Lalienaci postmoderna

Gonal Mayos1

(Professor titular UB)

1. Professor titular de filosofia i coordinador doctorat Histria de la subjectivitat a la Universitat de Barcelona i consultor a la Universitat Oberta de
Catalunya. Web universitria personal: www.ub.es/histofilosofia/gmayos
(Gonal Mayos a qualsevol cercador).

Universitat Progressista dEstiu de Catalunya

Portal de lngel 42, 2n A 08002 Barcelona
www.upec.cat / info@upec.cat

Autor: Gonal Mayos Solsona

Assessorament lingstic: Mar Oliv
Disseny coberta: Xavier Badenes
Fotografia coberta: Jordi Serrano
Idea original: Jordi Serrano
Direcci de la col.lecci: Judith Calabria i Luis Juberas

El contingut daquesta publicaci pot ser reprodut, sempre que se

citi la procedncia.

Edici i maquetaci:

Perla, 31 bxs
080012 Barcelona
www.debarris.com
debarris@debarris.com
ISBN: Pendent de la solicitud!!!!
Dipsit legal: B-28.335-2008

Nova alienaci postmoderna?

Estar alienat no s simplement estar equivocat o en lerror,
a ms hom ha destar profundament unit i sentir-se vinculat
al seu error, fins al punt de morir o matar per ell. Per a Marx
lalienaci provocada per la ideologia s la paradigmtica
en poltica ja que, estant separat de la seva realitat, hom
actua alienat ideolgicament en contra dels propis interessos. Seguint Marx, podem posar lexemple dels que justifiquen i sidentifiquen amb els seus opressors (p.e. perqu
sn de la mateixa raa, nacionalitat o els donen feina) i
en canvi soposen violentament als nous vinguts, oprimits
com ells, perqu sn estrangers o els prenen el treball.
Lalienat no sap que ho est (com se sol dir del
boig que, sovint, s anomenat tamb alienat) i,

s tan profundament lligat al seu error, que el negar

violentament i atacar el que li ho mostri. No obstant
aquesta compulsiva negaci, el perseguir el malestar,
langoixa i les contradiccions que sn conseqncia de
la seva alienaci, dhaver oblidat la seva veritable condici, destar separat de la seva realitat o de desconixer
el seu propi sser.
Creiem que gran part de les angoixes i cinismes que,
en lactualitat, caracteritzen la condici postmoderna sn
manifestaci duna nova causa dalienaci en els individus i en el conjunt de la societat: lalienaci deguda a les
creixents dificultats per a unificar i totalitzar lexplosiva
immensitat de les informacions disponibles. Com veurem, com a mnim en les darreres dcades sest fent manifest un decisiu procs malthusi en el saber. Aquest s
darrera creiem- de molts aspectes de la condici postmoderna, per tamb de les tant cacarejades societats
de la informaci i del coneixement, de la modernitat
lquida, de la societat del risc, de la cultura del simulacre, de la societat de consum i de lespectacle, de la
societat de la ignorncia o de la incultura...

Totes aquestes anlisis (i daltres que ara no podem

ni mencionar) manifesten en algun moment la percepci
i les conseqncies dun angoixant procs malthusi en
el saber i en la cultura. Simplement, les condicions mnimament necessries dinformaci i conceptualitzaci per
a tenir una percepci suficientment rigorosa de la nostra
complexa societat (i no algun tipus de simplificaci
ideolgica cuinada adequadament per alg que vol
alienar-nos) sn cada vegada ms exigents i ms difcils
dassolir per al com dels mortals. Encara ms simplement, la creixent globalitzaci i accelerada circulaci de
les informacions ens dificulten cada vegada ms que ens
puguem fer crrec de manera rigorosa de la nostra realitat
i donar-ne una resposta crtica fonamentada. En daltres
termes ja potser perillosament simplistes: el que cal saber
creix molt ms (exponencialment) que les possibilitats
individuals de conixer (que ho fan aritmticament).
Ms endavant, aprofundirem i analitzarem aquest
procs malthusi en el saber i el tipus dalienaci que
provoca; ara cal reflexionar breument en la relaci que t
amb la postmodernitat i els postmoderns.

10

Cal continuar parlant de

postmodernitat?
La postmodernitat ja no s un tema massa actual. A
ms, avui ha esdevingut molt ms complicat pensar la
condici postmoderna que no ho va ser per a en Jean
Franois Lyotard1 ja fa ms de dues dcades en el llibre daquest ttol. Per aix moltes de les temtiques i
debats que avui es poden associar a la postmodernitat,
ja no fan servir massa aquest terme. Aix ens sembla
un bon smptoma perqu com ja vam dir2: s un signe
1. Jean Franois Lyotard La condici postmoderna. Informe sobre el saber,
Barcelona: CETC-Angle, 2004.
2. Gonal Mayos Carrer sense sortida neo-, post-, retro-modern en Hacs
revista de Contrapunt, Barcelona, Tardor 1988, n 1, pp. 14-15.

11

de la debilitat conceptual i explicativa del terme postmodernitat i del corrent intellectual que shi associa
que no aconsegueixin definir autnomament i en clau
afirmativa cap nova realitat, sin que es limitin a adjectivar-la temporalment en relaci a la modernitat. Dins la
diversitat de posicions postmodernes, sovint sembla
que en general noms coincideixin a anunciar linici de
quelcom posterior post- a la Modernitat.
Certament aquest s un problema molt tpic de molts
discursos actuals. Per exemple, amb facilitat es proclama
la fi dalguna cosa: de la histria (Francis Fukuyama),
de la filosofia (ja Martin Heidegger, abans cert positivisme lgic i, encara abans, Auguste Compte), de les ideologies (el conservador nordameric Daniel Bell i, aqu,
el franquista Fernndez de la Mora), de la novella, de la
literatura, de la poltica, de lespai pblic (Richard Sennett)... Sens dubte costa molt ms parlar afirmativament
del present, que no negativament o de forma privativa
respecte al passat. Costa molt ms dir clarament qu som,
que simplement proclamar a tots els vents el que no volem ser, el que creiem que ja no som.

12

Aix va comenar la moda postmoderna seguint

clarament consignes artstiques i arquitectniques en favor
del postfuncionalisme (i en contra de lestigmatitzaci
de qualsevol cosa no estrictament funcional, que sidentificava amb la decoraci criminal (Adolf Loos)) i anlisis econmic-tecnolgiques ms generals com la societat
postindustrial teoritzada per en Daniel Bell. Desprs, es
va entrar en un debat ms filosfic i es va considerar com
el seu principal precursor el profund crtic de la civilitzaci occidental que fou Nietzsche3, el qual consider el
nihilisme com la condici dels dos segles venidors4. En
3. Gonal Mayos Nietzsche, el primer postmodern a Fars de la modernitat,
Barcelona: La Busca, 2007: 201-230.
4. Lo que relato es la historia de los prximos dos siglos. Describo lo que
viene, lo que ya no puede venir de otra manera: el advenimiento del nihilismo. Tal historia ya puede ser relatada hoy, porque la necesidad misma
est actuando aqu. Tal futuro ya habla a travs de un centenar de signos,
tal destino se anuncia por todas partes; para esa msica del futuro ya estn
afinados todos los odos. Toda nuestra cultura europea se mueve desde hace
ya largo tiempo, con una torturante tensin que crece de dcada en dcada,
como hacia una catstrofe: inquieta, violenta, precipitada, como una corriente que busca el final, que ya no reflexiona, que tiene miedo a reflexionar.
Fragment 11[411] daproximadament entre el novembre del 1887 i el mar
del 1888, hi ha traducci castellana Friedrich Nietzsche Nihilismo en los

13

oposici a loptimisme sovint exagerat i alienat de la modernitat, Nietzsche avisa en el seu diagnstic de langunis
decadentisme i del cnic pessimisme que transpira en els
discursos postmoderns.
Ms enll dels que avui recauen en el modern optimisme del Progrs i que volen descriure la novetat del present
en termes com societat de la informaci, de la comunicaci o del coneixement (que tant agraden a les empreses i als poltics); predominen les propostes ms crtiques,
negatives o perillosament amenaadores. I aix malgrat que
alguns pensen lontologia del present a inicis del segle XXI
en termes encara propers o dins de la modernitat, si b en
una etapa especficament caracterstica i adjectivable: ultramodernitat diu en Javier Marina5, modernitat lquida
proposa Zygmunt Bauman6 (atenent a la liqificaci de toescritos pstumos, G. Mayos (ed), Barcelona: Editorial Pennsula, 2004.
5. Jos Antonio Marina Crnicas de la ultramodernidad, Barcelona. Anagrama, 2000.
6. Zygmunt Bauman Modernidad lquida, Mxico: FCE, 2003. daltra banda,
Bauman sembla identificar la modernitat lquida amb la globalitzaci, com
dos aspectes duna mateixa realitat o poca.

14

tes les permanncies i solideses modernes), modernitzaci

reflexiva proposen Beck, Giddens i Lash7, fins i tot darrerament he participat en un reportatge televisiu sobre la societat actual on es parla de segona edat contempornia8.
Sens dubte, clarament predominen les anlisis ms
pessimistes que descriuen el nostre present en termes de:
societat de consum, de lespectacle (proposada per
la Internacional Situacionista del maig del 689), Lera del
buit10 o Limperi de lefmer11 (ttols de dos famosos llibres
den Gilles Lipovetsky), societat del risc del socileg
Ulrich Beck12 (atenent a qu la naturalesa de la tecnolo7. Ulrich Beck, Anthony Giddens & Scott Lash Reflexive Modernization.
Politics, Tradition and Aesthetics in the Modern Social Order, Stanford:
Stanford U.P., 1994.
8. Video a YouTube del pilot de la srie televisiva La segona edat contempornia.
9. Guy Debord La sociedad del espectculo, Valncia: Pre-textos, 1999.
10. Gilles Lipovetsky La era del vaco. Ensayos sobre el individualismo contemporneo, Barcelona: Anagrama, 1987.
11. Gilles Lipovetsky El imperio de lo efmero. La moda y su destino en las
sociedades modernas, Barcelona: Anagrama, 1990.
12. Ulrich Beck La Sociedad del riesgo mundial. En busca de la seguridad
perdida, Barcelona: Paids , 2008.

15

gia actual i la interrelaci accelerada comporta un creixent

risc collectiu, tan inesperat com perills), la cultura del
simulacre que teoritz el filsof darrerament traspassat
Baudrillard (qui arrib a qualificar la Guerra dIraq com la
guerra que no va tenir lloc perqu el tractament que en
van donar els mitjans de comunicaci la van convertir en
un gran simulacre, una gran mentida, una gran ficci). Encara ms immediatament, lamic Toni Brey est escrivint
un llibre sobre la societat de la ignorncia i jo mateixdiscuteixo amb ell perqu em sembla ms adequat parlar
encara que sona a terminologia passada- de societat de
la incultura.
Amb independncia que estem o no dacord amb les
idees postmodernes o amb les anlisis esmentades, cal que
ens preguntem, i si com a mnim en part- poden ser interpretats com marcats per un profund i decisiu procs malthusi en el saber? Poden tenir a veure amb lencara incompleta i deficitria percepci dun procs en qu la quantitat
dinformaci generada per la humanitat creix exponencialment, mentre que les possibilitats humanes individuals de
coneixement noms ho fan aritmticament?

16

Si aix fos, moltes angoixes, molts cinismes, molts

passotismes i moltes actituds escapistes dels postmoderns podrien associar-se a la percepci dun malthusianisme cultural que amenaa destruir (o com a mnim difuminar) la tradicional relaci humana amb les conviccions,
certeses i veritats. Les anlisis comentades remetrien, com
a mnim en part, a la creixent divergncia malthusiana entre -duna banda- la progressi exponencial en la quantitat
disponible dinformaci, coneixement i dades culturals i
daltra banda- la progressi merament aritmtica en les
possibilitats individuals efectives per a fer-sen crrec.
Una conclusi sembla resultar de les anlisis que
shan donat al voltant duna terminologia tan poc afortunada com postmodernitat, per tamb de les moltes brillants i tils anlisis que shi vinculen i que volen concebre
la clau del nostre present: fins i tot en les ms optimistes,
hi ha la percepci de leclosi duna nova font dalienaci
-no necessriament insuperable-, per que ens obliga a fernos-en crrec i a donar-hi alguna resposta. La condici
postmoderna o la societat de la informaci globalitzada i la comunicaci accelerada afegeixen una nova cau-

17

sa dalienaci a les moltes tradicionalment considerades

des de Marx. I podem anomenar aquesta font dalienaci
postmoderna, perqu els anomenats postmoderns sn
els que primer shi van apuntar, en desacreditar els grans
macrorelats moderns i lexcessiu optimisme que sovint els
acompanyava.
Certament els grans macro- o metarelats moderns
(com els anomena Lyotard) sovint oferien una simplista
ideologia que amagava i perpetuava les alienacions o, com
a mnim, postulaven una optimista i consoladora esperana final. Possiblement el cruel cinisme i el depriment
passotisme postmoderns arrelen lalienaci postmoderna, no ofereixen aquests mnims consol, esperana,
tranquillitat i confiana. Lalienaci postmoderna s compatible amb la superaci dalgunes alienacions modernes,
per ara per ara s a lestadi merament negatiu, de la passivitat, langoixa, el desesper, el cinisme, la depressi,... del
nihilisme passiu13 de qui no satreveix o no t fora per a
13. Certament Nietzsche va anticipar el pitjor de lactual postmodernisme quan
va definir el nihilisme passiu como ocaso y retroceso del potencial del
espritu: el NIHILISMO PASIVO. Como un signo de debilidad: la fuerza

18

escometre de nou la vida. Creiem que cal passar a un estadi

activament crtic que permeti dalguna manera superar-la
o enfrontar-la.
Primer cal, per, que definim adequadament el motius
i la naturalesa de lalienaci postmoderna o, el que ve a ser
el mateix, el procs malthusi en el saber.

del espritu puede fatigarse y agotarse de manera que los fines y valores
tradicionales le sean inapropiados y ya no encuentren creencia alguna.
Se disuelve la sntesis de valores y fines (sobre la que se basa toda fuerte
cultura), de manera que se hacen la guerra los diferentes valores: descomposicin.
Todo lo que reconforta, cura, tranquiliza y anestesia pasa a un primer plano,
bajo diversos disfraces: religiosos, morales, polticos, estticos, etc. Fragment 9[38], op. cit.

19

20

El vell malthusianisme
Definirem el nou concepte de malthusianisme cultural
o procs cognoscitiu i cultural malthusi i laplicarem
a la situaci actual tot remuntant-nos a la tesi clssica de
leconomista i demgraf lliberal Robert Malthus (17661834). Recordem:
El pessimista Robert Malthus va trencar lingenu optimisme de leconomia poltica liberal de lAdam Smith
i del progressisme social den William Godwin en publicar lany 1798 el llibre Un assaig sobre el principi de
poblaci en quant afecta la futura millora de la societat.
Lanomenada llei de Malthus14 afirma que, mentre hi
14. Malthus partia de la teoria dels rendiments marginals decreixents de la terra

21

ha disponibilitats alimentries, la poblaci humana total

tendeix a augmentar en progressi geomtrica (1,2,4,9,
16,25,36,49,64,81,100,121..., s a dir x2) mentre que la
producci daliments noms ho fa aritmticament (2,4,6,
8,10,12,14,16,18,20,22..., s a dir 2x).
Daquesta necessria diversitat en la tassa de creixement en resulta pensava Malthus- que totes les millores productives que fes la humanitat serien inevitablement
consumides pel seu creixement demogrfic; de tal manera
que, a llarg termini si no sapliquen drstiques poltiques de
moderaci demogrfica, la humanitat viuria sempre al lmit
de depauperaci. Aquesta idea va provocar una enorme polmica en plena optimista poca del Progrs i va inspirar la
teoria de levoluci den Charles Darwin (que afirma que li
va posar de manifest la lluita per la supervivncia dels ssers
vius15), i tamb lanomenada llei de bronze del salari den
i de la seva intuci (anticipant-se a les estadstiques fiables) del creixement
geomtric de la poblaci.
15. A la seva Autobiografia (Madrid: Alianza, 1993:65) Darwin diu: Loctubre del 1838 vaig posar-me a llegir com a distracci lescrit de Malthus
sobre la poblaci, i trobant-me en bones condicions per apreciar la lluita

22

Ferdinand Lassalle (formulada el 1869, afirma que els salaris tendeixen vers el mnim nivell de subsistncia; s a dir el
mnim necessari i imprescindible per a mantenir i reproduir
els treballadors; res ms).
Sha dit i certament durant un temps es va considerar
la seva prctica refutaci, que Malthus obviava els enormes increments productius fruit dels avenos tecnolgics
i de les revolucions industrial i agrria. Ara b, el fantasma pessimista del malthusianisme16 ha rebrotat amb fora
per lexistncia que es desenvolupa arreu, grcies a una llarga i contnua
observaci dels hbits dels animals i les plantes, immediatament vaig saber
que les variacions favorables tendien a preservar-se i les desfavorables a
destruir-se. El resultat seria la formaci duna nova espcie. Aix doncs,
tenia a la fi una teoria amb la qual treballar. La idea era que, en qualsevol
espcie, neixen en cada generaci ms individus dels que s possible alimentar: en conseqncia, sha de produir una lluita per lexistncia en la
que noms sobreviuran i procrearan els individus millor preparats. Quan hi
ha rellevants canvis en el medi ambient, la lluita seleccionar els que siguin capaos dadaptar-se a les noves condicions ambientals. A mesura que
sacumulen les adaptacions, sanir transformant gradualment lespcie.
16. Malthus deia que El poder de la poblaci s tan superior al poder de la
terra per a permetre la subsistncia de lhome, que la mort prematura ha de
frenar fins a cert punt el creixement de lsser hum.

23

quan, en lactualitat, sha pogut constatar que el consum

de la poblaci mundial (molt marcat per lenorme consum
dels pasos avanats) ja a inicis del segle XXI supera en 4,
5 6 vegades les possibilitats productives a llarg termini
de la totalitat del planeta Terra.

24

Un nou malthusianisme
postmodern?
Fins aqu un breu record de la tesi original den Robert
Malthus, que nosaltres ens temem que es pot aplicar tamb
a un mbit del tot imprevist per ell: lmbit del saber, del
coneixement, en definitiva de la cultura. Aix s decisiu si
tenim en compte que les actuals societats avanades, postmodernes i postindustrials solen definir-se com a societats
de la informaci, de la comunicaci i/o del coneixement. Tamb Lyotard i molts altres han associat la condici postmoderna amb la predominncia social de les TIC
-les noves tecnologies de la informaci i la comunicaci- i
amb el fet que lactual factor productiu ms decisiu (i el
que marca les diferncies mundials) s el del coneixement,

25

el tecnolgic, el del saber. Per tant, sembla del tot rellevant

analitzar si, en les societats actuals, hi ha un procs malthusi en el saber, el coneixement i la cultura.
La base del problema s fcil de sintetitzar si recorrem
a Malthus. No noms s que la poblaci mundial creix en
progressi geomtrica; a ms, amb les creixents possibilitats de connexi i interacci fsica (p.e. viatjant, comerciant o emigrant) i cultural (p.e. amb les TIC, internet...),
les informacions o coneixements possibles (i exigibles!)
creixen en una progressi exponencial encara molt ms rpida. La societat xarxa teoritzada per en Manuel Castells
genera una progressi geomtrica denllaos, informacions i coneixements. La velo circulaci pels seus nodes
permet una gran interactivitat i creativitat, possibilitant que
augmentin infinitament les idees i informacions; les quals,
cada vegada ms, sn desenvolupades collectivament i,
menys, en privat o petit grup.
Per tot aix, augmenta molt rpidament el saber com
disponible a la xarxa i codificat en llibres, bases de dades,
documents ds pblic o reservat, ..., malgrat que cada ve-

26

gada hi ha menys possibilitats que cap individu o cap node

de la xarxa el pugui conixer tot. Igualment, cada vegada
resulta ms difcil que cap individu o, fins i tot, grup puguin
sintetitzar-lo o comprendren lestructura bsica global. Paradoxalment, a lpoca de la globalitzaci en qu es realitza efectivament la plena interconnexi de la totalitat de
la Terra i de la humanitat-, esdev cada vegada ms difcil
una visi global del saber hum; s a dir: esdev ms difcil
globalitzar el saber, la civilitzaci i la cultura humana.
A inicis del segle XXI, ja ning no pot obviar lexistncia dun procs similar al que va formular Malthus,
per ara en lmbit dels sabers, del coneixement i de la
cultura. Som per tant davant dun nou malthusianisme
cultural, que tendeix a disminuir drsticament les possibilitats reals dels individus per encarar satisfactriament
la progressi exponencial en la quantitat de coneixement
socialment generat. Per aix lAlfons Cornella ha parlat
agudament dinfoxicaci17 ja que en les nostres societats
17. La infoxicaci s un estat on el receptor no pot comprendre ni assimilar
la informaci que rep i es veu abocat a un estat de desconcert i inoperncia personal a nivell laboral, formatiu o simplement cultural. A Wikipe-

27

avanades del coneixement (per tamb de lespectacle,

del simulacre...), lindividu sembla cada vegada ms condemnat a caure en la desesperaci tan b explicitada per en
Jorge Luis Borges a La biblioteca de babel18:
A la desaforada esperanza, sucedi, como es natural,
una depresin excesiva. La certidumbre de que algn anaquel en algn hexgono encerraba libros preciosos y de
que esos libros preciosos eran inaccesibles, pareci casi intolerable. {...} La certidumbre de que todo est escrito nos
anula o nos afantasma. {...} Quiz me engaen la vejez y
el temor, pero sospecho que la especie humana la nicaest por extinguirse y que la Biblioteca perdurar: iluminada, solitaria, infinita, perfectamente inmvil, armada de
volmenes preciosos, intil, incorruptible, secreta.
Els proposo que substitueixin biblioteca per internet, llibres per documents web i anaqueles per
servidors o nodes. Veuran que en Borges va anticidia. Vegeu tamb http://www.infonomia.com/.
18. Jorge Luis Borges Obras completas 1923-1972, Buenos Aires: Emec,
1980: 468 i 470s. Els subratllats sn nostres.

28

par les angoixants sensacions que en algun moment tots

hem sentit: a internet ja est tot dit i escrit. T qualsevol
informaci que cerquem; aix s: normalment sepultada
per una immensitat dinformaci que no podem abastar,
a ms moltes barrejades sense cap rigor amb daltres de
molt dubts valor. Malgrat les bvies dificultats, amb habilitat podem extreure la data que necessitem, per de cap
manera treuren lentrellat global. Aquesta s lalienaci
postmoderna que resulta del malthusianisme en el saber.
Duna banda, ens admirem: el coneixement, el saber,
la cultura, la civilitzaci humana estan espectacularment
codificats en els seus infinits nodes en xarxa. Tots hem tingut la sensaci que ara ja ho podrem conixer tot, prcticament sense sortir de casa; que el mn sens ofereix aix
transparent a la nostra mirada. Daltra banda per, lalienaci no ha desaparegut i les ideologies ms simplistes o
les bajanades ms estranyes proliferen per la xarxa, i amenacen les nostres conviccions, les poques certeses que amb
dificultat hem anat atresorant, fins i tot la veritat rigorosa
que sabem que dalguna manera s al darrera de tot plegat. Tamb ens angoixem perqu el coneixement, saber,

29

cultura i civilitzaci que circulen per la xarxa, ja no sn

en nosaltres, ja no poden estar mnimament representats
en nosaltres. Ja no poden estar, amb un mnim de rigor i
complexitat, en la memria, el coneixement o la reflexi
dels individus. Finalment, en plena postmodernitat i societat de la informaci i del coneixement ens sentim perillosament alienats o com a mnim- abocats a lalienaci
postmoderna.
Com apunta en Borges, sospitem que la humanitat
podria extingir-se i quedar la seva immensa base de dades
eternament oferta, capa de comunicar el seu secret, per
en el fons inservible perqu no hi hauria qui li pregunts
res o sinteresss per res. Per tamb podria ser que, sense
que la humanitat sextings, sense cap apocalipsi nuclear
o similar, tamb passs quelcom fora inquietant: que cap
persona o individu hum no pogus mnimament conixer,
fer-se crrec, donar compte, tenir una sntesi, saber com a
mnim les coordenades de sentit ms generals... de lenorme quantitat de coneixement i de cultura generats pel conjunt de la humanitat. Podria ser que, en plena societat del
coneixement, caigussim sota lalienaci postmoderna.

30

En aquest cas, el coneixement, la cultura i la civilitzaci estarien aparentment garantides i internet posaria en
disposici de qualsevol la totalitat immensa del saber (a
ms a qualsevol hora del dia o de la nit, en qualsevol lloc i
prcticament sense cost), per ning sen podria fer crrec
globalment. Hom continuaria amb ms o menys dificultats
cercant i trobant la informaci concreta requerida per al
treball o la investigaci, per no s segur que pogus tenir
la informaci global adequada per a fer-se crrec del conjunt de la cultura o civilitzaci humana.
Paradoxalment, continuarem en lanomenada societat del coneixement, de la comunicaci i les Tic, el considerat el cim suprem de la civilitzaci i la histria humanes,
per ning no sen podria fer crrec rigorosament, donarne compte globalment o sintetitzar-ne fidedignament lessncia bsica. Malgrat tot aix, haurem caigut sota lalienaci postmoderna. La tan escatainada societat del coneixement coincidiria amb la societat de la incultura o,
en expressi potser encara ms dura, de lamic Toni Brey:
la societat de la ignorncia. I la condici postmoderna
(amb totes aquelles pessimistes hiptesis que breument

31

hem esmentat) potser en gran mesura i mig inconscientment estaria intuint la deriva vers un nou tipus dalienaci. Una alienaci que, per aix, potser caldria anomenar
postmoderna.
Gonal Mayos

32

33

34

LA UPEC
L11 de novembre de 2004, un grup de persones compromeses amb les poltiques desquerres i vinculades als
mbits social, intellectual, poltic i acadmic van constituir la Universitat Progressista dEstiu de Catalunya (la
UPEC). Es tracta duna iniciativa que sorgeix de la necessitat domplir un buit pel que fa als escenaris de debat
plurals dels sectors progressistes a Catalunya.
La UPEC vol ser un gran espai de trobada, reflexi
i estudi sobre aquells temes que preocupen als sectors
socials democrtics i desquerres.
El programa docent de la UPEC t dues caracterstiques bsiques:
Contribuir al desenvolupament de la cultura democrtica desquerres
Participar en lanlisi de les poltiques aplicades,
des duna perspectiva estratgica desquerres.
La UPEC crea un espai dintercanvi entre ponents i
participants que combina la reflexi i laprenentatge per
tal de plantejar propostes pels reptes que t Catalunya.

Establint, daquesta manera, les bases per construir una

societat millor apostant per la transformaci social. Aix
mateix, la universitat progressista contribueix a enfortir
els mecanismes de difusi, reflexi i elaboraci de la cultura i les idees de les esquerres catalanes.
La principal fortalesa de la UPEC prov de la xarxa
dentitats i que formen part del projecte i li donen suport. Des del principi del projecte la base associativa de
la UPEC ha crescut, enriquint-ne el contingut i aportant
mirades diferents sobre la realitat.

Universitat Progressista dEstiu de Catalunya

Entitats del Consell Social que donen suport al projecte:
Acci Escolta de Catalunya
Acci Jove - Joves de CCOO
Associaci dEstudiants Progressistes - AEP
Associaci de Joves Estudiants de Catalunya - AJEC
Associaci Catalana dInvestigacions Marxistes
Associaci Catalana per la Pau
Avalot- Joves de la UGT de Catalunya
Casals de Joves de Catalunya
Ctedra UNESCO de Sostenibilitat de la UPC
Collectius de Joves Comunistes - CJC-Joventut Comunista
Comissions Obreres - CCOO
Cooperacci
Coordinadora per a la Memria Histrica i Democrtica de Catalunya
Centre de Recerca Econmica i Social de Catalunya
Entorn SCCL
Escola Lliure El Sol
Esplais Catalans
Fundaci Cipriano Garca
Fundaci Catalunya Segle XXI
Fundaci Ferrer i Gurdia
Fundaci Josep Comaposada
Fundaci Josep Irla
Fundaci lAlternativa
Fundaci Pere Ardiaca
Fundaci Rafael Campalans
Fundaci Terra
Fundaci Nous Horitzons
Joves dEsquerra Verda JEV
Joventut Socialista de Catalunya
Mn-3
Moviment Laic i Progressista
SOS Racisme
Suburbe Associaci Cultural Octubre
Uni General de Treballadors UGT