Programa de Competncia Social

Antoni PORTELL i LLORCA

MEGAHABILITATS
Habilitats per viure

Antoni PORTELL i LLORCA

toniportell@teleline.es
Traducci, selecci i adaptaci del llibre Megahabilidades, de Dorothy Rich, realitzada per Manuel
SEGURA MORALES, del Departament de Psicologia Evolutiva de la Universitat de La Laguna.

Programa de Competncia Social

Antoni PORTELL i LLORCA

Estar amb els nostres fills, dedicar-los temps s dir-los,

amb fets ms que amb paraules, que els estimem, que
ens agrada estar amb ells, que ens expliquin els seus
problemes, les seves alegries, els seus sentiments, els
estem dient que sn molt importants, que els
necessitem. Amb aix hem de fer fora els pensaments
que a vegades ens vnen al cap de creure que no tenim
temps, que de totes maneres a ells no els agrada estar
amb nosaltres,

Presentaci
Aquest programa dhabilitats socials fa servir activitats corrents, com ara rentar la roba o
pagar un compte a la botiga, es realitza en llocs corrents, com ara al supermercat o a la
benzinera. s fcil i divertit. No necessita molt de temps. El pot fer qualsevol. No val diners. No
duplica el que els nens aprenen al collegi, sin que els inculca una actitud positiva envers el
collegi i envers laprenentatge. Sn receptes per als pares, perqu ells ajudin els seus fills. El
collegi sol no s suficient per a educar: hi ha moments fonamentals per a educar, com ara
lhora desmorzar o de dinar, o quan sest veient la televisi, o quan es va amb cotxe, o amb
autobs. Amb aquests jocs sintenta que les activitats de la vida real siguin tan emocionants
com els videojocs ms sofisticats o com la utilitzaci de lordinador. Volem aconseguir que
viure, en el seu sentit ms ampli, sigui quelcom agradable, interessant i absorbent.
Els nens necessiten creure en s mateixos i en la gent que els envolta. Per aix, les
activitats que us proposarem i que, segons sembla, sn tan fcils, ajuden els nens a sentir
confiana en s mateixos, i tenen uns resultats sorprenentment complexos.
El recull de megahabilitats est adreat a pares i mares per tal que puguin ensenyar,
mitjanant activitats i jocs que es realitzen a casa, les habilitats bsiques per a viure. A cada joc
o activitat sindica per a quina edat s til.

Programa de Competncia Social

Antoni PORTELL i LLORCA

Per a quines edats sn tils?

Les receptes proposades per a ledat de 7 a 9 anys sorienten a ensenyar als nens a
organitzar-se, a adquirir hbits i tcniques destudi, a acostumar-se al treball seris. Les
activitats proposades per a ledat de 10 a 12 anys, intenten ajudar els nens a entendres a s
mateixos, a la seva famlia i als seus amics.
A tots plegats sels ajuda a aconseguir ms confiana en s mateixos i ms
independncia, a establir costums i hbits sans i a aconseguir ms autoestima.
Tot i aix, no cal lligar-se rgidament a les edats. Si els pares veieu que una activitat
funciona b amb el vostre fill, heu de fer-la servir, encara que aquesta activitat es proposi per a
una edat diferent.

Quines habilitats es treballen?

Confiana: tenir fe en qu puc fer-ho

Motivaci: voler fer-ho
Esfor: estar disposat a treballar dur
Responsabilitat: escollir el ms just, el ms moral
Iniciativa: comenar a actuar
Perseverana: acabar el que es comena
Sentir i mostrar afecte: demostrar que hom es preocupa pels dems
Treball en equip: treballar amb els altres
Sentit com: tenir bon judici
Soluci de problemes: utilitzar el que hom sap, per a actuar

Programa de Competncia Social

Antoni PORTELL i LLORCA

Programa de Competncia Social

Antoni PORTELL i LLORCA

Estar amb els nostres fills i dedicar-los temps s dir-los, amb fets ms que amb paraules,
que els estimem, que ens agrada estar amb ells, que ens expliquin els seus problemes, les seves
alegries, els seus sentiments, els estem dient que sn molt importants, en definitiva, que els
necessitem. Els nens necessiten creure en s mateixos i en la gent que els envolta. Per aix, les
activitats que us proposem ajuden els nens a sentir confiana en s mateixos, i tenen uns resultats
sorprenentment complexos.
Aquest recull de megahabilitats est adreat a pares i mares per tal que puguin ensenyar, mitjanant activitats i jocs que es realitzen a casa, les habilitats bsiques per a viure. A cada
joc o activitat sindica per a quina edat s til.
Les receptes proposades per a ledat de 7 a 9 anys sorienten a ensenyar als nens a
organitzar-se, a adquirir hbits i tcniques destudi, a acostumar-se al treball seris. Les activitats
proposades per a ledat de 10 a 12 anys, intenten ajudar els nens a entendres a s mateixos, a la
seva famlia i als seus amics.
A tots plegats sels ajuda a aconseguir ms confiana en s mateixos i ms independncia, a
establir costums i hbits sans i a aconseguir ms autoestima.
Tot i aix, no cal lligar-se rgidament a les edats. Si els pares veieu que una activitat funciona
b amb el vostre fill, heu de fer-la servir, encara que aquesta activitat es proposi per a una edat
diferent. Daltra banda, de qualsevol de les activitats proposades en podeu fer variants que
vosaltres mateixos podeu adequar als vostres interessos i /o necessitats.

Programa de Competncia Social

Antoni PORTELL i LLORCA

Quines habilitats es treballen?

Confiana: tenir fe en qu puc fer-ho

Motivaci: voler fer-ho
Esfor: estar disposat a treballar dur
Responsabilitat: escollir el ms just, el ms moral
Iniciativa: comenar a actuar
Perseverana: acabar el que es comena
Sentir i mostrar afecte: demostrar que hom es preocupa pels dems
Treball en equip: treballar amb els altres
Sentit com: tenir bon judici
Soluci de problemes: utilitzar el que hom sap, per a actuar.

CONFIANA
En aquest captol es proposen activitats per a desenvolupar lautoestima del nen, s a dir, perqu
aprengui a respectar-se a s mateix i tamb als altres. Aquesta s la base de lautoconfiana que
necessiten per a viure.

Jo sc important (4 a 9 anys)
Es tracta de fer un mural sobre cadascun dels nens. Es necessiten retoladors, cartolina o paper
gran, tisores, enganxa, revistes velles i fotos de cada nen.

Programa de Competncia Social

Antoni PORTELL i LLORCA

Mira les revistes amb els teus fills. Retalla el que li agrada a cada nen: gossos, cavalls, vaixells,
motos, arbres, ... Enganxa al mural de cada un el que li agrada i a ms a ms fotos del nen.
Desprs sescriuen frases a sota de cada retall o foto: Aquest sc jo quan tenia 4 anys, Quan
sigui gran, navegar en un vaixell com aquest, Els arbres sn valents i macos, ... Desprs, durant
algun temps, es posa el mural en alguna paret, perqu tothom el vegi. La idea s que el nen
comprengui que ell s especial, nic, per als seus pares i germans. Si es vol, es poden fer
murals daltres membres de la famlia, per a demostrar-los que els estimem.

Qu s el que faig b? (10 a 12 anys)

Molt sovint, ens diem els uns als altres el que fem malament.
Aquesta activitat s per fixar-nos en el que fem b. Es
necessita paper i llapis.
Estant tots junts, es deixen uns minuts de silenci, per pensar i
escriure almenys dues coses bones que cadascun veu en s
mateix, per exemple Sc optimista, Tinc sentit de lhumor,
Sc responsable, Magrada ajudar, ... Desprs es llegeix el
que ha escrit cada un i es discuteix per a veure si s veritat. I
que aleshores cadasc digui el que ms li agrada en els
altres.

MOTIVACI
Quan un nen est motivat es veu de seguida: vol fer coses, vol aprendre, fa els deures de collegi i
ajuda a casa, sense que calgui insistir-li una i altra vegada. Fa plans per a lendem, per a la
setmana vinent; diu ms vegades s que no.

Anar a comprar, sense comprar (per a totes les edats)

La majoria de vegades anem a comprar amb presses i ens enduem els fills gaireb arrossegant-los.
Canvia aix un dia i porta els nens, sense comprar res, a veure les botigues ms interessants i fins i

Programa de Competncia Social

Antoni PORTELL i LLORCA

tot, si tho permeten, a veure el que passa darrere del taulell. Que a la botiga de plantes i flors,
vegin com el florista fa un ram de flors. Que vegin, al mercat, com descarreguen els camions, com
es guarda la carn i el peix als frigorfics, com es neteja quan acaben.

Seguir instruccions (4 a 9 anys)

Es tracta de convertir el saber escoltar en un joc. Pensa en una tasca de casa que el teu fill
pugui fer: parar taula, treure les escombraries, anar a comprar el diari, ... Pensa tres instruccions i
demana-li al teu fill que escolti amb molta atenci, perqu el joc exigeix que no es repeteixin. Per
exemple: Treu quatre forquilles, quatre ganivets i quatre culleres; posals a la taula per a quatre
persones; posa la forquilla a lesquerra i el ganivet i la cullera a la dreta. Desprs digues al teu fill
que et doni tres instruccions a tu; poden ser fcils o complicades, segons se li acudeixin i segons
hagueu acordat abans entre tots dos. Tamb es pot jugar a donar les instruccions per escrit i es pot
fer el joc de trobar el tresor, amb un mapa i instruccions (tants passos endavant, girar a la dreta,
aixecar un coix, ...). Demana al teu fill que es fixi b en els cartells i indicacions del supermercat
per ajudar-te a trobar les coses que vols.
Traducci, selecci i adaptaci del llibre Megahabilidades, de Dorothy Rich, realitzada per Manuel
SEGURA MORALES, del Departament de Psicologia Evolutiva de la Universitat de La Laguna.

Programa de Competncia Social

Antoni PORTELL i LLORCA

ESFOR
Esfor vol dir no acontentar-se amb anar tirant, sin buscar un treball ben fet. s fcil reconixer lesfor quan el
veiem, per exemple, en el metge que ens escolta i ens parla sense pressa, en el cambrer que ens atn b, en
lestudiant que fa els seus treballs i els revisa abans de lliurar-los.
Hi ha una qesti de fons: si tot depn de la capacitat innata de cadasc, s poc el que podem fer per millorar-la;
per si els resultats depenen de lesfor ( suposant, s clar, una capacitat bsica ), aleshores tenim molt camp on
treballar.
Lesfor t els seus secrets i els hem densenyar als nens. Han de saber que un petit esfor pot tenir resultats grans.
Una altra cosa que han daprendre s que amb lesfor ens ho podem passar b, si ho fem a gust. Dins daquest
bloc, doncs, sofereixen algunes activitats per animar-los a esforar-se.

El meu dia (per a totes les edats)

Dedica temps a parlar amb els teus fills del plaer del treball i de lesfor. Si tagrada la teva feina, encara
millor. Si en part tagrada i en part no, parlals de la part que tagrada. Sense amagar-los la duresa del
treball, parlals de la satisfacci dacabar b el que havies comenat: com has aconseguit convncer a un
comprador que es resistia, com has aconseguit solucionar el problema de la fotocopiadora o de la
rentadora, com vas fer quelcom pel qu desprs et van felicitar,
La llista no t perqu constar de grans coses. Tamb has dexplicar als teus fills que no tots els problemes
es solucionen amb facilitat i rapidesa. Si vas sentir frustraci, explicals-ho, per no et quedis en lenuig o la
impotncia: que ells vegin que vas continuar intentant-ho i que lalegria dun treball ben fet s molt ms
gran que els problemes diaris que sorgeixen.
Desprs, preguntals quins han estat els seus xits: un elogi del mestre, un nou amic a lhora del pati, un
progrs en alguna cosa. Que sadonin que, si sesforcen, poden aconseguir molt.

Els que ho fan b (per a totes les edats)

Es tracta de cridar latenci dels teus fills envers les persones que treballen b, que sesforcen de deb.
Fes que es fixin, per exemple, en aquell senyor que treballa a la gasolinera i que, sense que ning li ho
demani, et neteja els vidres o els llums mentre sest omplint el dipsit de gasolina. O en la caixera del
supermercat que, en lloc de posar-se a parlar amb laltra caixera, atn els clients amb rapidesa i cortesia. O
en la persona que treballa en una botiga (o en un bar o en un quiosc) i atn a tots els clients amb un
somriure, en lloc de donar la impressi que el molesten quan li demanen quelcom.

Programa de Competncia Social

Antoni PORTELL i LLORCA

RESPONSABILITAT
Els pares que diuen als seus fills ( o b ho pensen): - Per qu arribes sempre tard?, - Es pot saber on has estat?,
-Quan madurars?, estan expressant que els seus fills encara no sn responsables i que sels ha dajudar a serho. Els pares que diuen als seus fills: - Es pot comptar amb tu, - Ets una persona responsable, - Jo s que em dius
la veritat, estan alabant la responsabilitat dels seus fills. En aquest bloc parlarem de la responsabilitat, s a dir, de
com els nostres fills poden saber a cada moment el que han de fer i com guanyaran en relaci a ells mateixos, si ho
fan.

Una caixa per a cada un (4 a 9 anys)

Hi ha nens que, en tornar del collegi, deixen els seus llibres i la seva roba a qualsevol lloc i, lendem quan
marxen amb presses, no troben res (aix els passa tamb a alguns adults). Pot ser molt til que cadasc
tingui una caixa de cartr, folrada o decorada al seu gust, i del tamany que cadasc necessiti. Pot estar a la
seva habitaci, o al rebedor, o all on millor convingui. Encara que a vegades soblidin de deixar-hi les
seves coses, almenys sabran que les hi haurien dhaver deixat i naprendran per a la prxima vegada. Dins
duna caixa gran nhi pot haver una de ms petita, per a ulleres, claus, En folrar-les o decorar-les, es
poden aconseguir veritables obres dart. s important que cap nen toqui les coses que hi ha a la caixa dun
altre.

Tenim cura de les coses (per a totes les edats)

Hi ha nens que tenen cura de les, seves coses per nhi ha daltres que les perden, les trenquen i si sels
regala alguna cosa, encara que sigui molt cara, aviat acaba a les escombraries. La primera activitat s
parlar amb el teu fill o filla, abans de comprar-los alguna cosa, sobre com en tindran cura un cop la tinguin.
Per exemple, un gosset o un gatet necessiten atenci diria: fes un contracte amb el nen, escriu-lo i posal
en un lloc visible. En el contracte hi ha de constar qui li dna el menjar, qui el renta, qui el treu a passejar i
a quines hores aproximades ho far. Si es tracta dun ordinador, fes que a la botiga us expliquin b, a tu i al
teu fill, no sols com funciona, sin tamb com cal tenir-ne cura. Finalment, a totes les cases hi ha dhaver
coses prohibides. Solen ser els medicaments, algun gerro de flors, els discs compactes, els ganivets
grans, El nen tamb pot tenir una caixa amb els seus tresors i pots fer un pacte amb ell: tu no toques la
seva caixa i ell o ella no toca els medicaments i els ganivets. Es declaren noms intocables aquestes
coses (les seves i les teves) i es compleix fidelment el tracte.

Programa de Competncia Social

Antoni PORTELL i LLORCA

SENTIT COM
El sentit com s el menys com de tots els sentits. Els nens no solen tenir-lo, perqu no s innat, sin que
sadquireix amb lexperincia. No el tenim en nixer, per podem ensenyar-lo als nostres fills. El sentit com abraa
moltes rees, per aix, les activitats daquest bloc es desenvolupen en diversos camps. Per laspecte fonamental
del sentit com es refereix a saber informar-se. Saber buscar la informaci necessria i interpretar-la b. s el que
molts psiclegs anomenen pensament causal: informar-se b, per a saber interpretar o diagnosticar b qualsevol
situaci.

El temps vola (per a totes les edats)

El temps vola, per podem mesurar-lo i podem arribar a administrar-lo de manera sensata. Aquest joc pot
ajudar de manera molt grfica. Es necessita una cartolina tamany foli per a cada membre de la famlia,
inclosos els pares. Poden ser de diferents colors o del mateix per a tots. Es dibuixa a cada cartolina un
cercle el ms gran possible (es pot fer servint-se dun plat) i desprs, amb un regle, es van dibuixant vuit
dimetres, que divideixen el cercle en setze espais iguals. Aquests espais corresponen a les hores del dia,
descomptant-hi ja les vuit hores que cal dedicar a dormir. Sagafa un dia de la setmana (dissabte o
diumenge es podr fer desprs) i els van pintant les hores que es dediquen a cada cosa: a anar i estar al
collegi, a treballar a casa, a estudiar, a veure la televisi i a jugar, Cada activitat amb un color diferent,
per el mateix per a tots els membres de la famlia. Un cop pintades totes les cartolines, es compara i es
discuteix. En aquests moments de discussi, es veu si conv escurar activitats dun color i dedicar aquest
temps a altres activitats.

Roba ms barata (10 a 12 anys)

Ja saps que els nens, avui dia, volen tenir molta roba i que sigui de les millors marques. Asseu-te amb ells,
amb bolgraf i paper. Que tots imaginin que tenen una quantitat (la que tu els diguis, com ara 30.000 Ptes.)
per gastar-se amb roba. Cal que simaginin que no tenen cap pea de roba i que amb aquests diners shan
de comprar tot el que necessitin per als propers sis mesos. Repassa amb ells la propaganda dels centres
comercials, reviseu els preus de les diferents botigues, i encara millor si tens els preus de les rebaixes
(perqu vegin la diferncia). Que cadasc escrigui el que compraria i quant li valdria cada cosa.
Traducci, selecci i adaptaci del llibre Megahabilidades, de Dorothy Rich, realitzada per
Manuel SEGURA MORALES, del Departament de Psicologia Evolutiva de la Universitat de La Laguna.

Programa de Competncia Social

Antoni PORTELL i LLORCA

Programa de Competncia Social

Antoni PORTELL i LLORCA

CONSTNCIA
Per ensenyar constncia (perseverana) als vostres fills, segurament fareu servir frases com
aquestes:

Primer sha de comenar i desprs sha de

seguir, sense cansar-se.
Si set tanca un cam, buscan un altre. Dna
totes les voltes que calgui.
No nhi ha prou amb comenar, sha dacabar.
Encara que tinguis moltes ganes dabandonar,
segueix.
La constncia s maduresa: sol ser la diferncia entre un nen i un adult. Molta gent pensa
que els nens davui dia no sn capaos de mantenir latenci durant molt de temps, no sn
capaos desperar per a aconseguir els resultats que busquen; per sequivoquen: sn
capaos dambdues coses, si els ho ensenyem.

A poc a poc i bona lletra (per a totes les edats)

Es tracta de fer-los entendre que molts aprenentatges exigeixen temps i constncia.
Demaneu-los quan i com van aprendre a nedar, a anar en bicicleta o a escriure. Quan van
tardar a aprendre-ho? Sequivocaven molt? Encara sequivoquen?

Programa de Competncia Social

Antoni PORTELL i LLORCA

Tot seguit escolliu alguna cosa que cadascun de nosaltres faci molt b i parleu amb ells de
com ensenyar-ho a un altre membre de la famlia o a un amic. De mica en mica: si s el
bsquet, comenar per com sha de llanar la pilota, com posar les mans; si s cosir,
comenar per com senfila lagulla. I desprs continuar endavant, augmentant la dificultat poc
a poc. Ensenyeu-los a criticar constructivament el que laprenent va fent, sense desanimarlo ni ridiculitzar-lo mai. Que spiguen animar a laltre perqu no es cansi i no deixi
laprenentatge fins que el domini.

Programa de Competncia Social

Antoni PORTELL i LLORCA

SENTIR I MOSTRAR AFECTE

Tots plegats vivim enmig de cercles concntrics, com els que forma una pedra en caure a
laigua: famlia, amics, collegi o treball, comunitat. El centre s la famlia i s dins la famlia
on els nens han daprendre lempatia, voler i preocupar-se pels altres, que llavors utilitzaran
en els diversos cercles concntrics.
En treballar aquesta habilitat es suggereixen activitats per a tenir en compte als altres.
Aquestes activitats se centren molt en el dileg: compartir idees i sentiments, servint-se de
petites ocasions per a connectar i comunicar-se.

Missatges en famlia (de 4 a 6 anys)

Dieu als vostres fills que durant tres dies heu denviar-vos missatges escrits els uns als
altres. Cada missatge ha de dir alguna cosa bonica, agradable. Per que sigui una cosa de
veritat. Per exemple Tens un somriure molt agradable, o Magrada que siguis tan net,
Els que encara no spiguen escriure poden dictar els seus missatges. Al comenament
daquest joc se solen acudir crtiques i coses desagradables, per desprs dunes quantes
rialles, els nens sho prenen ms seriosament.
Sha de determinar com sintercanviaran els missatges: amb un imant a la nevera, repartintlos quan som a taula,

Programa de Competncia Social

Antoni PORTELL i LLORCA

Com a tot especial, podeu demanar a un convidat misteris que envi un missatge a
cadascun dels vostres fills. Pot ser un seu amic, algun dels avis o un ve. Si no endevinen de
qui s, els ho dieu, desprs dhaver-lo llegit i dhaver intentat endevinar qui era lautor.

SOLUCI DE PROBLEMES
Amb freqncia els nens que es troben davant duna tasca o una situaci nova o difcil,
diuen: no ho s fer, o no puc. Per saber solucionar problemes necessiten:
Aprendre a preguntar i a aconseguir respostes
Saber posar paraules al problema i enfrontar-se a ell
Saber prendre una decisi raonable
La resposta per a solucionar problemes t dos ingredients bsics: adquirir prctica en
preguntar i respondre; adquirir prctica en prendre decisions.

Pensar i decidir (de 4 a 7 anys)

Es tracta dassajar decisions menors, abans darribar a les grans. Per a aix, dieu-los que
simaginin aquestes situacions:
- No tens clau i no hi ha ning a casa quan tu arribes
- Et perds pel carrer, quan anaves a casa dun amic
- Uns nens es riuen de tu pel carrer

Demaneu-los que busquin totes les maneres possibles de solucionar aquests problemes,
com ms millor, i tant s si algunes sn rebuscades. Es pensen i es discuteixen les dues o
tres que semblin millors i sescolleix la ms bona.
Permeteu-los que vagin prenent desicions: en relaci a com decorar la seva habitaci, a com
resoldre algun problema de la casa.

Traducci, selecci i adaptaci del llibre Megahabilidades, de Dorothy Rich, realitzada per

Programa de Competncia Social

Antoni PORTELL i LLORCA

Manuel SEGURA MORALES, del Departament de Psicologia Evolutiva de la Universitat de La Laguna.

Programa de Competncia Social

Antoni PORTELL i LLORCA

Programa de Competncia Social

Antoni PORTELL i LLORCA

MOTIVACI

Per escrit, per no ser pesat (de 7 a 12 anys)

Pregunteu al vostre fill: En qu insisteixo ms tots els dies? En qu sc ms pesat/da? Pot ser
que la resposta sigui: en qu endreci la meva habitaci, en qu em renti les dents, en qu estudi,
en qu no arribi tard, en qu apagui el televisor, en qu no cridi, en qu no em baralli amb els meus
germans,
Desprs, sense que ell us ho pregunti, dieu-li en qu resulta ell ms pesat: en qu li comprem un
gelat, en qu el deixem tornar ms tard, en qu li donem diners,
Si els temes en qu vosaltres li insistiu, o en els que ell us insisteix a vosaltres, sn ms dun, es
tria, de com acord, el ms important i tots ens comprometem a no dir res, durant una setmana,
sobre aquest tema, sin recordar-nos-ho per escrit. Hi pot haver una cartellera familiar, o es pot
posar amb imants a la nevera, o deixar un paperet a sota el coix.
Quan sacabi la setmana, es discuteix si els missatges han servit. Si es veu que han funcionat, pot
ser que tots us estimeu ms seguir amb aquest sistema, en lloc de cridar i ser pesats.

Aquesta casa s un desastre (per a totes les edats)

Que pocs nhi ha que veuen la feina de netejar la casa amb alegria i entusiasme! Segurament s
perqu mirem en bloc tot el que sha de fer i ens desanimem.
Igual que al collegi es divideixen les matries del curs en trossets, netejar la casa tamb es pot
dividir en parts que, encara que no siguin molt agradables, almenys sn digeribles.
La feina es pot dividir per espais o per tasques. Als nostres fills els podem demanar, per passos,
que recullin la seva roba i les seves joguines, desprs que treguin la pols, finalment que passin
laspirador.
El treball resulta molt ms agradable si es fa entre dos o si es fa al ritme de la msica. Es
converteix la neteja en un joc. Calculeu quan tardeu a acabar la feina. Fins i tot es pot fer una
cursa, a veure qui va ms rpid.

Programa de Competncia Social

Antoni PORTELL i LLORCA

INICIATIVA
La iniciativa s el nucli del saber cientfic: s ella que ens fa formular preguntes i buscar
respostes. s ella que ens fa buscar, experimentar, imaginar com funcionen les coses i el
mn.
Les activitats daquest apartat sn com un treball de laboratori, per aquest laboratori s a la
nostra cuina, a casa nostra, al pati. Veurem qu els passa als fideus quan els posem en
aigua bullint, o qu li passa a laigua si la posem al congelador, o qu els passa a les plantes
si mai els toca la llum. Que els nens sadonin que la cincia no s per a les pgines dun libre
de text, sin per a la vida.

Preparar lacci (de 7 a 9 anys)

Ensenyeu als vostres fills que, abans de fer quelcom, sha de planificar i shan de preparar els
materials necessaris. Pot ser preparar una festa daniversari, o preparar unes postres, Que vegin
el que hi ha a casa i el que cal anar a comprar.
Una variant daquesta activitat s demanar als fills que sinformin sobre alguna activitat que volen
fer: tocar la guitarra, fer un pasts, comenar una collecci de cromos, s molt positiu estar
informat abans de comenar: saber abans de fer.

Programa de Competncia Social

Antoni PORTELL i LLORCA

Mquines: mira i escolta (de 4 a 9 anys)

Les cuines fan fresses: que el vostre fill posi un nom a cada soroll, per exemple, la nevera fa rucruc, el ventilador xiula, loli bullint fa xup-xup, Que miri a poc a poc una bicicleta i digui la
importncia de cada pea. Aixequeu el cap del cotxe i jugueu amb ell a saber-se els noms de les
peces principals. Expliqueu-los don ve lelectricitat que arriba a les bombetes de casa, a la
torradora,

SENTIR I MOSTRAR AFECTE

Parlar de com som (de 7 a 12 anys)

Aquesta activitat serveix perqu els nens es coneguin millor i perqu aprenguin a comunicar
als altres els seus sentiments. Es necessita un bon ambient de confiana: aquest ambient es
pot crear amb altres activitats ms senzilles.
Cada un ha de tenir un paper i un llapis o bolgraf. El joc consisteix a completar frases. Es
dicten totes les frases (els comenaments!) juntes, per dient als vostres fills que deixin una
ratlla en blanc, per a poder completar-la.
Les frases sn:
Em sento molt feli quan ..
El que em fa por s
Em poso trist quan .
s divertit (o guai) quan .
Les coses que magraden ms sn
Quan estic sol em sento ..
Estimo molt a .
Quan tothom hagi acabat, es llegeixen les respostes en veu alta (les pot llegir linteressat o
que cadasc doni el paper al de la seva dreta) i es comenta. Parlar sobre moments alegres i

Programa de Competncia Social

Antoni PORTELL i LLORCA

moments tristos. Hi pot haver alguna llgrima i molts riures. Pot ser un moment fantstic de
sentir-se famlia junts.
Traducci, selecci i adaptaci del llibre Megahabilidades, de Dorothy Rich, realitzada per
Manuel SEGURA MORALES, del Departament de Psicologia Evolutiva de la Universitat de La Laguna.

Programa de Competncia Social

Antoni PORTELL i LLORCA

MOTIVACI

El primer pas (totes les edats)

Un proverbi xins diu: el viatge ms llarg comena per un sol pas. I s que el primer pas en fer
alguna cosa, pot ser el ms difcil, el ms dur.
Expliqueu als vostres fills els primers passos vostres que recordeu: el vostre primer dia de collegi
(si el recordeu), la vostra primera feina, les vostres primeres sortides amb els amics, ... Desprs
pregunteu-los a ells els seus primers passos: el seu primer dia de collegi, la primera vegada que
van nedar, la primera vegada que van anar en bicicleta, ... Expliqueu-los que comenar sol ser
difcil, per que desprs cada cop s ms fcil. Recordeu-los que no ens hem de desanimar per les
dificultats ni pels fracassos, ja que si ho hagussim fet, ara encara estarem caminant de quatre
grapes, ning sabria nedar, ning conduiria cotxes, ...
Sels ha densenyar a donar ms primers passos, a no tenir por.

Cronometram (de 4 a 6 anys)

Aquesta activitat serveix per donar als nens un sentit del temps i ensenyar-los a aprofitar-lo. Han
dentendre que no s el mateix uns segons que uns minuts. s necessita un rellotge que marqui
els segons.
Dieu als vostres fills que mirin la busca dels segons durant cinc segons. Desprs, uns altres cinc
segons, per ara comptant els segons en veu alta, vosaltres i ells al mateix temps. Desprs dieulos: a veure quantes vegades pots aplaudir durant cinc segons. Demaneu-los que mirin el rellotge
durant un minut i desprs proveu junts fins a quant podeu comptar en un minut. Llegiu junts un llibre
durant cinc minuts exactes i compteu quantes pgines heu pogut llegir. Cronometreu-vos els uns
als altres, per a veure quant trigueu a dir lalfabet en veu alta. Cronometreu junts quant temps triga
un semfor a canviar de color. Cronometreu dos anuncis de la televisi.
Feu per separat els deures que han portat del collegi i mireu qui acaba abans, fent una cursa
divertida del que era avorrit.
Com ms coneixin i aprecin el temps els nens (i els adults!) millor laprofitaran i sadonaran que en
un dia es pot fer molt.

Programa de Competncia Social

Antoni PORTELL i LLORCA

ESFOR

Sense por al fracs (totes les edats)

s molt possible fer un mxim esfor i, malgrat tot, fracassar. El fracs s una amenaa doble:
abans de fer alguna cosa, la por a fracassar ens pot paralitzar, perqu ens amenaa amb el ridcul;
desprs de fer alguna cosa i fracassar, aquest fracs ens desanima i ens treu les ganes dintentarho una altra vegada (pot, fins i tot, arribar a desanimar-nos per sempre).
Per a treure la por al fracs als vostres fills podeu fer servir les pgines desports del diari. Gaireb
cada dia es parla dun equip de futbol que va lluitar fins al final, dun atleta que es va esforar fins a
lltim minut. Queda clar que encara que no guanys el partit o la cursa, es mereixen tot el respecte
dels seus seguidors i queda clar que tornaran a intentar-ho i que aquest fracs no ser un fre per al
seu futur.

A casa nostra, un lloc on saprn (totes les edats)

Encara que la nostra casa sigui petita, encara que sigui un piset, ha de quedar clar a tots els que hi
vivim o als que vinguin a visitar-la, que s un lloc on saprn.
Des de petits, hem danimar els nens a llegir tot el que puguin. Heu de tenir llibres i revistes
interessants a tot arreu, fins i tot al bany. No cal que les revistes siguin daquesta setmana,
limportant s que siguin interessants. Podeu demanar-les als vostres amics, un cop les hagin llegit,
o podeu organitzar un sistema dintercanvi amb ells. La qesti s que hi hagi sempre material
fresc de lectura, de la mateixa manera que hi ha menjar fresc. Que els vostres fills us vegin llegir
amb freqncia i que us sentin a parlar sobre el que llegiu.
Tamb heu danimar-los a escriure. Poseu paper i llapis en diversos llocs de la casa: al costat del
telfon, per anotar missatges; a la cuina, per anotar el que sha de comprar; i s bo que cadasc
tingui el seu quadern a m, per escriure les seves idees, projectes, contes, ...
Quan facin algun dibuix al collegi, conv fer una exposici a casa durant alguns dies: pot ser en
una habitaci especial per a aix, o amb imants a la nevera, o en un cordill, amb pinces de la roba.
Que se sentin orgullosos del que han fet i que vegin que saprecia. Lexposici podr anar
canviant contnuament.

Programa de Competncia Social

Antoni PORTELL i LLORCA

SENTIR I MOSTRAR AFECTE

Qu senten els altres (de 4 a 8 anys)

Encara que els nens no solen ser capaos de posar-se al lloc de laltre fins als set anys,
poden comenar aviat a comprendre alguna cosa en relaci als sentiments dels altres.
Aquesta activitat es fa simplement parlant.
Per ajudar-los a comprendre a una altra persona, com ara un amic o amiga de la seva edat,
comenceu per demanar-los que facin un dibuix dell o ella. Encara que no siguin bons
dibuixants, poden expressar molt amb aquest retrat. Desprs els pregunteu possibles
sentiments daquesta persona que han dibuixat: com se sentiria si arriba a casa i veu que el
seu germanet li ha trencat la nina o la joguina que li agradava ms? Desprs sels demana
que dibuixin un altre amic i sels pregunta: com se sentiria en Joan, aquest amic teu, si
acabs de caure a terra i shagus fet una mica de sang al genoll?
Encara que posar-se al lloc dun adult s molt ms difcil, desprs els podeu preguntar: com
em sento jo quan un dels meus fills entren a casa amb fang o sorra a les sabates i ho deixa
tot ben brut? o qu senten els pares i mares quan ha de dir cinquanta vegades als seus fills
que facin una feina del collegi o una tasca de casa?
Desprs, canvieu els papers i demaneu-los com creieu vosaltres que se senten ells el primer
dia de classe desprs dunes vacances, o quan sn escollits (o no escollits) per a un equip.
Expliqueu-los les vostres emocions quan teneu la seva edat: no els expliqueu noms coses
que van passar, sin el que vreu sentir (por, alegria, ...)
Traducci, selecci i adaptaci del llibre Megahabilidades, de Dorothy Rich, realitzada per
Manuel SEGURA MORALES, del Departament de Psicologia Evolutiva de la Universitat de La Laguna.