INTRODUCCI

Lefecte del
turisme al mar
de Blanes
Estudi de la qualitat de laigua
de les platges de Blanes
INS Serrallarga
2n BATX C
Tutors:
Rafael Carbonell
Eulalia Delgado

Joan Torrents Lara

Lull de la mar
Igual que l'ull d'un home, no s l'aigua marina
quina expressi ms viva tramet el seu cristall;
fonda, la llum d'una nima sembla que s'hi endevina
i semble que d'idees s'hi sent vibrar el treball.

Blavissa i pura a voltes, com d'un infant la nina,

mira amb un aire candi del cel l'immens badall;
a voltes, sa llampanta mirada esmaragdina t,
con d'una nimfa, foc d'amors cremall.
Oh! quan la mar s clara, que en diu de coses belles!
Que en trasbalsa de sols! Que en somnia d'estrelles!
Ai, en canvi, si es torna son ull, de sobte, obac

com el del vil hipcrita que malvestats calcula!

No us ne fieu!... Saturna, medita, dissimula,
covant voluptuoses gelosies de drac.
Joaquim Ruyra i Oms

La qualitat de laigua de Blanes durant lpoca turstica

Les platges de Blanes sn el principal reclam turstic del municipi, el fet que el poble
estigui en gran part dedicat al turisme dna treball a molta gent. Com a blanenc em
preocupa la qualitat del mar del meu poble, ja que daquesta en depn el sistema de
vida de la majoria de la poblaci. Lobjectiu del treball s observar com varia la qualitat
de laigua en plena temporada turstica, shan analitzat i quantificat diverses variables
que indiquen de manera fiable la qualitat de laigua. Amb lobjectiu dobtenir un resultat
fiable, durant quatre dies, shan pres mostres a diversos punts de les platges de Blanes,
utilitzant uns kits danlisi de valoraci cloromtrica pels nutrients (nitrits, fosfats i
amoni) responsables de leutrofitzaci de les aiges. Per poder analitzar altres variables
com el pH, la conductivitat i la concentraci doxigen shan utilitzat unes sondes
especialitzades. Tenint en compte linstrumental del qual sha disposat, altres dades com
el recompte de coliformes o Enterococs intestinals shan obtingut de lAgencia Catalana
de laigua. Amb totes les dades shan elaborat uns grfics per veure com evolucionaven
les variables al llarg de lestiu i shan comparat amb les dades que marquen una bona
qualitat de laigua. Comparant les dades sobserva una tendncia, que empitjora
lleugerament la qualitat de laigua durant lpoca de mxima afluncia turstica, tot i que
en cap cas sobrepassa linterval de qualitat.

La calidad del agua de Blanes durante la poca turistica

Las playas de Blanes son el principal reclamo turstico del municipio, el hecho de que el
pueblo est en gran parte dedicado al turismo da trabajo a mucha gente. Como
blandense me preocupa la calidad del mar de mi pueblo puesto que de l depende el
sistema de vida de la mayora de la poblacin. El objetivo del trabajo es observar cmo
varia la calidad del agua en plena temporada turstica, se han analizado y cuantificado
diversas variables que indican de manera fiable la calidad del agua. Con el objetivo de
obtener un resultado fiable, durante cuatro das, se han tomado muestras a diferentes
puntos de las playas de Blanes, utilizando unos kits de anlisis de valoracin
colorimtrica para los nutrientes (nitritos, fosfatos i amonio) responsables de la

eutrofizacin de las aguas. Para poder analizar otras variables como el pH, la
conductividad y la concentracin de oxigeno se han utilizado unas sondas
especializadas. Teniendo en cuenta el instrumental dispuesto, otros datos como el
recuento de coliformes o Enterococos intestinales se han obtenido de la ACA (Agncia
Catalana de lAigua). Con todos los datos se han elaborado unos grficos para ver la
evolucin de las variables a lo largo del verano i se han comparado con las variables que
marcan una buena calidad del agua. Comparando los datos se observa una tendencia de
que empeora la calidad durante la poca de mayor afluencia turstica aunque en ningn
caso sobrepasa el intervalo de calidad.

The quality of Blanes sea during the peak season

The beaches of Blanes are the main tourist place of the town. The fact that the town is
largely dedicated to the tourism employs a lot of people. As I am from Blanes, I am
concerned about the quality of Blanes sea because on that depends the life system of
the majority of the population. The objective of this project is to observe how the quality
of the water changes during the peak season. It has been analyzed and quantified
different variables which surely show the quality of the water. With the purpose of
obtaining a real result, during four days, it has been taken samples in different points in
the Blanes beaches, using clorimetric analysis kits for the nutrients, who are the cause
of the eutrophication of the water. To analyze other variables such as the pH, de
conductivity and the dissolved oxygen it has been used a specific device. As it has not
been possible to analyze other variables such as the Escherichia Coli or the
Enterococcus, they have been obtained from the ACA (Agncia Catalana de lAigua).
With all the information, graphs has been done to be able to see the evolution of the
variables during the summer and they have been compared with the variables that show
a good quality of the water. Comparing the facts it can be seen that the quality of the
water decreases during the peak season but it never exceeds the quality interval.

ndex
Introducci........................................................................................................................ 7
1. Hiptesi ..................................................................................................................... 9
2.Part Terica .............................................................................................................. 10
2.1 Indicadors fisicoqumics de la qualitat de laigua ............................................. 11
2.1.1 Nutrients presents a laigua ....................................................................... 11
2.1.1.1 Compostos del fsfor ........................................................................... 11
2.1.1.2 Compostos del nitrogen....................................................................... 13
2.1.1.3 Eutrofitzaci ......................................................................................... 16
2.1.2 Concentraci doxigen dissolt .................................................................... 18
2.1.3 El valor del pH ............................................................................................. 19
2.1.3.1 Calcular el pH ....................................................................................... 20
2.1.4 Temperatura ............................................................................................... 20
2.1.5 Conductivitat i salinitat ............................................................................... 21
2.1.5.1 Relaci entre peixos i la salinitat ......................................................... 21
2.2 Indicadors biolgics de la qualitat de laigua .................................................... 24
2.2.1 Escherichia Coli ........................................................................................... 24
2.2.2 Enterococs intestinals ................................................................................. 25
3.Part experimental .................................................................................................... 26
3.1 Caracterstiques dels punts de mostreig del mar de Blanes ............................. 27
3.1.1 Platja SAbanell ........................................................................................... 27
3.1.2 Platja de Blanes .......................................................................................... 29
3.1.3 Port ............................................................................................................. 30
3.2 Comprovaci de leficcia dels kits danlisi i mtode danlisi dels nutrients ....... 32
3.3 Mtode per analitzar laigua del mar ................................................................ 40
3.3.1 Mesura del pH ............................................................................................ 41

3.3.2 Mesura de la conductivitat ......................................................................... 41

3.3.3 Mesura de la concentraci doxigen .......................................................... 42
4. Resultats en forma de grfic ................................................................................... 43
4.1 pH ...................................................................................................................... 43
4.2 Salinitat .............................................................................................................. 44
4.3 Concentraci doxigen ....................................................................................... 45
4.4 Fosfats ............................................................................................................... 46
4.5 Nitrits ................................................................................................................. 47
4.6 Amoni ................................................................................................................ 48
4.7 Escherichia coli .................................................................................................. 49
4.8 Enterococs intestinals ....................................................................................... 50
Conclusions ..................................................................................................................... 51
Agraments...................................................................................................................... 54
Bibliografia ...................................................................................................................... 55
Webgrafia de les imatges ............................................................................................... 56

INTRODUCCI

Introducci
El mar s un paisatge al qual estem molt acostumats i molts cops no ens adonem de la
importncia que t. La qualitat de laigua del mar s un tema que no es pot prendre a la
lleugera, t molta importncia en un poble com el meu i en molts daltres.
La idea de realitzar aquest estudi, relacionat amb la qualitat de laigua del mar, em va
venir donant una volta amb uns companys pel passeig martim de Blanes. Vaig veure la
bandera blava i s, sabia que tenia alguna cosa a veure amb la qualitat de la platja en
general, per no massa ms.
En arribar a casa vaig visitar la pgina de lAgncia Catalana de lAigua (ACA) que
realitzen estudis quinzenals sobre la qualitat de laigua, per noms nestudiaven la
presncia de dos bacteris presents a les aiges residuals i fecals, les coliformes
(concretament Escherichia coli) i Enterococs intestinals.
Aqu va ser on vaig veure que es podrien fer ms anlisis que afects directament o
indirectament a la qualitat de laigua. Com la quantitat de nitrits (21 ),
fosfats (43 ), Amoni (NH4 +), presncia doxigen, conductivitat i pH. Tinc la sort que la
meva mare treballa en una empresa farmacutica i s obligatori que mesuri el grau de
contaminaci de les aiges utilitzades en els processos qumics de la fbrica. Aqu s on
em puc beneficiar daquestes eines per realitzar els mostrejos pel meu treball.
Blanes s un poble principalment dedicat al turisme i, com a la majoria de pobles turstics
t un percentatge molt elevat de la poblaci activa en el sector terciari o de serveis. Els
turistes vnen aqu buscant sol i platja. Si el component de la platja falls algun dia, per
la mala qualitat de laigua, resultaria desastrs per leconomia del poble perqu es
quedaria sense cap reclam turstic i moririen un munt de negocis. Aquest seria un resum
de les conseqncies socioeconmiques, que donarien per a un altre treball.
Laltre punt de vista seria el purament ecolgic, que t a veure amb el manteniment dels
ecosistemes marins inalterats, evitant tot tipus de contaminaci que provingui de
lactivitat humana.

INTRODUCCI

Per mesurar aquesta possible contaminaci, jo far anlisis en dos poques de lany
comparar els resultats obtinguts durant lestiu (en temporada turstica alta) amb els
resultats dels mesos en els quals no hi ha tanta afluncia turstica. Per poder quantificar
aquests parmetres mencionats anteriorment utilitzar una kits danlisi de valoraci
cloromtrica per mesurar la concentraci de nutrients. Per la resta de indicadors
fisicoqumics utilitzar unes sondes especifiques per a aquests parmetres.
Com a allicient s un tema del qual puc aprendre molt, amb una gran importncia de la
qumica, que sempre mha interessat i poder-lo realitzar a la platja on mhe banyat
sempre crec que s una oportunitat magnfica.

HIPTESI

1. Hiptesi
El meu treball gira al voltant duna hiptesi a partir de la qual saniran concretant altres
aspectes. Un cop he consultat la part terica he formulat la segent hiptesi:
Durant lpoca turstica la qualitat de laigua de les platges de Blanes no es veu
altament afectada.
Per confirmar o refutar la meva hiptesi haur de realitzar un seguit de proves
qumiques amb un material especfic durant 3 mesos aproximadament. Tenint en
compte les eines que tinc per a fer les anlisis i els mostreigs, resulta impossible analitzar
aspectes com les coliformes o els enterococs (elements importats a tenir en compte). s
per aquest motiu que per completar el treball he hagut dextreure dades daltres estudis
i mostreigs que fa lACA (Agncia Catalana de lAigua) i el CSIC (Consejo Superior de
Investigaciones Cienticas)
Aquestes proves es fan amb lobjectiu de trobar parmetres que estiguin per sobre o
per sota del que caldria esperar en unes aiges costaneres sense contaminar. En la
majoria dels casos s fcil comparar els resultats obtinguts amb els mxims o mnims
que marca la llei.
s evident que les variables no es mantindran estables durant el temps que faci les
anlisis perqu hi ha variables que les fan canviar com lonatge, la pressi, la
temperatura, etc. Per tant shaur de posar en context i analitzar les possibles causes
dels augments i disminucions. Podria passar que una variable que jo he marcat com a
indicador de contaminaci a les platges de Blanes vari com a conseqncia del canvi
dalguna altra variable que jo no mesuro, per exemple la concentraci doxigen varia
segons lonatge que afavoreix que aquest es dissolgui en laigua i per tant naugmenta
la qualitat. El problema s que jo no tinc lonatge com a variable indicadora de qualitat
de laigua.
s per aquest motiu que shan de posar les variables en context per evitar treure
conclusions precipitades i daquesta manera confirmar o refutar la hiptesi de manera
fiable

PART TERICA

2.Part Terica

10

PART TERICA: INDICADORS FISIOQUMICS DE LA QUALITAT DE LAIGUA

2.1 Indicadors fisicoqumics de la qualitat de laigua

2.1.1 Nutrients presents a laigua
2.1.1.1 Compostos del fsfor
Els fosfats i compostos de fsfor es troben en les aiges naturals en petites
concentracions. Els compostos de fsfor que es troben en les aiges residuals s'aboquen
directament a les aiges superficials. Aquests compostos provenen de fertilitzants
eliminats del sl per l'aigua o el vent, altres exemples de residus amb alta crrega de
fosfats sn: excrecions humanes i animals, detergents i productes de neteja. La crrega
de fosfat total est formada per ortofosfat + polifosfat + compostos de fsfor orgnic,
sent normalment la proporci d ortofosfat la ms elevada. Els compostos del fsfor
(particularment lortofosfat) es consideren importants nutrients de les plantes, i
condueixen al creixement d'algues a les aiges superficials, podent arribar a promoure
l'eutrofitzaci de les aiges.

11

PART TERICA: INDICADORS FISIOQUMICS DE LA QUALITAT DE LAIGUA

Fosfats
La concentraci de fosfats en una aigua natural s fonamental per avaluar el risc
d'eutrofitzaci. Aquest element sol ser el factor limitant en els ecosistemes per al
creixement dels vegetals, i un gran augment de la seva concentraci pot provocar
l'eutrofitzaci* de les aiges. Els fosfats estan directament relacionats amb
l'eutrofitzaci de rius, per especialment de llacs i embassaments. Pel que fa a les aiges
de consum hum, un contingut elevat modifica les caracterstiques organolptiques i
dificulta la floculaci - coagulaci en les plantes de tractament.
Tan sols 1 gram de fosfat-fsfor (4-P) provoca el creixement de fins a 100 grams
d'algues. Si el creixement d'algues s excessiu, quan aquestes algues moren, els
processos de descomposici poden donar com a resultat una alta demanda d'oxigen,
esgotant l'oxigen present a l'aigua. La directiva EU 91/271 / CEE, en vista del perill
potencial per a les aiges superficials, especifica uns valors lmit per a l'abocament de
compostos de fosfat a les aiges receptores (aiges on saboquen residus): 2 mg /l
fsfor.
Les concentracions crtiques per a una eutrofitzaci sn les que sobrepassen la quantitat
de 0,03 mg/l en aiges costaneres. La forma assimilable del fsfor s l'i fosfat, encara
que en l'aigua de vegades es troben compostos fosforats en estat collodal o en forma
de fsfor element.

Estructura duna molcula de

fosfat

Directiva 91/271/CEE:
http://www.magrama.gob.es/es/agua/publicaciones/03_Manual_Directiva_91_271_CE
E_tcm7-28959.pdf
*Ms endavant sexplica el significat i les conseqncies de leutrofitzaci de les aiges

12

PART TERICA: INDICADORS FISIOQUMICS DE LA QUALITAT DE LAIGUA

2.1.1.2 Compostos del nitrogen

El nitrogen s un dels constituents de la matria orgnica que forma part de les
protenes de les cllules i s indispensable en el creixement dels organismes
fotosinttics. A la qumica de l'aigua, els compostos de nitrogen, 4 +, 2 , 3 ,
aix com el nitrogen orgnic, juguen un paper important, ja que sn indispensables per
al desenvolupament de la vida animal i vegetal a laigua.
Els compostos nitrogenats de l'aigua provenen fonamentalment dels compostos
orgnics i en aiges naturals i sense contaminar sol ser un element poc abundant. La
major part del nitrogen s d'origen atmosfric, per assimilat grcies als bacteris i a certs
vegetals (bacteris que estableixen una relaci simbitica amb alguns vegetals), els quals
transformen el nitrogen molecular i el nitrogen ntric en nitrogen orgnic. A aquests
bacteris sels anomena nitrificants.
El nitrogen del sl, ja sigui en forma amoniacal, en forma de ntric o nitrats, aix com el
que forma part dels teixits animals o vegetals, torna a l'atmosfera (desnitrificaci) per
l'acci dels bacteris descomponedors o per la combusti dels teixits orgnics. El nitrogen
ntric difcilment s'acumula en dipsits a la terra per la seva extraordinria solubilitat.

13

PART TERICA: INDICADORS FISIOQUMICS DE LA QUALITAT DE LAIGUA

A laigua natural es poden trobar, a ms del nitrogen molecular dissolt, els compostos
nitrogenats segents: amonac, nitrits, nitrats i molcules orgniques nitrogenades,
cids aminats, urea, hidroxilamina, amides, derivats de la piridina, etc.

Nitrats

Els nitrats existents en l'aigua sn, habitualment, conseqncia d'una nitrificaci del
nitrogen orgnic o procedeixen de la dissoluci dels terrenys travessats per l'aigua.
Tamb els trobem com a causa d'activitats humanes provenint de contaminaci
orgnica o de la contaminaci per adobs qumics.

L'Organitzaci Mundial de la Salut (OMS) inclou els nitrats

entre els components de l'aigua que poden ser nocius per
a la salut. Sn perillosos a concentracions superiors a 50
mg/l. L'efecte perjudicial dels nitrats per ingesta, es deu al
fet que per acci bacteriana es redueixen a nitrits a
l'estmac, aquests passen a la sang i sn responsables de la
formaci de metahemoglobina a la sang, que disminueix la
capacitat d'oxigenaci.
Estructura duna molcula de
nitrat

Nitrits

Els nitrits sn compostos no desitjats en la composici de les aiges potables de consum

pblic. La seva presncia pot ser degut a una oxidaci incompleta de l'amonac o a la
reducci de nitrats existents en l'aigua. La reducci de nitrats a nitrits es duu a terme
per acci bacteriana. L'aigua que contingui nitrits es pot considerar sospitosa d'una
contaminaci recent per matries fecals.
Algunes aiges, a causa dels terrenys per on discorren o a les condicions
d'emmagatzematge pobre en oxigen, poden presentar certs continguts de nitrits.

14

PART TERICA: INDICADORS FISIOQUMICS DE LA QUALITAT DE LAIGUA

Els nitrits existents en una mostra daigua poden tenir un efecte perjudicial sobre la
salut de qui la consumeixi, si es troben un una concentraci fora elevada. La malaltia
produda per la ingesti de nitrits s'anomena metahemoglobinmia. s recomanable
l'absncia de nitrits en una aigua de consum; i com a nivell mxim tolerable en aiges
costeres fins a 0,1 mg/l. Quantitats
superiors a aquesta fan suposar que
l'aigua s rica en matria orgnica en
via d'oxidaci.

Estructura duna molcula de

nitrit

Amoni

L'amoni, juntament amb els nitrits i nitrats, s un tpic indicador de contaminaci de

l'aigua. La presncia d'amonac indica una degradaci incompleta de la matria orgnica.
En dissoluci aquosa es pot comportar com una base i formar-se li amoni, 4 +.
L'amoni, a temperatura ambient, s un gas incolor d'olor molt penetrant i nauseabunda.
Es produeix naturalment per descomposici de la matria orgnica i tamb es fabrica
industrialment. Es dissol fcilment en l'aigua i s'evapora rpidament.
L'amoni s fcilment biodegradable. Les plantes labsorbeixen amb gran facilitat
eliminant-lo medi, de fet, s un nutrient molt important per al seu desenvolupament.
La toxicitat de lamoni depn del pH, noms s estable en aiges de naturalesa bsica,
amb pH ms alt que 7, en aiges cides es forma lamonac. Les concentracions damoni
superiors a 0,5 mg/l suposen risc deutrofitzaci

Estructura tridimensional de la
molcula damoni

15

PART TERICA: INDICADORS FISIOQUMICS DE LA QUALITAT DE LAIGUA

2.1.1.3 Eutrofitzaci
Podria semblar que aix de qu laigua estigui repleta de nutrients s una bona noticia,
perqu daquesta manera hi hauria ms vida animal i vegetal perqu laliment no seria
mai un problema. En realitat lexcs de nutrients suposa un problema per lecosistema,
si hi ha molts nutrients, incrementa considerablement el nombre dorganismes
fotosinttics, que produeixen oxigen i aliment, aquesta abundncia fa que augmenti el
nombre dorganismes vius a lecosistema, que van consumint oxigen i nutrients. Tots
aquests factors van empobrint el medi, com a afegit les algues i plantes no deixen passar
la llum causant la mort de la majoria dorganismes fotosinttics, la resta moren per falta
de nutrients o per falta doxigen. Finalment noms queden els bacteris descomponedors
que desprenen gasos com el 2. Aix que en un principi semblava molt bo per
lecosistema, lacaba destruint.
Efectes de leutrofitzaci

Augment de la mida i de la quantitat de plantes i algues

Desoxigenaci de laigua

Mort de peixos com a conseqncia de la falta doxigen

Mala olor produda per la descomposici dssers vius

Opacitat de laigua

Mort de comunitats que no resisteixen aquests canvis essent substituts per

comunitats que se naprofiten (sobretot bacteris)

16

PART TERICA: INDICADORS FISIOQUMICS DE LA QUALITAT DE LAIGUA

Taula-resum dels nutrients al mar mediterrani extreta del llibre:

F.B. DE WALLE,M. NIKOLOPOULOU-TAMVAKLI,W.J. HEINEN. Environmental Condition of
the Mediterranean Sea: European Community Countries (1993) (p.130)

Traducci al catal
Taula 1.3

Concentraci

(mg/l)

(mg/l)

(mg/l)

(mg/l)

<0,03

<0,1

<0,5

<0,1

>0,15

>0,2

>1.0

>0,2

>0,30

>0,5

>2.5

>0,5

35,0

20,0

normal
Aiges costeres
eutrofitzades
Aiges molt
eutrofitzades
Aiges
directament
contaminades

Environmental Condition of the Mediterranean Sea: European Community Countries:

https://goo.gl/gZtU5h

17

PART TERICA: INDICADORS FISIOQUMICS DE LA QUALITAT DE LAIGUA

2.1.2 Concentraci doxigen dissolt

Com el seu propi nom indica, loxigen dissolt s la quantitat doxigen que est dissolta a
laigua. Aquesta concentraci serveix dindicador de si laigua est contaminada
(eutrofitzada) o si pel contrari, laigua s indicada perqu hi pugui viure vida animal i
vegetal. Generalment la quantitat doxigen s directament proporcional a la qualitat de
laigua, s a dir, com ms concentraci doxigen ms qualitat t laigua. Si els nivells
doxigen sn molt baixos peixos i altres organismes no poden sobreviure.
Loxigen dissolt de laigua prov de laire per tant a aquesta concentraci la velocitat i el
moviment de laigua hi t molt a veure. Per exemple un riu amb rpids i amb molts salts
daigua tindr una alta concentraci doxigen, per laltra banda una bassa estancada
sense mobilitat en tindr molt poca. En el meu cas, que tracto la concentraci del mar,
t un valor constant que va disminuint amb la profunditat a causa del menor contacte
amb loxigen de latmosfera
Loxigen dissolt tamb pot dependre daltres factors com la salinitat*, la temperatura*
de laigua, laltitud o la profunditat (a causa de la pressi). Els nivells de concentraci
doxigen del mar solen variar de 6 a 12 ppm. En condicions normals, una concentraci
doxigen baixa sol indicar que hi ha material orgnic en descomposici, ja que els
bacteris descomponedors necessiten oxigen per realitzar els seus processos metablics.
Grfica que mostra la concertaci doxigen quan anem variant la temperatura

18

PART TERICA: INDICADORS FISIOQUMICS DE LA QUALITAT DE LAIGUA

Grfica que mostra la solubilitat de loxigen en funci de la temperatura i la salinitat

Podrem dir llavors que la concentraci doxigen s inversament proporcional a la

salinitat i a la temperatura.

2.1.3 El valor del pH

El pH, que indica lacidesa o la basicitat duna substncia, s una propietat de carcter
qumic molt important. El pH afavoreix que es donin moltes reaccions qumiques, si
varissim aquest pH, moltes reaccions no es produirien o no es produirien amb tanta
eficcia.
Normalment el pH de les aiges naturals t un valor que oscilla entre els 6,5 i els 8,5.
En les aiges oceniques sol ser 8. En el cas que trobssim un valor molt allunyat
daquesta mitjana podrem parlar daigua contaminada. Les aiges que han estat
contaminades per residus industrials sol tenir un pH ms aviat cid.

19

PART TERICA: INDICADORS FISIOQUMICS DE LA QUALITAT DE LAIGUA

2.1.3.1 Calcular el pH
En laigua trobem les molcules parcialment dissociades en ions H+ i ions OH. Dues
molcules daigua donen un cati hidroni (3 + ) i un ani hidrxid (OH-) establint-se
lequilibri segent:

La constant en lequilibri daquesta reacci a 25 C s:

En aigua pura que s un medi neutre, es compleix que:

Si utilitzem logaritmes i canviant el signe tenim:

2.1.4 Temperatura
La temperatura, igual que els altres dos factors que he esmentat anteriorment, s un
parmetre que influeix molt en la qualitat de laigua. Com hem vist amb les corbes de
solubilitat, la temperatura influeix en la solubilitat de gasos tan importants com loxigen.
Igual que passava amb el pH, els enzims i les reaccions metabliques tenen una
temperatura ptima en les que es duen a terme, si es varia la temperatura les reaccions
o no tenen lloc o perden eficcia i en molts casos poden causar la mort de lsser viu.
Si saugmenta la temperatura, disminueix la concentraci doxigen dissolt, per tant,
sacceleren exponencialment els processos de putrefacci.
Un exemple de destrucci decosistemes per culpa de la temperatura seria el cas de les
centrals nuclears. A les centrals nuclears sutilitza laigua com a refrigerant pels reactors.
Aquesta aigua que surt molt calenta es deixa refredar fins a un 25 C i saboca a un riu.
Generalment, laigua del riu no es troba a tan alta temperatura i pot causar la mort de
molts ssers vius

20

PART TERICA: INDICADORS FISIOQUMICS DE LA QUALITAT DE LAIGUA

2.1.5 Conductivitat i salinitat

Quan dissolem un cid, una base o una sal, es dissocien els seus ions (que si tenen
crrega positiva sanomenen cations i si s negativa, anions) i la dissoluci obtinguda
adquireix la capacitat de conduir el corrent elctric, sanomena conductivitat aquesta
capacitat que presenta una aigua per conduir lelectricitat deguda al fet que porta sals
dissoltes, s per aix que se sol relacionar amb la salinitat. La salinitat de laigua s un
parmetre que mesura la quantitat de sals dissoltes a laigua. Un augment de la salinitat
representa una disminuci de la concentraci doxigen. Una variaci en la salinitat
representa un problema com a conseqncia de la pressi osmtica que es genera per
la diferent concentraci de sals a dins de la cllula animal i a lexterior.
Passar de conductivitat a salinitat

TDS: Sals dissoltes totals (salinitat)

EC: Conductivitat elctrica

TDS (mg/L) = EC (dS/m) 800

Conversions:
1 dS/m = 1 mS/cm = 1
mmho/cm

Font: http://www.salinitymanagement.org/Salinity%20Management%20Guide/ls/ls_3d.html

2.1.5.1 Relaci entre peixos i la salinitat

La salinitat dels oceans influeix directament en les caracterstiques d'estructura i
funcionament dels organismes que hi viuen. La composici qumica de l'aigua del mar
pel que fa a la quantitat de sals dissoltes, s gaireb la mateixa que es presenta en els
fluids orgnics dels ssers del regne animal que viuen al mar, ja que aquests dos medis
noms estaran separats per membranes i teixits semipermeables que permetran
lentrada i sortida d'aigua segons la quantitat de sals, fenomen que es coneix amb el
nom d'intercanvi osmtic.
El manteniment de la mateixa concentraci dins de l'animal i en el medi aqutic que
l'envolta s condici indispensable per als ssers que viuen a l'oce, ja que si l'organisme
21

PART TERICA: INDICADORS FISIOQUMICS DE LA QUALITAT DE LAIGUA

t major concentraci de sals, entraran quantitats d'aigua que en un moment arribaran

a les seves cllules fins a fer-les explotar; en cas contrari, s a dir, que el medi tingui
ms sals, l'aigua sortir de l'organisme, destruint tamb les seves cllules.

D'acord amb aquest comportament dels organismes enfront de la quantitat de sals que
es troben a l'aigua es pot entendre el perqu els peixos d'aigua dola no poden viure al
mar i al seu torn els de la mar no es poden collocar en aquaris d'aigua dola. No obstant
aix, hi ha algunes excepcions, com s el cas de les anguiles que viuen en aiges dolces
i van a criar al mar, i el dels salmons que viuen a l'oce i es reprodueixen en els rius; a
aquest tipus de peixos que accepten diferents concentracions sels anomena eurihalins.
El manteniment d'una concentraci igual o isotnica entre la sang i l'aigua del medi es
produeix en aquests animals marins per l'acci drgans excretors, tub digestiu i cllules
especialitzades (cllules de clorur de les brnquies o glndules rectals) que retenen o
expulsen l'aigua; aix com d'altres estructures dosmoregulaci, per exemple: en alguns
peixos, les lmines branquials tenen unes cllules capaces de produir clor, que faciliten
la incorporaci de clorurs a la sang i l'elevaci consegent de la seva concentraci salina,
igualant aix la concentraci de dins la cllula amb la del medi exterior.
Altres organismes que viuen als oceans, com els taurons i les rajades, tenen gran
quantitat d'urea a la sang, el que ajuda a fer que augmentin la seva salinitat i aix es
mantingui igual a la del mar (concentracions isotniques).

22

PART TERICA: INDICADORS FISIOQUMICS DE LA QUALITAT DE LAIGUA

Els invertebrats marins tenen en el seu cos, normalment, lquids orgnics de la mateixa
concentraci de sals que l'aigua del mar en qu viuen, i posseeixen la capacitat de variar
i regular la seva concentraci salina d'acord amb els canvis que es presenten en l'aigua
en la qual es troben i poblar diferents medis marins. En altres organismes, aquesta
regulaci no es presenta i, en canviar el medi, han d'emigrar, o en cas contrari moren.
D'acord amb aquestes circumstncies hi ha dos tipus d'animals marins: aquells dotats
de mecanismes per regular la concentraci salina del seu cos, d'acord amb les
caracterstiques del seu medi i que accepten un rang molt ampli de concentracions,
anomenats eurihalins. Aquests organismes viuen a les zones de barreja d'aiges dolces
amb les marines. Poden ser exemple d'aquestes espcies, les ostres entre els molluscs
i les llises entre els peixos.
Per contra hi ha un grup que no disposa daquests mecanismes de regulaci i no poden
acomodar-se a canvis de salinitat al medi conseqentment accepten un rang molt estret
de concentraci salina, a aquests sels anomena estenohalins. La majoria d'aquest tipus
d'animals habita normalment a les zones allunyades de la costa si accepten un rang de
salinitat estret per mar, i en aiges dolces si accepten un rang estret per dol.
El carcter de eurihalinitat o d'estenohalinitat d'una espcie determinada s un dels
factors que intervenen en les migracions dels peixos, b perqu les condicions de l'aigua
(temperatura, aliment, pH, etc.) que en un determinat moment canvin, obligant-lo a
anar en la recerca d'altres, o b perqu, sense que canvi la salinitat de l'aigua, obligantlo a anar a la recerca dun medi amb una concentraci salina que pugui suportar.

23

PART TERICA: INDICADORS BIOLGICS DE LA QUALITAT DE LAIGUA

2.2 Indicadors biolgics de la qualitat de laigua

2.2.1 Escherichia Coli
Es tracta dun bacteri amb diverses variants. Normalment viu a lintest docells i
mamfers, no sol causar cap tipus de problema, s ms, s necessari per a un correcte
funcionament de laparell digestiu. El problema ha sigut que alguns bacteris han
intercanviat material gentic amb daltres i han
adquirit la capacitat de causar infeccions.
Aquest bacteri s capa de produir una forta
toxina que actua com a ver, a travs de la
mucosa intestinal, passa a la sang i causa greus
afectacions sobre el sistema endocr. Pot causar
infeccions dorina o insuficincia renal.
El bacteri pot afectar a tot tipus de poblaci
per els nens i els ancians sn ms vulnerables
al bacteri. En el cas dels nens s perqu tenen
un sistema immunolgic ms immadur i en el cas dels ancians s perqu est deteriorat.
El que interessa s com ens podem infectar daquest bacteri. En aquest cas ens podem
infectar dE. Coli a travs de menjar aliments en mal estat, estar en contacte amb aiges
contaminades, incls a travs de la carn o la llet danimals remugants. A continuaci es
poden veure les concentracions que marca el ministeri per qualificar la qualitat de
laigua:
Real Decreto 1341/2007, de l11 doctubre BOE num. 257

24

PART TERICA: INDICADORS BIOLGICS DE LA QUALITAT DE LAIGUA

2.2.2 Enterococs intestinals

Els Enterococcus sn un gnere de bacteris de lcid lctic. Sn bacteris tolerants de
grans salinitats i de pH ms aviat bsics.
El recompte dels enterococs intestinals
pot utilitzar-se com a indicador de
contaminaci fecal, ja que la majoria
despcies

no

proliferen

en

medis

aqutics. En les deposicions humanes el

recompte dEnterococs sol ser menor que
els de E. Coli. Aquests bacteris sn ms
resistents que els E. Coli, sobreviuen ms
Imatge dEnterococcus obtinguda amb un
microscopi electrnic

temps en medis aqutics i sn ms

resistents a la dessecaci i a la cloraci.

Solen ser excretats pels humans o per altres animals de sang calenta. Algunes espcies
daquest grup tamb shan detectat en el terra. HI ha altes concentracions denterococs
intestinals en les aiges residuals i en medis aqutics contaminats per aquestes o per
residus humans o animals.
El nivell acceptable dEnterococs intestinals a laigua s molt baix, per exemple, a Hawaii
amb una de les legislacions ms dures en els EEUU permeten 35 Unitats Formadores de
Colnies per cada 100ml com a mxim a les seves costes.
Real Decreto 1341/2007, de l11 doctubre BOE num. 257

25

PART EXPERIMENTAL

3.Part
experimental

26

PART EXPERIMENTAL: CARACTERSTIQUES DELS PUNTS DE MOSTREIG

3.1 Caracterstiques dels punts de mostreig del mar de Blanes

Amb la finalitat daconseguir la fiabilitat ms gran dels resultats obtinguts pel kits
danlisi he definit punts fixos de la platja de Blanes don, al llarg dels mesos, anir
mostrejant. Els punts de mostreig sn els mateixos que utilitza lAgncia Catalana de
LAigua per fer les seves anlisis quinzenals dEscherichia Coli i dEnterococs intestinals.
Trobem dos punts a la platja sAbanell per la seva longitud, un punt a la meitat de la
platja de Blanes i un punt a la platja del Port. A continuaci descriur les caracterstiques
principals de cada punt de mostreig.

3.1.1 Platja SAbanell

Localitzaci de la zona de bany

Estat membre: Espanya

Municipi: Blanes

Comunitat Autnoma: Catalunya

Conca Hidrogrfica: Rieres del Cap

Provncia: Girona

de Begur-Blanes/La Tordera

Comarca: La Selva

Caracterstiques fsiques i geomorfolgiques

Tipus de platja: Semi-encaixada

Amplada mitjana: 32 m

Entorn: Semi-urb

Longitud: 2.380 m

Orientaci: SEE

Superfcie: 75.921 2
27

PART EXPERIMENTAL: CARACTERSTIQUES DELS PUNTS DE MOSTREIG

Sediment: Sorra molt gruixuda

Evoluci de la lnia de costa: -

Pendent dentrada: Molt fort

1.1m/any

Dades hidrolgiques i hidrodinmiques de la zona de Bany

Nivell dinfluncia continental: Baixa
Rang de Salinitat mitjana 37.2-38,4 psu
Temperatura mitjana de laigua de bany: Juny 20,1 C, Juliol 23 C, Agost 23,9 C,
Setembre 23 C
Vents: Est-Feble
Estat de la mar predominant: Arrissada
Onatge: Alada donada significant (alada mitjana del ter dones ms altes):
0,69; Perode mitj: 6.2 segons; Direcci ms freqent SSO
Corrents: Hi ha un corrent cap a sud parallel a la costa i un altre cap al nord-est.

Sistema de sanejament a Blanes

Les aiges residuals del municipi de Blanes estan connectades al sistema de
sanejament Blanes, format per una estaci depuradora de tractament biolgic amb
eliminaci de nitrogen i fsfor (tractament terciari). La depuradora ho aboca a la
Tordera i es reutilitza per a la recrrega d'aqfers. En ocasions puntuals es pot
abocar mar endins per lemissari demergncia localitzat a la platja de SAbanell.
Font: Agncia Catalana de lAigua

28

PART EXPERIMENTAL: CARACTERSTIQUES DELS PUNTS DE MOSTREIG

3.1.2 Platja de Blanes

Localitzaci de la zona de bany

Estat membre: Espanya

Municipi: Blanes

Comunitat Autnoma: Catalunya

Conca Hidrogrfica: Rieres del Cap

Provncia: Girona

de Begur-Blanes/La Tordera

Comarca: La Selva

hola
Caracterstiques fsiques i geomorfolgiques
Tipus de platja: Encaixada

Superfcie: 26.170 2

Entorn: Urb

Sediment: Sorra molt gruixuda

Orientaci: SE

Pendent dentrada: Molt fort

Amplada mitjana: 44 m

Evoluci de la lnia de costa: 0,02

m/any

Longitud: 610 m

Dades hidrolgiques i hidrodinmiques de la zona de Bany

Nivell dinfluncia continental: Baixa
Rang de Salinitat mitjana 37,2-38,4 psu

29

PART EXPERIMENTAL: CARACTERSTIQUES DELS PUNTS DE MOSTREIG

Temperatura mitjana de laigua de bany: Juny 20,1 C, Juliol 23 C, Agost 23,9 C,

Setembre 23 C
Vents: Est-Feble
Estat de la mar predominant: Plana
Onatge: Alada donada significant(alada mitjana del ter dones ms altes): 0,69;
Perode mitj: 6.2 segons; Direcci ms freqent SSO
Corrents: Hi ha un corrent cap a sud parallel a la costa i un altre cap al nord-est.

3.1.3 Port

Localitzaci de la zona de bany

Estat membre: Espanya

Comarca: La Selva

Comunitat Autnoma: Catalunya

Municipi: Blanes

Provncia: Girona

Conca Hidrogrfica: Rieres del Cap

de Begur-Blanes/La Tordera

30

PART EXPERIMENTAL: CARACTERSTIQUES DELS PUNTS DE MOSTREIG

Caracterstiques fsiques i geomorfolgiques

Tipus de platja: Encaixada

Longitud: 152 m

Entorn: Urb

Superfcie: 5928 2

Orientaci: SE

Sediment: Sorra molt gruixuda

Amplada mitjana: 39 m

Pendent dentrada: Molt fort

Dades hidrolgiques i hidrodinmiques de la zona de Bany

Nivell dinfluncia continental: Baixa
Rang de Salinitat mitjana 37.2-38,4 psu
Temperatura mitjana de laigua de bany: Juny 22,1 C, Juliol 25 C, Agost 25,9 C,
Setembre 25 C
Vents: Est-Feble
Estat de la mar predominant: Plana
Onatge: Nul
Corrents: Nules

31

PART EXPERIMENTAL: COMPROVACI DE LEFICACIA DELS KITS

3.2 Comprovaci de leficcia dels kits danlisi i mtode danlisi dels

nutrients
Amb lobjectiu de comprovar si el kits comprats per realitzar les anlisis per
determinar la presncia de fosfats, nitrits i amoni funcionen correctament, la meva mare
ha demanat al laboratori de la seva empresa si em pot fer una dissoluci de quantitat
coneguda per a cada un dels compostos que jo vull analitzar. Aquest nha sigut el
resultat:

Penso que aquesta part s molt important perqu comproves si realment el material
que utilitzars per demostrar la teva hiptesi s vlid i funciona correctament. En cas
que no funcions correctament i jo hagus obviat aquesta part les meves conclusions i
resultats no serien vlids.
A continuaci explico pas a pas com ho he fet per demostrar que els kits que he comprat
sn vlids per lexperiment. Durant el procs he anat fent fotos amb el propsit de qu
sigui ms entenedor.

32

PART EXPERIMENTAL: COMPROVACI DE LEFICACIA DELS KITS

Preparaci dun estndard dun 1 ppm de nitrits

Productes:

Nitrit de Sodi (0,150 g)

Aigua desionitzada(100 ml )

Clculs:

100ml de dissoluci .
1 2
1 2

1000 2
1000 2

69 2
1 2

1 2

1 2

1000 2 46 2

= 0,15 g 2 (1000ppm)

Ara tenim una dissoluci de 1000 ppm, i en volem una d1 ppm. Per aconseguirho agafem 0,1 ml de la dissoluci mare de 1000ppm i els dilum en 100 ml
daigua desionitzada

Preparaci dun estndard dun 1 ppm de fosfats

100ml de dissoluci .

1000 2
1000 2

1 2

1000 2 174

0,005g 2 4

Preparaci dun estndard dun 1 ppm damoni(Nitrogen)

Productes:

Sulfat damoni (2,357g)

Aigua desionitzada (500mL)

Clculs:
500 ml de dissoluci .
1
1000

1000
1

1000 132 (4+ )2 4 1

1000

28

= 2,357 g (4+ )2 4 (1000ppm)

33

103

PART EXPERIMENTAL: COMPROVACI DE LEFICACIA DELS KITS

Ara tenim una dissoluci de 1000 ppm, i en volem una d1 ppm. Per aconseguirho agafem 0,1 ml de la dissoluci mare de 1000ppm i els dilum en 100 ml
daigua desionitzada.

Determinaci de nitrits en una dissoluci de concentraci

coneguda
Material

Procediment
Per comenar, amb lajuda duna pipeta Pasteur agafem cinc millilitres de la mostra de
concentraci coneguda d1 ppm de nitrits i laboquem en el recipient amb molt de
compte de no passar la marca.

34

PART EXPERIMENTAL: COMPROVACI DE LEFICACIA DELS KITS

Un cop hem abocat la dissoluci dins el recipient afegim una culleradeta del reactiu 1,
el tap del recipient on est el reactiu ja incorpora una petita cullera per facilitar-nos la
feina. Costa una mica que es dissolgui completament, sha de sacsejar el recipient fins
que no observem cap tipus de precipitat. Deixem passar cinc minuts i comparem amb la
paleta de colors proveda pel fabricant.

Ara anem a la part qumica, per qu varia el color de la dissoluci en presncia dels
reactius? La detecci de nitrits en aigua es fa segons el test de Griess:
El reactiu 1 t aquests dos components:

cid sulfanlic

-naftilamina

La reacci que t lloc en presncia de nitrits s la segent

Explicaci: Quan safegeix el reactiu amb cid sulfanlic i -naftilamina, els nitrits formen
una sal de diazoni. Quan reacciona la -naftilamina, es desenvolupa un color rosat. Per
tant, com ms concentraci de nitrits hi hagi a la mostra ms intensitat tindr el color
vermells, en cas dabsncia de nitrits obtindrem un color groguenc.
35

PART EXPERIMENTAL: COMPROVACI DE LEFICACIA DELS KITS

Com es pot veure, el resultat ha estat un xit, podem confirmar que el kit danlisi de
nitrits funciona correctament, ja que coincideix el resultat de concentraci de nitrats de
lanlisi amb la concentraci coneguda de la dissoluci, ara que sabem segur que
funciona correctament ja podem fer el nostre treball de camp i analitzar laigua del mar.

Determinaci de fosfats en una dissoluci de concentraci coneguda

Material

Procediment
Per comenar, amb lajuda duna pipeta Pasteur agafem cinc millilitres de la mostra de
concentraci coneguda de fosfats i emplenem el recipient fins a la marca de 5 ml.

36

PART EXPERIMENTAL: COMPROVACI DE LEFICACIA DELS KITS

Un cop ens hem assegurat dhaver afegit els cinc millilitres de dissoluci passem al
segent pas, afegim el primer reactiu. En aquest cas el primer reactiu s lquid i hem
dafegir-ne sis gotes. El tap del recipient incorpora un comptagotes per facilitar-nos la
feina. Un cop hem afegit les gotes afegim una culleradeta del segon reactiu. El segon
reactiu tamb s difcil de dissoldre, hem de remenar fins que no quedi cap tipus de
precipitat. Un cop sha dissolt, deixem passar dos minuts i ho comparem amb la paleta
de colors.

Ara toca explicar-ho qumicament, anem a desglossar part per part el que ha passat quan
he anat afegint els reactius i el perqu finalment ha acabat de color blau. La reacci
desglossada s la segent:

*De Blaus de molibd nhi ha de molts tipus i subgrups per tots tenen la caracterstica
tonalitat blava quan es dissolen en laigua.
Com es pot veure a les imatges anteriors, els resultats de concentraci de fosfats de
lanlisi coincideixen exactament amb els resultats de concentraci de la mostra
fabricada en el laboratori. Podem afirmar, llavors, que el kit funciona i es pot anar a
realitzar les nostres anlisis al mar segurs dels resultats que obtindrem.

37

PART EXPERIMENTAL: COMPROVACI DE LEFICACIA DELS KITS

Determinaci dAmoni en una dissoluci de concentraci coneguda

Material

Procediment
Per comenar, com ja hem fet anteriorment, amb lajuda de la pipeta Pasteur agafem
cinc millilitres de la mostra de concentraci damoni coneguda i laboquem al recipient
amb compte de no passar-nos.

Un cop hem afegit els cinc millilitres de la dissoluci de concentraci coneguda dins del
recipient. Agafem el primer reactiu i afegim deu gotes dins del recipient. Un cop hem
acabat les gotes passem a afegir una culleradeta del segon reactiu amb lajuda de la
cullereta del tap del mateix. Remenem fins que es dissolgui i no sobservi cap slid
precipitat i ho deixem reposant cinc minuts.

38

PART EXPERIMENTAL: COMPROVACI DE LEFICACIA DELS KITS

Un cop hem deixat que reposi els cinc minuts afegim sis gotes del tercer reactiu
amb lajuda del comptagotes que incorpora el tap del recipient. Deixem reposar
la dissoluci cinc minuts ms i comparem amb la tauleta de colors.

Des dun punt qumic aix sexplica de la segent manera: Lamoni (NH4) es
descompondr en part en forma dions d'amoni i en part de com amonac. Hi ha un
equilibri depenent del pH entre les dues formes. Lamoni en soluci fortament alcalina
el trobem gaireb ntegrament en forma d'amonac, que reacciona amb una substncia
de cloraci* i forma monocloramina, que reacciona amb el timol per formar un derivat
de lindofenol blau, a causa de la coloraci groguenca de la soluci que shi afegeix es
forma un color verds que va augmentant dintensitat a mesura que es va creant el
derivat de lindofenol.
*Un exemple de substancia de cloraci seria el cloroform CHCl3
Amb aquesta ltima comprovaci ja les hem acabat totes i podem veure que totes
coincideixen a la perfecci amb la concentraci inicial, per tant ara s que estem
preparats per anar a fer les anlisis al mar amb total seguretat de qu els nostres reactius
estan ben calibrats.

39

PART EXPERIMENTAL: MTODE PER ANALITZAR LAIGUA DEL MAR

3.3 Mtode per analitzar laigua del mar

Per poder mesurar tots aquests parmetres, necessitem unes sondes que mha deixat
lempresa on treballa la meva mare, ja que la sonda i tots els seus complements sn molt
cars. s un aparell molt intutiu i de fcil utilitzaci:

Una cosa molt important que sha de fer en acabar danalitzar s rentar la sonda amb
aigua dola i assecar-la b. Si no ho fssim aix estarem contaminant laigua del
segent punt de mostreig i les anlisis no tindrien un resultat vlid. Una manera per
saber que has netejat correctament la sonda s que quan la connectis la sonda marqui
aproximadament zero.

40

PART EXPERIMENTAL: MTODE PER ANALITZAR LAIGUA DE MAR

3.3.1 Mesura del pH

Tot i que per mesurar el pH podem utilitzar les clssiques tires de pH, amb aquest
complement que safegeix a laparell aconseguim una precisi molt superior a la que
aconseguirem amb les tires. Amb el complement de pH aconseguim una precisi de dos
decimals. Tot i que el pH no s una cosa que calgui mesurar-lo al moment, vaig decidir
mesurar aquests tres parmetres directament dins del mar. Per mesurar-ho simplement
has de collocar la sonda a laparell, enfonsar la sonda i mirar a la pantalla i esperar fins
que surti un nmero fix.

3.3.2 Mesura de la conductivitat

Per mesurar la conductivitat he utilitzat el mateix sistema que per mesurar el pH.
Incorporem la sonda de conductivitat que incorpora dos elctrodes per mesurar la
capacitat de laigua de transmetre limpuls elctric. Aquest parmetre s que s
important que es mesuri directament al mar, ja que si ho mesurem amb el pas del temps
es pot haver evaporat aigua modificant notablement la conductivitat de la mostra.

41

PART EXPERIMENTAL: MTODE PER ANALITZAR LAIGUA DE MAR

3.3.3 Mesura de la concentraci doxigen

Per mesurar la concentraci doxigen hem de seguir el
mateix mtode que amb les altres. La sonda doxigen
est preservada al buit i hem danar amb molt de
compte al manipular-la ja que s molt delicada.
Lenfonsem dins de laigua i mirem la pantalla, quan
aparegui un nmero fix, ja tenim la nostra xifra.

42

RESULTATS EN FORMA DE GRFICA

4. Resultats en forma de grfic

A continuaci mostro els resultats de les anlisis en forma de grfica i comento a sota el
que es pot observar en el grfic, les conclusions les escriur a lapartat de conclusions.

4.1 pH
Grfic del pH als diferents punts
8
7,9
7,8
7,7
7,6
7,5
7,4
7,3
22/07/2015
PM1 c/ Enric Morera

06/08/2015

31/08/2015

PM2 Restaurant Els Pins

Platja de Blanes

01/10/2015
Port

Comentari del grfic: Generalment sha considerat que davant les costes catalanes hi ha
hagut sempre un pH mitj que va de 8 a 8,3, ms aviat alcal. Si observem la grfica veiem
que el pH de les mostres obtingudes tenen un carcter ms cid de lo normal. Aix t una
fcil explicaci, els cientfics (estudi de CSIC)* ja shan adonat de la tendncia del mar
mediterrani a acidificar-se i aix te a veure amb el canvi climtic. El pH depn de molts factors
per diem que loxigen alcalinitza el mar i el 2 lacidifica, en contacte amb laigua el CO2
es descompon en cid carbnic, desprs en bicarbonat i finalment en carbonat (alliberant
H+) i conseqentment acidificant el medi.
*Estudi del CSIC: http://www.dicat.csic.es/dicat/ca/noticias-2/noticies/494-un-incrementomoderado-de-la-acidificacion-del-oceano-cambia-radicalmente-los-habitats-bentonicos

43

RESULTATS EN FORMA DE GRFICA

4.2 Salinitat
Grfic de la salinitat en els difernts punts

g/l
37 mS/cm

m
36,5
36
35,5
35
34,5
34
33,5
33
22/07/2015
PM1 c/ Enric Morera

06/08/2015

31/08/2015

PM2 Restaurant Els Pins

Platja de Blanes

01/10/2015
Port

Grfic realitzat a partir daquestes dades de conductivitat (mS/cm)

Comentari del grfic: La salinitat mitjana del mar es considera que est al voltant del
35, tot i que es troba repartida de manera no uniforme en les diverses parts dels
oceans i mars. En un arxiu divulgatiu del Centre dEstudis avanats de Blanes diu Aix
mentre que en parts de la mar Mediterrnia la salinitat supera els 39 g/l, en parts de la
mar Bltica a penes arriba als 5g/l Aqu a Blanes durant anys ha estat funcionant una
dessaladora a la punta del Tordera, aquesta dessaladora deixa anar laigua amb
concentracions de salinitat altssimes en un emissari a 200m de la costa. Com es pot
observar aquesta dada no ha afectat a la salinitat de Blanes (34,96 de mitjana)

44

RESULTATS EN FORMA DE GRFICA

4.3 Concentraci doxigen

Grfic de la concentraci d'oxigen dissolt en els difernts punts

mg/l
8

Mg/l

g/l
7,5
7
6,5
6
5,5
5
22/07/2015

06/08/2015

PM1 c/ Enric Morera

31/08/2015

PM2 Restaurant Els Pins

Platja de Blanes

01/10/2015
Port

Comentari del grfic: La qualitat de laigua en funci de la capacitat que loxigen

de dissoldres a laigua no est determinada ja que pot variar drsticament si
canviem algunes variables. Per exemple, a 20 C es dissol com a mxim 14,6 mg/l
i a 25 C sen dissol la meitat (7,6 mg/l) . Recordem que loxigen es dissol molt
ms fcil a temperatures fredes que no pas a altes temperatures
Com es pot observar en el grfic a mesura que es va acabar lestiu i va comenar
la tardor i les temperatures ms fredes la concentraci doxigen va anar pujant.
A ms a ms tamb els dos ltims dies hi havia fort onatge cosa que facilita que
loxigen es dissolgui en laigua.

45

RESULTATS EN FORMA DE GRFICA

4.4 Fosfats
Grfic de fosfats en els diferents punts

mg/l
3

2,5

1,5

0,5

0
22/07/2015
PM1 c/ Enric Morera

06/08/2015

31/08/2015

PM2 Restaurant Els Pins

Platja de Blanes

01/10/2015
Port

Comentari del grfic: Recordem que les concentracions crtiques per trobar risc
deutrofitzaci en aiges costeres es troba en quantitats superiors a 0,03. Desprs
de fer els anlisi de les mostres no sobserva cap tipus de coloraci. Aquests test ha
pogut generar error ja que el primer parmetre on es pot observar color en el meu
test s a 0,25, que est molt per sobre de les concentracions crtiques. Per tant no
puc assegurar que laigua del mar no estigui contaminada.

46

RESULTATS EN FORMA DE GRFICA

4.5 Nitrits
mg/l

Grfic de nitrits en els diferents punts

1 Mg/l

g/l

0,9
0,8
0,7
0,6
0,5
0,4
0,3
0,2
0,1

0
22/07/2015
PM1 c/ Enric Morera

06/08/2015

31/08/2015

PM2 Restaurant Els Pins

Platja de Blanes

01/10/2015
Port

Comentari del grfic: El mxim tolerable de nitrits a laigua s de 0,1. Al igual

que amb els fosfats no sobserva cap tipus de coloraci en les mostres i per tant
s 0, per a diferencia dels fosfats, en aquest cas, el primer parmetre en el qual
apareix coloraci s 0,05 mg/l i per tant daquest test si que en puc treure unes
conclusions fiables.

47

RESULTATS EN FORMA DE GRFICA

4.6 Amoni
Grfic d'amoni en els diferents punts
mg/l1
0,9
0,8
0,7
0,6
0,5
0,4
0,3
0,2
0,1
0

22/07/2015

06/08/2015

PM1 c/ Enric Morera

PM2 Restaurant Els Pins

Platja de Blanes
Port

31/08/2015

01/10/2015

0,25

0,25

0,25

0,25

0,5

0,25

0,5

Comentari del grfic: Recordem que les concentracions damoni que indicaven que hi
havia un possible risc deutrofitzaci eren les concentracions superiors al 0,5 mg/l. En
aquest cas hi ha un punt de mostreig que arriba a aquesta concentraci, per contra les
altres es mantenen en concentracions dins de linterval de lo normal. La pregunta seria:
Com s que al port existeix aquesta quantitat damoni?.
B, el port de Blanes s molt tancat i no deixa circular laigua, lonatge s nul i com a
afegit hi ha molta quantitat de peixos/2 que a mar obert. Aquest ltim factor influeix
de la manera segent:

Lamonac excretat pels peixos en combinaci amb laigua dna lloc a amoni i un ani
hidrxid. Aix encaixa perfectament amb qu el pH del port s el ms alcal dels quatre
punts de mostreig.

48

RESULTATS EN FORMA DE GRFICA

4.7 Escherichia coli

ufc/100ml

Grfic de presncia d'Escherichia Coli en els diferents punts

50
45
40
35
30
25
20
15
10
5
0
15/06/2015

29/06/2015

13/07/2015

PM1 c/ Enric Morera

27/07/2015

03/08/2015

17/08/2015

PM2 Restaurant Els Pins

31/08/2015

14/09/2015

Platja de Blanes

Font: Agncia Catalana de lAigua

Comentari del grfic: Per analitzar aquesta grfica hem de recordar aquesta taula del
BOE:

Com es pot observar en el grfic laigua de Blanes no arriba a passar ni tan sols el 20 %
de les concentracions que es consideren excellents. A mitjans dagost en plena poca
turstica hi ha un pic per que en cap cas hauria de considerar-se com aigua contaminada

49

RESULTATS EN FORMA DE GRFICA

4.8 Enterococs intestinals

ufc/100ml

Grfic de presncia d'Enterococs intestinals en els diferents punts

100
90
80
70
60
50
40
30
20

10
0
15/06/2015

29/06/2015

13/07/2015

PM1 c/ Enric Morera

27/07/2015

03/08/2015

17/08/2015

PM2 Restaurant Els Pins

31/08/2015

14/09/2015

Platja de Blanes

Font: Agncia Catalana de lAigua

Comentari del grfic: Per analitzar aquesta grfica hem de recordar aquesta taula del
BOE:

Igual que passa amb lEscherichia coli laigua de mar de Blanes en lestiu del 2015 ha
tingut sempre una qualitat excellent en el que a parmetres biolgics es refereix. Un
altre punt en com entre les dues grfiques s laugment de concentraci a mitjans
dagost que podria ser explicada per un major nombre de turistes.

50

CONCLUSIONS

Conclusions
Desprs de realitzar totes les grfiques amb el seu respectiu comentari veig que hauria
dhaver adquirit un kits danlisi de fosfats amb major precisi, ja que no mha ajudat
a treure una conclusi especifica en aquest concret cas.
Exceptuant el concret cas dels fosfats els altres mtodes danlisi de variables
indicadores de la qualitat de laigua s que han donat un resultat fiable que permet
analitzar-los:

El pH ha resultat estar una mica per sota del que tocaria per com ja he dit aix
s provocat per laugment de 2 present a latmosfera provinent de lactivitat
de lhome. Aquest fet no sel pot atribuir a la temporada alta turstica perqu
aquest increment del carcter cid del mar Mediterrani s constant tot lany. A
ms a ms, el valor ms cid que arriba a tenir s de 7,6 que en cap cas suposa
cap risc per la vida humana ni per les comunitats marines. De totes maneres s
un factor que sha de continuar vigilant els prxims anys, ja que si la tendncia
es mant, pot causar problemes a poblacions marines.

La salinitat mitjana de les platges de Blanes durant lestiu es mant perfectament

en la mitjana mundial, la salinitat mitjana ocenica s de 35 i a Blanes en tenim
una de 34,96 . En aquest aspecte no ha passat factura que a Blanes treballa
una dessaladora, la qual envia la salmorra a molta distncia de la costa. Igual com
passa amb el pH la salinitat de Blanes es mant en unes xifres normals i no suposa
cap problema ni per les comunitats aqutiques marines ni per lactivitat humana

La quantitat doxigen dissolt a Blanes no serveix dindicador fiable de qualitat de

laigua perqu s una variable que depn excessivament daltres variables com
la temperatura i lonatge. De totes maneres, a mesura que saprova la tardor
(baixant les temperatures) i augmenta lonatge la concentraci doxigen dissolt
augmenta. En cap moment aquesta concertaci suposa un risc per a la vida dels
vegetals, peixos (per sota de 2-4 ppm afecta lactivitat dels peixos) i evidentment
tampoc suposa cap risc per la vida humana.

51

CONCLUSIONS

Com he dit anteriorment la grfica de fosfats no sha de tenir en compte perqu

mha donat 0 per la mesura que he utilitzat era massa imprecisa i no em serveix
per treure conclusions.

La grfica de nitrits mostra una absncia total (segons la mesura que he fet servir)
i en cap cas sobrepassa els 0,1 mg/l, necessaris per considerar una aigua amb risc
deutrofitzaci. Pel que respecta a aquest indicador de qualitat de laigua no sha
ens hem de preocupar per leutrofitzaci de laigua de blanes.

La grfica damoni mostra uns resultats ms alarmants, a laigua del port de

Blanes es troba a la lnia de risc deutrofitzaci. Aquest fet, per, no es pot
atribuir a la temporada turstica, sin al poc moviment daigua que permet i la
gran quantitat de peixos que hi viuen. A part que existeix risc deutrofitzaci,
personalment, no recomanaria el bany en el port perqu laigua cont olis i
hidrocarburs residuals dels vaixells. Aix ens permet afirmar que laigua del port
no s aigua recomanada pel bany.

La grfica dEscherichia coli amb la taula mostra clarament que laigua de Blanes
s excellent si ens fixem en aquest parmetre. Mostra un augment durant
lpoca de ms afluncia turstica per en cap cas baixa de la qualitat dexcellent

Els enterococs tenen la mateixa tendncia que les coliformes (mxim recompte
en poca daltra afluncia turstica) i gaireb passen sobrepassen la barrera
dexcellent i shauria de considerar bona.

Un cop hem extret les conclusions de tots els grfics hem de refutar o afirmar la
nostra hiptesi:
Durant lpoca turstica la qualitat de laigua de les platges de Blanes no es veu
altament afectada.
s moment de dir que la hiptesi ha sigut confirmada, en cap cas cap platja ha
sobrepassat un parmetre per sobre de lestablert per qu laigua sigui considerada de
bona qualitat.

52

CONCLUSIONS

De totes maneres seria mentir dir que durant lpoca turstica laigua s de millor
qualitat que en temporada baixa, ja que a lhivern la concentraci doxigen seria molt
ms alta i en cap cas hi hauria recomptes de coliformes i enterococs semblants als
obtinguts mitjans dagost.
Realitzant les anlisis tamb hem pogut treure conclusions secundries. Un exemple
seria que tenim un pH unes dcimes per sota de la mitjana del mediterrani a causa de
laugment a concentraci de 2 a latmosfera com a conseqncia de lactivitat de
lhome.
Una altra conclusi que es pot extreure del treball s la recomanaci de no banyar-se a
laigua del port de Blanes. T una perillosa quantitat damoni que indica que s una aigua
pobra i un risc de putrefacci de matria orgnica. Segurament el problema de lamoni
s el que t menys importncia, si et banyessis al port de Blanes, existeix una altra
variable que jo no he mesurat, que sn els hidrocarburs i olis que es troben en suspensi
a laigua i sobserven a simple vista. Aquests elements totalment nocius podrien causar
greus problemes.
Casualment mentre realitzava el treball de recerca el Ministeri dagricultura, alimentaci
i medi ambient va treure una nova llei* que regulava aspectes com els nutrients mxims
a les aiges costaneres (0-200 m de la costa) i daltres aspectes com el fitoplncton,
macroalgues, etc. Tots ells indicadors de la qualitat de laigua. Aix demostra que els
parmetres que utilitza lACA sn insuficients per qualificar la qualitat de laigua. El meu
treball es va anticipar a aquesta llei i lACA shaur de replantejar les anlisis per
qualificar laigua.

*BOE nm. 219 12/09/2015: https://www.boe.es/boe/dias/2015/09/12/pdfs/BOE-A2015-9806.pdf (pg. 80648-80654)

53

AGRAMENTS

Agraments
Per a la realitzaci daquest treball ha estat necessria la collaboraci de diverses
persones i empreses, que han ofert desinteressadament la seva ajuda. Grcies a les
seves aportacions i correccions no hauria pogut realitzar el treball i aprendren tant com
he aprs.
Per comenar magradaria donar les grcies als meus dos tutors de treball de recerca
que des del primer dia han sabut guiar-me, exigir-me, han donat idees sense les quals el
treball no hagus sigut el mateix. Tamb agrair a la Boehringer Ingelheim de Malgrat de
Mar per proporcionar-me els instruments tcnics necessaris per realitzar moltes de les
meves anlisis, sense la seva ajuda no hauria pogut obtenir aquests instruments tan
costosos i conseqentment el treball no hauria estat tan complet. Per ltim per no
menys important, vull agrair lajuda permanent dels meus pares, mhan ajudat en tot
moment quan ho he necessitat, mhan resolt qualsevol tipus de dubte que tingus,
mhan acompanyat a fer anlisis, han fet de reporters mentre jo treballava i finalment
mhan donat suport moral.
A tots vosaltres, Grcies!

54

BILBIOGRAFIA

Bibliografia

Informaci sobre leutrofitzaci de les aiges ( Blog consultat dia 27/12/2015):

JOAN BALDILLOU EUTROFITZACI: Quan els nutrients sn un problema(publicat el 12 dabril

de 2013)
http://imatgesitextosdeciencies.blogspot.com.es/2013/04/eutrofitzacio-quan-l-enriquimentde.html

Parmetres fisicoqumics:

GOVERN DE NAVARRA, Departamento de Medio Ambiente

http://www.navarra.es/home_es/Temas/Medio+Ambiente/Agua/Documentacion/Parametros
/pH.htm (consultat dia 12/10/2015)
ASOCIACIN ESPAOLA DEL KOI http://www.elkoi.es/index.php/agua/parametros/35-partrosimportantes-para-la-calidad-del-agua (consultat dia 5/7/2015)

Salinitat:

BIBLIOTECA DIGITAL DEL INSTITUTO LATIONAMERICANO DE LA COMUNICACIN EDUCATIVA:

http://bibliotecadigital.ilce.edu.mx/sites/ciencia/volumen1/ciencia2/12/htm/sec_17.html
(8/7/2015)

Oxigen dissolt (consultat dia 4/11/2015):

UNIVERSIDAD DE PUERTO RICO, Nutrientes y gases: oxigeno disuelto

http://www.uprm.edu/biology/profs/massol/manual/p3-oxigeno.pdf

Informaci sobre lEscherichia coli i enterococs: (consultades dia 28/12/2015)

DIARIO ABC , Sociedad: http://www.abc.es/20110531/sociedad/abci-escherichia-coli-pepinos201105301450.html

GOVERN DE NAVARRA, Departamento de Medio Ambiente:
http://www.navarra.es/home_es/Temas/Medio+Ambiente/Agua/Documentacion/Parametros
/CaracteristicasMicrobiologicas.htm

Mxim de recompte perms per considerar laigua de mar com a bona (consultat dia
19/10/2015) :

GOBERN DESPANYA, Ministerio de la presidncia

http://www.boe.es/boe/dias/2007/10/26/pdfs/A43620-43629.pdf

Reaccions qumiques dels kits (consultat dia 3/1/2016):

EMPRESA MERK: http://www.merckmillipore.com/INTL/es/product/Test-Amonio,MDA_CHEM114423#anchor_BRO (amoni)

WIKIPEDIA: https://en.wikipedia.org/wiki/Griess_test (nitrits)
WIKIPEDIA: https://en.wikipedia.org/wiki/Phosphate_test (fosfats)

55

BILBIOGRAFIA

Afectaci i impacte sobre els ecosistemes de les variables (consultat dia 29/12/2015):

AGNCIA CATALANA DE LAIGUA, Control de qualitat de laigua de bany: https://acaweb.gencat.cat/aca/documents/ca/publicacions/impactes_sobre_ecosistemes/capitol21_lowr

ess.pdf

Afectaci de la salinitat als peixos (consultat dia 17/11/2015):

http://wenarenandaf-ecosistemadelmar.blogspot.com.es/2010_10_01_archive.html
Article i estudi sobre el carcter cid del mar mediterrani (consultat dia 28/12/2015)
DIARIO EL PERIODICO, Medio Ambiente http://www.elperiodico.com/es/noticias/medioambiente/estudio-confirma-disminucion-del-del-mar-mediterraneo-4704199
CONSEJO SUPERIOR DE INVESTIGACIONES CIENTFICOS, Un incremento moderado de la
acidificacin del oceano cambia radicalmente los habitats bentonicos
http://www.dicat.csic.es/dicat/ca/noticias-2/noticies/494-un-incremento-moderado-de-laacidificacion-del-oceano-cambia-radicalmente-los-habitats-bentonicos
Caracterstiques dels punts de mostreig i dades de coliformes i enterococs (5/7/2015) :
AGNCIA CATALANA DE LAIGUA, Caracterstiques de les platges
http://acanet.gencat.cat/scripts/platges/detallmunicipisplatja.asp?xindicador=0&xmunicipi=17
023

F.B. DE WALLE,M. NIKOLOPOULOU-TAMVAKLI,W.J. HEINEN. Environmental Condition of

the Mediterranean Sea: European Community Countries (1993) (p.130)

https://goo.gl/gZtU5h
GOVERN DESPANYA, Ministeri dagricultura, alimentaci i medi ambient.
https://www.boe.es/boe/dias/2015/09/12/pdfs/BOE-A-2015-9806.pdf (consultat el
dia 10/01/2015)

Webgrafia de les imatges

Imatge del cicle del fsfor:
http://www.mundonets.com/images/ciclo-del-fosforo.jpg
Imatge del cicle del nitrogen:
https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/4/42/Ciclo_del_nitr%C3%B3geno.svg
Imatge de lestructura molecular del nitrat:
https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/9/9e/Nitrate-ion-2D.png
Imatge de lestructura molecular del nitrit:
56

BILBIOGRAFIA

https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/b/b0/Nitrite-ion-resonance-hybrid.png
Imatge de lestructura molecular de lamoni:
https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/f/fe/Ammonium-2D.svg
Imatges de leutrofitzaci:
http://4.bp.blogspot.com/CnBTwZ0P6Fc/UWgZZ3xf6PI/AAAAAAAAAus/MOuiArE0ZUo/s1600/eutrofitzaci%C3%B32.jpg
http://www.traxco.es/blog/wp-content/uploads/2011/01/tratamiento-anti-algas.jpg
Imatge de la relaci de la concentraci doxigen amb la salinitat i la temperatura:
http://www.uprm.edu/biology/profs/massol/manual/p3-oxigeno.pdf
Imatge del pH:
http://www.semillasautoflorecientes.net/wp-content/uploads/2013/02/PH-Scale.jpg
Imatge de que explica losmosi:
https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/6/62/0307_Osmosis.jpg
Imatge Escherichia coli:
https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/3/32/EscherichiaColi_NIAID.jpg
Imatge Enterococs:
https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/5/52/Entercoccus_sp2_lores.jpg
Imatges dels punts de mostreig:
http://acanet.gencat.cat/scripts/platges/detallmunicipisplatja.asp?xindicador=0&xmunicipi=17
023
*La resta de les imatges les he fotografiat jo.

57