EL PUNT AVUI. 16.03.

12

EL REPTE D'EDUCAR ADOLESCENTS

La neurodidctica s'entreveu com la cincia que revolucionar l'ensenyament als

joves
El cervell s molt ms receptiu als estmuls emocionals en la pubertat
RAL GARCIA I ARANZUEQUE

L'adolescncia s un perode de la vida convuls que molts pares i educadors no saben ben b com tractar. Fins fa
poc, les dificultats en la relaci amb els adolescents s'atribuen a una explosi hormonal que acabava remetent.
Els darrers anys, per, la neurocincia ha demostrat que, a banda de la revoluci hormonal, els adolescents
tamb viuen una important transformaci al cervell. I s en aquest camp on la neurodidctica s'entreveu com una
disciplina clau en l'educaci dels joves, tal com es va posar de manifest ahir durant la jornada Educaci i
aprenentatge a l'adolescncia organitzada per Edu21 a Barcelona.
Investigadors en neurocincia i professors van coincidir a remarcar les oportunitats que ofereixen les troballes
cientfiques a l'hora d'educar amb ms eficcia els adolescents. El 75% dels desordres mentals adults s'inicien
abans dels 24 anys, la major part durant l'adolescncia, va afirmar Iroise Dumontheil, investigadora de l'Institute
of Cognitive Neuroscience de Londres, durant la seva conferncia. Dumontheil va explicar que durant aquest
perode es desenvolupa de forma ms acusada que en l'edat adulta el crtex prefrontal mitj, anomenat cervell
social, que t una influncia cabdal en la manera que tenen els adolescents de processar la informaci i que serne conscient pot millorar la qualitat educativa.
En aquest sentit, Nieves Maya, directora del collegi Carmelitas del Sagrado Corazn de Vitria i coautora del
llibre Conocer el cerebro para la excelencia en la educacin, va indicar que els alumnes recordaran tot all que
els motiva i els emociona. Amb aquesta premissa, al centre que dirigeix ja fa temps que hi tenen penjades a les
parets imatges de persones que se superen. Messi podria ser un exemple, va dir.
No hi ha cognici sense emoci, va corroborar el director de l'institut Ramon Berenguer IV de Santa Coloma de
Gramenet, Enrique Jimeno. Al seu institut s'han pres molt seriosament la neurodidctica i estan aplicant canvis
metodolgics per treure'n profit. Entre aquests, hi ha la potenciaci de la intelligncia emocional, la creaci d'un
entorn fsic ms agradable i, fins i tot, han engegat una assignatura optativa de mgia.
En el mateix sentit es va expressar el director de l'escola Garb Pere Vergs d'Esplugues de Llobregat, Jordi
Carmona. A l'escola hi han de passar coses, ha de ser atractiva... El currculum ha de venir desprs, va dir.
Enric Roca, vicedeg de la Facultat de Cincies de l'Educaci de la Universitat Autnoma de Barcelona i
coordinador d'Edu21, subratlla que els avenos en neurocincia ens diuen que hem de personalitzar molt ms
l'ensenyament dels nostres alumnes, per, tal com avisa ell mateix, aquesta cincia est tot just a les beceroles,
si ms no pel que fa a l'aplicaci en el camp de l'educaci. Amb tot, els seus avantatges sn inqestionables i no
hi ha cap dubte que acabar fent forat entre els docents.
Els adolescents necessiten un ambient emocional tranquil i bones cares a l'aula, Nieves Maya, DIRECTORA
DEL COLLEGI CARMELITES DE SAGRAT COR DE VITRIA
L'escola ha de ser atractiva. El currculum ha de venir desprs, Jordi Carmona, DIRECTOR DE L'ESCOLA
GARB PERE VERGS D'ESPLUGUES DE LLOBREGAT
Hem d'actuar a l'aula sota el principi que no hi ha cognici sense emoci, Enrique Jimeno, DIRECTOR DE
L'INSTITUT RAMON BERENGUER IV DE SANTA COLOMA
El 75% dels desordres mentals adults s'inicien abans dels 24 anys, Iroise Dumontheil, INSTITUT DE
NEUROCINCIA COGNITIVA DE LONDRES
El cervell elimina les connexions sinptiques que li resulten intils
Durant els primers sis mesos de vida, els nadons sn capaos de distingir les cares dels ximpanzs. Desprs,
aquesta habilitat desapareix i els adolescents noms distingeixen les cares de les persones perqu no tenen cap
necessitat de distingir les dels animals. Aquest canvi es produeix perqu, a partir de l'adolescncia, les persones

comencen a eliminar connexions sinptiques del cervell que no els sn tils, fins a deixar-lo ms funcional.
Amb aquesta ancdota, la directora del collegi Carmelites del Sagrat Cor de Vitria, Nieves Maya, va
exemplificar els canvis que es produeixen en el cervell hum i com n's d'important per als educadors conixerlos i adaptar la seva manera d'ensenyar a aquesta evoluci.
La investigadora de l'Institut de Neurocincia Cognitiva de Londres Iroise Dumontheil va posar un exemple prctic
molt aclaridor de com es pot adaptar el missatge a les caracterstiques del receptor. Aix, en el cas que es vulgui
convncer un adolescent de la necessitat de deixar de fumar, ser ms efica mostrar-li els efectes que el tabac
tindr sobre el color dels seus dits o el seu al, que advertir-lo sobre les conseqncies sobre la salut, ja que, a
aquesta edat, per les caracterstiques del seu cervell, els nois sn molt ms receptius als efectes immediats, a les
emocions i a les recompenses que no pas al pensament planificador i a llarg termini.
inici