03)t
ln
2
ln(1.03)
23, 45. La conclusi
o es que el temps de duplicacio es, aproximadament 23 anys. Sobserva que N sha
simplificat i no juga cap paper en el c`
alcul: el moment inicial no afecta el temps de duplicaci
o.
Sigui quin sigui el moment quan mesurem la poblacio, despres de 23, 45 anys shaurà duplicat. Les
mateixes consideracions es poden fer sobre la semivida.
Si simplifiquem i prenem logaritmes N sen va i obtenim t ln(1.03) = ln 2 per tant t =
Exemple 3. Calculeu en quantes hores es duplica la poblacio de lexemple 2. Vam veure que despres
de t hores la poblaci
o es multiplica per un factor (1.05)t . Per tant busquem t tal que
(1.05)t = 2 t ln(1.05) = ln 2 t =
ln 2
= 14.21
ln(1.05)
De manera que la poblaci

o es duplica cada 14.21 hores. Si la pregunta es quantes hores calen per tal
que la poblacio es multipliqui per 5, farem el mateix:
(1.05)t = 5 t =
ln 5
= 32.99
ln(1.05)
Per tant cada 32.99 hores la poblaci

o es multiplica per 5.
Exemple 4. Calculeu els temps de semidesintegracio duna substància radiactiva que es desintegra
a rao del 0, 4% per any. En aquest cas si partim duna quantitat de substància N , despres de t anys
nhi haurà N (0.996)t per tant si N es redueix a la meitat en t anys hem de tenir
N
= N (0.996)t
2
Simplificant i prenent logaritmes:
1 t
ln 2
=2t=
172.94
1
0.996
ln( 0.996
)
La conclusio es que el temps de semidesintegracio de la substància es, aproximadament, 173 anys.
LORDRE DE MAGNITUD DEL CREIXEMENT EXPONENCIAL
Suposem que agafem un full de paper i lanem doblegant successivament. Com que el gruix dun paper
convencional es de 0.1 m.m , al cap de n doblegaments obtindrem un gruix de 2n (0.1) m.m. Quants
doblegaments caldrien per tal que el gruix fos de lalcada duna persona? I de lalcada dun edifici
de dos pisos? I de la dist`
ancia de la Terra al Sol? Com que la nostra intucio està mes acostumada
als creixements lineals, les respostes s
on forca sorprenents i il.lustren perfectament el creixement
extraordinàriament r`
apid de les funcions exponencials: amb n = 7 obtenim 12.8 m.m., el gruix dun
quadern. Amb n = 14 sobte 1638.4 m.m = 163.84 c.m, lalcada duna persona , amb n = 17 arribem
a 13.1072 m. , aproximadament lalcada dun edifici de dos pisos i amb nomes n = 50, el resultat es
1.126 108 Km. , aproximadament la dist`
ancia de la terra al Sol.
El seg
uent exemple il.lustra una altra propietat caracterstica dels creixements exponencials. Suposem
que en una habitaci
o de 12 6 4 m. es deixa caure una gota daigua. Al cap dun minut, la gota
17
es duplica i origina dues gotes iguals, que , al cap dun minut tambe es dupliquen i originen 4 gotes
iguals... i aix successivament. Suposant que el volum duna gota daigua es de 0.05 cm3 ens plantegem
la seg
uent pregunta: quan de temps passarà fins que lhabitacio sompli daigua? La resposta es el
primer n tal que 2n 5 108 12 6 4 = 288 m3 . La resposta es n = 33. Encara mes sorprenent es
el fet que, al minut 28, tan sols 5 minuts abans, laigua acumulada a lhabitacio ocupa un volum de
13.42 m3 i per tant el nivell al qual arriba seria de tan sol 18.6 cm. Això expressa un fet caracterstic
de les magnituds que creixen exponencialment: pot passar bastant de temps sense que els efectes
del creixement siguin apreciables per`
o arriba un moment en què tot es succeeix de manera molt
ràpida. Gràficament, aquest fet es tradueix en la forma caracterstica de pal de hockey de les corbes
exponencials.
LOGARITMES A LA VIDA REAL
Històricament, la introducci
o dels logaritmes en matemàtiques per John Napier està relacionada amb
un problema molt elemental: la multiplicacio de dos n
umeros. Suposem que x, y son dos n
umeros
grossos, possiblement amb decimals, de manera que el producte xy suposa un càlcul tedios. Napier
va observar que lequaci
o ln(xy) = ln x + ln y permet convertir un producte en una suma, en el sentit
seg
uent: si coneixem els logaritmes de x i de y, lequacio anterior ens proporciona el logaritme del
producte xy i a partir daqu, amb lajut de taules de logaritmes, Napier va calcular xy. Per tant fer
servir logaritmes va permetre transformar productes en sumes.
En general, si en un determinat problema una magnitud es mou en una escala exponencial, el logaritme
la transformarà en una escala lineal, molt mes fàcil per treballar-hi. Per exemple, si l ordre de
magnitud de certa variable x es troba entre 103 i 108 , aleshores log10 x es mou entre 3 i 8. Cada cop
que x es multiplica per 10, log10 x augmenta una unitat. El mateix per a potències negatives: si x es
mou entre 108 i 103 , aleshores log10 x es mou entre 8 i 3 i dividir x per 10 significa que log10 x
disminueix en una unitat.
x
103
102
10
1
101
102
103
log10 x
3
2
1
0
1
2
3
A continuacio comentem algunes situacions de la vida real on els logaritmes apareixen de manera
natural.
Escala de pH.
Les concentracions di
o hidrogen [H + ] i dhidròxid [OH ] en una solucio es mesuren en mols/litre
i estan relacionades per la f
ormula [H + ][OH ] = 1014 (mol/l)2 . En el cas de laigua, [H + ] =
7
[OH ] = 10 . Quan domina la concentracio [H + ] , la solucio es diu `
acida mentre que si domina la
concentracio [OH ] es diu b`
asica . Es defineix el pH de la solucio com
1
pH = log10
[H + ]
Per exemple, el pH de laigua es 7. Si [H + ] augmenta,
Si
[H + ]
disminueix,
1
[H + ]
1
[H + ]
decreix, pH decreix i la solucio es àcida.
creix , pH creix i la solucio es bàsica.

18
subst`
ancia
acid sulf
`
uric
suc llimona
suc taronja
cafè
llet
aigua pura
aigua mar
llevat
llexiu
[H + ] (mol/l.)
101
102
103
105
106
107
108
109
1013
pH
1
2
3
5
6
7
8
9
13
Terratr`
emols. Escala Richter.
La Magnitud dun terratrèmol a lescala Richter es defineix per
R = log10
I
I0
on I es la intensitat del terratrèmol, mesurada pel sismògraf i I0 es una certa amplitud estàndard.
Per exemple, un terratrèmol de magnitud 8 en lescala de Richter, quantes vegades es mes intens que
un altre de magnitud 6? Com que lescala Richter fa servir logaritmes amb base 10, cada increment
de 10 vegades en la intensitat es tradueix en un increment duna unitat en la magnitud. per tant un
terratrèmol de magnitud 8 es 100 vegades mes intense que un de magnitud 6. Mes quantitativament,
si allem I en la f
ormula anterior: I = I0 (10)R .
Escala de sons.
La relacio entre la intensitat I dun so ( en watts /cm2 ) i la magnitud M en decibels (db) es
M = 10 log10
I
= 10 log10 (1016 I)
1016
Per exemple, un so dintensitat I = 1010 watts/cm2 correspon a 60 db. Cada cop que la intensitat
es multiplica( o es divideix) en un factor de 10, la magnitud sincrementa ( o disminueix ) en 10 db.
Aix, un so 20 decibels mes soroll
os que un altre es 100 vegades mes intens.
`
FUNCIONS TRIGONOMETRIQUES
I LES SEVES INVERSES
Les funcions sin x i cos x.

Al mon fsic ens trobem molts fen`
omens que son peri`
odics, o sigui, exhibeixen patrons que es repeteixen despres dun interval de temps fix. La rao de la importància de les funcions trigonomètriques
es el fet que serveixen per modelitzar aquestes situacions. Diem que una funcio f : R R es peri`
odica si existeix un n
umero a > 0 tal que f (x + a) = f (x) per tot x R. Això vol dis que, quan
avancem a unitats en la variable, el comportament de la funcio es repeteix, o tambe que la gr`
afica
de f es repeteix despres dun interval de longitud a. El prototipus de funcions periòdiques son les
funcions trigonomètriques sin x i cos x, que tenen perode 2. Això vol dir que sin(x + 2) = sin x i
cos(x+2) = cos x. Per tant les funcions trigonomètriques son molt convenients per estudiar fenòmens
que varien periòdicament en el temps. Per tenir una idea de com es la gràfica de sin x i cos x, nhi
ha prou amb representar-les a linterval [0, 2], a [, ] o a qualsevol altre interval de longitud 2
perquè la gràfica es repetir`
a de forma periòdica. Si b > 0, la funcio sin(bx) te perode 2
b per tant
funcions daquest tipus ens serviran per modelitzar fenòmens perodics de perode arbitrari.
19
La funci
o tan x.
sin x
i els zeros de cos x son {(2n + 1) 2 } , el domini de tan x serà R \ {(2n + 1) 2 }.
cos x
Ara la funcio tan x es peri`
odica de perode ( per què? ) i per tant, nhi ha prou amb analitzar-la
en un interval de longitud . Normalment es tria linterval (/2, /2). En aquest interval, tan x es
una funcio creixent, i , a mes limx/2 tan x = + i limx/2+ tan x = .
Com que tan x =
Funcions trigonom`
etriques inverses.
Per definir les funcions trigonomètriques inverses de les funcions sin x, cos x i tan x, primer de tot
shan de triar intervals on aquestes funcions tinguin inversa (siguin injectives). Per exemple, en el
cas de sin x podem trial linterval [/2, /2]. La inversa de la funcio sin : [/2, /2] [1, 1]
es diu arcsinus i es denota arcsin. La funcio arcsin fa correspondre, a cada n
umero t de linterval
[1, 1], l
unic angle x [/2, /2] tal que sin x = t. Per exemple, arcsin 0 = 0, arcsin( 21 ) = 6 ,
arcsin( 12 ) = 4 . El domini de la funcio arcsin es [1, 1], i es tracta duna funcio creixent, amb
arcsin(1) = 2 , arcsin 1 = 2 .
En el cas de cos x triem [0, ] com a interval on cos x te inversa. La funcio inversa es diu arccosinus,
es denota per arccos, el seu domini es [1, 1] i es decreixent, amb arccos(1) = , arccos 0 = 2 i
arccos 1 = 0.
La inversa de tan x : (/2, /2) R es diu arctangent, es denota per arctan. El seu domini
es R , es una funci
o creixent i, per exemple, arctan 0 = 0, arctan 1 = 4 , limx arctanx = 2 ,
limx+ arctan x = 2 .
20
Captol 3
Lmits i continutat
L
IMITS
Una idea intutiva de lmit.

La introduccio del concepte de lmit va ser el punt dinflexio per tal que el Càlcul esdevingues leina
matemàtica potent que ha estat durant els darrers tres segles. Tot i que actualment treballem amb
lmits de forma natural i fins i tot mec`
anica, el concepte que hi ha al darrere es forca profund i subtil.
Lexemple seg
uent ens pot ajudar a tenir una idea intutiva del concepte de lmit. Un llancador darc
practica llancaments davant una diana. Disposa de molt de temps i , successivament, va afinant cada
cop mes la punteria. Potser no encerta mai el centre de la diana però a mida que fa mes llancaments,
shi acosta cada cop mes. En algun moment som conscients de que , si li donessim prou temps, potser
no encertaria mai el centre per`
o s sacostaria al centre tant com volguessim. En aquest cas, el fet
dencertar exactament el centre es secundari. El fet important es que la tendència es acostar-se al
centre mes i mes. Aquest exemple mostra un dels trets fonamentals del concepte de lmit: el fet que
limportant es la tendència a acostar-se a un valor i no pas prendre exactament aquest valor.
Lmit duna funci
o en un punt. Lmits laterals.
Suposem que I R es un interval, a I , f : I \ {a} R i l R. Direm que f te lmit l al punt a
si els valors de f (x) sacosten tant com vulguem a l sempre que x sacosti prou al punt a però x 6= a.
La notacio en aquest cas ser`
a
lim f (x) = l
xa
Observaci
o important: per poder estudiar lexistència de lim f (x) no cal que f estigui definida en
xa
a. Nomes es rellevant el comportament de f quan x es a prop de a.
Si, en la definici
o de lmit, imposem x > a (resp. x < a) , aleshores parlarem del lmit lateral per la
dreta (resp. per lesquerra). La notaci
o, en aquests casos, es:
lim f (x) = l (resp.
xa+
lim f (x) = l)
xa
La relacio entre lmit i lmits laterals es la seg

uent:
lim f (x) = l lim f (x) = lim f (x) = l
xa
xa+
21
xa
en el sentit que el lmit existeix si i nomes si els dos lmits laterals existeixen i son iguals. Per tant
lestudi del lmit duna funci
o en un punt es equivalent a lestudi dels dos lmits laterals.
Exemples. Raons per les quals no hi ha lmit.
1. Sigui f : R \ {0} R definida per

(
0,
f (x) =
x + 1,
si x < 0
si x > 0
Aleshores lim f (x) = 0 per`

o limx0+ f (x) = 1 per tant els dos lmits laterals son diferents i
x0
lim f (x) no existeix.
x0
2. Sigui f : R R definida per
1,
f (x) = 4,
1
x,
si x < 0
si x = 0
si x > 0
En aquest cas lim f (x) = 1 per`

o lim f (x) no existeix ( de fet , direm que lim f (x) = + )
x0
x0+
x0+
per tant tampoc no existeix lim f (x). Sobservarà que el fet que f estigui definida en x = 0 es
x0
totalment irrellevant.
3. Sigui f : R \ {0} R definida per
(
0,
f (x) =
sin( x1 ),
si x < 0
si x > 0
Ara lim f (x) = 0 per`

o lim f (x) no existeix perquè els valors de f (x) quan x > 0 i x sacosta
x0
x0+
a 0 oscil.len entre +1 i 1. Per tant, tampoc no existeix lim f (x).

x0
Resumint, les raons per les quals no existeix limxa f (x) son:
1. Els dos lmits laterals existeixen per`
o son diferents
2. Alguns dels dos lmits laterals no existeix perquè
i) els valors de f es fan molt grans
ii) els valors de f oscil.len molt
Propietats dels lmits.
Suposem que l, m R, lim f (x) = l , lim g(x) = m. Aleshores,
xa
xa
1. lim (f (x) + g(x)) = l + m , lim ( f (x)) = l

xa
xa
2. lim f (x) g(x) = l m

xa
l
f (x)
= .
xa g(x)
m
3. Si m 6= 0, lim
22
( R).
Exemples:
1. lim xn = an . En general, si p(x) es un polinomi, lim p(x) = p(a).
xa
xa
2. Si a 0, > 0, lim x = a .
xa
3. lim ex = ea , i si a > 0, lim ln x = ln a.

xa
xa
4. lim sin x = sin a, lim cos x = cos a i lim tan x = tan a si a 6= (2n + 1)/2.
xa
xa
xa
Indeterminacions. C`
alcul analtic de lmits.
0
Sovint un lmit es presenta sota la forma dindeterminaci
o ,
o 0. En aquests casos normalment
0
sha de trencar la indeterminaci
o mitjancant alguna simplificacio algebraica. Vegem dos exemples:
x2 + x 6
x2
x2
lim
Es tracta duna indeterminaci

o 00 . Per trencar-la, escrivim x2 + x 6 = (x 2)(x + 3). Per tant
(x 2)(x + 3)
x2 + x 6
=
=x+3
x2
x2
I
x2 + x 6
= lim (x + 3) = 5
x2
x2
x2
lim
Un altre exemple:
lim
x0
x+11
x2 + x
0
Tambe es tracta duna indeterminaci
o . En aquest cas, multipliquem numerador i denominador per
0
lexpressio conjugada del numerador: x + 1 + 1:

x+11
x+1+1
x+11
x+11
1
=
=
=
2
2
x +x
(x + x) x + 1 + 1
x(x + 1) x + 1 + 1
(x + 1) x + 1 + 1
Per tant hem trencat la indeterminaci
oi
x+11
1
lim
= .
x0
x2 + x
2
Principi del sandvitx. Un lmit important.
Suposem que
lim g(x) = lim h(x) = l i g f h
xa
xa
Aleshores (Principi del sandvitx ):

lim f (x) = l
xa
El seg
uent lmit es important i es pot obtenir com a aplicacio del Principi del sandvitx:
lim
x0
sin x
=1
x
23
0
Observeu que es tracta duna indeterminacio . Abans de justificar el lmit anterior farem algunes
0
observacions geomètriques. Considerem un cercle de radi 1 centrat a lorigen. Sigui x petit i denotem
O = (0, 0), A = (1, 0), B = (cos x, sin x), C = (cos x, 0), i D = (1, tan x) es a dir, si ens movem sobre
la circumferència unitat partint del punt A un angle x arribarem al punt B. C es la projecci
o de
B en leix X i D es el punt dintersecci
o del raig OB amb la recta x = 1. Observem que làrea del
triangle circular OAB es proporcional a x. Com que làrea del cercle sencer es i la longitud de la
circumferència sencera es 2, tenim que l`
area del triangle circular OAB es x/2. Daltra banda, l`
area
del triangle OCB es 21 sin x cos x i l`
area del triangle OAD es 12 tan x. Per comparacio dàrees:
1
x
tan x
sin x cos x
2
2
2
don es dedueix
1
sin x
x
cos x
Com que cos 0 = 1 el Principi del sandvitx implica que
cos x
sin x
=1
x0 x
lim
A la pràctica, hem de pensar que sin x es del mateix ordre de magnitud que x si x es petit ( sin x x
si x 0). Per tant , per exemple
sin(3x)
= 3,
x0
x
lim
sin2 (4x)
= 16,
x0
x2
lim
sin(5x)
5
=
x0 sin(2x)
2
lim
Un altre lmit trigonomètric important es

1 cos x
1
=
2
x0
x
2
lim
De fet , aquest lmit es pot deduir de lanterior a partir de les formules de langle doble: cos(x) =
cos2 (x/2) sin2 (x/2) = 1 2 sin2 (x/2) de manera que
1 cos(2x)
x
= sin2 ( )
2
2
Per tant
2 sin2 ( x2 )
1 cos x
1
=
lim
=
2
2
x0
x0
x
x
2
Lmits infinits i lmits a linfinit. Asmptotes
lim
1. Lmits infinits. Asmptotes verticals.

La mateixa idea de lmit duna funcio en un punt serveix per tractar lmits infinits o lmits a
linfinit. Per exemple, sigui
1
f (x) =
x3
com que 1/0 = , si x sacosta molt a 3, x 3 tendeix a 0 i per tant
que
1
lim
=
x3 x 3
24
1
x3
si x 3. Direm
Podem precisar una mica mes considerant els lmits laterals: com que x 3 0+ si x 3+ i
x 3 0 si x 3 , de fet
lim
x3+
1
= + ,
x3
lim
x3
1
=
x3
En general diem que lim f (x) = ( resp. ) si els valors de f (x) es fan arbitràriament
xa+
grans positius ( resp. grans negatius) si x sacosta prou al punt a per la dreta. Anàlogament
per lim f (x) = . Per referir-nos a alguna daquestes quatre possibilitats, direm simplement
xa
que algun lmit lateral de f en a es infinit.

Si algun lmit lateral de f (x) en x = a es infinit, la gràfica de f (x) sacosta a la vertical x = a ja
sigui a la dreta de a o a lesquerra. En aquest cas direm que la recta x = a es una asmptota
vertical de f .
2. Lmits a linfinit. Asmptotes horitzontals. Funcions racionals.
Direm que lim f (x) = l R si els valors de f (x) sacosten tant com vulguem a l si x es prou
x+
gran. Anàlogament definirem lim f (x) = l. En qualsevol daquests casos , la gràfica de f (x)
x
sacosta a la de la recta y = l quan x + o quan x i diem que la recta y = l es una

asmptota vertical de f .
Com que lim ex = 0, la recta y = 0 es asmptota horitzontal de f (x) = ex .
x
, limx arctan x = 2 . Per tant les rectes y =

2
asmptotes horitzontals de arctan x.
lim arctan x =
x+
2,
y = 2 s
on
Criteri per a funcions racionals.

En el cas duna funci
o racional f (x) =
p(x)
q(x)
on p, q son polinomis, es fàcil calcular lim f (x):

x
(a) grau (p) < grau (q). Aleshores

p(x)
=0
x q(x)
lim
(b) grau (p) > grau (q). Aleshores

p(x)
=
x q(x)
lim
(c) grau (p) = grau (q), p(x) = an xn + ... + a0 i q(x) = bn xn + ... + b0 amb an 6= 0, bn 6= 0.
Aleshores
p(x)
an
lim
=
x q(x)
bn
3. Asmptotes obliq
ues
Diem que la recta y = mx + n es una asmptota obliqua de f (x) si
f (x)
=m,
x x
lim (f (x) mx) = n
lim
Per exemple, considerem la funci

o
f (x) =
2x2 5x 11
x4
25
Aleshores
f (x)
2x2 5x 11
=
,
x
x2 4x
f (x) 2x =
3x 11
x4
Per tant
f (x)
= 2 , lim (f (x) 2x) = 3
x x
x
de manera que la recta y = 2x + 3 es asmptota obliqua de f .
lim
CONTINU
ITAT
Una funcio f definida en un interval que conte el punt a es contnua en a si lim f (x) existeix i
xa
lim f (x) = f (a)
xa
Sha dobservar que ara f s ha destar definida en a i el valor f (a) es rellevant per estudiar la
continutat.
Exemples.
1. Sigui
0, si x < 0
f (x) = 1, six = 0
x, si x > 0
En aquest exemple lim f (x) = 0 6= 1 = f (0). Direm que f te una discontinutat evitable en
x0
x = 0 perquè redefinint f (0) = 0 podrem eliminar la discontinutat.

2. Si
(
0,
f (x) =
x + 1,
si x < 0
si x 0
aleshores f no es contnua en 0 perquè lim f (x) no existeix i la discontinutat no es evitable.

x0
Si I R es un interval, direm que f : I R es contnua en I si f es contnua en cada punt de I.

Exemples de funcions contnues.
1. Qualsevol polinomi es una funci

o contnua en R.
2. La funcio n x es contnua en [0, +) si n es parell i en R si n es senar.

3. ex es contnua en R.
4. ln x es contnua en (0, +).
5. sin x i cos x s
on contnues en R. tan x es contnua en R \ {(2n + 1)/2}.
Propietats b`
asiques de les funcions contnues.
1. Si f , g son contnues en a , aleshores f g, f ( R ) i f g son contnues en a. Si, a mes,
g(a) 6= 0 aleshores f /g tambe es contnua en a.
26
2. Si g es contnua en a i f es contnua en g(a) aleshores f g es contnua en a.
Per exemple, la funci

o
f (x) = e3x
3 +2 cos x
p
+ ln(1 + x4 ) x2 + sin2 x + 4
es contnua a R perquè sescriu com a suma, producte i composicio de funcions contnues.

TRES TEOREMES IMPORTANTS SOBRE FUNCIONS CONT
INUES EN INTERVALS TANCATS
Extrems absoluts. Teorema de Weierstrass.
Sigui f : [a, b] R contnua. Aleshores f assoleix el màxim i el mnim absolut en [a, b], es a dir,
existeixen x1 , x2 [a, b] tals que
f (x1 ) f (x) f (x2 )
(x [a, b])
Si la funcio no es contnua o linterval no es tancat, aleshores el teorema no es cert. Daltra banda, el

Teorema de Weierstrass es un teorema dexistència: diu que el màxim i el mnim existeixen per`
o no
diu res sobre com es calculen.
Teorema dels valors intermedis.
Sigui f : [a, b] R contnua. Si m es un valor entre f (a) i f (b) aleshores existeix c [a, b] tal que
f (c) = m.
Conseq
u`
encia: Teorema de Bolzano. Si f : [a, b] R i f (a), f (b) tenen signes diferents aleshores
existeix c [a, b] tal que f (c) = 0.
La idea que hi ha al darrere del Teorema de Bolzano es el mètode de bisecci
o : suposem per exemple
que f (x) = x3 + 2x 1. Aleshores f (0) = 1, f (1) = 2. Per tant, pel Teorema de Bolzano, f te un
zero en (0, 1). Ara avaluem f (1/2) = 1/8 > 0. Aplicant Bolzano una altra vegada podem dir que f
te un zero en (0, 1/2). Com que f (1/4) = 31/64 < 0, f te un zero en (1/4, 1/2) i ara continuarem
daquesta manera , dividint linterval en dos successivament i aplicant Bolzano a linterval on hi hagi
canvi de signe. Aix, podem aconseguir aproximar el zero tant con vulguem.
Si f, g : [a, b] R s
on contnues i f (a) > g(a) però f (b) < g(b) aleshores el Teorema de Bolzano
aplicat a la funci
o contnua f g implica que existeix c (a, b) tal que f (c) = g(c). Per exemple,
suposem que les temperatures de dues ciutats entre les 7 i les 14 h. son funcions contnues del temps.
Suposem que a les 7h. la ciutat A es a 8o C i la ciutat B a 13o C però a les 14 h. la ciutat A es a 25o C
i la ciutat B a 20o C. Aleshores el resultat anterior diu que hi ha com a mnim un instant, entre les 7
i les 14 h. en el qual les dues ciutats tenen la mateixa temperatura.
27
Captol 4
Derivades (I)
A LES DERIVADES
INTRODUCCIO
Una idea intutiva de la derivada. El problema de la velocitat instant`
ania.
El concepte de derivada apareix estretament relacionat amb el concepte de lmit. De fet, els lmits van
comencar a ser formalitzats de dun punt de vista matemàtic un cop va sorgir la necessitat de definir
derivades.
En termes intutius, una derivada es un ritme de canvi instantani o una taxa de variacio instantània.
Comencarem amb lexemple fsic responsable de la introduccio de la derivada: el concepte de velocitat
instant`
ania. Suposem que un m`
obil es desplaca en lnia recta i coneixem la seva posicio en funci
o
del temps. Calcular la velocitat mitjana en un interval de temps es, matemàticament, una operaci
o
trivial: es redueix a calcular un quocient: el de la distància recorreguda en aquest interval de temps
dividit per la durada de linterval. Per exemple, si despres duna hora un cotxe es troba a 200 Km.
del punt de sortida i despres de tres hores sen troba a 300, la velocitat mitjana entre la segona i la
tercera hora de trajecte es
300 200
= 100 Km/h
32
Les velocitats mitjanes s
on u
tils per`
o hi ha problemes on no son suficients. Per exemple, com contestar
la pregunta: quina es la velocitat del m`
obil quan han passat exactament 1 hora , 3 minuts i 2 segons
de la sortida? En aquesta pregunta ja no tenim un interval de temps sino un instant, es a dir, un
interval de longitud 0. Per tant , no podem contestar com abans perquè en un interval de temps de
longitud 0 la dist`
ancia recorreguda pel m`
obil tambe es 0 i , com sabem, 0/0 en principi no significa res,
es una indeterminaci
o. Per tant cal un esforc dimaginacio dun nivell superior per poder interpretar
la pregunta quina es la velocitat del m`
obil en un instant donat?
Suposem, per concretar, que la posici
o del mòbil despres de t segons es s(t) = t2 , on x es mesura en
metres. Com podem definir la velocitat instantània daquest mòbil en un instant donat, per exemple
t = 1 ? Abans de res, comencem per calcular algunes velocitats mitjanes en intervals de la forma
[1, 1 + h] per exemple [1, 2], [1, 1, 5], [1, 1, 1] i [1, 1, 01]. La taula seg
uent recull els resultats):
h
1
0, 5
0, 1
0, 01
vel. mitj.
3
2, 5
2, 1
2, 01
28
Els resultats de la taula anterior semblen suggerir que les velocitats mitjanes scosten al valor 2 quan
la longitud de linterval de temps sacosta a 0. Com expressar aquesta idea? Amb el llenguatge de
lmits: com que la velocitat mitjana a linterval [1, 1 + h] es
s(1 + h) s(1)
(1 + h)2 1
=
h
h
ens preguntem si
(1 + h)2 1
= 2 ()
h0
h
lim
Però un càlcul senzill mostra que

2h + h2
(1 + h)2 1
=
=2+h
h
h
per tant aquesta simplificaci
o permet trencar la indeterminacio 0/0 i el lmit de lesquerra de (*) es
2. Daquesta manera arribem a la conclusio que el valor naturalde la velocitat instantània a t = 1
es 2. A mes, una velocitat instant`
ania resulta ser un lmit de velocitats mitjanes, quan els intervals de
temps tendeixen a 0.
La derivada. La funci
o derivada.
Sigui f : I R on I R es un interval i a I. Diem que f es derivable en a si el lmit
lim
h0
f (a + h) f (a)
h
existeix , i si en aquest cas , el valor del lmit es denota f 0 (a) i es diu la derivada de f en a. Per
exemple, acabem de comprovar que si f (x) = x2 aleshores f 0 (1) = 2. De fet podem calcular la derivada
de f (x) = x2 en un punt arbitrari a:
f (a + h) f (a)
(a + h)2 a2
=
= 2a + h
h
h
Per tant
f (a + h) f (a)
= 2a = f 0 (a)
h0
h
lim
Això vol dir que a partir de la funci

o f (x) podem definir una altra funcio f 0 (x) que es diu funci
o
derivada de f i que a cada punt x li assigna la derivada de f en x.
Si y = f (x), la derivada es pot entendre com un lmit infinitesimal dincrements: 4y = f (a+h)f (a)
correspon a la variaci
o de la variable y en un interval de longitud h = 4x en la variable x. Hi ha
diverses notacions per designar la derivada : donada la funcio y = f (x) , podem designar la derivada
com f 0 ( notacio de Newton) o tambe
dy
(notacio de Leibniz)
dx
Si volem particularitzar la derivada de y = f (x) en un punt x = a, escriurem f 0 (a) en notaci
o de
Newton o be
dy
dx x=a
en notacio de Leibniz. Quan treballem amb derivades, les lletres que utilitzem per les variables no
son rellevants sempre que siguem consistents amb la notacio. Per exemple, podem denotar la derivada
29
ds
0
de la funcio y = f (t) per f 0 (t) o dy
dt i la derivada de s = g(x) per g (x) o dx . En tot cas, aquestes
derivades representen els ritmes de canvi instantanis de y respecte de t o de s respecte de x.
El problema de la recta tangent.

Lanàleg geomètric del problema de la velocitat instantània que ens servia per introduir la derivada
es el problema de la recta tangent. Com podem determinar la recta tangent a la gràfica de la funci
o
y = f (x) en el punt (a, f (a)) ? Largument que ens portarà a la solucio es de fet semblant al cas de
la velocitat instant`
ania. Considerem un interval [a, a + h] en la variable x i els punts de la gr`
afica
(a, f (a)), (a + h, f (a + h)) corresponents als extrems de linterval. La secant que passa per aquests
punts te pendent
4y
f (a + h) f (a)
=
4x
h
Quan fem h tendir a 0, la posici
o lmit de les secants es la tangent. Per tant el pendent de la tangent
en el punt (a, f (a)) es
f (a + h) f (a)
lim
= f 0 (a)
h0
h
i lequacio de la recta tangent a la gr`
afica de y = f (x) al punt (a, f (a)) serà
y f (a) = f 0 (a)(x a)
Per exemple, la recta tangent a la par`
abola y = x2 al punt (3, 9) es y 9 = 6(x 3) y = 6x 9.
Regles b`
asiques de derivaci
o.
1. ( Multiplicaci
o per un escalar) Si y = f (x) i R,
dy
d(y)
=
dx
dx
(f )0 = f 0
2. (Derivada de la suma) Si y = f (x), z = g(x),
(f + g)0 = f 0 + g 0
dy
dz
d(y + z)
=
+
dx
dx dx
3. (Derivada dun producte) Si y = f (x), z = g(x),

(f g)0 = gf 0 + f g 0
d(yz)
dy
dz
=z
+y
dx
dx
dx
4. (Derivada dun quocient) Si y = f (x), z = g(x) 6= 0,

d( yz )
f 0 f 0 g f g 0
=
=
g
g2
dx
dy
dx z
dz
y dx
z2
Cadascuna daquestes regles te una interpretacio intutiva en termes de ritmes de canvi: per exemple
, si dos pintors pinten una paret i el primer ho fa a un ritme de 50m2 per hora i el segon a 70m2 per
hora, la suma de les superfcies pintades pels dos pintors avanca a un ritme de 120m2 per hora. Aix`
o
correspon a la regla de la suma. Pel que fa al producte, làrea dun rectangle es el producte de la
llargada per lamplada. Si estem pintant un rectangle en una paret i augmentem la base mantenint
fixa lalcada, lincrement d`
area es el producte de lalcada per lincrement de la base. Anàlogament, si
30
mantenim fixa la base i augmentem lalcada, lincrement dàrea es el producte de la base per lincrement
dalcada. per tant lincrement total ser`
a la suma daquests dos increments:
4A = (4b)a + b(4a)
i
4A
4b
4a
=
a+b
4t
4t
4t
que correspon a la regla del producte.

Observaci
o: Si f es derivable en a aleshores f es contnua en a. El recproc no es cert: f pot
ser contnua en a sense ser derivable en a ( lexemple mes senzill es f (x) = |x|, a = 0). Per tant
derivablees mes fort que contnua.
Derivades de les funcions elementals.
La taula seg
uent recull les derivades de les funcions elementals.
f (x)
const.
x
x
ex
ax
ln x
sin x
cos x
tan x
arcsin
arccos
arctan
f 0 (x)
0
1
x1
ex
ln a ax
1/x
cos x
sin x
1 + tan2 x = cos12 x
1
1x2
1
1x2
1
1+x2
Les justificacions requereixen la definici

o de derivada i alguna informacio extra sobre les funcions
involucrades. Per exemple, per demostrar que (sin x)0 = cos x, es necessita la formula del sinus de la
suma:
sin(a + b) = sin a cos b + sin b cos a
Per tant,
sin(x + h) sin x
sin x cos h + sin h cos x sin x
cos h 1
sin h
=
= sin x
+ cos x
h
h
h
h
Però
cos h 1
= 0,
h0
h
lim
sin h
=1
h0 h
lim
de manera que
sin(x + h) sin x
= cos x
h0
h
lim
Regla de la cadena.
Si un cotxe va a 80 Km /h i gasta 0, 1 litres de benzina per Km, el consum de benzina per hora ser`
a
de 80 0, 1 = 8 litres per hora. En aquest càlcul trivial hi ha dos ritmes de canvi que es succeeixen
31
, un darrera laltre: la dist`

ancia respecte del temps (80 Km/h) i el consum de benzina respecte de
la distància (0, 1 l/Km). Finalment el tercer ritme de canvi, 8 = 80 0, 1 es el ritme de canvi de la
darrera variable ( consum de benzina) respecte de la primer (temps). De fet, aquest exemple senzill
il.lustra la regla de derivaci
o mes important, la Regla de la cadena o formula de la derivada duna
composicio: si y = g(x), z = f (y),
(f g)0 (x) = g 0 (x)f 0 (g(x))
En notacio de Leibniz abreviada:

dz
dz dy
=
dx
dy dx
Exemples:
1. Si h(x) = ex
2 +3x+1
, aleshores h = f g on f (y) = ey i g(x) = x2 + 3x + 1 per tant

h0 (x) = (2x + 3)ex
2 +3x+1
.
2. Si f (x) = sin(x2 ) + ln(1 + 2ex ),
f 0 (x) = 2x cos x +
2ex
1 + 2ex
3. Si y = x4 + 1 , z = sin y + tan y , aleshores

dz
dz dy
=
= (cos y + 1 + tan2 y)(4x3 ) = cos(x4 + 1) + 1 + tan2 (x4 + 1) (4x3 )

dx
dy dx
Sobserva que al tercer exemple,
x.
dz
dy
ha de ser finalment escrit en funcio de la variable original,
Extrems relatius
Sigui I R un interval, f : I R i a I. Diem que a es un m`
axim relatiu o m`
axim local ( resp.
mnim relatiu o local ) de f si existeix un interval J centrat en a , amb J I tal que f (x) f (a)
per a cada x J ( resp. f (x) f (a) ). Si f te un màxim o un mnim relatiu en a direm simplement
que a es un extrem relatiu de f .
Criteri b`
asic dextrems relatius: si f es derivable i a es extrem relatiu de f , aleshores f 0 (a) = 0 .
Observaci
o: El recproc del criteri no es cert en general: si f (x) = x3 , f 0 (0) = 0 però 0 no es extrem
relatiu de f .
La importància del criteri b`
asic dextrems relatius es que ens proporciona un mètode pràctic per buscar
candidats a extrems relatius: els punts amb derivada 0.
Extrems absoluts en un interval tancat.
32
Suposem que f : [a, b] R es derivable ( per tant contnua) i ens plantegem el problema de calcular els
punts x1 , x2 on f assoleix el valor mnim i el valor màxim ( que existeixen pel teorema de Weierstrass).
Concretament, volem calcular els punts x1 , x2 [a, b] ( no necessàriament u
nics) tals que
f (x1 ) f (x) f (x2 )
per cada x [a, b]. En aquest cas direm que x1 es un mnim absolut de f en [a, b] i x2 es un m`
axim
absolut de f en [a, b]. Un punt que es un màxim o mnim absolut es diu extrem absolut. Els valors
f (x1 ) i f (x2 ) es diuen, respectivament, valor m`
axim de f en [a, b] i valor mnim de f en [a, b].
Sha dinsistir en el fet que x1 , x2 no s
on necessàriament u
nics.
evident que , a banda dels extrems a, b , si un punt x0 (a, b) es un extrem absolut de f , aleshores
Es
ha de ser en particular un extrem relatiu i per tant, f 0 (x0 ) = 0 , o sigui que x0 ha de ser un punt
crtic. Per tant el procediment per determinar els extrems absoluts de f en [a, b] es:
Calcular els punts crtics de f en (a, b).
Avaluar f als punts obtinguts a lapartat anterior mes els extrems a, b.
Els punts x1 corresponents al valor mes petit dels calculats a lapartat anterior seran els mnims
absoluts. Els punts x2 corresponents al valor mes gran dels calculats a lapartat anterior seran
els màxims absoluts.
Exemple: Calculeu els extrems absoluts de f : [3, 4] R , f (x) = x3 12x.
f 0 (x) = 3x2 12 = 3(x + 2)(x 2). Els punts crtics son 2, 2. Ara avaluem: f (3) = 9, f (2) = 16,
f (2) = 16, f (4) = 16. Per tant el mnim absolut es 2 i els màxims absoluts son 2 i 4. El valor
mnim es f (2) = 16 i el valor m`
axim f (2) = f (4) = 16.
El Teorema de Rolle. El teorema del Valor Mitj`
a.
Teorema de Rolle. Si f : [a, b] R es derivable i f (a) = f (b) , aleshores existeix c (a, b) tal que
f 0 (c) = 0.
Exemple: Sigui f (x) = x3 3x + 1. Com que f (1) = 3, f (1) = 1, pel Teorema de Bolzano, f te
com a mnim una arrel a (1, 1). Per`
o f 0 (x) = 3x2 3 = 3(x2 1) < 0 si x (1, 1) per tant, pel
Teorema de Rolle, f no pot tenir mes duna arrel a (1, 1).
Teorema del Valor Mitj`
a. Sigui f : [a, b] R derivable. Aleshores existeix c (a, b) tal que
f 0 (c) =
f (b) f (a)
ba
Conseq
u`
encies:
1. Geomètricament, el Teorema de Rolle diu que existeix un punt on la corda que uneix els punts
(a, f (a)), (b, f (b)) es paral.lela a la tangent al punt (c, f (c)).
2. El teorema de Rolle diu que el ritme de canvi mitj`
a de f a linterval sencer coincideix amb el
ritme de canvi instantani de f en algun punt a dintre de linterval.
3. Per exemple, si un vehicle entra en un tram dautopista de 260 Km. de longitud a les 11h i surt
a les 13 h., podem assegurar que en algun moment entre les 11 i les 13 la seva velocitat era de
130 Km/h.
33
Captol 5
Derivades(II)
CREIXEMENT I DECREIXEMENT
Com a conseq
uència del teorema del valor Mitjà es poden determinar fàcilment els intervals d creixement i decreixement duna funci
o. Direm que f es creixent( resp. decreixent) en un interval I R
si per cada a, b I, amb a < b tenim f (a) f (b) ( resp. f (a) f (b)).
Suposem ara que f es derivable en un interval I i a, b I, a < b. Aleshores , pel teorema del valor
Mitjà f (b) f (a) = f 0 (c)(b a) per un cert c, a < c < b. Per tant si f 0 0 en I, aleshores f es
creixent en I. El recproc tambe es cert: si f es creixent en I aleshores f 0 0 perquè si fos f 0 (c) < 0
per algun c I, de la definici
o de derivada deduirem que hi ha h > 0 tal que f (c + h) < f (c) i f no
seria creixent. Per tant arribem al seg
uent criteri:
Criteri de creixement i decreixement Sigui f : I R derivable. Aleshores:
f es creixent en I f 0 0 en I
f es decreixent en I f 0 0 en I
Exemple: Determineu els intervals de creixement i decreixement de f (x) = x3 3x + 2. Calculem:

f 0 = 3x2 3 = 3(x2 1). El problema es equivalent a estudiar el signe de x2 1 = (x + 1)(x 1). Per
tant f 0 > 0 en (, 1) (1, +) i f 0 < 0 en (1, 1). Per tant f es creixent en (, 1) (1, +)
i f es decreixent en (1, 1).
Criteri dextrems relatius amb creixement/decreixement
1. Si f passa de creixent a decreixent en x = a aleshores a es un m`
axim relatiu.
2. Si f passa de decreixent a creixent en x = a aleshores a es un mnim relatiu.
Exemple: Si f (x) = x3 3x + 2, com abans aleshores 1 es un màxim relatiu i 1 es un mnim relatiu.

LA SEGONA DERIVADA. CONVEXITAT I CONCAVITAT
Donada una funci
o f (x) podem definir una nova funcio f 0 (x) assignant-li a cada x la derivada de f
en x. Si fem el mateix amb la funci
o f 0 (x) en comptes de f obtindrem la segona derivada de f
que es denota per f 00 . Des del punt de vista fsic, si la variable x es el temps i f la posicio , aleshores
34
f 0 representa la velocitat i f 00 correspon a lacceleracio. Aquest proces de fet es pot repetir i aix, per
cada n N arribarem a la derivada n-`
esima de f , que es denota f n) .
Suposem que f, g : (0, +) R, f (x) = x2 i g(x) = x. f i g son creixents però mentre que f creix
cada cop mes , g creix cada cop menys. Dit duna altra manera, f 0 (x) = 2x (el ritme de creixement
de f ) creix amb x per`
o g 0 (x) = 21 x (el ritme de creixement de g) decreix amb x.
Direm que f es convexa en I si f 0 es creixent en I i f es c`
oncava en I si f 0 es decreixent en I. tenint
en compte la secci
o anterior obtenim el seg
uent criteri pràctic de concavitat i convexitat:
Criteri de concavitat i convexitat. Sigui f : I R dues vegades derivable. Aleshores:
f es convexa en I f 00 0 en I
f es c`
oncava en I f 00 0 en I
Com a criteri geomètric pr`

actic, les tangents duna funcio convexa queden per sota de la gràfica mentre
que en el cas duna funci
o c`
oncava queden per sobre. Si f passa de ser convexa a còncava o de còncava
a convexa en x = a , direm que a es un punt dinflexi
o de f . Si a es un punt dinflexio, aleshores
f 00 (a) = 0 però el recproc no es cert en general; per exemple si f (x) = x4 , f 00 (0) = 0 però 0 no es
punt dinflexio ( f sempre es convexa).
Exemple: Determineu els intervals de concavitat i convexitat i els punts dinflexio de f (x) = x3 + x4 .
Tenim f 00 = 6x(1 + 2x) per tant f 00 > 0 f 0 creixent en (, 1/2) (0, +) i f 00 < 0 f 0
decreixent en (1/2, 0). Per tant f es convexa en (, 1/2) (0, +) , f es còncava en (1/2, 0)
i 1/2, 0 son punts dinflexi
o.
Extrems relatius: criteri de la segona derivada.
Sigui f : I R dues vegades derivable i f 0 (a) = 0. Aleshores
1. f 00 (a) > 0 a es un mnim relatiu.
2. f 00 (a) < 0 a es un m`
axim relatiu.
Exemple: f (x) = x3 3x + 2. Aleshores f 0 (x) = 3x2 3, f 00 (x) = 6x. Els punts crtics son 1,
f 00 (1) > 0 i f 00 (1) < 0 per tant 1 es mnim local i 1 es màxim local.
Observaci
o: Les implicacions en sentit contrari son falses en general( f (x) = x4 , f (x) = x4 ).
REGLA DE LHOPITAL
La regla de LHopital es un mètode pr`
actic de càlcul de lmits indeterminats.
Regla de LH
opital. Suposem que el lmit
f (x)
xa g(x)
lim
es una indeterminaci
o
0
o
0
Aleshores
35
f 0 (x)
f (x)
= l lim
=l
xa g 0 (x)
xa g(x)
lim
Observacions.
1. Laplicacio correcta de la regla de LH
opital requereix que el lmit inicial sigui una indeterminaci
o.
Si no es una indeterminaci
o i apliquem la regla de LHopital (incorrectament), la conclusio pot
ser absurda. Per exemple,
cos x
sin x
lim
==
6 lim
=0
x0 x
x0
1
i això no contradiu la regla de LH
opital perquè el primer lmit no es una indeterminacio.
2. A lenunciat, tant a com l podrien ser .
`
METODE
DE NEWTON
El mètode de Newton es un mètode iteratiu daproximacio numèrica de les arrels que consisteix
en aproximar successivament el zero duna funcio pels punts de tall de les tangents amb leix X.
Concretament, suposem que f (x) te una arrel que volem aproximar. Partim de x0 i definim x1 com
el punt de tall de la tangent a y = f (x) al punt (x0 , f (x0 )) i leix de les Xs. Com que lequacio de la
tangent es
y f (x0 ) = f 0 (x0 )(x x0 )
tenim
y = 0 x = x1 = x0
f (x0 )
f 0 (x0 )
Podrem continuar aix i calcular xn+1 a partir de xn :

xn+1 = xn
f (xn )
f 0 (xn )
(Mètode de Newton)
Daquesta manera obtenim una successi

o {xn } de punts que , esperem , tendeixi cap a larrel .
Laproximacio d per {xn } pot tenir b`
asicament dos obstruccions: que f 0 sigui 0 o que f 00 sigui 0.
En el primer cas , ens podrem trobar que, aplicant el mètode de Newton, el pendent dalguna de
les rectes tangents sigui 0 o pr`
acticament 0 amb la qual cosa el mètode de Newton no te sentit o
proporcionaria un punt molt lluny`
a del punt anterior. Si f 00 es 0 , podria passar el seg
uent fenomen
x
patològic: per exemple, sigui f (x) = 1+x
.
Sha
dobservar
que
f
t
e
un
punt
dinflexi
o a x = 0 (
2
f passa de sr convexa a c`
oncava en 0). Suposem que
comencem per
3. Aleshores es pot
x0 = 1/
comprovar que el mètode de Newton
donaria x1 = 1/ 3, x2 = 1/ 3, x3 = 1/ 3... etc... Per tant
els xn sempre oscil.len entre 1/ 3 i el mètode no diu res. Això ha passat perquè f 00 era 0 en algun
punt. Per tant hem devitar que f 0 i que f 00 puguin ser 0 i això ho aconseguirem si exigim que el signe
de f 0 i el de f 00 sigui constant a linterval on apliquem el mètode de Newton. Mes concretament:
Exemple: Calculem quatre aproximacions de
linterval [1, 2] amb x0 = 2.
2 aplicant el mètode de Newton a f (x) = x3 2 a
36
n
0
1
2
3
xn
2
1, 5
1, 296
1, 26
Condicions per aplicar el m`

etode de Newton en un interval. Suposem que f : [a, b] R es
dues vegades derivable i satisf`
a les condicions seg
uents:
1. f (a)f (b) < 0 ( f canvia de signe als extrems de linterval).
2. Tant f 0 com f 00 tenen signe constant en [a, b].
Aleshores:
1. Hi ha un u
nic (a, b) tal que f () = 0.
2. Si es tria x0 = a o x0 = b de manera que signef (x0 ) = signef 00 (x0 ), la successio {xn } obtinguda
pel mètode de Newton es mon`
otona ( es a dir, o be xn+1 xn per tot n o be xn+1 xn per tot
n).
3. xn quan n .
Estimaci
o de lerror en el m`
etode de Newton.
Assumint que les condicions anteriors es
compleixen, voldrem obtenir una estimaci
o de lerror de laproximacio n-èsima |xn |del mètode de
Newton. De fet lestimaci
o es una conseq
uència senzilla del Teorema del Valor Mitjà: si f () = 0 ,
aleshores
f (xn ) f () = f (xn ) = f 0 (c)(xn )
per algun c entre xn i . Suposem que m es una fita inferior de |f 0 | en [a, b] :
m |f 0 (x)|
per a cada x [a, b]
Aleshores:
|f (xn )|
(Estimacio de lerror)
m
Exemple: Tornem a lexemple f (x) = x3 2 , a linterval [1, 2]. Aleshores f 0 (x) = 3x2 . Per tant
|xn |
min |f 0 (x)| = min 3x2 = 3

[1,2]
[1,2]
i podem triar m = 3. Aix, una estimaci

o de lerror al pas n serà
x2 3
3
|xn 2| n
3
i podem afegir a les dues columnes anteriors una tercera En , on
En =
x2n 3
3
es una estimacio superior de lerror al pas n:

n
0
1
2
3
xn
2
1, 5
1, 296
1, 26
En
2
0, 458
0, 0589
1, 253 104
La darrera columna En sha dinterpretar en el sentit que En es

una estimacio per sobre de lerror que
es comet en aproximar 3 s per xn . Per exemple, 1, 26 dista de 3 2 com a màxim 1, 253 104 .
37
Captol 6
Integral indefinida
PRIMITIVES
Donada una funci
o f (x), anomenarem primitiva (o integral indefinida) de f a qualsevol funci
oF
0
tal que F (x) = f (x). Per exemple, si f (x) = 2x + cos x, les funcions
x2 + sin x ,
x2 + sin x 3 ,
x2 + sin x + 8
son primitives de f . De fet, dues primitives F1 , F2 duna mateixa funcio f es diferencien u

nicament
en una constant aditiva. En efecte, si F10 = F20 = f aleshores (F1 F2 )0 Z= 0 i per tant F1 F2 es
constant. La notaci
o usual per denotar una primitiva de f (x) es el smbol
Z
f (x)dx. Aix, escriurem
(2x + cos x)dx = x2 + sin x + C
per indicar totes les primitives

de 2x + cos x. Sempre que no hi hagi possibilitat de confusio, a vegades
Z
escriurem directament
f (x)dx = F (x) entenent que hem de sumar una constant per obtenir la
famlia de totes les primitives de fZ.

La taula seg
uent conte primitives f (x)dx dalgunes funcions f (x).
f (x)
x2
f (x)dx
cx
x2 /2
x3 /3
( 6= 1)
x+1
+1
1
x
sin x
cos x
1
1 + x2
ln x
cos x
sin x
arctan x
1
1 x2
arcsin x
1 + tan2 x
tan x
METODES
DINTEGRACIO
1. Canvi de variable
Com que la derivada de sin(x2 + 4) es 2x cos(x2 + 4) tenim
Z
1
x cos(x2 + 4)dx = sin(x2 + 4)
2
R
Formalment, el canvi de variable
u = x2 + 4, du = 2xdx transforma la primitiva x cos(x2 + 4)dx en
R
la variable x en la primitiva 21 cos udu = 12 sin u en la variable u. Tornant a la x tenim el resultat.
Tanmateix aquest canvi de variable es trivialen el sentit que apareix la derivada duna expressio que
38
surt tambe a la primitiva ( a lexemple anterior x es gairebe la derivada de x2 + 4). Altra primitiva
daquest estil podria ser
Z x
e
dx = 2e x
x
Tanmateix , considerem per exemple la primitiva
Z
e2x
x
dx
e +1
Hi ha diferents canvis de variable que podem triar u = ex , u = ex + 1 , u2 = ex + 1. Si triem
u = ex necessitarem expressar x en funcio de u per tal descriure dx en funcio de du. Aleshores
u = ex x = ln u i per tant dx = u1 du. Ara transformem la primitiva inicial en una primitiva en la
variable u:
Z
Z
u2 1
u
du
du =
u
u+1
u+1
que no sembla f`
acil de calcular. Per`
o si provem amb el canvi mes ambicios u = ex + 1 x =
ln(u2 1) aleshores dx = u22u1 du i la primitiva es transforma en
2u(u2 1)2
du = 2
u(u2 1)
2
(u2 1)du = u3 2u
3
Per tant, tornant a la x:

Z
e2x
2
dx = (ex + 1)3/2 2(ex + 1)1/2
x
3
e +1
Hem partit dun canvi de variable u = f (x) i hem capgirat lequacio per escriure-la com x = g(u) per
despres poder expressar dx = g 0 (u)du en funcio de du, i per tant transformar la primitiva en x en una
primitiva en u. Aix`
o es caracterstic dels canvis de variable no trivials.
2. Integraci
o per parts
La formula dintegraci
o per parts est`
a basada en la formula de la derivada dun producte:
(f g)0 = f 0 g + f g 0
per tant, integrant arribem a la f
ormula dintegraci
o per parts:
0
0
A vegades fem u = f , v = g, du = f dx, dv = g dx i escrivim la formula dintegracio per parts de
manera mes concisa:
Z
Z
udv = uv vdu
Normalment saplica el mètode dintegracio per parts quan en una primitiva apareixen el producte
duna expressio f`
acil de derivar
R x i una altra fàcil dintegrar.
Exemples La primitiva xe dx es un exemple tpic. Fem u = x, dv = ex dx, du = dx, v = ex i tenim
Z
Z
x
x
xe dx = xe ex dx = xex ex
Si tenim
x2 ex dx, integrem per parts dues vegades per tal de reduir el grau de x:
Z
Z
2 x
2 x
x e dx = x e 2 xex dx = x2 ex 2(xex ex )
39
Quan en la integral apareixen sin o cos, a vegades tambe necessitem integrar dues vegades per parts:
primer fem u = sin x, dv = ex , du = cos x, v = ex
Z
Z
sin xex dx = sin xex cos xex dx
Ara tornem a integrar per parts respectant el canvi anterior: u = cos x, dv = ex , du = sin x, v = ex :
Z
Z
x
x
cos xe dx = cos xe ( sin x)ex dx
Per tant
sin xe = (sin x cos x)e

i finalment obtenim
sin xex dx
1
sin xex dx = ex (sin x cos x)
2
3. Primitives racionals
Una fraccio racional es un quocient de polinomis f (x) = p(x)
on polinomis. Les primitiq(x) on p i q s
ves racionals formen una classe important de primitives que requereixen una tècnica especfica: la
descomposicio en fraccions simples.
Descomposici
o en fraccions simples duna fracci
o racional
Direm que una fracci
o racional es simple si es de una de les dues formes seg
uents:
A
Bx + C
o
n
2
(x a)
(x + px + q)m
on A, B, C, p, q R, n, m N i x2 + px + q es un polinomi sense arrels reals.
La tècnica de descomposici
o en fraccions simples, com indica el seu nom, consisteix en expressar una
fraccio racional p(x)
com
a
suma de fraccions simples amb coeficients indeterminats que shauran de
q(x)
calcular al final. Seguirem els passos seg
uents:
1. Reducci
o al cas grau (p) < grau (q).
En primer lloc, si grau(p) grau (q), dividim els polinomis com si fossin n
umeros enters , per obtenir
p(x) = c(x)q(x) + r(x) on grau (r) < grau (q) i c(x), r(x) son polinomis. Daquesta manera
p(x)
r(x)
= c(x) +
q(x)
q(x)
i , tret dun polinomi, podem suposar que el grau del numerador es inferior al grau del denominador.
Exemple. Donada la fracci
o
3x4 + x3 4x2 + 5x + 2
x3 + 2x2 + x 1
Dividim el numerador pel denominador:
3x4 + x3 4x2 + 5x + 2 = (3x 5)(x3 + 2x2 + x 1) + 3x2 + 13x 3
Per tant
3x4 + x3 4x2 + 5x + 2
3x2 + 13x 3
=
3x
5
+
x3 + 2x2 + x 1
x3 + 2x2 + x 1
40
2. Factoritzaci
o de q.
Assumim que la nostra fracci
o racional pq ja verifica que grau (p) < grau (q). Aquest pas consisteix
en factoritzar q en el sentit dexpressar-lo com a producte de factors dalgun dels dos tipus seg
uents:
(x a)n o (x2 + px + q)m (x2 + px + q sense arrels reals)
es a dir, potències darrels de q o potències de polinomis quadràtics sense arrels reals.
Exemples:
1. Si q(x) = (x2 1)2 (x2 + 5), les arrels de q son 1 (dobles) i la factoritzacio de q en el sentit
anterior es
q(x) = (x 1)2 (x + 1)2 (x2 + 5)
Per tant hi ha dues arrels amb multiplicitat 2 i un factor quadràtric sense arrels reals amb
multiplicitat 1.
2. Si q(x) = (x2 3x + 2)(x2 5x + 4), aleshores les arrels de q son 1 (doble), 2 (simple) i 4 (simple)
i la factoritzaci
o de q es
q(x) = (x 1)2 (x 2)(x 4)
duna arrel doble, dues simples i ni hi ha factors quadràtics sense arrels.
3. Si (x2 9)(x2 + x + 1), les arrels de q son 3 (simples) i
q(x) = (x 3)(x + 3)(x2 + x + 1)
dues arrels de multiplicitat 1 i un factor quadràtic sense arrels de multiplicitat 1.
3. Plantejament de la descomposici
o en fraccions simples
Un cop q ha estat factoritzat en el sentit de lapartat anterior, el seg
uent pas es escriure la fraccio
com una suma de fraccions simples tenint en compte les regles seg
uents:
p
q
1. Cada factor del tipus (x a)n en la factoritzacio de q ( potència duna arrel) origina n fraccions
simples
A1
A2
An
+
+ ... +
2
x a (x a)
(x a)n
on A1 ,...,An R s
on coeficients indeterminats que shauran de calcular.
2. Cada factor del tipus (x2 + px + q)m en la factoritzacio de q, on x2 + px + q no te arrels reals
origina m fraccions simples
B 1 x + C1
B 2 x + C2
B m x + Cm
+ 2
+ ... + 2
2
2
x + px + q (x + px + q)
(x + px + q)m
on B1 , C1 ,...,Bm , Cm R s
on coeficients indeterminats que shauran de calcular.
Exemples:
1.
p(x)
3x + 1
= 2
. Com que x2 5x + 6 = (x 2)(x 3), la descomposicio serà
q(x)
x 5x + 6
x2
3x + 1
A
B
=
+
5x + 6
x2 x3
41
2.
p(x)
x2 2x + 9
=
. Aleshores x(x2 6x + 9) = x(x 3)2 i tindrem:
q(x)
x(x2 6x + 9)
A
B
C
x2 2x + 9
= +
+
2
x(x 6x + 9)
x
x 3 (x 3)2
3.
p(x)
2x3 4x + 8
= 2
. La descomposicio tindrà la forma:
q(x)
(x x)(x2 + 4)
A
B
Cx + D
x3 2x 4
= +
+ 2
(x2 x)(x2 + 4)
x
x1
x +4
4. C`
alcul dels coeficients indeterminats.
Un cop plantejada la descomposici
o en fraccions simples de p(x)
q(x) , operem la suma de fraccions simples,
redum a com
u denominador i identifiquem numeradors. Daquesta manera obtindrem que p(x) =
cert polinomi amb coeficients indeterminats. En aquest punt, la manera mes ràpida de calcular els
coeficients consisteix en donar a la x els valors de les arrels i substituir el la igualtat de polinomis
anterior. Això ens permetr`
a calcular alguns coeficients indeterminats. Per obtenir la resta, triem
les potències de x mes properes als extrems i igualem coeficients fins determinar-los tots. El mètode
senten millor amb exemples:
Exemples.
1. Calculem A, B en la descomposici
o
3x + 1
A
B
=
+
(x 2)(x 3)
x2 x3
Sumem les fraccions simples :
3x + 1
A(x 3) + B(x 2
=
(x 2)(x 3)
(x 2)(x 3)
Per tant 3x + 1 = A(x 3) + B(x 2). Ara x = 2 7 = A(2 3) A = 7 i x = 3 10 = B.
La descomposici
o queda aix
7
10
3x + 1
=
+
(x 2)(x 3)
x2 x3
2. Calculem A, B, C en la descomposicio
x2 2x + 9
A
B
C
= +
+
2
x(x 6x + 9)
x
x 3 (x 3)2
Com abans, sumem les fraccions simples i arribem a la identitat
x2 2x + 9 = A(x 3)2 + Bx(x 3) + Cx
Fent x = 3 C = 4 i x = 0 A = 1 però com que ja hem esgotat les arrels, haurem didentificar
algun coeficient. Triem el coeficient de x2 en les dues bandes de la identitat anterior: en el costat
esquerre es 1 i en el costat dret A + B per tant A + B = 1 B = 0. Aix:
x2 2x + 9
1
4
= +
x(x2 6x + 9)
x (x 3)2
42
3. Calculem A, B, C en la descomposicio
A
Bx + C
4x2 + 5x + 3
=
+
(x 1)(x2 + x + 1)
x 1 x2 + x + 1
Tenim
4x2 + 5x + 3 = A(x2 + x + 1) + (Bx + c)(x 1)
Fent x = 1 i identificant els coeficients de x2 i el terme independent arribem a A = 4,C = 1,
B = 0, per tant
4x2 + 5x + 3
4
1
= A(x2 + x + 1) + (Bx + C)(x 1) =
+ 2
2
(x 1)(x + x + 1)
x1 x +x+1
4. Calculem A, B, C, D en la descomposicio
x3 2x 4
A
B
Cx + D
= +
+ 2
(x2 x)(x2 + 4)
x
x1
x +4
Despres doperar , la identitat de polinomis queda aix
x3 2x 4 = A(x 1)(x2 + 4) + Bx(x2 + 4) + (Cx + D)x(x 1)
Ara x = 0 A = 1, x = 1 B = 1 però com que ja no tenim mes arrels , identifiquem els
coeficients de x3 i de x i obtenim 1 = A + B + C i 2 = 4A + 4B D C = 1, D = 2. La
descomposici
o final es
x3 2x 4
1
1
x+2
=
+ 2
2
2
(x x)(x + 4)
x x1 x +4
5. Aplicaci
o: primitives racionals
La principal aplicaci
o de la descomposici
o en fraccions simples es el càlcul de primitives racionals.
Aqu hi ha alguns exemples:
Z
x2 2x + 9
1.
dx
x(x2 6x + 9)
Ja hem trobat abans que
1
4
x2 2x + 9
= +
2
x(x 6x + 9)
x (x 3)2
Per tant
Z
Z
2.
x2 2x + 9
4
dx = ln x
2
x(x 6x + 9)
x3
x3 2x 4
dx
(x2 x)(x2 + 4)
Tambe havem calculat
1
1
x+2
x3 2x 4
=
+
x)(x2 + 4)
x x 1 x2 + 4
(x2
Per tant
Z
x2 2x + 9
4
dx = ln x
= ln x ln(x 1) +
2
x(x 6x + 9)
x3
43
x+2
dx
x2 + 4
i el problema es redueix a calcular la darrera primitiva. Separant:

Z
Z
Z
x+2
1
2x
dx
dx =
dx + 2
2
2
2
x +4
2
x +4
x +4
Ara la primera primitiva de la dreta es immediata: ln(x2 + 4). Per calcular la segona , escrivim
Z
Z
Z
x
2
2
1/2
dx =
dx =
x 2 dx = arctan( )
x
2
2
x +4
1 + (2)
2
4 1 + (2)
En resum:
Z
1
x
x2 2x + 9
dx = ln x ln(x 1) + ln(x2 + 4) + arctan( )
2
x(x 6x + 9)
2
2
3. De la descomposici
o
4
1
4x2 + 5x + 3
=
+ 2
2
(x 1)(x + x + 1)
x1 x +x+1
dedum que
Z
4x2 + 5x + 3
dx = ln(x 1) +
(x 1)(x2 + x + 1)
1
dx
x2 + x + 1
Per calcular la darrera primitiva completem el quadrat:

2(x + 1/2) 2 3
2x + 1 2
1
3
3
x2 + x + 1 = (x + )2 + =
1+
=
1+
2
4
4
4
3
3
de manera que
Z
4
1
dx =
2
x +x+1
3
2x + 1
2 3
arctan
=

2
3
3
1 + 2x+1
3
dx
4. Primitives trigonom`
etriques
Considerem nomes alguns exemples del tipus
Z
1.
cos3 x sin2 xdx.
cosn x sinm xdx.
Aqu separem un cos i escrivim

cos3 x sin2 x = cos x cos2 x sin2 x = cos x(1 sin2 x) sin2 x
i el canvi de variable u = sin x, du = cos xdx transforma la primitiva en
u3 /3 u5 /5 , per tant
Z
sin3 x sin5 x
cos3 x sin2 xdx =
3
5
(1 u2 )u2 du =
Aquest procediment funciona quan algun dels exponents de sin x o de cos x es senar. En el cas
on els exponents de sin i de cos s
on parells, necessitarem la f
ormula de langle doble cos(2x) =
2
2
cos x sin x de la qual es dedueix
sin2 x =
1 cos(2x)
1 + cos(2x)
, cos2 x =
2
2
44
Z
2.
sin4 xdx
Utilitzem la f
ormula anterior dues vegades:
1 cos(2x) 2 1 1
1
= cos(2x) + cos2 (2x)
sin4 x =
2
4 2
4
1 1
1 + cos(4x)
= cos(2x) +
4 2
8
Ara totes les primitives s
on immediates:
Z
x sin(2x) x sin(4x)
+ +
sin4 xdx =
4
4
8
32
Z
dx
3.
dx
cos x
Aqu escrivim
1
cos x
cos x
=
=
2
cos x
cos x
1 sin2 x
i en aquest punt la situaci
o es semblant a la del primer exemple: el canvi de variable u = sin x,
du = cos xdx transforma la primitiva en
Z
du
1 u2

1
1
1
1
implica
que es una primitiva racional senzilla. La descomposicio 1u
2 = 2 1u + 1+u
Z
1 1+u
du
1
=
ln(1 + u) ln(1 u) = ln
2
1u
2
2 1u
Per tant
dx
1 1 + cos x
= ln
cos x
2 1 cos x
5. Canvis de variable trigonom`

etrics
Les substitucions x =
= a cos t, x= a tan t, x = a sec t serveixen per calcular primitives que
a sin t, x
2
2
contenen els factors a x , a2 + x2 i x2 a2 .
a2 x2 .
1. Integrals que contenen
La substituci
o
x = a sin t
transforma
p
a2 x2 = a cos t , dx = a cos tdt
a2 x2 en a cos t. Poden ser u

tils les formules:
cos2 t =
1 + cos(2t)
1 cos(2t)
, sin2 t =
2
2
45
(1)
que es poden deduir de les f

ormules de langle doble:
cos(2t) = cos2 t sin2 t , sin(2t) = 2 sin t cos t
Per exemple, de la primera identitat anterior i la identitat bàsica sin2 t + cos2 t = 1 tenim:
cos(2t) = 2 cos2 t 1 = 1 2 sin2 t
don es dedueixen les f
ormules (1).
Z
Exemple.
x2
dx
4 x2
R
Fem el canvi x = 2 sin t, dx = 2 cos tdt. Per tant la integral es transforma en sin2 t dt. Aplicant
la formula (1) i la segona f
ormula de langle doble:
Z
Z

1 cos(2t)
1
1
t
sin t cos t
sin2 t dt =
dt = t sin(2t) =
2
2
2
2
2
Tornem a la primitiva original:
Z
x2
arcsin(x/2) x
dx =
2
2
4
4x
r
1
x2
4
Podrem haver fet igualment el canvi x = cos t.

a2 + x2 .
En aquest cas farem la substituci

o x = a tan t
x = a tan t
que transforma
Z
Exemple.
p
a2 + x2 en
p
a2 + x2 =
a
a
, dx =
dt
cos t
cos2 t
a
.
cos t
x3
dx
1 + x2
p
dt
1
,
1 + x2 =
. Per tant la integral es transforma en
2
cos t
cos t
Z
Z
Z
Z
Z
sin3 t cos t
sin3 t
(1 cos2 t) sin t
sin t
sin t
dt =
dt =
dt =
dt
dt
3
2
4
4
4
cos t cos t
cos t
cos t
cos t
cos2 t
Fem x = tan t, dx =
Les dues darreres primitives s

on gairebe directes. Finalment:
Z
sin3 t
cos4+1 (t) cos2+1 (t)
1
1
dt
=
+
=
4
3
cos t
4 + 1
2 + 1
3 cos t cos t
46
Per tant
Z
Fem x = a sec t =
x3
1
dx = (1 + x2 )3/2 (1 + x2 )1/2
3
1 + x2
x2 a2 .
1
. Aleshores
cos t
x = a sec t
p
sin t
x2 a2 = a tan t , dx = a 2 dt
cos t
x2 a2 es transforma en a tan t.
Z
Exemple.
x2
dx
dx
x2 4
Fem x = 2 sec t. La integral es transforma en

Z
Z
1
sin t cos2 t
1
1
dt =
cos tdt = sin t
2
4
cos t tan t
4
4
Per tant
Z
dx
1
dx =
2
2
4
x x 4
4
1 2 =
x
x2 4
4x
6. Aplicaci
o: la integral de la secant i el mapa de Mercator
Z
dx
apareix en molts problemes; potser el mes famos històricament es el
cos x
del mapa de navegaci
o de Mercator. Hi ha diverses maneres de tractar aquesta integral. Una opci
o es
la seg
uent:
1
cos x
cos x
=
=
cos x
cos2 x
1 sin2 x
Ara descomponem en fraccions simples:

1
1
1
1
=
+
2 1 + sin x 1 sin x
1 sin2 x
La integral de la secant
Per tant obtenim primitives directes:

Z
1 1 + sin x
dx
1
=
ln(1 + sin x) ln(1 sin x) = ln
cos x
2
2
1 sin x
A vegades aquest resultat apareix sota una aparenca lleugerament diferent:
=
1 + sin x
1 (1 + sin x)2
ln
=
ln
= ln(tan x + sec x)
2
cos x
1 sin2 x
En definitiva:
47
1 1 + sin x
dx
= ln
= ln(tan x + sec x)
cos x
2
1 sin x
La integral de la secant te una rica hist`

oria, directament relacionada amb els mapes de navegaci
o.
Quan es vol representar la superfcie duna esfera en un mapa, sempre es produeix una distorsio per`
o,
depenent de les necessitats, es pot aconseguir conservar algunes magnituds geomètriques. Per exemple
podem optar per conservar els angles i per tant les formes de les figures. Aquesta va ser la idea de
Mercator, quan va desenvolupar el fam
os mapa de Mercator, un dels mes usats en navegacio.
Una trajectòria de rumb constant a la superfcie de la terra es una trajectòria que forma un angle
constant amb tots els paral.lels (o tots els meridians). El mapa de Mercator transforma traject`
ories
de rumb constant en la superfcie de la terra (que suposem una esfera) en lnies rectes en el mapa.
En particular transforma paral.lels i meridians en lnies horitzontals i verticals respectivament. A
lequador el mapa no produeix cap distorsi
o (nomes el canvi descala). Suposem que el factor de canvi
descala es k; aix`
o vol dir que lequador de la terra (de longitud 2R) es transforma al mapa en un
segment horitzontal de longitud k2R. El mapa de Mercator compleix dos requisits previs:
1. Els paral.lels es transformen en lnees horitzontals al mapa i els meridians en lnies verticals.
Lequador es transforma en la recta y = 0 i el meridià de referència es transforma en la recta
x = 0.
2. El meridià a longitud es transforma en la recta x = kR i el paral.lel a latitud es transforma
en la recta y = y().
La segona figura compara, en un mapa de Mercator, una trajectòria de rumb constant (la lnia blava)
i una geodèsica (la vermella) de la superfcie de la terra, connectant els mateixos punts. A la superfcie
de la terra, la geodèsica es mes curta per`
o obliga a canvis de rumb contnuament, cosa que fa uns segles
suposava una enorme complicaci
o pr`
actica. Els avions actuals segueixen, evidentment, les geodèsiques,
que saprecien forca be a les pantalles que mostren els avions, especialment als vols transoceànics.
Sobserva tambe a la figura que conservar els angles obliga a una gran distorsio de distàncies quan ens
acostem als pols.
Ara sha de triar convenientment la funci
o y() per tal que es compleixi la condicio que traject`
ories
de rumb constant es transformin en rectes al mapa. Fixem un punt P a longitud i latitud de
la superfcie de lesfera i considerem el rectangle infinitesimal P QRS amb longituds , + d i
latituds , + d. Denotem per P 0 Q0 R0 S 0 el corresponent rectangle infinitesimal transformat al
mapa (observeu que es tracta dun rectangle de debò) que tindrà costats dx i dy. Per construcci
o
.
dx = kRd. El paral lel que passa per P te longitud 2R cos per tant la distorsio en P sobre el
dx
k
dy
paral.lel serà
=
. La distorsio en P sobre el meridià serà
.
kR cos d
cos
Rd
48
Si volem que, mitjancant la transformaci

o de Mercator, les trajectòries de rumb constant es transformin
en rectes del mapa, sha de verificar que a escala infinitesimal la transformacio ha de preservar els
angles o, dit duna altra manera, la distorsio en P sobre el paral.lel ha de ser igual a la distorsio sobre
el meridià. Per tant sha de verificar
k
dy
kR
dy
=
=
Rd
cos
d
cos
o sigui
Z
y() = kR
d
cos
Integrant i tenint en compte que y(0) = 0 ( lequador es transforma en la recta y = 0) obtenim

y() = kR ln(tan + sec ) (2)
que ens dona exactament lalcada dels paral.lels en el mapa de Mercator.
Exemple. En un mapa de Mercator de la superfcie terrestre lequador te una longitud de 40cm.
Determineu la separaci
o vertical al mapa (respecte de la lnia de lequador) dels paral.lels a latituds
45 N i 30 N.
Hem de calcular y(/4) i y(/6). Suposem que R es el radi de la Terra(en cm.). Aleshores k2R = 40,
i per tant kR = 6, 366. Per la f
ormula (2):
y() = 6, 366 ln(tan + sec )
1
2
que ens dona y(/4) = 6, 366 ln(1 + 2) = 5, 611, y(/6) = 6, 366 ln( + ) = 3, 497.
3
3
Per tant els paral.lels a latitud 45 N i 30 N son a 5, 611cm. i a 3, 497cm. respectivament de la lnia
de lequador al mapa.
49
Captol 7
Equacions diferencials i aplicacions

1. Introducci
o
Molt sovint el model matem`
atic dun problema de la vida real es planteja en forma dequacio en la
qual apareixen una funci
o i les seves derivades. En general, una equaci
o diferencial es una identitat
que involucra una funci
o y = y(x) i les seves derivades. Per exemple:
y 0 = 2xy
o
y 00 + y 0 + sin x = 0
son exemples dequacions diferencials. En cada cas, es tracta de determinar totes les funcions y(x)
que verifiquen lequaci
o. De les dues equacions anteriors, la primera es de primer ordre perquè
nomes hi apareix la primera derivada mentre que la segona es de segon ordre perquè hi apareixen
les dues primeres derivades. Nomes tractarem aqu equacions difererencials de primer ordre. Una font
important dexemples dequacions diferencials son els anomenats models de poblacions.
Exemple 1(Creixement exponencial). Suposem que P (t) denota la mida duna poblacio en temps
t i se sap que la poblaci
o varia, en cada instant, a un ritme que es proporcional a la mida actual de la
poblacio. Si tradum matem`
aticament lenunciat anterior obtenim la identitat
dP
= kP (t) P 0 (t) = kP (t)
dt
(7.1)
on k es una constant de proporcionalitat fixa. Si k > 0, la poblacio creix exponencialment. Si k < 0,

decreix exponencialment. Per exemple, si k > 0 el model expressa el fet que quan mes individus hi ha
a la poblacio, mes r`
apid es reprodueixen.
Abans de resoldre lequaci
o (1), lexpressarem duna altra manera. Separem tot el que te a veure amb
la variable P a un costat i tot el que te a veure amb t a laltre costat:
dP
= kdt
(7.2)
P
Lequacio (1) es un exemple duna equaci
o diferencial en variables separables perquè hem pogut
expressar tot el que depèn duna variable a un costat i tot el que depèn de laltra variable a laltre
costat. Nomes estudiarem aqu equacions diferencials de primer ordre i variables separables. La
manera de resoldre una equaci
o en variables separables es integrar en cada variable per separat i al
final, allar la variable dependent en funci
o de la variable independent, sempre que sigui possible. Per
exemple integrant (2) a cada costat:
50
dP
= kdt ln P = kt + C P = aekt
P
Per tant la soluci
o general es P (t) = aekt on a R. Hem obtingut aix una famlia de solucions que es
diu soluci
o general de lequaci
o diferencial. Observem que el significat de la constant a es el valor
inicial de la poblaci
o: a = P (0) per tant podem escriure la solucio general com
P (t) = P0 ekt
Una soluci
o particular de lequaci
o es una solucio concreta que verifica unes determinades condicions
inicials. Per exemple la soluci
o P = 3ekt es la solucio particular que verifica P (0) = 3.
Exemple 2. Considerem ara lequaci
o
y 0 = 2xy
En notacio de Leibnitz, un cop separades les variables obtenim
dy
= 2xdx
y
Ara integrem en cada variable per separat:
Z
Z
dy
= 2 xdx
y
ln y = x2 + C
y = aex
Per tant la soluci

o general es la famlia de funcions
2
y(x) = aex ,
(a R)
Si, per exemple ens pregunten per la solucio particular de lequacio que verifica y(0) = 5, tenim
2
y(0) = ae0 = a = 5 per tant la soluci
o particular que busquem es y(x) = 5ex .
2. M
es exemples dequacions diferencials amb variables separables.
La llei de refredament de Newton.
Newton fa formular una llei que descriu com evoluciona la temperatura dun cos en relaci
o
amb la temperatura ambient. La llei de Newton afirma que la temperatura dun cos tendeix a
igualar-se amb la temperatura ambient i, en termes quantitatius, varia a un ritme proporcional
a la diferència entre la temperatura del cos i la temperatura ambient. Per exemple, si un
objecte molt calent es deixa a temperatura ambient, es refredarà tan ràpid com la diferència
de temperatures entre lobjecte i lambient. Al contrari, si un objecte molt fred es deixa a
temperatura ambient, sescalfar`
a tan ràpid com la diferència de temperatures entre lambient i
lobjecte. Matem`
aticament lequaci
o diferencial corresponent es
dT
= k(Ta T )
dt
51
(7.3)
on T = T (t) es la temperatura de lobjecte a temps t, Ta es la temperatura ambient i k > 0 es

una certa constant depenent de lobjecte i les condicions ambientals.
(Observaci
o: si lobjecte est`
a inicialment a temperatura inferior a lambient, es aconsellable
escriure lequaci
o de Newton en la forma (3) i continuar integrant. Si, al contrari, lobjecte est`
a
inicialment a temperatura superior a lambient, es aconsellable escriure lequacio de Newton des
del principi com
dT
= k(T Ta )
dt
Tot i que lequaci
o (3) contempla els dos casos, es convenient modificar-la des del principi segons
T > Ta o T < Ta dacord amb les indicacions anteriors. Aix sevitaran problemes de signe en la
integracio).
Exemple. Suposem que un aliment a 98 C es treu del foc i es deixa refredar a la cuina, on la
temperatura es de 18 C. Si despres de cinc minuts està a 38 C, determineu la temparatura en
funcio del temps.
Primer de tot, resolem lequaci
o (4) separant variables:
dT
= kdt ln(T 18) = kt + C T 18 = aekt
T 18
Per tant la soluci
o general es
T (t) = 18 + aekt
(7.4)
La solucio particular que busquem ha de complir T (0) = 98, T (5) = 38. Substituint en (4)
obtenim a = 80, k = 0, 28. Per tant la solucio particular que busquem es
T (t) = 18 + 80e0,28t
Sobserva que si t la temperatura tendeix a la temperatura ambient.
Exemple. Un aliment es treu del congelador , a 16 C i es deixa a la cuina, a 22 . Sobserva que
despres de 10 minuts est`
a a 2 C. Calculeu la seva temperatura 20 minuts despres dkhaver-lo
tret del congelador.
Plantegem lequaci
o de Newton, tenint en compte que, T < Ta :
dT
= k(22 T )
dt
Separem variables i integrem:
dT
= kdt ln(22 T ) = kt + C 22 T = aekt
22 T
Per tant la soluci
o general es
T = 22 aekt
Imposem T (0) = 16, T (4) = 2 i obtenim a = 38, k = 0, 046. La solucio particular es
T (t) = 22 38e0,046t
don podem calcular T (20) simplement substituint.
52
Un refinament del model exponencial: el model logstic.

El model de creixement exponencial te una limitacio important: implica un creixement il.limitat
de la poblaci
o, la qual cosa no es evidentment gaire realista. Pot ser u
til i acurat en segments
concrets de temps per`
o no sempre. El matemàtic belga Pierre F. Vershult(1804-1849) va inventar
un model que corregia aquesta deficiència. Suposem per exemple que sestà estudiant levoluci
o
duna poblaci
o danimals. Al principi, quan nhi ha pocs, el model exponencial funcionarà correctament per`
o a mida que la poblacio va creixent, lexperiència diu que el ritme de reproducci
o
baixa. Per raons pr`
actiques, es natural assumir que la poblacio te un llindar superior M al qual
no pot arribar. En aquest cas sembla natural que el ritme de creixement sigui proporcional no
P
nomes a la mida de la poblaci
o P (model exponencial) sino tambe al factor 1
que mesura
M
la diferència entre la poblaci
o i el valor llindar. Daquesta manera arribem al model logstic:
dP
P
= kP 1
dt
M
(7.5)
P
Sobserva que quan P es petita, el factor de correccio 1
es pràcticament 1 i el model se
M
sembla molt a lexponencial. A mida que P augmenta, el factor de correccio disminueix i quan
P = M es fa 0 quan P = M , expressant el fet que quan la poblacio arriba al màxim permès, el
ritme de creixement es 0. Daltra banda, el model no requereix que P < M .
P
k
Resolem lequaci
o logstica. Primer de tot, kP (1 ) =
P (M P ) i a continuacio separem
M
M
variables:
dP
k
=
dt
P (M P )
M
Ara observem que la descomposici
o en fraccions simples de la fraccio de lesquerra es
1
1 h1
1 i
=
+
P (M P )
M P
M P
Per tant

1
k
ln P ln(M P ) =
t+C
M
M
i operant, obtenim finalment la solucio general
53
P (t) = M
Sobserva a partir de (6) que P (0) = M
aekt
1 + aekt
(7.6)
a
i que P (t) M quan t .
1+a
Lequacio (6) proporciona una famlia de corbes logstiques. La figura en proporciona un exemple.
54
Captol 8
Integral definida i aplicacions

El problema b`
asic: el c`
alcul de l`
area duna regi
o plana
Cap de nosaltres discutiria la definici
o de l`
area dun rectangle com el producte de la base per lalcada.
A partir daqu, podrien obtenir la f
ormula ben coneguda de làrea dun triangle i, com que qualsevol
polgon es pot descompondre en triangles, podrem calcular de manera elemental làrea de qualsevol
polgon.
Tanmateix el problema es presenta quan volem calcular làrea de regions planes mes complicades, per
exemple làrea compresa entre larc de paràbola y = x2 , leix de les Xs i les rectes x = 0 i x = 1.
Aquest es un problema que ja va resoldre Arqumedes i constitueix lorigen del C`
alcul Integral de la
mateixa manera que el problema de la velocitat instantània va suposar lorigen del C`
alcul Diferencial.
La idea bàsica que hi ha al darrera daquests dos problemes aparentment tan diferents te, per`
o, el
mateix sabor: 1) dividir linterval de par`
ametre (en el cas de larc de paràbola, linterval [0, 1] ) en
subintervals molt petits, 2) en cada subinterval, aproximar la funcio per una constant de manera que
làrea de larc de par`
abola saproxima per una suma dàrees de rectangles i 3) passar al lmit.
Particions. Sumes de Riemann.

Sigui f : [a, b] R. Comencem amb algunes definicions.
Una partici
o P de [a, b] es una divisio
P = {a = x0 < x1 < ... < xn = b}
La norma de P es ||P || = max{xi xi1 : i = 1, ..n}.
La suma superior SS(f, P) associada a f i la particio P es defineix
SS(f, P) =
n
X
Mi (xi xi1 )
i=1
on Mi = max{f (x) : x [xi1 , xi ]}.

Anàlogament definim la suma inferior SI(f, P).
55
En general, donada una partici

o P = {a = x0 < x1 < < xn = b} i una eleccio de punts
xi [xi1 , xi ], podem definir la suma de Riemann associada a f i la tria (xi ) com
S=
n
X
f (xi )(xi xi1 )
i=1
Observaci
o. De les definicions es evident que si P es una particio de [a, b], triem de manera
arbitrària un punt en cada interval de la particio i S es la suma de Riemann corresponent a
aquesta tria de punts, aleshores
SI(f, P) S SS(f, P)
Exemple: Sigui f : [0, 1] R, f (x) = x2 . Considerem les particions P1 = {0, 1/2, 1}, P2 =
{0, 1/4, 1/2, 3/4, 1}. Aleshores
SI(f, P1 ) = 1/8 < SI(f, P2 ) = 7/32 < SS(f, P2 ) = 15/32 < SS(f, P1 ) = 5/8
Funcions integrables
El teorema seg
uent expressa la idea intutiva que les sumes superior e inferior tendeixen a làrea real
a mida que els intervals de la partici
o s
on cada cop mes petits.
Teorema Si f : [a, b] R es contnua aleshores
lim SI(f, P) = lim SS(f, P)
||P||0
||P||0
en el sentit que les sumes superior i inferior tendeixen a un mateix lmit quan la norma de la partici
o
tendeix cap a 0. Aquest lmit com
u es diu integral (definida) de f en [a, b] i es denota per
Z
f (x)dx
a
Observacions:
1. El teorema tambe es pot aplicar si f es contnua a trossos en [a, b].
2. Si f es troba a Rles condicions del teorema podem concloure que per qualsevol suma de Riemann
b
S, tenim S a f (x)dx si la norma de la particio tendeix a 0. Exemple important: si Pn es
la particio que resulta de dividir [a, b] en n parts iguals i Sn , In son les sumes superior i inferior
de Pn respectivament, aleshores
Z
lim Sn = lim In =
n
f (x)dx
a
R
Rb
3. Lorigen del smbol es una S llatina, del llat summum. Per tant la notacio a f (x)dx expressa
el fet intutiu que la integral es el lmit duna suma dàrees de rectangles dalcada f (x) i base
dx.
Rb
Rb
4. A vegades, si el context est`
a clar, escriurem simplement a f (x)dx = a f .
56
Lexemple de la secci
o anterior anterior confirma que a mida que la particio conte mes punts i els
subintervals es van fent mes i mes petits, laproximacio a Rlàrea real es cada cop millor. De fet, podem
1
aplicar lobservaci
o b) anterior per calcular la integral 0 x2 dx: considerem ara la particio Pn que
consisteix en dividir [0, 1] en n parts iguals:
Pn = {0, 1/n, ..., n 1/n, 1}
Aleshores, un càlcul senzill diu:
12 + 22 + ... + n2
n3
2
2
1 + 2 + ... + (n 1)2
SI(f, Pn ) = Sn =
n3
SS(f, Pn ) = In =
Exercici: Comproveu que

n(n + 1)(2n + 1)
6
(Indicaci
o: demostreu la f
ormula per induccio; suposeu que es certa per n i comproveu que tambe es
certa per n + 1. )
Tenint en compte lexercici i els valors de Sn i In obtinguts abans obtenim:
Z 1
n(2n 1)
(n + 1)(2n + 1)
In =
x2 dx Sn =
2
6(n 1)
6n2
0
12 + 22 + ... + n2 =
i per tant
1
x2 dx =
1
3
1. Una anàlisi an`

aloga demostraria que per qualsevol a > 0,
Z a
a3
x2 dx =
3
0
i en general
b
x2 dx =
b3 a3
3
3
2. En el cas, mes senzill, que f (x) = x, podrem repetir tot el procediment analtic anterior i arribar
a la conclusi
o que
Z b
b2 a2
xdx =
2
2
a
tot i que geomètricament el resultat es obvi a partir de la formula de làrea dun triangle rectangle.
3. En el cas, encara mes senzill que f (x) = c, constant
Z
cdx = c(b a)
a
Propietats de la integral
Rb
Rc
Rb
1. Si a < c < b , a f = a f + c f .
Rb
Rb
Rb
2. a (f + g) = a f + a g, (, R).
57
Rb
3. La integral respecta el signe de la funci
o: si f 0 en [a, b], aleshores a f 0 i el valor de la
Rb
integral correspon a l`
area compresa per la gràfica i leix X. Si f 0 en [a, b], aleshores a f 0
i el valor de la integral correspon a làrea compresa pentre la gràfica i leix X però canviada de
signe. I si la funci
o canvia de signe en [a, b], aleshores el valor de la integral correspondrà a la
suma de les `
arees comptades amb signe + on la funcio sigui positiva i comptades amb signe
on la funci
o sigui negativa
R a, per tant el resultat final dependr
Raa de la cancel.lacio. Per exemple,
2
si f (x) = x x , tenim 0 f (x)dx > 0 si 0 < a < 3/2 però 0 f (x)dx < 0 si a > 3/2. A mes,
R 3/2
f (x)dx = 0.
0
Un exemple important: velocitat, posici

o i dist`
ancia total
Considerem un m`
obil que es desplaca en lnia recta, diguem leix de les Xs amb velocitat v(t) en
funcio del temps. Inicialment, el m`
obil es troba en la posicio x(0). Ens plantegem la pregunta inversa
al problema de la velocitat instant`
ania: com obtenir la posicio del mòbil en temps t en termes de la
funcio de velocitat v?
Si considerem un interval de temps fix [0, T ] i el dividim en intervals molt petits ( la qual cosa , en
el llenguatge que hem introdut vol dir que triem una particio P = {0 < t1 < ... < tn = T } de
[0, T ] de norma molt petita ), aleshores en cada interval [ti1 , ti ] podem assumir que la velocitat es
aproximadament constant , diguem v(ti ) i per tant la diferència de posicions entre els instants ti1 i
linstant ti es,
x(ti ) x(ti1 ) v(ti )(ti ti1 )
Per tant, la variaci
o de posici
o total en [0, T ] serà , aproximadament
n
X
v(ti )(ti ti1 )
i=1
que es una suma de Riemann per la funci

o v en [0, T ]. A mida que hi afegim mes i mes punts a la
particio , la suma de Riemann tendeaix cap a la integral, per tant
Z
x(T ) x(0) =
v(t)dt
0
Una manera intutiva de recordar la f

ormula anterior es observar que en un temps infinitesimal dt,
el mòbil ha canviat de posici
o v(t)dt i la variacio total de posicio es el lmit daquestes quantitats, o
RT
sigui, la integral 0 v.
RT
Observaci
o: tècnicament, la integral 0 v(t)dt NO es la dist`
ancia recorreguda pel mòbil a linterval
[0, T ] ja que potser hi ha hagut canvis de sentit del moviment ( canvis de signe de v). De fet la
dist`
ancia total recorreguda pel m`
obil en [0, T ] seria
Z
|v(t)|dt
0
El Teorema Fonamental del C`

alcul
Calcular integrals a partir de sumes de Riemann no es, evidentment, un mètode gaire operatiu. La
manera habitual de calcular integrals depèn dun dels resultats mes importants de la Matemàtica: el
Teorema Fonamental del C`
alcul, que proporciona amb total generalitat la connexio entre derivades i
integrals que est`
a present en lexemple anterior.
Rx
Suposem que f : [a, b] R es contnua i definim F (x) = a f (t)dt. Per exemple, si pensem que t es
el temps i f (t) es la velocitat dun m`
obil en temps t, F (x) correspon a la posicio en temps x. En un
58
R x+h
interval molt petit [x, x + h] la diferència F (x + h) F (x) =

per tant, com que f es contnua:
lim
h0
f (t)dt es , aproximadament, f (x)h
F (x + h) F (x)
= f (x)
h
Aix, tenim el
Teorema Fonamental del C`

alcul. Si f : [a, b] R es contnua i F : [a, b] R es la integral
indefinida de f definida per
Z
F (x) =
f (t)dt
a
aleshores
F 0 (x) = f (x)
per a x b.
En general , donades f , F : [a, b] R, direm que F es una primitiva de f si F 0 = f . El Teorema
Fonamental del C`
alcul diu que la integral indefinida de f es una primitiva de F .
La seg
uent conseq
uència del TFC assegura que calcular integrals es redueix a calcular primitives.
Regla de Barrow. Suposem que G0 = f en [a, b] (G es una primitiva de f ). Aleshores
Z
f (t)dt = G(b) G(a)

a
Rx
En efecte, sabem pel TFC que F (x) = a f (t)dt es una primitiva de f . Com que F i G son dues
primitives, tenim (G F )0 = f f = 0 i per tant G F = C, constant. Però per construccio F (a) = 0,
Rb
G(a) = C, F (b) = a f i G(b) F (b) = C = G(a) de manera que
Z
G(b) G(a) =
f (t)dt
a
Un cop coneixem la relaci

o entre integrals i derivades podrem calcular explcitament la integral de
qualsevol funcio de la qual puguem calcular una primitiva, per exemple
Z
/4
cos xdx = sin(/4)sin 0 =

0
2
x
e dx = e e,
2/2,
1
1
dx = arctan(1)arctan(0) = /4
1 + x2
etc...
Aplicacions Geom`
etriques de la integral
A banda de laplicaci
o original de calcular àrees la flexibilitat de la integral ofereix tot un ventall
daplicacions geomètriques o fsiques. La idea clau es que qualsevol magnitud geomètrica o fsica que
sobtingui com un lmit de sumes es una integral.
59
1. Massa duna vara no homog`

enia.
Suposem que un filferro recte te longitud L i està fet dun material no homogeni, amb densitat
lineal variable. Per comoditat, suposem que el filferro correspon a linterval [0, L] i per 0 x L,
la densitat lineal al punt del filferro amb coordenada x, es (x). La pregunta que esns plantegem
es : quina es la massa total del filferro? Triem un petit interval de filferro [x, x + dx]. La massa
daquest interval es , aproximadament, (x)dx. per tant la massa total serà el lmit de la suma
daquestes masses infinitesimals, o sigui, la integral de :
(x) dx
Massa =
0
2. Volum de revoluci
o duna gr`
afica.
Suposem que la gr`
afica de y = f (x), x [a, b] gira al voltant de leix de les Xs per produir
un sòlid ( que es diu s`
olid de revoluci
o ). Ens preguntem pel volum daquest sòlid. Consideren
un interval molt petit [x, x + dx] de linterval de paràmetres on f es essencialment constant. El
sòlid de revoluci
o que origina aquest petit interval es essencialment un cilindre de radi f (x) i
alcada dx. Com que el volum dun cilindre de radi r i alcada h es r2 h, el volum del cilindre
infinitesimal ser`
a dV = f 2 (x)dx i el volum total que busquem serà la suma daquests volums
infinitesimals, es a dir, la integral
Z
Volum =
f 2 (x) dx
3. Longitud dun arc de corba.

El mateix principi serveix per expressar la longitud de larc de corba y = f (x), [a, b] com una
integral. Ara observem que la longitud de larc infinitesimal de la gràfica corresponent a linterval
[x, x + dx] es , aproximadament, la hipotenusa del triangle rectangle que te catet horitzontal dx
i tal que el pendent de la hipotenusa es f 0 (x), per tant
p
p
dL = (dx)2 + (f 0 (x))2 (dx)2 = 1 + (f 0 (x))2 dx
i la longitud total de la corba y = f (x), x [a, b] serà
Z bp
Longitud =
1 + (f 0 (x))2 dx
a
`
4. Area
lateral de revoluci
o.
Ara ens plantegem calcular l`
area lateral del sòlid de revolucio obtingut quan la corba y = f (x)
gira al voltant de leix de les Xs. En aquest cas, farem servir la formula seg
uent de làrea lateral
dun tronc de con amb radis r R i alcada h:
p
(r + R) h2 + (R r)2
Ara considerem un petit interval de paràmetres [x, x + dx] i aproximem la superfcie lateral
infinitesimal del s`
olid corresponent a aquest interval per un tronc de con de radis r = f (x),
R = f (x + dx) f (x) + f 0 (x)dx i alcada h = dx de manera que
p
p
dA 2f (x) (dx)2 + (f 0 (x))2 (dx)2 = 2f (x) 1 + (f 0 (x))2 dx
60
i làrea lateral ser`

a
`
Area
lateral =
p
2f (x) 1 + (f 0 (x))2 dx
5. Centre de masses de regions planes homog`

enies.
Suposem que (x1 , y1 ) (xn , yn ) es un sistema de n punts del pla amb masses respectives
m1 mn . El centre de masses del sistema es el punt de coordenades (xM , yM ) on
Pn
Pn
mi xi
mi yi
i=1
xM = Pn
, yM = Pi=1
n
m
i=1 i
i=1 mi
Suposem ara que tenim una placa plana feta dun material homogeni. De quin punt lhaurem
de penjar del sostre per tal que saguantes en equilibri? La resposta es el centre de masses
(o centre de gravetat) de la regio. El centre de masses duna regio plana compleix dues
propietats:
El centre de masses respecta les simetries de la figura. Per exemple, el centre de masses
dun rectangle es el centre geomètric del rectangle. El centre de masses duna regio del pla
XY simètrica respecte de leix X està situat a leix X. El centre de masses duna regi
o
simèrica respecte leix Y est`
a situat a leix Y .
Si descomponem una regi
o R en regions disjuntes R1 Rn i (xi , yi ) es el centre de masses
de Ri aleshores el centre de masses de R es el centre de masses del sistema de punts
(x1 , y1 ) (xn , yn ). Aix`
o redueix el càlcul dun centre de masses continua (una regio plana)
al centre de masses dun sistema discret ( una col.leccio finita de punts). Per exemple, si
desconponem un polgon en triangles, podem calcular el centre de masses del polgon a
partir dels centres de masses dels triangles.
Nomes considerarem aqu el cas duna regio R de densitat superficial constant (per comoditat
suposem = 1) limitada per les gr`
afiques de dues funcions f , g definides a [a, b] i amb g f :
R = {(x, y) : a x b , g(x) y f (x)}
Primer de tot dividirem [a, b] en intervals molt petits, per exemple [xi1 , xi ]. Aquest interval origina una banda vertical en R que es pot aproximar per un rectangle de base xi xi1
i alcada f (xi ) g(xi ). El centre de masses daquest rectangle es, aproximadament, el punt
f (xi ) + g(xi )
(xi ,
i la seva massa mi = (f (xi ) g(xi ))(xi xi1 ). Per tant el centre de masses
2
del sistema (x1 , y1 ) (xn , yn ) tindr`
a coordenades
Pn
Pn
2
2
xi (f (xi ) g(xi ))(xi xi1 )
i=1
i=1 (f (xi ) g (xi ))(xi xi1 )
, y= P
x = Pn
n
2 i=1 (f (xi ) g(xi ))(xi xi1 )
i=1 (f (xi ) g(xi ))(xi xi1 )
Quan passem al lmit obtenim les coordenades xM , yM de la regio R en forma dintegrals:
Rb
x(f (x) g(x))dx
xM = Ra b
a (f (x)
g(x))dx
61
Rb
, yM =
2
2
a (f (x) g (x))dx
Rb
2 a (f (x) g(x))dx
Exemple 1. Calculeu el centre de masses dun semicercle de radi R.

Suposem que es tracta
del semicercle superior de radi R centrat a lorigen. Per tant podem triar
2
g(x) = 0, f (x) = R x2 . Per simetria xM = 0. Nomes sha de calcular yM :
RR
yM =
2
2
R (R x )dx
RR
2 R R2 x2 dx
4R
3
Exemple 2. Calculeu el centre de masses de la figura formada per la unio dun quadrat de
costat 2R i un semicercle de radi R recolzat en el costat superior del quadrat.
Si posem lorigen de coordenades al centre del quadrat, aleshores el centre del cercle te coorde4R
nades (0, R). Per lexemple anterior el centre de masses del semicercle es el punt (0, R +
). La
3
massa del quadrat i la del semicercle son proporcionals a les seves àrees (el factor de proporcionalitat seria la densitat superficial, que se suposa constant i no influeix en el problema). Làrea del
R2
quadrat es 4R2 i la del semicercle
. Per tant tenim el sistema de dos punts de coordenades
2
R2
4R
) amb masses (proporcionals a) 4R2 ,
respectivament. El centre de masses
(0, 0), (0, R +
3
2
daquest sistema es
xM =
0
4R2 +
R2
2
= 0,
yM =
R2
4R
2 (R + 3 )
2
4R2 + R
2
4R2 (0) +
Per tant el centre de masses de la figura es el punt (0,
62
3 + 4
R).
3 + 24
3 + 4
R
3 + 24
Captol 9
Funcions de diverses variables

Introducci
o
En la major part de problemes de la tecnologia o les ciències naturals la magnitud que es vol estudiar
depèn de diversos factors. Per tant es natural considerar funcions que depenen no nomes duna sin
o
de diverses variables.
Exemples
1. La majoria de magnituds geomètriques depenen de dues o mes variables. Per exemple si x i y
son els costats dun rectangle, A(x, y) = xy es làrea del rectangle. Si r, h son el radi i lalcada
dun cilindre, V (r, h) = r2 h es el volum del cilindre.
2. La distància d(x, y, z)del punt de lespai amb coordenades
p (x, y, z) a un punt donat amb coordenades (a, b, c) es una funci
o de les variables x, y, z: (x a)2 + (y b)2 + (z c)2 .
3. El volum dun gas es funci
o de la pressio i la temperatura: V = f (P, T ).
4. Una empresa fabrica un producte a partir de dos components. El cost de fabricacio C(x, y)
depèn de les quantitats x, y dels dos components utilitzats.
5. La temperatura T (x, y, z) en un indret de lespai es funcio de les coordenades (x, y, z). La
temperatura duna placa met`
allica plana T (x, y) es funcio de les coordenades (x, y).
6. Donat un circuit elèctric amb dues resistències en paral.lel, R1 i R2 la resistència equivalent R
1
1
1
=
del circuit ve donada per
+
, o equivalentment
R
R1 R2
R(R1 , R2 ) =
R1 R2
R1 + R2
7. Lalcada dun terreny respecte a un pla de referència es pot descriure amb una funcio de dues
variables: z = f (x, y) es lalcada del terreny sobre el punt (x, y) del pla XY (que se suposa a
nivell 0). (Veure fig. 1).
A partir daqu ens concentrarem, per simplicitat, en el cas de funcions z = f (x, y) de dues variables
x i y.
Gr`
afiques i conjunts de nivell
63
Donada una funci

o de dues variables f : R R2 R definida en una regio R del pla XY la gr`
afica
de f es
Gf = {(x, y, f (x, y)) : (x, y) R} R3
Dit duna altra manera, la gr`
afica de f es la superfcie z = f (x, y) aixecada sobre la regio R. Un altre
concepte geomètric es el de conjunt de nivell. Si c R, el conjunt de nivell c de f es el conjunt
Nc = {(x, y) R : f (x, y) = c}
Observaci
o: Els conjunt de nivell Nc es la projeccio sobre el pla XY de la seccio de nivell c de la
superfcie: la intersecci
o del pla z = c i la superfcie z = f (x, y) (la gràfica de f ).
Exemples
1. Si f (x, y) = x, la gr`
afica de f es el pla dequacio z = x en R3 . Es tracta del pla que conte les
rectes z = x, y = 0 i z = 0, x=0. Els conjunts de nivell de f son rectes: Nc es la recta dequaci
o
x = c al pla XY . En general , si f (x, y) = ax + by la gràfica de f es el pla dequacio z = ax + by.
El conjunt de nivell Nc es la recta ax + by = c del pla XY .
2. Si f (x, y) = x2 + y 2 la gr`
afica es la superfcie z = x2 + y 2 a R3 (paraboloide). Com que nomes
hi ha gràfica per z 0, nomes hi ha conjunt de nivell si c 0. N0 = (0, 0) ( el punt mes baix) i
si c > 0, Nc es la circumferència x2 + y 2 = c. per tant els conjunts de nivell son circumferències
centrades al (0, 0) que tendeixen al (0, 0) quan c 0.
3. Si f (x, y) = 1 x2 y 2 la gr`
afica es el paraboloide z = 1 x2 y 2 . Ara els conjunts de nivell
existeixen per c 1. N1 es el punt (0, 0) (correspon al cim de la superfcie) i si c < 1, Nc es
la circumferència x2 + y 2 = 1 c. Per tant els conjunts de nivell tambe son circumferències
centrades al (0, 0) que tendeixen a (0, 0) quan c 1.
4. Si f (x, y) = x2 + 4y 2 , la gr`
afica de f es el paraboloide z = x2 + 4y 2 . Aquest exemple es semblant
al 2 amb la diferència que els conjunts de nivell ara son el.lipses: si c > 0, Nc es lel.lipse dequaci
o
2
2
x + 4y = c. Quan c 0, Nc tendeix a (0, 0) = N0 .
5. Si f (x, y) = x2 y 2 , la gr`
afica de f es la superfcie z = x2 y 2 que es diu sella de muntarperquè
recorda la forma duna sella de muntar a cavall (veure figura 3). La geometria dels conjunts de
nivell es una mica mes complicada que en els exemples anteriors ( fig. 4):
(a) Si c 6= 0, Nc es la hipèrbola dequacio x2 y 2 = c. ( Observeu que lorientacio de les
hipèrboles es diferent si c > 0 i si c < 0).
(b) Si c = 0, N0 est`
a format per les rectes x y = 0 i x + y = 0.
Derivades parcials, gradient i derivades direccionals

Donada f : R2 R, podem fixar la variable y i derivar respecte de x o fixar la x i derivar respecte de
f f
y. Obtenim aix les derivades parcials de f respecte de x i de y, denotades
,
respectivament.
x y
Per exemple, si f (x, y) = x2 y + e3y sin x,
f
= 2xy + e3y cos x ,
x
64
f
= x2 + 3e3y sin x
y
z=f(x,y)
Y
(x,y)
X
Figura 9.1: gràfica de f
z=c
Nc
Figura 9.2: conjunt de nivell
65
Figura 9.3: gr`

afica i seccions de nivell de f (x, y) = x2 y 2
Figura 9.4: conjunts de nivell de f (x, y) = x2 y 2
66
Figura 9.5: derivada parcial

f
Si ens interessa avaluar les derivades parcials en un punt concret (x0 , y0 ) escriurem
(x0 , y0 ) i
x
f
(x0 , y0 ). Per exemple:
y
f
f
(, 1) = 2 e3 ,
(, 1) = 2
x
y
Observaci
o. A vegades sutilitza tambe la notacio
f
= fx ,
x
f
= fy
y
El vector de R2 format per les dues derivades parcials de f en (x0 , y0 ) es diu gradient de f en (x0 , y0 )
i es denota per f (x0 , y0 ):
f (x0 , y0 ) =
f
x
(x0 , y0 ),

f
(x0 , y0 )
y
Per exemple, si f (x, y) = x2 y + e3y sin x, hem comprovat que f (, 1) = (2 e3 , 2 ).

Les derivades parcials de f en un punt (x0 , y0 ) son de fet derivades ordinàries de les funcions duna
variable que sobtenen quan es fixa una de les variables i es fa variar laltra: la derivada parcial
f
(x0 , y0 ) no es mes que la derivada de la funcio duna variable x 7 f (x, y0 ) al punt x = x0 .
x
f
Anàlogament la derivada parcial
(x0 , y0 ) es la derivada de la funcio duna variable y 7 f (x0 , y)
y
f
al punt y = y0 . Geomètricament la derivada parcial
(x0 , y0 ) representa el pendent de la gr`
afica
x
z = f (x, y0 ) , y = y0 en x = x0 . An`
alogament per la derivada parcial respecte de y.(Vegeu figura 5).
Per tant les derivades parcials, com que s
on derivades convencionals en les direccions dels eixos coordenats, representen taxes de canvi de la funcio respecte de dues direccions especials( les dels eixos
coordenats). Suposem per exemple que f (x, y) es la temperatura (en graus) al punt (x, y) del pla (x,
f
f
y es mesuren en centmetres). Si
(1, 2) = 4, i
(1, 2) = 3, això vol dir que la temperatura al
x
y
voltant del punt (1, 2) creix a un ritme de 4 graus/cm quan es fixa la y = 2 i augmenta la x i decreix
a un ritme de 3 graus/cm quan es fixa la x = 1 i augmenta la y.
67
Exemple. El volum dun cilindre en funcio del radi r i lalcada h es V (r, h) = r2 h. Per tant
V
= 2rh ,
r
V
= r2
h
Suposem que partim dun cilindre de 4 cm. de radi i 6 cm. dalcada i el modifiquem lleugerament de
dues formes diferents: i) variant el radi i mantenint lalcada, ii) variant lalcada i mantenint el radi.
En tots dos casos el volum variar`
a per`
o ens preguntem si el volum es mes sensible respecte de petites
variacions del radi o de lalcada. La resposta, quantitativament, ve donada per les derivades parcials:
V
V
(4, 6) = 48,
(4, 6) = 16. Aix`
o vol dir que, fixada lalcada ( 6 cm.), si variem lleugerament el
r
h
radi, el volum del cilindre creix a ra
o de 48 cm3 per cm. Si, fixat el radi( 4 cm. ), variem lleugerament
lalcada, el volum varia a ra
o de 16 cm3 per cm. Per tant el volum es 3 vegades mes sensible respecte
de petites variacions del radi que de lalcada!
Ens podem preguntar si es possible determinar la taxa de canvi duna funcio f (x, y) en un punt (x0 , y0 )
respecte duna direcci
o arbitr`
aria. Precisem:una direcci
o al pla
un vector v = (v1 , v2 )
es simplement
2
2
unitari (v1 + v2 = 1). Per exemple, (1, 0), ( 2/2 , 2/2), (1/ 5 , 2/ 5) son exemples de direccions.
Denotem per Dv f (x0 , y0 ) la derivada de f en (x0 , y0 ) segons la direccio v. Per exemple si considerem
les direccions dels eixos coordenats recuperem les derivades parcials:
D(1,0) f (x0 , y0 ) =
f
(x0 , y0 ) ,
x
D(0,1) f (x0 , y0 ) =
f
(x0 , y0 )
y
La propietat seg
uent resol el problema de calcular derivades direccionals:
Per cada direcci
o v R2 ,
Dv f (x0 , y0 ) = f (x0 , y0 ) v
(Recordem que si w = (w1 , w2 ), v = (v1 , v2 ) R2 el producte escalar de w i v ve donat per

w v = w1 v1 + w2 v2 . La propietat b`
asica del producte escalar es
w v = |w| |v| cos (w, v)
q
on
on (w, v) es langle que formen w i v i |w| = w12 + w22 es la longitud de w. En particular w i v s
perpendiculars si i nomes si w v = 0. Si |v| = 1 ( v es una direccio) i w te la mateixa direccio que v
aleshores w v = |w|. Al contrari, si w te la direccio oposada a v aleshores w v = |w|).
Propietats del gradient i les derivades direccionals
1. La derivada direccional Dv f (x0 , y0 ) es 0 si v es ortogonal a f (x0 , y0 ). En particular el gradient
es sempre ortogonal a les corbes de nivell.

f (x0 , y0 )
) i en aquest
|f (x0 , y0 )|
cas Dv f (x0 , y0 ) = |f (x0 , y0 )|. Per tant la direccio del gradient en (x0 , y0 ) es la de m`
axim
creixement de f en (x0 , y0 ).
2. Dv f (x0 , y0 ) es m`
axima quan v te la direccio del gradient ( v =
f (x0 , y0 )
) i en
|f (x0 , y0 )|
aquest cas Dv f (x0 , y0 ) = |f (x0 , y0 )|. Per tant la direccio posada al gradient en (x0 , y0 ) es la
de m`
axim decreixement de f en (x0 , y0 ).
3. Dv f (x0 , y0 ) es mnima quan v te la direccio oposada al gradient ( v =
68
Exemple. Considerem la funci

o f (x, y) = x2 + y 2 . Ja hem vist que les corbes de nivell son circumferències centrades al (0, 0). ( Concretament, si c > 0, Nc es la circumferència dequacio x2 + y 2 = c).
Observem que f (x, y) = (2x, 2y). Aix`
o vol dir que el gradient es radial: la direccio del gradient en cada punt coincideix amb la direccio del punt. Triem per exemple el punt (1, 2). Aleshores
2
2
f (1, 2) = (2, 4). Com que f (1, 2) = 5, la corba
de nivell que passa per (1, 2) es N5 : x + y = 5, o
sigui, la circumferència de centre (0, 0) i radi 5. Evidentment, f (1, 2) = (2, 4) es ortogonal a N5 .
Pla tangent i recta normal a una superfcie en un punt

Suposem que z = f (x, y) es lequaci
o duna superfcie a R3 i (x0 , y0 , z0 ) un punt de la superfcie, on
z0 = f (x0 , y0 ). Observem que segons les discussions precedents sobre el significat geomètric de les
f
derivades parcials, les corbes x f (x, y0 ) i y f (x0 , y) tenen, respectivament, pendents
(x0 , y0 ) i
x
f
(x0 , y0 ) a x0 , y0 . Per analogia amb el cas de la recta tangent a una corba, definim el pla tangent
y
de f a (x0 , y0 , z0 ) com el pla dequaci
o
z z0 =
f
f
(x0 , y0 )(x x0 ) +
(x0 , y0 )(y y0 )
x
y
Efectivament, aquest pla verifica que la seva interseccio amb el pla y = y0 es la recta dequacio
(
z z0 = f
x (x0 , y0 )(x x0 )
y y0 = 0
f
continguda al pla XZ, que te pendent
(x0 , y0 ) al punt x0 . Anàlogament, la interseccio amb el pla
x
x = x0 es la recta dequaci
o
(
z z0 = f
y (x0 , y0 )(y y0 )
x x0 =
continguda al pla Y Z, que te pendent
f
(x0 , y0 ) al punt y0 .
x
Recordem aquest fet de geometria lineal a lespai: si ax + by + cz = d es lequacio dun pla, aleshores
el vector v = (a, b, c) es normal al pla.
Exemple. El pla 2x + 3y z = 2 conte el punt (1, 1, 3) i com que el vector (2, 3, 1) es normal al
pla, lequacio de la recta que passa pel punt (1, 1, 3) i es normal al pla es, en forma paramètrica
(x 1, y 1, z 3) = (2, 3, 1)
i, en forma implcita:
x1
y1
z3
=
=
2
3
1
Punts crtics. M`
axims i mnims locals. Criteri de la matriu hessiana
Definicions. Sigui f : R2 R.
69
1. (x0 , y0 ) es un punt crtic de f si f (x0 , y0 ) = (0, 0) o, equivalentment, fx (x0 , y0 ) = fy (x0 , y0 ) =

0.
2. (x0 , y0 ) es un m`
axim local de f si f (x, y) f (x0 , y0 ) sempre que (x, y) sigui suficientment a
prop de (x0 , y0 ).
3. (x0 , y0 ) es un mnim local de f si f (x, y) f (x0 , y0 ) sempre que (x, y) sigui suficientment a
prop de (x0 , y0 ).
4. (x0 , y0 ) es un extrem local de f si es màxim o mnim local de f .
5. (x0 , y0 ) es punt de sella de f si es un punt crtic que no es extrem local.
Exemples.
1. Si f (x, y) = x2 + y 2 , (0, 0) es un mnim local de f .
2. Si f (x, y) = 1 x2 y 2 , (0, 0) es un màxim local de f .
3. Si f (x, y) = x2 y 2 , (0, 0) es un punt de sella de f .
La propietat seg
uent (Criteri de les primeres derivades ) ens dona una condicio necessària per
trobar punts crtics que es an`
aloga a la duna variable:
Criteri de les primeres derivades: tot extrem local
es un punt crtic
El criteri de les primeres derivades ens proporciona un criteri pràctic molt important: hem de buscar
els possibles extrems locals de f entre els punts crtics de f . Un cop determinats els punts crtics
duna funcio necessitem mes informaci
o per saber quin tipus de punt crtic es (màxim local, mnim
local o punt de sella). Per aix`
o utilitzarem el Criteri de les segones derivades. De la mateixa
manera que en el cas duna variable, podem calcular les derivades parcials de segon ordre duna funci
o
de dues variables.
Exemple. Sigui f (x, y) = x2 y + e3y sin x. ja havem calculat les derivades parcials de primer ordre:
fx =
f
= 2xy + e3y cos x ,
x
fy =
f
= x2 + 3e3y sin x
y
Ara podem tornar a derivar fx i fy respecte de x o y i obtenim:

2f
= 2xy + e3y cos x
x2
2f
= 2 = 9e3y sin x
y
2f
2f
=
= 2x + 3e3y cos x =
= fxy
yx
xy
fxx =
fyy
fyx
A lexemple anterior sobserva que les segones derivades creuades coincideixen: fyx = fxy . Aix`
o es
2
un fet general per totes les funcions que tractarem aqu. En general, per f : R R, la matriu
hessiana de f es la matriu formada per les segones derivades:
70

Hf =
fxx fxy
fyx fyy
Com que fyx = fxy , la matriu hessiana HF es sim`

etrica.
Exemple. Si f (x, y) = x2 y + e3y sin x, la matriu hessiana en un punt (x, y) es

Hf =
2xy + e3y cos x 2x + 3e3y cos x

2x + 3e3y cos x
9e3y sin x
Si volem particularitzar en un punt concret nomes hem davaluar la matriu hessiana en aquest punt;
per exemple

Hf (, 1) =
2
2 3e3
3
2 3e
0
El criteri seg
uent juga el paper del criteri de les segones derivades duna variable.
Criteri de la matriu hessiana per classificar punts crtics.
Suposem que (x0 , y0 ) es un punt crtic de f : R2 R ( fx (x0 , y0 ) = fy (x0 , y0 ) = 0) i siguin a =
fxx (x0 , y0 ), b = fyx (x0 , y0 ) = fxy (x0 , y0 ), c = fyy (x0 , y0 ) de manera que

a b
Hf (x0 , y0 ) =
b c
es la matri hessiana de f en (x0 , y0 ). Aleshores
1. ac b2 > 0 , a > 0 (x0 , y0 ) es mnim local.
2. ac b2 > 0 , a < 0 (x0 , y0 ) es m`
axim local.
3. ac b2 < 0 (x0 , y0 ) es punt de sella.
4. Si ac b2 = 0, el criteri no diu res.
Exemple. Classificarem els punts crtics de f (x, y) = x2 y + y 2 4y.

Calculem les primeres derivades parcials:
fx = 2xy ,
fy = x2 + 2y 4
Per tant els punts crtics s

on les solucions del sistema
(
2xy
x2 + 2y 4
71
=0
=0
La primera equaci
o diu que o be x = 0 o be y = 0. Si x = 0, la segona equacio implica y = 2 i si
y = 0, x2 = 4 per tant x = 2. Per tant hi ha 3 punts crtics: (2, 0), (2, 0) i (0, 2). Ara calculem les
segones derivades:
fxx = 2y fxy = 2x , fyy = 2
i les matrius hessianes als punts crtics s
on:

0 4
0 4
4 0
Hf (2, 0) =
, Hf (2, 0) =
, Hf (0, 2) =
4 2
4 2
0 2
El criteri de la matri hessiana diu que (2, 0) i (2, 0) son punts de sella i (0, 2) es mnim local.
Extrems condicionats
En moltes situacions de la vida real sha de maximitzar o minimitzar una funcio de dues o mes
variables quan les variables estan sotmeses a certes restriccions. Això es diu un problema dextrems
condicionats.
Exemple 1. Una empresa fabrica simultàniament dos models de cotxe A i B. El cost total de
1
produccio ve donat per la funci
o f (x, y) = x2 + x3 + y 2 on x, y mesuren els milers de cotxes de tipus
3
A i B que es fabriquen anualment. Se sap que lemprese necessita fabricar un total de 6000 cotxes.
Com podem triar el nombre de cotxes que sha de fabricar de cada tipus per tal que el cost total sigui
mnim? En aquest exemple, f (x, y) es la funcio que sha de minimitzar, amb la condicio que x + y = 6.
Lanomenat mètode de Lagrange ens proporciona una condicio necessària:
M`
etode de Lagrange per determinar extrems condicionats
Siguin f , g : R2 R. Suposem que (x0 , y0 ) es un extrem de f condicionat a que g(x, y) = 0. Aleshores
existeix R tal que es verifica la identitat de Lagrange:
f (x0 , y0 ) = g(x0 , y0 )
Per tant els possibles extrems de f condicionats a g(x, y) = 0 es troben entre els punts (x, y) que
verifiquen la condici
o g(x, y) = 0 i tambe la identitat de Lagrange, per algun R. A lexemple
anterior, tenim f (x, y) = x2 + 31 x3 + y 2 , g(x, y) = x + y 6. Per tant:
f (x, y) = (2x + x2 , y) , g(x, y) = (1, 1)
I la identitat de Lagrange conjuntament amb la condicio x + y = 6 proporcionen el sistema 3 3
2x + x =
2y
=
x+y
=6
En aquests casos, el que sha de fer es eliminar el paràmetre el mes aviat possible. Aqu, eliminant
obtenim
(
2x + x2 = 2y
x+y
=6
Ara eliminem y i arribem a x2 + 4x 12 = 0 que te les solucions x = 2, x = 6. Evidentment una
solucio negativa no te sentit aqu per tant ens quedem amb x = 2 que implica y = 4. Com Per tant
72
l
unic candidat a extrem condicionat es (2, 4) que a mes ha de ser un mnim. Aix, el mes econ`
omic
es fabricar 2000 cotxes de tipus A i 4000 de tipus B.
Exemple 2. El mateix mètode funciona igual per funcions de tres variables. Per exemple, suposem
que la temperatura a cada punt (x, y, z) de lespai ve donada per T (x, y, z) = 10 + xy + z. Determineu
els punts mes calent i mes fred de lesfera unitat x2 + y 2 + z 2 = 1.
En aquest cas la condici
o es g(x, y, z) = x2 + y 2 + z 2 1 i la identitat de Lagrange f (x, y, z) =
g(x, y, z) juntament amb la condici
o g(x, y, z) = 0 proporcionen el sistema
y
= 2x
x
= 2y
1
= 2z
x2 + y 2 + z 2 = 1
Eliminant del sistema obtenim les dues possibles solucions: (0, 0, 1) i (0, 0, 1). Avaluem: T (0, 0, 1) =
11, T (0, 0, 1) = 9. per tant les temperatures màxima i mnima a la superfcie de lesfera unitat s
on
11 i 9.
73

Resums Teòrics PDF

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Resums Teòrics PDF

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Gesti

Jose Gonzalez Llorente

2 Funcions exponencials, logartmiques i trigonom`

7 Equacions diferencials i aplicacions

8 Integral definida i aplicacions

9 Funcions de diverses variables

Inequacions i valor absolut. Funcions i

1. Es pot sumar o restar un mateix n

Com que la inequaci

Exemple: Si |x| 0, 1, aleshores 7, 9 8 + x 8, 1.

2. Models lineals. La relaci

Donats un punt (x0 , y0 ) del pla i un n

o de la recta que passa pel punt (2, 1) i te inclinacio /3 es y1 =

4. Rectes paral.leles i perpendiculars

f (x) = 1 x2 es [1, 1].

Hi ha situacions on una funci

(c) f (x) + c translaci

Funcions exponencials, logartmiques i

4. ax+y = (ax )(ay ), axy =

del segon semestre, aquests 1 + 12 e es transformen en (1 + 12 )2 = 2.25 e. Podrem aconseguir del

Qu`e passaria si, en un atac dambici

Si a > 0, la inversa de la funci

DEL CREIXEMENT EXPONENCIAL. TEMPS DE DUPLICACIO

De manera que la poblaci

Per tant cada 32.99 hores la poblaci

decreix, pH decreix i la solucio es `acida.

creix , pH creix i la solucio es b`asica.

Les funcions sin x i cos x.

Una idea intutiva de lmit.

La relacio entre lmit i lmits laterals es la seg

1. Sigui f : R \ {0} R definida per

Aleshores lim f (x) = 0 per`

lim f (x) no existeix.

2. Sigui f : R R definida per

En aquest cas lim f (x) = 1 per`

Ara lim f (x) = 0 per`

a 0 oscil.len entre +1 i 1. Per tant, tampoc no existeix lim f (x).

1. lim (f (x) + g(x)) = l + m , lim ( f (x)) = l

2. lim f (x) g(x) = l m

3. lim ex = ea , i si a > 0, lim ln x = ln a.

Es tracta duna indeterminaci

Aleshores (Principi del sandvitx ):

Un altre lmit trigonom`etric important es

1. Lmits infinits. Asmptotes verticals.

que algun lmit lateral de f en a es infinit.

sacosta a la de la recta y = l quan x + o quan x i diem que la recta y = l es una

, limx arctan x = 2 . Per tant les rectes y =

Criteri per a funcions racionals.

on p, q son polinomis, es f`acil calcular lim f (x):

(a) grau (p) < grau (q). Aleshores

(b) grau (p) > grau (q). Aleshores

lim (f (x) mx) = n

Per exemple, considerem la funci

lim f (x) = f (a)

x = 0 perqu`e redefinint f (0) = 0 podrem eliminar la discontinutat.

aleshores f no es contnua en 0 perqu`e lim f (x) no existeix i la discontinutat no es evitable.

Si I R es un interval, direm que f : I R es contnua en I si f es contnua en cada punt de I.

1. Qualsevol polinomi es una funci

2. La funcio n x es contnua en [0, +) si n es parell i en R si n es senar.

2. Si g es contnua en a i f es contnua en g(a) aleshores f g es contnua en a.

Per exemple, la funci

es contnua a R perqu`e sescriu com a suma, producte i composicio de funcions contnues.

Si la funcio no es contnua o linterval no es tancat, aleshores el teorema no es cert. Daltra banda, el