Llei 17 2015 D Igualtat de Dones I Homes

1/39
Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya
Nm. 6919 - 23.7.2015

CVE-DOGC-A-15202111-2015
DISPOSICIONS
DEPARTAMENT DE LA PRESIDNCIA
LLEI 17/2015, del 21 de juliol, d'igualtat efectiva de dones i homes.
El president de la Generalitat de Catalunya
Sia notori a tots els ciutadans que el Parlament de Catalunya ha aprovat i jo, en nom del Rei i d'acord amb el
que estableix l'article 65 de l'Estatut d'autonomia de Catalunya, promulgo la segent
LLEI
Prembul
El dret fonamental de la igualtat de dones i homes constitueix un valor cabdal per a la democrcia i s una
necessitat essencial en una societat democrtica moderna que vol eradicar el sistema patriarcal androcntric i
sexista. A fi que es compleixi plenament aquest dret, no noms ha d'sser reconegut legalment, sin que, a
ms, sha dexercir d'una manera efectiva implicant-hi tots els aspectes de la vida: poltics, econmics, socials i
culturals.
Malgrat els nombrosos exemples de reconeixement formal i dels progressos fets fins al moment, la igualtat de
dones i homes en la vida quotidiana encara no s una realitat. A la prctica, dones i homes no gaudeixen dels
mateixos drets, ja que persisteixen desigualtats poltiques, econmiques i culturals per exemple, diferncies
salarials i una menor representaci en la poltica. Aquestes desigualtats sn el resultat destructures socials que
es fonamenten en nombrosos estereotips presents en la famlia, leducaci, la cultura, els mitjans de
comunicaci, el mn laboral i lorganitzaci social, entre altres mbits.
s possible actuar en tots aquests mbits fent-hi una nova aproximaci i duent-hi a terme canvis estructurals.
Les autoritats locals i regionals, que sn les esferes de govern ms prximes a la poblaci, representen els
nivells dintervenci ms adequats per a combatre la persistncia i la reproducci de les desigualtats i per a
promoure una societat veritablement igualitria. En llur mbit de competncia i collaborant amb el conjunt
dactors socials, poden emprendre accions concretes a favor de la igualtat de dones i homes.
Per tant, aquesta llei simpregna dels principis de la Carta europea per a la igualtat de dones i homes, entesa,
en primer lloc, com a dret fonamental que sha daplicar en tots els camps en qu els poders pblics exerceixen
responsabilitats, la qual cosa inclou llur obligaci deliminar qualsevol forma de discriminaci, sigui aquesta
directa o indirecta.
A fi dassegurar d'una manera efectiva la igualtat de dones i homes, shan de tenir en compte tamb, a ms de
la discriminaci per ra de sexe, altres aspectes com ara la discriminaci mltiple i les situacions de
desavantatge per ra dtnia, color, orgens tnics i socials, caracterstiques gentiques, llengua, religi,
conviccions, opinions poltiques o de qualsevol altra mena, pertinena a una minoria, competncies, naixement,
discapacitat, edat, orientaci sexual o nivell econmic.
La representaci i la participaci paritria de dones i homes en tots els mbits de presa de decisions s un
requisit necessari per a assolir una societat realment democrtica, per aix els poders pblics de Catalunya han
de prendre les mesures que calguin i adoptar les estratgies apropiades per a garantir-ho.
Aix mateix, leliminaci dels estereotips de gnere s indispensable per a l'aplicaci efectiva de la igualtat de
dones i homes, per aquest motiu les administracions i els poders pblics de Catalunya han de fer tot el possible
per eliminar els estereotips i els obstacles en qu es basen les desigualtats en la condici i la posici de les
dones, que condueixen a la valoraci desigual dels rols que tenen dones i homes en matria poltica,
econmica, social i cultural.
De la mateixa manera, sha dintegrar la dimensi del gnere en totes les activitats i en totes les poltiques, en
ISSN 1988-298X
http://www.gencat.cat/dogc
DL B 38014-2007
2/39
Nm. 6919 - 23.7.2015

CVE-DOGC-A-15202111-2015
els mtodes i els instruments que afecten la vida quotidiana dels ciutadans.
Aix doncs, la vida de dones i homes sha danalitzar tenint-ne en compte el context, les realitats, les
necessitats i la posici social, poltica i econmica que ocupen, i shan dadoptar les mesures necessries per a
transformar oportunitats i institucions ms enll dun sistema androcntric. Com que es tracta dun paradigma
estructural que sexpressa transversalment en els sistemes poltics, jurdics, socials i econmics actuals, shan
destablir mesures de diversos tipus i naturalesa.
En efecte, per tal dassolir una igualtat efectiva de dones i homes, aquesta llei vol reforar les mesures i els
mecanismes concrets per a aconseguir que els poders pblics de Catalunya duguin a terme poltiques i
actuacions destinades a eradicar el fenomen de la desigualtat entre dones i homes, que colloca les dones en
una situaci de subordinaci i desavantatge social i econmic respecte dels homes i que impedeix que les
dones exerceixin plenament llurs drets com a ciutadanes. En definitiva, aquesta llei ha de comportar un
benefici per a tothom, dones i homes, ja que ha de permetre construir noves pautes de relaci entre homes i
dones, basades en el respecte i lequitat, i tamb contribuir a millorar la societat i fer-la ms democrtica,
justa i solidria.
En lelaboraci daquesta llei no es parteix de zero, ja que sinspira en les reivindicacions que el moviment
feminista, les associacions de dones i les associacions que lluiten pels drets de les dones han reclamat
histricament. La Generalitat de Catalunya ha assumit al llarg de la seva histria la responsabilitat de promoure
el paper de les dones. Des de lEstatut dautonomia del 1979 shan elaborat lleis especfiques en aquest mbit,
com ara la Llei 11/1989, del 10 de juliol, de creaci de lInstitut Catal de la Dona; la Llei 4/2001, del 9 dabril,
de modificaci de lapartat 2 de larticle 63 de la Llei 13/1989, del 14 de desembre, dorganitzaci, procediment
i rgim jurdic de lAdministraci de la Generalitat de Catalunya, per la qual sestableixen, amb carcter pioner
a nivell europeu i de lEstat espanyol, els informes dimpacte de gnere, que han dacompanyar tota la
normativa elaborada per lAdministraci de la Generalitat, i la Llei 5/2008, del 24 dabril, del dret de les dones
a eradicar la violncia masclista. Hi ha tamb actes del Govern que han dsser considerats no solament
antecedents, sin tamb continguts prenormatius, com ara els plans de poltiques de dones, que sn una eina
transversal per a laplicaci de les poltiques d'igualtat de gnere del Govern de la Generalitat.
Laprovaci de la Llei digualtat efectiva de dones i homes sinspira en els preceptes estatutaris i legals
esmentats en matria de gnere i drets de les dones amb lobjectiu de complir-los. Es tracta duna regulaci
prpia i singular, feta dacord amb les competncies de lautogovern de Catalunya, que completa la normativa
relativa a la paritat i semmarca dins la categoria de norma especfica complementria de la Llei orgnica
3/2007, del 22 de mar, per a la igualtat efectiva de dones i homes, que incorpora modificacions legislatives
substancials per avanar cap a aquesta igualtat efectiva, i estableix mesures transversals en tots els ordres de
la vida, amb la finalitat deradicar les discriminacions contra les dones, a ms dadequar-se al marc normatiu
comunitari i als objectius ms avanats en matria de transversalitat de gnere que formulen diferents
institucions de la Uni Europea.
Formalment, aquesta llei sestructura en 64 articles, que es disposen en cinc captols. La Llei conclou amb set
disposicions addicionals, dues disposicions transitries, una disposici derogatria i cinc disposicions finals.
El captol I, de disposicions generals, determina lobjecte, les finalitats generals i lmbit daplicaci de la Llei.
Aquest captol es completa amb la identificaci dels principis rectors que han de presidir lactuaci dels poders
pblics de Catalunya amb relaci a la igualtat efectiva de dones i homes. Estableix tamb els mecanismes per
a garantir la integraci de la perspectiva de gnere en les poltiques pbliques, lavaluaci dimpacte i el
reconeixement de les associacions.
El captol II determina les competncies de lAdministraci de la Generalitat i de lAdministraci local en
matria de poltiques digualtat. Tamb es defineix el marc organitzatiu per a impulsar, desenvolupar i avaluar
les accions i les poltiques pbliques per a promoure la igualtat de dones i homes a Catalunya, i introdueix els
mecanismes per a la transversalitat de gnere.
El captol III es refereix als mecanismes per a garantir el dret digualtat efectiva de dones i homes en
lAdministraci pblica per mitj de les poltiques de contractaci pblica, les subvencions, els ajuts, les beques
i llicncies administratives, el nomenament paritari en els rgans de presa de decisions i els plans digualtat per
al personal al servei de les administracions pbliques de Catalunya, les institucions de la Generalitat, els agents
socials i les entitats sense nim de lucre, i tamb limpacte de gnere en les lleis de pressupostos.
El captol IV estableix les poltiques pbliques per a promoure la igualtat efectiva en els diferents mbits
dactuaci: la secci primera es destina a la participaci poltica i social per a fer efectiu el dret a la participaci
social de les dones. La secci segona determina les garanties per a assegurar una formaci educativa basada
en la coeducaci, i estableix les obligacions amb relaci a les manifestacions culturals, els mitjans de
comunicaci i les tecnologies de la informaci i la comunicaci, en lmbit universitari i de la recerca, amb la
incorporaci transversal de la perspectiva de gnere a tots els estudis universitaris i en lmbit esportiu. La
ISSN 1988-298X
DL B 38014-2007
3/39
Nm. 6919 - 23.7.2015

CVE-DOGC-A-15202111-2015
secci tercera, sobre el dret al treball en igualtat doportunitats, estableix mesures per a garantir la igualtat de
dones i homes en laccs al treball, en la formaci i en la promoci professional i les condicions de treball.
Inclou tamb mesures en matria de seguretat i salut en el treball i accions de protecci davant lassetjament
sexual i lassetjament per ra de sexe. A ms del deure general de les empreses de respectar el principi
digualtat en lmbit laboral, estableix especficament el deure daprovar i aplicar plans digualtat a les
empreses de ms de dos-cents cinquanta treballadors. La secci quarta disposa les mesures per a la
necessria reorganitzaci dels usos dels temps, les poltiques socials, que tenen en compte les necessitats
especials de determinats collectius de dones, les poltiques de promoci i suport a les dones dels sectors
agrcola, ramader, forestal i pesquer, les poltiques dapoderament de les dones en matria de cooperaci al
desenvolupament i les poltiques de salut i serveis i de famlia. La secci cinquena recull les mesures
especfiques en matria de medi ambient, urbanisme i habitatge; la secci sisena socupa de les poltiques de
justcia i seguretat, i la secci setena regula l'adequaci d'estadstiques i estudis a la perspectiva de gnere.
El captol V estableix mesures per a garantir laplicaci de la Llei i cont tres seccions: la primera, relativa al
Sndic de Greuges; la segona, a lObservatori de la Igualtat de Gnere, i la tercera, al rgim sancionador.
Captol I. Disposicions generals
Article 1. Objecte i finalitats

1. Lobjecte daquesta llei s establir i regular els mecanismes i els recursos per a fer efectiu el dret a la
igualtat i a la no-discriminaci per ra de sexe en tots els mbits, etapes i circumstncies de la vida.
2. Les finalitats daquesta llei sn:
a) Eliminar les discriminacions, les desigualtats i la invisibilitat, generades pel carcter patriarcal de la societat,
que han patit histricament les dones.
b) Reconixer i tenir en compte el paper social i econmic dels treballs familiar, domstic i de cura de
persones, que tradicionalment han exercit les dones.
c) Afavorir una distribuci coresponsable entre dones i homes del treball de mercat i del treball domstic i de
cura de persones, en el marc dun model de societat sostenible.
d) Propiciar un marc favorable perqu el paper de les dones aporti tot el seu potencial al progrs i a la
transformaci social i econmica.
e) Garantir que les poltiques pbliques:
1r. Remoguin els obstacles imposats per ra de sexe, que dificulten el ple exercici dels drets de les persones.
2n. Contribueixin a eradicar els estereotips culturals que perpetuen les diferncies de gnere.
3r. Assegurin el lliure desenvolupament de lautonomia i les capacitats de les persones, i lexercici efectiu de la
plena ciutadania des del respecte a la diversitat i la diferncia.
4t. Permetin que dones i homes, des de la diversitat, participin en condicions digualtat efectiva en la vida
familiar, poltica, social, comunitria, econmica i cultural.
5. Afirmin i garanteixin lautonomia i la llibertat de les dones perqu puguin desenvolupar llurs capacitats i
interessos i dirigir la prpia vida.
6. Estableixin les condicions per a eliminar qualsevol tipus de discriminaci de les dones i per a promouren
lapoderament.
7. Integrin la perspectiva de gnere en tots els mbits.
f) Abordar, prevenir i eradicar, dacord amb el que disposa la normativa vigent en la matria, tot tipus de
violncia masclista contra dones i infants.
g) Reconixer el dret de les dones al propi cos, el dret al lliure desenvolupament de la identitat i l'orientaci
sexuals, i els drets sexuals i reproductius, i garantir la lliure decisi de les persones a l'hora d'exercir-los.
h) Impulsar poltiques pbliques destinades a reparar el dficit histric que pateixen les dones en la
redistribuci de la riquesa, i prioritzar ladopci de mesures per a combatre la feminitzaci de la pobresa, amb
una especial atenci a les situacions de major vulnerabilitat.
ISSN 1988-298X
DL B 38014-2007
4/39
Nm. 6919 - 23.7.2015

CVE-DOGC-A-15202111-2015
i) Potenciar un model de relacions entre persones igualitari i que eradiqui les relacions de domini i explotaci
de gnere imposades pel sistema patriarcal.
j) Donar suport a les famlies, en la mesura que sn un instrument efica per a corregir desigualtats.
k) Regular un sistema de permisos parentals que asseguri una distribuci equitativa entre homes i dones de les
responsabilitats amb relaci als fills.
Article 2. Definicions
Als efectes del que estableix aquesta llei, s'entn per:
a) Poders pblics: les institucions, els rgans estatutaris, les administracions pbliques de Catalunya i els
organismes i les entitats que en depenen, i qualsevol organisme o entitat considerat sector pblic o poder
adjudicatari d'acord amb l'mbit subjectiu establert per l'article 3 del text refs de la Llei de contractes del
sector pblic, aprovat pel Reial decret legislatiu 3/2011, del 14 de novembre.
b) Treball de mercat: el conjunt dactivitats remunerades que produeixen bns i serveis en el mercat laboral.
c) Treball domstic i de cura de persones: el conjunt dactivitats no remunerades relacionades amb el treball
domstic i amb latenci i la cura dels membres de la famlia, que s a la base del treball de mercat pel fet de
fer possible que les persones es mantinguin en les millors condicions de salut i formaci per a poder sser
productives en el mercat de treball o per a poder-ho sser en el futur. El treball domstic i de cura de
persones, que tradicionalment s'ha assignat a les dones, comprn, entre altres, les tasques d'higiene i
manteniment de la llar; l'economia domstica; la cura, entre altres, dels fills i de les persones dependents; la
gesti dels afers mdics i escolars o formatius, i, en general, totes les accions que persegueixen el benestar del
nucli familiar.
d) Coeducaci: lacci educadora que potencia la igualtat real doportunitats i valora indistintament
lexperincia, les aptituds i laportaci social i cultural de dones i homes, en igualtat de drets, sense estereotips
sexistes, homofbics, bifbics, transfbics o androcntrics ni actituds discriminatries per ra de sexe,
orientaci sexual, identitat de gnere o expressi de gnere.
e) Perspectiva de gnere: la presa en consideraci de les diferncies entre dones i homes en un mbit o una
activitat per a lanlisi, la planificaci, el disseny i lexecuci de poltiques, tenint en compte la manera en qu
les diverses actuacions, situacions i necessitats afecten les dones. La perspectiva de gnere permet de
visualitzar dones i homes en llur dimensi biolgica, psicolgica, histrica, social i cultural, i tamb permet de
trobar lnies de reflexi i d'actuaci per eradicar les desigualtats.
f) Equitat de gnere: la distribuci justa dels drets, els beneficis, les obligacions, les oportunitats i els recursos
sobre la base del reconeixement i el respecte de la diferncia entre dones i homes en la societat.
g) Igualtat de gnere: la condici d'sser iguals homes i dones en les possibilitats de desenvolupament
personal i de presa de decisions, sense les limitacions imposades pels rols de gnere tradicionals, per la qual
cosa els diferents comportaments, aspiracions i necessitats de dones i dhomes sn igualment considerats,
valorats i afavorits.
h) Representaci equilibrada: la situaci que garanteix la presncia de les dones en una proporci adequada en
cada circumstncia.
i) Representaci paritria: la situaci que garanteix una presncia de dones i homes segons la qual cap sexe no
supera el 60% del conjunt de persones a qu es refereix ni s inferior al 40%, i que ha de tendir a assolir el
50% de persones de cada sexe.
j) Estereotips de gnere: les imatges simplificades que atribueixen uns rols fixats sobre els comportaments
pretesament correctes o normals de les persones en un context determinat en funci del sexe al qual
pertanyen. Els estereotips de gnere sn a la base de la discriminaci entre homes i dones i contribueixen a
justificar-los i a perpetuar-los.
k) Discriminaci directa: la situaci en qu es troba una persona que s, ha estat o pot sser tractada, per ra
de sexe o de circumstncies directament relacionades amb la seva condici biolgica, duna manera menys
favorable que una altra en una situaci anloga. No sn mesures discriminatries per ra de sexe les que,
encara que plantegin un tractament diferent per a homes i dones, tenen una justificaci objectiva i raonable,
com ara les que es fonamenten en lacci positiva per a les dones, en la necessitat duna protecci especial per
motius biolgics o en la promoci de la coresponsabilitat de dones i homes en el treball domstic o en el de
cura de persones.
ISSN 1988-298X
DL B 38014-2007
5/39
Nm. 6919 - 23.7.2015

CVE-DOGC-A-15202111-2015
l) Discriminaci indirecta: la situaci discriminatria creada per una disposici, un criteri, una interpretaci o
una prctica pretesament neutres que poden causar un perjudici ms gran a les persones dun dels sexes,
excepte si resulten adequats i necessaris i es poden justificar amb criteris objectius que no tinguin cap relaci
amb qestions de gnere.
m) Discriminaci mltiple: la situaci en qu una dona, pel fet de pertnyer a altres grups que tamb solen
sser discriminats, pateix formes agreujades i especfiques de discriminaci.
n) Ordre de discriminar: qualsevol instrucci que impliqui la discriminaci, directa o indirecta, per ra de sexe.
o) Assetjament per ra de sexe: qualsevol comportament que, per motiu del sexe duna persona, sexerceix
amb la finalitat datemptar contra la seva dignitat o la seva integritat fsica o psquica o de crear-li un entorn
intimidador, hostil, degradant, humiliant, ofensiu o molest, o que provoca aquests mateixos efectes, segons el
que disposa l'article 5 de la Llei 5/2008, del 24 d'abril, del dret de les dones a eradicar la violncia masclista.
p) Assetjament sexual: qualsevol comportament verbal, no verbal o fsic, de naturalesa sexual, que sexerceix
amb el propsit o lefecte datemptar contra la dignitat duna persona, especialment si li crea un entorn
intimidador, hostil, degradant, humiliant o ofensiu, sens perjudici del que estableix el Codi penal i segons el
que disposa l'article 5 de la Llei 5/2008.
Article 3. Principis d'actuaci dels poders pblics

En compliment del principi de perspectiva de gnere a qu fa referncia l'article 41 de l'Estatut d'autonomia i
per a assolir la igualtat efectiva entre dones i homes, sense cap tipus de discriminaci per ra de sexe o de
gnere, la interpretaci de les disposicions d'aquesta llei i totes les poltiques i actuacions dels poders pblics
s'han de regir pels principis segents:
Primer. Transversalitat de la perspectiva de gnere i de les poltiques d'igualtat de gnere: els poders pblics
han d'aplicar la perspectiva de gnere i la perspectiva de les dones en les actuacions, a tots els nivells i a totes
les etapes, reconeixent el valor que aporten dones i homes i aplicant de manera positiva els canvis necessaris
per a millorar la societat i respondre a les realitats, les oportunitats, les necessitats i les expectatives dels dos
sexes.
Segon. Equilibri entre el treball de mercat i el treball domstic i de cura de persones i coresponsabilitat en el
treball: els poders pblics han de garantir el compliment dels principis digualtat doportunitats entre dones i
homes en el treball i de no-discriminaci a causa d'embars o de maternitat, i han de reconixer la vlua del
treball domstic i de cura de persones amb l'objectiu d'assolir un nou equilibri en la distribuci del temps de
treball i un repartiment equitatiu i coresponsable entre dones i homes dels treballs de mercat i domstic i de
cura de persones.
Tercer. Eradicaci de la violncia masclista: els poders pblics han de garantir que safrontin de manera integral
totes les formes de violncia masclista, especialment la violncia contra les dones i els actes sexistes, misgins
i discriminatoris.
Quart. Apoderament de les dones: els poders pblics han de donar suport a les dones en el procs pel qual
enforteixen llur potencial i autonomia, coneixen millor llurs capacitats i participen activament en la superaci
dels obstacles que sn a la base de la infravaloraci que han patit histricament.
Cinqu. Democrcia paritria i participaci paritria de dones i homes en els afers pblics: els poders pblics
han de promoure la participaci dels grups i les associacions que defensen els drets de les dones en lelaboraci
i lavaluaci de les poltiques pbliques, i tamb la representaci paritria en la composici dels rgans
collegiats, de direcci, de participaci, de representaci, consultius, tcnics i cientfics, en els tribunals i en els
espais de presa de decisions.
Sis. Perspectiva de les dones: els poders pblics han de fer valer les aportacions de les dones en la
construcci, el manteniment i la transformaci de la societat; fer visibles i reconixer les diferncies, les
singularitats i les particularitats territorials, culturals, tniques, religioses, personals, d'edat, estat de salut,
socioeconmiques i d'orientaci i identitat sexuals de dones i homes sense exclusions; reconixer les dones
com a subjectes socials, econmics i poltics, i destacar les experincies vitals tant de dones com d'homes.
Set. Justcia social i redistribuci de la riquesa: els poders pblics han de garantir la distribuci equitativa dels
recursos i l'exercici correcte de drets i deures, amb poltiques correctores i distributives que fomentin la
prevenci i actun contra l'explotaci i l'exclusi social de les dones. Les poltiques pbliques han de protegir
principalment les dones amb fills a crrec i prioritzar en la distribuci de la riquesa la lluita contra la
feminitzaci de la pobresa.
ISSN 1988-298X
DL B 38014-2007
6/39
Nm. 6919 - 23.7.2015

CVE-DOGC-A-15202111-2015
Vuit. s no sexista ni estereotipat del llenguatge: els poders pblics definits en l'article 2.a han de fer un s
no sexista del llenguatge, que eviti l'expressi de concepcions sexistes de la realitat i els usos androcntrics i
amb estereotips de gnere, i han de promoure un llenguatge respectus amb les dones, amb les minories i
amb totes les persones en general en l'atenci personal i en tota la documentaci escrita, grfica i audiovisual.
Els poders pblics han de formar el personal en l's respectus i inclusiu de la llengua.
Article 4. Reconeixement de les associacions de defensa dels drets de les dones

1. Per a la defensa del dret a la igualtat efectiva de dones i homes a qu fa referncia aquesta llei i dels drets
que s'hi reconeixen, les associacions que tenen com a finalitat la defensa dels drets de les dones sn
considerades persones interessades com a titulars d'interessos legtims collectius als efectes del que estableix
l'article 31.1.c i 2 de la Llei de l'Estat 30/1992, del 26 de novembre, de rgim jurdic de les administracions
pbliques i del procediment administratiu com, en l'mbit de les administracions pbliques catalanes.
2. El reconeixement de les associacions de defensa dels drets de les dones com a part interessada resta
subjecte al consentiment de la persona interessada, sens perjudici del que estableix l'article 12.3 de la Llei
orgnica 3/2007, del 22 de mar, per a la igualtat efectiva de dones i homes, o de la norma que la substitueixi,
amb relaci als litigis sobre assetjament sexual i assetjament per ra de sexe que es puguin produir.
3. Les associacions de defensa dels drets de les dones tenen la capacitat i la legitimaci per a intervenir en els
processos civils, socials i contenciosos administratius que afectin el dret digualtat efectiva de les dones, de
conformitat amb les lleis reguladores daquests processos.
Captol II. Competncies i organitzaci administrativa
Article 5. Competncies de l'Administraci de la Generalitat

Dins de lmbit territorial respectiu, i en l'exercici de les competncies que li atribueix lordenament jurdic,
corresponen a lAdministraci de la Generalitat, en matria de poltiques digualtat de gnere, les funcions
segents:
a) Estudiar i detectar les mancances i les necessitats de cara a complir les finalitats daquesta llei, comptant
amb la collaboraci de les associacions de dones.
b) Fer la planificaci estratgica general i elaborar normes en aquesta matria.
c) Crear i adequar programes per a integrar la transversalitat de la perspectiva de gnere en totes les
poltiques i actuacions pbliques i en lelaboraci dels pressupostos, i tamb en la diagnosi, el disseny i
lexecuci daccions positives que shagin daplicar amb carcter general a tot el territori.
d) Fer lavaluaci continuada de les poltiques digualtat de gnere i de la incorporaci de la perspectiva de
gnere en el conjunt de les actuacions de la Generalitat, i tamb del compliment daquesta llei.
e) Impulsar la collaboraci entre les diferents administracions pbliques de Catalunya.
f) Establir les condicions de formaci i capacitaci del personal al seu servei.
g) Dissenyar i aplicar un sistema destadstiques i dindicadors quantitatius i qualitatius, vinculats a l'Institut
d'Estadstica de Catalunya, en la planificaci, lexecuci i lavaluaci dels plans de poltiques digualtat de
gnere, i incorporar sistemticament la variable relativa al sexe en estudis, enquestes, registres i estadstiques
destinats a la poblaci, i tamb promoure lelaboraci destadstiques i indicadors que permetin:
1r. Fer visible lexperincia femenina i conixer millor les diferncies, els rols, les situacions, les condicions, les
aspiracions i les necessitats de dones i homes.
2n. Recollir les situacions i les necessitats de les dones del medi rural i dels collectius de dones en qu
incideixen factors de discriminaci o major vulnerabilitat.
3r. Les situacions i les necessitats dels collectius de dones en qu incideixen altres factors de discriminaci.
h) Elaborar estudis i informes sobre la situaci de les dones, fer anlisis i investigacions sobre la situaci de
desigualtat per ra de sexe i difondren els resultats.
i) Impulsar i desenvolupar campanyes i actuacions de sensibilitzaci per a fer efectiu el principi digualtat de
ISSN 1988-298X
DL B 38014-2007
7/39
Nm. 6919 - 23.7.2015

CVE-DOGC-A-15202111-2015
dones i homes.
j) Fomentar lautonomia personal i econmica de les dones i impulsar locupaci femenina.
k) Dur a terme lassistncia tcnica especialitzada als ens locals i a la resta de poders pblics.
l) Fomentar la presncia de dones en els rgans de participaci i en els espais de presa de decisions.
m) Donar suport als grups i entitats que treballen pel foment de la igualtat de dones i homes, i garantir-ne la
participaci en el disseny, lelaboraci, el desenvolupament i lavaluaci de les poltiques digualtat de gnere.
n) Coordinar lelaboraci dinformes dimpacte de gnere que incloguin la diversitat de les dones i emprendre
les mesures correctores adequades perqu siguin presents en les normes, les disposicions i les poltiques que
aprovi i executi el Govern, especialment si daquests informes es deriven mesures prescriptives de correcci de
les desigualtats.
o) Elaborar les disposicions necessries per a adjudicar laplicaci de la transversalitat de la perspectiva de
gnere als rgans dels departaments de lAdministraci de la Generalitat, als organismes autnoms i als
organismes pblics vinculats o que en depenen.
p) Elaborar, aprovar, executar i avaluar els plans digualtat de dones i homes destinats al personal al seu servei
a qu fa referncia larticle 15.
q) Dur a terme la revisi i el seguiment dels plans digualtat del teixit empresarial catal, i tamb del
compliment de lobligaci delaborar i aplicar plans digualtat en el cas de les empreses a qu es refereix
larticle 36.1.
r) Aprovar els plans estratgics en matria de poltiques digualtat de gnere a qu fa referncia larticle 14.
s) Prevenir i atendre les situacions de violncia masclista, dassetjament sexual i d'assetjament per ra de sexe
mitjanant lelaboraci de protocols dactuaci i l'aplicaci de les mesures adequades per a afrontar aquesta
problemtica, dacord amb el que estableix la Llei 5/2008.
t) Elaborar i aprovar linforme anual dexecuci de la transversalitat de la perspectiva de gnere a
lAdministraci de la Generalitat.
u) Facilitar programes de capacitaci i formaci especfica al personal tcnic i als membres electes dels ens
locals per a garantir que compleixen llurs funcions amb relaci al que estableix aquesta llei.
v) Complir-ne qualsevol altra que li atribueixi la legislaci vigent.
Article 6. Funcions dels ens locals de Catalunya

1. Dins de lmbit territorial respectiu, i en l'exercici de les competncies que els atribueix lordenament jurdic,
corresponen als municipis i a les altres entitats locals, en matria de poltiques digualtat de gnere, les
funcions segents:
a) Estudiar i detectar les mancances i les necessitats de les dones, per a complir les finalitats daquesta llei
dins de llur mbit territorial, comptant amb la collaboraci de les associacions de dones.
b) Sensibilitzar la poblaci sobre les causes de la violncia masclista i, en el marc de la normativa vigent,
impulsar actuacions i campanyes de prevenci i posar a disposici de la poblaci els serveis datenci
necessaris per a les persones que pateixen les diverses manifestacions de la violncia masclista.
c) Atendre, informar i orientar les dones sobre programes i recursos per a facilitar lexercici efectiu de llurs
drets, i sensibilitzar homes i dones en termes digualtat de drets i deures.
d) Crear i adequar els mecanismes necessaris per a integrar la transversalitat de la perspectiva de gnere en
llurs actuacions poltiques.
e) Establir les condicions de formaci i capacitaci del personal a llur servei.
f) Elaborar, aprovar, executar i avaluar els plans digualtat de dones i homes destinats al personal a llur servei
a qu fa referncia larticle 15.
g) Dissenyar, aprovar, executar i avaluar els plans digualtat a qu fa referncia aquesta llei que afecten els
ens locals.
h) Fomentar lautonomia personal i econmica de les dones i impulsar locupaci femenina.
ISSN 1988-298X
DL B 38014-2007
8/39
Nm. 6919 - 23.7.2015

CVE-DOGC-A-15202111-2015
i) Fomentar la presncia de dones en els rgans de participaci i en els espais de presa de decisions.
j) Donar suport als grups feministes i a les entitats de defensa dels drets de les dones, i impulsar-ne la
participaci en el disseny, l'elaboraci, el desenvolupament i l'avaluaci de les poltiques digualtat i de
transversalitzaci de gnere.
k) Adequar i mantenir estadstiques actualitzades que permetin un coneixement de la situaci diferencial de
dones i homes en els diferents mbits dintervenci local.
l) Dissenyar i aplicar poltiques destinades a eradicar les desigualtats i les explotacions de les dones en tots els
mbits locals dintervenci.
m) Complir-ne qualsevol altra que li atribueixi la legislaci vigent.
2. La Generalitat ha de complementar la suficincia financera dels municipis amb relaci a les funcions que
aquesta llei els atribueix, sia amb la transferncia de fons daltres administracions sia amb recursos propis,
sens perjudici que els municipis i les altres entitats locals consignin en llurs pressupostos les dotacions
necessries per al finanament daquestes funcions, mitjanant contractes programa a aquest efecte.
3. LAdministraci de la Generalitat ha de facilitar programes de capacitaci i formaci especfica al personal
tcnic i als membres electes dels ens locals per a garantir que compleixen llurs funcions amb relaci al que
estableix aquesta llei.
Article 7. Organitzaci administrativa

1. L'Administraci de la Generalitat exerceix les competncies objecte d'aquesta llei per mitj de:
a) L'Institut Catal de les Dones, que resta adscrit al Departament de la Presidncia.
b) Els rgans i els equips que cada departament assigni com a responsables de les poltiques d'igualtat efectiva
de dones i homes i de l'aplicaci de la transversalitat de la perspectiva de gnere, d'acord amb el que estableix
l'article 8.
2. Sn rgans consultius de l'Administraci de la Generalitat en matria de poltiques digualtat de gnere:
a) El Consell Nacional de les Dones de Catalunya, creat per l'article 6 de la Llei 11/1989, del 10 de juliol, de
creaci de l'Institut Catal de la Dona.
b) La Comissi Nacional per a una Intervenci Coordinada contra la Violncia Masclista, creada per l'article 82
de la Llei 5/2008.
3. Per a dur a terme les funcions en matria de poltiques digualtat de gnere, l'Administraci de la Generalitat
s'ha de dotar de:
a) Mecanismes interns de collaboraci i coordinaci interdepartamental per a impulsar la transversalitat de
gnere en l'mbit de les matries de la seva competncia.
b) Mecanismes de cooperaci interinstitucional per a traslladar l'impuls de la transversalitat de la perspectiva
de gnere a la resta d'administracions, agents socials i universitats.
c) Mecanismes de control i sanci per a garantir el compliment de la Llei.
4. Els rgans competents per a liderar i implementar les poltiques de gnere, amb l'objectiu d'assegurar-ne la
transversalitat i garantir el lideratge que necessiten, resten adscrits al Departament de la Presidncia.
Article 8. rgans responsables de l'aplicaci de la transversalitat de la perspectiva de gnere

1. Els departaments de la Generalitat, els organismes autnoms, les societats i els organismes pblics vinculats
o que en depenen han destablir en llurs decrets organitzatius lrgan responsable de laplicaci de la
transversalitat de la perspectiva de gnere en la planificaci, la gesti i lavaluaci de llurs poltiques
respectives.
2. Els rgans responsables de la implementaci de la transversalitat de la perspectiva de gnere han de
complir, en coordinaci amb l'Institut Catal de les Dones, les funcions segents:
a) Executar els plans i programes transversals de poltiques digualtat de gnere en l'mbit funcional del
ISSN 1988-298X
DL B 38014-2007
9/39
Nm. 6919 - 23.7.2015

CVE-DOGC-A-15202111-2015
departament o de l'organisme d'acord amb les directrius i les mesures establertes en els plans de poltiques
digualtat de gnere aprovats pel Govern.
b) Collaborar en l'elaboraci, l'execuci, el seguiment i l'avaluaci dels plans departamentals d'igualtat
destinats al personal de l'Administraci de la Generalitat.
c) Impulsar estudis i estadstiques, en coordinaci amb els rgans estadstics dels departaments de la
Generalitat, organismes autnoms i organismes pblics vinculats o dependents de l'Administraci de la
Generalitat, i emetre informes sobre la igualtat de dones i homes en llur mbit funcional.
d) Integrar sistemticament la perspectiva de gnere en totes les fases, rees i nivells d'intervenci de llur
mbit funcional, en collaboraci i coordinaci amb l'Institut Catal de les Dones.
e) Garantir la formaci del personal dels departaments en matria d'igualtat efectiva de dones i homes.
f) Assegurar el compliment efectiu daquesta llei en lmbit funcional corresponent, que han de dur a terme
professionals amb formaci especfica sobre igualtat i gnere.
g) Exercir qualsevol altra funci necessria per a implantar la perspectiva de gnere.
Article 9. Professionals d'igualtat de gnere

1. L'Administraci de la Generalitat ha d'impulsar la regulaci i el sistema de capacitaci i formaci dels
professionals d'igualtat de gnere i garantir-ne la presncia en els termes que estableix aquesta llei.
2. Les administracions pbliques han dincorporar progressivament professionals digualtat de gnere amb la
qualificaci exigida dacord amb la regulaci a qu fa referncia lapartat 1, per a implantar les mesures
d'igualtat en les tasques de lAdministraci, i han de participar especialment en la diagnosi, laplicaci,
lavaluaci i el seguiment de totes les poltiques pbliques i, de manera rellevant, en les poltiques i els
projectes especfics que sorientin a lassoliment de la igualtat.
3. LAdministraci de la Generalitat ha de reconixer la figura del professional digualtat de gnere en la relaci
de llocs de treball, particularment en els rgans destinats a vetllar pel compliment d'aquesta llei.
Captol III. Mecanismes per a garantir el dret a la igualtat efectiva de dones i homes en el sector pblic
Article 10. Contractaci del sector pblic

1. Els poders adjudicadors de Catalunya que als efectes de la legislaci de contractes del sector pblic tenen la
consideraci dAdministraci pblica, per mitj de llurs rgans de contractaci, han de procurar d'incloure
clusules socials en les bases de la contractaci amb la finalitat de promoure la igualtat de tracte i
d'oportunitats de dones i homes en el mercat laboral. Amb aquesta finalitat, d'acord amb la normativa vigent
en matria de contractaci pblica, han de:
a) Incorporar la perspectiva de gnere en les ofertes de contractaci pblica.
b) Incloure condicions d'execuci dels treballs objecte del contracte, per ra de les quals l'adjudicatari adopti
mesures tendents a promoure la igualtat de dones i homes.
c) Indicar en els plecs de clusules administratives particulars els barems de puntuaci addicional per a les
empreses que disposin de plans digualtat, en el cas que no hi estiguin obligades per llei, i les que disposin del
distintiu catal dexcellncia empresarial en matria digualtat a qu fa referncia larticle 35 o adoptin
mesures destinades a assolir la igualtat doportunitats que perdurin en el temps i mantinguin lefectivitat,
segons el que s'estableixi per reglament.
2. Els poders adjudicadors a qu fa referncia l'apartat 1 han de consultar la informaci de les empreses
inscrites en el Registre Pblic de Plans d'Igualtat, a qu fa referncia l'article 36.5, a l'efecte de facilitar les
actuacions que estableix el present article.
3. Els poders adjudicadors han destablir mecanismes davaluaci i seguiment que assegurin el compliment
efectiu de les mesures valorades en l'oferta de contractaci.
ISSN 1988-298X
DL B 38014-2007
10/39
Nm. 6919 - 23.7.2015

CVE-DOGC-A-15202111-2015
Article 11. Ajuts pblics

1. Les administracions pbliques de Catalunya i els organismes i les entitats que en depenen han de denegar
l'atorgament de subvencions, beques o qualsevol altre tipus d'ajut pblic a les empreses i entitats sollicitants
sancionades o condemnades perqu han exercit o tolerat prctiques laborals considerades discriminatries per
ra de sexe o de gnere, sancionades per resoluci administrativa ferma o condemnades per sentncia judicial
ferma. A aquest efecte, les empreses i entitats sollicitants han de presentar, juntament amb la sollicitud de
l'ajut, una declaraci responsable del fet de no haver estat mai objecte de sancions administratives fermes ni
de sentncies fermes condemnatries.
2. Les bases reguladores de subvencions, beques i qualsevol altre tipus dajut pblic que convoquin les
administracions pbliques de Catalunya han de tendir a incloure la valoraci del millor mitj per a aconseguir la
incorporaci de la perspectiva de gnere.
3. En matria de beques, les bases reguladores han dincloure la indicaci especfica del dret dels beneficiaris a
absentar-se per motius de maternitat o de paternitat, durant tot el temps que duri el perms dacord amb la
legislaci aplicable en aquesta matria, i sense que aix impliqui la prdua de la condici de persona
beneficiria. Els requisits per a fer efectiu aquest dret shan de determinar en les convocatries corresponents.
Article 12. Representaci paritria als rgans collegiats de les administracions pbliques
1. Les administracions pbliques s'han d'atenir al principi de representaci paritria de dones i homes en els
nomenaments i les designacions per a la composici de tot tipus d'rgans collegiats, tenint en compte el que
regula la disposici transitria primera i sens perjudici del que estableix l'apartat 2.
2. Les mesures de representaci paritria no tenen efecte per als rgans constituts per a la promoci dels
drets i interessos d'un dels dos sexes.
Article 13. Plans d'igualtat i actuaci transversal

Les poltiques pbliques en matria d'igualtat de dones i homes s'articulen per mitj de lactuaci transversal
de la perspectiva de gnere en les competncies que la Generalitat t assumides, i tamb per mitj dels plans
d'igualtat segents:
a) Pla estratgic de poltiques digualtat de gnere del Govern de la Generalitat, d'acord amb el que estableix
l'article 14.
b) Plans operatius o programes dactuaci departamentals que desenvolupen i executen el Pla estratgic de
poltiques digualtat de gnere del Govern de la Generalitat.
c) Plans de poltiques digualtat de gnere de les administracions locals de Catalunya, d'acord amb el que
estableix l'article 14.4.
d) Plans d'igualtat de dones i homes destinats al personal que presta serveis en el sector pblic de Catalunya,
d'acord amb el que estableix l'article 15.
e) Pla per a la igualtat de gnere en el sistema educatiu, d'acord amb la Llei 12/2009, del 10 de juliol,
d'educaci, i l'article 21.3 de la present llei.
f) Pla d'acci de suport a les empreses destinat al foment de la igualtat de tracte i d'oportunitats de dones i
homes en el treball, d'acord amb el que estableix l'article 34.
g) La resta de plans i programes en matria d'igualtat que estableix la normativa.
Article 14. Pla estratgic de poltiques d'igualtat de gnere del Govern de la Generalitat
1. El Pla estratgic de poltiques d'igualtat de gnere del Govern de la Generalitat a qu fa referncia larticle
3.d de la Llei 11/1989, del 10 de juliol, de creaci de lInstitut Catal de la Dona, estableix els objectius i les
mesures de carcter transversal que shan daplicar per a garantir la igualtat efectiva entre dones i homes en
lmbit de lAdministraci de la Generalitat.
2. LInstitut Catal de les Dones, amb la collaboraci dels departaments corresponents i amb la participaci
dels agents socials i econmics implicats i de les entitats, associacions i collectius de defensa dels drets de les
dones darreu de Catalunya, s lrgan encarregat de dissenyar, coordinar i impulsar lelaboraci dels plans
ISSN 1988-298X
DL B 38014-2007
11/39
Nm. 6919 - 23.7.2015

CVE-DOGC-A-15202111-2015
estratgics de poltiques d'igualtat de gnere de lAdministraci de la Generalitat, i tamb de fer-ne el

seguiment i lavaluaci.
3. El Govern ha daprovar el Pla estratgic de poltiques d'igualtat de gnere de lAdministraci de la
Generalitat.
4. El Govern ha dincentivar l'Administraci local i donar-li el suport necessari perqu pugui elaborar i aprovar
els plans en matria de poltiques d'igualtat de gnere que corresponguin. Lelaboraci daquests plans ha de
comptar amb la participaci dels agents socials i econmics implicats i de les entitats, associacions i collectius
de defensa dels drets de les dones de l'mbit territorial corresponent.
Article 15. Plans d'igualtat de dones i homes del sector pblic

1. Les institucions de la Generalitat, lAdministraci de la Generalitat i els organismes pblics vinculats o que
en depenen, i tamb les entitats, pbliques i privades, que gestionen serveis pblics, han daprovar, en el
termini de dos anys a partir de lentrada en vigor daquesta llei, un pla digualtat de dones i homes destinat al
personal que hi presta serveis, que sha de definir en el conveni collectiu o en lacord de condicions de treball,
amb lobjectiu de garantir laplicaci efectiva del principi digualtat de tracte i doportunitats de dones i homes i
eliminar la discriminaci per ra de sexe amb relaci a laccs al treball remunerat, al salari, a la formaci, a la
promoci professional i a la resta de les condicions de treball.
2. Els ens locals que tenen rgans especfics de representaci del personal a llur servei han daprovar un pla
digualtat de dones i homes, que sha de definir en el conveni collectiu o en el pacte o acord de condicions de
treball.
3. La Generalitat ha de vetllar perqu les administracions corporatives, les organitzacions empresarials i
sindicals, les entitats sense nim de lucre, els consorcis i tota mena dentitats que gestionin serveis pblics
disposin de plans digualtat.
4. Els plans digualtat de dones i homes del sector pblic han de complir els requisits segents:
a) Fixar, amb lelaboraci prvia duna diagnosi de la situaci, els objectius concrets digualtat efectiva a
assolir, les estratgies i les prctiques a adoptar per a aconseguir-los, i tamb lestabliment de sistemes
eficaos de seguiment i avaluaci dels objectius fixats.
b) Tenir en compte, entre altres, els mbits dactuaci relatius a la representativitat de les dones, laccs, la
selecci, la promoci i el desenvolupament professionals, les condicions laborals, la conciliaci de la vida
personal, laboral i familiar, la violncia masclista, la prevenci de riscos laborals amb perspectiva de gnere, la
comunicaci inclusiva i ls d'un llenguatge no sexista ni androcntric, i tamb lestratgia i lorganitzaci
interna de lorganisme.
c) Incloure mesures especfiques per a adequar-los, en cada cas, a les peculiaritats del personal docent,
sanitari, investigador i penitenciari, i tamb dels bombers, agents rurals i cossos i forces de seguretat.
d) Tenir en compte els representants del treballadors a l'hora d'elaborar-los i aprovar-los.
e) Regular en l'articulat l'avaluaci prpia, que ha d'sser quadriennal.
f) Formar part com a annex del conveni collectiu o pacte de condicions de l'Administraci pblica corresponent
o dels organismes autnoms, empreses pbliques, consorcis, fundacions i altres entitats amb personalitat
jurdica prpia en qu sigui majoritria la representaci directa de la Generalitat o de les administracions locals.
Article 16. Poltiques d'igualtat efectiva de dones i homes en la funci pblica

1. El departament competent en matria de funci pblica, en collaboraci amb lInstitut Catal de les Dones,
ha de fixar els criteris generals sobre igualtat efectiva de dones i homes que els departaments, organismes
autnoms i entitats pbliques han dobservar per a lelaboraci de les bases de les convocatries daccs a
locupaci pblica.
2. Les administracions pbliques de Catalunya han dimpulsar la representaci paritria de dones i homes en la
composici dels tribunals o rgans tcnics de selecci.
3. Els temaris per a laccs a locupaci pblica han dincloure els continguts relatius a la normativa sobre
igualtat efectiva de dones i homes i sobre violncia masclista que s'han d'aplicar en lactivitat administrativa i
en el desenvolupament de les poltiques digualtat efectiva.
ISSN 1988-298X
DL B 38014-2007
12/39
Nm. 6919 - 23.7.2015

CVE-DOGC-A-15202111-2015
4. Els poders pblics han dadoptar mesures per a una formaci bsica, progressiva i permanent en matria
digualtat de dones i homes, dirigida a tot el personal i impartida per personal expert, amb la finalitat de fer
efectives les disposicions daquesta llei i de garantir el coneixement prctic suficient que permeti la integraci
efectiva de la perspectiva de gnere en les actuacions pbliques.
5. Els poders pblics han de fer peridicament una anlisi de llocs de treball per a valorar el grau de
compliment del principi digualtat de retribuci de dones i homes, i prendre les mesures correctores per a
eradicar les diferncies salarials.
Article 17. Lleis de pressupostos

1. Els departaments de la Generalitat, els organismes autnoms, les societats i els organismes pblics vinculats
o que en depenen han d'incorporar en les memries dels programes pressupostaris que sintegren en els
pressupostos de la Generalitat les actuacions i els indicadors associats per a adequar la despesa a les
necessitats especfiques de dones i homes amb la finalitat davanar en leradicaci de les desigualtats. En
aquest sentit, han de fer visible limpacte diferenciat dels pressupostos sobre els homes i les dones, i integrar
els objectius propis de la perspectiva de gnere en els objectius dels pressupostos orientats a resultats.
2. L'Administraci de la Generalitat, per a vetllar per la incorporaci de limpacte de gnere en les memries
dels programes pressupostaris que sintegren en els pressupostos de la Generalitat, ha d'impulsar la realitzaci
dauditories de gnere sobre el compliment dels objectius incorporats en les memries en els departaments, els
organismes i les entitats del sector pblic que en depenen a la fi de cada exercici pressupostari.
Captol IV. Poltiques pbliques per a promoure la igualtat efectiva de dones i homes
Secci primera. Participaci poltica i social de les dones
Article 18. Poltiques i actuacions dels poders pblics

1. Les poltiques i les actuacions dels poders pblics han de fer visibles i reconixer els grups i entitats de
defensa dels drets de les dones, donar-los suport i impulsar-ne la participaci en el disseny, l'elaboraci, el
desenvolupament i l'avaluaci de les poltiques pbliques.
2. Les administracions pbliques de Catalunya han de procurar d'atenir-se al principi de representaci
equilibrada de dones i homes en el nomenament dels titulars dels rgans de direcci i dels organismes pblics
vinculats o dependents, i fomentar aquest principi en els rgans de direcci de les associacions i organitzacions
de tota ndole.
3. Les institucions de la Generalitat, lAdministraci de la Generalitat i els organismes pblics vinculats o que
en depenen han daprovar, en el termini de dos anys a partir de lentrada en vigor daquesta llei, un protocol
de prevenci de lassetjament sexual i de l'assetjament per ra de sexe.
Article 19. Participaci poltica de dones i homes

1. Els poders pblics han de procurar d'atenir-se al principi de presncia paritria de dones i homes en el
repartiment del poder poltic, i fomentar la participaci de les dones en rees o crrecs en qu sn poc
presents.
2. Les candidatures que presentin els partits poltics, les federacions, les coalicions i les agrupacions d'electors
han de respectar el que estableix larticle 56.3 de lEstatut dautonomia.
Article 20. Participaci social de les dones

1. Els poders pblics han d'adoptar accions positives especfiques temporals, raonables i proporcionades amb
relaci a l'objectiu perseguit en cada cas, que promoguin la igualtat efectiva de dones i homes, que permetin
corregir situacions de desigualtat social resultants de prctiques de subordinaci o de sistemes socials
discriminatoris, i facin efectiu el dret a la participaci social de les dones.
ISSN 1988-298X
DL B 38014-2007
13/39
Nm. 6919 - 23.7.2015

CVE-DOGC-A-15202111-2015
2. Els poders pblics han de dur a terme accions concretes destinades a dinamitzar el teixit associatiu femen i
promoure la creaci de xarxes; reconixer i incorporar a l'agenda poltica les aportacions que fan les
associacions feministes i els collectius de dones; impulsar la participaci de les dones, del moviment feminista
i de les entitats de dones en els rgans consultius, tant en l'mbit autonmic com en el local; fomentar la
participaci de les dones en frums i organismes nacionals i internacionals, i repensar les formes de
participaci per abandonar els models androcntrics.
3. Els collegis i agrupacions professionals i empresarials, les organitzacions sindicals, culturals i socials i els
partits poltics han destablir els mecanismes que garanteixin la participaci activa de les dones, i tamb laccs
d'aquestes als rgans directius, amb lobjectiu dassolir-hi la representaci paritria.
4. A les associacions, organitzacions, entitats, fundacions i altres entitats de dret pblic i privat que tinguin
com a objecte social promoure els drets o els interessos d'un dels sexes exclusivament no se'ls aplica el
principi de democrcia paritria a qu fa referncia el principi cinqu de l'article 3.
5. Els poders pblics han dimpulsar la participaci social de les dones mitjanant les tecnologies de la
informaci i la comunicaci, i contribuir a fer que se superin les diverses bretxes digitals.
Secci segona. Educaci, cultura i coneixement
Article 21. Coeducaci

1. LAdministraci educativa, per a fer efectiu el principi de coeducaci i foment de la igualtat efectiva de dones
i homes que estableixen els articles 2.1.m i 43.1.d de la Llei 12/2009, del 10 juliol, deducaci, ha dincorporar
la coeducaci a tots els nivells i modalitats del sistema educatiu i lha dintroduir en la programaci educativa i
els currculums de tots els nivells, a lefecte dafavorir el desenvolupament de les persones al marge dels
estereotips i rols en funci del sexe, garantir una orientaci acadmica i professional lliure de biaixos sexistes i
androcntrics i evitar tota discriminaci associada al sexe. Aix mateix, ha de promoure la investigaci en
matria de coeducaci i vetllar per incloure-la en els currculums, els llibres de text i els materials educatius.
2. Les administracions locals han daplicar mesures especfiques per tal que els joves menors de setze anys
assisteixin quotidianament als centres educatius, amb una atenci especial a les adolescents amb risc
dabandonament.
3. LAdministraci educativa, per mitj del Pla per a la igualtat de gnere en el sistema educatiu, ha de dur a
terme actuacions i activitats dirigides a assolir, en tot cas:
a) La visibilitat de les aportacions histriques de les dones en tots els mbits del coneixement i llur contribuci
social i histrica al desenvolupament de la humanitat.
b) La formaci dels joves sobre el trajecte histric per a la consecuci dels drets de les dones.
c) La promoci i la difusi dels criteris digualtat entre homes i dones, tant en els ensenyaments impartits com
en l'establiment del treball collaboratiu i participatiu.
d) La formaci i la capacitaci perqu noies i nois comparteixin les responsabilitats del treball domstic, de cura
de persones dependents i de llurs famlies, sense la crrega impositiva dels rols tradicionals de gnere.
e) La capacitaci dels alumnes i el suport a les expectatives individuals perqu facin llurs eleccions
acadmiques i professionals lliures dels condicionants de gnere.
f) La formaci dels alumnes en ls no sexista ni androcntric del llenguatge.
g) La promoci de treballs de recerca relacionats amb la coeducaci i la perspectiva de gnere.
h) La implantaci duna educaci afectiva i sexual que afavoreixi la construcci duna sexualitat positiva,
saludable, que respecti la diversitat i eviti tot tipus de prejudicis per ra dorientaci sexual i afectiva.
i) La promoci de continguts relacionats amb la sexualitat orientats a la prevenci d'embarassos no desitjats i
de malalties de transmissi sexual.
j) La prevenci de la violncia masclista, dacord amb els parmetres que estableix la Llei 5/2008.
k) La prevenci, la gesti positiva i labordatge de situacions de conflicte vinculades a comportaments i actituds
de carcter sexista.
ISSN 1988-298X
DL B 38014-2007
14/39
Nm. 6919 - 23.7.2015

CVE-DOGC-A-15202111-2015
l) Lestabliment de mesures perqu ls de lespai i la participaci dambds sexes en les activitats escolars es
doni d'una manera equilibrada.
4. LAdministraci educativa ha doferir formaci en coeducaci al seu personal docent, incloses leducaci
sexual i contra la violncia masclista i lorientaci social, i garantir la presncia de persones amb coneixements
en coeducaci en els rgans responsables de lavaluaci, la inspecci, la innovaci educativa i la recerca, en el
Consell Escolar de Catalunya, en els serveis educatius i als centres educatius.
5. LAdministraci educativa, per mitj de les federacions i associacions de pares i mares dalumnes, ha de
promoure la sensibilitzaci i la formaci en coeducaci de les famlies.
6. LAdministraci educativa ha de garantir i promoure la representaci equilibrada de dones i homes en els
rgans directius i de responsabilitat, i tamb en els consells escolars, i promoure la igualtat doportunitats per a
dones i homes als centres educatius. Aix mateix, ha de promoure la representaci equilibrada de professionals
dambds sexes en totes les etapes educatives.
7. LAdministraci educativa ha de garantir que la formaci professional i la formaci d'adults incorporin la
perspectiva de gnere i es planifiquin i sadeqin a les necessitats i a la diversitat de les dones, a llurs
interessos diversos i a llur disponibilitat horria, i han de crear programes especfics per a dones en situaci
dexclusi social.
Article 22. Educaci en el lleure

1. Les administracions pbliques de Catalunya amb competncies en l'mbit de l'educaci en el lleure han de
fomentar la coeducaci a les entitats i institucions dedicades a la formaci en el lleure i a les activitats
extraescolars, i promoure i facilitar l'accs dels infants i dels joves a l'educaci en el lleure, de manera que els
permeti desenvolupar aptituds com a individus i com a membres de la societat i fomenti la igualtat efectiva de
dones i homes.
2. Els poders pblics han de garantir ladequada formaci en coeducaci en lmbit de leducaci en lleure
infantil i juvenil, per mitj del programa de formaci dels cursos de monitor i de director dactivitats de lleure i
de cursos monogrfics de formaci continuada.
Article 23. Jocs i joguines

Les administracions pbliques de Catalunya amb competncies en matria de jocs i joguines han demprendre
les accions necessries per a:
a) Sensibilitzar i informar sobre la importncia del joc i les joguines en la transmissi dels estereotips sexistes.
b) Prohibir la comercialitzaci de jocs i joguines que siguin vexatoris per a les dones, que atemptin contra llur
dignitat, que facin un s sexista del llenguatge o que fomentin lagressivitat i la violncia entre els infants i
adolescents.
c) Promoure ledici de llibres, jocs i joguines no sexistes.
Article 24. Manifestacions culturals

Correspon a les administracions pbliques de Catalunya dur a terme les actuacions segents:
a) Adoptar les mesures necessries per a garantir el dret de les dones a la cultura i a sser considerades
agents culturals i per a visibilitzar la cultura que els s prpia.
b) Adoptar les mesures necessries per a evitar tot tipus de discriminaci per ra de sexe i promoure la
igualtat efectiva en el terreny de la creaci cultural i la participaci de les dones en les activitats culturals,
tenint en compte llurs realitats i aspiracions.
c) Impulsar la recuperaci de la memria histrica de les dones amb la participaci de les dones, i promoure
poltiques culturals que en facin visibles les aportacions al patrimoni i a la cultura de Catalunya, i tamb la
diversitat.
d) Fomentar que en les manifestacions culturals de qualsevol mena no es reprodueixin estereotips ni prejudicis
sexistes, i promoure la creaci i la divulgaci dobres que presentin innovacions formals favorables a la
superaci de landrocentrisme i del sexisme, al coneixement de la diversitat tnica, cultural i funcional dels
ISSN 1988-298X
DL B 38014-2007
15/39
Nm. 6919 - 23.7.2015

CVE-DOGC-A-15202111-2015
diferents collectius de dones, i a la visualitzaci de les diferents orientacions sexuals o identitries de les
dones.
e) Facilitar la promoci de manifestacions culturals de diferents procedncies en qu les dones siguin
reconegudes i no menystingudes.
f) Garantir que les produccions culturals pbliques incorporin una visi no sexista i no androcntrica, i potenciar
que els centres de creaci cultural afavoreixin la creaci i la difusi de les obres culturals dautoria femenina
mitjanant les mesures de sensibilitzaci, promoci i foment adequades.
g) Respectar i garantir la representaci equilibrada en els diferents rgans consultius, cientfics, jurats i de
decisi existents en lorganigrama artstic i cultural.
h) Promoure i vetllar per la presncia de creadores catalanes en la programaci cultural pblica a les
exhibicions locals, nacionals, estatals i internacionals, i tamb la representaci paritria de dones i homes en
les candidatures dels honors i distincions que convoquin.
i) Prohibir l'organitzaci i la realitzaci dactivitats culturals en espais pblics on no es permeti la participaci de
les dones o se nobstaculitzi la participaci en igualtat de condicions amb els homes.
Article 25. Mitjans de comunicaci i tecnologies de la informaci i la comunicaci

1. Els mitjans de comunicaci audiovisual de la Generalitat i dels ens locals de Catalunya, els que exerceixen
llur activitat a lempara duna llicncia atorgada pel Consell de lAudiovisual de Catalunya, la resta de subjectes
compresos en lmbit daplicaci de larticle 2 de la Llei 22/2005, del 29 de desembre, de la comunicaci
audiovisual de Catalunya, i els mitjans de comunicaci escrita gestionats o subvencionats per les
administracions pbliques de Catalunya han de:
a) Garantir que no difonguin continguts sexistes que justifiquin o banalitzin la violncia contra les dones o
incitin a practicar-la.
b) Defugir els estereotips sexistes sobre les funcions que exerceixen dones i homes en els diferents mbits de
la vida i, especialment, en els continguts destinats a la poblaci infantil i juvenil.
c) Garantir una participaci activa de les dones, la presncia paritria de dones i homes i una imatge plural de
tots dos sexes en tots els mbits, amb una atenci especial als espais de coneixement i generaci dopini.
d) Fer un s no sexista ni androcntric del llenguatge.
e) Garantir la difusi de les activitats poltiques, socials i culturals promogudes per dones o destinades a dones
en condicions digualtat, i tamb les que nafavoreixin lapoderament.
f) Promoure lautoria femenina mitjanant mecanismes dacci positiva.
g) Mostrar la diversitat dorgens i les realitats culturals que hi ha a Catalunya, les realitats i les expectatives de
les dones, i establir mecanismes que garanteixin la visibilitat de les aportacions de les dones al progrs social al
llarg de la histria.
h) Reparar el dficit de reconeixement que pateixen les dones incorporant-ne en qualitat d'expertes, de
protagonistes i com a persones de referncia en els diferents mitjans de comunicaci gestionats o
subvencionats per les administracions pbliques.
i) Promoure el desenvolupament i la formaci dun esperit crtic amb relaci als continguts i biaixos sexistes.
2. El Consell de lAudiovisual de Catalunya ha de fer estudis peridics sobre el compliment de la perspectiva de
gnere en la informaci dels mitjans de comunicaci, i tamb de limpacte de gnere en els continguts i les
programacions.
3. El contracte programa de la Corporaci Catalana de Mitjans Audiovisuals ha dincloure mecanismes que
garanteixin la representaci paritria de dones i homes i que facin visible la realitat de les dones.
4. Es prohibeixen la realitzaci, l'emissi i l'exhibici danuncis publicitaris que presentin les persones com a
inferiors o superiors en dignitat humana en funci del sexe, o com a mers objectes sexuals, i tamb els que
justifiquin o banalitzin la violncia contra les dones o incitin a practicar-la. Aquest tipus danuncis es consideren
publicitat illcita, de conformitat amb el que estableix la legislaci general de publicitat i de comunicaci
institucional.
5. Els mitjans de comunicaci social han dadoptar codis de conducta amb la finalitat dassumir i transmetre el
ISSN 1988-298X
DL B 38014-2007
16/39
Nm. 6919 - 23.7.2015

CVE-DOGC-A-15202111-2015
principi digualtat de gnere. Aix mateix, han de collaborar en les campanyes institucionals adreades a
fomentar la igualtat de dones i homes i promoure leradicaci de la violncia vers les dones.
6. Els mitjans de comunicaci social de titularitat privada han de garantir el compliment de les mesures de
lapartat 1 i han de promoure les accions necessries per a fer-les efectives.
Article 26. Societat de la informaci i del coneixement

1. Els poders pblics de Catalunya han de promoure accions per a afavorir la implantaci de les noves
tecnologies a partir de criteris digualtat, i han de fomentar la participaci de les dones en la construcci de la
societat de la informaci i del coneixement.
2. En els projectes desenvolupats en lmbit de les tecnologies de la informaci i la comunicaci finanats
totalment o parcialment pels poders pblics de Catalunya, sha de garantir que el llenguatge i els continguts no
siguin sexistes.
3. El Govern ha de promoure continguts creats per dones en lmbit de la societat de la informaci i del
coneixement.
4. Els poders pblics de Catalunya han dimpulsar programes per a incrementar la presncia de les dones en els
estudis tcnics, tecnolgics i del sector de les tecnologies de la informaci i la comunicaci.
Article 27. Accs de les dones a les tecnologies de la informaci i la comunicaci

1. Els poders pblics de Catalunya, de manera especfica, han de facilitar laccs de les dones i de les entitats
que defensen els drets de les dones a ls de les tecnologies de la informaci i la comunicaci, amb mesures i
programes de formaci que eradiquin les barreres que dificulten ls en igualtat de condicions dels recursos
tecnolgics, amb una atenci especial als collectius en risc dexclusi social i de lmbit rural.
2. En lmbit de les tecnologies de la informaci i la comunicaci, les administracions pbliques de Catalunya
han dincorporar lobjectiu de la igualtat efectiva de dones i homes en les poltiques de promoci i dinclusi
digital, i han de fomentar la difusi de continguts creats per dones.
Article 28. Universitats i recerca

1. Leducaci en valors a qu fa referncia larticle 5 de la Llei 1/2003, del 19 de febrer, duniversitats de
Catalunya, ha dincloure necessriament:
a) La promoci de la introducci de la perspectiva de gnere d'una manera transversal i dels estudis sobre la
contribuci de les dones al llarg de la histria en tots els mbits del coneixement i en lactivitat acadmica i
investigadora, que s'han d'incloure en el currculum dels graus i dels programes de postgrau. La presentaci de
les sollicituds dacreditaci dels graus i postgraus ha d'anar acompanyada dun informe que detalli, si s'escau,
com sha incorporat la perspectiva de gnere en el pla destudis o, si no s'ha fet, del pla de millora previst per
a fer-ho possible.
b) Ls no sexista ni androcntric del llenguatge en totes les seves comunicacions.
c) La formaci en coeducaci de les persones que duen a terme tasques docents, especialment de les que
cursen estudis de magisteri o cincies de leducaci i, si escau, en els estudis de grau, postgrau, mster i
doctorat destinats a la formaci de mestres, professors i educadors, dacord amb el model coeducatiu a qu fa
referncia larticle 21.
2. Per a complir lobjectiu dassolir la igualtat efectiva de dones i homes en lmbit universitari i de la recerca,
les universitats han de:
a) Potenciar el treball de les dones investigadores i llur participaci en els grups de recerca i fer visibles llurs
aportacions en els mbits cientfics i tcnics.
b) Garantir la formaci de llur personal en matria de perspectiva de gnere i de les dones en cadascuna de les
disciplines acadmiques.
c) Crear mduls o cursos especfics en matria de perspectiva de gnere i de les dones en cadascuna de les
disciplines acadmiques.
ISSN 1988-298X
DL B 38014-2007
17/39
Nm. 6919 - 23.7.2015

CVE-DOGC-A-15202111-2015
3. Les universitats, els centres destudis superiors i els centres i institucions de recerca catalans han de:
a) Garantir la igualtat efectiva de dones i homes en la carrera docent i en la carrera investigadora, i tamb
entre el personal dadministraci i serveis, i promoure la representaci equilibrada de dones i homes en els
diferents rgans collegiats i a tots els nivells de presa de decisions.
b) Aprovar, a lefecte del que estableix la lletra a, un pla digualtat en laccs, la promoci i les condicions
laborals del personal dadministraci i serveis i del personal docent i investigador, que inclogui mesures
especfiques dirigides al collectiu destudiants, i tamb dissenyar i implementar una poltica de contractaci de
personal inclusiva que tingui en compte la formaci especfica de les persones que fan part dels comits de
selecci per a evitar tota discriminaci de gnere en els processos de selecci de personal.
c) Donar informaci i assessorament per a prevenir qualsevol tipus de discriminaci, d'assetjament sexual o
assetjament per ra de sexe i altres formes de violncia masclista.
d) Garantir que les avaluacions del personal docent i investigador dutes a terme pels rgans pertinents tinguin
en compte la perspectiva de gnere i la no-discriminaci, ni directa ni indirecta, per ra de sexe.
e) Valorar com a trets positius, en les convocatries dajuts a projectes de recerca o altres ajuts a la recerca de
carcter collectiu, al costat dels criteris per a garantir la qualitat i lexcellncia:
1r. Que els grups estiguin integrats pel 40% o ms de dones, i que una dona nexerceixi la direcci en els
mbits de recerca en qu les dones sn poc presents.
2n. Que els projectes incorporin la perspectiva de gnere i de les dones o tinguin per objecte estudis sobre la
situaci les dones.
f) Aplicar mesures d'acci positiva i dotar-se dels mecanismes de cooperaci interinstitucional que contribueixin
a prevenir lassetjament sexual i lassetjament per ra de sexe mxima expressi de la desigualtat entre
sexes, que garanteixin aquesta prevenci i que permetin de donar una resposta adequada a les denncies o
reclamacions que es puguin formular en aquest sentit a qualsevol membre de la comunitat universitria.
g) Crear mduls o cursos especfics en matria de perspectiva de gnere i de les dones en la proposta
curricular obligatria de les facultats i dels estudis reconeguts per les universitats catalanes.
h) Dur a terme accions per a equilibrar la presncia de tots dos sexes en totes les disciplines, especialment en
aquelles en qu un dels dos sexes es troba significativament infrarrepresentat.
i) Retre comptes davant els organismes pblics responsables de la poltica universitria respecte al grau de
compliment dels objectius que estableix aquest article.
Article 29. Formaci en l'mbit de les associacions i els collegis professionals

L'Administraci de la Generalitat ha d'impulsar cursos de formaci de carcter general i especfic destinats a les
associacions professionals, els collegis professionals i els consells de collegis professionals que exerceixen llur
activitat en l'mbit territorial de Catalunya, per a millorar-ne els coneixements amb relaci als drets de les
dones i la perspectiva de gnere.
Article 30. Esports

1. Les poltiques esportives shan de planificar dacord amb el que estableix larticle 1 i, en concret, han de:
a) Garantir la igualtat efectiva de dones i homes per a practicar activitat fsica i esport, tant de lleure com de
competici, a tots els nivells, inclosos els cientfics, tcnics, de control de les competicions, serveis mdics i
altres datenci a esportistes, de lideratge i de projecci i representaci social.
b) Fomentar la incorporaci, la participaci i la continutat de les dones en lesport en totes les etapes de la
vida, i incloure programes de conscienciaci i foment de la presncia de dones en els rgans de decisi
esportius i de dirigents esportives.
c) Incorporar indicadors de perspectiva de gnere en els diferents mbits de lesport a Catalunya.
d) Elaborar protocols i mecanismes de prevenci i actuaci davant de la violncia masclista en la prctica
esportiva i en lesport en general.
e) Fomentar i protegir el model desport en edat escolar per a promoure i facilitar laccs d'infants i joves a les
ISSN 1988-298X
DL B 38014-2007
18/39
Nm. 6919 - 23.7.2015

CVE-DOGC-A-15202111-2015
activitats fsiques i esportives, sota criteris de coeducaci en valors, inclusi, cohesi social i lluita contra les
desigualtats, amb l'objectiu de formar persones compromeses amb la societat i amb el foment de la igualtat
entre homes i dones.
f) Fomentar el patrocini i la difusi en els mitjans de comunicaci dactivitats esportives en qu la participaci
de les dones sigui minoritria, i fixar els ajuts pblics destinats a les modalitats esportives practicades
majoritriament per dones.
2. Les poltiques esportives han de tenir en compte els aspectes segents:
a) Sn factors rellevants per a la concessi dajuts, premis i subvencions a les entitats esportives la promoci
d'una oferta dactivitats esportives per a infants que sigui equilibrada pel que fa a la perspectiva de gnere, i
tamb l'aplicaci de mesures internes per a facilitar la participaci de les dones en els llocs de direcci
d'entitats i clubs.
b) Les administracions esportives catalanes no poden participar ni concedir cap tipus dajut a programes o
activitats esportives que siguin sexistes o discriminatoris per ra de sexe.
c) Els estudis i les recerques en lmbit de les cincies de lactivitat fsica i lesport promoguts per les
administracions esportives catalanes o subvencionats amb diner pblic han dintroduir lestudi de les diferncies
i les desigualtats entre dones i homes, per a ampliar i aprofundir el coneixement sobre les realitats, les
expectatives, les necessitats i les aportacions de les dones a lesport en totes les etapes de la vida.
d) Leducaci en lesport ha dincloure de manera preferent el principi de coeducaci i ha de fomentar la
formaci en valors coeducatius tant dels professors deducaci esportiva com de les persones que fan de
monitors, entrenadors i tcnics, mitjanant activitats formatives i programes de formaci continuada.
e) Elaborar programes i materials didctics per a fomentar lesport de lleure i lesport en edat escolar igualitaris
i amb valors socials, i promoure la visibilitat de les dirigents esportives, esportistes i entrenadores delit.
f) Equiparar premis i beques dun mateix esport entre homes i dones.
Article 31. Valor econmic del treball domstic i de cura de persones

1. La Generalitat ha de fer, peridicament, estimacions del valor econmic del treball domstic i de cura
dinfants i de persones grans o dependents fet a Catalunya, i ha d'informar la societat catalana sobre el
resultat daquestes estimacions per a donar-ne a conixer la importncia econmica i social.
2. Les administracions pbliques han de tenir en compte les dades sobre el valor econmic del treball domstic
i de cura de persones en el disseny de les poltiques econmiques i socials.
Secci tercera. Treball, ocupaci i empresa
Article 32. Promoci de la igualtat de tracte i d'oportunitats de dones i homes en l'mbit laboral
1. Per a promoure la igualtat de tracte i doportunitats de dones i homes en lmbit laboral, els poders pblics
han de:
a) Millorar locupabilitat i locupaci de les dones pel que fa a laccs, la presncia, la permanncia i les
condicions de treball. Amb aquest objectiu, han de:
1r. Elaborar plans actius docupaci biennals per a incentivar locupaci estable i de qualitat de les dones i
afavorir-ne la contractaci a jornada completa. Aquests plans i mesures han d'incloure estudis dimpacte de
gnere i dedat i prestar una atenci especial a latur femen de llarga durada.
2n. Incorporar la perspectiva de gnere en la planificaci de la formaci professional, ocupacional, contnua i
per a la inserci laboral.
3r. Incorporar la igualtat doportunitats de dones i homes en els processos de selecci, la classificaci
professional, la valoraci dels llocs de treball, les retribucions i la promoci professional.
4t. Adoptar mesures per a incrementar el percentatge de dones en sectors, ocupacions o professions en qu
sn poc presents.
ISSN 1988-298X
DL B 38014-2007
19/39
Nm. 6919 - 23.7.2015

CVE-DOGC-A-15202111-2015
5. Fomentar les iniciatives demprenedoria engegades per dones.

6. Adoptar les mesures necessries per a eliminar totes les discriminacions directes i indirectes derivades de
la maternitat.
7. Fomentar la presncia de dones en les carreres tcniques.
b) Vetllar especialment per fer efectius els principis de larticle 3, i en aquest sentit:
1r. Incorporar la perspectiva de gnere en totes les fases del procediment dinserci laboral i garantir una
representaci equilibrada de dones i homes en els programes i les actuacions que es duguin a terme.
2n. Incorporar la perspectiva de gnere en les poltiques actives docupaci.
3r. Incorporar de manera progressiva mduls especfics de gnere en els programes de les diferents poltiques
actives docupaci.
4t. Incorporar la perspectiva de gnere en el disseny de la formaci que rebi el personal que interv en el
procs dorientaci i dinserci laboral, amb una especial atenci als professionals que atenen el pblic des de
les oficines de treball, amb l'objectiu de garantir una inserci laboral lliure destereotips sexistes.
2. Per a promoure la igualtat de tracte i doportunitats de dones i homes en lmbit laboral, els poders pblics
han de dur a terme les actuacions especfiques segents:
a) Dur a terme actuacions, plans i programes destinats a les dones amb dificultats especfiques dinserci
laboral.
b) Promoure laccs de les dones a llocs directius i de comandament i crear un pla per a incentivar les
empreses a adoptar mesures especfiques per a garantir la representaci equilibrada de dones i homes en els
llocs de direcci i en els consells dadministraci. Avaluar de manera continuada limpacte daquestes
actuacions i prendre les mesures adequades per a llur compliment efectiu.
c) Garantir el compliment del principi digualtat retributiva de dones i homes i promoure la incorporaci de la
perspectiva de gnere en les poltiques empresarials amb impacte en la retribuci del personal, i establir
mecanismes perqu les empreses hagin dadoptar mesures per a diagnosticar i eliminar la bretxa salarial i per
a fixar retribucions i complements d'una manera transparent i amb perspectiva de gnere.
d) Promoure una major diversificaci professional de les dones en el mercat laboral i eliminar la segregaci
horitzontal, adoptant les mesures necessries per a facilitar no noms la incorporaci de les dones en els
sectors econmics tradicionalment masculinitzats i alhora ms estratgics i de major projecci professional,
sin tamb la dels homes en els sectors tradicionalment feminitzats, i vetllant perqu els sectors feminitzats
siguin revaloritzats socialment i tinguin el mateix reconeixement i les mateixes condicions laborals que els
altres.
e) Establir, prenent com a referncia les recomanacions elaborades per la Comissi dIgualtat i Temps de
Treball del Consell de Relacions Laborals, mecanismes que permetin de donar resposta a les denncies i
reclamacions per assetjament sexual o per ra de sexe, amb l'objectiu de garantir que les empreses compleixin
el protocol per a la prevenci i labordatge d'aquests dassetjaments. En aquest tipus de denncies i
reclamacions, cal aplicar el principi d'inversi de la crrega de la prova, segons el qual quan la part actora o
interessada allegui aquest tipus d'assetjament i naporti indicis fonamentats, correspon a la part demandada, o
a qui simputi l'assetjament, laportaci duna justificaci objectiva i raonable, suficientment provada, de les
mesures adoptades i de llur proporcionalitat.
f) Impulsar mesures que afavoreixin la implantaci de nous horaris que permetin, en termes digualtat
d'oportunitats, el desenvolupament professional i la compatibilitzaci de la vida laboral i personal. Aquests nous
horaris han de contribuir a la millora tant de la qualitat de vida dels treballadors com de la competitivitat i
l'eficincia empresarials.
g) Elaborar, en el si de la Comissi dIgualtat i Temps de Treball del Consell de Relacions Laborals,
recomanacions perqu els convenis collectius prevegin un sistema de valoraci de llocs de treball i grups
professionals que n'avalu les funcions i les responsabilitats sobre la base de criteris neutres i comuns entre
treballadors dambds sexes i tingui en compte la perspectiva de gnere.
3. El departament de la Generalitat competent en matria dempresa i ocupaci ha de dur a terme el seguiment
i lavaluaci dels plans digualtat per mitj del Registre Pblic de Plans dIgualtat i mitjanant les actuacions
pertinents de lautoritat laboral competent.
ISSN 1988-298X
DL B 38014-2007
20/39
Nm. 6919 - 23.7.2015

CVE-DOGC-A-15202111-2015
Article 33. Prevenci de l'assetjament sexual i de l'assetjament per ra de sexe a les empreses
1. Les empreses han dadoptar mesures especfiques, negociades amb la representaci legal dels treballadors,
per a prevenir lassetjament sexual i lassetjament per ra de sexe, i tamb promoure condicions de treball que
evitin aquests tipus dassetjament.
2. Les empreses han darbitrar procediments especfics per a donar resposta a les denncies o les reclamacions
que pugui formular qui hagi estat objecte dassetjament.
3. Els representants dels treballadors han de contribuir activament a la prevenci de lassetjament sexual i de
lassetjament per ra de sexe sensibilitzant els treballadors i informant la direcci de lempresa dels
comportaments detectats que puguin propiciar-lo.
4. Lassetjament sexual i lassetjament per ra de sexe en el treball tenen la consideraci de discriminaci
directa per ra de sexe, sens perjudici de la tipificaci com a delicte.
Article 34. Pla d'acci de suport a les empreses destinat al foment de la igualtat de tracte i d'oportunitats de
dones i homes en el treball
1. El Govern, a proposta del departament competent en matria dempresa i ocupaci, ha delaborar, amb
carcter quadriennal, un pla dacci de suport a les empreses destinat a promoure i incorporar la igualtat de
tracte i doportunitats en llurs organitzacions.
2. El pla dacci de suport a les empreses destinat al foment de la igualtat de tracte i doportunitats de dones i
homes en el treball, que ha despecificar la dotaci econmica i els mecanismes davaluaci corresponents per
a cadascuna de les lnies dactuaci, ha dincloure:
a) Programes de suport a les empreses per a elaborar i aplicar plans digualtat, amb una atenci especial a les
petites i mitjanes empreses de fins a dos-cents cinquanta treballadors.
b) Programes de suport i dassessorament per a incorporar la figura del professional digualtat de dones i
homes a les empreses, com ara la de tcnic superior de promoci digualtat de gnere o la dagent digualtat
de dones i homes a les empreses.
c) Programes de suport per a projectes destinats de manera especfica a la promoci de la igualtat de tracte i
doportunitats de dones i homes en el treball i a l'afavoriment de la conciliaci de la vida personal i laboral dels
treballadors de tots dos sexes, amb lestabliment dun horari laboral flexible i adaptat a les necessitats del
personal i de les empreses.
d) El procediment i les condicions necessries perqu les empreses puguin accedir a les mesures que estableix.
e) Les condicions per a latorgament i la difusi del distintiu dexcellncia empresarial en matria digualtat
efectiva de dones i homes en el treball, a qu fa referncia larticle 35.
f) Mesures de conciliaci laboral i familiar.
Article 35. Distintiu catal d'excellncia empresarial en matria d'igualtat efectiva de dones i homes en el
treball
1. Es crea el distintiu catal dexcellncia empresarial en matria digualtat efectiva de dones i homes en el
treball per a reconixer les empreses que promouen poltiques digualtat.
2. LInstitut Catal de les Dones, dacord amb les condicions que estableix el pla dacci de suport a les
empreses destinat al foment de la igualtat de tracte i doportunitats de dones i homes en el treball, atorga el
distintiu catal dexcellncia empresarial en matria digualtat efectiva de dones i homes en el treball, amb
l'aprovaci prvia pel plenari del Consell Nacional de Dones de Catalunya.
3. Pot optar al distintiu dexcellncia empresarial en matria digualtat qualsevol empresa, pblica o privada,
que apliqui poltiques digualtat efectiva en el treball en lmbit territorial de Catalunya. No hi poden concrrer
les empreses que vulnerin el que disposa larticle 36 ni les empreses que en els dos anys anteriors a la
convocatria de la concessi del distintiu hagin estat objecte de sanci ferma per lautoritat laboral per
prctiques discriminatries o perqu no compleixen llurs obligacions en matria digualtat de dones i homes.
4. Els criteris que cal tenir en compte per a regular les condicions per a la concessi del distintiu dexcellncia
empresarial en matria digualtat, que t una durada quadriennal, sn els segents:
ISSN 1988-298X
DL B 38014-2007
21/39
Nm. 6919 - 23.7.2015

CVE-DOGC-A-15202111-2015
a) Tenir una representaci equilibrada de dones i homes en tots i cada un dels grups i categories professionals.
b) Adoptar mesures per a la millora de laccs a locupaci i la promoci professional de les dones en els
sectors, ocupacions i professions en qu siguin poc presents.
c) Promoure laccs de les dones als rgans de direcci per a garantir la representaci equilibrada de tots dos
sexes que estableix larticle 32.
d) Implantar les garanties corresponents per a aplicar criteris igualitaris de retribuci de dones i homes, i
tamb ladequada valoraci de llocs de treball tenint en compte la perspectiva de gnere.
e) Adoptar mesures per a implantar formes flexibles i horaris racionals dorganitzaci del temps de treball, que
facin possible la coresponsabilitat de dones i homes en el treball domstic i de cura de persones i que permetin
de conciliar la vida personal i laboral.
f) Adoptar mesures contra lassetjament sexual i lassetjament per ra de sexe, incloent-hi les accions
preventives i sancionadores i lelaboraci dun protocol de prevenci.
g) Fer servir llenguatges inclusius no sexistes ni androcntrics i publicitat no sexista en la comunicaci interna,
els productes, els serveis i el mrqueting de lempresa.
h) Elaborar i aplicar un pla digualtat a lempresa, en el cas que no hi estigui obligada per la normativa vigent.
i) Fer actuacions relatives a la responsabilitat social corporativa destinades a promoure condicions digualtat de
dones i homes en el si de lempresa.
j) Tenir establert un perms de paternitat, de carcter individual i intransferible, de quatre setmanes
consecutives des del finiment del perms de maternitat, afegit al perms que estableix la legislaci vigent.
k) Promoure poltiques efectives de flexibilitat empresarial.
l) Tenir en compte en el pla d'igualtat de l'empresa tot altre indicador que lorganisme competent consideri que
afavoreix la igualtat efectiva de dones i homes.
5. El distintiu dexcellncia empresarial en matria digualtat efectiva de dones i homes en el treball, dacord
amb el que estableix larticle 10, pot sser tingut en compte com a criteri dadjudicaci en la contractaci del
sector pblic.
6. LInstitut Catal de les Dones pot revocar el distintiu catal dexcellncia empresarial en matria digualtat
efectiva de dones i homes en el treball en el cas que es deixin de complir les condicions per les quals fou
atorgat.
Article 36. Plans d'igualtat a les empreses

1. Totes les empreses estan obligades a respectar la igualtat de tracte i doportunitats en lmbit laboral i, amb
aquesta finalitat, han dadoptar mesures destinades a evitar qualsevol tipus de discriminaci laboral entre
dones i homes. Aquestes mesures s'han de negociar i, si s'escau, acordar amb els representants legals dels
treballadors en la forma que determini la legislaci vigent. En aquest sentit, han d'elaborar i aplicar un pla
d'igualtat:
a) Les empreses amb ms de dos-cents cinquanta treballadors, dacord amb el que estableix larticle 46 de la
Llei orgnica 3/2007, del 22 de mar, per a la igualtat efectiva de dones i homes.
b) Les empreses el conveni collectiu de les quals aix ho estableixi, en els termes que shi hagin establert.
c) Les empreses que hi estiguin obligades perqu lautoritat laboral aix ho hagi acordat en un procs
sancionador.
2. Els poders pblics de Catalunya han d'afavorir lelaboraci i la implantaci de plans digualtat a les empreses
no incloses en l'apartat 1.
3. Els plans digualtat han dincloure actuacions de racionalitzaci dhoraris que facilitin la conciliaci de les
responsabilitats professionals amb la vida personal i familiar dels treballadors.
4. Les empreses de menys de dos-cents cinquanta treballadors poden elaborar i implantar plans digualtat amb
la consulta prvia als representants dels treballadors.
5. El Registre Pblic de Plans dIgualtat, adscrit al departament competent en matria laboral, s linstrument
ISSN 1988-298X
DL B 38014-2007
22/39
Nm. 6919 - 23.7.2015

CVE-DOGC-A-15202111-2015
per a lexercici de les funcions a qu fa referncia larticle 5.q. En aquest registre shi han dinscriure tant els
plans d'igualtat de les empreses que estan obligades a tenir-los d'acord amb el que estableix lapartat 1 com
els plans de les empreses que els elaborin voluntriament.
Article 37. Qualificacions professionals

Les administracions pbliques de Catalunya, en l'mbit de llurs competncies, han de:
a) Assegurar la incorporaci de la perspectiva de gnere en el catleg de qualificacions professionals.
b) Garantir que la definici dels perfils professionals del catleg de qualificacions professionals no inclogui
estereotips sexistes ni cap mecanisme dexclusi de gnere.
c) Vetllar perqu siguin incloses com a noves qualificacions professionals activitats que duen a terme de
manera gaireb exclusiva les dones.
d) Incloure la figura del professional digualtat de gnere en el sistema de qualificacions professionals.
Article 38. Promoci de mesures d'igualtat efectiva en els convenis collectius

El Consell de Relacions Laborals, per mitj de la Comissi de Convenis Collectius de Catalunya, ha danalitzar i
avaluar peridicament el contingut dels convenis collectius des duna perspectiva de gnere, emetre dictmens
de recomanacions i propostes, si escau, i promoure la inclusi de mesures digualtat en els convenis collectius.
Article 39. Responsable sindical d'igualtat

1. Els sindicats amb presncia als centres de treball, per mitj dels rgans de representaci corresponents, han
d'adjudicar a un delegat sindical la funci de vetllar especficament per la igualtat de tracte i d'oportunitats en
el marc de la negociaci collectiva.
2. Les funcions del responsable sindical digualtat, que t l'obligaci de formar-se en matria digualtat
doportunitats per a dones i homes, sn:
a) Collaborar amb el professional digualtat de dones i homes de lempresa per a promoure-hi la igualtat
doportunitats.
b) Assessorar lempresa i les persones que treballen al centre de treball en matria digualtat.
c) Integrar sistemticament la perspectiva de gnere en totes les rees i els nivells dintervenci del seu mbit
funcional.
d) Vetllar pel compliment efectiu daquesta llei en el seu mbit funcional.
3. Per a dur a terme les funcions a qu fa referncia l'apartat 2, les organitzacions sindicals han de designar un
responsable sindical digualtat que tingui la titulaci especfica en matria digualtat i gnere. Si el delegat
sindical no disposa daquesta titulaci, s'ha de garantir que adquireixi la formaci especfica.
4. LAdministraci pblica ha de facilitar programes de suport a la formaci sindical per a la negociaci
collectiva amb perspectiva de gnere.
Article 40. Presncia de dones i homes en la negociaci collectiva

1. Les organitzacions empresarials i sindicals, i tamb els rgans de representaci del personal a l'empresa,
han de promoure una representaci paritria dels dos sexes en la negociaci collectiva mitjanant mesures
dacci positiva.
2. L'Administraci pblica competent per al control de la legalitat dels convenis collectius ha de requerir a les
empreses el full estadstic de convenis amb les dades significatives sobre la presncia de dones en la comissi
negociadora i en l'mbit d'aplicaci dels convenis i acords collectius.
Article 41. Incorporaci de la perspectiva de gnere en els expedients de regulaci d'ocupaci
ISSN 1988-298X
DL B 38014-2007
23/39
Nm. 6919 - 23.7.2015

CVE-DOGC-A-15202111-2015
1. LAdministraci de la Generalitat ha de vetllar pel respecte del dret a la igualtat i a la no-discriminaci per
ra de sexe en els expedients de regulaci docupaci.
2. Les empreses obligades per llei a elaborar i aplicar un pla dacompanyament social en els expedients de
regulaci docupaci han dincorporar la perspectiva i limpacte de gnere en totes les mesures que lintegrin.
3. La Inspecci de Treball ha de controlar el compliment de l'obligaci a qu fa referncia l'apartat 2, i adoptar
les mesures que escaiguin.
4. La Inspecci de Treball, en els casos d'acomiadament collectiu, ha de verificar que no es doni cap fet
discriminatori per ra de sexe i ha d'elaborar un informe preceptiu, que en deixi constncia.
Article 42. Incorporaci de la perspectiva de gnere en les actuacions de la Inspecci de Treball

1. La Inspecci de Treball de Catalunya ha dincorporar la perspectiva de gnere en les seves activitats, i
garantir la formaci adequada del seu personal i la realitzaci dactuacions especfiques sobre el compliment de
la legislaci relativa a la igualtat de tracte i doportunitats de dones i homes en el treball.
2. La planificaci anual de les actuacions de la Inspecci de Treball ha dincorporar com a objectius especfics la
vigilncia de les normes sobre igualtat doportunitats de dones i homes en laccs a locupaci i en el treball.
3. LAdministraci de la Generalitat ha de dotar la Inspecci de Treball de recursos humans i econmics
suficients per a exercir dorganisme de control i seguiment de les mesures en matria digualtat que afecten
lmbit de les relacions laborals, de la implementaci dels plans digualtat i de lacompliment de les mesures
per a una vida lliure de violncia masclista en lmbit laboral.
Article 43. Inclusi de la perspectiva de gnere en els programes de seguretat i salut laboral
1. Per a fer efectiu el principi primer de larticle 3, el departament competent en matria de seguretat i salut
laboral, amb la collaboraci dels diferents departaments del Govern i la resta dadministracions i entitats
competents, han de tenir en compte les necessitats especfiques de les dones i llurs caracterstiques
anatmiques, fisiolgiques, culturals i psicosocials en el disseny de poltiques, estratgies i programes de
seguretat i de salut, i establir les mesures necessries per a abordar-ho adequadament.
2. Les poltiques pbliques han de visualitzar i augmentar la conscienciaci sobre les desigualtats de gnere en
lmbit laboral, i garantir lestabliment de programes de formaci especfica destinats als treballadors, a
lempresariat i als serveis de prevenci en matria de seguretat i salut laboral des duna perspectiva de gnere,
que fomentin ls de metodologies davaluaci i dintervenci sobre les condicions de treball que siguin
sensibles a les qestions de gnere.
3. Els departaments competents en matria de salut i seguretat i de salut laboral han de registrar, degudament
desglossats per sexe, edat i ocupaci, els processos dincapacitat temporal, tant per contingncies comunes
com per contingncies professionals, a fi didentificar dades poblacionals rellevants sobre les malalties que
afecten les treballadores. Aquesta informaci sha dintegrar en la diagnosi necessria per a elaborar els plans
digualtat a qu fa referncia larticle 15.
4. Els departaments competents en matria de salut i seguretat i de salut laboral han de fomentar la recollida i
el tractament de la informaci existent als centres datenci primria i a les mtues daccidents de treball i
malalties professionals, desglossada per sexes, a fi didentificar riscos especfics en les treballadores a causa de
llur activitat laboral.
Article 44. Prevenci de riscos laborals a l'empresa

1. Dacord amb la normativa vigent sobre prevenci de riscos laborals i en aplicaci del principi primer de
larticle 3, s obligaci de les empreses tenir en compte, en la valoraci dels riscos laborals i en ladopci de
mesures preventives, la diferent exposici als factors de risc de dones i homes, i prestar una atenci especial
als factors de risc per a la fertilitat i per a lembars i la lactncia.
2. Les empreses han de formar el personal sobre la diferent exposici als factors de risc segons el sexe, i
tamb sobre els riscos per a la fertilitat, lembars i la lactncia.
ISSN 1988-298X
DL B 38014-2007
24/39
Nm. 6919 - 23.7.2015

CVE-DOGC-A-15202111-2015
Article 45. Impuls i promoci d'accions de l'economia social, el treball autnom i l'emprenedoria de les dones
En aplicaci del principi primer de larticle 3, sn obligacions de les administracions pbliques de Catalunya:
a) Prestar una atenci especial a les treballadores autnomes econmicament dependents en el disseny,
l'aplicaci i l'avaluaci de les poltiques de foment i promoci del treball autnom i d'emprenedoria.
b) Impulsar les iniciatives empresarials promogudes majoritriament per dones en laccs als programes de
suport de lemprenedoria, de leconomia social i cooperativa i del treball autnom, i prestar una atenci
especial a les iniciatives emmarcades en sectors, professions i ocupacions en qu sn poc presents.
c) Fomentar que les societats de garantia recproca que siguin beneficiries d'ajuts pblics estableixin fons
especfics destinats a afavorir la constituci i la consolidaci d'iniciatives empresarials promogudes per dones.
d) Crear programes de microcrdits o altres instruments de finanament per a projectes de dones
emprenedores.
Secci quarta. Poltiques socials
Article 46. Accions sobre els usos del temps

En aplicaci dels principis segon i quart de larticle 3, lAdministraci competent ha de dur a terme les accions
segents:
a) Analitzar les desigualtats i les diferncies existents entre dones i homes en els usos del temps i aplicar
poltiques que tinguin en compte de manera integral la percepci i la visi del temps segons els diversos mbits
quotidians i permetin d'implantar horaris de treball ms personalitzats i flexibles.
b) Impulsar lequilibri en la valoraci i la distribuci del temps dedicat al treball de mercat i al treball domstic i
de cura de persones tenint en compte el temps personal i el cicle de vida, i aplicar poltiques actives de
sensibilitzaci, coresponsabilitat, conscienciaci i capacitaci destinades als homes.
c) Implantar poltiques actives i de sensibilitzaci que reconeguin la importncia del treball domstic i de cura
de persones per a la sostenibilitat de la vida quotidiana, que en posin de manifest el valor social i econmic,
que afirmin la necessitat dassumir-les amb coresponsabilitat entre dones i homes i que contribueixin a la
socialitzaci del treball de cura de persones.
d) Elaborar programes de suport per a incentivar bones prctiques en matria de gesti del temps de treball i
dimpuls del teletreball, amb lobjectiu de facilitar a totes les organitzacions, dins de lmbit daplicaci
daquesta llei i amb especial atenci a les petites i mitjanes empreses, la conciliaci de la vida personal,
familiar i laboral.
e) Promoure mesures de conciliaci de la vida personal i laboral en les activitats de formaci professional inicial
i formaci professional per a locupaci, i tamb dinserci laboral, destinades a la millora de locupabilitat de
les persones, especialment de les dones. En aquest sentit:
1r. Els centres i les entitats que imparteixen activitats formatives han de procurar d'adequar lemplaament i
els horaris a les necessitats de conciliaci de la vida personal, familiar i formativa dels alumnes.
2n. LAdministraci pblica competent ha de promoure la realitzaci de programes de formaci per mitj de les
noves tecnologies, a fi devitar desplaaments i permetre lorganitzaci flexible del temps de formaci.
f) Acompanyar els ens locals, les empreses i els organismes del seu mbit competencial en la implantaci de
plans i mesures que contribueixin a millorar lequilibri en ls del temps.
Article 47. Poltiques de benestar social i famlia

Per a fer efectiu els principis primer i sis de l'article 3 en l'mbit de les poltiques de benestar social, s
obligaci de les administracions pbliques:
a) Establir programes de cohesi social i d'inclusi especfics per als collectius de dones ms desfavorits o
subjectes a situacions de discriminaci o a desigualtats que n'afecten o en vulneren el ple exercici dels drets
com a ciutadanes i, especialment:
ISSN 1988-298X
DL B 38014-2007
25/39
Nm. 6919 - 23.7.2015

CVE-DOGC-A-15202111-2015
1r. Garantir la igualtat efectiva de dones i homes grans per a eliminar les discriminacions sexistes i fer possible
l'expressi i la garantia dels drets de les dones grans perqu puguin desenvolupar llur potencial i llurs habilitats
en societat. Amb aquesta finalitat les administracions pbliques han d'elaborar i executar normes que
protegeixin les dones grans de qualsevol forma de violncia, promoure'n la participaci social, garantir-los el
dret a l'educaci, a la cultura i a les activitats de lleure, fomentar-los la prctica d'activitat fsica i vetllar
perqu els mitjans de comunicaci no en difonguin imatges estereotipades.
2n. Dissenyar programes integrals per a dones en situaci de precarietat econmica i risc dexclusi social i
establir programes especfics per a dones pertanyents a minories tniques i dones immigrants.
3r. Garantir la igualtat efectiva de dones i homes amb diversitat funcional per a eliminar les discriminacions
sexistes, i fer possible lexpressi i la garantia dels drets de les dones amb discapacitat perqu puguin
desenvolupar llur potencial i llurs habilitats en societat. Amb aquesta finalitat les administracions pbliques han
dadoptar i executar mesures que protegeixin les dones amb discapacitat de qualsevol forma de violncia,
promouren la participaci social, garantir-los el dret a leducaci, a la cultura i a les activitats de lleure,
fomentar-los la prctica dactivitat fsica i vetllar perqu els mitjans de comunicaci no en difonguin imatges
estereotipades.
b) Dissenyar poltiques que facilitin lautonomia de les persones dependents i afavoreixin leliminaci de les
desigualtats socioeconmiques i de gnere que es produeixen en la cura de persones dependents a la llar, i
establir els serveis pblics i comunitaris de proximitat necessaris per a garantir una oferta suficient, assequible
i de qualitat per a latenci de les persones en situaci de dependncia.
c) Desenvolupar poltiques de suport a les famlies que:
1r. Incorporin el reconeixement de la diversitat familiar, garanteixin el dret a un entorn afectiu o familiar
adequat i eliminin la discriminaci per opci sexual o per transsexualitat, garantint la llibertat de decisi
individual. Aquestes poltiques han dassegurar la incorporaci de la necessitat que es doni un valor positiu al
paper que tradicionalment han tingut les dones en lmbit familiar com a cuidadores i provedores de benestar,
i tamb fer que els homes simpliquin com a coresponsables en els treballs daquest mbit, tant els domstics
com els de cura dinfants i de persones grans o dependents.
2n. Incloguin mesures per a garantir els drets dinfants, adolescents i joves dacord amb el que estableix la Llei
14/2010, del 27 de maig, dels drets i les oportunitats en la infncia i ladolescncia, i lluitar especialment
contra la pobresa infantil i les desigualtats entre famlies.
3r. Impulsin programes de formaci que afavoreixin la implicaci de les famlies en la coeducaci dels fills,
dacord amb el que estableix larticle 21, i promoguin la participaci i la coresponsabilitzaci de pares i mares
en leducaci i la cura dels infants.
4t. Impulsin programes especfics de suport integral a les famlies monoparentals.
5. Impulsin la creaci despais de socialitzaci per a infants, joves i adults que permetin de reforar els vincles
socials i compartir els coneixements relatius a la criana i la cura de persones.
6. Incrementin les responsabilitats i la dedicaci dels homes de totes les edats a les tasques domstiques i de
cura de persones.
7. Cren i incrementin les prestacions i els serveis de proximitat necessaris per a afavorir lexercici de les
responsabilitats familiars, i tamb les prestacions per a latenci a la infncia.
d) Actuar sobre les causes de la feminitzaci de la pobresa i impulsar les mesures necessries, en el marc de la
legislaci sobre renda garantida de ciutadania, per a eradicar la pobresa en dones grans.
Article 48. Poltiques de salut i serveis

1. Les administracions pbliques de Catalunya competents en matria sanitria, en lmbit de llurs
competncies respectives, han de prendre les mesures necessries per a:
a) Prevenir i tractar les malalties que afecten especialment les dones.
b) Prevenir i tractar les malalties que tenen un impacte diferencial en les dones.
c) Garantir una detecci preco de les situacions de violncia masclista com a fenomen que afecta en gran
mesura la salut de les dones.
ISSN 1988-298X
DL B 38014-2007
26/39
Nm. 6919 - 23.7.2015

CVE-DOGC-A-15202111-2015
competncies respectives, per a garantir de manera integral la salut afectiva, sexual i reproductiva, han de:
a) Incloure en les poltiques educatives, des de primria, la difusi de continguts relatius a la salut afectiva,
sexual i reproductiva, amb una atenci especial als adolescents, joves i grups de poblaci vulnerables.
b) Garantir la inclusi del consell reproductiu dins de la cartera de serveis de les unitats datenci a la salut
sexual i reproductiva, i facilitar laccs universal als mtodes contraceptius segurs, amb una atenci especial a
les adolescents.
d) Potenciar lapoderament de les dones en la presa de decisions respecte a lanticoncepci i les mesures de
prevenci de les malalties de transmissi sexual.
e) Afavorir lautonomia de les dones en lembars, el part i la lactncia.
f) Garantir que les dones puguin rebre la prestaci de la interrupci de lembars, per mitj dels centres de la
xarxa sanitria de responsabilitat pblica, segons la normativa vigent.
g) Tenir una cura especial de les dones que viuen soles i en precarietat econmica.
h) Treballar perqu la cura de les persones en lmbit familiar sigui compartida per homes i dones, d'acord amb
el que disposa l'article 47.c.1r.
competncies respectives, han de prendre les mesures adequades per a prevenir i detectar la mutilaci genital
femenina, i informar les dones afectades, incloses les menors dedat, sobre la possibilitat, si s'escau, de
revertir o mitigar, per mitj de mecanismes sanitaris dintervenci quirrgica, els efectes de la mutilaci
practicada.
4. Les enquestes de salut han dintroduir com a variables indicadors sensibles a la detecci de desigualtats de
salut per ra de sexe i gnere i han de tenir en compte la diversitat de dones, tant en el diagnstic, la
prevenci i el tractament com en el tracte dispensat en els serveis.
5. Els instruments de planificaci sanitria i els plans dacci comunitria han dincorporar la perspectiva de
gnere en totes les fases, i tamb fomentar la participaci dels diferents collectius de defensa dels drets de les
dones.
6. La formaci dels professionals de la salut ha de garantir que la prctica clnica doni resposta a les
necessitats i les expectatives en salut pel que fa al sexe i al gnere, i ha d'incloure el coneixement de la
fisiopatologia de les dones en els diferents sistemes orgnics i la formaci per a detectar les situacions de
violncia masclista i les prctiques de control sexual.
competncies respectives, han de garantir la informaci destinada a les dones amb relaci a la salut, i
acompanyar-les en les diferents etapes vitals, amb la mnima medicalitzaci possible en l'embars i el part.
Article 49. Recerca en cincies de la salut

competncies respectives, han de garantir que es facin investigacions cientfiques sobre la morbiditat
diferencial entre dones i homes, que tinguin en compte les diferncies biomdiques entre sexes, i tamb les
diferncies i els condicionaments socials, culturals i educacionals que afecten la salut, aplicant criteris i
parmetres no androcntrics.
2. Els protocols de treball i els dissenys de recerca han dsser sensibles a les diferncies entre dones i homes,
i incloure ambds sexes en els parmetres danlisi a aquest efecte.
3. Les administracions pbliques han de promoure investigacions sobre patologies que afecten especialment les
dones.
4. Ladministraci sanitria ha dincorporar en els estudis dinvestigaci i dopini sobre els serveis sanitaris, i
tamb en les enquestes de salut, indicadors que permetin de conixer les dades relatives a dones i homes,
tant de manera desagregada per sexes com de manera global.
5. Les administracions pbliques han de promoure que en tot tipus destudis de cincies de la salut sinclogui
de manera transversal la salut de les dones.
ISSN 1988-298X
DL B 38014-2007
27/39
Nm. 6919 - 23.7.2015

CVE-DOGC-A-15202111-2015
Article 50. Apoderament de les dones del mn rural

1. L'Administraci de la Generalitat ha de posar en valor la funci de les dones com a eix estratgic per al
desenvolupament rural. En aquest sentit, ha de:
a) Vetllar per incorporar la perspectiva de gnere en les actuacions sobre desenvolupament rural.
b) Garantir la igualtat doportunitats i la plena participaci de les dones, amb equitat i en tots els mbits del
mn rural, molt especialment en els processos de planificaci i execuci de les poltiques pbliques.
2. L'Administraci de la Generalitat ha de vetllar per la presa de decisions de les dones com a mesura per a
lluitar contra la despoblaci, l'escassa presncia de dones i lempobriment en l'mbit rural i, en concret, ha de:
a) Potenciar el desenvolupament dactivitats que generin ocupaci i afavoreixin la incorporaci de les dones del
mn rural a lmbit laboral i contribueixin a evitar-ne el despoblament.
b) Facilitar laccs a la formaci de les dones del mn rural.
c) Contribuir a eliminar la bretxa digital de gnere i territorial amb mecanismes que facilitin i impulsin laccs a
les tecnologies de la informaci i la comunicaci de les dones del mn rural.
d) Vetllar per aconseguir la plena participaci social de les dones del mn rural, i tamb perqu participin
plenament en els rgans de direcci dempreses i associacions.
e) Incentivar la cotitularitat de dones i homes a les explotacions agrries.
f) Promoure la representaci paritria de dones i homes en els crrecs de decisi de les organitzacions agrries.
3. Per a fer efectius els principis primer i sis de larticle 3, les poltiques agrcoles, ramaderes,
agroalimentries, forestals i pesqueres han de:
a) Fomentar la transmissi dels sabers tradicionals de les dones en aquests mbits, reconixer i fer visible llur
contribuci al manteniment de les explotacions familiars, i promoure les xarxes de proximitat i de serveis
socials per a atendre els infants, la gent gran i les persones dependents.
b) Potenciar les iniciatives empresarials demprenedores i les actuacions de desenvolupament agrari i pesquer
promogudes per dones.
c) Facilitar la incorporaci de dones joves als sectors agrcola, ramader, agroalimentari, forestal i pesquer.
Article 51. Cooperaci al desenvolupament i foment de la pau

1. Les poltiques de cooperaci al desenvolupament i de foment de la pau, els plans, els documents de
planificaci, seguiment i avaluaci estratgics, els processos dactuaci i de dileg poltic i les relacions
institucionals han dincorporar la perspectiva integrada de gnere basada en els drets humans.
2. La poltica de cooperaci al desenvolupament i foment de la pau de la Generalitat ha de fomentar canvis de
coneixements, dactituds i de prctiques, estructures i mecanismes en tots els mbits amb la finalitat de
transformar les relacions desiguals de poder i eradicar les desigualtats entre dones i homes, impulsant
actuacions especfiques i positives per a lapoderament de les dones, que en potencin les capacitats i el
protagonisme en els processos de desenvolupament i de foment de la pau, amb lobjectiu de:
a) Fomentar el repartiment del poder poltic i la participaci plena i igualitria en la presa de decisions a tots els
nivells.
b) Enfortir lapoderament individual o personal i collectiu, en els mbits econmic, poltic, social i cultural, per
a assolir la igualtat efectiva de dones i homes tant en laccs com en el control i ls dels recursos i els
beneficis.
c) Garantir laccs igualitari i el control sobre les oportunitats del desenvolupament.
d) Promoure i defensar lexercici dels drets humans i lexigibilitat daquests drets per part de les dones en
condicions digualtat efectiva i de no-discriminaci davant la llei i en la prctica quotidiana.
e) Contribuir a la defensa, la garantia i l'exercici dels drets de les dones, que han de permetre transformar les
estructures que perpetuen les desigualtats entre dones i homes.
f) Fomentar la participaci plena i el protagonisme de les dones en els processos de prevenci, transformaci i
resoluci de conflictes violents i de construcci de la pau.
ISSN 1988-298X
DL B 38014-2007
28/39
Nm. 6919 - 23.7.2015

CVE-DOGC-A-15202111-2015
g) Impulsar leducaci per al desenvolupament i la sensibilitzaci social amb relaci a la igualtat de gnere i
lapoderament de les dones des de la perspectiva coeducativa.
h) Fomentar la integraci de la perspectiva de gnere en lacci humanitria.
Article 52. Trfic, explotaci sexual i prostituci

1. El Govern ha de crear programes dassessorament per a les dones que han estat vctimes de trfic o
explotaci sexual i fer-ne un tractament integral amb els objectius segents:
a) Evitar que cap dona pugui sser obligada a prostituir-se, sser explotada sexualment o sser vctima de
trfic sexual.
b) Reforar la persecuci del proxenetisme.
c) Crear les condicions necessries per a eradicar lexplotaci sexual infantil.
d) Afavorir la reinserci social de les dones vctimes de trfic o explotaci sexual.
2. El Govern ha de promoure el control dels anuncis de contactes en els mitjans de comunicaci. Es consideren
illcits els missatges i els anuncis que promoguin la discriminaci de les dones, la situaci de domini en lmbit
sexual, conductes humiliants i les que, per l'expressi amb qu es concreti lanunci o per la imatge, afavoreixin
aquest tipus dabusos o de violncia masclista.
Secci cinquena. Medi ambient, urbanisme, habitatge i mobilitat
Article 53. Planificaci de les poltiques de medi ambient, urbanisme, habitatge i mobilitat
1. Per a fer efectius els principis a qu fa referncia larticle 3, les poltiques de medi ambient, urbanisme,
habitatge i mobilitat han de:
a) Incorporar la perspectiva de gnere en totes les fases del disseny, la planificaci, l'execuci i l'avaluaci
urbanstics, per a posar en igualtat de condicions, en el disseny i en la configuraci dels espais urbans, les
necessitats i les prioritats derivades del treball de mercat i del domstic i de cura de persones, i tamb per a
collaborar a eliminar les desigualtats existents.
b) Promoure la participaci ciutadana de les dones i de les associacions de defensa dels drets de les dones en
els processos de disseny urbanstic, i fer-ne el corresponent retorn.
2. Les administracions pbliques de Catalunya, per a complir les mesures a qu fa referncia l'apartat 1, han
de garantir:
a) La formaci en perspectiva de gnere del personal tcnic i poltic que es dedica a la planificaci urbanstica i
en els mbits de la mobilitat, l'habitatge i el medi ambient.
b) La planificaci en els mbits de medi ambient, urbanisme, habitatge i mobilitat basada en estudis amb
estadstiques segregades per sexe, que permetin de detectar les desigualtats mesurables.
c) Els estudis dimpacte de gnere i les mesures correctores pertinents per a minimitzar els impactes
diferencials en tota actuaci urbanstica, dhabitatge, de mobilitat o de medi ambient.
d) L'aplicaci d'una poltica urbanstica que tendeixi a crear ciutats compactes, mixtes i prximes, que
mantinguin la relaci amb la natura, on es redueixi la presncia i la prioritat del vehicle privat i s'introdueixin
mesures per a millorar i densificar les rees monofuncionals residencials. En aquest sentit, la poltica
urbanstica ha de preveure la descentralitzaci de serveis, de manera que la construcci dinfraestructures i
lordenaci del sl donin resposta a les necessitats de conciliaci de la vida personal, familiar i laboral,
disminuint els temps de desplaament i garantint laccessibilitat dels serveis en igualtat doportunitats.
e) Equipaments pblics amb installacions que facilitin els usos i cobreixin les necessitats de tothom. En aquest
sentit, i en la mesura que sigui possible, cal habilitar zones per a l'atenci d'infants, especialment per a
disposar de canviadors de bolquers, accessibles tant per a homes com per a dones.
f) L'elaboraci de programes actius i dotats de recursos suficients per a la promoci de laccs a lhabitatge de
collectius en risc dexclusi social, amb una atenci especial a les famlies monoparentals.
ISSN 1988-298X
DL B 38014-2007
29/39
Nm. 6919 - 23.7.2015

CVE-DOGC-A-15202111-2015
g) La creaci de mecanismes per a promoure que, en cas darrendament dhabitatges, quan sigui per a parelles
o famlies, els contractes es facin a nom de tots dos membres de la parella.
h) En la concessi d'ajuts pblics per a rehabilitaci o reformes d'habitatges, la inclusi com a beneficiaris de
tots dos membres de la parella, sempre que aix ho vulguin els interessats.
i) Una planificaci de la mobilitat que doni prioritat als temps dels desplaaments i que tingui en compte
laccessibilitat en els itineraris quotidians relacionats amb lorganitzaci de la vida personal, associativa,
familiar, domstica i laboral.
Secci sisena. Justcia i seguretat
Article 54. Justcia

1. Els serveis i els centres dexecuci penal han dincorporar la perspectiva de gnere en els programes de
tractament, rehabilitaci i inserci sociolaboral de persones internes, i en aquest sentit:
a) Els centres dexecuci penal han de tenir programes de tractament especfics per als diferents collectius de
dones, amb una atenci especial a dones joves, embarassades i mares, i tamb transsexuals, dacord amb el
que estableix aquesta llei. Aquests programes han dsser aplicats per equips dintervenci professional
qualificada, han de tenir en compte l'habilitaci d'espais adaptats a les necessitats de les dones internes i
fomentar-ne la reinserci amb criteris no sexistes.
b) Els serveis i els centres dexecuci penal han de desenvolupar programes formatius destinats a homes i
dones interns amb lobjectiu de sensibilitzar-los sobre la igualtat de dones i homes i capacitar-los per a actuar
en societat en termes d'igualtat efectiva.
c) Els centres dexecuci penal han de reforar latenci mdica i psicolgica amb perspectiva de gnere i
tamb leducaci sexual i reproductiva.
d) L'Administraci de la Generalitat ha de vetllar perqu les activitats orientades a la inserci laboral en els
centres d'execuci penal no perpetun els rols de gnere.
2. L'Administraci de la Generalitat ha de garantir els mitjans humans i materials necessaris, i tamb la
formaci necessria del personal, en lmbit judicial i penitenciari, per a la prevenci de totes les
manifestacions de violncia masclista i la protecci de les vctimes, i tamb generar serveis i assegurar el
tractament integral de les internes que l'han patida.
3. Amb relaci a la prevenci de la violncia masclista i la protecci de les vctimes a qu fa referncia l'apartat
2, els programes de treball dels serveis i els centres dexecuci penal han de tenir en compte la intervenci i el
tractament especialitzat de les persones que compleixen condemna per haver coms delictes relacionats amb
la violncia masclista, i incloure tallers dautoestima per a dones que nhan estat vctimes.
4. L'Administraci de la Generalitat ha doferir formaci especfica en gnere, igualtat i drets de les dones a tots
els professionals que treballen en centres penitenciaris i judicials i, especficament:
a) Als equips dassessorament tcnic penal, formats per professionals de la psicologia i del treball social
especialitzats en lmbit judicial, concretament en la realitzaci d'anlisis pericials psicolgiques, socials i
psicosocials.
b) Als cossos penitenciaris, amb l'objectiu d'evitar l'estigmatitzaci de les internes i lexercici de
micromasclismes contra les dones.
c) Als cossos judicials, amb l'objectiu d'evitar la perpetuaci d'actituds i l'estigmatitzaci de les dones que
delinqueixen.
5. L'Administraci de la Generalitat, per mitj del Pla director dequipaments penitenciaris, ha dincorporar la
perspectiva de gnere en la planificaci de les installacions, els equipaments i els provements dels centres
penitenciaris. En aquest sentit, ha de vetllar perqu:
a) En els centres penitenciaris les dones tinguin les mateixes garanties i qualitat en els serveis i les
infraestructures que els homes.
b) Els centres dexecuci penal facilitin laccs a les activitats esportives a dones i homes en igualtat de
condicions.
ISSN 1988-298X
DL B 38014-2007
30/39
Nm. 6919 - 23.7.2015

CVE-DOGC-A-15202111-2015
c) Es garanteixin els drets de les dones embarassades en els centres penitenciaris i disposin de les condicions
necessries per a criar-hi i educar-hi els fills.
6. L'Administraci de la Generalitat ha de promoure el treball comunitari i familiar per a eradicar
l'estigmatitzaci que pateixen les dones que delinqueixen.
Article 55. Seguretat

1. Per a fer efectius els principis primer i sis de l'article 3, el departament competent en matria de seguretat
ha de:
a) Tenir en compte la diferent percepci de la seguretat de dones i homes i incloure la perspectiva de gnere
en les enquestes de victimitzaci, en l'anlisi de la realitat de la seguretat a Catalunya, en les diagnosis de
seguretat dels espais pblics, i tamb en la definici de les poltiques i en l'adopci de mesures de prevenci i
de protecci relacionades amb l'autonomia personal i l's dels espais, tant pblics com privats.
b) Establir les mesures necessries per a eradicar la violncia masclista a nivell comunitari.
c) Promoure el treball amb els homes perqu no exerceixin cap tipus de violncia masclista.
2. El departament competent en matria d'urbanisme ha de:
a) Promoure un model de seguretat que incorpori la perspectiva de les dones en el planejament urbanstic.
Amb aquesta finalitat el planejament ha de vincular el disseny urb i la violncia masclista, per a evitar entorns
i elements que puguin provocar situacions d'inseguretat per a les dones.
b) Eradicar la percepci dinseguretat en els espais pblics, per mitj de mesures que en garanteixin a la
visibilitat, la correcta illuminaci i l'alternativa de recorreguts, i que els dotin dusos i activitats diversos,
intergeneracionals i que fomentin la presncia de gent diversa.
Secci setena. Estadstiques i estudis
Article 56. Adequaci destadstiques i estudis

Les administracions pbliques de Catalunya, per a garantir la integraci efectiva de la transversalitat en la
perspectiva de gnere, han de:
a) Incloure sistemticament la variable del sexe en totes les estadstiques, enquestes i recollida de dades que
duguin a terme.
b) Establir nous indicadors estadstics que permetin de conixer millor les diferncies en els rols socials, les
necessitats, les condicions, els valors i les aspiracions de dones i homes en cada situaci, circumstncia i estadi
de la vida, i incloure aquests indicadors en les operacions estadstiques.
c) Dissenyar mecanismes i introduir indicadors estadstics per a millorar el coneixement de la incidncia daltres
variables que siguin generadores de discriminacions mltiples en els diferents mbits dintervenci.
d) Explotar les dades de qu es disposa amb l'objectiu de conixer les situacions, les condicions, les aspiracions
i les necessitats de dones i homes en els diferents mbits dintervenci.
e) Revisar i, si escau, adequar les definicions estadstiques existents per a contribuir al reconeixement i la
valoraci del treball de les dones i evitar l'estereotipaci negativa de determinats collectius.
Captol V. Mesures per a garantir el compliment de la Llei
Secci primera. Defensa de la igualtat de dones i homes
Article 57. El Sndic de Greuges
ISSN 1988-298X
DL B 38014-2007
31/39
Nm. 6919 - 23.7.2015

CVE-DOGC-A-15202111-2015
1. El Sndic de Greuges, dacord amb les atribucions que li assignen lEstatut dautonomia i la Llei 24/2009, del
23 de desembre, s lrgan encarregat de la defensa dels drets i les llibertats en matria de no-discriminaci
per ra de gnere que puguin haver estat vulnerats per lactuaci dinstitucions o persones, tant publiques com
privades, i, especialment, exerceix les funcions segents:
a) Practicar investigacions, tant dofici com a instncia de part, per a aclarir possibles situacions de
discriminaci directa o indirecta per ra de sexe.
b) Facilitar vies de negociaci i fer recomanacions a persones fsiques i jurdiques amb la finalitat de corregir
situacions o prctiques discriminatries per ra de sexe, i fer un seguiment del compliment d'aquestes
recomanacions.
c) Fer l'assessorament i l'assistncia a la ciutadania davant de possibles situacions de discriminaci per ra de
sexe.
e) Vetllar pel compliment i laplicaci efectiva daquesta llei i assumir la tutela del dret fonamental a la igualtat
efectiva de dones i homes.
f) Analitzar i avaluar el grau de compliment daquesta llei.
g) Estudiar la legislaci i la jurisprudncia antidiscriminatries i elaborar propostes de nova legislaci o de
reforma legislativa.
2. El Govern ha de proposar un conveni de collaboraci a lautoritat judicial, al Ministeri Fiscal i al Sndic de
Greuges, en el termini de sis mesos a comptar de lentrada en vigor daquesta llei.
Secci segona. Estadstica i recerca per a assolir la igualtat efectiva de dones i homes
Article 58. Observatori de la Igualtat de Gnere

1. Es crea lObservatori de la Igualtat de Gnere adscrit a lInstitut Catal de les Dones, com a rgan assessor
del Govern i garant del compliment d'aquesta llei quant al treball de dades i estadstica i la recerca sobre les
desigualtats entre dones i homes.
2. LObservatori de la Igualtat de Gnere pot proposar al Govern estratgies per a corregir situacions de
desigualtat de les dones a Catalunya.
3. Els estudis de lObservatori de la Igualtat de Gnere han de prioritzar les rees de la violncia de gnere, la
situaci laboral i la imatge pblica de les dones.
4. Les funcions, la composici, el funcionament i les diferents rees dintervenci de lObservatori de la Igualtat
de Gnere shan destablir per reglament, en el procediment delaboraci del qual han de participar les entitats
de defensa dels drets de les dones.
Secci tercera. Rgim sancionador
Article 59. Infraccions

1. Les infraccions administratives en matria digualtat de dones i homes es classifiquen en lleus, greus i molt
greus.
2. Sn infraccions lleus:
a) Negar-se a collaborar amb els serveis dinspecci de la Generalitat.
b) No facilitar la tasca en lacci investigadora dels serveis dinspecci de la Generalitat.
3. Sn infraccions greus:
a) Obstruir lactuaci dels serveis dinspecci de la Generalitat o negar-se totalment a collaborar-hi.
b) Fer actes o imposar clusules en els negocis jurdics que constitueixin o causin discriminaci per ra de
sexe.
ISSN 1988-298X
DL B 38014-2007
32/39
Nm. 6919 - 23.7.2015

CVE-DOGC-A-15202111-2015
c) No aprovar els plans digualtat en els centres i les empreses que estan obligats a fer-ho per disposici legal,
un cop hagin estat requerits per aquest motiu per lautoritat laboral.
d) Reincidir en la comissi de dues o ms infraccions lleus.
4. Sn infraccions molt greus:
a) Exercir qualsevol comportament, de naturalesa sexual o no, en funci del sexe duna persona, que atempti
intencionadament contra la seva dignitat i li cre un entorn intimidatori, degradant o ofensiu.
b) Exercir qualsevol tracte desfavorable a les dones relacionat amb l'embars o la maternitat.
c) Exercir qualsevol represlia o tracte advers contra una persona com a conseqncia dhaver presentat una
queixa, una reclamaci, una denncia, una demanda o un recurs de qualsevol tipus dirigit a impedir-ne la
discriminaci o a exigir el compliment efectiu del principi digualtat de tracte de dones i homes.
d) Reincidir en la comissi de dues o ms infraccions greus.
Article 60. Sancions

1. Les infraccions lleus se sancionen amb una multa duna quantia equivalent a limport mensual de lindicador
de renda de suficincia de Catalunya, corresponent a un perode dentre set dies i tres mesos. Si no hi ha
reiteraci, l'rgan competent per a imposar la sanci pot substituir aquesta sanci per una advertncia escrita.
2. Per la comissi dinfraccions greus s'imposa una o ms de les sancions segents:
a) Una multa per una quantia equivalent a limport de lindicador de renda de suficincia de Catalunya
corresponent a un perode dentre tres mesos i un dia i set mesos.
b) La prohibici de rebre ajuts o subvencions pblics per un perode dun any.
c) La prohibici de contractar amb lAdministraci de la Generalitat, els organismes autnoms i els ens pblics
que en depenen per un perode dun any.
3. Per la comissi dinfraccions molt greus s'imposa una o ms de les sancions segents:
a) Una multa per una quantia equivalent a limport de renda de suficincia de Catalunya corresponent a un
perode dentre set mesos i un dia i deu mesos.
b) La prohibici de rebre ajuts o subvencions per un perode de dos anys. En cas de reincidncia o reiteraci, la
prohibici pot sser per un mxim de cinc anys.
c) La prohibici de contractar amb lAdministraci de la Generalitat, els organismes autnoms i els ens pblics
que en depenen per un perode dentre un any i un dia i tres anys.
4. Per a concretar les sancions que escaigui dimposar i, si escau, per a graduar la quantia de les multes i la
durada de les sancions temporals, les autoritats competents han de mantenir la proporci adequada entre la
gravetat del fet constitutiu de la infracci i la sanci o sancions, aplicades a la lesi ocasionada, al nombre de
persones afectades, a lentitat del dret afectat i a la naturalesa del deure afectat segons la legislaci vigent.
Shan de considerar especialment els criteris segents:
a) El grau de culpabilitat i la intencionalitat de linfractor.
b) Els perjudicis fsics, morals i materials causats a persones o bns i la situaci de risc creada o mantinguda.
c) La reincidncia o la reiteraci.
d) La discriminaci mltiple i la victimitzaci secundria.
e) La transcendncia econmica i social de la infracci.
f) Lincompliment reiterat dels advertiments o recomanacions previs de la Inspecci de Serveis Socials.
g) El carcter permanent o transitori de la situaci de risc creada per la infracci.
h) El compliment per iniciativa prpia de les normes infringides, en qualsevol moment del procediment
administratiu sancionador, si encara no sha dictat una resoluci.
5. Lobjectiu de la sanci ha dsser la prevenci, la dissuasi, la reparaci i la correcci dels perjudicis que
ISSN 1988-298X
DL B 38014-2007
33/39
Nm. 6919 - 23.7.2015

CVE-DOGC-A-15202111-2015
hagi causat o pugui causar la discriminaci.
Article 61. Responsables

1. Sn responsables de les infraccions tipificades per aquesta llei les persones fsiques o jurdiques, pbliques o
privades, que, per acci o omissi, incorren en els supsits dinfracci establerts per aquesta secci.
2. La responsabilitat s solidria quan hi hagi diversos responsables i no sigui possible determinar el grau de
participaci de cadascun en la comissi de la infracci.
Article 62. Competncia i procediment

1. La competncia per a incoar els expedients administratius del rgim sancionador daquesta llei i la imposici
de les sancions correspon a la persona titular de la secretaria general del departament competent en matria
digualtat de dones i homes.
2. Els rgans competents per a iniciar, instruir i resoldre els expedients sancionadors han daplicar la normativa
de procediment sancionador aplicable als mbits de competncia de lAdministraci de la Generalitat, dacord
amb els principis de legalitat, competncia, irretroactivitat, tipicitat, responsabilitat, proporcionalitat,
prescripci i prohibici de doble sanci.
3. Si lrgan competent, durant la fase dinstrucci, considera que la potestat sancionadora amb relaci a la
presumpta conducta infractora correspon a una altra administraci pblica, ha de posar aquest fet en el seu
coneixement i li ha de trametre lexpedient corresponent.
Article 63. Prescripci

1. Les infraccions tipificades de lleus per aquesta llei prescriuen al cap de sis mesos; les tipificades de greus, al
cap de dotze mesos, i les tipificades de molt greus, al cap de divuit mesos.
2. Les sancions imposades a lempara daquesta llei prescriuen al cap de tres mesos, si sn lleus; al cap de sis
mesos, si sn greus, i al cap de dotze mesos, si sn molt greus.
Article 64. Concurrncia amb lordre jurisdiccional penal

1. No es poden sancionar els fets que ja hagin estat sancionats penalment o administrativament, en els
supsits en qu sapreci identitat de subjecte, fets i fonament.
2. En els casos en qu lrgan administratiu consideri que les infraccions poden sser constitutives de delicte o
falta, ho ha de comunicar al Ministeri Fiscal o a lrgan judicial competent i suspendre el procediment
sancionador fins que lautoritat judicial no dicti sentncia ferma o resoluci que posi fi al procediment, o fins
que el Ministeri Fiscal no comuniqui la improcedncia diniciar o de continuar les actuacions. En els casos en
qu no sestimi lexistncia de delicte o falta penal, lrgan administratiu ha de continuar el procediment
sancionador i considerar provats els fets que ho hagin estat en seu judicial.
Disposicions addicionals
Primera. Avaluaci de l'impacte social de la Llei

El Govern, per mitj de l'Institut Catal de les Dones, en el termini de cinc anys a partir de l'entrada en vigor
d'aquesta llei, ha de dur a terme una avaluaci de l'impacte social de la Llei, amb la participaci de tots els
sectors implicats i dels rgans consultius que s'hi estableixen. Linforme sha de trametre al Parlament de
Catalunya.
Segona. Inclusi de clusules digualtat en contractes i subvencions
ISSN 1988-298X
DL B 38014-2007
34/39
Nm. 6919 - 23.7.2015

CVE-DOGC-A-15202111-2015
En el termini de sis mesos a comptar des de lentrada en vigor daquesta llei, el Govern ha delaborar i aprovar,
en collaboraci amb lInstitut Catal de les Dones, una norma sobre la inclusi de clusules relacionades amb
la igualtat de dones i homes en contractes i subvencions en lmbit dactuaci de lAdministraci de la
Generalitat.
Tercera. Comissi Interdepartamental per a la Igualtat Efectiva de Dones i Homes

1. La Comissi Interdepartamental per a la Igualtat d'Oportunitats per a les Dones passa a denominar-se
Comissi Interdepartamental per a la Igualtat Efectiva de Dones i Homes.
2. Totes les referncies a la Comissi Interdepartamental per a la Igualtat d'Oportunitats per a les Dones en la
normativa vigent s'entenen fetes a la Comissi Interdepartamental per a la Igualtat Efectiva de Dones i Homes.
Quarta. rgans responsables de l'aplicaci de la transversalitat

El Govern, mitjanant decret, en el termini d'un any a comptar de l'entrada en vigor d'aquesta llei, ha d'atribuir
a un rgan dels diferents departaments de la Generalitat, organismes autnoms i organismes pblics vinculats
o dependents de l'Administraci de la Generalitat la responsabilitat de l'aplicaci de la transversalitat de la
perspectiva de gnere en la planificaci, la gesti i l'avaluaci de les seves poltiques, i establir-ne les funcions
d'acord amb l'article 8.2.
Cinquena. Revisi de les denominacions dinstitucions i rgans pblics

En el termini dun any a comptar de lentrada en vigor daquesta llei, shan de revisar i modificar, si escau, les
denominacions de les institucions i els rgans dependents de les administracions pbliques de Catalunya per a
garantir que respectin els principis de llenguatge no sexista ni androcntric.
Sisena. Pla per a la igualtat de gnere en el sistema educatiu

1. El Govern, a proposta del departament competent en matria deducaci i en el termini de dos anys a
comptar de lentrada en vigor daquesta llei, ha daprovar i presentar al Parlament el Pla per a la igualtat de
gnere en el sistema educatiu, a qu fa referncia la Llei 12/2009, del 10 de juliol, d'educaci.
2. El Pla per a la igualtat de gnere en el sistema educatiu ha dincloure mesures especfiques per a la igualtat
de gnere en els diversos mbits educatius, i tamb les mesures de prevenci de la violncia de gnere i de
discriminaci positiva que siguin necessries per a la consecuci dels seus objectius. Aquestes mesures shan
de referir tant als continguts i mtodes densenyament com a les activitats escolars i de lleure, i tamb a la
composici dels organismes escolars de carcter representatiu.
Setena. Usos lingstics

El Govern ha demprendre, amb lassessorament de lInstitut dEstudis Catalans, si escau, les accions
necessries perqu sestudi laplicaci dusos lingstics que permetin fer visibles les dones, que histricament
no han estat tingudes en compte.
Disposicions transitries
Primera. Representaci paritria en rgans collegiats

1. En la primera renovaci dels rgans collegiats de les administracions que es renoven peridicament i de
manera predeterminada que es dugui a terme posteriorment a lentrada en vigor daquesta llei, cal atenir-se al
principi de representaci equilibrada. En la renovaci immediatament segent, la paritat s'ha de complir en els
termes que estableix aquesta llei.
ISSN 1988-298X
DL B 38014-2007
35/39
Nm. 6919 - 23.7.2015

CVE-DOGC-A-15202111-2015
2. En els rgans collegiats formats per membres designats per lAdministraci, per membres nats o designats
en representaci dorganismes, entitats o collectius representatius de determinats interessos o per membres
escollits per llur qualitat personal o professional, la paritat sexigeix per als membres designats per
lAdministraci i per als membres designats per cadascun dels organismes, entitats i collectius.
3. Els titulars dels rgans de direcci dels poders pblics han de tenir una composici equilibrada, que ha
d'sser paritria en el termini de cinc anys a comptar de lentrada en vigor daquesta llei.
Segona. Accions sobre els usos del temps

El Govern, en el termini dun any a comptar de l'entrada en vigor d'aquesta llei, ha dincorporar en el text
daquesta llei, especialment en tot all que actualitzi i concreti larticle 46, sobre usos del temps, les
conclusions de la comissi parlamentria que correspongui.
Disposici derogatria
1. Es deroga la disposici transitria setena de la Llei 12/2009, del 10 de juliol, d'educaci.
2. Es deroga larticle 26 de la Llei 5/2008, del 24 dabril, del dret de les dones a eradicar la violncia masclista.
3. Es deroguen totes les normes de rang igual o inferior que soposin al que disposa aquesta llei o que la
contradiguin.
Disposicions finals
Primera. Modificaci de la Llei 11/1989

1. S'afegeix un nou apartat, el 3, a l'article 1 de la Llei 11/1989, del 10 de juliol, de creaci de l'Institut Catal
de la Dona, amb el text segent:
3. Per a facilitar i reforar el paper de garant del compliment de la Llei d'igualtat efectiva de dones i homes i
de laplicaci de la seva transversalitat, lInstitut Catal de les Dones resta adscrit al Departament de la
Presidncia de la Generalitat.
2. Es modifica l'article 3 de la Llei 11/1989, del 10 de juliol, de creaci de l'Institut Catal de la Dona, que resta
redactat de la manera segent:
Correspon a l'Institut Catal de les Dones:
a) Garantir, en collaboraci amb els departaments afectats, la prestaci de serveis especfics a favor de les
dones.
b) Fomentar i coordinar la prestaci de serveis de tot tipus a les dones, mitjanant l'establiment de convenis
amb entitats pbliques i privades.
c) Elaborar i promoure informes, estudis i anlisis de recerca sobre matries relacionades amb la
problemtica actual de les dones a Catalunya.
d) Dissenyar, coordinar i impulsar l'elaboraci del Pla estratgic de poltiques d'igualtat de gnere del Govern
de la Generalitat, i tamb fer-ne el seguiment i l'avaluaci.
e) Impulsar l'elaboraci dels plans de poltiques d'igualtat de gnere de les administracions locals.
f) Elaborar, amb la collaboraci dels diferents departaments implicats, l'informe anual d'execuci de la
transversalitat de la perspectiva de gnere a l'Administraci de la Generalitat.
g) Elaborar i emetre els informes d'impacte de gnere i, en tot cas, els informes a qu fan referncia els
articles 36.3.b i 37.2 de la Llei 13/2008, del 5 de novembre, de la presidncia de la Generalitat i del Govern, i
l'article 64.3.d de la Llei 26/2010, del 3 d'agost, de rgim jurdic i de procediment de les administracions
ISSN 1988-298X
DL B 38014-2007
36/39
Nm. 6919 - 23.7.2015

CVE-DOGC-A-15202111-2015
pbliques de Catalunya.
h) Elaborar els programes dintervenci integral contra la violncia masclista del Govern amb la periodicitat
que estableix l'article 84 de la Llei 5/2008, del 24 d'abril, del dret de les dones a eradicar la violncia masclista.
i) Elaborar els protocols per a una intervenci coordinada contra la violncia masclista d'acord amb el que
estableix l'article 85 de la Llei 5/2008.
j) Promoure i liderar la recerca en matria de violncia masclista i establir els acords de collaboraci
necessaris en lmbit universitari i especialitzat per a dur-la a terme.
k) Dissenyar, impulsar i coordinar les poltiques contra la violncia masclista.
l) Divulgar les activitats, els serveis i les tasques duts a terme per l'Institut o per les associacions i les entitats
collaboradores, mitjanant l'organitzaci de fires, congressos o per qualsevol altre mitj.
m) Potenciar la participaci de les dones en les decisions i les mesures que les afecten, i fomentar
l'associacionisme per a la defensa de llurs interessos.
n) Recopilar informaci i documentaci sobre la situaci actual de les dones a Catalunya.
o) Vetllar pel compliment dels convenis i els acords internacionals en tot all que afecta la promoci de les
dones, i fer-ne possible la participaci en els frums internacionals on se'n tracti la problemtica.
p) Vetllar perqu les disposicions per a l'assoliment de la igualtat efectiva de dones i homes de l'ordenament
jurdic s'adeqin a les caracterstiques concretes de cada territori, a fi de corregir desequilibris i impulsar les
mesures ms adequades a les necessitats dels diversos entorns que configuren la poblaci de Catalunya i la
seva distribuci territorial.
q) Dur a terme l'assistncia tcnica especialitzada a les administracions pbliques catalanes per a incorporar
la dimensi de gnere en el desenvolupament de les poltiques pbliques.
r) Promoure els espais de dileg i cooperaci institucionals i, concretament, promoure la cooperaci
interinstitucional amb les diverses administracions locals per mitj d'espais de dileg amb representants
territorials, amb l'objectiu de sumar recursos i aconseguir ms impacte de les poltiques d'igualtat de gnere, i
promoure la cooperaci interinstitucional amb les universitats catalanes per mitj d'espais per a compartir i
crear coneixement en matria de perspectiva de gnere.
s) Fer lavaluaci prvia dels fets per a la personaci de l'Administraci de la Generalitat en processos penals
de violncia masclista d'una rellevncia especial.
t) Atorgar i revocar, si escau, el distintiu catal d'excellncia empresarial en matria d'igualtat efectiva de
dones i homes en el treball.
u) Assumir les altres competncies que li siguin encomanades pel Govern o li siguin assignades per les lleis.
1. LInstitut Catal de les Dones es regeix pels rgans segents:
a) La Direcci Executiva.
b) La Comissi Interdepartamental per a la Igualtat Efectiva de Dones i Homes.
2. L'Institut Catal de les Dones pot crear rgans d'assessorament, coordinaci i participaci. En tot cas,
tenen aquest carcter els rgans segents:
a) La Comissi Nacional per a una Intervenci Coordinada contra la Violncia Masclista.
b) El Centre dEstudis, Recerca i Capacitaci sobre Violncia Masclista.
c) El Consell Nacional de les Dones de Catalunya.
4. S'afegeix un nou article, el 4 bis, a la Llei 11/1989, del 10 de juliol, de creaci de l'Institut Catal de la
Dona, amb el text segent:
Article 4 bis
1. Corresponen a la Comissi Interdepartamental per a la Igualtat Efectiva de Dones i Homes les funcions
segents:
ISSN 1988-298X
DL B 38014-2007
37/39
Nm. 6919 - 23.7.2015

CVE-DOGC-A-15202111-2015
a) Coordinar l'actuaci dels departaments de l'Administraci de la Generalitat en matria de poltiques

d'igualtat de gnere.
b) Establir criteris i marcar pautes per a la intervenci operativa en aquesta matria d'acord amb aquesta llei.
c) Aprovar l'informe anual d'execuci de la transversalitat de la perspectiva de gnere a l'Administraci de la
Generalitat.
d) Establir anualment les prioritats del Govern en poltiques d'igualtat de gnere.
e) Impulsar i coordinar els programes operatius sectorials.
f) Resoldre les qestions tcniques que elevi la Comissi Tcnica Interdepartamental de la Igualtat Efectiva de
Dones i Homes.
g) Complir-ne qualsevol altra que tingui atribuda per reglament.
2. La Comissi Interdepartamental per a la Igualtat Efectiva de Dones i Homes duu a terme les tasques de
suport tcnic per mitj de la Comissi Tcnica Interdepartamental de la Igualtat Efectiva de Dones i Homes.
5. S'afegeix un nou article, el 4 ter, a la Llei 11/1989, del 10 de juliol, de creaci de l'Institut Catal de la
Article 4 ter
1. El Govern ha de constituir per decret, integrada en la Comissi Interdepartamental per a la Igualtat
Efectiva de Dones i Homes, la Comissi Tcnica Interdepartamental de la Igualtat Efectiva de Dones i Homes
com a interlocutora tcnica de suport tcnic i operatiu, acompanyament i canalitzaci de les poltiques
d'igualtat de gnere dels departaments de l'Administraci de la Generalitat i de la resta d'institucions amb qu
es relaciona.
2. El rgim de funcionament, les competncies i la composici de la Comissi Tcnica Interdepartamental de
la Igualtat Efectiva de Dones i Homes s'han d'establir per reglament.
6. S'afegeix un nou article, el 4 quater, a la Llei 11/1989, del 10 de juliol, de creaci de l'Institut Catal de la
Article 4 quater
1. La Comissi Nacional per a una Intervenci Coordinada contra la Violncia Masclista s l'rgan de
coordinaci institucional de l'Institut Catal de les Dones en matria de violncia masclista.
2. Corresponen a la Comissi Nacional per a una Intervenci Coordinada contra la Violncia Masclista les
funcions d'impuls, seguiment, control i avaluaci de les actuacions de l'Administraci en el tractament de la
violncia masclista, sens perjudici de les competncies dels departaments de la Generalitat en aquest sentit.
7. S'afegeix un nou article, el 4 quinquies, a la Llei 11/1989, del 10 de juliol, de creaci de l'Institut Catal de
la Dona, amb el text segent:
Article 4 quinquies
El Centre dEstudis, Recerca i Capacitaci sobre Violncia Masclista, creat per l'article 81 de la Llei 5/2008, del
24 dabril, del dret de les dones a eradicar la violncia masclista, s l'rgan de lInstitut Catal de les Dones
encarregat d'elaborar els estudis de recerca sobre violncia masclista i de formar els professionals en contacte
amb el tractament daquest tipus de violncia.
El Consell Nacional de les Dones de Catalunya s l'rgan participatiu i consultiu de l'Institut Catal de les
Dones per a debatre i fer propostes i recomanacions sobre les qestions vinculades al Pla d'actuaci del Govern
de la Generalitat en matria de poltiques d'igualtat de gnere en els mbits cultural, poltic, econmic i social.
1. En el Consell Nacional de les Dones de Catalunya s'integren les representacions de les entitats,
associacions, grups i consells de dones del territori catal que treballen especficament en programes a favor de
la igualtat i de la promoci de les dones.
ISSN 1988-298X
DL B 38014-2007
38/39
Nm. 6919 - 23.7.2015

CVE-DOGC-A-15202111-2015
2. El Consell Nacional de les Dones de Catalunya s'estructura en assemblees territorials.

3. Els criteris de constituci del Consell Nacional de les Dones de Catalunya i les formes de participar-hi es
determinen per reglament.
10. S'afegeix un article, el 7 bis, a la Llei 11/1989, del 10 de juliol, de creaci de l'Institut Catal de la Dona,
amb el text segent:
1. El Govern de la Generalitat ha de promoure la participaci del Consell Nacional de les Dones de Catalunya
en l'elaboraci i l'avaluaci de les poltiques pbliques i, a aquest efecte, ha de potenciar els mecanismes
perqu pugui dur a terme eficament la seva tasca en aquests mbits.
2. L'Institut Catal de les Dones ha de potenciar la presncia de la diversitat del moviment de dones en el
Consell Nacional de les Dones de Catalunya.
Segona. Autoritzaci per a refondre la Llei 11/1989

S'autoritza el Govern perqu, en el termini d'un any a comptar de l'entrada en vigor d'aquesta llei, refongui en
un text nic la Llei 11/1989, del 10 de juliol, de creaci de l'Institut Catal de la Dona.
Tercera. Modificaci de la Llei 5/2008

Es modifica l'article 82 de la Llei 5/2008, del 24 d'abril, del dret de les dones a eradicar la violncia masclista,
que resta redactat de la manera segent:
1. Es crea la Comissi Nacional per a una Intervenci Coordinada contra la Violncia Masclista, dependent de
lInstitut Catal de les Dones, com a rgan especfic de coordinaci i assessorament institucionals en el
comproms de fer efectiu el dret de no-discriminaci de les dones.
2. Les funcions de la Comissi Nacional per a una Intervenci Coordinada contra la Violncia Masclista sn
impulsar, seguir, controlar i avaluar les actuacions en labordatge de la violncia masclista, sens perjudici de les
competncies dimpuls, seguiment i control dels departaments de la Generalitat.
3. Shan destablir per reglament la composici, el funcionament i les competncies de la Comissi Nacional
per a una Intervenci Coordinada contra la Violncia Masclista, i tamb la coordinaci de la Comissi amb
altres rgans.
Quarta. Afectacions pressupostries

1. Els preceptes que eventualment comportin despeses amb crrec als pressupostos de la Generalitat
produeixen efectes a partir de l'entrada en vigor de la Llei de pressupostos de la Generalitat corresponent a
l'exercici pressupostari immediatament posterior a l'entrada en vigor d'aquesta llei.
2. Els pressupostos de la Generalitat de Catalunya i de les administracions locals catalanes han de consignar
els recursos necessaris per a garantir els objectius daquesta llei.
3. El contracte programa entre els ens locals i la Generalitat de Catalunya ha d'establir els objectius i les
responsabilitats de finanament de les competncies prpies o delegades que els atribueix aquesta llei.
Cinquena. Desplegament
El Govern, en lmbit de les seves competncies, ha daprovar en el termini de dos anys a comptar de lentrada
en vigor daquesta llei les disposicions reglamentries que siguin necessries per a aplicar-la i desplegar-la.
Per tant, ordeno que tots els ciutadans als quals sigui d'aplicaci aquesta Llei cooperin al seu compliment i que
els tribunals i les autoritats als quals pertoqui la facin complir.
Palau de la Generalitat, 21 de juliol de 2015
ISSN 1988-298X
DL B 38014-2007
39/39
Nm. 6919 - 23.7.2015

CVE-DOGC-A-15202111-2015
Artur Mas i Gavarr

President de la Generalitat de Catalunya
(15.202.111)
ISSN 1988-298X
DL B 38014-2007

Llei 17 2015 D Igualtat de Dones I Homes

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Llei 17 2015 D Igualtat de Dones I Homes

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

1/39

Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya

Nm. 6919 - 23.7.2015

Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya

Nm. 6919 - 23.7.2015

Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya

Nm. 6919 - 23.7.2015

Captol I. Disposicions generals

Article 1. Objecte i finalitats

Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya

Nm. 6919 - 23.7.2015

Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya

Nm. 6919 - 23.7.2015

Article 3. Principis d'actuaci dels poders pblics

Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya

Nm. 6919 - 23.7.2015

Article 4. Reconeixement de les associacions de defensa dels drets de les dones

Captol II. Competncies i organitzaci administrativa

Article 5. Competncies de l'Administraci de la Generalitat

Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya

Nm. 6919 - 23.7.2015

Article 6. Funcions dels ens locals de Catalunya

Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya

Nm. 6919 - 23.7.2015

Article 7. Organitzaci administrativa

Article 8. rgans responsables de l'aplicaci de la transversalitat de la perspectiva de gnere

Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya

Nm. 6919 - 23.7.2015

Article 9. Professionals d'igualtat de gnere

Article 10. Contractaci del sector pblic

Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya

Nm. 6919 - 23.7.2015

Article 11. Ajuts pblics

Article 13. Plans d'igualtat i actuaci transversal

Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya

Nm. 6919 - 23.7.2015

estratgics de poltiques d'igualtat de gnere de lAdministraci de la Generalitat, i tamb de fer-ne el

Article 15. Plans d'igualtat de dones i homes del sector pblic

Article 16. Poltiques d'igualtat efectiva de dones i homes en la funci pblica

Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya

Nm. 6919 - 23.7.2015

Article 17. Lleis de pressupostos

Secci primera. Participaci poltica i social de les dones

Article 18. Poltiques i actuacions dels poders pblics

Article 19. Participaci poltica de dones i homes

Article 20. Participaci social de les dones

Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya

Nm. 6919 - 23.7.2015

Secci segona. Educaci, cultura i coneixement

Article 21. Coeducaci

Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya

Nm. 6919 - 23.7.2015

Article 22. Educaci en el lleure

Article 23. Jocs i joguines

Article 24. Manifestacions culturals

Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya

Nm. 6919 - 23.7.2015

Article 25. Mitjans de comunicaci i tecnologies de la informaci i la comunicaci

Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya

Nm. 6919 - 23.7.2015

Article 26. Societat de la informaci i del coneixement

Article 27. Accs de les dones a les tecnologies de la informaci i la comunicaci

Article 28. Universitats i recerca