Repensan Treball Social

RTS - Nm.
197 - Desembre 2012
RT S
Revista de Treball Social
Directora: Montserrat Bacardit i Busquet

Sotsdirectora: Rosa M Ferrer i Valls
Equip de redacci: Teresa Aragons i Vies
Irene De Vicente Zueras
Josep Ma. Mesquida Gonzlez
Pepita Rodrguez i Molinet
Pepita Vergara Beltrn
Administrativa: Anna Pablos Ortuo
Comit assessor: Rogeli Armengol i Millans
Montserrat Cus i Torell
Josefina Fernndez i Barrera
Manuel Miguel Pajuelo Valsera
David Paricio Salas
Xavier Pelegr i Viaa
Milagros Prez Oliva
Carmina Puig i Cruells
Cristina Rimbau i Andreu
Glria Rubiol i Gonzlez
Maria del Carme Sans Moy
Antoni Vil i Mancebo
Disseny de les cobertes: Jordina Ti
Disseny interior: Ester Lozano Viv
Correcci destil i traducci: Ral Cascajo i Orzez
Impremta i maquetaci: I.G. Santa Eullia. Sta. Eullia de Ronana
Dipsit legal: B-19535/1968
ISSN: 0212-7210
Tiratge: 600 exemplars.
Edita: Col. legi Oficial de Treball Social de Catalunya
Portaferrissa 18, 1r 1a - 08002 Barcelona
Tel. 93 318 55 93 - Fax 93 412 24 08
Adrea electrnica: rts@tscat.cat
Subscripcions: www.tscat.cat
Junta de Govern del Col.legi
Degana: Nria Carrera i Comes
Vicedegana 1a.: M Antnia Rocabayera Andreu
Secretria: Rosa M Carrasco Coria
Tresorera: Thas Yarky Tenllado
Vocal i vicesecretari: Juan Manuel Rivera Puerto
Vocal i vicetresorera: urea Quintana Bauls
Vicedegana 2a.: M Carme Tobella Bars
Vicedegana 3a.: M ngels Expsito Mir
Vicedegana 4a.: Anna M. Galobardes Gelada
Vicedeg 5.: Alberto Caballero Marcos
Vicedegana 6a.: Glria Martn Lleixa
Vocals: Lis Brusa Acua
Lucia Guerrero Ruiz
Cndid Palacn Bartol
Lequip de redacci no sidentifica necessriament amb el contingut dels articles publicats.
RTS - Nm. 197 - Desembre 2012
Sumari
Sumari
Editorial .......................................................................................................................................5
A fons
Les famlies del segle XXI. Algunes tendncies
Montserrat Soronellas Masdeu ...................................................................................................... 19
Poltiques i intervencions familiars: algunes consideracions bsiques i
perspectives crtiques
Fernando Fantova Azcoaga ..........................................................................................................21
Consideracions jurdiques sobre la famlia en un entorn de crisi
econmica
Agns Pardell Ve ......................................................................................................................... 30
Aportacions de la psicoanlisi a la intervenci en famlies des del treball
social
Dr. Guillermo Salvador Beltrn ................................................................................................... 40
Apunts per a la intervenci en serveis socials des duna perspectiva
sistmica
Joana Alegret Hernndez ............................................................................................................. 49
Anlisi i resoluci de casos: una proposta metodolgica entre lespai docent i
el professional per als estudis de grau de treball social
Diversos autors ............................................................................................................................... 60
Treball social amb famlies en un Centre de Salut Mental dAdults
Manuel Miguel Pajuelo Valsera.................................................................................................... 70
Estructuraci del projecte de famlia
Judith Cobacho, Francina Planas i Judit Monfort ...................................................................... 82
El Projecte Paids: acompanyants de famlies
Marta Sanchs i Marta Carams. Coords. .................................................................................. 94
El treball social amb famlies de pacients ingressats a unitats de llarga
estada sociosanitria
Lydia Gmez Rodrguez ............................................................................................................. 102
Infncia, treball social i... famlies

Carme Fernndez Ayerbe............................................................................................................ 109
El Bloc: una nova eina de comunicaci
Nria Oliver i Montserrat Lacalle ............................................................................................ 119
Inters professional
Entrevista a Nria Carrera
Rosa M. Ferrer Valls .................................................................................................................. 129
Aproximaci a la prctica del treball social amb grups de persones
usuries dels serveis socials a Catalunya
Teresa Rossell i Rosa Alegre ....................................................................................................... 137
Gnere, social care i poltiques de benestar social
Esther Albesa Jov ...................................................................................................................... 143
Una mirada resilient a la instituci penitenciria
Natalia Snchez Delgado ........................................................................................................... 152
Llibres
La infncia, una histria fosca ........................................................................................ 160
El trabajo social y sus instrumentos .......................................................................... 163
Com fer un pla dempresa en empreses de serveis personals ....................... 166
Afrontar la discapacidad, el envejecimiento y la dependencia .................... 168
Secci lliure
Creativitat davis i nts ..................................................................................................... 173
La Revista
Publicacions .......................................................................................................................... 177
Normes per a la presentaci darticles a la Revista de Treball Social ....... 178
Butlleta de subscripci ..................................................................................................... 181
Editorial
Editorial
Repensant el treball social amb famlies (I)

En aquest nmero iniciem una nova etapa de la RTS, la digital, i ho fem amb un
tema que al llarg de la histria del treball social ha estat ininterrompudament
present com a subjecte de la nostra intervenci: el treball amb famlies.
El model tradicional de famlia ha canviat. Des de la segona meitat del segle XX i
fins ara, han anat sorgint noves formes de famlia i alhora noves conductes familiars. Famlies monoparentals, llars unipersonals, famlies reconstrudes, cnjuges
del mateix sexe, famlies adoptives, famlies deslocalitzades i altres models. Aquest
canvi s fruit dun context social, econmic, poltic i cultural que ha suposat grans
canvis, com la incorporaci generalitzada de la dona al mn laboral, el control de
la natalitat, la difuminaci dels rols dins la famlia, el divorci, el matrimoni homosexual i les migracions.
Tanmateix podem veure, en la nostra feina i en les exposicions dels estudiosos del
tema, que la famlia, en les seves formes diverses, segueix sent la principal base
relacional de les persones. s una instituci primordial i complexa i primer espai
de socialitzaci. En aquest context podem seguir parlant de treball social individual i familiar, i alhora tenir en consideraci les xarxes familiars en la cohesi de les
diverses comunitats.
Fa temps que la RTS no havia aprofundit en aquest tema tan quotidi del treball
social. Volem fer una mirada el ms extensa possible que ens ajudi a identificar els
canvis en les famlies i a repensar el treball social amb famlies, i s per aix que
hem decidit dedicar dos nmeros seguits a aquesta temtica.
En aquest primer nmero diversos articles ens aportaran coneixement sobre les
famlies del segle XXI, les poltiques i les lleis socials que incideixen directament
sobre les famlies. Veurem tamb aportacions de diverses teories de cara a la intervenci i comenarem a fixar-nos en quines caracterstiques t actualment el treball
social amb famlies i quines especificitats i diferncies es poden donar segons els
mbits de treball, considerant que el treball social pot estar encaminat a les famlies directament o indirectament, tenint en compte, des de qualsevol mbit de treball, la perspectiva familiar.
Editorial
El treball social amb famlies forma part de la nostra identitat professional, siguin
quins siguin els recursos existents en cada moment, en qualsevol poca poltica
que ens hagi tocat treballar, amb una legislaci o altra. Tamb ara, en un moment
de fortes retallades socials i prdua de drets, que fan incrementar les situacions de
desigualtat i que aboquen moltes famlies a la pobresa i al risc dexclusi social.
Ara que aquest context ha obligat les famlies a reprendre funcions de cura i a fer
front a la protecci dels seus membres.
Considerem que s bo repensar la nostra intervenci amb famlies i veure quines
respostes i quines tcniques podem oferir per afrontar aquesta nova realitat. I
tamb conv replantejar si en les circumstncies socials i poltiques actuals els
professionals som capaos de treballar valorant ms lescolta, lempatia i lacompanyament.
A fons
Les famlies del segle XXI
Poltiques i intervencions
familiars
Consideracions jurdiques sobre
la famlia en un entorn de crisi
econmica
Aportacions de la psicoanlisi a
la intervenci en famlies des del
treball social
Intervenci en serveis socials
des duna perspectiva sistmica
Anlisi i resoluci de casos
Treball social amb famlies en un
Centre de Salut Mental dAdults
Estructuraci del projecte de
famlia
El Projecte Paids:
acompanyants de famlies
El treball social amb famlies de
pacients ingressats a unitats de
llarga estada sociosanitria
Infncia, treball social i famlies
El Bloc: una nova eina de
comunicaci
A fons
Les famlies del segle XXI. Algunes

tendncies
Montserrat Soronellas Masdeu 1
Resum
Aquest article revisa els canvis amb qu les famlies afronten el seu encaix a la
societat de comenaments del segle XXI. Amb la noci de famlia, la nostra societat defineix una mplia gamma de relacions, estructures, sentiments i emocions
que tenen un paper essencial en la gesti de la integraci de les persones en el
sistema sociocultural. En les societats globals, malgrat lexistncia de forces que
tendeixen a lhomogenetzaci, les famlies sn ms diverses i expressen amb menys
inhibici la seva diversitat. Alguns factors com la transformaci dels rols de gnere, la individualitzaci o el desplegament de les poltiques de benestar han incidit
sobre les dinmiques de la convivncia familiar.
Paraules clau: Famlia, transformacions familiars, canvi social, parentiu, relacions
familiars.
Per citar larticle: SORONELLAS MASDEU, Montserrat. Les famlies del segle XXI. Algunes tendncies. Revista
de Treball Social . Collegi Oficial de Treball Social de Catalunya, desembre 2012, n 197, pgines 9-20. ISSN
0212-7210.
Abstract
This article reviews how families are changing to fit into the society of the beginning
of the 21st century. Our society uses the notion of family to define a wide variety of
relations, structures, feelings and emotions which play a fundamental role in the
integration of people into the sociocultural system. Despite the existence of forces
that tend towards homogenization, in global societies families are more diverse
and less inhibited about expressing this diversity. Such factors as the change in
gender roles, individualization or the implementation of welfare policies have had
an effect on the dynamics of family life.
Key words: Family, family changes, social change, kinship, family relationships.
1
Doctora en Antropologia. Departament dAntropologia, Filosofia i Treball Social. Universitat Rovira i

Virgili, Tarragona. mariamontserrat.soronellas@urv.cat.
Introducci: famlies diverses

La famlia s una instituci essencial i
complexa de la nostra i de qualsevol societat. Quan reflexionem sobre la famlia
com a instituci social, en termes processuals, acostumem a pensar que venim dun
model de societat amb famlies potents,
molt funcionals i resolutives, que ha evolucionat cap a una societat formada per
famlies febles, amb funcions testimonials
i circumscrites a lmbit de la vida privada.
La teoria social clssica (Durkheim i Weber)
va configurar un esquema de pensament
cientfic que parteix dalgunes certeses per
que ha estat fortament ideologitzat i que,
durant anys, ha estat difs, vulgaritzat i
utilitzat per la classe poltica. Fent una simplificaci, el missatge pregona, amb
alarmisme, que sacaba el temps de les
famlies; que aquesta instituci social, considerada fonamental per sustentar les persones i les societats, ha entrat en crisi com
a resultat del procs dindividualitzaci i
de la crisi de valors que sha ests a la
nostra societat al llarg del segle XX.
Expressada en aquests termes, aquesta
afirmaci s falsa. La famlia no est en
crisi com a instituci, noms est sotmesa
a canvis que neguitegen una part de la societat i que provoquen una reacci social
ideolgicament conservadora i resistent als
nous escenaris familiars. Les cincies socials
han identificat els elements que componen les bases reals daquesta afirmaci. A
les societats complexes, davant lexistncia i la proliferaci daltres formes de relaci i de satisfacci de necessitats (xarxes
damistat i de relaci entre iguals, associacionisme, treball i entorns laborals o de
formaci, etc.), la famlia perd importn10
cia com a provedora de serveis i com a

estructura de relaci i didentificaci. Primera certesa: la famlia ja no existeix en
exclusiva sin que comparteix espai en la
provisi de serveis a les persones.
Segona certesa: en el procs dindividuaci que han seguit les societats complexes, les persones donen importncia a
la seva capacitat per escollir amb qui relacionar-se i amb qui establir el circuit de deures i obligacions que configura la xarxa de
relacions socials. La famlia no es tria, diem,
per els amics s. Les societats contempornies tendeixen a viure les relacions familiars
com una imposici i, en conseqncia, com
un entorn de relaci menys amable i desitjat que altres, pensant que les relacions
alternatives a les familiars depenen dun
procs delecci personal i que, per tant,
sn expressi de lideal de llibertat.
Per apaivagar la por a la desaparici
de la famlia noms ens cal fer un tomb
per les diferents cultures del mn de la
m de lantropologia del Parentiu, una
branca de lantropologia dedicada a la investigaci de la diversitat amb qu les relacions parentals es configuren i sexpressen
en cada cultura. Fer-ho s tot un exercici
dhumilitat perqu ens permet adonar-nos
que les novetats familiars a les quals ens
enfrontem sn formes familiars que altres cultures del mn han practicat de
manera tradicional. La famlia s un mecanisme essencial dadaptaci a lentorn.
Molts comportaments familiars que sn o
han estat considerats estranys o, fins i tot,
patolgics a la nostra societat, poden ser
plenament normatius en una altra cultura.
Famlies sense marits; pares biolgics que
no exerceixen la paternitat social; cnjuges del mateix sexe; ruptures conjugals i
A fons
recomposicions familiars de tota mena;
matrimonis polignics i polindrics; endogmies parentals; fills amb mares diverses; adopcions; famlies molt mplies amb
capacitat per adaptar la seva grandria si
les circumstncies ho requereixen; matrimonis pactats, enamorats, interessats; cohabitaci (i sexualitat) prvia al matrimoni...
Tercera certesa cientfica: les famlies es
comporten dacord amb el context
sociocultural i els models familiars actuals
tendeixen a la diversificaci.
La famlia no est en crisi, el que est
en crisi s el model familiar que hem mantingut vigent des de finals del segle XIX.
Lanomenada famlia burgesa, dorientaci
patriarcal, organitzada sobre la base de la
segregaci de rols conjugals i formada per
un nucli conjugal heterosexual amb fills,
ja no ens serveix com a model i el desestimem. Des de la segona meitat del segle
Des de la segona meitat del segle

XX i fins avui han anat emergint
noves formes de famlia i noves
conductes familiars i parentals
que han configurat les tendncies de les famlies del segle
XXI, les quals cada vegada
expressen ms la seva diversitat
sense complexos.
XX i fins avui han anat emergint noves

formes de famlia i noves conductes familiars i parentals que han configurat les
tendncies de les famlies del segle XXI,
les quals cada vegada expressen ms la seva
diversitat sense complexos.
1. La composici de les llars i les

noves conductes familiars
A la nostra societat, les estructures i
les formes familiars shan adaptat a les
noves circumstncies dels ritmes de vida
de les persones. La grandria de les famlies ha tendit a reduir-se, tal com ja ens
explicava el socileg Talcott Parsons, fa
ms de 50 anys (1986), arran de les seves
recerques sobre el sistema familiar nordameric.2 Les tendncies en la grandria i
en la composici de les llars que es desprenen de les fonts destadstica demogrfica
evidencien algunes de les transformacions.3
Les llars unipersonals han crescut en el
darrer quart de segle,4 com tamb ho han
fet els nuclis conjugals sense fills (22,4%
a Catalunya) o les famlies formades per
un sol progenitor i els fills (7,8% a Catalunya). La informaci que podem extreure de lestudi de lestructura de les llars t
valor en la mesura que ens posa sobre la
pista dels comportaments familiars. Lincrement del nombre de persones que vi-
A Catalunya, la mitjana de membres que composen les llars sn 2,7 persones (2,9 a Espanya). Lestadstica
de poblaci tamb deixa palesa la davallada dels nuclis familiars multigeneracionals; a Espanya noms al
4,4% de les llars hi conviuen tres generacions. Font: Idescat i INE (cens de 2001).
3
A falta de la publicaci de les dades del cens de 2011, hem de treballar encara amb les dades, molt desfasades
del cens de 2001, el darrer publicat. Les dades que sesmenten en aquest apartat corresponents a Catalunya
sn disponibles a lIdescat: http://www.idescat.cat. Les dades de lestat espanyol sn tamb del cens de
2011 i sn disponibles a: http://www.ine.es.
4
Les llars unipersonals eren el 9,9 % del total de les llars catalanes en el cens del 1981, mentre que en el del
2001 representaven el 20,9 del total de llars existents a Catalunya.
2
11

uen soles s indicatiu de la transformaci
de les cultures familiars i dalguns comportaments nous com, per exemple,
lemancipaci en solteria dels joves i, sobretot, la residncia en solitari de les persones grans, fins i tot quan perden la
parella. 5 De la mateixa manera, s molt
significatiu que, lany 1981, un 48,2% de
les llars catalanes estiguessin formades per
parelles amb fills (el model ideal de la
famlia urbana), mentre que lany 2001 les
llars daquesta tipologia van baixar fins el
36,9%. Aquesta informaci estadstica ens
deixa intuir algunes de les transformacions
del sistema familiar, per moltes de les
noves tendncies no queden registrades en
els censos de poblaci, que mostren com
estan formades les llars per que ens expliquen poc les famlies i les seves circumstncies quotidianes. No recullen situacions
com la de les parelles que viuen separades
els dies laborables per motius professionals; tampoc les parelles que conformen
un nucli sentimental no residencial; o la
situaci de fills que estan empadronats al
domicili dels progenitors i que, la major
part de dies de lany, viuen en un altre lloc,
sols, en parella o en un pis compartit; els
censos tampoc recullen algunes situacions
de reconstituci familiar posteriors a les
ruptures conjugals; o les famlies que incorporen els fills de relacions anteriors uns
determinats dies de la setmana o del mes;
o els vincles transnacionals de les famlies
deslocalitzades i de les persones immigrades. Hem danar ms enll de la forma de
les llars per entendre les famlies.
5
2. Factors de canvi: individualitzaci, gnere i benestar social

El procs dindividualitzaci (Giddens,
2000), propi de les societats democrtiques, ha incidit sobre la manera com sorganitzen les relacions familiars i en la presa
de decisions en relaci amb la formaci i
continutat de la famlia. Els sistemes de
control social que vigilaven la famlia shan
afluixat i els individus se senten ms lliures per escollir i organitzar els seus projectes familiars. Les fases del cicle familiar
estan menys condicionades per les normes
socials. Lemancipaci, la formaci de parella, el naixement del primer fill, sn
moments de la biografia personal en qu
les persones valoren la seva capacitat descollir lliurement, malgrat la incertesa que
suposa labandonament de les formes de
control tradicionals sobre els projectes de
vida. Assistim a un procs de desinstitucionalitzaci de la famlia, on el repte de les
societats actuals s ajustar la combinaci
de lindividualisme, consubstancial a la democrcia, amb el comunitarisme que caracteritza la famlia com a instituci social. La
famlia moderna avanada (Flaquer, 1998)
o la famlia postmoderna (Meil, 1999) o
les postfamlies (Beck-Gernesheim, 2003)
sn famlies que volen decidir el seu dest,
que volen elegir, que volen ser lliures per
escollir els temps del seu cicle i per
reconfigurar-se sense seguir trajectries
necessriament lineals ni prefigurades.
Un altre factor de canvi dels models
familiars s la transformaci del sistema
s significatiu que lany 1981, un 13% de les llars catalanes estava composada per famlies nuclears
coresidint amb altres persones (majoritriament algun dels avis patern o matern). Lany 2001 aquesta
tipologia baixa fins el 8,2%.
12
A fons
de gnere. En ms de 30 anys de democrcia, shan produt noves situacions socials, poltiques i econmiques que han
propiciat la transformaci duna societat
que ha passat destar institucionalment
estructurada en la desigualtat de gnere a
ser una societat que pregona la seva intenci dassolir lequitat, la paritat i la igualtat entre homes i dones. La desigualtat de
gnere crea famlies jerrquiques, estructurades sobre rols conjugals especialitzats
i diferenciats on els homes ostenten la
posici de poder i les dones una posici
subordinada. Les famlies sexpliquen a si
mateixes utilitzant un discurs dequitat,
digualtat i de cooperaci en les tasques i
responsabilitats reproductives; tanmateix,
aquesta s una imatge, una aparena, que,
en la major part docasions no es correspon amb la realitat.6 La naturalitzaci del
rol datenci i cura de la dona ha estat i s
encara molt potent a la immensa majoria
de societats. La famlia i les obligacions
derivades de la reproducci segueixen sent
ms hores dins el cap de les dones que en
el dels seus companys. Les nombroses intendncies familiars les segueixen resolent
les dones, sovint perqu sn elles mateixes les que se senten ms preparades per
assumir aquestes funcions o, tamb, perqu, sense reflexionar-hi, actuen impulsades per la normalitat en qu han estat
educades. La societat incorpora nous models per tamb es resisteix a canviar-los i
t, en el procs de socialitzaci, el mecanisme de perpetuaci ms important
(Comas, 1993).
La incorporaci de les dones a la for6
La incorporaci de les dones a

la formaci i al treball fora de
casa ha estat tamb un factor de
canvi de gran transcendncia
per entendre la transformaci
de les famlies, en la forma, en el
contingut de les seves relacions i
en lexercici de les seves funcions.
maci i al treball fora de casa ha estat tamb un factor de canvi de gran transcendncia per entendre la transformaci de
les famlies, en la forma, en el contingut
de les seves relacions i en lexercici de les
seves funcions (Alberdi, 1999). El treball
fora de casa contribueix a deixar de pensar la dona com a encarregada en exclusiva de les tasques domstiques i datenci i
cura, i, en la mesura que es mercantilitza
el treball reproductiu, tamb ha contribut
a posar-lo en valor i a visibilitzar-lo. Sha
produt una democratitzaci dels models
que legitimen les relacions de gnere, una
circumstncia que sha traslladat als marcs
legals que regulen aquestes qestions (la
conciliaci de la vida laboral i familiar, laccs de pares i mares als permisos de maternitat...) i que ha donat cobertura a un
nou discurs dequitat cada cop ms acceptat socialment i que, massa a poc a poc,
ha comenat a transformar les relacions
conjugals i de gnere a les llars (Brullet,
2009).
Per acabar amb aquesta selecci de
factors que incideixen en lestructura i lorganitzaci familiar, ens referirem a la re-
Meil (2005) analitza la conflictivitat i la ruptura conjugal associada a la discussi sobre la distribuci de les
tasques reproductives en el nucli conjugal.
13

laci entre lEstat i la famlia a travs del
desplegament de poltiques de suport a les
famlies. A Espanya i a daltres pasos de
lEuropa meridional el desplegament de
lEstat del Benestar sha fet tard i de manera precria.7 En la distribuci de tasques
entre lEstat, el mercat i la famlia, al nostre pas s aquesta darrera la que segueix
assumint la responsabilitat mxima de garantir el benestar dels seus membres, ats
que persisteixen forts valors familiaristes
i solidaritats intergeneracionals molt resolutives. Les poltiques desplegades en el
marc de lEstat del Benestar incideixen
directament sobre les famlies, de manera
molt especial, les legislacions en matria
laboral i de seguretat social; el conjunt de
serveis pblics; i una gran diversitat de
serveis socials destinats a atendre la vulnerabilitat de les persones i de les famlies
que pateixen situacions adverses: migracions,
pobresa, discapacitat, o violncia, entre
daltres. Els eixos que han guiat el desplegament de les poltiques familiars a lEspanya del segle XXI han estat: la protecci
a la infncia (ajudes per fills a crrec) i a
les estructures familiars que poden ser
vulnerables; 8 la conciliaci de la vida familiar i laboral; i latenci a les situacions de
dependncia. Moltes daquestes mesures
van ser implementades o modestament
reforades en els anys de bonana econmica (vegeu les dades a Cubel i Gispert,
2008), per el seu impacte va ser escs
(Flaquer, 2012). Actualment, a conseqn-
cia de laplicaci de poltiques netament

liberals i de limpacte de les retallades en
el sistema de benestar catal i espanyol,
les famlies tornen a haver dafrontar quasi
en solitari la protecci dels seus membres,
just en el moment en qu les situacions de
precarietat sn ms greus. Lafebliment
drstic dun sistema de protecci que ja
era dbil, incrementa les situacions de desigualtat i deixa a moltes famlies en situaci de pobresa i dexclusi.
3. Noves tendncies en la configuraci i les dinmiques de les

famlies
Pares i fills. Entre la dependncia i
lemancipaci
Al contrari del que passa als pasos del
nord i del centre dEuropa, on els joves
semancipen aviat i en solitari, els joves
catalans i espanyols tendeixen a emancipar-se tard i en parella i, per tant, amb un
projecte de famlia, si no consolidat, s
mnimament encetat. El valor de la independncia tamb ha anat calant en els
matrimonis adults, per als quals la marxa
dels fills ha comenat a ser viscuda com
una situaci en la qual poden tornar a posar en un primer pla la relaci de parella.
La independncia residencial de pares i fills
s un comportament familiar que sha anat
consolidant a la nostra societat des de fa
ms de 40 anys i que avui s inqestionable, malgrat que els vincles intergeneracio-
Grcia, Portugal, Itlia i Espanya sn, segons Flaquer (2004) pasos que tenen uns indicadors similars en
quant a la debilitat de la inversi pblica en poltiques de benestar i vincles forts de solidaritat familiar que
substitueixen la manca dinversi.
8
Com s el cas de les famlies monoparentals. La bibliografia relacionada s abundant, destaquem lobra de
Madruga (2006) perqu revisa les problemtiques associades a les famlies monoparentals. Vegeu tamb
Flaquer, Almeda i Navarro (2006).
7
14
A fons
nals i la solidaritat familiar segueixen sent
essencials per entendre el sistema de benestar. El flux de prestacions de serveis s
especialment habitual en les etapes del cicle familiar que demanen ms intensitat
de treball reproductiu: mentre els fills/nts
sn petits i quan els pares/avis comencen
a ser dependents. Nombrosos estudis es
fan ress de la importncia duns vincles
familiars que resulten essencials per entendre la reproducci dels grups domstics
(Bott, 1990; Finch,1989; Attias-Donfut,
1995; Meil, 2011), fins al punt que els fills
emancipats busquen la proximitat residencial envers els pares per facilitar les tasques compartides. Les complicitats entre
uns i altres estan determinades pel catleg
dobligacions (i drets) contemplat dintre de
les categories de parentiu: ser pare/mare,
ser avi/a, ser fill/a determina el nivell en
qu les relacions i el flux democions i
obligacions s ms intens.
Parelles menys institucionals. La diversitat del pacte conjugal
Les relacions conjugals es planifiquen
de manera plural, distesa i oberta, molt
sovint fora del marc ms institucional del
matrimoni i lluny de la idea dindissolubilitat. Darrere de la manera com les parelles actuals entenen la seva relaci hi ha el
valor atorgat a la llibertat delecci, reforat per lideal de lamor romntic, el smbol de la famlia burgesa-industrial, que
posa en relleu la llibertat dels individus per
escollir per que identifica amor amb passi i lassocia a la durabilitat de la vida de
parella, una combinaci difcil que neces9
sita el divorci per resoldre les situacions

de desamor (Roca, 2008). La conjugalitat
es planteja com un pacte entre els membres de la parella que contempla la perdurabilitat, per que ja no s viscut com a
indissoluble. El divorci sha normalitzat i,
malgrat que s percebut com un element
pertorbador de la vida familiar i que, objectivament, pot deixar seqeles socials i
econmiques de consideraci,9 ja est mpliament legitimat en tots els sectors de la
societat.
En el procs de desinstitucionalitzaci del matrimoni queden

encara restes de convencionalismes socials, per les transformacions dels rols de gnere, el
debilitament dels tabs sexuals,
laprovaci de nous marcs legals
i la ruptura del binomi formaci
de parella-formaci de famlia
conformen les peces principals
de lestructura que sustenta els
canvis en les relacions conjugals.
En el procs de desinstitucionalitzaci
del matrimoni queden encara restes de
convencionalismes socials, per les transformacions dels rols de gnere, el debilitament dels tabs sexuals, laprovaci de
nous marcs legals i la ruptura del binomi
formaci de parella-formaci de famlia
conformen les peces principals de lestructura que sustenta els canvis en les relacions conjugals. Cada cop ms parelles
Les llars monoparentals de dones amb fills a crrec i les reconstitudes (molt sovint resultat de situacions de
divorci) pateixen taxes de pobresa que gaireb doblen les de les llars biparentals (Flaquer, 2012).
15

prescindeixen del matrimoni, sobretot en
la primera etapa de la seva vida conjugal,
per tamb en altres moments del cicle
familiar, com s el cas de les parelles (sovint grans) formades desprs duna vidutat. En canvi, les parelles homosexuals, que
havien estat obligades a ocultar-se i a mantenir-se al marge de la institucionalitzaci,
poden i volen emparar-se en la legitimitat
social del vincle matrimonial per a la formaci de famlies (Pichardo, 2009). Daltres, sovint parelles formades per persones
que surten duna o diverses ruptures conjugals, decideixen ser parella sense compartir domicili (Roca, 2008). I, al contrari,
hi ha parelles que viuen lluny per motius
laborals i que decideixen casar-se malgrat
la dificultat que suposa la distncia residencial. Larribada de poblaci immigrada
internacional ens ha aportat tamb noves
formes: la deslocalitzaci de la conjugalitat
provocada per la situaci migratria prvia al reagrupament de la famlia (si es
produeix); la negociaci del model de
conjugalitat per part de les parelles mixtes; o les tradicions poligniques prpies
dels pasos dorigen dalguns collectius
migrants.
El projecte dels fills/es
Les persones selegeixen per formar
parelles i les parelles decideixen el moment
de formar famlia, planificant la pa(ma)ternitat. La planificaci familiar, com a expressi del control sobre la fecunditat, no
s pas una novetat, la versi contempornia dels plans de famlia va ms enll de la
10
demografia i sendinsa en la projecci de

la vida futura dels fills, i de la parella amb
els fills. Els fills sn una opci, per segueixen sent la ms escollida i desitjada fins
el punt que les parelles que tenen dificultats per engendrar afronten llargs processos mdics dassistncia reproductiva i, si
cal, processos legals dadopci per assolir
el projecte de famlia desitjat.10 Cal contemplar tamb lexistncia de la infecunditat opcional (Piella, 2011), una tendncia
que creix discretament a les nostres societats i que tamb s indicativa de les transformacions de les identitats masculines i
femenines.
Les famlies dipositen en els fills el seu
projecte de mobilitat social ascendent, el
temps que els dediquen s ms extens i
viscut amb major intensitat i esfor. Fins i
tot quan els recursos disponibles no permeten aquesta dedicaci, els pares i mares tendeixen a projectar en els seus fills
les expectatives dxit esmentades (Flaquer,
2012). Amb tot plegat, i per les dificultats
actuals dinserci dels joves en el mercat
de treball, els fills conviuen molts anys amb
les seves famlies dorientaci, fins el punt
que ha calgut desenvolupar un marc legal
que protegeixi els pares dels fills que es
neguen a independitzar-se i que suposen
feina i una crrega econmica per als seus
pares. Paradoxes de la vida, en el seu moment lEstat va haver dimplementar mesures de supervisi i vigilncia de la tasca
de cura que els pares dispensen als fills,
per protegir-los de situacions de desatenci i/o maltracte; avui, aquest mateix Es-
Sobre limpacte de les tecnologies de reproducci assistida en el parentiu, vegeu Bestard (2004). En relaci
amb les adopcions internacionals hi ha una bibliografia molt mplia, en destaquem Fine (1998), Bestard i
Marre (2004) i alguns articles recents molt interessants a Fons et al. (ed.) (2010) i Grau, J. et al. (ed.) (2011).
16
A fons
tat serigeix en protector dels pares davant
la possibilitat que puguin ser extorsionats
pels seus fills.
4. Recursos familiars per atendre

ladversitat
Les xarxes familiars proveeixen de recursos en situacions de precarietat i pobresa: latenci i la cura, lalimentaci,
lhabitatge o laccs al treball poden ser
satisfets grcies a lactivaci de relacions
de reciprocitat entre parents. Les situacions de pobresa extrema acostumen a coincidir amb perfils de persones que han
viscut una desvinculaci progressiva de la
seva xarxa de relacions familiars, en paral .lel, o a conseqncia del deteriorament
de la seva situaci econmica, fins al punt
de quedar-se sense famlia i, per tant,
sense la xarxa dassistncia mnima que sactiva en situacions demergncia personal.
La situaci actual de crisi econmica s,
lamentablement, un bon observatori daquest tipus de situacions.
Els processos migratoris tamb exemplifiquen la relaci entre la precarietat i
lexistncia de recursos familiars. La migraci deixa a les persones en situaci de
vulnerabilitat, socialment descapitalitzades,
especialment durant la primera incorporaci a la societat darribada. s un moment de crisi personal en qu els migrants
han de cercar recursos en un context que
els resulta desconegut i hostil, al qual, els
pioners, han denfrontar-se sense el recolzament de lentorn familiar ms directe on
sha gestat la migraci (Soronellas, 2010).
Cal entendre la migraci com una estratgia de reproducci del grup domstic
(Sanz, 2009), per aix les decisions sobre
la migraci es prenen en famlia. A partir

daquest moment la famlia, dividida entre el lloc dorigen i el de destinaci, esdev transnacional (Bryceson i Vuorela,
2002) i pot seguir sent gestionada com una
unitat de reproducci, malgrat la situaci
de deslocalitzaci, i es mant connectada
per lintercanvi (flux) de recursos econmics, emocions, informacions i, fins i tot,
de persones. El temps de transnacionalitat
transforma la famlia, els rols conjugals i
familiars es veuen alterats pel temps de
deslocalitzaci (Pedone, 2006; Parella,
2007). En origen i en dest, les famlies
deslocalitzades esdevenen vulnerables i
busquen en el desplegament de les solidaritats familiars, en les xarxes i les cadenes
migratries, la for ma de resoldre les
precarietats derivades de la migraci.
Conclusions
Les formes de viure en famlia shan
diversificat. La proliferaci de nous patrons de vida familiar a partir de la transformaci dels models anteriors i de la
incorporaci de formes familiars foranes
ha provocat una sensaci de crisi estructural que no s real. En general, a la societat li resulta fcil percebre el que perd,
mentre que li s difcil posar en valor les
novetats que sincorporen. Lobservaci de
la composici de les llars ens indica que
les persones segueixen vivint majoritriament en famlia i que les famlies composades per pare, mare i fills sn les ms
habituals; no obstant, tamb shi observen
canvis importants, com lincrement del
nombre de persones que viuen soles o de
famlies formades per un sol progenitor i
la minva del nombre de famlies que conRTS - Nm. 197 - Desembre 2012
17

viuen amb membres daltres generacions.
Les formes de coresidncia actuals sn
indicatives de les lgiques familiars, per
no les poden expressar en tot el seu significat. Ens cal anar ms enll i observar els
canvis en el context social, econmic, cultural i poltic (marc legal) i les dinmiques
dorganitzaci de la vida familiar per
comprendre labast de la transformaci.
La individualitzaci de la societat, la democratitzaci de les relacions familiars,
laccs majoritari de les dones a la formaci i al mercat de treball, la transformaci
dels rols de gnere i el desplegament de
poltiques de benestar sn factors que ens
ajuden a entendre les transformacions de
les formes de convivncia i dorganitzaci familiar. La formaci de la parella,
les relacions conjugals, i les relacions
intergeneracionals han tendit a la desinstitucionalitzaci. La famlia s viscuda com
un projecte que es va configurant des de
la llibertat delecci de les persones: el projecte de vida en parella i el projecte de
tenir fills. Tamb s viscuda des de la noci de pacte: el pacte conjugal, pel qual la
parella estableix les bases de la seva relaci i comproms mutu en relaci amb les
obligacions familiars; i el pacte intergeneracional que ha de guiar la relaci dels
pares i mares amb els fills, tant en letapa
18
La famlia segueix cobrint necessitats importants de les persones, s un grup funcional i un

nucli de generaci dafectes i
sentiments que ajuda a encarar
els canvis i a afrontar les adversitats.
de dependncia dels fills, com en la dels
progenitors.
La famlia segueix cobrint necessitats
importants de les persones, s un grup
funcional i un nucli de generaci dafectes
i sentiments que ajuda a encarar els canvis i a afrontar les adversitats. La xarxa
parental s molt resolutiva, especialment
en situacions excepcionals, i ofereix un
ampli ventall de recursos econmics, afectius, socials, laborals, dacolliment, etc. Els
moments de crisi posen les famlies en
funcionament per actuar com a amortidors de ladversitat. En sntesi, lentorn
familiar resol situacions, t cura de les
persones, acompanya, protegeix, estima,
educa, per cal que la societat es mantingui alerta per tal que lestat, el sistema
pblic, no es desentengui de la seva funci de suport, tamb de supervisi, de les
famlies en lexercici daquestes tasques
essencials.
A fons
Bibliografia
ALBERDI, Ins. La nueva fami-
lia espaola. Madrid: Taur us,

1999. ISBN 9788430603497.
ATTIAS-DONFUT, Claudine
(dir.). Les solidarits entre generations. Vielliese, familles, tat.
Paris: Nathan, 1995. ISBN
9782091904320.
BECK-GERNSHEIM, Elisabeth. La reinvencin de la familia.
En busca de nuevas formas de convivencia. Barcelona: Paids, 2003.
ISBN 9788449314100.
BESTARD, Joan. Tras la biologa. La moralidad del parentesco y
las nuevas tecnologas de reproduccin asistida. Barcelona: Publicacions de la UB, 2004. ISBN
9788447528554.
BESTARD, Joan i MARRE, Diana. La adopcin y el acogimiento.
Presente y perspectivas. Barcelona:
Publicacions de la UB, 2004.
ISBN 8447528642.
BODOQUE, Yolanda i SORONELLAS, Montserrat. Parejas
en el espacio transnacional. Los
proyectos de mujeres que emigran por motivos conyugales,
en Migraciones Internacionales. 5,
3 (2010). Pg. 143-174. ISSN
1665-8906.
BOTT, Elisabeth. Familia y red
social. Roles, normas y relaciones
externas en las familias urbanas corrientes. Barcelona: Ariel, 1990.
ISBN 9788430601332.
BRULLET, Cristina (coord.).
Cura dels infants, estructures,
estratgies i poltiques, en
Temps i cura. La coresponsabilitat
social de cura a la vida quotidiana.
Barcelona: Generalitat de Catalunya, 2009 [15-12-2012].
Pg. 69-82. Disponible a: http:/
/www.gencat.cat/benestar/publica/pdf/Interior.pdf.
BRYCESSON, Deborah i VU-
ORELA, Ulla. The Transnational

Family. New European Frontiers
and Global Networks. Oxford:
Berg, 2002. ISBN 9781859736814.
COMAS DARGEMIR, Dolors
Sobre el apoyo y el cuidado.
Divisin del Trabajo, gnero y
parentesco, en ROIG, X.
(comp.) Perspectivas en el estudio
del parentesco y la familia. Tenerife, 1993. Actas del VI Congreso Espaol de Antropologa.
ISBN 9788488429049
FINCH, Janette. Family obligations and Social Change. Cambridge: Polity Press, 1989. ISBN
9780745603247.
FINE, Agnes (dir.). Adoptions.
Ethnologie des parents choisies.
Paris: Editions de la MSH,
1998. ISBN 9782735107735.
FLAQUER, Llus. El destino de
la familia. Barcelona: Ariel,
1998. ISBN 9788434411741.
- La articulacin entre familia
y el estado del bienestar en los
pases de la Europa del sur,
en Papers, 74 (2004). Pg. 2758. ISSN 2013-9004.
- Pobresa infantil: conseqncies en les condicions de vida i
el rendiment escolar dels i les
adolescents, en GMEZGRANELL, C. i MARKLOSE, P. (coords.). IV Informe CIIMU. Infncia, adolescncia i Famlia. Barcelona.
2012, [05/12/2012], 372392. Disponible a: http://
www.ciimu.org.
FLAQUER, Llus et al. Monoparentalitat i infncia. Barcelona: La
Caixa, 2006, [05/12/2012].
Disponib le a: www.fundacio.lacaixa.es
FONS, Virgnia et al. Procreacin,
crianza y gnero. Aproximaciones

antropolgicas a la parentalidad.
Barcelona: PPU, 2010. ISBN
9788447711079.
GIDDENS, Anthony. Modernidad e identitdad del yo: el yo y la
identidad en la poca contempornea. Barcelona: Pennsula, 2000.
ISBN 8483070375.
GRAU, Jordi et al. Parentescos.
Modelos Culturales de Reproduccin . Barcelona: PPU, 2011.
ISBN 9788447711253.
MADRUGA, Isabel. Monoparentalidad y poltica familiar. Dilemas
en torno a la madre cuidadora/madre trabajadora . Madrid: CIS,
2006. ISBN: 9788474764024.
MEIL, Gerardo. El reparto
desigual del trabajo domstico
y sus efectos sobre la estabilizacin del proyecto conyugal, en
REIS, 111 (2005). Pg. 163179. ISSN 0210-5233.
- Individualizacin y solidaridad familiar. Barcelona: La Caixa,
2011. ISBN 9788499000503.
PARELLA, Snia. Los vnculos afectivos y de cuidado en las
familias transnacionales, Migrantes ecuatorianos y peruanos
en Espaa, en Migraciones Inter nacionales, 4, 2 (2007). Pg.
151-181. ISSN: 1665 8906.
PEDONE, Claudia. Los cambios familiares y educativos en
los actuales contextos ecuatorianos: una perspectiva transatlntica, en Athenea Digital, 10
(2006). Pg. 154-171. ISSN
1578-8946.
PICHARDO, Jos Ignacio. Entender la diversidad familiar. Relaciones homosexuales y nuevos modelos de familia. Barcelona: Bellaterra, 2009. ISBN 978-84-7290459-0.
19
Bibliografia
ROCA, Jordi. Ni contigo ni sin
t. Cambios y transformaciones
en los roles de gnero y en las
formas de convivencia, en TLLEZ, A. i MARTNEZ, J. E.
Sexualidad, gnero, cambio de roles
y nuevos modelos de familia. Elx:
Universidad Miguel Hernn-
20
dez, 2008. Pg. 13-32. ISBN

9788496297883.
SANZ, Jess. Entre cumplir y
hacer cosas: estrategias econmicas y simbolismo en el uso de las
remesas de la migracin ecuatoriana en Espaa. Tarragona: Universitat Rovira i Virgili, 2009,
[20/11/2012]. Tesi doctoral

disponible a: http://tdx.cat/
handle/10803/8431.
SORONELLAS, M. (coord.). Familias en la migracin. Emociones, solidaridades y obligaciones en el espacio
transnacional. Barcelona: IcariaCCDR, 2010. ISBN 9788498882377.
A fons
Poltiques i intervencions familiars:

algunes consideracions bsiques i
perspectives crtiques
Fer nando Fantova Azcoaga 1
Resum
Larticle recull el que lautor considera aclariments introductoris i certs traos
danlisi estratgica en relaci amb les poltiques i intervencions familiars, realitzats amb un format no especialment acadmic des de lexperincia de la responsabilitat poltica a lrea i prenent com a destinatries del text persones immerses en
el dia a dia de la intervenci social. Aix, aborda qestions com la concepci transversal de la poltica familiar, laplicaci de lenfocament comunitari a diverses
poltiques i serveis, la conciliaci de la vida familiar, personal i laboral, i una visi
mplia de la intervenci familiar com a instrument de la poltica familiar per a
totes les persones i famlies.
Paraules clau: Poltica familiar, intervenci familiar, conciliaci de la vida familiar, personal i laboral, sistema de benestar, enfocament comunitari.
Per citar larticle: FANTOVA AZCOAGA, Fernando. Poltiques i intervencions familiars: algunes consideracions
bsiques i perspectives crtiques. Revista de Treball Social. Collegi Oficial de Treball Social de Catalunya,
desembre 2012, n 197, pgines 21-29. ISSN 0212-7210
Abstract
The ar ticle presents what the author considers some introductory remarks and
outlines some strategic analysis regarding family policies and interventions, carried
out with a format not particularly academic from the experience of political
responsibility in the area and taking as target text people immersed in the day-today social intervention. So, the design addresses issues such as cross-family policy,
the implementation of the Community approach to various policies and services,
reconciliation of family life, work and family, and a broad view of family intervention
as an instrument of family policy for all individuals and families.
Key words: Family policy, family intervention, reconciliation of family life, personal and professional, welfare system, community approach.
1
Doctor en Cincies Poltiques i Sociologia i llicenciat en Filosofia i Cincies de lEducaci. Director

dEtorbizi (Fundaci basca per a la Innovaci Sociosanitria). fernando@fantova.net.
21
Poltiques i intervencions familiars
Introducci
Aquest breu article est fet des duna
visi panormica i, si sem permet dir-ho,
amb brotxa grossa, quan estic acabant una
legislatura en qu he tingut responsabilitats poltiques sobre lrea dels assumptes
socials, responsabilitat que mha allunyat
de la realitat de cada un dels sectors o
mbits especfics que em corresponien (el
del familiar, entre aquests). Es podria dir
que, sobre poltiques i intervencions familiars, en s menys que abans daquest
pas pel Govern Basc, perqu estic ms
lluny del seu dia a dia, ms lluny del plantejament cientfic i tcnic, i aix et pot
donar una visi genrica, panormica, filosfica, estratgica, per moltes vegades
no et permet matisar, i menys fonamentar, dialogar amb la comunitat investigadora i acadmica. Espero, en tot cas, que
larticle sigui dalguna utilitat, amb un carcter introductori i reflexiu, per a persones que estan treballant en la intervenci
social. Per a aquest article, en tot cas,
reutilitzar i adaptar textos preparats amb
anterioritat, i especialment en els ltims
anys, en el marc del Seminari dIntervenci i Poltiques Socials, que podran ser
completats amb els que es poden trobar a
www.fantova.net.
Poltica familiar
Dins del concepte de poltica familiar
es podria incloure:
22
La que anomenarem poltica familiar en sentit estricte, directa o com

a camp (aix, per exemple, la regulaci jurdica de les relacions familiars;
la fiscalitat aplicable a les famlies;
prestacions econmiques o serveis

per a les famlies, com ara informaci, orientaci, mediaci, formaci
o terpia), i
Un anell ms o menys ampli de les
que anomenarem poltiques dalt
impacte familiar o poltiques que
sn (o poden ser) realitzades amb
perspectiva o enfocament familiar
(en camps com, per exemple, regulacions laborals, poltica dhabitatge,
serveis socials o prestacions econmiques a persones, regulaci dhoraris comercials o organitzaci de
latenci sanitria).
Parlarem, per dir-ho aix, duna poltica familiar que tindria una doble
dimensi o sentit: el dincorporar
mesures i actuacions que tinguessin
com a destinatries directes les famlies com a tals i el de contribuir a la
incorporaci de la perspectiva familiar i mesurar o analitzar limpacte familiar en tota la resta de poltiques
pbliques, que serien considerades,
des daquest punt de vista, ms o
menys favorables a la famlia.
Sigui com sigui, em sembla rellevant
assenyalar que, al meu entendre, la poltica familiar s, en definitiva i sobretot, una
poltica transversal o horitzontal, s a dir,
una poltica que es recolzar en diferents
mbits sectorials; es recolzar en lmbit
de locupaci, en lmbit dels serveis socials,
La poltica familiar s, en definitiva i sobretot, una poltica

transversal o horitzontal, s a dir,
una poltica que es recolzar en
diferents mbits sectorials.
A fons
en lmbit de leducaci, en lmbit de lhabitatge... Tota poltica transversal t la condici que normalment no hauria de generar
gaires estructures, instruments especialment propis, sin, ms aviat, filtrar-se,
influir en aquests grans mbits sectorials,
en aquests pocs que solen ser anomenats
pilars del sistema de benestar, que socupen de grans rees de necessitat de les
persones.
En una societat com la nostra, que ha
anat formulant progressivament les poltiques socials en termes de drets individuals, podrem formular la definici de la
poltica familiar com aquella poltica, aquella intervenci dels poders pblics, que
pretn protegir i promoure el dret individual a formar famlies i establir relacions
familiars, removent els obstacles que ens
impedirien formar famlies, formar famlies de la mida que voldrem i establir relacions familiars, establir llaos familiars i
vincles familiars.
Ara b, potser aquesta visi s parcial,
ja que tamb es podrien veure les coses
des duna perspectiva ms collectiva. Pensem en una persona a qui es diagnostica la
malaltia dAlzheimer i que es planteja el
seu futur. Aquesta persona automticament
pensa en qui s la persona o quina s la
xarxa de persones (amb una determinada
estructura) que sn de la seva confiana.
I sap que la relaci que t amb aquesta o
aquestes persones s un b valus. Aquesta relaci, si ens hi fixem, genera en la
persona afectada una expectativa que quan
ell vagi veient limitades les seves capacitats, fins i tot per autoidentificar-se, alg
vetllar perqu la seva vida i el seu projecte de vida sassembli al mxim al que
ell hauria desitjat.
Si ens hi fixem, aquesta expectativa

noms la pot tenir en la mesura que hagi
construt una relaci significativa amb alg.
Aquesta expectativa noms es pot produir
en aquest context, i per tant aix s el que
ens permet entendre el que s un b relacional. No s un b privat, s a dir, no es
pot adquirir al mercat. Per tampoc s un
b pblic, tampoc ho puc exigir com a dret
a lEstat.
Els bns relacionals generen

condicions de qualitat de vida, i
aleshores ja no estem parlant
noms dun dret individual a
formar famlies o establir llaos,
sin de quelcom que dna densitat a la trama col. lectiva.
Per tant, els bns relacionals si entenem per bns relacionals aix que esmento, aquests vincles de confiana generen
condicions de qualitat de vida, i aleshores
ja no estem parlant noms dun dret individual a formar famlies o establir llaos,
sin de quelcom que dna densitat a la trama collectiva, s a dir, un element de cohesi social i de sostenibilitat social, per tant
amb un significat collectiu, un significat
que va ms enll del que s individual.
I aquesta reflexi, per tant, ens remet
a aquesta dialctica tan prpia en lsser
hum de que s individual i el que s social o individual i col. lectiu, i descobrim el
valor daquests bns relacionals, ms quan
vivim en una poca dintensa destrucci
de bns relacionals. Destrucci de bns
relacionals que, de vegades, ser positiva,
en la mesura que es destrueixin determinats vincles familiars perniciosos o deterRTS - Nm. 197 - Desembre 2012
23

minats mecanismes de control social comunitari punitiu, perqu aix suposa alliberament de lligams, per que, en altres
ocasions, pot resultar veritablement dramtica. I s que, com sol dir Enrique Gil
Calvo, amb el capital social, amb el capital
relacional, passa com amb el colesterol, que
nhi ha de dolent i de bo.
Aix ens est passant i aix ho esmento perqu ens fa pensar que des de la poltica pblica i des de la intervenci social
alguna cosa haurem de fer. s a dir, si realment hi ha fenmens econmics, institucionals, socials que estan contribuint a
la destrucci dels bns relacionals, i per
tant a impedir o menyscabar el dret que
tenim de formar famlies i de formar vincles relacionals, efectivament apareix una
crida a la poltica pblica i a la intervenci
social, una crida a dir que des de la poltica pblica i des de la intervenci social es
pot fer o no fer, es pot danyar o no danyar, es pot millorar o no millorar aquest
mbit de les relacions familiars, de la construcci de famlies, de la construcci de
llaos familiars i comunitaris.
Per tant, pensem que des de lesfera
pblica, des de la llei, des del dret o des de
les poltiques pbliques podem contribuir
que pugui ser ms rica i ms viva i de ms
qualitat la dinmica familiar i comunitria, tot i que tamb reconeguem que hi
haur un element de radical autonomia,
de radical impossibilitat daccs a aquesta
esfera, perqu s una esfera prpia i diferent. De fet en la sociologia shan estudiat
els efectes del que es pot anomenar colonitzaci duna esfera sobre una altra. Dalguna manera, quan per exemple pretenem
donar-li diners a alg perqu cuidi un familiar, hi ha un punt on aix pot ser ents
24
com a compensaci dun lucre cessant, s

a dir, com una compensaci des de lEstat, des de la col.lectivitat, duna situaci
en qu aquesta persona que t cura duna
altra ha deixat de tenir possibilitats dobtenir un salari al mercat i, per tant, pot
tenir un efecte positiu. Per hi ha un punt
a partir del qual, segons com es faci, lefecte
pot ser el de desvirtuar aquesta relaci
familiar, de mercantilitzaci de la relaci
familiar, on la persona acaba entenent que
ha de ser remunerada per fer una cosa
que en si mateixa s tan natural com tenir
cura dun familiar. I per tant, hem de
preguntar on s el punt en el qual des de
lEstat compensem un lucre cessant i
promovem lexercici de la relaci familiar
de cura, i on vam passar la ratlla i vam
comenar a desvirtuar i a desvalorar aquesta relaci familiar en pretendre considerar-la un b de mercat quan era un b
relacional.
Poltica familiar i conciliaci de

la vida familiar, laboral, personal
Quan parlem de poltica i intervenci
familiar, en gran manera estem parlant de
fer possible la vida familiar i, per tant, la
conciliaci entre la vida familiar (i singularment les cures familiars) i la resta de
dimensions de la vida personal i social.
Les estratgies de conciliaci sn diverses. Algunes es basen en modificar condicions o organitzacions o horaris laborals
de la persona que treballa, i altres es basen en els serveis. Parteixo de la base que
aqu hi ha tamb un altre malents. Jo acostumo a posar lexemple dels anomenats
serveis de respir. A mi no magrada
aquest nom, perqu sanomena el servei
A fons
per lefecte que el servei t en qui no lutilitza, i per tant aqu hi ha alguna cosa que
no quadra. Jo, quan portava les meves
filles a lescola, i les deixava desprs
dhaver lluitat hora i mitja amb elles en
lesmorzar, tamb respirava, per mai vaig
considerar que lescola fos un servei de
respir, s a dir, mai vaig considerar que
lescola existia perqu jo respirs. No,
lescola existia en funci dunes necessitats de les meves filles. El seu efecte
collateral era que jo respirs, per no hem
de confondre la fi duna instituci amb
un efecte collateral, per important que
sigui.
Per tant, en general jo crec que no hi
ha o no hi ha dhaver serveis per a la
conciliaci. Els serveis han de ser pensats per a la seva finalitat, la finalitat dels
qui els utilitzen. I lgicament, com que els
serveis poden tenir diverses funcions, diverses utilitats, col .lateralment, haurien de
servir per a la conciliaci o shaurien de
pensar perqu contribussin a la conciliaci, per no en primera instncia, sin en
segona instncia.
s a dir, els serveis han de tenir la seva
prpia finalitat i, efectivament, poden ser
pensats perqu, de passada, contribueixin
a la conciliaci i contribueixin a lexercici
del dret a formar famlies. El seu enfocament familiar i comunitari s compatible
amb la seva funci primordial, s a dir, no
hauria de ser incompatible que un servei
doci es penss en funci de les seves finalitats prpies per a lusuari daquest oci,
i que tamb pogus servir per a la conciliaci de la vida familiar i laboral.
Per sovint passa el contrari. Freqentment es diu que hi ha dhaver colnies de lleure al juliol, ja que les vacances
dels nens i de les nenes comencen abans

que les dels pares i mares, i aix suposa
incidir en lerror de concebre el servei en
funci de la seva finalitat secundria.
Quant a aix vull assenyalar que les poltiques pbliques de ser veis es veuen
pressionades per una demanda per a la
conciliaci que en certa manera s espria, en certa manera vulnera la prpia essncia del servei, com en el cas duna
jornada escolar que, eventualment, podria
servir a la conciliaci, per desvirtua i
vulnera lessncia del servei en la mesura
que aquesta llarga jornada contribueix a la
institucionalitzaci de linfant i no s pedaggica ni formativa.
En qualsevol cas, no nego i, al contrari, afirmo que els serveis poden, en els
seus termes estructurals o organitzatius
dhoraris, de flexibilitat, ser un element de
contribuci a la conciliaci, i tamb pel seu
propi enfocament. No s el mateix una
escola que sentn com a comunitat daprenentatge, que interactua amb les famlies i
que busca que les famlies es facin ms
autnomes i ms implicades en leducaci
dels seus fills, que una escola que simplement es concep com un servei separat de
la vida familiar i comunitria. A ms de
per la seva estructuraci, els serveis tamb poden contribuir a la conciliaci pel seu
enfocament pedaggic, tcnic, i tamb per
la seva coordinaci amb altres serveis. No
hi ha dubte que una de les coses que ms
perjudica lorganitzaci de la vida familiar
s la descoordinaci entre serveis. Pensem
en la coordinaci sociosanitria: evidentment una bona coordinaci sociosanitria
facilitar lorganitzaci de la vida duna
famlia, per exemple mitjanant la planificaci de lalta.
25
Serveis amb un major impacte

potencial en la conciliaci, amb
especial referncia als ser veis
socials
Lgicament no es pot negar que hi ha
serveis ms o menys orientats a les famlies, amb ms o menys impacte familiar.
Entre els serveis que poden tenir un impacte especial en termes de conciliaci
assenyalarem els segents:
Serveis educatius per a nenes i nens.
Serveis de lleure (informaci, acompanyament, animaci del temps lliure, educaci en el temps lliure).
Serveis socials per a nens i nenes que
no estan en situaci de desprotecci
(guarderies, ajut a domicili, atenci
primerenca).
Serveis socials per a menors en situaci de desprotecci (acollida familiar, llars).
Serveis socials per a persones en situaci de dependncia (ajut a domicili, teleassistncia, centres de dia,
serveis residencials, estades temporals).
Ser veis de suport a persones
cuidadores.
Serveis sanitaris (ampliaci de la cartera de serveis en convalescncia, cures sanitries de llarga durada,
rehabilitaci, cures palliatives).
Serveis per a les famlies (dinformaci, orientaci, formaci, mediaci, terpia).
Serveis durgncia o emergncia social (per a situacions de calamitat domstica, violncia de gnere).
Serveis domstics.
26
Far aqu un apunt una mica ms detallat sobre els serveis socials, perqu s
veritat que els serveis socials poden ser
especialment importants per contribuir a
la conciliaci de la vida familiar i laboral
de les persones. Sobretot en la mesura en
qu sestan redefinint.
Els ser veis socials poden ser

especialment importants per
contribuir a la conciliaci de la
vida familiar i laboral de les
persones. Sobretot en la mesura
en qu sestan redefinint.
Jo crec que els serveis socials shan
definit molt com una mena de serveis
generalistes, sense objecte propi, que anaven a laguait de moltes coses, dhabitatge,
de diners... per, podrem dir que els serveis socials estarien retornant carpetes a
altres mbits i aix, al mateix temps, els
obliga a saber quin s el seu objecte. Jo
defenso que el seu objecte t a veure amb
lautonomia funcional i amb la integraci
relacional. Per aix quan un nen o nena
no obt de la seva famlia les atencions
que podria esperar, els serveis socials fan
coses, intenten buscar una altra famlia, o
la reemplacen en certa mesura per una llar
que sassembla a una famlia per no ho
s. En tot cas intervenen, doncs, com dic,
els serveis socials intervenim en aquests
mbits i s el nostre nnxol i dalguna manera reconciliem famlies o intervenim
perqu es reconstrueixin famlies, i aix,
en aquest sentit, s un tipus de serveis molt
importants que tamb estan orientant cada
vegada ms, no tant a reemplaar a la famlia (la qual cosa ja vam dir que s im-
A fons
possible), sin a contribuir que no deteriori aquest entorn relacional (familiar i comunitari), ja que es mantingui i que sigui
de ms qualitat.
Per aix cada vegada ms en els serveis socials saposta per serveis tous, flexibles, domiciliaris, comunitaris i diria ms
que tamb els serveis socials estan superant aquesta visi basada en col.lectius. Antigament, i encara avui (espero que es vagi
superant) per entrar per la porta dels serveis socials havies de mostrar a quin
col .lectiu pertanyies (al dels majors, de les
persones gitanes, de les persones amb
discapacitat...). s a dir, si hi ha una famlia on hi ha una mare de 70 anys, amb una
limitada autonomia, per que es pot valer, una filla amb algun problema de salut
mental i un nt de set anys i aquesta famlia claudica el sistema el que potser far
ser acabar de trencar els vincles relacionals i comunitaris i enviar a cada un dels
membres a un lloc diferent (en funci del
col.lectiu al qual pertany). Per, si ho
mires b, des duna intervenci comunitria i domiciliria pots actuar per prevenir
aquesta claudicaci i perqu es conservin
aquests vincles i aquesta via, aquesta filla i aquest nt puguin seguir funcionant
en la seva comunitat. I aix, a ms, possiblement ser ms barat, de major satisfacci i de ms qualitat. Aquest s el repte
dels serveis socials, aquesta flexibilitat en
la intervenci i alhora la capacitat de fugir de la temptaci de la prestaci, del succedani econmic.
Per tant, crec que, al final, el repte dels
serveis socials, s contribuir a la construcci dun nou mix de cures, un nou entorn de cures. Pensant en un futur (proper
o lluny) en qu pogus tenir ms limitaci-
ons dautonomia, magradaria que el meu

entorn familiar pogus estar involucrat en
els meus cures i que aix no condicions
especialment la seva vida. Tamb que es
pogus involucrar la gent del meu barri,
lassociaci venal a la qual hagus pertangut, el meu banc del temps o una cooperativa o una mutualitat de qu hagus
participat, el que suposaria que jo tamb
mhe anat construint un tipus dentorn
determinat. Independentment que, per
descomptat, magradaria que lEstat em
garants uns drets i magradaria que aix
em permets continuar al meu domicili i
comunitat i, si tingus una mica de diners,
poder proporcionar un extra. Tot aix serveix per construir un mix en qu tamb
cal preguntar-se qu faria la sanitat, els
serveis domstics, doci, qu faria cada
part. Aquest mix comunitari crec que s
el gran repte dels serveis socials i del manteniment i de la reproducci de les condicions de possibilitat duna conciliaci i
duna vida familiar sostenible.
Intervenci familiar
Per anar acabant, intentarem acoblar
el concepte de poltica familiar amb el dintervenci familiar, de manera que pogus
comprendre que la segona s, per dir-ho
aix, linstrument de la primera. Loperaci no s senzilla ja que en la mateixa
mesura que, des del nostre punt de vista i,
es tendeix, potser, a un s geners i desbordant de lexpressi poltica familiar,
podrem dir que tendeix a ocrrer el contrari amb intervenci familiar, des del
moment en qu nhi ha prou una rpida
recerca del terme a travs dInternet per
constatar que sol vincular preferentment
27

a una petita parcella entre les actuacions
que es derivarien de la poltica familiar.
Crec, per, que pot ser raonable i interessant propugnar un s ms extensiu o
ampli de lexpressi intervenci familiar
de manera que lanem aplicant no noms
a les intervencions de resposta a situacions
familiars que podrem anomenar problemtiques, deficients, desestructurades o
disfuncionals, sin, ms aviat, a tot el ventall dactuacions que, en el marc de la poltica familiar, poden tenir com a destinatries
les famlies com a tals.
Pot ser raonable i interessant

propugnar un s ms extensiu
o ampli de lexpressi intervenci familiar.
En la mesura en qu superem un model de protecci familiar, dorientaci defensiva i de curt abast, i anem a un model
de poltica familiar proactiu i dinmic, sembla que encaixa la idea duna intervenci
familiar que haur dinstrumentar en forma dactuacions lampli ventall dobjectius
i estratgies de la poltica familiar i no tan
sols una petita parcel.la dins daquestes.
Una intervenci familiar entesa aix podria abastar un conjunt variat de dispositius mitjanant els quals es recolzaria les
famlies o interactuaria amb elles. Inclouria, evidentment, tot el que sabem fer amb
les famlies en risc, en situaci de vulnerabilitat o amb necessitats especials, per
incorporaria tamb actuacions dirigides a
totes les famlies en general o, seguint la
mateixa lgica abans plantejada, intervencions amb diversos subsistemes o en diversos entorns pensades per tenir impacte
28
(indirecte, si es vol) a les famlies, progressivament ms apoderades. Es tractaria

duna intervenci familiar que no es realitza noms des dels serveis socials sin
que es va desplegant i articulant en la
mesura que ms i ms sistemes i dispositius socials identifiquen tamb la famlia
com la seva destinatria.
Efectivament, si estem comprenent la
famlia com un fer famlia, si estem constatant la diversificaci de les realitats familiars, si advertim la varietat de moments
i vicissituds en els diferents cicles de vida
de les diferents famlies, si estem intentant comprendre els vells i nous papers de
les famlies en les cada vegada ms complexes xarxes socials de la nostra societat del
risc, si estem buscant, des de les poltiques
familiars, actuacions cada vegada ms
amigables envers les famlies, potser ser
necessari construir i reconstruir models cada
vegada ms complexos i oberts dintervenci familiar. Models cada vegada ms comprensius i interdisciplinaris per a intervencions dndole i contingut molt divers.
I s que potser el concepte dintervenci familiar ens podr ajudar a buscar nous
horitzons i instruments per a la poltica
familiar que, sense desconixer la importncia de mecanismes de regulaci jurdica o de transferncia econmica, per
exemple, sarticulin altres tipus de suports
ms flexibles, ms adaptables, ms relacionals, ms sinrgics. I aqu, possiblement
trobem noves maneres darticular respostes i enfortir xarxes en les quals es potencin les sinergies entre els diferents agents
constructors del benestar social. Potser des
despais i sistemes socials molt diferents
es podr pensar i fer aquesta intervenci
familiar conscient i coneixedora dels deli-
A fons
cats mecanismes que constitueixen les famlies, respectuosa dels seus codis i dinmiques, pertinent i efica en la interacci
amb els sistemes familiars.
Un sistema de benestar ms pluralista,
ms sinrgic i ms complex pot activar
millor les potencialitats dels diversos agents
(famlies, mercat, Estat i sector voluntari)
i respondre millor a les necessitats i reptes
que ens trobem. En un sistema que potenci la interactivitat, la reflexivitat, la
participaci i lempoderament, al nostre
parer, aquest concepte ms abraador i
dinmic dintervenci familiar hi t encaix,
alhora que sn necessries, sens dubte,
moltes altres intervencions en el mn de
les relacions laborals, en el que t a veure
amb la garantia dingressos, en laccs a
les noves tecnologies de la informaci i la
comunicaci, en leducaci en valors i aix
successivament.
I s aqu on jo diria que lenfocament familiar i comunitari es

converteix en un eix radical de
reforma social.
I s aqu on jo diria que lenfocament

familiar i comunitari es converteix en un
eix radical de reforma social. Ja no estem
parlant duna part de la poltica pblica,
sin dun element que es col .loca al cor de
les poltiques. I dalguna manera cadascuna de les poltiques de transport,
dhabitatge, fiscal, es pregunta o shauria
de preguntar si est contribuint que puguem exercir el dret a formar famlies i a
exercir responsabilitats comunitries, o si
est contribuint a destruir els bns relacionals.
Jo tendeixo a pensar que una societat
no pot soscavar indefinidament la seva
base relacional sense convertir-se en una
cosa bastant desagradable i indecent. I
magrada interpretar la crisi sistmica que
estem vivint com una crisi que ens remet
a pensar si el mix de benestar, si el plantejament de la protecci social, no hauria de
reforar aquesta visi relacional, familiar
i comunitria, i, per tant, si no hagus de
pensar noms en termes de sostenibilitat
econmica, sin, cada vegada ms i en
equilibri, en termes de sostenibilitat social.
Bibliografia
CASADO, Demetrio (director).
Accin y polticas de apoyo a las

familias. Crianza, atencin a la dependencia, fecundidad. Barcelona:
Hacer, 2011. ISBN 978-8496913-38-7.
DONATI, Pierpaolo. Manuale di
sociologia della famiglia. Roma: Laterza, 1999. ISBN 9788815052988.
DURAN, Mara ngeles. El trabajo no remunerado en la econo-
ma global. Madrid: Fundacin

BBVA, 2012. ISBN 978-8492937-26-4.
FLAQUER, Llus. Las polticas
familiares en una perspectiva comparada. Barcelona: Fundacin
la Caixa, 2000. ISBN 84-8899-63-0.
GOVERN BASC. III plan interinstitucional de apoyo a las familias
2011-2015. Vitoria-Gasteiz, 2011.
IGLESIAS DE USSEL, Julio i
MEIL, Gerardo. La poltica familiar en Espaa. Barcelona: Ariel, 2001. ISBN 978-84-3441699-4.
TOBO, Constanza i altres. El
cuidado de las personas. Un reto
para el siglo XXI. Barcelona:
Fundaci la Caixa, 2010.
ISBN 978-84-692-8822-1.
29
Consideracions jurdiques sobre la famlia

en un entorn de crisi econmica
Agns Pardell Ve1
Resum
La crisi econmica i financera ha posat de manifest la feblesa del nostre sistema de
protecci social adreat a les famlies. Precisament, la crisi qestiona la viabilitat del
model dEstat social previst en la CE de 1978 i, en conseqncia, la solidaritat familiar
funcional es converteix de nou en la primera xarxa de protecci davant la inexistncia
de prestacions pbliques o la desconfiana que genera lEstat pel que fa al manteniment de les existents.
A Catalunya, amb el nou Estatut dAutonomia de 2006 i el Llibre segon del Codi civil
referent a la famlia (2010), sobren noves expectatives de protecci i promoci dels
nous models familiars i que la crisi tamb ha aturat. Les opcions del Govern de la
Generalitat (de CiU, amb pactes pressupostaris amb el PPC) han suposat un fre en el
desplegament del nous drets estatutaris (Renda Garantida de Ciutadania) i un pas
enrere quant a determinades prestacions socials de les quals sn beneficiries les famlies (Renda Mnima dInserci).
Paraules clau: Crisi econmica, Estat social, famlies, protecci social, Estatut dAutonomia de Catalunya.
Per citar larticle: PARDELL VE, Agns. Consideracions jurdiques sobre la famlia en un entorn de crisi
econmica. Revista de Treball Social. Collegi Oficial de Treball Social de Catalunya, desembre 2012, n 197,
pgines 30-39. ISSN 0212-7210
Abstract
The economic and financial crisis has exposed the weakness of our social security system
aimed at families. Indeed, the crisis questions the viability of the model welfare state
envisaged in the SC (Spanish Constitution) in 1978 and, consequently, family solidarity
becomes functional again in the first network of protection against the lack of public
services or distrust generated by the State regarding the maintenance of existing ones.
In Catalonia, the new Statute of Autonomy of 2006 and the second book of the Civil
Code concerning the family (2010) opened up new prospects for the protection and
promotion of new family models and the crisis has also stopped. Choices of
Government (CiU budgetary agreements with PPC) have been a brake on the
development of new statutory rights (guaranteed income) and a step backwards for
certain benefits for which beneficiaries are families (Minimum Insertion Income).
Key words: Economic crisis, social welfare, families, social protection Statute of
Autonomy of Catalonia.
1
Catedrtica de Dret del Treball i de la Seguretat Social de la Universitat de Lleida. apdiss@dpub.udl.cat.
30
A fons
1. Estat social i solidaritat familiar

De la importncia de la famlia en lmbit jurdic ens en dna compte la Constituci espanyola en el seu article 39. Aquest
precepte figura entre els principis rectors
de la poltica social i econmica i cont un
mandat adreat als poders pblics dassegurar la protecci social, econmica i jurdica a la famlia. A lany 2012 aquest
precepte adquireix una rellevncia molt
especial ats que la famlia ha estat colpejada per la crisi econmica i, un cop ms,
es considera aquesta com el darrer reducte en les situacions de necessitat (MEIL,
G., 2011: 42).
Larticle 39 de la CE ha de posar-se en
concordana amb larticle 32 del mateix
text constitucional, dret a contreure matrimoni, ats que ambds constitueixen els
principis bsics del nostre dret de famlia.
Aquest va tenir un nou desenvolupament
normatiu a partir de la dcada dels vuitanta, en qu es va reflectir sens dubte una
nova concepci de la famlia, ms igualitria i diversificada dacord amb els principis constitucionals de llibertat, igualtat i
tolerncia (ALBERDI, I., 1999), i coincident amb la concepci mantinguda en altres Estats de la Uni Europea que tamb
van adoptar en el seu dia lleis sobre divorci, avortament, reconeixement legal de
parelles de fet, etc.
En el nostre text constitucional existeixen, a ms, altres referncies a drets vinculats a la famlia, com sn un conjunt de
drets i serveis dispersos en el text: el dret
a la intimitat familiar (art. 18), el dret a un
salari suficient per a satisfer les necessitats del treballador i les de la seva famlia
(art.35), les obligacions dels poders pblics
de garantir la suficincia econmica als

ciutadans de la tercera edat, per mitj de
pensions adients i actualitzades peridicament, i un sistema de serveis socials per
atendre els problemes especfics de salut,
habitatge, cultura i oci, amb independncia de les obligacions familiars (art. 50).
Constatem com a travs daquests preceptes constitucionals es defineixen les
relacions entre lEstat i la famlia com a
instituci i tamb els drets dels membres
que en formen part. Aquestes relacions,
formades per drets i obligacions dels poders pblics, han estat impactades per la
crisi econmica i lactual Govern del Partit Popular amb les reformes dutes a terme, molt especialment la reforma laboral,
la congelaci de les pensions, etc., ha provocat que sobrin pas propostes dassistencialitzaci per a la protecci social o la
presncia creixent de la provisi privada
de serveis de benestar en detriment dels
serveis pblics (LAPARRA, M. i PEREZ
ERANSUS, B. 2012, 27). Un exemple s
la desaparici del Programa temporal de
protecci per desocupaci i inserci
(PRODI), que ha significat un descens del
nombre de persones beneficiries de prestacions per desocupaci i ha donat com a
resultat que la cobertura sigui inferior a
cinc punts percentuals a la del mateix perode de lany 2011.
Avui la famlia, tot i haver tingut una
evoluci important, que sha expressat en
les relacions pares i fills o en les dimensions de les famlies, en les separacions y
divorcis, etc., encara ocupa un paper central en la societat espanyola i constitueix,
segons han assenyalat els socilegs, el primer lloc de socialitzaci, un espai dinfluncia vital imprescindible per afavorir
31

lestabilitat i la cohesi de tota la societat.
Molt especialment en temps de crisi com
la que avui estem patint, que fa que es
posin en marxa estratgies de suport i supervivncia entre els membres duna famlia. Algunes dades aix ens ho indiquen:
el 40% de les persones grans ajuden econmicament a algun familiar o amic (lany
2010 aquest percentatge era noms del
15,1%). Noms un 7,5 de les persones
grans reben ajuda econmica dalgun familiar o amic (lany 2010 aquest percentatge era del 12,5%). Ara s quan la famlia
tradicional suporta els efectes demolidors
de la crisi sobre milions despanyols i sobre el conjunt de la societat (INFORME
SOBRE EL ESTADO SOCIAL DE LA
NACIN, juliol 2012: 19).
Hem de posar de manifest que la Constituci de 1978 deixa un concepte obert
de famlia, ja que no especifica un model
determinat de famlia ni es refereix a un
tipus determinat dinstituci familiar.
Aquesta indefinici suposa un gran encert,
perqu la instituci de la famlia ha tingut
una de les evolucions ms importants, essent la caracterstica actual la seva diversitat, encara que predomina la famlia
nuclear, s a dir, la constituda pels pares i
fills, davant del model patriarcal propi daltres temps.
A Europa sha produt una evoluci de
la famlia burgesa, model que distingia
entre famlia i treball, que caracteritzava
la famlia com una unitat de producci i
de consum i li assignava una distribuci
de rols a cada membre de la parella, en
funci de ledat i el sexe, consistent que el
pare era el cap de famlia provedor i la
mare socupava de la llar i dels fills. Aquest
model ha evolucionat i ha donat lloc, tant
32
a Espanya com en daltres pasos del nostre entorn, a una diversificaci de models
i coexistint junt al model tradicional altres
tipus dunions convivncials. La varietat de
tipus de famlies ha requerit un replantejament de la protecci social a la famlia.
Precisament la crisi econmica ha posat
en relleu que molts dels drets aconseguits
en lmbit laboral i de la protecci social
avui estan qestionats o estan en vies dextinci. Les dades sn prou evidents, a Espanya tenim un atur de quasi 5 milions de
persones a desembre de 2012, i la taxa
dactivitat de les dones s menor en relaci a altres pasos del nostre entorn
(Frana, Gran Bretanya o Dinamarca). Les
famlies amb totes les persones actives
desocupades han augmentat ininterrompudament en aquests anys de crisi, i segons
lEnquesta de Poblaci Activa (EPA) les
llars amb almenys la meitat dels actius
desocupats sacostava en el primer trimestre del 2012 al 30%. I una altra dada important s que en el 46,2% de les llars amb
la persona principal desocupada, aquesta
no percep cap prestaci.
Davant daquest escenari, el model
dEstat social i democrtic de Dret (art. 1
de la CE) i la clusula defectivitat daquest
model (art. 9.2 de la CE) obliga que les
famlies rebin una protecci integral que
inclou leducaci, la sanitat, una poltica
dhabitatge, una poltica fiscal, una poltica laboral que afavoreixin la incorporaci
i la presncia de la dona en el mercat de
treball i una poltica de Seguretat Social,
amb mesures destinades a les famlies.
Lexistncia dun Estat social no fa desaparixer la responsabilitat dels diferents
membres de la famlia, per s que obliga
els poders pblics a posar a disposici de
A fons
Lexistncia dun Estat social no

fa desaparixer la responsabilitat dels diferents membres de la
famlia, per s que obliga els
poders pblics a posar a disposici de les famlies ser veis i
prestacions que permetin assistir a una socialitzaci de les
tasques que tradicionalment
havien dut a terme alguns membres de la famlia, concretament
les dones, i que esdevinguin una
obligaci col. lectiva i social.
les famlies serveis i prestacions que permetin assistir a una socialitzaci de les tasques que tradicionalment havien dut a
terme alguns membres de la famlia, concretament les dones, i que esdevinguin una
obligaci col.lectiva i social. Actualment la
retallada dels serveis socials afecten les
dones per partida triple, ja que sn moltes
les dones que treballen en lmbit dels serveis socials que ara es queden sense feina,
les mesures de conciliaci laboral tamb
sn objecte de modificaci i de retorn al
passat i de nou assumeixen la tasca de
cuidadores de la llar i de la famlia (INFORME SOBRE EL ESTADO SOCIAL
DE LA NACIN, juliol 2012: 31).
Precisament, la crisi qestiona la viabilitat del model dEstat social, i en conseqncia les famlies es converteixen de nou
en la primera xarxa de protecci davant
les situacions de necessitat dels seus membres. s evident que la solidaritat familiar
a Espanya encara actua front a les situacions de necessitat, i aquesta anomenada
solidaritat funcional referida a les accions
de donar i rebre ajudes i recursos daltres

membres de la famlia sense rebre cap
contraprestaci directa a canvi de lajuda
o els serveis oferts, encara que sesperi
reciprocitat en el futur adquireix en temps
de crisi com els actuals una importncia
cabdal. Les ajudes poden ser en serveis o
en diners o valors i poden ser ocasionals o
peridiques. Aquesta dimensi s la que
habitualment sidentifica amb la solidaritat familiar (MEIL, G., 2011: 23).
El repartiment de responsabilitats entre la famlia i lEstat depn de molts factors. Si mirem a Europa hi trobem diferents
models. Un model que t un Estat del benestar desenvolupat i un abast limitat de la
concepci familista de la solidaritat
intergeneracional, com s el cas dAlemanya. Un altre, com ara Noruega, en qu es
considera que lEstat s el responsable
principal de la cura de les persones grans,
i a la famlia se li assigna un paper de suport (MEIL, G., 2011. Pg. 38). Mentre
que als pasos del sud i lest dEuropa, i
molt especialment pel que fa a la famlia
espanyola, el model es caracteritza per una
emancipaci molt tardana dels joves, una
proporci relativament elevada de pares
grans que viuen amb algun dels seus fills i
una proximitat de la xarxa familiar tamb
molt alta. (MEIL, G., 2011: 61). En definitiva, aquestes diferncies satribueixen
al diferent grau de desenvolupament de
lEstat del Benestar als pasos respectius i
a la fortalesa de lligams familiars a Espanya. Generalitzant, podrem deduir que
Espanya seria, per tant, un pas en qu
lajuda econmica t un paper important
en els intercanvis dajuda entre generacions, ms destacat que en altres pasos
desenvolupats (MEIL, G., 2011. Pg. 145).
33
La crisi econmica ha fet que la

famlia sigui un centre dinters
en la mesura que aquesta s una
expressi de solidaritat, i com ja
hem assenyalat, en el si duna
famlia es produeix un intercanvi
constant dajuts i serveis.
La crisi econmica ha fet que la famlia sigui un centre dinters en la mesura
que aquesta s una expressi de solidaritat, i com ja hem assenyalat, en el si duna
famlia es produeix un intercanvi constant
dajuts i serveis; en aquesta funciona una
determinada solidaritat funcional que actua en situacions de necessitat, especialment davant les derivades de la manca
duna ocupaci o en absncia de protecci
social per part dalgun dels seus membres.
El desenvolupament dun Estat del
Benestar centrat en la millora de les pensions i de les prestacions sanitries, vorejant el desenvolupament de serveis que
facilitin la desfamiliaritzaci de la cura
familiar, seria la causa de la fortalesa de la
solidaritat familiar al nostre pas. Altrament
dit, el tipus dEstat del Benestar que sha
desenvolupat a Espanya hauria implicat
que, mentre altres dimensions de la vida
familiar coneixen un canvi profund derivat
del procs dindividualitzaci, aquest procs
amb prou feines hauria generat pautes de
solidaritat familiar (MEIL, G., 2011).
Desprs dhaver-se generat canvis tan
profunds en la vida familiar, la crisi econmica est revertint una part daquests
canvis, la inestabilitat del context social
ha reactivat o reforat les xarxes de solidaritat intrafamiliar, no com una discon34
formitat amb les formes demancipaci

familiar sin com una reacci a la desconfiana de lestat o del mercat (MEIL,
2011). Les dades que expliquen aquests
canvis sn molt preocupants: 500.000 famlies en les quals no entra cap ingrs;
1.000.000 de famlies en les quals el cap
principal est a latur; 170 famlies sn
desnonades cada dia del seu habitatge (INFORME SOBRE EL ESTADO SOCIAL
DE LA NACIN, juliol 2012: 18).
A Espanya la solidaritat familiar es consolida com un capital social fonamental en
el benestar de les persones en aquest temps
de crisi, i molt especialment quan la protecci des de lEstat sest replegant. La
pregunta que tothom es fa s fins a quin
punt i fins quan la xarxa familiar extensa i
particularment les persones grans podran
suportar aquesta situaci i suplir les carncies dun Estat com el nostre en matria
de protecci social (INFORME SOBRE
EL ESTADO SOCIAL DE LA NACIN,
juliol 2012: 21).
2. Algunes consideracions sobre

el marc jurdic catal i les famlies
Famlia i situaci familiar no sn conceptes lligats en exclusiu al matrimoni. El
Tribunal Constitucional ja va afirmar, en
la ST 222/1999, que larticle 39 de la CE
no es refereix en termes exclusius i excloents a la famlia fonamentada en el
matrimoni, ni ha identificat la famlia que
ha de protegir amb la que t origen en el
matrimoni, i aix aquest precepte dna
cobertura a diverses modalitats de vida
familiar. Segons aquesta STC, correspon
a la llibertat de configuraci del legislador
A fons
larticular els instruments normatius i daltres tipus a travs dels quals fer efectiu el
mandat constitucional, tenint en compte
que la seva articulaci concreta ha de realitzar-se dins del respecte a les determinacions de la Constituci i, molt especialment,
a les que imposa el principi digualtat.
En un estat plurinacional com lEstat
espanyol cal tenir en compte la distribuci
de competncies entre lEstat i les CCAA
(Ttol VIII de la CE) a lhora de valorar
quina ha estat lopci del legislador autonmic en regular els drets de les persones
i les famlies i tamb quin ha estat el desenvolupament de lEstat social, a partir dels
diferents ttols competencials.
Catalunya disposa, pel que fa a la persona i a la famlia, dun dret propi, i lart.
5 de lEAC (Estatut dAutonomia de Catalunya) 2006 disposa que lautogovern de
Catalunya es fonamenta tamb en els drets
histrics del poble catal, en les seves institucions seculars i en la tradici jurdica
catalana que aquest Estatut incorpora i
actualitza (...) dels quals es deriva el reconeixement duna posici singular de la
Generalitat amb relaci al dret civil.
En el repartiment competencial que figura en la CE larticle 149.1.8 cont el
repartiment de competncies en matria
civil entre lEstat i les CCAA amb dret civil propi.
LEstatut dAutonomia de 2006 dedica
a la famlia un conjunt de preceptes que
arranquen del Ttol I Dels drets, deures i
principis rectors. Aquest Ttol s el primer dels ttols absolutament nous que incorpora lEstatut de 2006 i que estableix,
per primer cop, una relaci de drets especfics i alguns deures que tamb de manera especfica corresponen als ciutadans a
Catalunya, aix com les correlatives obligacions que per a lefectiu gaudi i exercici
daquest drets corresponen als poders pblics formulats com a principis rectors. Per
tant, drets i deures, duna banda, i principis rectors, daltra, junt a les garanties dels
drets sn les tres parts en qu, en cinc
captols, sestructura aquest Ttol I.
(SANTOS, L. i altres, 2006: 59).
Larticle 16 EAC fa referncia als
Drets en lmbit de les famlies i estableix que Totes les persones tenen dret,
dacord amb els requisits establerts per la
llei, a rebre prestacions socials i ajuts pblics per atendre les crregues familiars.
Aquests drets, com es constata de la dicci literal de larticle, no sn daplicaci
directa, ja que la prpia norma remet la
seva eficcia al seu necessari desenvolupament i a la seva concreci normativa.
En el mateix Ttol larticle 24 estableix
els Drets en lmbit dels serveis socials,
i en el punt 3 fa referncia a les famlies
en situaci de pobresa establint en aquests
casos el dret a accedir a una renda garantida de ciutadania que els asseguri els
mnims duna vida digna, dacord amb les
condicions que legalment sestableixen.
De nou es produeix una remissi al legislador per tal de concretar quines sn les
prestacions i serveis que formaran part
de la renda garantida de ciutadania. Desenvolupament legislatiu que avui encara
no sha produt. I es continua amb laplicaci de la Renda Mnima dInserci a la
que ms endavant fem referncia.
Dins el Captol V Principis rectors,
larticle 40 tamb es refereix a les famlies
i, en el seu apartat 2, estableix: Els poders pblics han de garantir la protecci
jurdica, econmica i social de les diverses
35

modalitats de famlia que regulen les lleis,
com a estructura bsica i factor de cohesi social i com a primer nucli de convivncia. I en el seu apartat 7 continua
establint que Els poders pblics han de
promoure la igualtat de les diferents unions estables de parella, tenint en compte
llurs caracterstiques, amb independncia
de lorientaci sexual de llurs membres. La
llei ha de regular aquestes unions i altres
formes de convivncia i llurs efectes.
Labast daquests principis sestableix
en el propi larticle 39 del text estatutari:
els principis rectors no noms obliguen a
orientar i a informar les poltiques i lactuaci dels poders pblics, sin que, a ms,
son exigibles davant la jurisdicci, dacord
amb all que determinen les lleis i les altres disposicions que les despleguen. Aix
doncs, aquests principis requereixen un
desplegament legislatiu per tal de fer-los
efectius. El principal efecte jurdic dels principis rectors sha de situar en la seva funci
de directriu inspiradora de les poltiques
pbliques, efecte que ha de quedar garantit per lEstatut per tal de no convertir el
principi rector en una mera declaraci retrica o programtica (RIDAO, J., 2007: 32).
El Ttol IV de lEstatut tracta De les
competncies, i en el seu Captol II Les
matries de les competncies fa referncia en larticle 166 a Serveis socials,
voluntariat, menors i promoci de les famlies, i estableix en el punt 4: Correspon a la Generalitat la competncia
exclusiva en matria de promoci de les
famlies i de la infncia que inclou en tot
cas les mesures de protecci social i llur
execuci. Sentn que una competncia
s exclusiva quan la Generalitat exerceix
de forma ntegra tant les potestats legisla36
tives i reglamentries com la funci executiva, sense que hi pugui intervenir lEstat
i sense oblidar que el dret catal, en matria
de competncies exclusives de la Generalitat, s el dret aplicable en el seu territori
amb preferncia sobre qualsevol altre.
En lmbit del dret privat el legislador
catal, per mitj de la tcnica de lleis especials, va desenvolupar el dret civil propi i
ho va fer en diverses fases, iniciant-se
aquesta tasca amb la Llei 13/1984, de 20
de mar, text refs de la Compilaci de
dret civil de 1960 (que fins aleshores era
una llei estatal) i que cont les principals
normes escrites de dret civil adaptades als
principis constitucionals. La Llei 29/2002,
primera del Codi civil de Catalunya, estableix lestructura, el contingut bsic i el
procediment de tramitaci del Codi civil
de Catalunya, que sestructura com un
codi obert i el composen sis llibres.
El dret de famlia a Catalunya t les
segents expressions normatives: el Codi
de famlia, Llei 9/1998; la Llei 10/1998,
dunions estables de parella; la 19/1998,
sobre situacions convivencials dajuda
mtua i, parcialment, la 37/ 1991, de protecci dels menors desemparats i de ladopci que constitueixen els antecedents del
Llibre II.
La Llei 25/2010, de 29 de juliol, del
llibre segon del Codi civil de Catalunya
relatiu a la persona i la famlia, va entrar
en vigor el dia 1 de gener de 2011. Aquest
va ser aprovat pel Parlament de Catalunya
amb els vots favorables del Grups del
PSC-CpC, ERC i ICV- EUA. Van votar en
contra CiU i PP (Diari de Sessions del
Parlament de Catalunya, 14-7-2010).
El Llibre segon del Codi civil suposa
una modernitzaci molt important del dret
A fons
El Llibre segon del Codi civil

suposa una modernitzaci molt
important del dret de famlia a
Catalunya. Per exemple, el
legislador catal reconeix en
larticle 231.1 lheterogenetat
del fet familiar i aix trobem
esment a les diverses formes de
famlia.
de famlia a Catalunya. Per exemple, el
legislador catal reconeix en larticle 231.1
lheterogenetat del fet familiar i aix trobem esment a les diverses formes de famlia: les derivades del matrimoni, de la
convivncia estable en parella, les monoparentals i, per primera vegada i com a
novetat i avanant-nos a totes les regulacions civils existents, les famlies reconstitudes, es reconeix el paper del cnjuge o
parella estable del progenitor. Aix, el cnjuge o convivent en parella, que en cada
moment t la guarda del fill t dret a participar en la presa de decisions sobre els
assumptes relatius a la seva vida diria, si
b en cas de discrepncia preval el criteri
del progenitor (art. 236.14). En definitiva,
el legislador catal es fa ress dels canvis
que shan produt en la societat (VAQUER,
A., 2010: 23).
Els canvis de model familiar tenen una
repercussi en els efectes protectors que
sinstaura a traves de lordenament jurdic, ja sigui estatal o autonmic. Les referncies a la famlia, per exemple, en l
mbit de la Llei General de la Seguretat
Social (LGSS) sn constants, concretament
en lmbit de lacci protectora en el que
es constata que en alguns casos el reco-
neixement i la quantia duna prestaci depn de la convivncia i dels vincles familiars. Per exemple, en lmbit de la protecci
per desocupaci, nivell contributiu, larticle 211 de la LGSS estableix que la quantia de la prestaci pot incrementar-se en
funci del nombre de fill a crrec. En el
nivell assistencial, larticle 215 de la LGSS
concreta quan sentn que una persona t
responsabilitats familiars i ho fixa quan t a
crrec cnjuge, fills menors de 26 anys o
majors discapacitats o menors acollits, etc.
En lart. 217 de la LGSS la quantia del subsidi especial per a majors de 45 anys tamb
estableix que es determina en funci de les
responsabilitats familiars del treballador.
Des del comenament de la

crisi econmica a Catalunya la
protecci social a les famlies ha
estat en el centre dalgunes lleis
catalanes i no sempre han anat
en la direcci que determina
lEstatut dAutonomia.
Des del comenament de la crisi econmica a Catalunya la protecci social a
les famlies ha estat en el centre dalgunes
lleis catalanes i no sempre han anat en la
direcci que determina lEstatut dAutonomia. Al contrari, la crisi econmica i lobsessi per aconseguir reduir el dficit ha
portat els Governs, tant espanyol com catal, a introduir tot un seguit de retallades
en mbits com la salut, lensenyament, la
protecci social. Aix doncs, la crisi actua
duna banda frenant el desplegament de
lEstatut en lmbit dels drets socials i daltra introduint reformes in peius a les poltiques socials.
37

Un exemple el constitueix la darrera
modificaci de la Llei 10/1997, de 3 de
juliol, de la Renda Mnima dInserci
(RMI). Aquesta llei va suposar una fita
molt important en la manera de tractar les
situacions de pobresa per part dels poders
pblics. La principal novetat va ser la definici de la RMI com una acci de solidaritat de carcter universal, amb cinc
blocs de prestacions: 1)urgncia i rescabalament; 2) accions de suport a la integraci social, accions dinformaci i orientaci
i accions de suport per a la collaboraci
cvica; 3) accions de formaci dadults; 4)
accions de suport a la inserci laboral; i 5)
provement duna prestaci econmica.
Per primera vegada el Programa Inter-departamental de la Renda Mnima dInserci
(PIRMI) es regulava per llei i sel definia
com linstrument idoni en la lluita contra
les situacions de pobresa i marginaci.
Des de l inici de la IX Legislatura (2010),
el Govern de CiU han anat laminant, amb
un acord amb el PPC, la Llei 10/1997 amb
diverses modificacions legislatives. La Llei
7/2011, de mesures fiscals i financeres,
contempla que lactualitzaci de limport
38
de la prestaci econmica bsica i dels

complements es far atenent levoluci
econmica general, mitjanant la Llei de
Pressupostos de la Generalitat, i no anualment, com es venia fent, i tenint en compte lincrement de lIPC. Posteriorment, la
Llei 5/ 2012, de 20 de mar, de mesures
fiscals, financeres i administratives i de
creaci de limpost sobre les estades en
establiments turstics, en el seu article 80,
introdueix un canvi fonamental ja que afecta al propi concepte de la Renda Mnima
dInserci, i aquesta deixa de ser concebuda com un dret de carcter universal;
augmentant el temps en qu el titular sha
de trobar en situaci de no disposar dels
mitjans econmics necessaris per atendre
a les necessitats bsiques (de 6 mesos es
pasa a 12 mesos). Finalment, sadmet que
quan la disponibilitat econmica no sigui
suficient per aprovar tots els expedients,
els poders pblics determinen els criteris objectius de prelaci dels expedients.
Les disponibilitats pressupostries determinaran laplicaci daquesta Renda, no
les necessitats de les persones i de les famlies.
A fons
Bibliografia
ALBERDI, I. La nueva familia
espaola. Madrid: Ed. Taurus,

1999. ISBN 978-84-306-0349-7.
INFORME SOBRE EL ESTADO SOCIAL DE LA NACIN. JULIO 2012. Rescatar a
las personas y a las familias. Asociacin Estatal de directores y
Gerentes en Servicios Sociales.
www.directoressociales.com.
La reforma del Codi civil de
Catalunya, en Activitat parlamentria, nm. 16 (setembre
2008). (Nmero monogrfic).
ISSN 1577-7162.
LAPARRA, M. i PREZ ERANSUS (Coordinadores). Crisi i fractura social a Europa. Cau-
ses i efectes a Espanya. Ed. Obra

Social La Caixa, 2012. Col.lecci Estudis Socials, nm. 35.
ISBN 978-84-9900-074-9.
MEIL, G. Individualitzaci i solidaritat familiar. Ed. Obra Social
La Caixa, 2011. Collecci Estudis Socials, nm. 32. ISBN
978-84-9900-051-0.
RIDAO, J. Curs de dret pblic de
Catalunya. Comentari a lEstatut.
Barcelona: Ed. Ariel, 2007.
ISBN 978-84-393-7488-6.
ROJO TORRECILLA, E. El
blog de Eduardo Rojo, 2012http:/
/eduardorojoblog.blogspot.com/
2012/02/la-reforma-laboraldesequilibra-las.html.
La reforma laboral, en Revis-
ta de derecho social, nm. 57

(enero-marzo 2012). (Nmero
monogrfic). ISSN 1138-8692.
SANTOS, L.; BONET, L. i
FUENTES, D. El nou Estatut.
Comentaris a peu dobra. Ed. Fundaci Rafael Campalans, 2006.
ISBN 978-84-611-0973-9.
VAQUER, A. (2010): Prtic
(sobre el Llibre II del Codi Civil
de Catalunya), en La Notaria,
nm. 2. ISSN 0210-427X.
VIDAL, I. Cicle econmic i
serveis socials, en Revista de Treball Social, nm.191 (2010). Collegi Oficial de Treball Social de
Catalunya. ISSN 0212-7210.
39
La psicoanlisi a la intervenci en famlies
Aportacions de la psicoanlisi a la intervenci en famlies des del treball social

Dr. Guillermo Salvador Beltrn 1
Resum
Aquest article pretn ser una breu reflexi sobre la relaci entre la psicoanlisi, la
famlia i el treball social. Lajut a les famlies penso que s un treball en el qual la
psicoanlisi i el treball social poden desenvolupar el dileg i col. laboraci ms
fructfers. Per sort, aquest dileg ja ho s en altres mbits, per crec que linters en
la famlia com a grup de creixement social s un nexe duni clar en lobjectiu
com de donar suport emocional a les famlies en risc.
Paraules clau: Psicoanlisi, treball social, famlia, ajut emocional.
Per citar larticle: SALVADOR BELTRN, Guillermo. Aportacions de la psicoanlisi a la intervenci en famlies
des del treball social. Revista de Treball Social . Collegi Oficial de Treball Social de Catalunya, desembre 2012,
n 197, pgines 40-48. ISSN 0212-7210
Abstract
This article is a brief reflection on the relationship between psychoanalysis, family
and social work. Helping families think it is a job in which psychoanalysis and
social work can develop dialogue and fruitful collaboration. Luckily, this dialogue
already is in other areas, but I think the interest in the family as a group of social
growth is a clear link connecting the common goal of giving emotional support to
families at risk.
Key words: Psychoanalysis, social work, family, emotional support.
Metge psiquiatre. Psicoterapeuta del Centre Emili Mira. guillem_sb@hotmail.com
40
A fons
Introducci
No podria iniciar aquest article sense
evocar records i gratituds. La psicoanlisi,
el treball social, lajuda emocional a les
famlies i jo som vells companys de viatge. Lany 1976 vaig iniciar la meva col .laboraci docent amb la llavors coneguda
com Escola de Treball Social, ubicada al
Departament de Psiquiatria de lHospital
Clnic de Barcelona, col.laboraci que va
perdurar fins a lany 2010, com a part del
Departament de Treball Social de la Facultat de Pedagogia de la UB. Al llarg
daquest llarg perode es va desenvolupar
el meu inters en la formaci, primer com
a psicoterapeuta psicoanaltic, i amb posterioritat com a terapeuta de parella i famlia. Vaig tenir la sort destar en un mbit
docent del treball social en qu el pensament psicoanaltic era i s profundament
reconegut i apreciat. En aquest sentit vaig
formar part duna srie de professors,
collegues i amics encarregats de transmetre missatges de pensament dorientaci
dinmica: Antonio Prez Snchez, Jorge
Tizn, Jess Mansilla, Joan Fortuny,
Ramon Bassols, Enrique de la Lama i
Francesc Sainz mhan acompanyat en diverses etapes daquest temps. No vull deixar dassenyalar la rellevncia de lobra de
Teresa Rossell (1987) com laportaci
duna treballadora social, llargs anys directora de lEscola, impregnada daportaci
psicoanaltica.
No obstant aix, no vull fer un relat
idealitzat. Larticulaci de les teories psicoanaltiques i el treball social, la seva
complementarietat, i sobretot la seva utili2
tat, no s gens fcil. Des duna perspectiva duna certa psicoanlisi ortodoxa i
elitista, el coneixement psicoanaltic s
una possessi duns pocs i es pot fer
arribar una miqueta a uns molts. Daltra banda, des duna certa perspectiva del
treball social molt dacci social, la comprensi profunda que ofereix la psicoanlisi pot ser una molstia. Qu hi farem!
Per sort aix no passa sempre, i hi ha hagut i hi ha tant representants del mn psicoanaltic com del mn del treball social
que pensem que compartir coneixements
i experincies s bo i que la comprensi
profunda de lsser hum i dels grups humans s profitosa, sigui quina sigui la tasca a
realitzar. Per, alerta! Siguem conscients
que vivim un moment social en qu la
psicologia profunda no est de moda i es
tendeix a negar la complexitat; vivim
aquests temps lquids de qu ens parla
clar Z. Bauman (2007).
La psicoanlisi com a pensament

en evoluci
La psicoanlisi no s tan sols un corpus teric derivat de lobra de Freud. s
molt ms. s una manera de mirar i entendre lhum i lexistncia. En un sentit
bioni2 s un punt de vista. Troba les
arrels en la filosofia (Spinoza, Kant,
Nietzsche, Schopenhauer, Leibniz i tants
ms), connecta amb aspectes del pensament oriental (zen i taoisme), aquesta expressat a travs de lart (surrealisme) i, en
lactualitat, busca les arrels biolgiques en
la neurocincia (E. Kandel, A. Damasio).
Referit a lobra de Wilfred R. Bion.
41

En aquest sentit, la psicoanlisi s molt ms
que una tcnica psicoteraputica, que tamb ho s, s una forma de pensar i s per
aix que quan persones com jo i els meus
collegues fem arribar aquests coneixements a alguns col .lectius professionals
com treballadors socials, educadors, etc.,
no ho fem amb la intenci de transmetre
la tcnica (crassa confusi), sin amb la
intenci de poder pensar diferent al pur
pensament lgic i racional. Anirem ms
en la lnia meltzeriana de fer experincia emocional, o en el pensar els pensaments de Bion, o en el mentalitzar de
P. Fonagy.
La psicoanlisi, tant com a forma de
pensament com com a tcnica, ha evolucionat des dels postulats de Freud. Ms
del que alguns voldrien i menys del que
altres desitjarien. Per ha evolucionat. No
s aquest article el lloc idoni per aturar-se
a explicar-ho extensament, encara que
dna per a molt. Quan parli, ms endavant, dalguns aspectes de la relaci psicoanlisi-treball social espero que quedi ms
clar quines concepcions comparteixo. Per
resumir podrem pensar que, en lactualitat, el pensament psicoanaltic es mou al
voltant de dues tendncies i ideologies.
Un grup que es mant dins de lortodxia del pensament freudi (teoria
libidinal, instints de vida i de mort).
Unit a aquest grup hi hauria la seva
continutat derivada de lobra de
Melanie Klein (relacions objectals).
Un altre grup, seguint bsicament les
obres de Winnicott, Bowlby, Kohut,
H. Stack Sullivan, etc., hauria anat
derivant cap a lanomenada psicoanlisi relacional (Stolorow, Atwood,
etc.), en la qual el protagonista ja no
42
s tant la ment individual o el mn

intern sin lespai mental intersubjectiu, s a dir, la RELACI.
Dins daquest context breument sintetitzat penso que la psicoanlisi actual, en
constant autorevisi i davant lamenaa ja
antiga del cientifisme, sha dobrir a altres fonts de coneixement, com ja fa amb
la neurocincia, per, com diuen ara,
reinventar, per no negant o invalidant
lobra total de Freud sin reformulant-la i
reargumentant-la. No oblidem que lobra
de Freud, encara que moltes hiptesis no
les compartim, es basa, segons jo penso,
en dos conceptes bsics: el protagonisme
de la relaci i lexistncia de linconscient.
Les dimensions del treball social

Vull referir-me breument a alguna cosa
de la qual s poc. No vaig estudiar mai
Treball Social. Jo era un psiquiatre que passava per all per explicar el que jo creia que
sabia. Disculpeu. Per crec que en aquest
article aquest breu apartat pot servir per
aclarir el relat posterior. Al meu entendre
penso que el treballador social, quan senfronta a la seva tasca, comena a moures
en tres dimensions, i aquestes dimensions
variaran en funci de lorganitzaci en la
qual es treballi i segons el perfil de personalitat del professional. Assenyalarem:
La gesti de recursos la seva promoci. El treballador social s, podrem
dir-ho aix, lexecutor, en el bon
sentit del terme, de finalitats derivades de la tasca de la instituci en qu
opera. Aquesta s una dimensi clarament lligada a lACCI.
La mobilitzaci i aglutinaci dels recursos socials de la comunitat en qu
A fons
treballa. En aquest sentit, s un
agent de salut comunitria. Aquesta s una dimensi clarament relacionada amb la RELACI.
En la mesura que la major part del
treball social es mou al voltant de situacions de conflicte i patiment, tant
les seves accions com la seva forma
de relacionar comporten la necessitat de desenvolupar la capacitat
dAJUT EMOCIONAL.
Penso que aquestes tres dimensions no
es poden separar en la praxi humana, es
poden separar tericament, el que apreciem
s la resultant daquestes interaccions. Sincerament opino que la perspectiva psicoanaltica pot aportar molt en el desenvolupament complex daquesta tasca. Particularment a la segona i tercera dimensi.
Lajut emocional a la famlia: nexe

duni de la psicoanlisi i el treball social
Si hi ha un mbit en el qual clarament
coincideixin la psicoanlisi i el treball social
s clarament la famlia. Les problemtiques
familiars representen un denominador
com de molts camps del treball social a
la comunitat: serveis socials, salut mental,
infncia. Tota la teoria psicoanaltica es
basa en la comprensi de les relacions familiars com una de les bases de la salut
mental, des de la formulaci del complex
edpic de Freud, a la teoria de la inclinaci
de Bowlby, a la idea de fallada ambiental
de Winnicott, etc., la famlia s un referent
essencial. Daltra banda, la psicoanlisi i
altres escoles psicolgiques han anat desenvolupant, al llarg dels ltims cinquanta
anys, abordatges de terpia familiar.
En el meu llibre Famlia: experincia

grupal bsica em refereixo a la famlia com
una soluci assenyada per fer front al creixement fsic, emocional i social, per tamb assenyalo que, al mateix temps que
assenyada, la famlia i el seu funcionament
sn profundament complexos. A causa
daquesta complexitat cal entendre que
oferir ajuda emocional no s tan senzill
com pot semblar, i s en aquesta lnia que
voldria assenyalar aquelles caracterstiques
del pensament i tcnica psicoanaltics que
poden ajudar al treball social en la seva
tasca.
Caracterstiques
Acostar-se al dolor emocional
Per a una persona mnimament sensible i suficientment sana acostar-se al
dolor de laltre impacta, fins i tot fa mal.
Des del pervers produir dolor causa plaer, des de la morbositat neurtica pot atraure, des de la ultrasensibilitat noms queda
fugir. No s fcil, cal modular aquest impacte en nosaltres i trobar la distncia
adequada per poder ajudar. J. Coderch
(2012) recull en el seu article una frase de
P. Hobson de The Cradle of Thougth que
diu:
Trobar-se emocionalment connectat amb
alg s experimentar aquest alg com una persona Una persona s la classe de cosa amb la
qual un pot sentir i compartir coses. (2002).
La famlia no s un objecte neutre dobservaci, la projecci dels seus problemes
en el professional genera una gran turbulncia emocional i les seves defenses conseqents. Cal promoure que la famlia
expressi el seu dolor, no tapar-lo, per
aix exigeix que el professional es proteRTS - Nm. 197 - Desembre 2012
43
La famlia no s un objecte neutre dobservaci, la projecci dels

seus problemes en el professional
genera una gran turbulncia
emocional i les seves defenses
conseqents. Cal promoure que
la famlia expressi el seu dolor,
no tapar-lo, per aix exigeix
que el professional es protegeixi.
Lanlisi en grup dels casos i la
supervisi serien elements altament recomanables des del pensament psicoanaltic.
geixi. Lanlisi en grup dels casos i la supervisi serien elements altament recomanables des del pensament psicoanaltic.
Lacceptaci de la complexitat
Un aspecte essencial de lsser hum
s la seva complexitat. J. Wagensberg
(1985) ens diu en el seu llibre que, tot i no
arribar a negar-la, la complexitat molesta
algun pensament filosfic (Descartes) i
tamb la cincia (Whitehead). Lhum no
s objectivable des de la cincia, s profundament subjectiu, i sota la influncia
de la turbulncia de les emocions els
protagonismes sn la inquietud i la incertesa. Busquem constantment concretar per
protegir-nos, i resoldre la complexitat i la
complexitat no t soluci, cal assumir-la.
La psicoanlisi ha estat criticada des del
cientifisme per no ser objectivable cientficament, per en aquesta crtica hi ha una
de les seves essncies: la complexitat del
que s subjectiu i el que s intersubjectiu.
El treballador social ha dassumir
aquesta visi si vol entendre i fer-se cr44
rec del rerefons emocional dels problemes

que tracta. Davant la famlia aix es fa
evident, els grups sn evasius i mutables
en la seva forma, cal acceptar que mai
sabrem ni entendrem tot el que volem saber i entendre. Un dels inconvenients de
professionals del treball social que he supervisat s que es veuen obligats a manejar amb un excs dinformaci concreta i
unes demandes de ser concrets que els
poden portar a oblidar la complexitat que
hi ha darrere aquesta gran quantitat de
dades. La humilitat aplicada al desig i necessitat de conixer molt de lhum s bona
recepta per als que fem tasques dajut
emocional.
La humilitat aplicada al desig i

necessitat de conixer molt de
lhum s bona recepta per als
que fem tasques dajut emocional.
Lexistncia de linconscient
Si hagus de triar quines sn les aportacions bsiques de la psicoanlisi al coneixement de lsser hum serien linconscient
i el protagonisme del que relaciona en lorganitzaci de la nostra vida mental i social. La idea actual dinconscient no s la
primitiva de Freud, lligada a la repressi,
sin que seria el reconeixement de la nostra incapacitat per acumular la totalitat de
les experincies i com, a travs del paper
de la memria implcita, es va formant un
precipitat experiencial del qual no tenim
coneixement. Com assenyala T. Ogden
(1989): No hi pot haver ment conscient
sense la inconscient, i viceversa, cadascuna
A fons
crea laltra. La nostra conducta s una resultant daquesta dialctica. W. R. Bion
(1963) posa les bases de lexistncia dun inconscient grupal, idea desenvolupada per
altres autors (Anzieu, Meltzer, etc.). I aplicable bviament al grup familiar. Linconscient familiar s un espai mental compartit,
reservori dexperincies compartides per
la famlia i que salimenta i salimenta de i
als inconscients individuals dels seus membres. Des del punt de vista del treball social amb famlies, limportant residiria en
comprendre que les famlies, sobretot les
que estan sotmeses a conflictes diversos,
ens mostren comportaments referits a aspectes que ells mateixos desconeixen, dels
quals no tenen coneixement. Per tant no
podrem fer una lectura lineal, des de la
lgica racional, del que els passa. La supervisi des duna orientaci psicoanaltica pot ser una gran aportaci per al
treballador social.
El protagonisme de la relaci
Naixem i arribem al mn per comunicar-nos i entrar en contacte emocional intens amb altres ssers humans, aquesta tasca
essencial del desenvolupament sinicia a la
famlia i el gran protagonista ns la relaci i
relacions afectives que aquest context ens
ofereix. Quan pretenem realitzar una tasca
dajuda emocional, el gran protagonista no
som nosaltres, sin la relaci que podem
oferir. Ha de ser una relaci que permeti
generar creixement. La famlia hauria
doferir la possibilitat doferir, des duna
base segura de la inclinaci (J. Bowlby),
loportunitat de comprendre que som ms
dun i ms de dos i ms de tres i, des daqu,
obrir la porta a la sociabilitat.
La famlia no s un objecte dobser vaci neutre, entrar-hi en

contacte promou en el professional una reacci emocional molt
intensa; per tant la neutralitat s
impossible, el treball per acostarnos-hi sabent que no lassolirem
s s possible.
Els professionals que pretenem donar
suport emocional a les famlies en situaci
de conflicte haurem de pensar al voltant
de dos conceptes elaborats per la psicoanlisi: la neutralitat benvolent i lempatia.
La famlia no s un objecte dobservaci
neutre, entrar-hi en contacte promou en
el professional una reacci emocional molt
intensa; per tant la neutralitat s impossible, el treball per acostar-nos-hi sabent que
no lassolirem s s possible. Cal realitzar
un treball intern que ens permeti una distncia que generi entendre ms que jutjar.
Lobservaci propera del funcionament de
les famlies produeix, de forma espontnia, opinions i judicis (prejudicis), grans
enemics de la comprensi dels drames familiars. Aquesta tasca daproximaci a la
neutralitat impossible ens permet accedir a laltre aspecte que assenyalava, lempatia. Lempatia, aquest fenomen hum no
a labast de tots els humans, de poder posar-se a la pell de laltre, no lentendrem
aqu com una reacci espontnia de sintonia, sin tal com lentn H. Kohut, un esfor del professional per acostar el seu mn
intern i fer-lo permeable al mn intern del
pacient, en aquest cas el grup familiar.
Aquesta tasca complexa del professional per oferir un grau de neutralitat benvolent (a favor de) i empatia ens porta a
45

pensar en un altre concepte psicoanaltic
fonamental en el treball amb famlies que
s la contratransferncia (CTF). Mai no
em va agradar la paraula, per s el que
vol dir: el que el pacient fa sentir al professional. Freud va considerar la CTF com
una cosa que dificultava la tasca de lanalista i, per tant, alguna cosa a evitar i protegir a travs de lanlisi personal del
terapeuta. H. Racker (1959) dna un gir a
aquesta visi i considera la CTF un element de gran importncia en tota tasca
dajut emocional. Daniel Stern i la psicoanlisi relacional, entre molts altres, corroboren aquesta idea. En el treball amb
famlies haurem de comprendre que la
CTF s com una caixa de ressonncia
en la qual es combina el que ens transfereix la famlia i el que aix ens fa sentir:
pena, rbia, compassi, rebuig, etc. Les
nostres respostes haurien de ser sempre
el resultat dhaver tingut molt en compte
aquest fenomen i haver-ho pensat. El gran
risc s que si no ho pensem les nostres
respostes seran pures actuacions reactives
i no promouran creixement. Com a sntesi
daquesta caracterstica del protagonisme
del que s relacional podrem assenyalar
que Freud va ser el primer a assenyalar
que tota psicologia s una psicologia social. Construm individualitat des dexperincies relacionals i socials, i la famlia s
la primera matriu experiencial. Els professionals que vam decidir fer tasques dajuda emocional hem de ser conscients que
nosaltres, com a persones, i la nostra manera de relacionar-nos som linstrument de
treball. Els ssers humans no nicament
parteixen de lorganitzaci dun sistema
daferrament en el sentit de J. Bowlby
(1976), sin que en la seva majoria, no
46
totes, busquen afecci al llarg de tota la

seva vida. Les psicoterpies no sn una
invenci dels psiclegs, sn la concreci
duna necessitat humana universal: trobar
suport, consol i orientaci en la comunicaci amb altres ssers humans. Tots els
nadons esperen trobar, com assenyala D.
Winnicott, una mare prou bona que els
sostingui i entengui, que faci el millor que
pugui perqu el nad tiri endavant, i tant
millor si hi ha un pare que hi intervingui i
sigui, tamb, prou bo. Perqu aquest
concepte no sigui idealitzat em sembla
oport referir a larticle dels meus amics i
col .legues F. Sainz i V. Cabr (2012), en el
qual es matisa la necessitat de ser humilment conscient de les nostres limitacions i
pensar que a totes les persones que intentem ajudar tamb les posarem en contacte amb les nostres insuficincies.
Aspectes prctics de lajut emocional a la famlia

Voldria sintetitzar molt breument alguns
aspectes de labordatge dajuda i comprensi familiar desenvolupats en el meu llibre
(2009), tamb aplicables des del treball
social.
El que observem.
Un seguit de conductes alienes al
coneixement de la famlia: un inconscient familiar.
Com es tracten entre ells, com tracten el professional i el que ens fan
sentir (transferncies i contratransferncia).
El que diuen, com ho diuen, i, per
tant, el que no diuen (veritat, mentida, secrets).
Quin tipus de malestar circula entre
A fons
ells (ansietats i afectes lligats a aquestes).
Estils de relaci i comunicaci (interaccions i representacions mentals).
Des daqu concretarem el que el professional pot oferir per comenar a
construir un espai-temps que promogui
creixement.
Tenir-los a la ment com a grup. Lluitar
contra la tendncia racional espontnia a veurels com a suma dindividualitats. Pensar que les comunicacions
individuals sn comunicacions del
grup, conscients o inconscients, a travs dun membre individual.
Oferir un espai fsic i mental de trobada a la famlia, o als membres que
puguin o vulguem que hi acudeixin,
fugint de les entrevistes individuals.
Enquadrar la tasca, s a dir, decidir
un marc de treball ordenat pel professional i avaluat per ell i que permeti a la famlia cobrar protagonisme
en la resoluci dels problemes que
t. Lobjectiu no s donar recursos a
la famlia, sin ajudar-la a promoure
els seus propis recursos.
La formaci en el treball amb

famlies
Els estudis de Treball Social consideren, com s obvi, la famlia com a objecte
important danlisi des del punt de vista
psicosocial i comunitari. No obstant aix,
sc de lopini que els professionals que
es vulguin dedicar especficament a aprofundir en aquest mbit i oferir, per tant,
ajut emocional, haurien daprofundir en el
tema a travs duna formaci especfica.
Seria important que poguessin optar per
un model dintervenci. Els ms estesos:

el psicoanaltic i el sistmic, i que ho fessin en funci dun criteri personal, els vells
desacords en defensa de quin s ms adequat ja no serveixen. El professional actua b si es troba a gust i identificat amb
el seu propi model. A part daquest aprofundiment ms de tipus teric, el que em
sembla del tot fonamental en el treball amb
famlies s la SUPERVISI de la tasca.
Mai no he considerat el supervisor com
el que en sap ms i ensenya a altres que
en saben menys. El que s rellevant
daquesta tasca s compartir experincia i
generar pensament nou. Desprs danys
llargs de treball com a supervisor dequips
psicosocials mai no he prets ensenyar
psicoanlisi, noms he utilitzat la meva
formaci psicoanaltica per entendre ms
i de manera ms profunda. Crec que s
en el moment de la supervisi quan es
produeix aquest vincle enriquidor entre
psicoanlisi i treball social a qu mhe anat
referint com a base daquest article.
Avs per a navegants

Per acabar, voldria assenyalar que, com
tots sabeu, naveguem per temps difcils en
qu assumir la complexitat, pensar i parar-se a pensar, aprofundir, fer experincia emocional, no est de moda. Impera
un reduccionisme concretitzador que cerca solucions rpides a temes difcils, es
venen receptes de la felicitat i tant la psicoanlisi com el treball social dorientaci
dinmica poden no ser molt ben vistos,
sin fins i tot atacats. Coratge, navegants
afins a la meva manera de pensar! Val ms
pensar el que creus, tot i ser mal vist, que
deixar de pensar per ser ben vist.
47
Bibliografia
BAUMAN, Zygmunt. Tiempos
lquidos. Barcelona: Editorial

Tusquets, 2007. ISBN 978-848383-029-1.
CODERCH, Joan. La prctica de
la psicoterapia relacional. Madrid:
Editorial Agora Relacional S.L.,
2010. ISBN 978-84-614-5896-7.
CODERCH, Joan. Psicoanlisis Relacional de Frecuencia
Semanal y Larga Duracin
(PRSL) . Bases tericas y clnicas, en Revista CEIR Vol.
6 (3) (octubre 2012), pg.
468-514. ISSN 1988-29 39
www.ceir.org.es.
48
ROSSELL, Teresa. Lentrevista
en el Treball Social. Barcelona:

Editorial La Llar del Llibre,
1987. ISBN 84-7279-305-2.
SAINZ, Francesc i CABR, Vctor. La experiencia teraputica con
un analista suficiente e insuficientemente bueno. Una contribucin de
Winnicott al Psicoanlisis Relacional, en Revista CEIR Vol. 6
(3) (octubre 2012), pg. 570586. ISSN 1988-2939 www.
ceir,org.es.
SALVADOR BELTRN, Guillermo. Familia: experiencia grupal bsica. Barcelona: Editorial
Paidos, 2009. ISBN 978-84493-2323-2.

WAGENSBERG, Jorge. Ideas
sobre la complejidad del mundo.
Barcelona: Editorial Fbula Tusquets, 2003. ISBN 84-8310859-3.
WINNICOTT, Donald Woods.
La familia y el desarrollo del individuo. Buenos Aires: Editorial
Horm Paidos, 1980. ISBN
9789506180324.
WINNICOTT, Donald Woods.
El proceso de maduracin en el nio.
Barcelona: Editorial Laia, 1975.
ISBN 84-7222-481-3.
A fons
Apunts per a la intervenci en serveis

socials des duna perspectiva sistmica
Joana Alegret Hernndez 1
Mor lentament
qui es transforma en esclau de lhbit,
repetint tots els dies els mateixos trajectes,
qui no canvia de marca.
No arrisca vestir un color nou i no li parla a qui no coneix,
MARTHA M EDEIROS
Resum
Es diferencien els conceptes de perspectiva sistmica daltres ms especfics, com
sn terpia familiar, intervenci en serveis socials, etc. Es comenten els punts de
vista dalguns autors que illustren la perspectiva esmentada. Sintrodueixen dues
categoritzacions dels climes i les situacions relacionals presentades en espai de
supervisi. Lobjectiu s que siguin usades com a eines de comprensi i canvi
positiu en la intervenci.
Paraules clau: Perspectiva sistmica, intervenci en serveis socials, supervisi de
casos.
Per citar larticle: ALEGRET HERNNDEZ, Joana. Apunts per a la intervenci en serveis socials des duna
perspectiva sistmica. Revista de Treball Social. Collegi Oficial de Treball Social de Catalunya, desembre 2012,
n 197, pgines 49-59. ISSN 0212-7210
Abstract
I differentiate between systemic approach and more specific concepts, such as family
therapy, social service intervention, etc. The views of some authors who represent
that approach are summarized. Some categories of atmospheres and relational
situations explained in consultation meetings are introduced. The aim is using
them as tools for comprehension and positive change in the intervention.
Key words: Systemic approach, social service intervention, case-consultation.
Metgessa psiquiatra, terapeuta familiar, supervisora docent. Supervisora dequips de primria de lAjuntament de Barcelona. joanaalegret@hotmail.com.
*
En tot larticle es fa servir el mascul encara que el seu significat englobi ambds gneres.
1
49
Intervenci des duna perspectiva sistmica
Presentaci
Els lectors/es han de saber abans que
res qui s la persona que els parla. Per
aix presentar s un deure, i ms sent excepcional meva inclusi en revistes com
aquesta, per la qual cosa tamb he explicitar el meu agrament genu. Jubilada en
part, 65 anys, de professi dorigen mdicpsiquiatre. Psicoterapeuta com a professi
de destinaci. He transitat bsicament per
mbits de treball pertanyents a la xarxa
pblica catalana datenci a la salut mental de nens i adolescents. I he seguit levoluci de la xarxa de serveis socials que ha
florit al nostre pas. Lhe conegut com a
font de derivaci, com a receptora de casos, com a consultora i com a formadora.
Mai vaig estar a dins. Aquesta circumstncia s alhora un lmit i una possibilitat.
Tant de bo el lmit es redefins a partir
dara. Espero que pugui transmetre la possibilitat: all que la posici externa em va
facilitar discrrer.
En aquest article hi ha dues parts. Sesbossen en primer lloc algunes sntesi dautors/es amb el desig que qui el llegeixi es
situ sobre alguns punts del pensament
sistmic. A la segona part es plantegen un
parell deixos conceptuals sorgits del meu
contacte amb serveis socials.
1a part
Les idees que sexposaran aqu, representatives dautors o autores de filiaci
sistmica amb els que sintonitzem, shan
anat destil .lant a partir dexperincies innovadores en el seu moment. En el present hi ha una proliferaci de prctiques
amb influncia sistmica i, com llavors que,
segons el terreny, desenvolupen una o al50
tra varietat vegetal, ofereixen una diversitat molt estimulant. Cada prctica ofereix
una sntesi peculiar del bagatge conceptual de qui hi reflexiona.
La perspectiva sistmica configura una posici del professional

connectada amb una epistemologia, uns instruments teoricotcnics i unes formes de resposta.
Alguns pressupostos comuns subjacents
a aquesta diversitat. La perspectiva sistmica configura una posici del professional connectada amb una epistemologia, uns
instruments teoricotcnics i unes formes
de resposta, una de les quals, primignia,
s la terpia familiar. Avui dia, per, es
consideren altres prctiques al mateix nivell lgic: terpia individual sistmica, intervencions en mbits diversos, mediaci,
coaching, etc. Totes vnen il. luminades per
una forma de comprendre la realitat a la
qual qualifiquem de sistmica.
Aquesta perspectiva neix incardinada
en labordatge dels trastorns de la comunicaci o de les relacions, no per atzar es
diu tamb perspectiva relacional. Aix mateix, se la qualifica decolgica, ja que un
distintiu de la seva mirada seria interrogar-se sobre els contextos o marcs de
significaci en qu nien els fenmens socials.
Lpez Baos, Manrique Solana i Otero
(1990) lentenen com una manera de pensar i dinteractuar amb el que constitueix
el nostre objecte de treball caracteritzada
per les idees segents:
La realitat es construeix. La participaci de lobservador en el que es per-
A fons
cep s una posici epistemolgica que,
si b no s exclusiva de la perspectiva sistmica, resulta, avui, un dels
seus pilars conceptuals.
El llenguatge crea realitat. La comunicaci no s mai la transmissi duna
realitat objectiva, sin que es produeix a partir de consensos de significaci
entre els que parlen. La denominaci
dun fenomen determina quin significat peculiar dels mltiples potencials ser el que es transformi en realitat-tinguda-en-compte.
Hi ha ordre a partir del caos. Fent servir, per analogia, un fenomen descrit
per Prigogine en fsica, tamb en cincies socials a partir de certa llunyania de lequilibri, o sigui de cert
augment del caos, es pot produir una
organitzaci nova, fins aleshores
impredictible. Aix desafia els postulats deterministes.
La ment s social. Bateson va fer una
aportaci important a les teories vigents en el seu moment, va desenvolupar, entre moltes, la idea que la
ment excedeix els lmits de lindividu
per abraar circuits dacci-transformaci ostensibles a partir de diferncies.
Segons aquest autor, tota informaci s una diferncia (Bateson, 1972).
El sistema i el seu context sn recprocs.
Hi ha una evoluci de la idea dambient a la de context que es pot illustrar
amb la paraula reciprocitat. Tots dos,
sistema i context, es modifiquen mtuament i necessiten coevolucionar
per sobreviure.
La causalitat s circular. La causalitat
lineal, o sigui A causa B, resulta sovint una visi reduccionista dun fe-
nomen. Si ampliem la seqncia, trobarem que la retroacci de B cap a

A tanca el cercle i obre la porta a la
contemplaci de la recursivitat.
Emilia Dowling, autora els temes principals de la qual han sigut la relaci famlia-escola i la famlia davant la separaci o
divorci (2011), en comunicaci personal
(2000), assenyala els itineraris que recorreria la perspectiva sistmica segents:
De la linealitat a la circularitat.
Del que s intrapsquic al que s
interaccional.
De mirar les causes a mirar les conseqncies.
De mirar la conducta a mirar els significats i creences que la governen.
De lestereotip en la visi del que
passa a lobertura a perspectives diferents.
De la imposici a la co-construcci
de solucions.
El pensament de Cancrini ha tingut pes
en la nostra feina longitudinalment en diversos moments. Un daquests va ser des
de la seva direcci de lexperincia de Ciutat Vella (1997), desprs daquella pionera
de Palerm. Els seus conceptualitzacions en
els camps de la toxicomania (1992), de les
famlies multiproblemtiques (1997), dels
funcionaments borderline (2007) i de les
infncies infelices (2012), tenen en com
la seva repercussi i projecci en la praxi
dels serveis socials.
Algunes idees de Cancrini, extretes de
les seves obres i dexperincies compartides amb ell en la supervisi de casos, sn:
Aix com el terapeuta familiar reuneix al
seu despatx mai a tota la famlia significativa a causa dun problema dun membre,
el professional sistmic reuneix al cap a
51

les persones significatives en un cas, amb
les quals pot haver contactat juntes, per
subgrups o individualment. La ment del
professional acobla i relaciona les versions de cadascun dels membres del sistema, de cara al disseny de la intervenci.
En les famlies multiproblemtiques s
adequat pensar al subsistema dels diversos professionals que intervenen com el
front parental (els pares). Si hi ha fissures,
desacords, el subsistema filial (la famlia)
ho ressentir.
Les emocions que els funcionaments
borderline dalgunes persones o subsistemes
revelen poden fer que tamb els professionals, temporalment, funcionin a aquest
nivell. La supervisi pot restablir una distncia ptima: ni desafectats ni confosos
amb el que els usuaris senten o expressen.
La supervisi pot restablir una

distncia ptima: ni desafectats
ni confosos amb el que els usuaris senten o expressen.
Lerma (1992) s una autora que tamb va influir en la nostra tasca pel seu desenvolupament sistemtic de conceptes
incardinats en el que ella anomena el procs dajuda en la prctica del servei social.
Per ser desconeguda en els nostres idiomes,
castell o catal, maturar especialment a
resumir els seus plantejaments.
Per adoptar la perspectiva sistmica
calen algunes condicions. La primera s adquirir un pensament multidimensional (Morin, 2011) que ens permeti mourens entre
all particular i all general. La segona fa
referncia a loportunitat dun pensament
danada i tornada (Selvini Palazzoli, 1986),
52
que va de la teoria a la prctica a travs

dun procs circular deductiu i inductiu.
Segons Lerma, en la forma tradicional del
servei social hi ha una predisposici
anticipatria del raonament sistmic, ja que
el seu focus no s la persona ni lambient
concebuts separadament, sin la relaci
entre tots dos.
Les seves fases metodolgiques serien
les segents:
1) Anlisi i valoraci de la demanda
dajut.
2) Lentrevista.
3) La presa a crrec i la valoraci psicosocial.
4) El contracte col.laboratiu.
5) Lavaluaci i la conclusi dels processos.
Res de nou. El que em sembla ms
notable sn els desenvolupaments de cadascuna de les fases. No els exposar amb
detall, per aportar algun exemple de cadascuna de les fases enunciades. En la primera fase inclou les hiptesis a fer quan
una demanda s recurrent. Es pot tractar
dinterrompre aquesta redundncia? Cal
preparar amb cura els primers contactes a
partir del que ja sabem.
En lentrevista exemplifica tcniques
per introduir la circularitat en les preguntes, aix com per superar traves comunicatives.
En la presa a crrec desenvolupa la necessitat daprendre a situar-se en les intervencions obligades, s a dir, sota coacci,
per exemple en les situacions de maltractament o abs.
En el contracte col .laboratiu es calma
a les dificultats tamb possibles entre professionals per construir la cooperaci.
En lavaluaci dels processos assenyala
A fons
lautoanlisi dels errors del professional
com a aprenentatge que produir fruits en
els efectes del seu fer. I el sol fet que lautora parli de conclusi dels processos ja s
activador de reflexions.
Transcriur una de les idees de Lerma
com a punt de connexi amb algunes idees prpies. Valncia teraputica no s sinnim de psicoterpia. Reconixer i fer la
terapeuticitat de la relaci professional i
de la intervenci significa actuar com a
part integrant dun projecte global per al
canvi que associa a diversos professionals,
en coherncia amb les finalitats del servei... Aquesta funci s un instrument
devoluci personal i social. (op. cit.)
Qu s el que defineix una intervenci
com a psicoteraputica?
Etimolgicament, intervenir significa venir entre. El professional pot
interactuar amb la situaci problemtica
des de diferents metacontextos (Lamas,
1997). Intervenci psicoteraputica s lactivaci per part dun professional dun
procs, en el marc duna temporalitat acotada, i duta a terme amb mitjans psicolgicorelacionals, que faci possible una major
autonomia del sistema problemtic dels
usuaris i una major resilincia daquests
com a individus. La resilincia, segons
Rutter (1985), sembla que implica diferents elements relacionats. Primer, un sentit dautoestima i autoconfiana, segon, una
creena en la prpia eficcia i habilitat per
afrontar el canvi i ladaptaci, i tercer, un
repertori daproximacions socials resolutives de problemes
Poden haver, per tant, intervencions
psicoteraputiques en diferents dispositius
funcionals on es treballa: lmbit psicope-
daggic, el sanitari, el de serveis socials, el

de salut mental, el de protecci a la infncia, el judicial, etc.
Defineix el tipus dintervenci la disciplina del professional? O b els objectius i
la manera danar-hi? La resposta a aquestes preguntes ha estat una inquietud constant en la meva histria professional. Pel
fet esmentat de tenir una titulaci com a
psiquiatra, seria aquest rtol el que qualificaria la meva prctica? Per quina de les
meves prctiques?
Sempre amb la finalitat daclarir les diferents funcions que una mateixa pot exercir,
recentment he resumit i exemplificat els
diferents contextos de canvi dels que he
pogut o puc formar part (Alegret, 2012).
Per tant, al meu entendre, el paper del/
de la psiquiatra pot ser diferent segons la
seva instituci i la seva histria professional i formativa permetin. Hi ha una funci especfica (que t a veure amb la seva
formaci en els aspectes biolgics inclosos en la conducta de la persona, i amb la
seva possibilitat ds dels frmacs), i hi ha
altres funcions possibles que comparteix
amb altres professionals de latenci psicosociosanitria. Les funcions dacollida, valoraci, presa a crrec teraputic, inici de
context de control, oferta assistencial, li
han de ser tamb possibles dexercir adequadament en segons quins llocs o
metacontextos estigui situat. El nom no fa
la cosa? Lhbit ens avisa i aclareix quan
La claredat comunicativa s la
nostra manera de ser coherents
amb la transparncia adequada
i dafavorir la construcci duna
aliana de treball.
53

el monjo pot tenir diferents funcions. Si
porta davantal blanc est en funci de
cuiner. Els usuaris han de saber quins hbits podem portar i quins no. La claredat
comunicativa s la nostra manera de ser
coherents amb la transparncia adequada
i dafavorir la construcci duna aliana de
treball.
2a part
Ara toca parlar de serveis socials des
duna posici en qu la meva presncia s
menys quotidiana: la de consultoria de casos, tamb anomenada supervisi. En
aquest espai els focus que es van repetint
responen a la tipologia segent:
1) Processos entre els professionals i el
cas.
2) Processos entre els professionals i
lencrrec institucional.
3) Processos entre els professionals i el
consultor.
4) Processos en la dinmica interna del
grup de professionals.
En reflexionar sobre aquests processos
em va interessar trobar hiptesis per comprendre les figures relacionals que repetidament apareixien i apareixen en serveis
socials en equips diferents i en professionals ben diversos.
Com sabem, i des de Caplan (1960) ho
podem aplicar tamb al camp social, una
forma de respondre als bloquejos o dificultats que els agents de salut experimentin en tractar un cas s oferir una escolta
que sobri tamb a la seva subjectivitat.
Dues circumstncies em van animar a provar altres vies, complementries a les de
Caplan i de tants autors focalitzats en les
ressonncies de loperador social. Una, la
54
ms important, s constatar la motivaci

diversa que en un grup cada individu aporta
a lespai de consulta de casos, especialment
quan aquell s sol. licitat per un agent extern al grup. No es pot forar la comprensible reserva dels que sn a lespai amb
actitud passiva o expectant. La motivaci
individual s imprescindible per treballar
en el registre subjectiu. Qui ho oblidi pot
provocar rebuig o, en el millor dels casos,
inoperncia. Una altra circumstncia va ser
la de percebre redundncies en les presentacions que em sorprenien, en procedir jo mateixa de metacontextos diferents.
Vaig comenar a pensar que aquestes redundncies provenien, ms que dels professionals, de les caracterstiques de la
cultura de respostes del mateix metacontext
de serveis socials. Daqu va sorgir la idea
danar identificant tals redundncies, anomenant-les i quantificant-ne laparici.
Un tipus de redundncies tenen relaci
amb el clima emocional bsic. Aquest concepte fa referncia a all que el professional relata com latmosfera predominant de
la trobada. Aquest seria el primer eix. En
el relat del cas i dalgunes escenes recordades es recull, sovint, leco del tipus predominant dones emocionals que banyen
els continguts de qu parlen els participants.
Al llarg del temps, i amb la col .laboraci
dElisenda Castanys, he diferenciat sis tipus
de climes: Desacord simtric, Desacord
complementari, Confusi, Tranquil .litat,
Temor i Satisfacci (taula 1).
Alguns comentaris que la taula necessita: tot i que parlem de clima, aix no vol
dir que la influncia dels membres del sistema sigui equiparable. Per exemple, en
un clima de confusi, el professional pot
dotar-se de recursos que la contrapesen. La
A fons
Taula 1
Tranquil.litat
Tipus de clima Desacord

emocional
simtric
bsic
Desacord
complementari
Confusi
Paraules clau
Tensi i
conflicte
explcits
Resistncia
Desconcert Previsibilitat,
implcita amb incoherncia estancament,
acord verbal
inrcia
Idees per a
la situaci
Tcniques
Atenci al
de
llenguatge
desactivaci analgic
del
conflicte
Pot la nostra
clarificaci
influir? s
tret del
sistema
usuari?
Valorar si
sha de
consultar
el cas
Temor
Satisfacci
Preocupaci
per alg
inquietud
Aven
treball en
com
s oport
metacomunicar-ho?
Consultar
el cas,
ampliar
lequip
Comentar-ho,
compartir-ho
amb els
companys
del dispositiu
i daltres
seus
Font: elaboraci prpia
qual cosa de vegades modifica el clima. Per

de vegades no, per exemple en persones
amb pertorbacions del procs de lectura de
la realitat. De tota manera, sempre ser til
que el professional jugui les seves cartes tan
serenament com sigui possible, amb tot all
que lexperincia, prpia o aliena, ensenya
per a les entrevistes difcils.
Entrem en el segon eix. Un altre tipus
de redundncies es connecten amb aquelles metes que sorgeixen en acabar el comentari del cas. En general, encara que
no sigui la part essencial dun espai de consulta, es tanca la trobada amb algunes
idees noves, que aconsellen seguir en determinat sentit o desaconsellen alguns camins ja provats. A posteriori de la trobada,
la pregunta que mhe fet ha sigut: Quina s
la idea nova que sha perfilat en aquesta reuni de cara al maneig del cas? Normalment no es redueix a aix la feina del grup
amb el consultor, per lexigncia de buscar una for mulaci transmissible dels
moments de conclusi ha guiat la meva
reflexi. Per exemple, la idea nova podria
ser que potser la mare no col .labora amb
la treballadora familiar (TF) perqu lhagi

acceptat a disgust, tot i que de paraula nhagi
acceptat la presncia. Un clima emocional
bsic de desacord complementari, segons el que
sha explicat abans. Immediatament la pregunta era: A quin aspecte del cas suggereix
lmits la idea nova? Per exemple, seguint
aix, es pot suggerir limitar locultaci del
control que pot haver motivat la proposta
de la TF al domicili donant noms altres
raons (Vost est sobrepassada, la TF li
ser dajut amb els nens, etc.).
Explicitar lorigen del control passa per
transmetre la preocupaci que alg hagi
expressat sobre la funci parental cap als
nens, basant-se en alguns fets observats (per
exemple, que els nens sadormen sempre a
classe, que porten alguns blaus, etc.). La
qual cosa aclareix una ambigitat en el missatge donat per oferir la inclusi duna TF.
La mare lhavia acceptat de paraula, per
amb els fets mostrava les seves reticncies.
Aix com el seu missatge s ambigu, tamb
ho s la formulaci que el servei fa de la
necessitat de la TF. Es suggereix la clarificaci per sanejar la comunicaci, i aix passa
55

per evitar locultaci del control. Aquest lmit
suggerit va ser anomenat CO (control ocult).
En la meva experincia, compartida en
un perode amb lElisenda, shan anat repetint certs consells dabandonar alguns
camins, i daix en diem lmits, per la preocupaci de lAjuntament que ens va contractar pels lmits de serveis socials. La
seva formulaci en negatiu pot fcilment
traduir-se en positiu. s una vivncia habitual en la presentaci de casos que el/s
consultant/s agraeixin que els aconselli algun gir en un aspecte tcnic determinat.
Tal expectativa sol compensar lesfor que
suposa presentar el cas. De vegades el que
sespera s una confirmaci del cam iniciat. La transformaci del consell en categories va prendre dos anys de treball en
aquesta instituci, amb el mtode dextreure de la prctica una denominaci que sintetitzs el que se suggereix.
Una clarificaci necessria s que cada
frase que es proposa com a limitable ho
s en aquella situaci especfica de la intervenci. Per a algunes de les categories no es
desaconsella el seu s en general, sin noms en determinats bloquejos o empantanegaments del professional en els casos.
Altres vegades la seva valncia ser adequada i la seva elecci justificada.
Vet aqu lenumeraci de les categories, i a la dreta les sigles usades com a
resum (shan mantingut les sigles dorigen
en catal). El desenvolupament ms detallat i lexemplificaci de cadascuna delles
seria matria dun altre article.
Taula 2
Posar lmits a...
Sigles que
resumeixen
el consell
Oferta assistencial
AS
Control ocult
Derivaci dificultada
Derivaci retinguda
Encrrec acceptat
CO
DD
DR
EN
Formaci
desaprofitada
FOR
Missatge ambigu
Motivaci polaritzada
Visi parcial
MA
MP
PAR
Realitat vista com a

immbil
Saber per altres vies
Xarxa professional
disfuncional
RI
SAV
XPD
56
Explicaci resumida del que saconsella

limitar o disminuir
Oferta assistencial que a linici tenia sentit per que en el present bloqueja els recursos
propis
Mesura oferta per vigilar la funci parental sense explicitar-ho
Trasps a un altre equip amb poca possibilitat de ser acceptat per lusuari
Demora en derivaci a altre equip per dubtes sobre el seu funcionament
Lnia de treball suggerida per alg prvia a la presa a crrec del cas i seguida passivament
Esfor en oferir consells, pautes, psicoeducaci, etc. sense que sen puguin veure
els fruits
Missatge simultani dactivaci i bloqueig de les mateixes capacitats de lusuari
Posici cap al canvi molt distant de lhomeosttica de lusuari
Adhesi a visi dun membre del sistema com a immutable, amb bloqueig de la
inclusi
Adhesi a definici dun comportament o situaci com a immodificable
Obtenci dinformaci de forma poc transmissible quan la transparncia s adequada
Fissures, desconfiana, coalicions, omissions, etc. en la xarxa necessria entre
professionals
A fons
Cal ara comentar una experincia sobre ls daquesta nomenclatura. En anar
codificant dia a dia les meves impressions
en acabar una sessi de consulta, es dibui-
xa al cap de cert temps un perfil peculiar i

nic en cada un dels equips en qu he intervingut. Vegem, per exemple, tres perfils recents:
Equip A: 8 casos comentats

Visi parcial
Xarxa
professional
disfuncional
Missatge ambigu
Control ocult
Formaci
desaprofitada
Equip B: 13 casos comentats

Visi parcial
Formaci
desaprofitada
Xarxa
Realitat vista
professional com a immbil
disfuncional
2
Oferta
Control
assistencial ocult
1
Realitat vista
com a
immbil
Visi
parcial
Equip C: 10 casos comentats

Xarxa
Control Formaci
Oferta
Missatge
professional ocult desaprofitada assistencial ambigu
disfuncional
3
La visi parcial, categoria predominant

(9 casos) en sumar els tres perfils, no s
aliena als casos de dificultats relacionals i
psicopatolgiques extremes que de vegades shan datendre a serveis socials. Per
aix la multiparcialitat, concepte clau en
la perspectiva sistmica, s de gran utilitat.
Aix mateix, la xarxa professional disfuncional,
segona categoria ms freqent (7 casos),
es contraresta en aportar una mirada al
sistema dintervenci en el qual sinclogui la
relaci entre els professionals. Hi poden
residir dificultats que, superades, seran
punt de suport duna evoluci positiva.
Conclusions
La introducci de la perspectiva
sistmica en el camp de la intervenci en
serveis socials va ser, al meu parer, una
promesa feta realitat en les experincies
de Palerm i Ciutat Vella, per exemple. Nhi
ha moltes altres. Les seves premisses, basades en la hipotetitzaci i en lanlisi dels
casos en qu sinclou el marge de canvi
dels professionals, afavoreixen lobertura
a la millora que tota intervenci t. La lectura de les situacions des dels recursos
possibles, ms que des de les mancances,
57

ofereix als professionals metes realistes,
verificables i graduals. Que permetin lanlisi del procs de la intervenci de forma
continuada. I que prevegin una catamnesi
o follow up al cap del temps.
Una condici indispensable s

que el professional no esgrimeixi
la seva pertinena formativa o
de model com una bandera que
separi.
Una condici indispensable s que el
professional no esgrimeixi la seva pertinena formativa o de model com una bandera que separi. Els professionals de
serveis socials, a diferncia daltres col.lectius, han aprs, des del seu origen, a comptar amb el/la company/a en la intervenci.
Les sinergies es construeixen apuntalades
en el que ens uneix, i acceptant el que ens
separa. Els fils del maneig de casos estan,
58
en part, a les nostres mans. I noms hem

de responsabilitzar daquesta part, no de
la globalitat dels fets. Les lamentables retallades pressupostries presents poden
estimular cap a formes de col .laboraci
noves, per exemple amb el col .lectiu del
voluntariat. Les experincies serioses i sostingudes de treball en xarxa, a ms dun
aprenentatge multiplicador, demostren un
estalvi tamb en termes econmics (Almirall et al., 2012). I una prevenci evident
del cremi professional. El treball en xarxa
no s exclusiu de cap col. lectiu, per els
sistmics, lectors de relacions, lhem
prioritzar amb tenacitat en serveis socials.
Tant de bo les lnies precedents hagin estimulat algunes recerques i animat a laprofundiment de la novetat, si fos el cas,
dalguna idea o concepte dels exposats. Ja
hauria valgut la pena, recordant el poema
inicial, parlar a travs de larticle a aquells
dels lectors amb els quals, fins ara, no ens
coneixem.
A fons
Bibliografia
ALEGRET, J. Los sombreros
(y los zapatos) del terapeuta, en

Mosaico, nm. 53 (octubre 2012),
pg. 56-65. ISSN 1887-0600.
ALMIRALL, R. et al. Informe
davaluaci dels costos i beneficis del
model Interxarxes. Barcelona:
Ajuntament de Barcelona, Districte dHorta-Guinard, Divisi de Serveis Socials, 2012.
BATESON, G. Verso una ecologia della mente. Mil: Adelphi, 1976. ISBN 978-88-4591316-7 .
CANCRINI, L. Los temerarios en
las mquinas voladoras. Buenos
Aires: Nueva Visin, 1992.
ISBN 9789506022488.
CANCRINI, L. La Ciutat Vella de Barcelona, en COLETTI,
LINARES (comp.). La intervencin sistmica en los servicios sociales ante la familia multiproblemti-
ca. Barcelona: Paids, 1997.

ISBN 84-493-0438-5.
CANCRINI, L. Ocano borderline: viajes por una patologa inexplorada. Barcelona: Paids Ibrica,
2007. ISBN 9788449320132.
CANCRINI, L. La cura delle infanzie infelici: Viaggio nellorigine
delloceano borderline. Roma: Raffaello Cortina, 2012. ISBN 97888-6030-488-9.
CAPLAN,G. Principios de psiquiatra preventiva. Barcelona:
Paids Ibrica, 1996. ISBN
9788475093550.
DOWLING, E. Cmo ayudar a la
familia durante la separacin y el
divorcio. Madrid: Morata, 2008.
ISBN 9788471125217.
LAMAS, C. Los primeros contactos, en COLETTI , LINARES (comp.). La intervencin sistmica en los servicios sociales ante
la familia multiproblemtica .
Barcelona: Paids, 1997. ISBN
84-493-0438-5.
LERMA, M. Metodo e tecniche del
proceso di aiuto. Roma: Casa Editrice Astrolabio, 1992. ISBN
8834010639.
MORIN, E. Los siete saberes necesarios para la educacin del futuro. Buenos Aires: Nueva Visin Argentina, 2011. ISBN
9788449310768.
RUTTER, M. Resilience in the
face of adversity: Protective
factors and resistance to psychiatric disorder, en British Journal of Psychiatr y, nm.147
(1985), pg. 598-611.
SELVINI PALAZZOLI, M. Al
frente de la organizacin . Barcelona: Paids, 1986. ISBN
847509631X.
59
Anlisi i resoluci de casos: una proposta

metodolgica entre lespai docent i el
professional per als estudis de grau de
treball social
<
<
Mara Virginia Matulic Domandzic;1 Mara Antonia Buenaventura Rubio;2 Merc Riquelme Olivares; 3 Josefa Cabiscol Pujol 4 ; Lourdes Aguado Roa5 ;Yolanda Lozano Echeverra 6 i
Ana Planes Bas7
Resum
<
Lexperincia que presentem forma part duna proposta metodolgica plantejada en el

marc de lassignatura obligatria Treball social individual i familiar (TSIF) de segon
curs de Grau en Treball Social de la Universitat de Barcelona durant el perode acadmic 2011/2012. Aquesta proposta planteja laplicaci metodolgica del treball social
familiar mitjanant dues situacions prctiques que han estat dissenyades conjuntament
amb professionals dels serveis socials bsics i de la salut mental implicades en els casos
socials presentats. Amb aquesta activitat es pretn fomentar les competncies transversals dels estudiants com sn laprenentatge autnom i collaboratiu a travs de lanlisi
i resoluci de situacions prctiques a laula. La utilitzaci de casos prctics reals portats a laula permet establir una connexi entre lespai professional i lespai docent.
Paraules clau: Aprenentatge autnom, resoluci de casos, aprenentatge col. laboratiu,
espai docent i espai professional.
Per citar larticle: MATULIC, Virgiania; BUENAVENTURA, M Antnia; RIQUELME, Merc; et al. Anlisi i
resoluci de casos: una proposta metodolgica entre lespai docent i el professional per als estudis de grau de
treball social. Revista de Treball Social. Collegi Oficial de Treball Social de Catalunya, desembre 2012, n 197,
pgines 60-69. ISSN 0212-7210
Professora col .laboradora permanent del Departament de Treball Social i Serveis Socials de la UB. Treballadora social i antroploga social i cultural. Mster de Recerca en Sociologia. mmatulic@ub.edu
2
Professora associada del Departament de Treball Social i Serveis Socials de la UB. Treballadora social i
Mster en Pedagogia social i comunitria. Lideratge de la transformaci socioeducativa.
3
sociloga.
4
psicloga.
5
Treballadora social dels SSB de Les Corts. Ajuntament de Barcelona.
6
Treballadora social del PSI Les Corts - Sarri - St. Gervasi.
7
Treballadora social del CMIJ de Granollers (Hospital de Sant Joan de Du).
1
60
A fons
Abstract
The experience that is part of a methodology proposed in the framework of the
compulsory subject individual and family social work (TSIF) of the Degree of Social Work at the University of Barcelona during the course 2011/2012. This proposal
raises themethodological application of family social work through two practical
situations that have been designed in conjunction with professionals in basic social
services and mental health involved insocial cases presented. This activity
is intended for developing generic skills of students as they are autonomous
and collaborative learning through the analysis and resolution of classroom
practices.
Key words: Autonomous learning, solving cases, collaborative learning, teaching
space and work space.
1. Introducci
El Departament de Treball Social i Serveis Socials de la Universitat de Barcelona
inicia el Grau en Treball Social durant el
curs 2009/2010. La implementaci dels
estudis de Grau de Treball social ha suposat una reformulaci de les estratgies
densenyament-aprenentatge basades en
ladquisici de competncies (Fernndez,
J., 2006:129).
El pla destudis actual sorganitza en
matries que es configuren en diverses assignatures de formaci bsica, obligatria
i optativa. Lassignatura Treball social individual i familiar (TSIF) forma part de
les assignatures de formaci obligatria i
s prerequisit per a la realitzaci de les
prctiques de tercer curs de la carrera.
Simparteix en el primer semestre del segon any del Grau en quatre grups (mat i
tarda), amb un total de 60 estudiants per
aula, per la qual cosa en aquesta assignatura es treballen competncies transversals i especfiques centrades en la capacitat
danlisi i reflexi, aix com en la resoluci

de temtiques vinculades al treball social
amb persones i famlies (Pla docent curs
2011/2012).
La proposta metodolgica segent, basada en la resoluci de dos casos prctics
reals, pretn construir coneixement envers
laprenentatge compartit. En primer lloc,
des del treball collaboratiu entre els estudiants, i en segon lloc, des de la reflexi i
anlisi amb els docents i les professionals
implicades en les situacions prctiques plantejades.
2. Marc teric
La integraci dels estudis de Treball
Social en lEspai Europeu dEducaci Superior (EEES) ha implicat una srie de canvis en la comprensi i organitzaci de la
docncia universitria (Lpez Pastor, V.
M., 2007:8). Aquesta nova orientaci ha
promogut en els estudiants una formaci
basada en ladquisici de competncies i
en la concepci de laprenentatge actiu i
61

reflexiu (Cano, I., 2005:20) i ha significat
per als docents un canvi conceptual en els
objectius, mtodes i estratgies densenyament- aprenentatge; aix com en el sistema davaluaci i organitzaci dels recursos
i espais universitaris (Imbermn, F.; Medina, J. L., 2005:11).
Les competncies especfiques del ttol
de Grau en Treball Social es recullen en dos
documents fonamentals, el Llibre Blanc de
Grau (Vzquez, 2005) i el Document de Barcelona, aprovat en aquesta ciutat en lany 2007
(Vzquez-Aguado, O., 2011:26). Aquests dos
documents sn el resultat damplis treballs
realitzats des de lany 2000 en relaci amb
les competncies i el perfil professional dels
treballadors socials.
Lantecedent ms immediat que vinculava les competncies professionals amb
els ttols universitaris era el Projecte Tunning.8 Aquest projecte classificava les competncies en dos tipus fonamentals. En
primer lloc, les competncies especfiques,
que sn les que identifiquen les caracterstiques dels perfils professionals, i en
segon lloc, les competncies transversals
o genriques, que seran comunes a totes
les titulacions universitries.
El perfil professional dels treballadors
socials est format per un conjunt de competncies que li permeten exercir la seva
funci professional. Aquestes sn: les tcniques (que formen part dels coneixements
o del saber), les metodolgiques (que es
corresponen amb les habilitats o el saber
fer) i les de relaci (vinculades amb les
participatives o del saber ser). 9 Segons

De Miguel, en lmbit universitari la competncia s la capacitat que t un estudiant
per afrontar amb garanties situacions problemtiques en un context acadmic o professional determinat (2006:24).
Aquestes competncies sn treballades
dins del pla docent de lassignatura TSIF,
dividida en tres grans blocs temtics:
1. Elements constitutius del treball social individual i familiar
2. El procs metodolgic del treball
social individual i familiar
3. La intervenci social familiar
Lexercici prctic proposat permet desenvolupar diverses competncies dels
estudiants vinculant lespai acadmic amb
el professional. Aquests aprenentatges,
aplicats en els grups de treball, tenen com
a objectiu aproximar-se a la realitat social
a laula-laboratori per analitzar i acordar
de forma conjunta leix de resoluci de
les situacions socials presentades.
La metodologia aplicada per al desenvolupament de lassignatura TSIF es basa
en els fonaments terics de laprenentatge
collaboratiu, que potencia les habilitats
psicosocials i dinteracci (Slavin, 1980,
citat a Monereo i Duran), de respecte cap
als altres, dacceptaci dels punts de vista,
comunicaci, negociaci i autoestima, i es
fonamenta en valors com la col. laboraci,
lajuda mtua i la solidaritat.
Laplicaci daquesta metodologia ha facilitat la interacci entre els estudiants i
les docents i posteriorment amb les pro-
Era un projecte creat per respondre a la Declaraci de Bolonya. La seva finalitat era contribuir a la creaci
dels EEES a travs del consens i la definici de les titulacions europees (http:// www.usc.es/es/goberno/
vrodoces/eees/glosario.html).
9
Aquestes competncies estan descrites en el Llibre Blanc del Treball Social, on es detallen els mbits i les
funcions especfiques que exerceixen els treballadors socials (2007:126-151).
8
62
A fons
fessionals, i ha estat un motor per a laprenentatge significatiu i per a lensenyament
de qualitat (Monereo i Duran: 2001). Des
duna concepci ms constructivista, que
entn el treball en grup destudiants com
una de les modalitats dinteracci educativa que es troba en el nucli dels processos
densenyament i aprenentatge, sexplica que
el progrs personal s inseparable del progrs i de la relaci interpersonal (Sol,
1997). Aix, trobem que si parlem de les
dimensions de laprenentatge entre iguals
podem incorporar tres tipus dinteraccions:
la tutoria, la cooperaci i la col.laboraci.
Per desenvolupar aquest aprenentatge a
laula ens hem basat en la metodologia de
laprenentatge basat en problemes, la qual
requereix que els estudiants sinvolucrin de
forma activa en el seu propi aprenentatge
definint lescenari de formaci autodirigida
(Escribano i Del Valle, 2008, pg. 19, citat
en Orts 2011), on els estudiants sn responsables dels seus aprenentatges, i leix
vertebrador de laprenentatge s la resoluci dun cas o problema, que es realitza
a partir del treball en grup, potenciant el
pensament crtic i creatiu; i tenint com a
referent el tutor com a guia en el treball
lestudiant participa de la seva prpia avaluaci (Orts, 2011).
La implicaci de les professionals en el
disseny i anlisi dels casos prctics presen-
La implicaci de les professionals en el disseny i anlisi dels

casos prctics presentats a laula
suposa una oportunitat per a
lintercanvi i crea noves sinergies entre lespai universitari i el
professional.
tats a laula suposa una oportunitat per a

lintercanvi i crea noves sinergies entre lespai universitari i el professional. Segons el
Llibre Blanc de Grau en Treball Social
(2005), el comproms de vincular la prctica amb la formaci dels futurs treballadors/es socials s un dels requeriments
bsics en ladquisici de competncies professionals en el nou Espai dEducaci Superior. Aquesta implicaci afavo reix
lenriquiment de la professi i millora la
formaci dels estudiants.
3. Proposta metodolgica
3.1. El disseny de lactivitat: la collaboraci entre docents i professionals
El disseny de la prctica per part de les
docents i professionals sinicia al mar de
2011 i t diverses fases. En una primera
fase, les docents identifiquen les necessitats daprenentatges de lassignatura, fixen
els objectius descrits en el pla docent i
planifiquen el procs a seguir amb les professionals socials implicades en les situacions prctiques.
En una segona fase, sinicia el procs
de disseny de lactivitat amb les professionals implicades, Ana Planas i Lourdes
Aguado, que en anys anteriors tamb han
col.laborat en la formaci destudiants en
prctiques. Ana Planas, treballadora social
del centre de salut mental infantil i juvenil
de Granollers (CSMIJ) presenta el cas I, i
Lourdes Aguado, treballadora social del
centre de Serveis Socials Bsics (SSB) de
Les Corts de lAjuntament de Barcelona
presenta el cas II. Posteriorment sincorpora en el disseny daquesta prctica
Yolanda Lozano Echevarria, treballadora
63

social del PSI Les Corts - Sarri - St. Gervasi,
que treballa conjuntament amb els SSB en
aquest cas. Des de la coordinaci de lassignatura es programen diverses reunions
amb les professionals i lequip docent.
Cada cas disposa dunes lectures especfiques i obligatries (seleccionades
conjuntament amb les professionals) que
emmarquen conceptualment i que sn referents a les situacions presentades. Els
estudiants treballaran de forma autnoma,
i posteriorment ho faran col .lectivament
en el seu propi grup de treball per comprendre la situaci presentada i iniciar una
primera fase de la intervenci: lestudi. A
mesura que les docents van incorporant
nous conceptes dins del marc del procs
metodolgic de la intervenci, com s el
diagnstic social, el pronstic, la planificaci i lavaluaci, aquests sn relacionats i
treballats pels estudiants en la situaci
prctica escollida.
En una tercera fase, lequip docent
planteja a les professionals la possibilitat
de realitzar una sessi de treball a laula, i
aix generen un feedback entre professionals, docents i estudiants; permeten obtenir, daquesta manera, la possibilitat de
resoluci de dubtes metodolgics de primera m per part de les professionals que
han proposat i han treballat el cas de forma real.
3.2. La planificaci docent: una reorganitzaci de lactivitat a

laula
Els objectius daprenentatge fixats en
el pla docent de lassignatura semmarquen
en dos grans apartats: els referits als coneixements i a les habilitats. En relaci amb
els coneixements, destaquen els mtodes i
64
tcniques en TSIF, el procs metodolgic

de treball social, laplicaci terica en situacions prctiques, els dilemes tics que
apareixen en la intervenci social, aix com
la documentaci tcnica utilitzada. I en relaci amb les habilitats, destaquen la capacitat de diferenciar diversos models
dintervenci en TSIF, identificar les competncies relacionals, actituds i valors; aix
com saber aplicar els coneixements apresos en aquesta assignatura.
La planificaci daquesta activitat prctica ha suposat una reorganitzaci dels continguts i temps dedicats en lespai aula. En
primer lloc, lequip docent determina els
objectius que es plantegen aconseguir amb
aquesta activitat prctica:
Fomentar el procs analtic de lestudiant amb activitats vinculades a la
relaci teoria-prctica.
Aprendre la resoluci de casos de manera grupal i collaborativa.
Implementar les fases metodolgiques, estratgies i tcniques del treball social a travs de laplicaci de
casos prctics.
Reflexionar i analitzar situacions prctiques amb professionals del treball
social.
Per implementar aquests objectius, lorganitzaci de les activitats grupals i del grup
classe sn fonamentals. Es programen un
total de 10 sessions, distribudes de la
manera segent:
dues sessions dexposici i anlisi de
lectures per part de tots els grups,
seguida de la vinculaci i reflexi de
cada cas.
set sessions per treballar laplicaci
metodolgica del treball social en els
dos casos presentats. Aquestes sessions
A fons
tindrien dues parts diferenciades, una
de treball grupal i una altra part de
posada en com i conclusions generals del grup classe.
Una sessi final on professionals/docents/estudiants intercanvien la resoluci i reflexi sobre les situacions
prctiques presentades.
Al llarg del semestre, les docents realitzen diverses tutories grupals amb la finalitat daclarir dubtes, orientar el treball grupal
i preparar la sessi final amb els professionals.
3.3. Laplicaci de la prctica a

laula: laprenentatge collaboratiu dels estudiants
La prctica proposada als estudiants
forma part duna activitat grupal obligatria que t un pes especfic en els continguts avaluables dels seus aprenentatges.
Aquesta activitat es presenta a linici de
lassignatura amb la finalitat de crear els
grups de treball (5/6 estudiants) i seleccionar els casos que es treballaran a laula.
Es presenten dos casos prctics: el cas I
relacionat amb el CSMIJ de Granollers i
el cas II relacionat amb els SSB de Les
Corts de lAjuntament de Barcelona.
Els estudiants inicien un primer treball
autnom, a travs de les lectures vinculades a cada prctica, que exposaran a laula. Cada grup disposa dun coordinador
responsable de liderar i organitzar el treball grupal al llarg de tota lactivitat. Tamb es designa un grup motor per a cada
cas, que ser el responsable de coordinarse amb tots els grups i exposar el que sha
treballat a laula en la sessi programada
amb els professionals (vegeu diagrama).
Amb aquesta proposta prctica, els estudiants implementen la metodologia de treball social amb un treball grupal i compartit
amb tot el grup classe. Aquesta proposta
t com a finalitat fomentar laprenentatge
a travs del treball col. laboratiu, objecte
davaluaci tant en el procs com en el
resultat final de lactivitat.
4. Anlisi de resultats
Conclosa lexperincia podem parlar
dels resultats obtinguts en tres nivells:
a) Estudiants
b) Professionals
c) Docents
a) Estudiants: els estudiants valoren
molt positivament aquesta nova metodologia pel que suposa loportunitat dacostament a la realitat professional, estudiant
i analitzant un cas prctic real, el qual desprs de diverses sessions de treball conjunt ofereix loportunitat de ser contrastat
amb les professionals que en lactualitat
segueixen treballant-hi. La sessi de posada en com amb els professionals permet
crear un espai interessant per a la resoluci del cas presentat, fet que ha contribut
notablement a reduir lansietat prpia de lestudiant quan ha denfrontar-se amb la realitat i el tracte directe amb persones, en
definitiva amb el seu futur professional.
Tanmateix, laplicaci dels conceptes
terics a la prctica suposa un procs
daprenentatge al qual normalment els estudiants no estan acostumats, ja que la teoria no s aplicable a la prctica fins que
no es submergeixen al mn laboral. Davant la resoluci dels casos shan vist en
la necessitat de buscar suport en el marc
teric, i aix sha donat ms importncia a
65
Laplicaci dels conceptes terics

a la prctica suposa un procs
daprenentatge al qual normalment els estudiants no estan
acostumats, ja que la teoria no s
aplicable a la prctica fins que
no es submergeixen al mn
laboral.
ls del model dintervenci que un treballador social ha daplicar per a la resoluci
dels casos. Aquest tipus dactivitat tamb
ha potenciat ladquisici de competncies
transversals del Grau en Treball Social
com sn lescolta activa i el respecte per
lopini dels membres del grup, aix com
lempatia, el respecte i el treball en equip,
fet que ha condut, en moltes ocasions, a
interioritzar els principis tics del treball
social.
Daltra banda, conv remarcar la importncia del grup motor en la implementaci de la metodologia. Aquesta
activitat els ha suposat un enriquiment
personal i professional, ja que un dels elements fonamentals en el treball social s
la coordinaci de grups. Tamb sha de
remarcar la importncia del tutor en cada
cas, perqu en moments determinats
aquest ha recondut la situaci i ha marcat
els lmits per a la consecuci dels objectius. El fet de realitzar una presentaci
davant els professionals demana ms implicaci i responsabilitzaci dels estudiants
en la seva coordinaci i exposici, i fomenta lautonomia i el comproms davant
lactivitat. Cal comentar tamb la gran
aportaci i el feedback establert amb les
professionals referents dels casos prctics
66
presentats, que han ajudat a ampliar la

mirada i han afavorit la resoluci de dubtes plantejats pels estudiants en aquesta
activitat.
b) Professionals: per a les professionals el fet de sistematitzar els casos i dedicar-los un temps de reflexi i anlisi va
suposar, en primer lloc, un treball ardu, ja
que era necessari preparar un material
docent previ conjuntament amb les docents
per treballar els diferents casos a laula.
A les professionals loferiment daquesta nova participaci amb la UB els ha perms, duna banda, obrir les portes de la
prctica quotidiana del treball social de base
amb les famlies als futurs treballadors
socials; i de laltra, sistematitzar aquesta
prctica amb tots els elements i professionals que hi intervenen: les visites domiciliries, les entrevistes individuals i familiars,
les coordinacions amb altres professionals
i els agents socials de la xarxa, els avenos
i reculades en les dinmiques familiars.
Loportunitat de treballar amb les docents
els va atorgar la possibilitat de reflexionar
sobre els conceptes fonamentals presents
en la intervenci social, com sn: lestabliment del vincle, lempatia i lempoderament de les famlies. Aix com
tamb els va ajudar a pensar en les estratgies, tcniques i models dintervenci
aplicats en cada cas.
En segon lloc, es valora molt positivament per la possibilitat que aquesta anlisi
ofereix en laprofundiment dels casos, aix
com loportunitat de visualitzar altres
punts de vista i frescor per les intervencions dels estudiants.
Es destaca considerablement el fet de
poder ajudar a crear un espai participatiu
i amb una motivaci tan alta per part de
A fons
tots, considerant que aquesta forma denfocar lassignatura podria tenir continutat
en els propers cursos acadmics.
c) Docents: per als docents, ls daquesta metodologia ha suposat una evoluci en laprenentatge per als estudiants en
relaci sobretot amb les competncies que
aquests han dadquirir, tals com el treball
collaboratiu i en grup, ladquisici dhabilitats comunicatives i relacionals, i la
incorporaci i aplicaci de mtodes i tcniques del treball social.
Laplicaci daquesta metodologia ha
perms crear a laula un espai analtic i
reflexiu que ha afavorit laprofundiment
dels casos i la relaci daquests amb la teoria de referncia. Aquest escenari no hauria estat possible sense el comproms grupal
establert a linici del curs en relaci amb
els casos.
Loportunitat dimplementar el procs
metodolgic en dos casos reals ha perms
aprofundir en les tcniques i instruments
necessaris per a la seva realitzaci i ha
possibilitat diferenciar estratgies de treball i activitats especfiques en cada cas
prctic. Tamb ha perms obrir lespai
docent a lespai professional, construint
ponts i apropant els estudiants a la prctica
ms real. El treball des daquesta perspectiva s ms enriquidor per a lassignatura.
5. Conclusions
La proposta metodolgica plantejada
per lequip docent de lassignatura TSIF
ha suposat una experincia innovadora
perqu ha implicat de forma continuada
estudiants, professionals i docents amb la
finalitat de compartir i generar coneixement. La presentaci de dos casos reals
on intervenen treballadores socials afavoreix la implicaci dels estudiants en la resoluci dels casos i els enfronta a una
situaci simulada a les prctiques professionals en lespai aula. Aquest escenari es
correspon amb un dels objectius bsics
daquesta assignatura, la comprensi i resoluci de temtiques vinculades al treball
social amb persones i famlies que els capacita per a la realitzaci de les prctiques
en el tercer curs de la carrera.
Potenciar les competncies analtiques
i reflexives a travs dun model centrat en
el treball col.laboratiu enriqueix i suposa
un benefici per als estudiants, ja que han
aprs compartint i han resolt el cas mitjanant la cooperaci realitzada entre el
seu grup, el grup classe i les aportacions
de les professionals. Aquestes activitats han
estat possibles grcies a la tutoritzaci continuada de lequip docent amb els estudiants i a la implicaci daquests en les
activitats programades. Volem destacar que,
durant el procs del treball cooperatiu, les
docents han pogut visualitzar les habilitats
relacionals desplegades pels estudiants, com
sn: la responsabilitat, la participaci, lempatia, lassertivitat, el respecte, i la capacitat per al treball en equip i per organitzar
i liderar grups per part dalguns estudiants,
que assumien la funci de coordinadors o
grups motors de cada classe.
Laplicaci daquesta metodologia ha
potenciat la relaci del marc teric amb
les situacions prctiques presentades, exposades i analitzades a laula, i ha afavorit
que els estudiants puguin comprendre les
situacions-problema en relaci amb els centres, les professionals implicades i les dinmiques i relacions familiars establertes
en els casos presentats.
67

Aleshores, la metodologia daprenentatge basat en problemes representa un repte per als docents, perqu la resoluci dun
cas real pot presentar diferents inquietuds
en els estudiants, fet que convida el professor a tenir una formaci i preparaci
totalment dinmica per al desenvolupament de diferents activitats dins de
laula.
Lequip docent daquesta assignatura ha

valorat la possibilitat destablir una continutat daquesta activitat en altres assignatures del grau vinculades a les prctiques
professionals. Aquesta transversalitat permetr desenvolupar aprenentatges significatius en els estudiants i facilitar una
major vinculaci de lespai acadmic amb
el professional.
Bibliografia
CANO, E. El portafolios del pro-
fesorado universitario. Un instrumento para la evaluacin y para el

desarrollo profesional. Barcelona:
Fundacin Universitaria Octaedro/ ICE- UB, 2005. ISBN
978-84-8063-765-7.
DE MIGUEL, M. (dir.). Moda-
lidades de enseanza centradas en

el desarrollo de Competencias. Orientaciones para promover el cambio
metodolgico en el Espacio Europeo
de Educacin Superior. Madrid:
Ministerio de Educacin y Universidad de Oviedo, 2005. ISBN
978-84-8317-546-0.
FERNNDEZ, J. El treball so-
cial a lEspai Europeu dEducaci Superior: hem aconseguit

la llicenciatura?, en Revista de
68
Treball Social, nm. 177 (2006).

Barcelona: Col.legi Oficial de
Treball Social de Catalunya.
ISSN 0212-7210.
IMBERNN, F. i MEDINA, J.
L. La metodologa participativa en
el aula universitaria. La participacin del alumnado. Octaedro, Cuadernos de docencia universitaria,
2005. ISBN 978-84-8063-934-7.
LPEZ PASTOR. La evalua-
cin en el espacio europeo de

educacin superior (EEES):
propuestas y experiencias de
evaluacin formativa y compartida, en Desarrollo y evaluacin de competencias a travs del
portafolio del estudiante. Santander:
Universidad de Cantabria (UC),
2007. ISBN 978-84-277-1596-7.
MONEREO, C. i DURAN D.
Entramats. Mtodes daprenetatge

cooperatiu i collaboratiu. Barcelona: Edeb, 2001. ISBN
9788423657971.
ORTS, M. Laprenentatge basat
en problemes (ABP). De la teoria
a prctica: una experincia amb
un grup nombrs destudiants.
Barcelona: Gra, 2011. ISBN
9788499802008.
VZQUEZ, O. Las Competencias profesionales en los ttulos de grado en trabajo social, en Revista Servicios Sociales y
Poltica Social, nm. 96. Madrid:
Consejo General del Trabajo
Social, 2011. ISSN 1130-7633.
A fons
Annex: Diagrama metodologia de treball
Font: elaboraci prpia.
69
Treball amb famlies en un Centre de Salut Mental
Treball social amb famlies en un Centre

de Salut Mental dAdults
Manuel Miguel Pajuelo Valsera 1
Resum
Aquest article se centra en lenfocament clnic dels treballadors socials des del
punt de vista del treball amb famlies. Consta de dues parts. A la primera es fa una
aproximaci terica, a tall denquadrament. A la segona es concreten alguns aspectes del treball social amb famlies en un centre de salut mental dadults.
Paraules clau: Salut mental, famlia, clnica.
Per citar larticle: PAJUELO VALSERA, Manuel Miguel. Treball social amb famlies en un Centre de Salut Mental
dAdults. Revista de Treball Social. Collegi Oficial de Treball Social de Catalunya, desembre 2012, n 197,
pgines 70-81. ISSN 0212-7210
Abstract
This article focuses on the clinical approach of social workers from the point of
view of working with families. It consists of two parts. The first part is a theoretical
approach, by way of framing. In the second part aspects of social work with families
in a mental health center for adults are specified.
Key words: Mental health, family, clinic.
Treballador social. Centre de Salut Mental dAdults de Sarri-Sant Gervasi. Centre dHigiene Mental Les
Corts. manuel.pajuelo@chmcorts.com.
70
A fons
Introducci
Un breu comentari previ. En aquest
article em centrar, principalment, en aspectes emocionals relacionats amb la intervenci i el tractament familiar des del
treball social. Vivim en un pas en plena
descomposici social, poltica, econmica,
i sha de denunciar, perqu en som part.
Per mentre reaccionem a poc a poc, mentre intentem comenar a canviar duna
manera profunda lestat de les coses, hem
de seguir sent capaos de pensar i parlar
daquella altra part que tamb ens defineix, que s la relaci dajut en el seu nivell emocional.
Els treballadors socials som clnics. En
origen, la paraula prov del grec Klin (llit)
i de larrel indoeuropea Klin, que va derivar en el verb Klinin1 (inclinar-se). El clnic seria aquella persona que sinclina per
atendre una persona enllitada, amb la finalitat dexercir la relaci dajuda. Visita,
t cura, atn, acompanya, cont, sost. s
fcil identificar el treball social, en qualsevol mbit, des daquesta perspectiva. Noms cal recordar els inicis de la professi i
el paper de les primeres treballadores socials. La teraputica, o terpia, seria la manera concreta dexercir la clnica, en cada
cas. En altres paraules: els mtodes, tcniques, habilitats professionals (PELLEGERO i ROSSELL, 1991) i recursos de
qualsevol ndole (materials, econmics,
humans) necessaris per al tractament i la
millora duna situaci donada, un cop sha
arribat a un diagnstic.
Durant la meva experincia professional he treballat en lmbit dels serveis so1
cials municipals, i actualment en el de salut mental. En parallel he collaborat, de

maneres diferents, en lmbit de loncologia. Fruit daquesta experincia vaig tenint
la sensaci que no hi ha una separaci clara entre el treball social amb famlies i lindividual, ni en el plantejament teric, ni
en les tcniques especfiques. S que hi ha
algunes particularitats o matisos, per la
frontera no est gaire definida en tant que
el que serveix per a un mbit acostuma a
servir per a laltre.
El treball social i les famlies

Quant al tractament familiar, lidoni s
que cada professional pugui desenvolupar
les seves prpies capacitats recolzant-se
en el model teric (o una combinaci
daquests) amb el qual se senti ms confortable i que ms lajudi en cada moment.
Hi ha persones que se senten millor amb
models, mtodes i tcniques ms directius,
i altres que opten per aquells menys pautats o concrets. Limportant s com es tracta
la famlia, no tant des de quin plantejament
ho fem. Tot i que cal recordar que una teoria no s mai ideolgicament neutra.
Quant al tractament familiar,

lidoni s que cada professional
pugui desenvolupar les seves
prpies capacitats recolzant-se
en el model teric (o una combinaci daquests) amb el qual se
senti ms confortable i que ms
lajudi en cada moment.
Diccionario etimolgico de la lengua espaola. Link: http://www.elcastellano.org/palabra.php?q=clinico
71

Referent a aix, en el nmero 145 de la
RTS, Nria Pellegero i Montserrat Mestres descriuen tres models dintervenci
del treball social en els centres de salut
mental, que sn vlids a dia davui: socialreduccionista, psicosocial i psicoteraputic.
Les aportacions de D. Meltzer i M.
Harris (1989) aborden el tema de lorganitzaci familiar des dun punt de vista
psicodinmic. Realitzen una descripci de
les funcions emocionals de la famlia.
Aquestes funcions estan relacionades amb
el desenvolupament familiar dels seus
membres, i poden generar tant creixement
com regressi, destrucci o estabilitat. No
s possible aturar-se aqu i explicar a fons
aquest model, per a grans trets es tractaria de pensar en dos grups de famlies segons el seu estil de relaci i comportament:
famlies amb predomini dun estil projectiu o amb predomini dun estil introjectiu.
Els aspectes emocionals introjectius o de
creixement sn: absorbir o contenir sentiments depressius, generar amor, generar
esperana, generar pensament. Quan predomina aquest tipus de funcionament la
famlia s capa de contenir i elaborar el
dolor mental, de poder resoldre les seves
dificultats de manera saludable, organitzant-se, de manera que sigui possible laprenentatge a travs de lexperincia.
Els aspectes emocionals projectius o de
regressi sn: suscitaci dodi, desesperana, aspectes de confusi, aspectes persecutoris. Es desenvolupa un aprenentatge basat
en la projecci, amb conductes que poden
anar des de la paralitzaci fins a lagressi.
Latenci a les famlies, quan es realitza incorporant el pacient en el procs, ens
fa pensar en la intervenci amb un petit
grup (dues persones i un terapeuta serien
72
la mnima expressi), que ser lobjecte de

tractament. Un grup en el qual els membres es coneixen, tenen o han tingut una
histria de vida comuna. Lespecfic en
aquest cas s que el focus no es posa en el
pacient, ni en el familiar, sin en la seva interacci com a grup. Ls, llavors, del procs de grup per a la intervenci familiar
del qual parla G. Hamilton (1992) ens porta
a incorporar dos aspectes del pensament
de W. Bion, que va desenvolupar una teoria fruit de la seva experincia amb grups
teraputics: mentalitat grupal i supsit bsic. L. Grinberg (1979), al costat daltres
collaboradors, va escriure un llibre que
facilita la comprensi de les idees de Bion.
Mentalitat grupal s el terme utilitzat
per postular lexistncia duna opini, direcci o voluntat comuna a tots els membres dun grup en un moment determinat;
no s necessriament conscient i pot estar
en contradicci amb pensaments o opinions individuals. Seria un pensament que
est per sobre de lindividu i la funci del
qual s contribuir a la cohesi del grup
com a tal.
Aquest funcionament unitari es materialitzar en una organitzaci del grup
quant a rols dels seus membres, lideratge,
repartiment de tasques, o mecanismes
dadaptaci a noves situacions.
Supsit bsic s la manera en qu es
concreta i materialitza aquella opini comuna del grup. Per a Bion (1980), els supsits
bsics sn mecanismes de defensa inconscients, fonamentalment resistncies al canvi que es posen de manifest en forma de
dificultat per pensar amb claredat. Les conductes associades poden ser de paralitzaci,
atac o dependncia. Els supsits bsics sorgeixen com a mode dadaptaci a situacions
A fons
diverses durant el transcurs de la vida familiar, per poden ser especialment comuns quan un dels membres es veu afectat
per una malaltia, ja que tot canvi pot provocar inestabilitat. I adaptar-se als canvis
porta temps i pot requerir ajut professional.
Aquests conceptes ajuden a entendre
que hi ha alguna cosa ms enll de laqu i
lara en la relaci assistencial, que dificulta la capacitat per pensar i, per tant, lorganitzaci de la famlia.
Entendre aquests mecanismes com a
normals, naturals i fins i tot saludables (perqu la seva funci principal s de protecci)
i no encaminar lactuaci professional a negar-los o anul.lar des del primer moment,
sin a inclourels en el procs de treball, constitueix una eina molt til. Noms des de la
comprensi i el no enjudiciament (en un
sentit acusatori o punitiu) es pot establir
una relaci dajuda autntica. El professional ha de promoure un clima de confort i confiana suficients perqu, en
primer lloc, les resistncies, defenses i conflictes, sorgeixin; i, en segon lloc, puguin
ser reconeguts per la famlia. Daquesta
manera se nafavoreix la possible elaboraci
o resoluci. Latenci a la famlia ser,
doncs, una relaci dajuda que permetr
transitar, en paraules de Bion, del grup de
supsit bsic al grup de treball, caracteritzat per la collaboraci entre els membres.
El tractament familiar. Enquadrament

Per poder participar en el treball familiar es requereix acord i consentiment, tant
del pacient com de la famlia. A ms, cal
que tinguin un mnim de capacitat dempatia i introspecci.
En les persones amb ms gravetat a

nivell psiquitric s indispensable que no
hi hagi smptomes actius. Per aconseguirho cal la cobertura farmacolgica. s cert
que gran part de les medicacions antipsictiques tenen efectes secundaris indesitjables. Per no s menys cert que en
malalties psiquitriques greus, amb smptomes actius, sense medicaci no hi ha
possibilitat de tractament a travs de la
paraula, perqu la persona no t la capacitat necessria per prestar atenci, concentrar i pensar amb claredat, i, per tant, per
revisar i canviar. Iniciar un tractament familiar en aquestes condicions seria absurd
i potser iatrognic.
De la primera trobada entre famlia i
professional, per tamb de la relaci
assistencial en qualsevol de les fases, en
podem destacar quatre elements que ajuden a guiar el procs datenci.
Sn: 1. Les expectatives i els temors
(SALZBERGER-WITTENBERG, 1997).
2. Els aspectes relacionats amb lansietat i
la contenci emocional (TIZN, 1988).
3. La transferncia i la contratransferncia. 4. La identificaci projectiva (TORRAS
DE BEA, 1991). Aquests elements afecten tant la famlia com lequip per igual,
per ser tasca dels professionals la conducci correcta i desenvolupament, la utilitzaci conscient i intencionada, en
paraules de Teresa Rossell (1990).
Dels elements descrits, el de ms complexitat s la identificaci projectiva. Es
tracta duna combinaci dels mecanismes
de projecci i identificaci. Per al professional, la relaci entre transferncia, contratransferncia i identificaci projectiva
pot donar informaci valuosa que faciliti
lestabliment del diagnstic i el tractament.
73

Com diu H. Segal, citada per Tizn: Sovint, la situaci transferencial noms pot
entendre en funci de la identificaci projectiva, per exemple, una situaci en la qual
el pacient es mant silencis i retret provoca en lanalista un sentiment dimpotncia, rebuig i falta de comprensi perqu el
pacient hi ha projectat la seva prpia part
infantil, amb tots els sentiments corresponents. (TIZN, 1988)
La seqncia seria la segent:
1. Projecci dun estmul, sentiment o
desig inconscient que ens genera
ansietat o malestar emocional.
2. Obtenci duna resposta en laltre
adequada al que sha projectat.
3. Identificaci amb la resposta per
evitar el dolor que ens hauria provocat emetre una resposta similar
per nosaltres mateixos.
Sutilitza laltre com a instrument per
executar els nostres propis sentiments (projectats) i identificar-nos-hi posteriorment
per viure la reacci o actuaci (encara que
sigui parcialment i inconscient) com si fos
prpia.
A la vida quotidiana, en les relacions
professionals, personals i, evidentment, en
el treball social que exercim mitjanant la
relaci assistencial, aquest tipus de mecanisme s molt present. La supervisi externa, o el fet de compartir experincies
en el marc de les relacions entre companys
dequip, pot ajudar-nos a ser ms conscients i incorporar aquests aspectes, en lloc
de dissociar. Una major conscincia ens
permet ser ms lliures i, per tant, ajudar
millor a laltre.
El paper del professional com a referent en aquest procs requereix conixer
les prpies capacitats i lmits. Per tamb
74
les de laltre, que caldr gestionar amb especial cura a lhora de fer propostes dintervenci i promoure possibles canvis.
Lomnipotncia professional pot generar
en les famlies tant sentiments de frustraci com de dependncia.
El paper del professional com a

referent en aquest procs requereix conixer les prpies capacitats i lmits. Per tamb les de
laltre, que caldr gestionar amb
especial cura a lhora de fer propostes dintervenci i promoure
possibles canvis.
En ocasions, els nostres desitjos de promoure millores en les dinmiques de relaci passen per alt les capacitats familiars
per assumir i desenvolupar aquests processos, i poden precipitar-los cap a un canvi per al qual no estan preparats. Aix seria
el que Bion anomena el canvi catastrfic.
I, encara que no hi hagi intencionalitat
conscient, lactuaci professional es converteix en antiprofessional, ja que es vulnera el principi tic de no fer mal. La
supervisi i el treball en equip poden ajudar a prevenir i resoldre aquestes situacions.
Tamb pot passar que, de vegades, no
generem un marc que permeti el creixement emocional i la independncia. Aix
pot ser degut al fet que sinfravaloren les
capacitats familiars i la mateixa omnipotncia del professional porta a generar
dependncia. Encara que, segons Isca
Salzberger (1996), amb ms freqncia t
relaci amb la necessitat del professional
A fons
de ser indispensable per a alg. Lautora
el relaciona amb el fet de tenir una vida
privada poc satisfactria. En aquest cas,
potser amb la supervisi i el treball en
equip no sigui suficient i es requereixi que
el professional busqui suport, en forma
de terpia.
Veiem aqu com es vincula el rol professional amb les caracterstiques personals, ja que la vida s un continu i no est
tan fragmentada com de vegades els professionals ens esforcem a aparentar, usant
lenquadrament (sobretot lintern) per generar distncia en lloc dacostament.
observem, s que fins que la relaci amb

la famlia (o la persona de la famlia amb
la qual hi ha un vincle ms profund) no
millora o es repara, no es dna una recuperaci anmica franca en el pacient. Una
cosa semblant passa amb la resta dels
membres de la famlia, encara que a priori
puguin tenir ms capacitats dafrontament.
Hi ha vegades en qu noms podem
acompanyar els sentiments associats a una
relaci difcil perqu potser no sigui possible una reparaci, ja sigui per causa del
pacient o de la famlia, o b perqu el familiar en qesti ha mort.
Alguns aspectes del dia a dia en

latenci a famlies en un CSMA
Pares dedat madura que tenen

cura del pacient
Relacions o conflictes no resolts entre

membres duna famlia tenen de vegades
un pes i un cost emocional elevats. Des
del punt de vista del pacient, sovint es posa
de manifest en forma del que sent que
mereix, o no mereix, quant a la seva possible millora. Sobretot en persones diagnosticades daspectes relacionats amb
lafectivitat, que, en sentit ampli, representen una quantitat important dels pacients
atesos en un CSMA. Aix no s aix en
casos de persones amb esquizofrnia o
altres psicosis quan hi ha smptomes actius, ja que en aquests moments lansietat
depressiva (relacionada amb el sentiment
de buit, la culpa i la reparaci) no est tan
present com la confusional o la persecutria, ms primries i que per tant tenen
menys en compte laltre.
Quan es posa lmfasi en el treball familiar, cal tenir en compte que, si b el
permetre o no millorar sol estar relacionat amb causes diverses, una, i que sovint
Ser cuidador o responsable duna persona amb malaltia mental pot ser un rol
volgut. De vegades, es pot sentir com una
obligaci. Tenir cura ocupa temps, dna
sensaci dutilitat i sol estar socialment
acceptat. Per tamb pot encobrir dificultats prpies relacionades amb la natural
separaci pares-fill. Diagnosticar si es tracta duna relaci de dependncia dels propis cuidadors, o una relaci de tipus
simbitic, i valorar com tractar s una funci dels professionals que treballem amb
famlies.
En quin moment se li suggereix a una
famlia que ha dimplicar-se ms o menys
en la cura? El que el professional considera com ms adequat en una situaci, tamb ho s per al pacient o la famlia?
Aix t relaci, de nou, amb el concepte de canvi catastrfic de Bion. Cal valorar si quan intervenim i intentem mobilitzar
la famlia podrem acompanyar com a professionals, o en equip, aquest procs. Si no
75

s aix, i per evitar trencar el seu equilibri
a canvi de res, potser s ms convenient
no intervenir, seguint el principi de responsabilitat. Hi haur ocasions en qu,
malgrat els riscos, haurem dajudar el pacient perqu es distanci de la seva famlia, o ajudar la famlia perqu es distanci
del pacient. Podrem diferenciar aqu situacions durgncia respecte a situacions
ordinries. En situacions urgents caldr ser
ms directiu en les propostes que en les
situacions no urgents.
Els professionals valorem una situaci
i proposem un pla de treball. Per quan
aquest va en la lnia dajudar la famlia a
no tenir cura, no responsabilitzar, no ferse crrec, a diferenciar (almenys temporalment) duna dinmica de relaci poc
sana, es pot entrar en conflicte aparent
amb els objectius de la professi, lencrrec de la instituci o el paper social del
treballador social. En aquests casos pot ser
til reconixer que, com a ssers humans,
els pacients tamb tenen la capacitat de
ser egoistes, de tenir actituds desptiques
cap a lentorn, dodiar, de sobrecarregar
laltre. Aix equival a donar-los una dimensi humana, digualtat. Aquest reconeixement s necessari perqu, a partir daqu,
pacient, famlia i equip ho puguem incorporar i ens puguem manejar millor amb
aix, ja que es tracta de sentiments dolorosos i contradictoris. Tamb sajuda aix
als familiars a posar paraules a la seva frustraci i a elaborar els sentiments negatius
relacionats amb el cansament propi de la
cura duna persona vulnerable. I, en cas
necessari, afavorir o ajudar en labandonament de la cura.
Quan deixar de cuidar implica lexpulsi
del pacient del domicili, cal ser especialment
76
cauts. Es pot comentar la nostra impressi amb el pacient i la famlia, deixar clara
la nostra opini (sobretot si hi ha agressions
fsiques o amenaces per part del pacient que
no podem reconduir), per expulsar un fill
de casa es fa molt difcil de sostenir per
als pares. En aquests casos es pot realitzar
un procs de suport al familiar, sense el
pacient, per poder valorar la situaci de
sobrecrrega i ajudar a sostenir un possible procs que impliqui el cessament de la
convivncia per expulsi. Aquestes situacions, des de la nostra experincia en
lequip, tenen pronstic difcil.
En aquest nivell de presa de decisions i
de dilemes tics cal tenir en compte les
caracterstiques niques de cada cas, per
tamb el context des del qual treballem.
En un entorn on lestat del benestar s
desmantellat amb cada vegada menys serveis i prestacions, suggerir a una famlia
que deixi de tenir cura i/o conviure amb
el pacient vol dir que, com a professionals, hem de poder assumir i treballar amb
la incertesa i el risc que lAdministraci
pblica, molt probablement, no respondr
amb rapidesa quan es necessiti, i que el
pacient entrar en un circuit de marginaci social. Aix pot passar, per exemple,
en el cas que el pacient es quedi sense allotjament i es necessiti una concessi urgent
de plaa en un centre residencial. LAdministraci no agilitar la concessi perqu,
entre altres motius, i malgrat el col.lectiu del
qual parlem, no contempla aquest tipus de
situacions. De la mateixa manera tampoc
es contempla que un pacient, per exemple
home, pugui ser maltractat per la seva famlia i requereixi un lloc de vida urgent.
En aquest sentit, lentrada dun pacient
de salut mental en el circuits dels serveis
A fons
socials durgncia, tal com estan organitzats en lactualitat, es fa molt difcil perqu es tracta de persones que solen tenir
grans dificultats per tolerar espais on hi
ha aglomeracions de persones (albergs,
menjadors socials).
No obstant aix, tamb cal esmentar el
perill que comporta abusar de consignes
estereotipades, realitzades sense valoraci
prvia, com per exemple quan es suggereix als familiars el cuidar-se a un mateix, en detriment de la cura del pacient.
Aquest consell pot ser molt sensat per
tamb pot portar amb si unes dosis de
superficialitat i egoisme considerables, ja
que convida a no tolerar el dolor emocional propi ni el de laltre, lansietat, la incertesa. s reflex dels temps actuals, una
de les manifestacions del sistema neoliberal, on lafirmaci del jo sobre el nosaltres
pot portar a negar a laltre (preocupaci i
cura de laltre), i per tant tamb a la desvaloritzaci dun mateix i les seves prpies
capacitats dajudar i cooperar amb laltre.
Daqu la importncia de realitzar un diagnstic, cas per cas, previ a la intervenci.
Pares grans. Incertesa davant del

futur
Un dels aspectes comuns en el treball
amb famlies en un CSMA s la preocupaci pel futur, relacionada amb el fet que
gran part dels pares cuidadors dels pacients sn grans i es troben ja, o es poden
trobar a curt termini, amb limitacions per
tenir-ne cura. Tamb est present la por
al futur, relacionada directament amb la
mort dels progenitors.
Alguns pares no permeten poder fer
un treball preventiu, ni tractar aquest tema
de cap manera, ja sigui per incapacitat,

necessitat de control, o tots dos factors.
En aquests casos, noms cal acompanyar
la famlia i intentar ajudar el pacient a
adaptar-se a la nova situaci un cop els
pares moren. Lessencial s valorar si el
pacient pot continuar vivint a casa (amb
ms o menys suport), o b en una habitaci rellogada, si pot traslladar-se a casa
dun altre familiar, o si es fa necessari que
resideixi en un pis tutelat o centre residencial. De vegades, els professionals pensem que els pacients quedaran molt
minvats a nivell emocional i prctic quan
han estat molt dependents dels seus pares
o la relaci ha estat simbitica. No sempre s aix. Hi ha vegades en qu els pacients desenvolupen capacitats amb les quals
els professionals quedem sorpresos i que
semblaven poc assolibles.
Altres pares, en canvi, s que permeten
i afavoreixen que es pugui parlar del futur. Aix tranquil.litza a tots, incls lequip,
per cal anar amb compte amb com se li
transmet aix al pacient per evitar una
ansietat innecessria. Tal procs requereix
que els pares siguin prou sans i capaos
de contenir langoixa que genera (a ells i al
fill) parlar obertament daquests temes.
Materialitzar i dur a terme alguns aspectes prctics com ara un procs dincapacitaci legal, parlar de la cobertura
econmica futura en forma de prestaci
dorfandat, o b permetre que el pacient
adquireixi coneixements bsics del maneig
de la llar que li facilitin ser ms autosuficient, pot necessitar diversos anys i acompanyament professional. Els temps
dalgunes famlies poden ser lents, des del
nostre punt de vista, ja que es tracta de
canviar maneres dorganitzar danys devoRTS - Nm. 197 - Desembre 2012
77

luci. Sense oblidar com ns de dolors
comenar a contemplar el final de la famlia. Un cop sha pogut parlar i preparar
aix, s igualment important que el professional estigui atent als sentiments de
tristesa que poden aparixer en pacient i
famlia, i en cas necessari tractar-los.
Persones soles. Situacions de risc

La persona que viu sola pot haver-ho
decidit aix, i comptar o no amb suport
daltres membres de la famlia. Tamb pot
haver arribat a viure sola desprs de ser
expulsada, per causes diverses. Sigui com
sigui, tota persona que viu sola ha viscut
algun cop en famlia (en qualsevol de les
seves possibles manifestacions), i t una
idea del que hauria de ser una famlia. En
aquest sentit, la idea de famlia est molt
present en el seu dia a dia, en el seu mn
intern, i pot influir en la seva activitat diria, o manca dactivitat.
Quan la persona viu sola i no t

famlia, cal treballar amb el que
recorda o sent que va ser la seva
famlia, amb la seva histria de
vida i relaci familiar.
Quan la persona viu sola i no t famlia, cal treballar amb el que recorda o sent
que va ser la seva famlia, amb la seva
histria de vida i relaci familiar. De vegades es fa difcil construir un relat objectiu. En aquest cas cal ajudar a revisar i
elaborar a partir del que el pacient aporta.
El treball passaria ms per acordar una
definici de la realitat objectiva i tractar
a partir daqu amb els sentiments asso78
ciats. Si hi ha sentiment de culpa s important no negar-lo. Quan una persona se

sent emocionalment continguda per una
altra, podr anar revisant, modificant, canviant alguns aspectes de si mateixa i incorporar alguns nous. Si la culpa s negada
dentrada, sentir que no som capaos descoltar ni de contenir aquesta ansietat, i
potser deixar de confiar en el professional.
Quan la persona s gran i no t xarxa social,
hi ha una doble situaci de risc. Si no accepta vincular-se a algun dispositiu comunitari,
i lnic referent s lequip assistencial, cal
intentar atendre amb ms regularitat, si s
possible per diferents membres, per augmentar la freqncia de contacte.
En cas que la persona visqui sola, es trobi en situaci de risc (posada de manifest en
forma de manca de cura a nivell fsic, mental i relacional) i no accepti ajuda, es presenta un dilema tic per als equips. Si no hi
ha una alteraci clara de la percepci que
impliqui risc de fer-se mal a ella mateixa o
als altres, no es justifica un ingrs hospitalari involuntari. Es fa difcil, llavors, prendre la decisi de respectar el pacient en la
seva autonomia, com a adult, o intervenir
de forma ms activa en contra de la seva
voluntat. Tamb pot passar, en aquestes situacions, que la famlia estigui al corrent
daquest assumpte, es mostri preocupada i
intenti ajudar, per que el pacient tampoc
accepti la seva ajuda. En aquest cas lequip,
amb major urgncia, ha diniciar un procs
de mediaci, que no sempre s satisfactori.
Pacients joves
Quan la malaltia est acabada de diagnosticar cal prudncia amb la informaci
que sofereix, tant sobre el diagnstic com
A fons
del pronstic. En primer lloc perqu realment se sap molt poc, a linici, i cal esperar levoluci. En segon lloc, perqu cal
mantenir un equilibri entre donar informaci ajustada (fins i tot quan se sap que
el pronstic pot ser complicat) i tenir cura
de limpacte daquesta informaci en el
procs de dol associat a la prdua de lideal de fill que tenia projectat, ja que cap
pare ha previst que un fill jove pateixi una
malaltia mental. En aquest sentit, el que
se sol fer ms difcil per a lequip s poder
treballar perqu sarribi a entendre o a
acceptar que hi ha aspectes que no funcionen correctament, per no posar massa
laccent en aquestes dificultats perqu no
paralitzin o interfereixin molt en una possible recuperaci de capacitats o millora.
s una situaci nova per a tots els membres de la famlia. A la prdua de la salut,
se li suma el dubte sobre la capacitat per
poder dur a terme una vida normalitzada
(estudis, treball, relaci de parella, amistats). Apareix el temor que el pacient hagi
de conviure per sempre amb els pares i
que aquests hagin de renunciar a part de
les seves vides per assumir la cura del fill.
De vegades aix s molt difcil de suportar i es poden donar actituds de negaci o
minimitzaci de la malaltia. En aquest cas
seria necessari un treball especfic per als
familiars, en forma de terpia individual
o de parella. Tamb sn molt tils, en els
moments inicials, els grups de familiars, ja
que possibiliten un espai per compartir
informaci i intercanviar experincies.
Alguns daquests pacients tenen necessitat de deixar de viure amb els pares i
provar un projecte de vida sols, compartint pis en habitacions rellogades. En escasses ocasions tenen els mitjans econmics
per fer-ho en un domicili propi. Aqu pot

donar-se un desacord explcit amb la famlia, que pot oposar-se a aquest projecte.
A ms, caldr treballar el malestar que pot
ocasionar en els pares cuidadors perdre la
convivncia i part del seu rol, aix com la
intranquillitat pel temor que el seu fill no
pugui cuidar b de si mateix i, per tant, es
doni el risc de recaigudes. Lequip, quan
recolza aquests processos, pot ser objecte
de queixes i recriminacions per part de la
resta de la famlia, i en menor grau del
pacient, si sorgeixen complicacions.
Especialment quan es tracta duna persona jove, el professional, encara amb els
riscos que aix pot generar, ha de poder
potenciar que el pacient tingui un projecte
de vida propi, intentar ajudar en la diferenciaci i lautonomia. Per a aix cal preparar molt b el procs previ i acompanyar
el durant.
Fins i tot quan per al pacient no hagi
estat possible sostenir per molt temps un
procs demancipaci i torni amb la famlia dorigen, shaur tractat duna experincia que, ats que en el seu moment li
va oferir seguretat i confiana, pot acompanyar emocionalment durant temps i servir de base per dur a terme nous canvis i
projectes en el futur. El procs compta
tant com el resultat final. Valorar aix amb
el pacient i la famlia s important de cara
a poder generar altres canvis i no quedar
atrapats nicament en la frustraci.
Fills adults que socupen del

pacient
Ajudar que els fills puguin pensar sobre la cura i decidir quanta responsabilitat
volen o poden assumir respecte als seus
79

pares amb malaltia mental s una tasca
difcil, perqu la relaci de responsabilitat
pare cuidador-fill sol pensar-se com ms
natural que la de fill cuidador jove-pare.
Freqentment els fills adults, sobretot
si tenen famlia prpia i vida laboral activa, solen veures atrapats en lambivalncia entre el sentiment de voler fer la seva
prpia vida i el de tenir cura del seu progenitor.
Depenent de ledat, el cicle de vida i la
solidesa en la relaci de parella, aix pot
tenir ms o menys suport per part de la
parella del fill, que, si s globalment sana,
pot complir un paper mediador o modulador (similar al del professional) que de
vegades promour lapropament i en altres el distanciament, ajudant a trobar els
lmits necessaris.
Hi ha pacients, pares, que tenen grans
dificultats per tolerar que els seus fills
80
puguin realitzar una vida autnoma sense

conviure-hi i intenten (de manera ms o
menys conscient) reclamar la seva atenci, ja sigui amb conductes passives (descuit o abandonament de la cura, aspectes
regressius, dependents) o ms actives (trucades recurrents datenci, discussions, o,
fins i tot, intents de sucidi).
Quan hi ha ms germans cal valorar
quina s la disposici de cadasc per a la
cura. Gaireb sempre sol haver-hi un dels
germans que est ms present i s el portaveu davant lequip. s til veure si tots
estan dacord en el repartiment de rols. De
vegades el cuidador que apareix com a
principal ha estat designat com a tal, per
es tracta duna tasca que li genera un grau
important dansietat i estrs. Altres vegades, es tracta dun paper que s acceptat i
que, a ms, no sest disposat a compartir,
ja que atorga identitat i protagonisme.
A fons
Bibliografia
BION, Wilfred. Experiencias en
grupos. Barcelona: Paids, 1980.

ISBN 978-84-7509-020-7.
GRINBERG, Len et al. Introduccin a las ideas de Bion. Buenos Aires: Nueva Visin, 1979.
ISBN 978-9506021153.
HAMILTON, Gordon. Teora y
prctica de trabajo social de casos.
Mxic: La Prensa Mdica Mexicana, 1992. ISBN 1-09-9000807.
MELTZER, Donald i HARRIS,
Martha. El papel educativo de la
familia. Barcelona: Espax, 1989.
ISBN 84-7179-188-9.
PELLEGERO, Nria i MESTRES, Montserrat. Los trabajadores sociales de atencin pri-
maria en salud mental, en Revista de Treball Social, nm. 145

(1997), pg. 132-139. ISSN
0212-7210.
PELLEGERO, Nria i ROSSELL, Teresa. Modelos, mtodos, tcnicas y habilidades para
la atencin directa en el trabajo
social, en Revista de servicios sociales y poltica social, nm. 20
(1991). ISSN 1130-7633.
RICHMOND, Mary Ellen. Diagnstico social. Madrid: Siglo XXI,
2005. ISBN 9788432312250.
ROSSELL, Teresa. La entrevista
en trabajo social. Barcelona: Hogar del libro, 1990. ISBN 97884-7279-383-5.
SALZBERGER-WITTEN-
BERG, Isca. La relacin asistencial. Aportes del psicoanlisis kleiniano. Buenos Aires: Amorrortu,
1997. ISBN 9789505184156.
SALZBERGER-WITTENBERG, Isca et al. Lexperincia
emocional densenyar i aprendre .
Barcelona: Edicions 62, 1996.
ISBN 978-84-297-4179-7.
TIZN, Jorge Lus. Apuntes para
una psicologa basada en la relacin.
Barcelona: Llar del llibre, 1988.
ISBN 978-84-7279-362-0.
TORRAS DE BEA, Eullia.
Entrevista y diagnstico. Barcelona:
Paids, 1991. ISBN 978-847509-666-7.
81

Tallers de grups de pares i mares
Judith Cobacho, 1 Francina Planas 2 i Judit Monfort 3
Resum
Programa adreat a caps de famlia en situacions de vulnerabilitat o en risc dexclusi social per estructurar llur propi projecte de famlia i desenvolupar les habilitats parentals a partir dels seus elements ms funcionals. Durant 2 mesos es
dinamitzen 8 tallers de grup de progenitors/es i es tanca amb una entrevista personalitzada al final del procs. La composici dels grups la decideix cada equip, i es
realitza a la seu local que decideixen els responsables del servei de cada municipi.
Els darrers 4 anys quest programa ha estat finanat per lIRPF.
Paraules clau: Projecte de famlia, habilitats parentals, organitzaci familiar, rols,
autoavaluaci, interpel . laci del grup, procs, cicle vital, xarxa familiar, xarxa
social.
Per citar larticle: VINCLE. Estructuraci del projecte de famlia. Tallers de grups de pares i mares. Revista de Treball
Social. Collegi Oficial de Treball Social de Catalunya, desembre 2012, n 197, pgines 82-93. ISSN 0212-7210
Abstract
Program for households in vulnerable situations or at risk of social exclusion to
structure their own family project and develop parenting skills based on its most
functional. For 2 months, 8 workshops stimulate group of parents, and ends with a
personal interview at the end of the process. The composition of the groups decided
each team, and is done in your local makers who decide the service in each
municipality. The last 4 years this program has been funded by IRPF.
Key words: Family project, parenting skills, family organization, roles, selfassessment, appeal the group process life cycle, family network, social network.
Educadora social.
Treballadora social.
3
Treballadora social.
VINCLE, Associaci de Recerca i Acci Social. direccio@vincle.org
1
2
82
A fons
Qui som
VINCLE dissenyem i realitzem programes datenci social i educativa adreats
als collectius ms vulnerables de la nostra societat, i de desenvolupament comunitari, des duna ptica integradora dels
elements que configuren lhbitat hum en
cada context local. En tant que consultors

especialitzats, tamb fem projectes de
recerca, diagnstics socials, plans de
remodelaci de barris, plans locals dhabitatge, plans locals dinclusi social, dictmens experts en matria dhabitatge i
poblaci exclosa, avaluacions de plans integrals... entre daltres.
Treballem en equip amb dispositius

territorialitzats, per tamb amb equips
itinerants, sobretot a les comarques catalanes. Espordicament treballem en altres
regions de lEstat.
El que presentem en aquest article s
un programa especfic per a lestructura-
ci del projecte familiar, adreat a les famlies en situacions dalta vulnerabilitat,

que satenen des dels diferents serveis locals. El seu finanament, amb crrec a
lIRPF, ens ha perms implementar-lo en
diferents municipis i comarques catalanes
al llarg dels darrers 3 anys.
83
De qu parlem
La famlia, com a sistema dinmic, responsable de la cura, criana, desenvolupament i protecci dels seus membres, s
alhora la cllula ms vulnerable als canvis socials i pressions de lentorn.
A la nostra societat emergeixen i sintegren diferents models de famlia i unitats
de convivncia amb tipologies, cultures i
formes dorganitzaci molt diverses. Les
diferents expressions de lanomenada famlia postmoderna reflecteixen la diversitat
que caracteritza i fonamenta una societat
democrtica i plural. Observem una transformaci rpida del model de famlia nuclear, amb canvis en els rols i funcions de
la famlia en general, i dels seus progenitors en particular, deguda a: la normalitzaci de la vida laboral de la dona,
larribada de famlies daltres arrels culturals amb models i codis diversos, laugment
de les crregues econmiques de la famlia, el descens de la natalitat, la longevitat
creixent, les distncies geogrfiques que
van dispersant les xarxes familiars... juntament amb la individualitzaci, lacceleraci del ritme de vida i el sacrifici dels espais
bsics dinterrelaci i suport. Aquests sn
alguns dels factors que afecten, i sovint
erosionen, les capacitats dadequaci de les
famlies a les necessitats dels seus membres.
Tal com es desprn de la recerca de
lIGOP 2009, en la qual orienten noves
poltiques per a les noves famlies de la
nostra societat, a ms dalgunes reflexions
en aquest sentit planteja, entre daltres,
dues lnies de treball complementries:
latenci als collectius i a les zones amb
condicions de pobresa i dexclusi conti84
nuades, i labordatge de les situacions conjunturals que afecten les persones al llarg
de les diferents etapes del cicle vital:
Els entrebancs que van sorgint al llarg
de la vida troben les persones menys
acompanyades que abans, de manera que
aquestes disrupcions poden fcilment implicar caure en situacions de gran vulnerabilitat i fins i tot en risc dexclusi.
Sobretot quan als vells riscos (atur, malaltia, vellesa...) hi afegim els nous, derivats
de la precarietat laboral, la fragilitat familiar, les dificultats de combinar feina i cura,
les dificultats destabilitzar-se laboralment
i econmica, o les incerteses pel que fa al
final de la vida laboral, les condicions i el
temps que resta, etc. (especialment pel que
viuen en el moment actual i per la manca de
perspectives de futur al seu abast) //... Caldr,
doncs, combinar latenci a grups, persones i zones amb situaci continuada de
pobresa i exclusi, i al mateix temps abordar i acompanyar les situacions conjunturals de persones i col . lectius (cerca de
primera feina, transicions laborals, desajustos familiars, discapacitats, prejubilacions...)
distingint aix vida de risc de riscos
vitals.
En aquest context, els professionals dels
SSAP que reben les necessitats detectades
per altres serveis o plantejades pels propis
interessats, sovint es veuen desbordats per
atendre all ms peremptori, combinant
els recursos i serveis institucionals al seu
abast, i conscients que massa vegades no
arriben a poder desenvolupar les capacitats i recursos daquestes famlies, tot i ser
una de les mximes prioritats del propi sistema de SSSS.
Daltra banda, en el seu esfor de superaci i dadaptaci, les famlies supor-
A fons
ten processos complexes que, si es mantenen ms enll de llurs possibilitats, comporten la prdua dels elements essencials
que les configuren i, amb aquests les possibilitats de recuperaci.
En aquest sentit, el repte rau en trobar
el que la Sra. Esther Khavous, del ministeri de lhabitatge de Tel Aviv, va dir
sobre els models destructura familiar, en
el Congrs Europeu de Santiago de Compostela,
XII-2001: Aprender a ser, aprender a vivir
juntos:
Com enfortir lestructura familiar en
aquest procs dinmic de constants canvis i no forar intilment els codis culturals, ans valorar-los i reforar lestructura
familiar desenvolupant valors com lestimaci, el respecte, la solidaritat, la unitat,
etc. a la nostra societat i, particularment,
en el seu nucli ms bsic, la famlia //
entenent la validesa de la Famlia com
el propi cor de la nostra societat.
Al marge del tipus i model de

cada famlia, a la seva base hi ha
un projecte constitutiu i vinculant
especfic en cada cas, partim de
la premissa que, ajudant-les a
desenvolupar-lo, estimularan les
seves potencialitats i recursos
davant els nous reptes.
Tenint en compte que, al marge del tipus i model de cada famlia, a la seva base
hi ha un projecte constitutiu i vinculant
especfic en cada cas, partim de la premissa que, ajudant-les a desenvolupar-lo, estimularan les seves potencialitats i recursos
davant els nous reptes.
En qu consisteix
En si mateix, el concepte de Projecte
de Famlia s un terme ampli i difs que
dalguna manera recull les vivncies
interioritzades, les expectatives explcites i
implcites, compartides pels adults de la
unitat familiar, vinculants i relatives a: llurs
aspiracions a mitj i llarg termini; al repartiment de rols; sistema de supervivncia; cria i desenvolupament de la unitat de
convivncia; principis i creences; normativa i regles internes; organitzaci familiar
i de la llar; relacions amb les famlies dorigen; relacions socials... El sistema familiar, generalment format pel conjunt de
membres dels subsistemes parental, filial i
de germans, des de linici simpulsa i sorganitza en una combinaci complexa de
convenincies i necessitats especials per a
cada etapa evolutiva de la famlia: construint
els processos evolutius personals de tots
els seus membres, al llarg dels diferents
cicles i etapes de la vida en famlia.
Aquest complex conjunt delements
configura la particular articulaci entre lestil i la prpia idiosincrsia de cada famlia,
amb els condicionants del seu bagatge intern i del context social.
Identificar-ho en cada cas, recuperar
els seus elements constitutius, impulsors i
cohesionadors del nucli familiar per consolidar-lo, esdev un repte professional.
La funcionalitat de la famlia en les societats ms modernes implica un dinamisme continu en lexercici de les funcions
que han de cobrir durant les etapes de
desenvolupament del sistema, sobretot pel
que fa a lafecte, la cura, la cria, la socialitzaci i lestatus familiar, en tot llur procs evolutiu. Amb destresa per:
85

Mantenir un ordre estructural i estructurador
Establir i mantenir els lmits de manera clara i flexible alhora
Repartir-se els rols i complementarse per a assumir-los
Comunicar-se fluidament i clara
Mobilitzar els seus recursos per adaptar-se als canvis interns i externs, i a
les diverses necessitats de cada membre i de la famlia en el seu conjunt.
De fet, la disfuncionalitat es relaciona
amb el no-compliment dalguna o diverses de les funcions abans esmentades, lalteraci dalgun dels subsistemes familiars,
o la inestabilitat psicosocial dels individus
i els subsistemes.
Com que laprenentatge significatiu es
produeix sobre la base de lexperincia,
aquest programa aborda els diferents temes en uns tallers vivencials organitzats
per a grups reduts de pares i mares. A
travs de dinmiques especfiques i jocs
de rol, es propicia que sexperimentin a si
mateixos/es altrament, i que es descobreixin amb iniciatives i respostes diferents
davant les situacions escenificades, totes
reflex de la vida quotidiana de les famlies.
Qu pretenem
Els Objectius Generals del programa
pretenen:
a. Consolidar lestructura familiar reforant el rol parental i desenvolupant
valors com lestimaci, el respecte per
lautonomia de cadasc, la solidaritat entre els membres i la unitat com
a estructura de parentiu.
b. Desenvolupar els vincles de parentiu, afecte i convivncia en el marc
86
dels diferents models familiars.

c. Potenciar el desenvolupament integral dels menors dedat, des de la seguretat i fermesa afectiva i efectiva
dels progenitors i de la necessria flexibilitat davant les situacions vitals.
d. Millorar la capacitat de les famlies
dabordar constructivament els seus
reptes socials i familiars.
e. Optimitzar la protecci, per part de
la famlia, de les seves xarxes de suport.
f. Contribuir a optimitzar el treball dels
professionals dels serveis locals amb
cada famlia.
Els objectius operatius del programa,
orientats als resultats se situen en:
I. Oferir uns mduls didctics per a lestructuraci del projecte de famlia
II. Facilitar la incorporaci i la consolidaci deines tils i singularitzades per
a la vida quotidiana de les famlies.
III. Aportar als serveis socials locals,
les potencialitats i la perspectiva de
canvis iniciats per les famlies participants.
Els resultats que anem observant, ens
mostren:
1) Famlies ms conscients dels seus
objectius i prioritats en llurs condicionants actuals.
2) Capaces de preservar i potenciar
millor els subsistemes del propi nucli familiar.
3) Que els adults responsables de la
famlia adquireixen eines pertinents
i eficaces, aplicables en diferents circumstncies, especialment en les situacions de crisi i destrs.
4) Que els professionals dels serveis
locals, disposen dalguns elements
A fons
complementaris pel desenvolupament del seu pla de treball amb les
famlies participants.
La nostra mirada
El programa es basa en el concert Institucional entre les administracions que
el promocionen i li donen suport Ministeri de Sanitat i Poltica Social, amb crrec
a lIRPF i les administracions locals responsables dels serveis on simplementa
Consells Comarcals, Consorcis Municipals i Ajuntaments.
Aquesta proposta sha dissenyat i es
desenvolupa amb un dispositiu tcnic
itinerant per tal de facilitar que en disposin els serveis interessats. Els professionals daquest dispositiu dinamitzen els
grups de famlies en el municipi corresponent aportant-hi les eines metodolgiques
i pedaggiques. Aquestes eines sadapten
a cada context particular
La coordinaci amb lequip del servei local s un element cabdal per a lefectivitat del programa: sn els professionals
dels serveis els qui valoren les famlies i
proposen la composici del grup de pares
i mares. En la dinmica dels tallers, es refora
sempre la funci del seu professional de referncia i, al llarg del desenvolupament del
programa es mant recprocament la comunicaci per tot el que convingui, relatiu a les famlies participants, o per altres
aspectes de ladequaci del programa. En
acabar el treball amb cada grup es fa una
darrera reuni tcnica de devoluci, valoraci general i tancament de lexperincia.
Es contempla la famlia com a sistema, focalitzant el treball amb els seus progenitors o adults responsables. Els tallers
Es contempla la famlia com a

sistema, focalitzant el treball amb
els seus progenitors o adults
responsables. Els tallers de grup
es complementen amb una entrevista final personalitzada, on
sadeqen i es reforcen els
aprenentatges i els petits canvis
que incorpora cada famlia.
de grup es complementen amb una entrevista final personalitzada, on sadeqen i
es reforcen els aprenentatges i els petits
canvis que incorpora cada famlia.
El model desenvolupat, planteja una
estratgia socioeducativa en un marc
integrador entre el sentir, el pensar i la
projecci de canvis en les dinmiques particulars de cada famlia, a travs dels tallers de grups de pares i mares, des de la
dialctica experimental, acci-reflexi-acci. Els tallers permeten vivenciar les situacions plantejades en el s del grup, i
experimentar nous encaixos, desenvolupar
noves accions amb les que les persones
participants es descobreixen diferents, procedint daltres maneres i desplegant altres
capacitats, sovint desconegudes. Els exercicis dissenyats per aquests tallers, contenen elements dautoconeixement, de
refor positiu de les bones prctiques
que shi donen i que, alhora, els impulsen
a interpellar-se i a explorar altres possibilitats que poden transformar les seves dinmiques familiars. Sincideix, sobretot, en
aquells aspectes estructuradors de la famlia i el refor dels rols parentals. El fet
dincentivar la interpel.laci per part del propi
grup, fa que es valorin ms, i que sobrin
87

molt ms a plantejar-se algun canvi. Per
exemple: en un grup, parlant dels espais propis,
dues mares es lamentaven que no disposen dun
moment per a elles i, entre altres detalls, coincidien en que una de les raons s que dormen encara amb els seus fills (un de 10 anys que viu sol
amb la mare; un de 6 anys que s el petit de 4
germans i dorm amb la mare, mentre el pare
dorm al menjador). Una altra mare del grup les
va qestionar tot presumint que ella tamb sola
amb la seva filla- als 3 anys ja la va acostumar
a dormir a cada una a la seva habitaci, aportant tots els avantatges que experimentava. O,
en un altre grup, un home va il .lustrar la resta
en com fer-se valer a lhora de posar un lmit als
seus fills, sense necessitat de cridar ni recrrer a
amenaces... al final de tot el procs, la majoria
del grup van explicar que una de les coses que
ms els hi havia agradat s aprendre a ser ms
efectius en relaci als fills, sense cridar tant.
Lestructuraci dels continguts sorganitza en base a tres mduls temtics que
contenen entre 2 i 3 tallers especfics
cadascun, per tal de fer-ho mximament
assolible per a les famlies. Sha concebut
aquest format gil, tenint en compte que
en la vida de les persones i les famlies,
sovint hi irrompen factors imprevistos que
poden interferir la seva continutat amb el
grup. Per aix, els tallers vivencials -de 2h
cada un- sagrupen en mduls tan curts i
es realitzen en setmanes consecutives, per
tal que les famlies puguin comenar i acabar tot el mdul sencer i, per poc que puguin, fcilment continuar amb el mdul
segent. Lassoliment de cada mdul es
ritualitza amb el lliurament dun diploma;
aix, al final del procs acostumen a disposar de 3 diplomes diferents que, tot i no
tenir cap valor acadmic ni per al mercat
de treball, els aprecien molt; la majoria de
88
participants, no tenen cap altre diploma ni

certificat de mrits.
Tot el programa, amb les diferents fases de desenvolupament i en cada aspecte
de la seva implementaci, se cenyeix al que
prescriu la LOPD, garantint la protecci i
la confidencialitat de totes les dades personals dels seus participants. En aquest
sentit, a linici cada participant ha dhaver
complimentat una fitxa dinscripci amb
el/la professional de referncia, manifestant
els seus motius per incorporar-se al programa, i signant el seu comproms, que inclou el protocol de la LOPD. Desprs, en el
1r taller, saprofita la dinmica de la xarxa per
fer les presentacions i, alhora que es contrasten
expectatives i temors, sexplicita el comproms de
confidencialitat per evitar tafaneries i dems.
Com ho fem
El planteig inicial: en una primera reuni amb lequip de cada municipi interessat,
es valoren les adequacions pertinents
del programa per a cada grup, i sacorda el sistema i circuits de coordinaci que
es mantindran al llarg de la implementaci
del programa.
La composici dels grups: pel que fa
als perfils de les famlies, es valora que
puguin ser grups heterogenis (amb famlies nuclears, monoparentals i monomarentals, o amb famlies nouvingudes i
daltres ms arrelades; famlies sense recursos i daltres amb treball regular...). Tot
i que tamb resulten rics i interessants els
grups amb perfils ms similars: grups
de mares immigrades amb fills petits; grups
de mares soles arrelades al municipi; grups
de famlies amb fills en edats similars... Val
a dir que, en general, amb els grups ms
A fons
heterogenis, inicialment costa ms de crear un clima de grup participatiu que respongui als interessos i necessitats de tots
els participants, alhora que acostumen a
ser els grups ms rics i integradors. Els
grups homogenis potser agilitzen aquest
procs i permeten aprofundir ms alguns
temes, per b que poden perdre riquesa
de perspectiva en alguns continguts. Per
exemple, a Ripollet es va constituir un grup de
famlies monomarentals, i alguna delles vctima
de violncia de gnere. Ens van plantejar la possibilitat dincloure-hi 2 famlies monoparentals
a les que la DGAIA havia concedit la tutela
als pares... Un repte complex dentrada, que va
derivar en una experincia molt reeixida i enriquidora per a totes les parts.
Lequip del servei local s qui proposa
les famlies per constituir el grup de treball. Hi ha serveis que es decanten per les
famlies que requereixen ms suport, mentre que daltres opten per proposar-ho a
les famlies ms disposades. Es poden seguir, tamb, altres criteris, a considerar.
Aquest s un element ms que incideix en
la implicaci i dinmica de cada grup. En
qualsevol cas, des del programa sempre es
refora la figura del/la professional de referncia que t cada famlia en el municipi.
El disseny dels mduls permet que es
puguin programar i treballar de manera
independent i complementria, llevat
del mdul 1, Vida en famlia, que s linicial amb els 2 tallers que el componen.
Els tallers dels altres dos mduls, el dHabilitats Sociofamiliars i el dHabilitats Prctiques i Entorn, el 2 i el 3 respectivament,
sadapten al que es valora ms escaient
per a cada grup de famlies. En una reuni
conjunta amb lequip local es decideixen,
doncs, els tallers ms escaients daquests
dos mduls per a cada grup, en cas que no

simplementi tot el conjunt.
La programaci, doncs, sadapta a les
modalitats, als continguts i al ritme que
cada equip considera oportuns. Tamb
sacorden el calendari i lhorari, que acostuma a fer-se coincidir amb lhorari escolar, de matins o tardes, tot i que tamb es
fa al migdia o al vespre, segons convingui
per cada grup.
Materials: a linici, sels lliura a les famlies una carpeta amb els continguts del
programa, i on hi poden anar ordenant els
materials que treballen en les diferents
sessions. El final de cada mdul es remarca amb el lliurament dun diploma personalitzat, que cobreix la doble funci de
reconeixement dels aprenentatges assolits,
i de vinculaci al procs. Acostuma a
ser molt apreciat pels participants.
Coordinaci: al llarg de tot el cicle es
coordinen els professionals de referncia
de cada famlia amb la tcnica del programa, per tractar els aspectes organitzatius i
les incidncies en relaci amb cada famlia del grup. A banda, es complimenta una
fitxa final per cada participant, que es lliura al seu professional de referncia, on shi
recullen els elements funcionals observats, les potencialitats i els canvis que est
comenant a incorporar.
Avaluaci: en la lnia de reforar que
els participants sn els protagonistes
del seu propi procs, al 1r taller sels
presenta lestrella, una eina molt visual
en la qual cada bra representa una de les
rees de la vida familiar. Es cerca facilitar-los la perspectiva global de la majoria
daspectes que conformen el projecte de
famlia. I per tal que puguin disposar dun
instrument gil dautovaloraci.
89
AUTOAVALUACI DE LA FAMLIA
90
A fons
A lentrevista de cloenda, sacostuma a
revisar lestrella per reflectir-hi les modificacions que considerin i per reforar els
canvis que vulguin assolir. Llavors, sels
convida a que ho treballin amb el/la seva
professional de referncia.
En finalitzar els tallers amb el grup de
famlies, sels passa un qestionari per tal
que el complimentin annimament, amb
la seva valoraci dels tallers a tall
organitzatiu i didctic.
Al final de cada edici, es fa una reuni de cloenda amb lequip local per valorar la implementaci del programa i el seu
impacte en cada una de les famlies. Daltra banda, es lliura a cada professional una
fitxa amb el recull daspectes funcionals
observats en cada participant, i els canvis
que es proposa o que est incorporant.
Capacitaci dequips: sofereix tamb la
possibilitat de transferir el model als
equips locals, la metodologia de treball i

les eines, per tal que ho pugui incorporar
a les prpies dinmiques, amb les adaptacions que es considerin oportunes. En algun cas com per exemple a lHospitalet
de Llobregat shan realitzat tamb unes
sessions complementries de suport tcnic a la seva prpia implementaci del programa.
Lnia de consolidaci: amb algunes famlies participants a Ripoll i a Vic hem
fet una prova pilot: en acabar tot el procs hem acordat amb SSAP i elles entre 4
i 6 sessions personalitzades per treballar amb tot el nucli de convivncia, a
linterior del domicili, algun dels canvis que
havien comenat a impulsar. Ha resultat
ser una experincia molt satisfactria per
a totes les parts implicades i que ens els
propers mesos es podr valorar la seva
efectivitat en el temps.
91
NDEX TEMTIC
TALLERS
CONTINGUTS
MDUL 1
Taller didentificaci del propi projecte de famlia
- Funcions de la famlia
- Models de famlies
- La famlia dorigen i la prpia famlia actual
MDUL 1
Taller les arrels i les relacions familiars
- Costums i tradicions familiars

- Full de ruta: projecci de futur i
expectatives de desenvolupament
MDUL 2
Taller de necessitats personals i necessitats familiars
- Identificaci i reconeixement de les

prpies necessitats i les dels altres
MDUL 2
Taller de comunicaci i habilitats socials en famlia
- Eines bsiques descolta i de comunicaci assertiva

- Lexpressi i la contenci emocionals
MDUL 2
Taller dorganitzaci domstica i rols
- Necessitats organitzatives i tasques

quotidianes
- Identificaci dels diferents rols i
responsabilitats familiars
- Identificaci i manteniment de
normes i lmits
MDUL 3
Taller de manteniment de la
llar i economia domstica
- Lorganitzaci i cura de la llar

- Bases per la organitzaci i gesti
del pressupost
MDUL 3
Taller sobre lentorn de la

famlia
- Xarxes de suport
- Relacions socials
MDUL 3
Taller sobre la resilincia i

els recursos de lentorn
- capacitats resilients en la prpia famlia

- recursos de suport de lentorn
MDUL 3
Entrevista personalitzada
MDUL
92
- Assessorament i devoluci personalitzada

- Valoraci final
A fons
Bibliografia
IGOP, COLLET J. i SUBIRATS,
J. Noves famlies, noves poltiques.

Diputaci de Barcelona, 2009.
ISBN 978-84-9803-405-9.
FLAQUER, L. La familia alternativa. El feminismo y el individualismo, factores clave en
la nueva pareja, en EL PAS.
Extra 5.000 (28 de desembre de
1990) 55.
KHAVOUS, E. Aprender a ser,
aprender a vivir juntos. Congrs
Europeu de Santiago de Compostel.la, XII-2001.
PERPIAN, S. Atencin temprana y familiar: cmo intervenir creando entornos competentes. Madrid:
Ed. Narcea, 2009. Col .lecci
Educacin Hoy, nm. 256.
ISBN 978-842-771-639-1.
COMELLAS, M. J. Educar en la
comunidad y en la familia: acompaando familias en el da a da.
Valncia: Ed. La Nau, 2009.
ISBN 84-7642-771-9.
CUNNIGHAN, C. i DAVIS, H.
Trabajar con los padres: marcos de
colaboracin. Madrid: Ed. MECSiglo XXI, 1988. ISBN 978-84323-0650-1.

LINARES, J.L. i COLETTI, M.
La intervencin sistmica en los servicios sociales ante la familia multiproblemtica. Barcelona: Ed Paids, 1997. ISBN 978-84-4930438-5.
BARUDY, J. Los desafos invisibles de ser madre o padre: manual
de evaluacin de las competencias
y la resiliencia parental. Barcelona: Ed. Gedisa, 2010. ISBN
9788497844871.
SPECK, R. i ATTNEAVE, C.
Redes Familiares. Buenos Aires:
Ed. Amorrortu, 1983. ISBN
9789505184187.
FABER, A. i MAZLISH. Cmo
hablar para que los nios escuchen y
cmo escuchar para que los nios
hablen. EUA: Ed. Harper Collins,
2005. ISBN 9780062209177.
DELPIERRE, L. i POMMEREAU, X. SOS!!! Tengo un
adolescente en casa! Madrid: Ed.
Espasa Calpe, 2006. ISBN 978846-701-926-1.

DELPIERRE, L. i HUERRE.
No me hables en ese tono! Cmo
reaccionar? Barcelona: Ed. de Vecchi, 2006. ISBN 9788431533274.
BAYARD, R. T. i BAYARD, J.P.
Socorro! Tengo un hijo adolescente!: Gua de supervivencia para padres desesperados. Madrid: Ed.
Temas de Hoy, 2007. ISBN 978848-460-579-9.
MINUCHIN, S. i COLAPINTO, J. Pobreza, institucin y familia. Buenos Aires: Ed. Amorrortu. 2000. ISBN 9789505180844.
QUINTERO VELASQUEZ,
A. M. Trabajo Social y procesos
familiares. Buenos Aires: Ed.
Lumen Humanitas, 1997. ISBN
849-980-042-4.
ESTEINOU, R. Fortalezas y estresores de las familias en dos contextos. Mxic: Publicaciones de
la Casa Chata, 2006. ISBN
9789684965980.
93
El Projecte Paids: acompanyants de

famlies
Marta Sanchs Franch1 i Marta Carams Boada. 2 Coords.
Resum
El Projecte Paids busca com eradicar la pobresa infantil que es transmet
intergeneracionalment i prevenir-ne els factors de cronificaci mitjanant un treball intensiu, integral i integrat amb les famlies, els agents socials i la comunitat,
per a la millora de la capacitaci de les potencialitats, tant de linfant com de la
seva famlia. En el moment actual shan posat en marxa tres projectes experimentals que estan en fase de disseny de procediments i dindicadors davaluaci i de
selecci de famlies. Lobjectiu del Paids s establir una metodologia de treball
que acabi essent utilitzada pels poders pblics com una eina ms efectiva en la
lluita per leradicaci de la pobresa infantil a Catalunya.
Paraules clau: Pobresa, infncia, famlies, treball social, educaci social.
Per citar larticle: SANCHIS, Marta; CARAMS, Marta. El Projecte Paids: acompanyants de famlies. Revista
de Treball Social. Collegi Oficial de Treball Social de Catalunya, desembre 2012, n 197, pgines 94-101. ISSN
0212-7210
Psicloga, treballadora social i referent del Projecte Paids a Critas Diocesana de Barcelona.
Doctora en Pedagogia i responsable del Projecte Paids. mcarames@caritasbcn.org.
Altres autors i autores: Nama Aligua Hansaoui, Dolors Arbons Mor, Andrea Araujo Taboada, Roser
Astorga Vilalta, Laia Creus Casanovas, Albert Frago Llurda, Jofre Fuguet Gonzano, Marta Gmez Rodrguez,
Maru Gonzlez Bosch, Manel Grande Ordoez, Loli Ibez Iturat, Snia Lpez Martnez, Cristina Maym
Puig, Alejandro Ovejero Scaglia, Ona Pich Snchez , Marina Quinto Ferreres, Raquel Renes Grande, Marta
Ripoll Moliner, Juana Valera Parra.
Entitats: Critas Diocesana de Barcelona, Fundaci Pere Tarrs i Suara Cooperativa.
1
2
94
A fons
Abstract
The Paids project seeks to eradicate child poverty which is transmitted between
generations, and prevent the factors that make it chronic, through a work intensive,
comprehensive and integrated with families, the social partners and the community,
for the improvement of the training of the potentialities, both children and their
family. At the present time three pilot projects are in the phase of design of
procedures and indicators for evaluation, and selection of families. The Paids
project aims to establish a working methodology which could be used by public
authorities as a more effective instrument in the struggle for the eradication of
child poverty in Catalonia.
Key words: Poverty, children, families, social work, social education.
Antecedents del Paids

El Projecte Paids neix duna preocupaci i duna pregunta. La preocupaci de
Critas Diocesana de Barcelona per la situaci de pobresa en la petita infncia i la
pregunta de si els governs, les entitats socials i la ciutadania som capaos de fer
quelcom diferent perqu no es perpetu.
Des de fa anys, diferents estudis i des de
diferents organitzacions sinsisteix en mostrar que les famlies amb criatures i en situaci de pobresa econmica sn les que
estan patint amb ms duresa el moment
crtic que vivim, aquest que anomenem
crisi econmica.
Ja fa temps que des de Critas es va
prendre la decisi daprofundir en lanlisi
de com sest treballant amb els infants i
les seves famlies des dels diferents projectes scioeducatius de lorganitzaci.
Daquesta anlisi neixen diferents propostes, una de les quals, validada per un grup
dexperts, s la que sanomenar Paids. El
Projecte Paids busca com eradicar les conseqncies de la pobresa infantil que es transmet
intergeneracionalment i prevenir-ne els factors de
cronificaci, mitjanant un treball intensiu, integral i integrat amb les famlies, els agents socials
i la comunitat, per a la millora de la capacitaci
primerenca de les potencialitats, tant de linfant
com de la seva famlia.
Aquesta perspectiva de treball integral
amb les famlies, els agents socials i la comunitat sorgeix de lexperincia i prctica
educativa daltres equips professionals que
ja coneixen altres formes de treballar i
concreten en aquest projecte prctiques,
perspectives teriques i metodologies, per
fer un pas endavant. Daquestes experincies destacarem la dels Educadors/es familiars; recurs que es desenvolup a Critas
des de lany 1999 fins el 2003 i des del
qual es realitzava un treball educatiu en la
prpia llar de les famlies. Els educadors/
es ampliaven la tasca que feien les treballadores familiars; oferint un acompanyament educatiu adaptat a la vida quotidiana
de cada famlia.
Assenyalarem tamb lmplia experincia que tenen les professionals dels espais
de suport maternoinfantils, tamb de Critas,
que treballen amb mares en situaci de
vulnerabilitat, tot donant un acompanyaRTS - Nm. 197 - Desembre 2012
95

ment de la vinculaci mare-fill per a laprenentatge de la cura de la petita infncia.
I, finalment, una altra experincia de la
qual beu, tamb, el Projecte Paids s
lequipament situat al barri de La Font de
la Plvora, de la ciutat de Girona, promogut per lAjuntament de la ciutat, lany
2005, per treballar amb les famlies del
barri que tenen dificultats en la cura i
acompanyament del seus fills. Daquesta
experincia hi ha aspectes que el projecte
Paids pren en prstec, com s la idea
de treballar de forma continuada amb el
conjunt de la famlia; i tamb la idea de
que aquest treball sigui a la carta, en lloc
doferir men de planificacions educatives.
Pensem que aquest treball en singular, a
la carta, s una de les caracterstiques de
molts projectes de Critas. Un treball a la
carta per a cada adult, per a cada infant i
per a cada famlia, que sol ser, a ms, per
un perode de temps prou llarg. Una forma de treballar que ha fet possibles algunes petites-g rans transfor macions en
Un treball a la carta per a cada

adult, per a cada infant i per a
cada famlia, que sol ser, a ms,
per un perode de temps prou
llarg. Una forma de treballar que
ha fet possibles algunes petitesgrans transformacions en situacions de dificultat de molts
infants i les seves famlies.
situacions de dificultat de molts infants i
les seves famlies.
Objectius generals i especfics del

Paids
Des de la prctica i saber professional
daquestes i altres experincies, aix com
de la seva posada en com entre diversos
professionals, es van elaborar els objectius
generals i especfics del Projecte Paids.
Els objectius sn:
1. Incrementar les competncies parentals i marentals.

1.1. Augmentar el nivell de conscincia sobre les caracterstiques, aspectes a millorar
i capacitats dels seus fills/es
1.2. Identificar les necessitats dels seus fills/es.
1.3. Desenvolupar una cura adequada a les necessitats dels seus fills (alimentaci,
salut, seguretat i emocionals).
2. Augmentar els factors de protecci i resilincia dels infants.
2.1. Desenvolupar les capacitats per establir vinculacions positives.
2.2. Adquirir un desenvolupament adequat a la seva etapa evolutiva.
3. Facilitar una circulaci social de les famlies en el seu medi o entorn ms
proper.
3.1. Desenvolupar les capacitats relacionals amb lentorn.
3.2. Conixer els recursos i serveis del medi o entorn ms proper.
3.3. Realitzar un s adequat dels serveis comunitaris.
96
A fons
Lacompanyament socioeducatiu sabordar des de tres mbits i tres espais dincidncia:
Concreci del Paids

El Projecte Marc del Paids, elaborat
conjuntament per Critas Diocesana de
Barcelona, Suara cooperativa i la Fundaci Pere Tarrs, guiar la prctica educativa que desenvoluparan els diferents equips
de treball. En aquests moments els tres
primers equips de Paids ja han comenat
a treballar: al districte de Ciutat Vella de
Barcelona, el Paids-Barceloneta; a lHospitalet de Llobregat, el Paids-Hospitalet;
i a Sant Adri de Bess, el Paids-Sant
Adri.
Lequip de cada Paids est constitut
per un director/a, un treballador/ora social, un psicleg/psicloga, dos educadors/
res socials i un treballador/ora familiar.
En el moment actual, tots estan en la fase
de selecci de famlies, de disseny dels
itineraris de treball amb elles, i delaboraci dels Plans de Treball Familiar, conjuntament amb les famlies i amb els i les
treballadores socials de referncia que els
acompanyen. Tamb del disseny dels indicadors davaluaci a qu el projecte shaur
de sotmetre.
Considerem interessant, en aquesta fase
inicial del Projecte, reflectir les vivncies
que estan experimentant cada un dels
equips ja constituts.
1. Paids-Sant Adri. El comproms i la creativitat com a punt

de partida.
Il .lusi, energia, comproms, innovaci, oportunitat, creativitat... s el punt de partida de
lequip del Paids de Sant Adri de Bess. Com
a professionals tenim la sort de comenar a disseRTS - Nm. 197 - Desembre 2012
97

nyar un nou projecte i estem convenuts que cal
fer un procs i recrrer un cam amb la col .laboraci de tothom. Al llarg del temps de preparaci hem estat imaginant ser veis, acordant
metodologies, entenent el com i per qu es poden
fer les coses, i buscant un nou enfocament per al
treball amb famlies. Desprs caldr escoltar,
observar, acompanyar i respectar la realitat de
les famlies per introduir-hi la seva participaci.
Daquesta manera participaran del procs de creixement del Paids.
Leina ms valuosa a lhora de treballar amb
les famlies sn elles mateixes. El paper dels professionals es centrar en potenciar les seves capacitats i apoderar-les perqu siguin elles el propi
motor de canvi, per tal que trobin un dem doportunitats, de futur, que possibiliti i faciliti el coneixement de totes les seves potencialitats personals
i familiars. Treballar perqu lestigmatitzaci de
les famlies multiassistides, o la manca doportunitats, no sigui el marc on generaci rere generaci es perpetu el cercle de la pobresa. Pretenem
que les famlies siguin protagonistes dun canvi,
duna nova vivncia, i de saber i sentir que s
possible un nou cam. El Paids de Sant Adri
de Bess es desenvolupar en un pis ubicat en
una planta baixa amb pati, i amb accs directe
des del carrer. Organitzarem lespai amb lobjectiu que sigui el ms semblant a una llar, fentlo acollidor perqu les famlies shi sentin
cmodes.
Pretenem que les famlies siguin

protagonistes dun canvi, duna
nova vivncia, i de saber i sentir
que s possible un nou cam.
98
2. Paids-Hospitalet. El naixement
dun projecte: iniciar la relaci
vincular amb les famlies
Durant lembars es produeix un procs
dadaptaci fsica i psicolgica dels futurs pares
al fetus en creixement. Nosaltres estem vivint un
procs similar en aquests mesos de creaci del
projecte; en lorganitzaci de lespai, en la selecci de famlies i en el coneixement del territori.
Lequip viu amb molta illusi lencrrec dengegar un nou projecte, per tamb s conscient de
la gran responsabilitat que comporta. Entenem
que aquest projecte s innovador per la confluncia de diferents elements clau que formen un tot
molt ms potent que la suma de les parts: 1)
Est centrat en el treball amb famlies que tenen
fills entre 0 i 6 anys: la primera infncia com
espai privilegiat de treball de la parentalitat positiva i per recolzar el desenvolupament ptim
dels infants perqu tinguin una efectiva igualtat
doportunitats. 2) Confia en els pares i mares,
els apodera, els fa sentir capaos. Una famlia
conscient de les seves capacitats esdevindr una
famlia ms segura i autnoma, amb ms possibilitats dimplicar-se en el seu procs de millora i
doferir un model educatiu estable i coherent als
seus infants. 3) Atn tot el sistema familiar de
forma integral, treballant el conjunt de relacions
que shi donen, totes les necessitats, amb un acompanyament des de diferents perfils professionals.
Les nostres eines de treball sn: 1. Els acompanyaments, no noms entesos com una metodologia o acci, sin tamb com una filosofia de
treball que impregna tota la intervenci educativa i psicolgica. 2. Els espais familiars, que plantegem per a la convivncia i la participaci, en
els que es desenvolupa una tasca educativa, no
assistencial, i on es treballa la creaci i enfortiment dels vincles de relaci positius. 3. El treball comunitari realitzat ms enll dels contextos
A fons
habituals de la famlia, per tal que el nostre espai educatiu no es converteixi en un recurs tancat. I 4. El suport psicolgic per millorar les
dinmiques relacionals.
3. Paids-Barceloneta. Treballant
de forma integral i sistmica
amb les famlies i el seu entorn.
A la Barceloneta, estem realitzant entrevistes inicials amb algunes famlies i daltres ja comencen a venir als diferents espais de treball.
Lequip est molt illusionat en dur a terme un
projecte que treballa amb tots i cada un dels
membres duna famlia des de una mirada
sistmica, veient, observant, acompanyant la
famlia en all que esdevingui necessari per
tal de sortir duna situaci que els angoixa i
que al mateix temps els allunya del seu projecte
vital.
El fet de treballar amb tota la unitat familiar s un fet innovador i diferencial daltres projectes. Paids no s un maternoinfantil, no s un
espai familiar, no s un centre obert, no s un
servei dinserci, no s un centre de formaci permanent, no s un centre de terpia familiar, no
s un servei dajuda a domicili; no s res de tot
aix, per pot ser-ho en un moment determinat.
Per a lequip, el Paids s un tot integral per
treballar amb les famlies dins del centre, a la
comunitat, o en el domicili. No volem fer coordinacions sense que les famlies vegin la necessitat
de fer-les, perqu la intenci no s ser un servei
del que depenen les famlies, sin un servei per
acompanyar i per apoderar-les.
Paids-Barceloneta est ubicat a una antiga
esglsia reconvertida en equipament de serveis
socials (centre obert, formaci dadults, casal de
joves, espai dadolescents i espai polivalent per
xerrades, trobades, del barri). Estem, per tant,
en un espai privilegiat amb molts recursos dins
dels mateix edifici, i aix facilitar lacompa-
nyament i laccs a altres serveis necessaris per a

les famlies. Actualment el Paids Barceloneta
est comenant a fer entrevistes dingrs amb les
famlies derivades de Serveis Socials, dEAIA i
de les Treballadores Socials de Critas, per tal
de conixer les necessitats i poder aix dibuixar
conjuntament amb elles un itinerari a mida.
Sabem que aquesta feina no la fem sols, que hi
ha molts professionals treballant des de fa anys
en els barris i amb la gent. Esperem ser un espai
ms a la Barceloneta que intenta treballar al
costat de les famlies buscant senzillesa en lofici
dacompanyar.
Conclusi: Paids. Acompanyants

de famlies
Esdevenir acompanyants de famlies s un
comproms per portar endavant aquest
projecte, una manera de treballar. Tenir la
oportunitat de treballar de forma integral
i amb temps llarg amb les famlies s un
privilegi que cal aprofitar, seguint el cam
marcat per altres companys i companyes
de diferents serveis, que ho han fet aprofitant escletxes institucionals i amb treball
compartit.
Pensem que cal escoltar i observar les
realitats familiars per introduir la seva participaci, com escriuen des de Sant Adri.
Buscarem la comprensi de les formes de
funcionament familiar, cercant que siguin
les famlies mateixes el motor de canvi.
Tamb des de lHospitalet es recull la idea
del respecte i lescolta atenta al procs
de les famlies , amb un acompanyament
adequat, que no sigui invasiu. A ms,
lacompanyament es fa amb tota la unitat
familiar, tal com ens indiquen des de la
Barceloneta. Aix, els espais educatius que
sestan dissenyant busquen reflectir moRTS - Nm. 197 - Desembre 2012
99

ments quotidians de la relaci familiar:
espais de joc, de cura, dels pats, espais
ldics al barri, als domicilis.
Sabem que la responsabilitat de la situaci de vulnerabilitat que viuen moltes
famlies no s noms seva. No s noms
amb el seu apoderament i potenciant les
seves capacitats que podrem fer possibles
els canvis que cal treballar. Caldran actuacions ms globals en relaci amb aquestes
famlies. Des del Paids es mirar de fer
altres actuacions que millorin les condicions de vida de les famlies ateses: habitatge i condicions laborals dignes, salut, entre
daltres.
100
Som als inicis, en la illusi i la incertesa del que vindr. La finalitat seria que els
territoris, els i les professionals i les famlies puguin aprofitar aquest recurs i que
esdevingui el que han de ser els recursos
socials i educatius: espai de tothom. Sabem que hem de treballar discretament i
amb humilitat amb les famlies i els companys. Perqu amb la mateixa prctica silenciosa que mant la intimitat de la gent,
podem mostrar una altra forma possible
dacompanyar i escoltar all que les famlies
i els infants ms petits ens indiquin, per
ajudar-los a superar les greus dificultats
de desenvolupament en qu estan vivint.
A fons
Bibliografia
BARUDY, J. i DANTAGNAN,
M. Los buenos tratos a la infancia:

Par entalidad, apego y resiliencia.
Barcelona: Gedisa, 2006. ISBN
978-84-9784-091-0.
BOWLBY, J. Cuidado maternal y
amor. Mxico: Fondo de cultura econmica, 1972. ISBN
9789681600839.
CRITAS DIOCESANA DE
BARCELONA. Amb sostre i sense
llar. 2010.
CYRULNIK, B. Los patitos feos.
La resiliencia: una infancia infeliz
no determina la vida. Barcelona:
Gedisa, 2001. ISBN 978-847432-926-1.
FEENEY, J. i NOLLER, P.
Apego adulto. Bilbao: Descle de
Brouwer, 2001. ISBN 978-84330-1613-3.

FREIRE, P. Pedagoga del oprimido. Madrid: Siglo XXI, 1970.
ISBN 978-84-323-0184-1.
GOLEMAN, D. Inteligencia emocional. Barcelona: Kairs, 1996.
ISBN 978-84-7245-463-7.
GRACIA, E. i HERRERO, J.
La comunidad como fuente de
apoyo social: evaluacin e implicaciones en los mbitos individuales y comunitarios, en
Revista latinoamericana de psicologia, nm. 38 (2) (2006). Pg.
327-342. ISSN 0120-0534.
HOSPITAL SANT JOAN DE
DU Com educar les emocions? La intel.ligncia emocio-
nal en la infncia i ladolescncia, en Quaderns Faros, 2012.

www.faroshsdj.net. DL B9727-2011.
MUSITU, G. Empowerment y
ayuda mutua. Implicaciones
para la intervencin comunitaria, en Informacin psicolgica,
nm. 61 (1996). Pg. 12-20.
ISSN 1989-9076.
ROGERS, C. El proceso de convertirse en persona . Argentina:
Paids, 1961. ISBN 978-84493-0993-9.
SEGADO SNCHEZ-CABEZUDO, S. Nuevas tendencias de
trabajo social con familias. Editorial Trotta. UNED, 2011. ISBN
978-84-9879-186-0.
101
El treball amb famlies de pacients ingressats
El treball social amb famlies de pacients

ingressats a unitats de llarga estada sociosanitria
Lydia Gmez Rodrguez 1
Resum
Aquest article intenta mostrar una fotografia actual del treball social amb famlies
en les Unitats de Llarga Estada dels Centres Sociosanitaris a Catalunya. Reflexiona sobre les diverses tipologies de famlies i la complexitat que comporta per al
treball social actual aquesta diversitat. Recull estratgies dintervenci amb cada
tipologia de famlia, amb lequip dels centres i algunes reflexions per al futur de la
nostra professi en lmbit sociosanitari.
Paraules clau: Programa Vida als anys, dependncia, cuidador principal, claudicaci, conflicte deontolgic, equip interdisciplinari, formaci especfica.
Per citar larticle: GOMEZ RODRGUEZ, Lydia. El treball social amb famlies de pacients ingressats a unitats de
llarga estada sociosanitria. Revista de Treball Social. Collegi Oficial de Treball Social de Catalunya, desembre
2012, n 197, pgines 102-108. ISSN 0212-7210
Abstract
This article explains the actual situation about the Social Work relating to families
with relatives hospitalized in Long Term HealthCare Centers in Catalonia. The
text shows different tipologies of family and how the wide profile of users is an
added complexity for the development of the Social Work. The article summarizes
helping strategies for the concret needs of every family working together with the
center staff. And finally, it reflects about the future of our profession in the social
and healthcare environment.
Key words: Vida als anys Program, dependence, primary caregiver, claudication,
conf lict of ethics, interdisciplinar y team, specific training.
Treballadora social i Mster en Gerontologia social. Treballadora social Centres Blauclinic. lgomez@blauclinic.cat
102
A fons
El Programa Vida als Anys

Lany 1986 el Departament de Sanitat
i Seguretat Social va crear el Programa
Vida als Anys (PVAA Ordre de 29 de maig
de 1986), que integrava els serveis socials
i els sanitaris en una mateixa i nica prestaci, per tal de millorar latenci a les
persones grans malaltes, malalts crnics i
persones en situaci terminal.
La Llei 15/1990, de 9 de juliol, dordenaci sanitria de Catalunya, preveu en larticle 8 que el Servei Catal de la Salut
(CatSalut), dacord amb les funcions que
li sn prpies, dugui a terme activitats
datenci sociosanitria. A la llum daquesta normativa i daquest impuls del model,
es van anar afegint els diferents serveis:
inicialment els de llarga estada i els hospitals de dia, a continuaci, ja lany 1990,
els equips de suport, el Programa dAtenci Domiciliria - Equip de Suport
(PADES), la Unitat Funcional Interdisciplinria Sociosanitria (UFISS) i, a partir
de lany 1992, les unitats de convalescncia i cures pal .liatives.
Les unitats de llarga estada sociosanitries

Les unitats de Llarga Estada (ULLE)
van de ser de les primeres A oferir atenci continuada a persones amb malalties o
processos crnics que presenten nivells
diferents de dependncia i diversos graus
de complexitat clnica i que no poden ser
ateses al seu domicili.
El contingent ms important constitueix el que podrem anomenar llarga estada
geritrica.
Actualment les ULLE sn una presta-
ci garantida per a les persones en situaci de dependncia, en aplicaci de la

disposici addicional cinquena de la Llei
12/2007, d11 doctubre, de Serveis Socials. Tenir la sollicitud de dependncia
tramitada no s requisit obligatori per ingressar a les ULLE. En canvi s una obligaci, per part del departament de Treball
Social de cada centre, dassegurar-se que
el pacient amb dependncia tramitada s
valorat/revisat de grau (malgrat que pot
no assolir-ne cap) i elaborar o modificar
lAcord PIA si cal, deixant constncia dels
recursos utilitzats per lusuari i del cost del
recurs actual.
Els usuaris de les unitats de llarga

estada sociosanitries
Les ULLE estan adreades a latenci
continuada de persones amb malalties o
processos crnics que presenten diferents
nivells de dependncia i diversos graus de
complexitat clnica i que no poden ser ateses al seu domicili. El perfil de lusuari
daquestes unitats ha tingut caracterstiques
comuns al llarg dels ltims anys. Es tracta,
en la major part dels casos, de pacients
geritrics amb pluripatologia, fragilitat,
suport social-familiar insuficient o inexistent i amb difcil retorn al domicili per lalta
dependncia.
Any rere any es torna ms complicat
potenciar lautonomia del pacient ats
laugment del nombre dusuaris de les
ULLE amb algun tipus dalteraci cognitiva
i/o mental. Aix repercuteix directament en
lorganitzaci de la nostra feina. Si el pacient no s interlocutor vlid, la famlia es
converteix en la nostra principal font dinformaci i eina de treball.
103
Tipologia dusuaris de les ULLE

Els usuaris habituals de les ULLE sn
els pacients geritrics, pacients demenciats,
amb malalties psiquitriques, discapacitats
i malalts amb VIH.
Un col .lectiu a destacar sn els

pacients sense famlia, sense
domicili i sense suport social.
Un col.lectiu a destacar sn els pacients
sense famlia, sense domicili i sense suport
social. Sn persones grans que han arribat
a una situaci lmit per manca de recursos
i suport i persones immigrants que no tenen xarxa informal de suport. Sovint
aquests dos col . lectius comparteixen la
caracterstica de no tenir famlia, no tenir
ingressos o molt reduts i la dificultat de
comunicaci. La gent gran pot tenir patologies associades com el deteriorament
cognitiu o els problemes auditius, i en el
cas dels immigrants no es poden obviar
les diferncies idiomtiques i culturals.
Per ltim, no oblidem tots aquells pacients que ingressen a les ULLE per un
problema sanitari que, un cop resolt, no
tenen domicili, cuidador ni xarxa informal
que pugui cobrir les seves necessitats bsiques. Sn pacients que compten amb
ingressos molt reduts (PNC, SOVI, prestaci datur per a ms grans de 52 anys, etc.)
o sense ingressos i que no assoleixen cap
grau de dependncia. Sn persones que
queden excloses del sistema de serveis
socials tal com la llei estableix actualment
laccs (a travs del grau II o III de dependncia).
104
Estratgies dintervenci segons

la tipologia de famlies dels pacients de les ULLE
Laugment de lesperana de vida ha
propiciat la major incidncia de malalties
cerebrovasculars, demncies i laugment
de la dependncia fsica en els usuaris que
ingressen en aquestes unitats. Aquest fet
ha incidit directament en les caracterstiques de les famlies que els acompanyen,
que, en molts casos, mostren signes desgotament, claudicaci i angoixa.
Familiars dedat avanada: parelles, fills, cosins i nebots de pacients
que superen els 70 anys. Tamb pateixen problemes de salut que, en
ocasions, fins i tot han comportat un
ingrs tamb del cuidador a la ULLE.
En ocasions el pacient ingressa a la
ULLE en concepte de descans familiar, ja que requereix cures sanitries
que, en aquell moment, el cuidador
principal no pot oferir per problemes de salut o intervencions quirrgiques. En aquest casos, ens trobem
la possibilitat de realitzar lingrs del
pacient dependent i posteriorment
lingrs del seu cuidador.
Familiars amb altres crregues
familiars. Aquestes crregues els limiten com a cuidadors de la persona
ingressada a la ULLE. Molts sn
cuidadors de nts o daltres familiars
dedat avanada. s molt com que
comentin que per venir al centre han
de deixar sols als sogres, pares... Aix
repercuteix produint sentiments contradictoris de culpa per lingrs del
familiar i alhora dalleugeriment pel
descans que comporta tenir-lo ingres-
A fons
sat. Molts cuidadors encadenen les
cures de diferents familiars, en el
temps. Comencen cuidant un pare,
desprs la mare, els sogres..., fins que
arriben elles mateixes a necessitar
cures. I no oblidem el paper tan important que tenen avui dia els avis
que cuiden els nts durant la jornada
laboral dels pares. Totes aquestes crregues fan que la qualitat de les
cures que poden oferir es vegi compromesa i que, finalment, quan es
produeix lingrs a la ULLE, els conflictes emocionals, els signes desgotament, claudicaci i angoixa apareguin
de cop, dificultant el procs dadaptaci de la famlia i del pacient al centre. A aquest fet safegeix lajuda tan
limitada que poden oferir els familiars en edat laboral que treballen, tenen crregues familiars i en un context
de crisi com lactual no poden dedicar part del seu temps ni dels seus
ingressos a la cura del pacient.
Famlies desestructurades o no
sanes on les relacions familiars estan deteriorades. Nosaltres intervenim en un moment puntual de la seva
vida, durant lestada del pacient a les
ULLE. La histria familiar prvia pot
ser complexa i els interlocutors poden donar una informaci subjectiva i parcial. En aquests casos es fa
fonamental la coordinaci amb els
recursos dAtenci Primria de Salut
i de Serveis Socials, durant tot el procs dintervenci social familiar. El
nostre temps dintervenci s limitat
per la durada de lingrs, per tant ser
difcil treballar determinats aspectes
a llarg termini. El seguiment de les
El nostre temps dintervenci s

limitat per la durada de lingrs,
per tant ser difcil treballar
deter minats aspectes a llarg
ter mini. El seguiment de les
situacions familiars shaur de
traspassar als recursos que
continuaran la intervenci social
a lalta.
situacions familiars shaur de traspassar als recursos que continuaran
la intervenci social a lalta.
Familiars afectats per malalties
mentals. Es fa molt difcil intervenir a nivell familiar en aquests casos,
ja que, generalment, no disposem de
formaci especfica sobre salut mental. Treballar en un cas en el qual tant
el pacient com el familiar de referncia tenen problemes cognitius/mentals, suposa un greu inconvenient. La
capacitat per entendre la situaci i per
planificar els recursos a lalta, pot
estar molt alterada. Normalment,
aquest tipus de familiars dificulten
molt la feina de tot lequip. I ens trobem amb el dilema tic si seran
cuidadors vlids. En aquests casos es
fa imprescindible la coordinaci amb
els recursos de la xarxa de salut mental (CAPSM).
Cuidadors privats que exerceixen
com a referents perqu els familiars
propers ja han mort o la persona no
t cap altre suport. En aquests casos
ens podem debatre en un conflicte
deontolgic, perqu de vegades el
pacient no ha pogut nomenar aquesRTS - Nm. 197 - Desembre 2012
105

ta persona com a interlocutora. Podem dubtar sobre quines obligacions
pot tenir un cuidador que cobra pel
seu servei, i fins a quin punt hem de
tractar-lo com si fos el familiar referent. Generalment, en aquests casos
fem servir el nostre criteri professional, que ens indica si el cuidador
privat t o no un inters illcit a
reconvertir el seu rol professional en
un rol familiar.
Els requeriments de lAdministraci

No cal oblidar que, com a recurs sanitari, lAdministraci ha establert uns requeriments que ens obliguen a desenvolupar
la nostra tasca en un temps limitat (123
dies). Tenint en compte que la resoluci
de problemes i laccessibilitat a recursos a
domicili i/o residencials es veu alentida
pels trmits i les llistes despera, s molt
possible que els nostres usuaris hagin de
tornar al seu domicili sense aquella ajuda
que tant necessiten. Aix provocar reingressos hospitalaris i posteriorment el retorn de nou a les unitats de llarga estada.
No s estrany detectar casos de pacients
que han fet diferents estades a ULLE de
diferents centres en els ltims mesos, amb
intervals dingressos hospitalaris i retorns
a domicili.
Intentem evitar que les ULLE es converteixin en llocs on restar a lespera de la
tan desitjada plaa residencial social. Per
la realitat s una altra. Lalta dependncia
dels pacients i la complexitat sanitria, sumades a les caracterstiques de les famlies que abans esmentvem, fa molt difcil
aquesta tasca.
106
Desenvolupament del treball social a les unitats de llarga estada

En aquest context, el treball social amb
famlies a les ULLE es desenvolupa com
una branca del treball social sanitari que
requereix formaci especfica i, cada cop
ms, variada (gerontologia, salut mental,
sanitat, cures palliatives, immigraci, VIH,
famlies desestructurades, etc.).
El/la treballador/a social necessita, per
desenvolupar ptimament la seva tasca,
coneixements molt variats, habilitats especfiques i desenvolupades i formaci psicolgica, que actualment sadquireixen amb
lexperincia, el treball interdisciplinari, la
coordinaci amb altres recursos/professionals i la formaci especfica.
En un context com lactual, dajustaments pressupostaris i retallades socials,
la formaci especfica complementria per
a nosaltres travessa un moment complicat. Les rtios de pacients-treballador/a
social estan sobrepassats, principalment
perqu cap normativa estableix quina ha
de ser per a les ULLE. Per aquest motiu
trobem professionals que pateixen una
sobrecrrega de feina que no els permet
disposar de temps per formar-se.
Aquest fet es veu agreujat per les retallades econmiques que tamb han arribat a la formaci interna dels centres.
Darrerament, lltima tasca que

tamb hem dassumir s la funci
de gestionar Acords i Modificacions dAcords PIA, fet que dificulta assolir adequadament totes
les altres tasques del dia a dia.
A fons
Darrerament, lltima tasca que tamb
hem dassumir s la funci de gestionar
Acords i Modificacions dAcords PIA, fet
que dificulta assolir adequadament totes
les altres tasques del dia a dia.
Podrem dir que la polivalncia dels treballadors/es socials en general i en especial als centres sociosanitaris (qualitat que
pot ser molt til) es torna sovint un handicap per poder desenvolupar un treball de
qualitat. Quan les tasques a desenvolupar
sn tan variades, i algunes complexes i que
porten afegida una responsabilitat important (no reconeguda), el professional de
treball social pot trobar-se saturat, sobrepassat i desmotivat. Aix pot comportar
que no sigui capa de treballar adequadament i que sacabi convertint en un tcnic
burcrata que es veu abocat a limitar les
intervencions amb els pacients i les famlies per manca de temps. I com a efecte
secundari es donin situacions en les quals
no es poden coordinar adequadament recursos a lalta per assegurar una continutat de les cures del pacient fora de les
ULLE.
Per evitar-ho cal reivindicar quin s el
nostre paper fonamental a les ULLE i comenar per treballar sempre en equip, dintre i fora del centre sociosanitari. Mantenir
contactes permanents amb els professionals del treball social daltres centres i organismes socials i de salut. Lluitar per un
formaci continuada i col.laborar en la
formaci dels futurs professionals del treball social. I als centres s necessari fer
formaci interna per compartir els nostres coneixements i experincies amb altres professionals i donar a conixer la
nostra professi per dotar-la del valor i el
respecte que mereix. Cal prendre mesures
que de vegades semblen poc importants,

per que poden tornar-se fonamentals,
com s establir un espai fsic ntim i adequat per atendre als pacients amb poca
mobilitat i a les famlies. Establir un horari datenci amb certa flexibilitat per garantir un temps adequat per atendre a cada
persona, aix com un horari definit i no
massa extens de reunions interdisciplinries.
I no oblidar mai que darrere dun diagnstic mdic, dun problema social, dun
nmero dhabitaci, tenim persones que
passen per un moment de crisi personal
i que requereixen un tractament individualitzat.
Reflexions
Tot i que la fotografia del la situaci
actual del treball social amb famlies a les
ULLE no sembla molt alentidora, no hem
doblidar que la nostra funci ha estat fonamental en el desenvolupament daquest
recurs.
El/la Treballador/a Social gestiona lingrs a la ULLE, fa lacollida al pacient i a
la famlia, ajuda en el procs dadaptaci,
gestiona els recursos adients (dependncia, discapacitat, serveis a domicili...). La
finalitat s garantir la continutat de latenci a lalta i coordinar tot aquest procs
amb els professionals de lequip interdis-
La finalitat s garantir la continutat de latenci a lalta i coordinar tot aquest procs amb els
professionals de lequip interdisciplinari i amb els serveis i
recursos que intervindran a lalta.
107

ciplinari i amb els serveis i recursos que
intervindran a lalta. Acompanyem el pacient i la famlia dins del sistema i els orientem i donem suport, escoltant activament
i gestionant tots aquells recursos que poden necessitar (voluntariat, assessorament
legal, acompanyament espiritual, etc.).
La famlia s fonamental en tot aquest
procs, i la nostra feina s enriquidora ja
que els ajudem en aquest cam, aprenem
coses dells i de la seva capacitat per re-
soldre els inconvenients que van sorgint

de mica en mica.
Ens queda tot un cam per recrrer. Cal
reinventar el treball social amb famlies en
lmbit de la salut en general, i en lmbit
sociosanitari en particular, en espera de les
noves realitats que el sistema de salut ens
deparar. I, com no podia ser daltre manera, de les noves realitats socials i familiars que sorgiran en una societat en ple
procs de canvi.
Bibliografia
COLOM MASFRET, D. El rol
teraputico (curativo) del trabajador social en salud mental,

en Revista Agathos. Institut de
Serveis Sanitaris i Socials, 2011.
Text que forma part del material
del llibre sobre Procedimientos y
procesos en trabajo social sanitario.
ISBN 8497884523 http://
sescam.jccm.es/web1/profesionales/SaludMental/documentos/fich_descarga_Ro_TTSSM
_Docu_25072011.pdf. (Data
de consulta 19/10/12).
CONSEJO GENERAL DE
108
TRABAJO SOCIAL. Cdigo deontolgico de trabajo social. Herramientas e instrumentos de Trabajo Social. Madrid: 2012.
http://www.cgtrabajosocial
.es/madrid/documentos/2012%20CODIGO%20DEONTOLOGICO-%20web.pdf. (Data
de consulta 8/11/12).
DE VICENTE, I. i TABUEA, C. M. Instruments i tcniques: aplicaci en el treball
social gerontolgic, en CASALS, A. et al. Intervenci social
en latenci sociosanitria i residen-
cial. Barcelona: Servei de publicacions de la Universitat autnoma de Barcelona, 2005. Pg.

77-105. ISBN 84-490-2403-X.
ESCARTIN CAPARROS, M. J.
El sistema familiar y el trabajo
social, en Alternativas: cuadernos de trabajo social, nm. 1
(1992). Pg. 55-75. Alacant.
ISSN 1133-0473 http://aprendeenlinea.udea.edu.co/lms/
moodle/file.php/528/el_sistema_familiar_en_trabajo_social
_Ma.pdf. (Data de consulta 16/
10/12).
A fons
Infncia, Treball Social i... Famlies

Carme Fernndez Ayerbe1
Resum
En aquest article es pretn reflexionar sobre els principis que sustenten les possibilitats dintervenci amb les famlies des del treball social, i en particular
respecte de lmbit de la infncia. El treball social com a prctica vinculada a
dispositius complementaris a les funcions que en el passat sustentava a soles la
famlia ha dacotar quins sn els seus lmits i possibilitats, perqu en aquest mbit
es problematitza la localitzaci del subjecte i lobjecte de la intervenci. Per fer
aquesta reflexi larticle fa un retorn als principis que sustenten lexercici professional.
Paraules clau: Objecte, subjecte, malestar psicosocial, reconeixement, singularitat.
Per citar larticle: FERNNDEZ AYERBE, Carme. Infncia, Treball Social i... Famlies. Revista de Treball Social.
Collegi Oficial de Treball Social de Catalunya, desembre 2012, n 197, pgines 109-118. ISSN 0212-7210
Abstract
This article aims to reflect on the principles underpinning the possibilities for
intervention with families from social work, particularly with respect to the area of
childhood. Social work as a practice linked to ancillary functions that once sustained
the family alone, you should limit what your limits and possibilities in this area
because it questioned the location of the subject and object of intervention. To this
thought the paper makes a return to the principles underpinning professional
practice.
Key words: Object, subject, psychosocial distress, recognition, uniqueness.
Treballadora Social. Coordinadora de lEAIA de lHospitalet. cfayerbe@hotmail.com.
109

La prctica del treball social en lmbit
de la infncia est associada al treball amb
famlies, per la intervenci amb les famlies no s exclusiva del treball social,
altres disciplines se nocupen i diverses
teories en donen compte. Quina especificitat aporta el treball social? La prctica
professional ha destar associada a uns
principis terics i tics per garantir el seu
cos com a disciplina, amb la qual cosa no
ens queda ms que preguntar-nos pels
conceptes que la sustenten: Quin objecte
per al treball social? Qu s La Famlia?
Per qu i com en lmbit de la infncia el
treball social pot concebre la famlia com
a subjecte de la seva intervenci? Des de
quina posici tica es pot fer efectiva
aquesta prctica? Citant T. Zamanillo hem
davanar en integrar els vrtexs de teoria, tcnica i tica, que han de trobar-se articulats en
tot procs dintervenci social de la postmodernitat.2 Aquest s el resultat de les meves
reflexions, on intento fer explcit el meu
supsit teric sobre el treball social amb
famlies en lmbit de la infncia.
Acotar lobjecte del treball social

A mitjan s. XIX, a Anglaterra, en un
entorn de pobresa i desigualtat que amenaava lordre social, s on sorgeixen des
duna funci de control social les primeres intervencions que desprs van derivar
en les prctiques del treball social. Des
daquells orgens, diferents ideologies i
moviments terics han influt en la configuraci de quin s lobjecte del treball social i quin objectiu dirigeix la seva
intervenci, aspectes ambds que encara
2
T. Zamanillo, 2009.
110
demanen investigaci i aprofundiment per

resoldre els problemes didentitat del nostre col.lectiu professional.
T. Zamanillo, a Apuntes sobre el objeto en
Trabajo Social, situa lelement constitutiu
del treball social en la interacci entre els
problemes individuals i socials, de manera
que lobjecte de coneixement del treball
social queda ordenat en lmbit de la interacci entre all objectiu i all subjectiu del problema, perqu encara que tots els problemes de
lindividu siguin psicosocials no sempre lafecten
de la mateixa manera. (...) Les necessitats no
tenen un significat en si mateixes (...) sin que s
lindividu mateix qui els atribueix un significat
en el procs dinteracci social que cadasc mant
amb els altres. Tamb ens diu que el malestar psicosocial, ms que els problemes
o necessitats socials, ha estat all amb el
que sha enfrontat el treball social. Aquest
concepte apunta a un conflicte entre una
situaci alienant per al subjecte que necessita sser reconduda a una altra en la
qual les condicions de millora i oportunitats tinguin lloc. El treball social configura
aqu el seu objectiu: contribuir a crear condicions de possibilitat amb el seu acompanyament i suport a les capacitats i
El treball social configura aqu

el seu objectiu: contribuir a
crear condicions de possibilitat
amb el seu acompanyament i
suport a les capacitats i iniciatives on el protagonista dels
canvis s el propi subjecte del
malestar.
A fons
iniciatives on el protagonista dels canvis s el propi subjecte del malestar.
Per una altra part, a Invitacin a un
Trabajo social reflexivo apunta, reprenent
Mary Richmond, que la singularitat de la
intervenci social s lacci exercida sobre el
mitj social en el qual es desenvolupa lindividu. I, diferenciant-lo del camp de la sociologia i la psicologia social, assenyala que en
treball social el camp s microsociolgic, i
parlem dindividu i situaci, lambient que
rodeja lindividu, un camp ms petit que
ateny ms els fenmens que el condicionen o determinen, el de les situacions de
malestar psicosocial que el danyen i impedeixen el seu desenvolupament.
Per una altra part J. M Barbero, a Treball social en acci. Mtode i autogesti en la
prctica professional, tamb dna rellevncia
als fluxos de la interacci individu-entorn, per posa com a centre de la intervenci les relacions socials de marginaci
o exclusi. Destaca la dimensi social dels
problemes i constitueix lentorn (sense
reduir-lo al recurs) en linstrument per
comprendre i canviar les situacions (individuals i collectives). Situa lobjecte de la
intervenci en el coneixement i modificaci de la relaci social de les persones i el
seu grup (famlia, serveis propers...).
En ambdues concepcions es delimita
com a objecte de la intervenci el joc interactiu entre el subjecte i el que em permeto anomenar com all social, ents
com totes aquelles formes que pot prendre lalteritat, des del ms immediat en laltre familiar, fins el ms abstracte del mn
simblic que ordena el mn extern.
SUBJECTE
LO SOCIAL
Aquest esquema intenta mostrar que

lobjecte de la intervenci social se situa
en la fletxa, en aquest lloc dinteraccions
que condensa diversos elements entre el
subjecte i all social. De vegades aquesta
fletxa s un espai ric i fluid, altres un espai
ple dobstacles i condicions.
En la meva prctica professional, i crec que no he estat un cas

excepcional, sempre ha estat un
repte unir disciplina (abstracci
terica) i professi (prctica).
En la meva prctica professional, i crec
que no he estat un cas excepcional, sempre ha estat un repte unir disciplina (abstracci terica) i professi (prctica). Com
extreure daquest esquema una prctica
particular? Com utilitzar lentorn social
com a instrument de canvi, com proposa
Barbero? Per fer-ho continuem necessitant
teories, construccions que ens expliquin els
fenmens que concerneixen el que s
hum.
La psicoanlisi ens ensenya que la constituci del subjecte hum no s possible
sense laltre, habitualment un altre de lentorn familiar. La trobada amb aquests altres introduir des de la cura i des del lmit
els fonaments que permeten, si tot va b,
el sorgiment dssers socials, subjectes de
desig. Aquesta trobada, per, deixa unes
marques que constitueixen, entre altres
aspectes, la forma particular daquell
individu de poder estar en all social.
En la primera etapa es configuren les estructures que delimiten les preguntes i part
de les respostes que ens fem sobre qui sc
per a laltre?/qui s laltre per a mi?
111

Aix doncs, les condicions sota les quals
s possible el joc interactiu entre el subjecte i all social sn particulars, diferents per a cadasc. La fletxa de lesquema
condensaria des de la part del subjecte les
condicions que aquest posa per poder vincular-se i des de la part de lentorn les ofertes de vinculaci que proposa el medi.
La intervenci social possible ha de
respectar aquestes regles subjectives perqu el medi social pugui ser instrument de
canvi i convertir-se en un lloc amb possibilitats de millora. Com a conseqncia, la
intervenci-proposta dinteracci, sigui
una derivaci, un recurs, una fita de futur
en forma de pla de treball, ha de complir
les condicions sota les quals s possible
per al subjecte incloures en all social, les regles subjectives sota les quals
pot fer lla social. Laccs a aquestes regles
subjectives s possible a travs del mateix
subjecte i duna metodologia que introdueix la pregunta sobre la lgica que orienta
el cas. El treballador social compliria la
funci de facilitador de la vinculaci social que pot ajudar a convertir una situaci dalienaci, conflicte, en una situaci
doportunitat. No socuparia dels conflictes intrapsquics sin de les possibilitats de
re-connexi del subjecte amb all social.
El treballador social compliria

la funci de facilitador de la vinculaci social que pot ajudar a
convertir una situaci dalienaci,
conflicte, en una situaci doportunitat. No socuparia dels conflictes intrapsquics sin de les
possibilitats de re-connexi del
subjecte amb all social.
112
Per qu el treball amb famlies en

lmbit de la infncia?
Tot i que famlia i infant no s un binomi indissoluble, s indubtable que quan
sinterv des del treball social amb infncia la porta dentrada ms habitual s la
famlia. Lespecificitat del treball social no
sha constitut a partir de la intervenci
directa amb el nen/a. El malestar psicosocial, la situaci alienant que pugui patir
linfant i que afecta al seu desenvolupament o oportunitat de millora s tractada
en el mitj en el qual t lloc, habitualment
la famlia. En el treball familiar s on es fa
ms evident que la nostra especificitat s
la intervenci en el medi en el qual es desenvolupa lindividu.
Per algun aspecte queda desubicat
quan la intervenci social ve motivada, no
per un malestar psicosocial del qual es fa
portaveu un individu, sin per un conflicte motivat perqu un infant no est rebent en el medi familiar els elements
suficients perqu aquest entorn sigui un
entorn de possibilitats i oportunitats de desenvolupament. s en aquests casos en qu
intervenim directament sobre la necessitat social i en qu ens enfrontem a la dificultat del treball sense demanda que s ms
fcil lliscar a la funci de control social
dels orgens de la professi. Com constituir
els membres de la famlia en subjectes de
la intervenci, s a dir en protagonistes
dun procs de canvi del qual nosaltres en
siguem acompanyants, i complir aix la
funci de facilitadors del vincle social? Ens
hem de fer aquesta pregunta perqu ja
sabem que per exercir la nostra funci
necessitem un subjecte, i en aquest cas
aquest no vindria donat dentrada.
A fons
Com introduir en la intervenci del treball social lanlisi de la vivncia subjectiva del malestar psicosocial que apuntava
T. Zamanillo com a imprescindible en la
definici de lobjecte del treball social? En
lmbit de la protecci a la infncia es fa
evident com determinats individus no senten que la intervenci protectora els hagi
emparat, i ms aviat mostren que el desemparament de la seva subjectivitat ha
estat la conseqncia del compliment cec
de la llei, o dels protocols, s a dir dels
estndards i convencions que com a societat hem definit que sn necessaris per a la
infncia. Per en la prctica del treball
social la pregunta sha de formular en relaci amb un infant particular, no serveixen les respostes uniformadores de la llei,
per ms que en aquest cas hagin perms
el desenvolupament duna societat de Dret
i ms justa. El dilema es troba entre el
menor com a concepte jurdic objecte de
drets i un infant/subjecte que tria. En
aquesta crulla, ltica pren la seva importncia radical quan ens remet la finalitat,
la responsabilitat de la intervenci.
Qu s una famlia? Quines funcions mant?

Malieno a les teories que entenen la
famlia com una instituci i no com una
formaci natural; una estructura amb regles i lleis que organitzen el que s possible i el que est prohibit, una formaci
cultural que genera llocs simblics per
ocupar i on es desenvolupen les funcions
que donen compte de la constituci del
subjecte. La famlia s lestructura que
permet la transmissi del desig de viure
ms enll de la satisfacci de les necessi-
tats, per tant la que ens constitueix en ssers socials.

Una evidncia que la famlia s una instituci s que el propi concepte i seu correlat real ha estat dinmic al llarg de la
histria, i que les formes que ha pres han
patit una evoluci no homognia, ni
territorialment ni cronolgica. Els seus
canvis i adaptacions han estat lligats a les
modalitats productives, els avenos tecnolgics, les classes socials, el paper social
de la dona, els dispositius creats per complementar-la i les noves conceptualitzacions de la infncia que han convertit els
infants en un dels elements preponderants
al voltant del qual sorganitzen les famlies. A diferncia del passat, la famlia ja
no pot facilitar laprenentatge, ni el treball
productiu, ni els continguts tcnics i professionals; sha socialitzat leducaci de la
infncia i, per tant, aquesta ha sortit de
lmbit exclusivament privat. La famlia ha
passat de subjecte a objecte de govern. Ha
patit una despossessi de funcions i lautoritat paterna sha buidat de contingut
perqu ja no dirigeix activitats familiars
indiscutibles. Davant daquesta evoluci,
quins continguts li resten? Alimentar, vestir, estimar i constituir-se en una xarxa de
solidaritat.
Per, com a instituci, la famlia mant en exclusiva la funci de transmissi que
ens converteixen en ssers socials:
la transmissi de la nominaci,
del patronmic: una identitat civil i
una posici en les generacions que
defineix quins sn els intercanvis restringits i quins sn els possibles, orientant-lo a abandonar als objectes
familiars i a buscar formes de satisfacci en el que s social.
113

la transmissi de les formes possibles de satisfer-se per a aquella
famlia, per a aquella cultura i la canalitzaci possible del desig. El primer vincle amb laltre matern, que
dna les primeres cures i atencions,
junt amb la diferncia que introdueix la funci paterna (lexistncia dun
tercer en posici de desig), canalitzen les operacions dalienaci i separaci que marcaran les condicions
possibles per a aquell subjecte sobre
com satisfer-se en les relacions i en
la cultura: com treballar, fer parella,
interessar-se...
Aix doncs, si tot va b, ser en la famlia on es desenvoluparan els primers passos cap a la socialitzaci: les condicions
possibles sobre com gaudir, desitjar, interessar-se, satisfer-se en les relacions, en la
cultura, treballar, fer parella...
Condicions de possibilitat al
voltant del treball social amb
famlies
Seguint la lgica del que estic plantejant, el treballador social intervindr acompanyant la famlia quan les seves funcions
tenen dificultats per realitzar-se i posen
algun dels seus membres o tot el grup en
una situaci dalienaci en la qual tingui dificultats de desenvolupar-se i, especialment, quan
els membres de la famlia que encarnen la
funci materna i paterna plantegen dificultats per donar al fill un lloc des del desig (cura i atencions) i/o dificultats per
3
facilitar-li laccs al mn social (educaci,

relacions, cultura...).
La intervenci social se situaria en el
treball amb famlies entre el que s privat
i el que s pblic, moment en el qual torna a sorgir la necessitat de plantejar des
de quina posici tica s possible aquesta
intervenci, que per una altra part podem
qualificar dalt risc, ja que sabem que
les funcions materna i paterna requereixen
lespai privat per realitzar-se i una intervenci que interfereixi en excs en aquest espai pot produir efectes iatrognics.
Metodolgicament, abans diniciar la
intervenci haurem de situar els elements
per realitzar el diagnstic social, que no hem
de confondre amb les eines protocolaritzades que mesuren i sistematitzen la
gravetat duna situaci de risc infantil. El
tipus de saber que es deriva daquests instruments no s suficient per interpretar la
realitat dun infant i la seva famlia, ja que
deixa fora lactiu ms important que sempre ha tingut el treball social: els propis
subjectes i els llaos i vinculacions particulars que poden establir amb les comunitats
de les quals formen part. Els diagnstics
que noms tenen en compte la gravetat
de la situaci de desprotecci identifiquen
els pares amb els maltractaments i els infants amb una posici de vctima. Ambdues identificacions sn poc tils per fer
un recorregut responsable. 3 Hem danar
ms enll.
En el moment del diagnstic i anlisi
hem de convertir una situaci/problema
en un cas en qu intervenir. Necessitarem
C. Eliacheff sost que les prctiques que no respecten la dignitat dels pares i que els desqualifiquen en la seva
funci sn ms perilloses que les sospites que es puguin tenir sobre com lexerceixen. Un infant necessita
reconixer-se amb un mnim dorgull en els seus pares per trobar sentit a la seva existncia.
114
A fons
una hiptesi, una interpretaci i interrogaci sobre la fenomenologia, fer una aproximaci a les formes possibles de fer vincle
social per a aquest subjecte. En els lmits
que imposa el subjecte a la vinculaci tamb es troben les possibilitats que ofereix, i
respectar aquests lmits s imprescindible
perqu laltre se senti reconegut i pugui
acceptar una oferta que contingui condicions de possibilitat de vincle.
Ls de la demanda
En els darrers anys alguns dels dispositius on ms sha desenvolupat la tasca dels
treballadors socials han derivat excessivament cap a la gesti de les demandes dajudes dels ciutadans i han col .laborat a la
confusi de lobjecte del treball social. Per
la demanda s un instrument molt potent
dinteracci. La demanda social s demanda de reconeixement de necessitats socials, reconeixement dun lloc en lmbit
social, pot ser senyal dun subjecte que
intenta resoldre els seus problemes, que
cerca la promoci social. En la lectura inversa, la demanda tamb atorga un lloc al
que ns receptor, i s aqu on adquireix la
seva potncia, en tant que permet la condici prvia per a lestabliment del vincle
assistencial. El vincle assistencial no garanteix el canvi per s condici perqu es
generi lescena en la qual tinguem un subjecte en dileg amb si mateix en front dun
altre per millorar un malestar que es produeix entre ell i all social.
En el cas de la intervenci familiar el
demandant pren una rellevncia especial,
ja que es converteix en la porta dentrada
a la famlia, qui ens permet laccs a lestructura familiar.
Lanlisi de la demanda diferencia el

treballador social del gestor de recursos.
Interpretar la demanda i fer-ne s ens situa en una lgica que no s la de la demanda/resposta, sin demanda/temps de
comprensi/resposta, una lgica que introdueix la funci psicolgica de lespera
com a temps de construcci i comprensi
i que permeti tenir en comte les coordenades subjectives que permeten el lla
social.
El lloc des del qual interv el treballador social no s noms un lloc descolta,
s un lloc de resposta, per no de la resposta a la demanda. Els suports econmics,
educatius o teraputics, les orientacions i
activitats que es pugin generar, han de tenir en compte les coordenades del diagnstic social, ja que seran interpretades pel
subjecte en termes de resposta de lmbit social, que el confirmar o no en les
seves identificacions i que obrir o tancar la possibilitat de noves interaccions.
Sovint en la prctica del treball social
amb infncia la situaci requereix intervencions que sinicien sense demanda ni
de linfant ni de cap membre de la famlia.
En aquest cas treballem directament sobre la necessitat i per tant la famlia, dentrada, no s subjecte de lacci, sin que
es converteix en objecte daquesta, passa
a ser-ne receptora passiva. s difcil operar des del treball social en aquestes circumstncies noms des dun context de
control social. Malgrat aix, hem dintentar que les nostres intervencions es produeixin des duna determinada posici, des
de la qual sigui possible que sorgeixi la
demanda i el subjecte emergeixi.
115
La posici tica com a condici

de possibilitat en el fer del treball
social
Ltica, com a concepte lligat a la posici, la finalitat i la responsabilitat es podria convertir en la condici de possibilitat
perqu sorgeixi la demanda en situacions
on ni progenitors ni altres membres de la
famlia es fan portaveus del malestar de
linfant. Parlar de principis tics s respondre la pregunta sobre la posici de cada
professional respecte la finalitat de la intervenci social. Ltica est lligada a la
responsabilitat, al fet que hem de respondre dels nostres actes i sostenir-ne les conseqncies. Aquests sn alguns dels
elements relatius a la posici que proposo
tenir en compte:
La responsabilitat subjectiva no afecta
noms els individus i famlies que
atenem, afecta tamb lagent social,
a qui li correspon crear condicions
de possibilitat per a la vinculaci, i
aquestes es generen quan el professional se sent concernit, quan posa
en joc un desig particular.
El saber que guia la nostra intervenci ha de ser un saber que no ho
sap tot, deslligat dideals que no respecten la singularitat de cada subjecte, grup o comunitat. El saber del que
li passa el t el propi subjecte, a qui
conv escoltar com a portador de les
solucions possibles.
Identificar el subjecte amb els seus
actes impedeix diferenciar el pare o
mare del maltractament o la negligncia que ha infringit al fill, la qual cosa
dificulta que el fill pugui construir-se
amb els seus pares tal com ells sn.
116
En la mateixa lgica, identificar linfant amb el maltractament que ha

patit li assigna una posici de vctima des de la qual tampoc t la possibilitat de triar.
Darrers apunts sobre el treball

amb famlies
Certament en el treball familiar hem
davanar respecte de quines metodologies i tcniques ens fem o construm com a
prpies. No puc donar compte duna sistematitzaci que es derivi de la meva prctica professional, per s apuntar alguns
elements de reflexi.
Les coordenades que ens delimita el
diagnstic guien les ofertes que podem fer
als subjectes per crear condicions on es desenvolupi la funci materna (cures i atencions) i la paterna (lmit i desig). Ens
orientarem a fer propostes que permetin
canalitzar en lmbit social els interessos particulars utilitzant la prpia relaci assistencial
com loportunitat perqu es produeixi una
re-connexi amb all social.
Per per fer qualsevol oferta hem de
ser alg per a laltre, per aix quan no hi
ha demanda hem de treballar perqu nhi
hagi, demanda de reconeixement mutu tenint en comte el dispositiu en qu treballem i les atribucions que encarna.
Crec que s important utilitzar com a
aspectes diagnstics dels referents familiars adults elements com: possibilitats destablir vincles assistencials, oportunitats que
permeten que es generin a lentorn del seu
fill, carncies o dificultats respecte les quals
poden fer una demanda, s dels serveis...
Dalguna manera tenir en compte no noms la vessant afectiva sin les posicions
A fons
subjectives que es posen en joc en les vinculacions familiars i assistencials. En lmbit de la infncia sovint acompanyem
processos molt llargs en el temps, i en
aquestes situacions ens conv no perdre
de vista quina s la finalitat de la intervenci i sostenir la nostra funci des duna
posici tica i compromesa. Seria molt interessant aprofundir, com apunta T.
Zamanillo, en el concepte de dependncia i
en la relaci entre autonomia, dependncia i vinculaci i desfer estereotips que ens
dificulten situar-nos en aquests casos que
anomenem crnics.
No he mencionat, fins aqu, ni el treball en equip ni el treball en xarxa, perqu

el meu objectiu era intentar delimitar lespecificitat del treball social, per no puc
acabar sense assenyalar que no hi ha cap
dubte que les nostres metodologies, les que
es poden derivar dels principis terics i
tics, requereixen dileg amb daltres, la
formulaci de preguntes comuns respecte
de lestatut que tenen els malestars i estratgies especifiques dintervenci interdisciplinria orientades respectant i acompanyant
la singularitat.
117
Bibliografia
BARBERO, J. Manuel. Treball
social en acci. Mtode i autogesti

en la prctica professional. Editorial Impuls a lAcci Social.
Col .lecci Llibres a punt. ISBN
978-84-934987-4-0.
LACAN, Jacques. La familia.
Barcelona: Ed. Argonauta,
1978. ISBN 978-95092821100.
CANEDO, Ana. Familia e Institucin, en Freudiana, nm. 12
(1994). Editorial Paidos. ISSN
1131.5776.
ELIACHEFF, Caroline. Del nio
118
rey al nio vctima. Violencia familiar e institucional. Buenos Aires:

Ediciones Nueva Visin, 1997.
ISBN 950-602-366-2.
LVI-STRAUSS, Claude. Polmica sobre el origen y la universalidad de la familia. Barcelona: Ed.
Cuadernos Anagrama, 1974.
ISBN 978-8433903683.
REY, Carlos. Intervencin familiar?, en RTS, nm. 135 (setembre 1994). ISSN 0212-7210
SOLANO-SUAREZ, Estela.
Familia y funcin, en LInter-
rogant, nm. 2 (octubre 1999).

Revista de la Fundaci Nou Barris
per la Salut mental. ISSN 16989097.
ZAMANILLO, Teresa. Apuntes sobre el objeto en Trabajo
Social, en Cuadernos de Trabajo
Social 12: 13-22 (1999). ISSN
0214-0314.
ZAMANILLO, Teresa. Invitacin
a un Trabajo social reflexivo. Ponncia Marc de lXI Congrs Estatal de Treball Social. Maig
2009.
A fons

Nria Oliver i Jan1 i Montserrat Lacalle i Sister2
Resum
El procs dinstitucionalitzaci duna persona gran comporta un seguit de canvis i
prdues que incideixen tant en la prpia persona com en els seus familiars. Un dels
canvis ms importants s el risc de desarrelament de lentorn scio-familiar. A la
Residncia Vibentia Mullerat sha impulsat un projecte que pretn, entre daltres,
minimitzar els possibles efectes daquest desarrelament, amb la creaci dun bloc a
internet on residents, familiars i professionals del centre hi tenen un paper molt
actiu. A travs de les aportacions a diferents seccions es fomenta la comunicaci
entre els diferents col. lectius. Els resultats obtinguts evidencien que es tracta duna
experincia molt positiva.
Paraules clau: Institucionalitzaci, bloc, residncia, familiars.
Per citar larticle: OLIVER, Nria; LACALLE, Montserrat. El Bloc: una nova eina de comunicaci. Revista de
Treball Social. Collegi Oficial de Treball Social de Catalunya, desembre 2012, n 197, pgines 119-126. ISSN
0212-7210
Abstract
The process of institutionalization of elderly involves a number of changes and
losses that affect both the person and in their families. One of the biggest changes
is the risk of uprooting the socio-familiar. The Residence Vibentia Mullerat has
launched a project which aims, among others, minimize the effects of this uprooting,
creating a blog on the Internet where residents, families and professionals play a
central role active. Through contributions to various sections fosters communication
between different groups. The results show that it is a very positive experience.
Key words: Institutionalization, blog, home, family.
Treballadora social. Directora i treballadora social de la Residncia Vibentia Mullerat (Barcelona).

nurioliverjano@gmail.com.
2
Doctora en Psicologia. Psicloga de la Residncia Vibentia Mullerat (Barcelona). Professora associada al
Dept. de Psicologia Clnica i de la Salut de la Universitat Autnoma de Barcelona. montserrat.lacalle@uab.cat.
1
119
1. Introducci
La institucionalitzaci duna persona
gran en una residncia s un moment decisiu tant en la vida del futur resident com
de la seva famlia (Martnez, 2009). Parlem dun procs que comporta una srie
de canvis en la dimensi psicolgica i social de la persona gran que, com a equip
assistencial, hem de saber detectar, treballar i, en la mesura que sigui possible, minimitzar-ne limpacte.
Socialment, existeix la creena que les
persones que ingressen els seus familiars
en una residncia ho fan motivats per una
manca dinters en atendrels, relacionant
la institucionalitzaci amb labandonament.
Un estudi realitzat a Espanya revela com
a causes ms freqents dingrs: motius
socials com la manca de xarxa social i fonts
dajuda (49%), seguit de trastorns psicolgics o cognitius (40%) i malalties fsiques
(37%). (Pac, Vega, Formiga i Mascar;
2006). Aix mateix, aspectes com lagressivitat, la deambulaci, la incontinncia,
els problemes de salut, la sobrecrrega
del cuidador i els habitatges no adaptats
poden ser tamb precipitants dun ingrs
residencial (Mrquez-Gonzlez et al.,
2010).
Independentment dels factors que motiven la institucionalitzaci, cal tenir present que cada persona s fruit duna realitat
social i familiar concreta. Quan una persona ingressa en una residncia, ho fa amb
la seva famlia, amb les seves relacions,
amb la seva histria, conflictes, valors, amb
tota una srie daspectes que els professionals del centre no podem obviar. La intervenci per part de lequip assistencial
ha danar dirigida no noms a atendre el
120
resident, sin tamb la seva famlia (Leturia, Inza i Hernndez, 2007).

Les residncies per a persones grans
shan dentendre com un espai que substitueix la llar i, contrriament al que moltes
persones pensen, no substitueix les cures i
atencions familiars, sin que les complementa. El sistema familiar ha dinteractuar
amb el sistema institucional, i aix, en algunes ocasions, pot ser una font de conflictes que cal saber gestionar (Padierna,
1994).
La famlia s un element clau en tot
aquest procs. Implicar-la en la dinmica
de la residncia, celebracions, festes i esdeveniments rellevants fomentar la relaci amb el seu familiar, i se sentir un
element clau en tot aquest procs. Aquest
ser un objectiu important que haur de
treballar tot lequip assistencial. En la majoria de casos, amb la intervenci dels professionals sanitaris que formen part de
lequip saconsegueix un bon control de
smptomes i patologies de caire fsic. Per,
qu fem per cobrir les necessitats psicolgiques i socials que es deriven del procs
dinstitucionalitzaci?
2. Justificaci del projecte de

creaci dun Bloc
El projecte de creaci dun Bloc de la
Residncia neix amb la voluntat de donar
resposta a diverses necessitats emergents.
Per una banda, establir un nou sistema de
comunicaci entre la residncia i les famlies dels residents, per una altra, crear una
nova activitat en qu els residents puguin
participar activament, i per ltim, per no
menys important, obrir la residncia a la
vida comunitria.
A fons
a) Facilitar i potenciar la comunicaci
famlia-residncia:
Com hem esmentat anteriorment,
ladaptaci familiar al ingrs residencial
dun dels seus membres cal que sigui considerada com un procs en el qual lequip
assistencial ha de dissenyar i realitzar intervencions que impulsin tant el benestar
dels familiars com dels residents. La coordinaci entre el suport informal i formal
s un element clau en tot procs dadaptaci i integraci a la vida residencial (Mrquez i Losada, 2009).
La intervenci amb la famlia per part
de lequip assistencial es realitza abans,
durant i desprs de lingrs del resident.
Sestableixen vies de comunicaci formals,
amb entrevistes de preingrs, acollida, valoraci, pla individualitzat datenci integral (PIAI), reunions de seguiment, i vies
informals, amb ls del telfon i del correu electrnic.
Molts familiars sespanten quan reben
trucades des de la residncia, senten que
noms es contacta amb ells quan hi ha alguna incidncia o quan el seu familiar es
troba en una situaci demergncia. s a
les nostres mans canviar aquesta percepci, establint vies de comunicaci regulars
que informin de les activitats que es realitzen al centre. Resulta molt gratificant
saber que el familiar ha participat en alguna de les activitats, i estar informat del
dia a dia del centre (Padierna, 1994).
Seguint aquesta lnia dactuaci i amb
lobjectiu dimplicar les famlies en la vida
residencial, a la Residncia Vibentia Mullerat es va iniciar una nova via de comunicaci amb els familiars a travs de
correu electrnic. Mitjanant el mail es fan
arribar fotografies de les festes, calenda-
Seguint aquesta lnia dactuaci

i amb lobjectiu dimplicar les
famlies en la vida residencial, a
la Residncia Vibentia Mullerat
es va iniciar una nova via de
comunicaci amb els familiars a
travs de correu electrnic.
ris dactivitats, notcies dinters del sector i esdeveniments que poden ser del seu
inters. Motivats per la bona acollida
daquesta iniciativa, sha volgut seguir innovant amb la creaci dun Bloc.
b) Facilitar i potenciar la participaci
dels residents:
Lestimulaci cognitiva s i ha estat un
dels eixos vertebradors de la intervenci
psicolgica dins lmbit residencial. La
creaci del Bloc permet treballar diferents aspectes vinculats a aquesta rea com
sn la redacci de documents, lestimulaci de la memria, la focalitzaci de latenci i la concentraci en determinades
tasques.
El Bloc tamb permet treballar altres
dimensions importants. El resident rep un
reconeixement per la tasca realitzada, perqu el producte del seu treball passa a ser
visible pels familiars i treballadors, a travs de la publicaci a la xarxa.
A la vegada, tamb saconsegueix treballar les relacions intergeneracionals, ats
que els residents es familiaritzen amb ls
duna tecnologia prpia de noves generacions (apropament avis-fills-nts).
c) Obrir la residncia a la vida comunitria del barri:
Un centre gerontolgic es defineix com
121
un espai que substitueix la llar, un centre

obert integrat dins duna comunitat. Tot i
aix, sovint trobem centres que no participen de lentorn on es troben ubicats. Aix
comporta efectes tant en els residents i
familiars, que arriben a concebre la instituci com a un centre tancat, com en la
comunitat, que es crea una imatge
distorsionada sovint plena de prejudicis

(Hernndez i Llorente, 1999).
La creaci daquesta plataforma pretn visualitzar les activitats, dinmiques i
funcionament del centre cap aquelles persones que no han tingut mai contacte amb
aquest tipus de recurs, i aix poder construir
una imatge ms propera a la realitat.
3. Objectius del projecte

Taula 1. Objectius generals i especfics del Bloc.
Objectius generals
1. Afavorir la comunicaci entre els
familiars i els residents.
Objectius especfics
1.1. Informar de les activitats que es
duen a terme al centre
1.2. Difondre fotografies i comentaris
de les activitats realitzades
2. Crear un espai on els residents puguin publicar treballs, articles, etc.
2.1. Publicar histries de vida
3. Obrir una via de comunicaci on

lequip pugui divulgar informaci referent al seu mbit dactuaci.
3.1. Publicaci darticles monotemtics
4. Afavorir la integraci de la residncia a la comunitat
4.1. Participaci al Bloc del barri
122
2.2. Crear espais per a col .laboracions

peridiques dalguns residents
4.2. Projecci a la societat en general.
4. Fases i metodologia dimplantaci

Primera fase. Disseny del projecte
El dia 21 de maig de 2011 es va inaugurar el Bloc de la Residncia a internet,
amb la voluntat de crear una nova via de

comunicaci amb els residents, els familiars i la comunitat.
El Bloc est estructurat en diferents
apartats (vegeu taula 2):
Taula 2. Seccions al Bloc.

Pgina principal: On es publiquen noticies dinters relacionades amb el sector de
les residncies, la gerontologia, articles de professionals, vdeos...
Qui som? En aquest apartat es descriu la residncia, la nostra missi i els nostres
valors.
On trobar-nos? Espai on es fa constar ladrea del centre, el mapa de localitzaci i
el transport pblic per accedir-hi.
Activitats: On es fa difusi de les activitats que sorganitzen al centre, com sn les
activitats celebrades amb motiu de festes tradicionals, actuacions especials i activitats extraordinries.
Fotografies i vdeos: Espai on es publiquen fotografies i vdeos de les activitats
que es fan a la residncia, amb lautoritzaci prvia dels residents i dels seus familiars.
Els articles del Ricard: Aquest espai est reservat als articles que peridicament
escriu un dels residents del centre.
Condicions ds: Sexposen les normes de participaci al Bloc.
Segona fase. Difusi del projecte.
Per fer visible la nova iniciativa tant a
familiars com a treballadors del centre,
es van utilitzar dues vies de comunicaci formal. Per una banda, es va penjar un cartell
informatiu a lentrada del centre, i per una
altra, es va fer arribar la informaci per
correu electrnic on sindicava lenlla o
via daccs. A aquestes dues estratgies cal
sumar-hi la comunicaci informal, que tamb
va contribuir a la difusi de la noticia.
En el cas dels residents, la creaci del

Bloc es va comentar especialment amb
aquells usuaris que en farien un s actiu a
travs de les seves aportacions. Les persones amb deteriorament cognitiu moderat
o greu no han participat directament
daquesta iniciativa, tot i que s que han
pogut rebre indirectament els efectes positius que ha representat el foment de la
comunicaci entre els seus familiars i la
instituci.
123
Per ltim, es va comunicar a lentorn

comunitari. La direcci del centre forma
part, juntament amb altres entitats i associacions del barri, del Consell de Redacci
de la Revista Virtual del Coll. En una de les
reunions del Consell es va comunicar la
creaci del Bloc de la Residncia. Des
daquell moment, tots els articles publicats
per personal de la Residncia a la revista
del barri ofereixen la possibilitat dampliar la informaci al Bloc de la Residncia.
Tercera fase. Autoritzaci per publicar
fotografies i vdeos.
Per garantir el dret a la intimitat dels
residents, es va demanar per escrit a ells
mateixos o als familiars de referncia, en
el cas daquells residents amb un deteriorament cognitiu moderat o greu, lautoritzaci per publicar fotografies i vdeos al
nostre Bloc. La plataforma s un espai
obert a tothom i, com a tal, hem de respectar aquelles persones que no desitgin
participar-hi. Cal dir que la iniciativa va
tenir molt bona acollida per part dels residents i familiars, que en la majoria dels
casos van autoritzar la publicaci dimatges i referncies personals.
Quarta fase. Execuci del projecte.
Des de la seva creaci, el Bloc ha estat
concebut com un punt de trobada entre
residents, familiars i membres de lequip.
s per aquest motiu que en els diferents
Des de la seva creaci, el Bloc

ha estat concebut com un punt
de trobada entre residents, familiars i membres de lequip.
124
apartats es pot trobar informaci aportada pels tres col .lectius.

Lapartat Articles del Ricard s un bon
exemple de la participaci activa per part
dels residents. En altres ocasions, especialment en aquells casos que impliqui persones amb un cert deteriorament cognitiu,
la participaci dels residents va vehiculada per leducadora social, la treballadora
social o la psicloga del centre, com ns
exemple la histria particular on es treballa la histria de vida dels usuaris del
centre.
Els familiars tamb poden fer les seves aportacions a travs de ladministradora de la platafor ma. De la mateixa
manera, els membres de lequip utilitzen
aquest canal per publicar articles referents
al seu mbit de coneixement que puguin
ser dinters general.
Lactualitzaci de qualsevol dels apartats del Bloc sacompanya amb un missatge de correu electrnic, tant als familiars
com als treballadors del centre.
Cinquena fase. Avaluaci.
Per tal de valorar lassoliment dels objectius plantejats amb la creaci i el desenvolupament daquesta iniciativa, sha
demanat la col . laboraci dels familiars,
perqu facin arribar la seva opini mitjanant una enquesta de valoraci. Actualment sest duent a terme la recollida de
dades per poder extreure els resultats.
Les dades referents al nombre de visites a les diferents seccions, es distribueix
segons es mostra a la taula 3.
Taula 3. Nombre de visites registrades en cada una de les seccions (Desembre 2012).
5. Conclusions
Lexperincia pilot de creaci del Bloc
de la Residncia Vibentia Mullerat ha presentat fins al moment resultats positius. Els
diferents col .lectius implicats en aquest
projecte (residents, familiars, equip assistencial i comunitat) han verbalitzat inters
i reconeixement vers la feina feta durant
aquests mesos.
Els residents que hi han participat activament es mostren satisfets dels treballs
que hi han publicat, especialment quan
reben el reconeixement per part dels lectors del Bloc (familiars, treballadors o altres persones que freqentin el centre).
Alguns dels punts forts daquesta iniciativa sn:
Obrir una nova via de comunicaci
entre la residncia i els familiars
Crear una nova activitat per als residents que estimuli les seves capacitats
cognitives i a la vegada nincrementi
lautoestima
Fer visibles les activitats que es fan
al centre
Comunicar notcies relacionades amb
el sector
Difondre coneixements vinculats a
les rees de treball dels diferents professionals
Els punts febles detectats fins al moment sn:
Manca de familiaritat amb eines
ofimtiques per part dalguns familiars
Dificultats per disposar daccs a la
xarxa per part dalguns familiars
En definitiva, el Bloc fomenta lesperit
de grup i s un lloc de trobada de residents,
familiars i treballadors que construeixen
125
quelcom com. El conjunt defectes positius derivats de la creaci i funcionament

daquesta plataforma ens encoratja a seguir treballant per desenvolupar-la i donar-la a conixer a tots aquells que hi
puguin estar interessats.
Els resultats obtinguts fins al moment
ens animen a promoure la participaci dels

familiars en el Bloc, ja que fins al moment
aquest ha estat el col .lectiu que ha participat menys activament en el moment daportar continguts, mentre que el seu paper
com a receptors dinformaci ha estat molt
ms actiu.
Bibliografia
HERNNDEZ, J. M i LLO-
RENTE, M. G. Mitos y realidades sobre la vejez y salud. Madrid:

SG- Editores, 1999. ISBN: 97884-87621-10-9.
LETURIA, F. J.; INZA, B. i
HERNNDEZ, C. El papel de
la familia en el proceso de atencin a personas mayores en centros sociosanitarios, en Zerbitzuan, nm. 41 (2007), pg. 129143. ISSN 1134-7147.
MRQUEZ, M. i LOSADA, A.
Evaluacin e intervencin en
el mbito del cuidado informal,
en FERNNDEZ-BALLESTEROS, R. Psicologa de la vejez,
una psicogerontologa aplicada.
126
Madrid: Pirmide, 2009. Pg.

251-280. ISBN 978-84-3682212-0.
MRQUEZ-GONZLEZ,
M.; LOSADA-BALTAR, A.;
PILLEMER, K.; ROMEROMORENO, R.; LPEZ-MARTNEZ, J. i MARTNEZRODRGUEZ, T. Cuidando
ms all del domicilio: el papel
de la familia en los centros residenciales y el cuidado colaborativo, en Psicogeriatra, 2, 2 (2010),
pg. 93-104. ISSN 2013-1860.
MARTNEZ, T. Diseo e implementacin de los programas
de intervencin psicosocial en
las residencias para personas
mayores, en FERNNDEZBALLESTEROS, R. Psicologa

de la vejez, una psicogerontologa
aplicada. Madrid: Pirmide,
2009. Pg. 307-336. ISBN 97884-368-2212-0.
PAC, P.; VEGA, P.; FORMIGA,
F. i MASCAR, J. Motivos de
ingreso en residencias geritricas
en Calahorra (La Rioja), en
Revista Multidisciplinar de Gerontologa, nm. 16 (2006), pg. 3236. ISSN 1139-0921.
PADIERNA, J. A. Existe un
lugar para la familia del anciano
en las residencias?, en Zerbitzuak, nm. 24 (1994), pg. 4049. ISSN 1134-7147.
Inters professional
Aproximaci a la prctica del
treball social amb grups de
persones usuries dels serveis
socials a Catalunya
Gnere, social care i poltiques
de benestar social
Una mirada resilient a la
instituci penitenciria
127
128
Inters professional
No concebo el treball social sense

vinculaci ideolgica
Degana del Col .legi Oficial de Treball Social de Catalunya

Rosa M. Ferrer Valls 1
Davant la greu situaci econmica que viu el pas i les poltiques de retallades de
les diverses administracions que afecten, sobretot, les persones ms vulnerables,
des de la RTS hem cregut oport parlar amb la Nria Carrera, degana del nostre
Col . legi, i conixer de primera m qu nopina i qu sest fent des del Col. legi.
Lentrevista t lloc el dia 5 de desembre de 2012 a la seu de Barcelona.
Per citar larticle: FERRER VALLS, Rosa M. Entrevista a Nria Carrera, degana del Collegi. Revista de Treball
RTS: La col . legiatura rep el butllet

Fem Visible, que s una bona eina
per conixer el que es fa des del
Col.legi, per ens agradaria saber de
primera m la teva opini sobre la
situaci actual que estem vivint i qu
s el que hi est fent el Col.legi.
Nria Carrera: Aquesta crisi tan extraordinria porta molt de dolor a la gent i
als ciutadans que estem atenent, i tamb
als collegiats i als treballadors socials en
general. Aix ha produt una sotragada
immensa al Col.legi. Totes les organitzacions, sindicals, poltiques, el propi govern, les famlies, els col .legis, ens hem
de reajustar a aquesta realitat, una realitat molt incerta, dolorosa, que ens obliga a actuar dun altra manera. Aleshores,
la junta del Col.legi prenent en conside1
raci les opinions dels grups rellevants

de la nostra organitzaci, com la revista, el consell dtica i les comissions de
treball creu que hi ha tres o quatre lnies
estratgiques que ha de reforar en
aquest mandat. Una s detectar on hi ha
els problemes de la ciutadania, provocats per unes retallades que originen injustcies. Ha de ser missi dels col.legis
la detecci daquest fet i posicionar-nos,
per exemple, davant del PIRMI (Programa Interdepartamental Renda Mnima
dInserci) o de la retirada de suport en
els programes de justcia de totes les entitats que feien programes de reinserci.
Aquesta detecci de problemes ciutadans
ens porta a vegades a fer la denncia, a
unir la nostra acci a la daltres col .legis i
organitzacions. Ens porta tamb que el
Sotsdirectora de la RTS
129

Col .legi, internament, hagi de fer un esfor per ser ms auster en la despesa,
ms rigors en laspecte relacional, i que
els valors de la solidaritat, del reconeixement de laltre, de lacompanyament i
de la justcia estiguin cada vegada ms
presents.
Com que el tema dels valors ha de formar part tamb del punt de vista organitzatiu, projectem fer un codi tic que ens
marqui els parmetres que han de guiarnos com a organitzaci. El codi necessitar ser aprovat, en el seu moment, per
lassemblea. El futur portar tamb dificultats econmiques a la nostra organitzaci, que espero que no siguin molt
importants, per les podem tenir per
dues raons. Una s que hi hagi baixes de
col.legiatura, perqu de fet ja se nestan
produint algunes. Serem menys massa crtica i tindrem menys fora i menys mitjans econmics per atendre la ciutadania
i els col .legiats i col.legiades. Vull dir que
aqu podem tenir una amenaa de ser
ms petits. Una segona ra previsible s
que tenim algunes subvencions i ajudes
externes que poden ser minvades. En
aquestes circumstncies, el Col.legi podria
sofrir un retrocs en la seva capacitat de
gesti.
enfortir el perfil professional, o sigui, reforar el paper extraordinari dels treballadors socials. No tenim ms remei que
seguir, des del punt de vista de comunicaci i dimatge corporativa, reivindicant
el nostre paper. Crec que en aquest cas
hem fet un pas endavant important, perqu en lltim any hem estat presents ms
de 60 vegades en els mitjans de comunicaci amb informacions, valoracions i
denuncies. Hem tingut una presncia
molt superior del que shavia fet al Col.legi.
Sha fet un esfor molt important, per
encara ens queda molt cam a seguir.
Laltra missi s donar fortalesa acadmica i dacompanyament professional.
Aix implica una formaci. La gent segueix creient en la formaci del Col .legi,
i podem dir amb orgull que moltes persones segueixen apuntant-se a la formaci, i tamb hem crescut en supervisi.
El meu pronstic s que seguir creixent,
i s probable que busquem frmules de
consultories dun o dos dies, dacompanyaments lleugers, per a situacions extremes.
Igualment haurem de poder avanar en
el paper que poden tenir les comissions
dintre del Col .legi. Les comissions tenen
una influncia directa en la veu del Col.legi.
Tots els posicionaments que hem fet fins
ara que afecten a retallades, a canvis
de model datenci a les persones, etc.
han tingut com a base les opinions de
les comissions. Doncs aquestes comissions haurien dagafar molta ms fortalesa de la que tenen.
Doncs potser caldr enfortir lexercici professional. Qu creus que pot

fer el Col .legi per reforar el treball
social i donar aix resposta amb ms
rigor a les necessitats daquests moments?
Donar suport als treballadors socials,
que s una de les nostres missions troncals. Els col .legis professionals existeixen
per donar empenta i reconeixement i
130
Partint daquestes comissions, qu

creus que es podria repensar del treball social en aquests moments? Alguna forma de fer diferent?
Inters professional
Segurament. Laltre dia en un acte organitzat pel Col.legi es va produir la intervenci emotiva duna treballadora
social que a mi em va semblar sobtadament impactant i em va fer grinyolar una
mica lopini del que haurem de fer en
el treball social. El que va dir, en resum,
s: Sc treballadora social i estic atenent persones que estan en processos de
desnonaments, (vaig entendre que estava en un ajuntament), i fora del meu
horari laboral he creat una plataforma
de lluita contra la hipoteca. O sigui que
aquesta treballadora social ha decidit fer
un pas ms i suposa una altra manera
datendre aquesta realitat.
De fet, aquest s un procs present en
els inicis del treball comunitari, durant
el franquisme. Era un treball social que
sorganitzava juntament amb la comuni-
tat per buscar soluci als temes concrets

que lafectaven. Jo crec que ara torna a
ser el mateix, i que aix anir a ms a
partir dara, per temes concrets com la
lluita per la daci en pagament de la hipoteca, en el cas que va referir aquesta
treballadora social. Aleshores, aquesta
manera denfocar el treball social, que
va ms enll de la gesti concreta, de
lencrrec contractual, que porta a una
acci poltica o voluntria a altres hores
i en altres moments, crec que segueix
sent i seguir sent treball social.
Precisament recordo el dia de la presentaci de les jornades de serveis

socials bsics, en qu vas dir que
haurem de tornar a ser agents de
canvi. Dacord, per, tu que vas viure aquella poca, qu creus que ha
canviat i qu es mant?
131

Diria que hi ha dos elements que canvien una mica. Un crec que consisteix en
el fet que en aquest moment es veu una
metodologia de treball extraordinria,
quant al procs de reivindicaci i de denncia. Hi ha tamb bones pautes dorganitzaci, una estratgia neta, com en
el cas de qu he parlat abans, en relaci
amb els desnonaments. Sactua primer
contra els bancs, desprs es busca el recolzament de la justcia, i particularment,
es tracta de veure com apoderar totes
les persones afectades per la hipoteca,
de manera que elles es converteixen en
promotores de noves plataformes. Tot
aix implica un procs en diversos nivells: estratgic, metodolgic i ideolgic.
Aquesta forma de treball estic segura
que ens dna pistes del que cal fer per
apoderar les persones i reivindicar els
drets de la gent. Per tant, crec que aqu
hi ha un canvi i que aix mostra que ara
en sabem ms que abans.
Hi ha un segon element que ha marcat
un canvi. Em refereixo a la relaci amb
els moviments socials. Durant el franquisme els treballadors socials ens vinculvem amb els moviments en temes
molt locals, ms territorials, per aix ens
relacionvem preferentment amb plataformes dassociacions de vens. Crec que
ara els moviments shan convertit, en el
que s bo i en el que s dolent, en temes
concrets, o sigui que ens haurem de vincular amb una defensa, una lluita o un
posicionament per a temes precisos (hipoteca, PIRMI, etc.). s la manera destar al costat de les persones afectades i
juntament amb elles treballar per la resoluci de la problemtica i cercar justcia social. La diferncia s bastant
132
important. En altres moments el paper

territorial tenia molt de pes.
Una altra cosa que voldria preguntar-te, aqu, des del Col .legi ens hem
posicionat davant problemtiques
importants (com el PIRMI, els desnonaments o les modificacions a la
llei de la dependncia), per sembla que a diferncia daltres territoris
de lEstat, els professionals, com a
grup, no hem sortit al carrer. Per
exemple a Madrid, Andalusia o lArag, els treballadors socials shan fet
visibles amb la samarreta taronja
(la marea naranja). I aqu altres
col .lectius tamb sidentifiquen amb
samarretes de colors diferents que
sn reconeguts en els diversos mitjans de comunicaci, no aix la taronja dels serveis socials. Creus que
a altres llocs de lEstat els que treballen en serveis socials sidentifiquen ms entre si i per aix surten
al carrer i van a les manifestacions
com a grup? Com ho interpretes tu?
El primer que et dic s que no coincideixo amb aquesta apreciaci. El que
passa s que nosaltres hem fet, ms enll de les samarretes, moltes ms accions. Vrem ser els primers de tot lEstat
que ens vrem vincular com a col .legi a
Ni un pas enrere, que vrem muntar
la plataforma i en aquest cas la vrem
liderar abans que sinicis a Madrid i a
la resta de lEstat, i hem fet un conjunt
daccions reivindicatives encadenades
amb altres col.legis i entitats.
En segon lloc, la protesta s una part
que el Col .legi pot promoure per que
est en mans dels treballadors socials.
Inters professional
feina. El nostre convenciment s que en
aquest moment lndex datur entre els
treballadors socials ha pujat moltssim,
per tenim una informaci poc fidedigna, per aquest motiu farem un Fem
Visible on animarem a la gent a entrar
al web, i a traves d una enquesta preguntarem en quina situaci laboral estan, per tenir una visi real den quina
situaci estem en aquest moment. I no
preguntarem noms si estan a latur o si
no, tamb intentarem saber en quina situaci de precarietat han quedat, per
exemple amb menys sou, menys hores
de treball, sense les pagues dobles, etc.
Llavors si els nostres companys i companyes sanimen a entrar i contestar podrem conixer la situaci que tenim.
Abans nosaltres fiem uns estudis molt
costosos, per en aquest moment el
Col.legi per raons econmiques no sho
pot plantejar. Preferim dedicar els recursos a altres projectes, per s clar, hem
de reconixer que la nostra mirada sobre la situaci de la col.legiatura no s
prou fidedigna.
En un futur, dintre del web, tindrem un
sistema nou que permeti tenir al dia la
situaci dels treballadors socials, si estan o no en actiu, i quina realitat viuen,
per de moment comenarem per l enquesta. Ara, la percepci que tenim s
que la prdua de llocs de treball anir a
ms, tot i que els mitjans encara no nhan
fet massa ress sobre el tema . El tercer
sector est rebent una agressi espectacular, per s que ara poden comenar
els problemes a la funci pblica.
Aqu les reivindicacions i accions de protesta es fan des dels municipis i apleguen els treballadors socials i altres
professionals. El meu pronstic s que
aix sha fet poc a tot lEstat. Una altra
cosa s si ho hem venut ms o menys, si
a Madrid en la manifestaci de la vaga
general la samarreta taronja va ser ms
visible s perqu hi havia la presidenta
del Consell General de Treball Social.
Sn instruments de presncia i que tamb nosaltres considerarem.
Malgrat aix les nostres reivindicacions no sn tan visibles com les

densenyament o sanitat.
Aqu s que et dono la ra.
Per qu creus que s aix?

Els serveis socials han tardat a ser un
dret universal i no sha interioritzat prou.
Potser sigui, parlo pensant en veu alta,
perqu en treball social estem acostumats a fer una tasca transversal, perqu
hem estat especialistes de lacci transversal, i per tant potser a lhora de sortir
a reivindicar tamb ho fem sumant-nos
a altres grups socials.
Abans has dit que hi ha treballadors

socials que es donen de baixa del
col . legi per problemes econmics.
Sabeu si molts TS han perdut la feina
o perillen els seus llocs de treball?
Nosaltres, per una banda, perqu formem part de moltes xarxes i plataformes, coneixem no poques entitats del
tercer sector que estan tancant, tot i que
s una qesti que no es comenta gaire,
per sn unitats de treball amb molts
professionals i en qu la majoria sn treballadors socials, i alguns han perdut la
Majoritriament els treballadors socials exerceixen a les administracions...

133

Molts treballadors socials de la funci
pblica no han consolidat les seves places. Per tant, segons com vagi la crisi
daquest pas, i parlo de Catalunya, ens
podem trobar que una part dels treballadors socials de la funci pblica vegin
perillar la seva feina, i consegentment
la ciutadania perdi latenci adequada.
Aquestes no sn bones perspectives.
Aix unit al que ja hem comentat del tercer sector pot suposar dificultats als nostres professionals per mantenir els llocs de
treball. Davant daquesta situaci, animaria la gent a col.legiar-se, perqu junts
creem discurs i cerquem nous models dintervenci. Com ms fora tinguem, millor defensarem el drets socials de tothom.
ta gaire i tampoc els treballadors socials

afectats ho diuen al Col .legi. Ho s a traves dels membres de la Junta o directament de les empreses que estan tancant,
i si tanca la seva empresa, darrere hi van
els treballadors socials que han acomiadat. Ara s de dos empreses ms que
estan fent EROs i en les quals la meitat
dels professionals sn treballadors socials. Amb tot, aquestes informacions no
ens arriben directament.
La nostra professi, en aquest context

t fortalesa. s una professi amenaada
per la crisi, clarssimament amenaada, i
si no ho volem veure ens equivocarem.
Per tamb estan amenaats els metges
i altres professionals. Siguem rigorosos:
estan amenaades totes les professions
datenci a les persones i nosaltres som
quasi lepicentre daix. Per tant, el treball social s una professi en risc per,
per una altra banda, s una professi ms
apoderada, ms que quan jo vaig entrar
al Col.legi. No s una professi que sigui menys considerada per lentorn ni
menys considerada pel conjunt dels altres professionals, o sigui, no ha quedat
debilitada en el seu rol.
Davant aquest panorama, la pregunta

obligada s: quin futur immediat li
veus al treball social?
s una pregunta dura. Crec que hi ha
dues coses que shan de fer molt b. Una
s seguir estant en plataformes amb altres col.legis. Ja saps que estem en una
associaci que recull ms de 100 col.legis.
Em sembla que, excepte els metges, hi
sn tots. I tots tenim algunes dificultats
per seguir estant al servei de la col.legiatura i defensar els nostres professionals. Hem de tenir la mirada posada en
la idea que no anem sols, perqu si no
s aix, no guanyarem aquesta batalla.
Laltra cosa que haurem de seguir fent
sn les tasques de denncia i reivindicaci. Aqu el to ha de pujar de cara a les
institucions i davant lamenaa de destrucci de llocs de treball. Conec empreses del tercer sector que tanquen o
que estan fent EROs (Expedient de Regulaci dOcupaci), per no es comen-
134
Laltra pregunta seria: la professi,

en aquest context, com la veus?
Una apreciaci molt positiva la teva.

I parlant daltres temes ara oblidats
pels mitjans haurem de senyalar
totes les qestions relacionades amb
lanomenada llei de la dependncia.
Aquesta s la conseqncia clara de qu
parlvem abans, duns drets que la ciutadania havia de tenir i que al final
sembla que han caigut a mig cam. Al
Inters professional
Parlament, els partits que estan a loposici intenten col.locar aquests temes i
sen surten a mitges, per nosaltres intentem posicionar-nos i fer-ne ress en
els mitjans de comunicaci. I ens consta
que els professionals que shi dediquen
es troben en una situaci frgil, perqu
si cau el nivell de prestaci per temes de
dependncia aquests professionals tamb estan en risc de no tenir assegurat el
seu lloc de treball.
cial sense vinculaci ideolgica, no ho concebo ni en aquest moment ni en aquesta

situaci. No pot ser, s impossible.
Si que hi ha un tema inquietant. s una

nova llei dafers professionals, que est
a la taula del Partit Popular i que pot
afectar que els col. legis es converteixin
en associacions; aix sest debatent, i la
proposta t la intenci de debilitar els
col.legis. Jo no s si el fet de passar de
col.legi a associaci ens ha de debilitar,
no li dono un drama a la nomenclatura,
incls pot ajudar a donar fortalesa una
altra vegada en el sentit de comproms,
desfor, de pertinena, ha estat una de
les raons que els diferents col .legis ens
hgim constitut en associaci de col.legis.
Aquesta intenci de la proposta de llei
de debilitar els col .legis s un fet que ens
pot perjudicar molt a tota la col.legiatura,
no a la nostra sin a la de tothom. Una
de les seves estratgies s treure la
col.legiaci obligatria, treure la fortalesa que podem tenir els col.legis quan fem
dictmens per una mala prctica professional, s una situaci que tamb ens pot
donar bastant trasbals. s probable que
hi hagi col .legis amb pocs col .legiats que
hagin de desaparixer i fins i tot no ser
ni associaci, o hagin de canviar de nom.
Hi ha un atac frontal clarament al moviment dagrupaci al voltant del servei
professional que ens pot, en el futur, tamb crear dificultats. s molt important que
el nostre Col .legi pugui augmentar en
nombre i en presncia: serem ms forts.
Fa una estona has dit que el Col.legi

no pot anar sol, i els treballadors socials tampoc. Caldr que ens apropem ms als moviments socials?
I tant, aquesta s la frase, Rosa M. Nosaltres sols impossible, els que vulguin
fer canvis personals, o canvis per a la
millora de la col.lectivitat, no es poden
plantejar anar sols, i ara menys que mai.
Nosaltres hem destar molt ms vinculats en diverses plataformes i ser una
pea ms, i de vegades ser una pea clau,
i de vegades ser una pea dagrupament,
diniciatives. Aquesta experincia pot
portar el Col .legi, i tamb els professionals, a habituar-se a estratgies daquest
tipus. Els treballadors socials estem abocats, en aquest present, no en el futur,
ms enll de fer treball social en el seu
dia a dia, a vincular-se en moviments de
base territorial, de base temtica per
collaborar en la defensa dels drets. s
una guerra contra els valors, contra els
drets, que durar molts anys, que ens
porta a situar-nos duna altra manera, i
els professionals en aquest moment han
de tornar a comprometres des del punt
de vista ideolgic duna manera clarssima. O sigui, que no concebo treball so-
Algun altre problema que actualment

us preocupi a nivell col .legial?
Tens ra, tots i totes som Col.legi,

s important ser-hi i participar-hi.
135

Abans dacabar no ens podem oblidar que hi ha un canvi important a
la revista, justament aquest nmero
ser el primer digital. Quines coses
profitoses veus en aquesta nova etapa de la revista, desprs de 50 anys
de lexclusivitat del paper?
De la revista, tres cosetes: primera, felicitar-vos, perqu sou el grup portador
del canvi, era un moment en qu shavia
de fer aquest pas. s un plantejament ms
democrtic del nostre coneixement i
dobertura. Ara que la RTS ser digital i
que hi podr tenir accs tota la ciutadania potser ser ms fcil comprendre qu
s el treball social i conixer la nostra
posici cientfica, tcnica i estratgica.
Crec que ha estat una decisi generosa,
que jo us vull agrair, perqu no era fcil
que totes i tots comprengussiu que era
un moment estratgic de fer lobertura,
de donar un salt important que no tots
els col .legis estan fent en la seva vessant
ms cientfica, per el futur s aquest.
Tamb vull donar valor al fet que mantenim edicions petites de paper, que sn
realment necessries, farem unes tirades
136
curtes, el mnim per atendre les necessitats que es puguin produir. Aquesta modalitat dual mnima crec que s ms
respectuosa amb tota aquella gent del
Col. legi que no est acostumada al tema
digital, a una part que segueix, i jo en
sc una, tenint necessitat de vegades del
paper. Per tant crec que la frmula que
hem plantejat s una frmula molt exquisida i que li dna bon futur.
Agram moltssim que ens hagis expressat sincerament les teves opinions. Nria, voldries afegir quelcom
ms?
Seria ja per acabar poder dir que estem
en un moment de molta fragilitat per
conservar llocs de treball, i de dificultat
per ser eficaos en la feina que fem. Hem
de localitzar aquests obstacles per no
hem denfonsar-nos en les ganes de seguir lluitant.
Aix s gaireb un titular.

En els moments difcils hem de saber
lluitar junts. Si ho defensem entre tots i
totes, ens en sortirem.
Inters professional
Aproximaci a la prctica del treball social

amb grups de persones usuries dels
serveis socials a Catalunya
Teresa Rossell Poch1 i Rosa Alegre Beneria2
Resum
Larticle posa en evidncia la necessitat de disposar de dades empriques sobre els
resultats de laplicaci del treball social a grups de persones usuries dels serveis
socials, i de conixer si aquestes experincies mantenen una estructura metodolgica que mostri les vinculacions teoricooperatives que les sustenten. Els resultats
duna recerca sobre el tema, realitzada per les mateixes autores, mostren lamplitud i diversitat de la prctica del treball social amb grups a Catalunya.
Paraules clau: Treball social amb gr ups, tipologia de grups en el treball social.
Per citar larticle: ROSSELL, Teresa; ALEGRE, Rosa. Aproximaci a la prctica del treball social amb grups de
persones usuries dels serveis socials a Catalunya. Revista de Treball Social. Collegi Oficial de Treball Social
de Catalunya, desembre 2012, n 197, pgines 137-142. ISSN 0212-7210
Abstract
The article makes evident the need to carry out empirical research on social
groupwork as a way to know about the present fieldwork outcomes as well as to
explore the different methodologic and theoric approaches used. The data coming
from a social groupwork research in Catalonia shows the great amount and diversity
of the existing experiences on social groupwork.
Key words: Social groupwork, groups typology within social work.
1
2
Treballadora social i psicloga. Departament de Treball Social. Universitat de Barcelona. teresarossell@gmail.com.

Treballadora social i antroploga. Departament de Treball Social. Universitat de Barcelona. ralegre@ub.edu.
137

Els estudis i les recerques empriques
sobre la metodologia del treball social
emprada actualment pels treballadors socials sn encara limitats en el nostre pas.
Podem conixer lorientaci terica i metodolgica de les entrevistes, del treball
amb famlies, del treball amb grups i del
treball comunitari (si volem utilitzar la classificaci clssica), per no tenim dades
empriques que ens mostrin les similituds
o diferncies dels criteris utilitzats pels
professionals en situacions comparables.
Les aplicacions prctiques del treball
social amb grups dusuaris que coneixem
pel contacte amb els professionals i els
programes que desenvolupen experincies
que sn molt riques i variades, haurien de
ser estudiades pels resultats que sen deriven, i haurien de ser font danlisi i de reflexi per als propis treballadors socials i
per als professors que imparteixen coneixements terics i metodolgics en els plans
destudis universitaris de treball social.
Malgrat tot, en general, no disposem
de dades sobre els objectius, la metodologia o els resultats daquestes prctiques que
no sigui a travs de la descripci dexperincies, lobservaci directa i dalgun article espordic. En realitat el mtode del
treball social de grup no ha rebut mai tanta atenci com la que sha donat al treball
comunitari, familiar o individual. I considerem que dins duna perspectiva integra3
da del treball social, com s la perspectiva

comunitria, per treballar amb famlies,
persones o grups, cada mtode o procediment que sutilitza ha de tenir una base de
coneixements que fonamentin la intervenci professional del treballador social i siguin pertinents a cada aplicaci prctica.
En aquest sentit podem constatar que rarament el mtode de grup ha estat motiu
de polmica, danlisi o de discussi entre
els professionals, i levidncia daquesta
afirmaci la trobem en els pocs articles i
poques recerques publicats sobre el tema.
No obstant aix, existeixen treballs que
mostren una prctica consolidada des de
fa anys en alguns serveis, i entre aquests,
experincies amb resultats emprics molt
reeixits.
Des de les universitats es forma els
estudiants en diferents orientacions metodolgiques segons siguin les caracterstiques de les persones que formen un grup,
els objectius de la intervenci, o les orientacions i especialitats dels serveis, entre
daltres variants. Per s molt necessari no
perdre el feed-back entre la teoria i la prctica per poder ampliar contnuament perspectives, tant en la formaci com en la
prctica del treball social. Amb aquesta
finalitat es va realitzar una recerca sobre El
treball social amb grups de persones
usuries dels serveis socials a Catalunya3, que fonamenta aquest treball.
La recerca sobre el Treball social amb grups dusuaris a Catalunya (TSG) tenia per objectiu conixer i
poder objectivar lestat de la qesti daquesta modalitat del treball social i els criteris organitzatius i
metodolgics que utilitzen els professionals a Catalunya. Es tractava duna primera recerca sobre el tema
per, posteriorment, poder continuar aprofundint sobre aspectes ms complexes de definir i davaluar
Lestudi, de carcter descriptiu, es va realitzar entre els anys 2008 a 2010. Es va enviar el qestionari a tots
els col.legiats de Catalunya (4.261) de lany 2008, demanant la seva collaboraci. Es van obtenir 254
respostes de treballadors socials, de les quals 117 professionals (2,74% del total de collegiats) manifestaven treballar amb grups dusuaris i enviaven informaci sobre un total de 206 grups.
138
Inters professional
En tractar sobre el treball social amb
grups dusuaris ens referim a aquells grups
dissenyats pels treballadors socials per ajudar les persones participants, les que pateixen problemtiques psicosocials que els
afecten personalment, o els familiars de
persones amb problemes que requereixen
atenci i cura continuada de familiars o
persones properes. Per diferenciar aquests
grups daquells que tenen una finalitat ms
mplia dins duna acci social o comunitria.
En el disseny del treball es va considerar que la proposta dun estudi inicial sobre aquest tema havia de ser: a) modesta,
ja que no hi ha massa consens sobre la
tipologia dels grups, les orientacions tcniques i altres aspectes, i b) estar circumscrita a aspectes molt bsics i estructurals
de la metodologia del treball social amb
grups que tots els professionals poguessin
interpretar de la mateixa manera.
No s lobjectiu principal daquest article presentar detalladament els resultats de
la recerca esmentada, per creiem que t
molt inters il . lustrar alguns aspectes
daquest treball amb dades empriques actuals del nostre context professional per
observar les caracterstiques identitries
del treball social amb grups dusuaris a travs de les finalitats i objectius dels grups i
de labordatge metodolgic que presenten
els professionals.
En relaci amb la recerca: considerem

que els resultats no es poden generalitzar
per dues raons: primera, a la consulta no
sinclouen els treballadors socials que no
estan col .legiats (tot i que a travs dels
col.legiats es podria haver obtingut una
mostra representativa del conjunt dels treballadors socials de Catalunya, si les respostes dels col.legiats haguessin estat ms
nombroses). Segona, els professionals
collegiats que responen no representen
tots els mbits i serveis on saplica el treball social amb grups. Malgrat aquestes
limitacions, els resultats mostren la
varietat i la riquesa dels temes que
aborden els professionals i lestructura metodolgica que utilitzen.
Per aquest motiu lestudi en qu es basa
aquest article, i a partir duna poblaci
professional que utilitza el mtode del treball social amb grups, es va centrar en els
aspectes segents: a) mbits de serveis,
des don es descriuen les experincies c)
Poblaci receptora, que mostraria quins sn
els destinataris de lacci professional, d)
Tipologia dels grups i objectius que persegueixen, i e) Comprovar quins sn els criteris metodolgics ms habituals.
mbits de serveis des dels que sha
rebut la informaci sobre les experincies
de treball social amb grups dusuaris: les
respostes obtingudes que provenen en la
quasi totalitat de professionals dels mbits
Aquests 206 grups shavien realitzat en els mbits segents:

140 grups (67,96%) dins lmbit de Salut, 58 grups (28,15%) dins lmbit de Serveis Socials, mentre que
els grups realitzats als mbits dEnsenyament, Ocupaci i Justcia eren un total de 8 grups (3,88%).
Dels 140 grups de lmbit de Salut, 69 grups (49,28%) provenen dels serveis de Salut Mental; 39 grups
(27,85%) dels Serveis dAtenci Primria; 19 grups dels CAS, i 13 grups sn realitzats en Hospitals.
Dels 58 grups de lmbit de Serveis Socials, 30 grups (51,72%) es van realitzar en els Serveis Socials
dAtenci Primria, i els 18 restants des dels programes: Atenci Domiciliria, Discapacitats, Dona, Infncia i Adolescncia, PIRMI, i Salut Mental.
139

de Salut i de Serveis Socials, platejarien la
pregunta de si en altres mbits i serveis
no es practica el treball amb grups dusuaris, aplicant uns criteris metodolgics establerts (la qual cosa descartem dentrada).
Considerada la qesti en sentit positiu es
podria pensar que els treballadors socials dels mbits de Salut i Serveis Socials
sn els professionals que shan sentit ms
motivats per respondre els qestionaris. Es
podria afegir tamb la suposici que aquesta motivaci per collaborar pot correspondre al fet de que aquests professionals
tenen a disposici un banc de dades relacionades amb les preguntes de lestudi, i
que per tant la recerca desperta linters
per mostrar els resultats dels treballs que
realitzen.
Caracterstiques de la poblaci
receptora
Respecte el gnere, els resultats mostren una preponderncia de grups amb
composici mixta (dona/home) en 151
grups. Aquesta dada correspon a la organitzaci dels grups i no es pot saber ni la
proporci dhomes-dones que participen,
ni quines sn les persones que amb ms
freqncia continuen el procs o quines
labandonen.
47 grups sadrecen noms a dones i 7
grups noms a homes. Els respectius objectius daquests grups estan relacionats
amb les caracterstiques prpies del gnere, o amb el rol social ms freqent en
cadascun daquests.
Quant a ledat, en les experincies de
treball social amb grups dusuaris trobem
dues caracterstiques significatives:
a) Lheterogenetat dedats entre els
140
membres dels grups (en 105 grups

(50,9%) la diferncia dedat entre
alguns membres s dentre 20 i 40 anys.
b) La presncia de membres dedat molt
avanada (80 anys o ms) entre els
grups de familiars i/o cuidadors no
s una excepci. Aquesta s una caracterstica dels grups de treball social que difcilment trobarem en
grups de poblaci general portats per
altres professions.
Els grups dusuaris o grups de familiars
presenten les caracterstiques segents:
La distribuci entre grups de persones
afectades per un problema o dificultat i
els grups de familiars i cuidadors mostra
que la proporci de grups dusuaris s de
125 grups (%) i la de familiars i cuidadors
s de 77 grups (%), mentre que 4 grups
sn de composici mixta.
La gran incidncia de grups dirigits a
familiars s tamb una caracterstica del
treball social El predomini de grups de
familiars es troba als Serveis de Salut
Mental i a les rees Bsiques de Salut, i la
tipologia de grup ms significativa pel nombre dexperincies presentades (30 grups)
correspon a Grups de familiars i cuidadors
de persones amb demncia i/o malalties
crniques.
Tipologia dels grups i objectius

que persegueixen
De lanlisi dels 206 grups shan establert 36 categories de grups, i dins
daquestes categories shan incls un total
de 106 tipologies de grups. Aix significa
que els grups que presenten les mateixes
caracterstiques i persegueixen objectius
similars queden englobats en una mateixa
Inters professional
tipologia. El millor exemple de tipologia
de grup, abans esmentat, serien els Grups
de familiars i cuidadors de persones amb
demncies o malalties crniques, que s
el ms nombrs. Daltres grups amb un
sol exemple queden establerts com una tipologia diferent a les altres. Un exemple
podria ser el grup per a dones que presenten malalties poc freqents. La varietat i riquesa daquestes tipologies
requeriria un espai de discussi molt
profunda i detallada.
En analitzar la funci dels 206 grups
descrits a lestudi en relaci amb els
seus objectius, trobem els resultats segents:
Grups de formaci: 8 (3,88%)
Grups dinformaci: 5 (2,42%)
Grups de prevenci: 17 (8,24%)
Grups de tractament socioteraputic:
119 (57,76%)
Grups de tractament socioeducatiu: 14
(6,79%)
Grups per a la integraci social: 34
(16,50%)
Grups dajuda mtua: 5 (2,42%)
Grups de participaci comunitria: 4
(1,94%)
Com es pot observar, els grups amb
una funci socioteraputica sn els ms
nombrosos, seguits dels que tenen una
funci dintegraci social.
Metodologia: pels resultats de lestudi, i en termes generals, podem afirmar
que els professionals que treballen amb
grups apliquen uns criteris metodolgics coincidents amb les orientacions
de la bibliografia bsica daquest mtode.
La durada del grup s de fins a 3
mesos (33,49%) i d1 any o ms (52,42%).
Sobre la durada de les sessions predominen els grups amb 90 minuts (37,37%)
i els de 60 minuts (33,49%). La periodicitat amb una freqncia ms alta s la
setmanal (58,25%), seguida de la quinzenal (17,96%).
Sobre labordatge tcnic, predomina
lorientaci semidirectiva (60,19%) seguida de lorientaci directiva (15,53%) i no
directiva (13,59%).
Els grups de la mostra estan dirigits
per un sol treballador social en un 38,83%,
i codirigits en un 58,73%. Del conjunt dels
grups un 47,08% tenen supervisi, mentre que un 50,97% no estan supervisats.
Quant a lavaluaci dels resultats dels
grups, tant per part dels usuaris, les institucions i els professionals, s molt positiva.
Conclusi
Linters per elaborar aquest article era
poder mostrar una realitat de conjunt, a
travs de dades empriques, sobre la prctica del treball social amb grups dusuaris
a Catalunya i comprovar que aquesta prctica seguia una estructura metodolgica
bsica.
Volem mostrar la riquesa i varietat de
grups descrits, la majoria consolidats en
els serveis, i la necessitat destablir connexions teoricoprctiques per aprofundir el
coneixement sobre aquesta metodologia de
treball social. La realitat s que en el treball social en general, i potser ms en el
treball amb grups, existeix un coneixement
acumulat des de la prctica que en gran
part no s conegut ni reconegut per la prpia professi, el qual caldria sistematitzar
i argumentar per inscriurel com a element
de progrs dins de la professi.
141

Hi ha molts aspectes que shaurien de
discutir, clarificar i concretar, per poder
avanar, no tant perqu tothom pensi el
mateix, sin perqu cada grup de professionals pugui argumentar sobre els objectius, sobre els criteris que apliquen, sobre
els condicionaments del marc institucional i altres variants que intervenen.

Estem convenudes que, a ms de treballar b i densenyar b, cada treballador
social ha de contribuir en la construcci
de la professi.
Bibliografia
BROWN, A. Groupwork. Aders-
hot: Gower, 1986. ISBN 9781857420876

CIRERA, T. y LOPETEGUI,
L. Grupo socioteraputico
para mujeres, en Revista de ser-
142
vicios sociales y poltica social, nm.

45 (1984), pg. 121-135. Madrid: Consejo de Colegios Oficiales de Diplomados en Trabajo Social. ISSN 1130-7633
ROSSELL, T. Trabajo social de
grupo: Grupos socioterapticos y grupos socioeducativos. Madrid: Universidad Complutense, 1998.

Cuadernos de Trabajo Social,
nm. 11. ISSN 0214-0314
Inters professional

Esther Albesa Jov1
Resum
Les transformacions socials esdevingudes durant els ltims anys en les societats
desenvolupades han anat acompanyades dun seguit de canvis en la cobertura dels
riscos que afecten les persones al llarg de la seva trajectria vital.
Aquest article pretn analitzar els aspectes essencials de latenci i el treball de cura
vers les persones des duna perspectiva de gnere, en especial, latenci i cura de
llarga durada a les persones amb dependncia, alhora que analitza quines han estat
les respostes de les poltiques socials en els diferents models de benestar del nostre
entorn, i fa tamb referncia al desenvolupament de la Llei 39/2006, de Promoci
de lAutonomia Personal i Atenci a les Persones en Situaci de Dependncia.
Paraules clau: Treball de cura de llarga durada, dependncia, social care, estats de
benestar, poltiques socials, model informal de cura, gnere.
Per citar larticle: ALBESA JOV, Esther. Gnere, social care i poltiques de benestar social. Revista de Treball
Abstract
Social transformations in developed societies over the past years entailed an array
of changes within the coverage of the social risks which affect people along their
lives. The purpose of the present paper is analyse the policies of social care in
Europen social wellfare models, essentially aspects of the attention and care towards
people under the prism of gender, and above all, the long-term care of dependent
people. That means, to take a closer look at the way they have been approached and
which answers have been delivered from the social policies stemming from the
diverse models of well-being. But also within our most immediate environment
while taking special consideration the Law 39/2006.
Key words: Long-term care work, dependency, social care, welfare states, social
policies, informal care model, gender.
1
Treballadora social i sociloga. Treballadora social del Consorci Parc de Salut Mar. e.albesa@ya.com.
143
El treball de cura i la crisi del model informal

El terme social care o treball de cura ha
estat des del seu origen un terme controvertit, si ms no, sha utilitzat generalment
per designar aquell treball realitzat dintre
de les llars en lentorn familiar orientat a
latenci de les persones, sense retribuci
econmica i que engloba latenci integral
daquelles persones que no es poden valdre
per elles mateixes o que necessiten el suport daltres per realitzar una vida normalitzada, com poden ser: infants, persones
grans dependents, persones amb malalties
crniques invalidants o persones afectades per algun tipus de discapacitat
(Carrasco, Borderas i Torns, 2011).
Histricament les dones han assumit
com a prpies les tasques del treball domstic i de cura de les persones dependents,
tasques fonamentals en la reproducci
social i el benestar quotidi. Tradicionalment sha donat una marcada diferenciaci entre el treball productiu i el treball
reproductiu; el primer, realitzat pels homes caps de famlia guanyadors de pa, male
breadwinner,2 i el segon, atribut i assignat
bsicament a les dones.3
El fet que el treball de cura hagi estat
durant molts anys dintre de lmbit domstic i privat; malgrat haver-hi variacions en
la distribuci i adjudicaci de les tasques
segons els diferents contextos socioeconmics i poltics de les societats al llarg de
la histria (Borderas, Carrasco i Torns,

2011), aquest treball ha estat normalment
un treball fora invisibilitzat i devaluat:
invisibilitzat perqu ha format part de lesfera ntima i privada, alhora que devaluat
per no trobar-se remunerat a nivell econmic, o incls remunerat (situaci que
es dna actualment en laprovisionament
privat de la cura), es desenvolupa en condicions laborals i salarials fora precries.
s evident, segons ens suggereix Torns
(2008), que aquest model social es troba
fortament arrelat en la divisi sexual del
treball i en un model de societat patriarcal, lligat a una clara diferenciaci i discriminaci de rols en el model productiu i de
gnere, fet que va motivar una profunda
reconceptualitzaci a finals dels anys 80
amb la ruptura etimolgica del concepte
de treball en les cincies socials4 i el qestionament del model tradicional de cura.
A partir daquest fenomen sorgeix en
els estats de benestar una preocupaci creixent pel tema, sobretot vers latenci i la
cura cap a les persones grans, la qual cosa
ha situat el treball de cura i latenci a la
dependncia en el centre del debat poltic
i social.
La preocupaci creixent pel treball de
cura i atenci als dependents ha vingut
motivada per un seguit de factors i canvis
socials que han fet que el model tradicional datenci informal hegemnic entrs
en crisi, i per tant, que es produs una
visibilitzaci de la cura, passant la fronte-
Terme utilitzat en llegua anglosaxona segons el model del sustentador principal amb treball a temps complet
i ben remunerat.
3
A temps parcial, precari i mal retribut.
4
Depn bsicament dels pasos i dels models de benestar, existeixen experincies de socialitzaci de la cura
en el Model Socialdemcrata a partir dels anys 70.
2
144
Inters professional
ra de lesfera ntima i privada per situarse en lesfera pblica.
Entre els aspectes ms rellevants que
han motivat aquest canvi de visi cal assenyalar els canvis socioeconmics i culturals que shan produt en les ltimes
dcades:
Per una banda, la incorporaci massiva
de la dona al mercat de treball, transici
laboral femenina, ha propiciat un canvi
social en profunditat quant als rols socials
femenins tradicionals, que juntament amb
laugment dels nivells formatius 5 ha generat que moltes dones prefereixin el desenvolupament de la seva carrera professional
a estar recloses en les llars fent tasques
com a curadores. Lligat a aquest aspecte,
un fenomen que sest produint actualment com a resultat de la inserci de la
dona al mn laboral s la doble presncia. Cada cop sn ms les dones que treballen dins i fora de la llar, aquest fenomen
ha derivat en un augment de la taxa femenina de parcialitat laboral, en haver la dona
de compaginar el treball dins (reproductiu) i fora de la llar (productiu), ja que les
pautes culturals masculines relatives a la
implicaci en la cura sn malgrat tot encara febles.
Per altra banda, els canvis en el model
de famlia i les noves estructures de les
llars, amb la disminuci progressiva de les
dimensions i un augment considerable de
llars unifamiliars, sobretot dones vdues
majors de 65 anys que viuen soles, o lincrement considerable de famlies monoparentals, han derivat en una crisi de la
famlia de tall patriarcal que ha donat pas
5
6
a models de famlies ms diverses que plantegen dificultats serioses a lhora dassumir les necessitats de cura dels dependents.
Daltra banda, lenvelliment progressiu
de la poblaci ha comportat un augment
considerable de les situacions de dependncia i de manca dautonomia en persones dedat avanada com a conseqncia
de viure encara ms anys i patir limitacions fsiques i mentals greus. Aquest aspecte ha fet augmentar considerablement
les necessitats datenci a les situacions de
dependncia de les persones grans, b sigui en la prpia llar, a nivell comunitari o
a nivell institucional, tant en lmbit pblic com privat.
Les poltiques de social care en

els models de Benestar Social
europeus
Tots aquests fenmens descrits han
propiciat que les poltiques de social care 6
hagin estat una de les preocupacions
prioritries dels ltims anys en els estats
de benestar europeus.
La cura ha esdevingut un nou risc social, com a conseqncia dels canvis ja assenyalats, que han donat pas a un augment
considerable de la demanda del treball de
cura i a una reducci important de la seva
oferta informal, com a conseqncia del
nombre decreixent dels suports socials informals de cura disponibles, situaci que
sha fet extensiva a gaireb tots els pasos
europeus i que ha produt, per tant, una
situaci de crisi de la cura generalitzada
(Daly i Lewis, 2011).
Actualment per sobre dels de lhome, segons les principals dades estadstiques.
La traducci literal en llengua catalana s cura social.
145

Per tant, davant daquesta nova problemtica social, les poltiques de benestar
adreades a labordatge i atenci a la cura
de llarga durada i situacions de dependncia han comenat a formar part de lagenda poltica. En els ltims anys sha produt
un reconeixement de la dependncia com
a risc social per ell mateix, i sha generat
un consens creixent sobre la necessitat destablir poltiques integrals datenci a les
situacions de dependncia.
Quant a les respostes que shan donat
en el nostre entorn, les poltiques datenci a la dependncia han variat considerablement segons els pasos. Mentre alguns
pasos han creat sistemes integrals de
protecci, daltres shan mantingut en sistemes fora fragmentats, dirigint la seva
protecci a riscos o grups socials molt especfics i/o com a part daltres sistemes
de protecci (sterle 2009).
Atenent a la tipologia de rgims o models de benestar social europeus, lautor
Esping-Andersen fa referncia als Pasos
Nrdics (model de Benestar Socialdemcrata) com el conjunt de pasos on histricament sha donat un major desenvolupament de programes i serveis datenci a
la dependncia, tant en lmbit comunitari
com en lmbit residencial de titularitat
pblica. En lextrem oposat trobem els
pasos del sud dEuropa, dintre de lanomenat model de Benestar Mediterrani, en
el qual sha donat un desenvolupament
raqutic i una expansi lenta de programes
datenci a la dependncia (sinici el desenvolupament com a camp diferenciat
7
8
datenci a partir de 2007, amb la promulgaci de la LAPAD).7 En una situaci relativament similar al model anterior, per
amb caracterstiques histriques i evolucions radicalment diferents, trobem el Regne Unit amb un model de Benestar Lliberal
que presenta un grau elevat de subsidiarietat 8 en el paper assumit per les administracions pbliques en referncia al tipus
de poltiques datenci. Daltra banda, en
un terme mig hi ha els pasos amb un
model de Benestar Corporativista o Conservador, vinculats de forma considerable a sistemes contributius de la seguretat
social i un desenvolupament i grau de cobertura fora ampli.
La institucionalitzaci de latenci a la dependncia en el model

de benestar espanyol. Desplegament i situaci actual a Catalunya
Espanya forma part del model de benestar caracterstic dels pasos del sud
dEuropa, amb una tradici de protecci
centrada en lesfera familiar, on la dona
ha estat histricament lencarregada de
latenci i la cura de les persones dependents, i on al llarg dels anys sha anat desenvolupat un sistema pblic de poltiques
socials subsidiries i assistencialistes.
Les respostes institucionals de protecci a la dependncia al nostre pas sn frut
dun llarg procs que arrenca amb el Pacte de Toledo lany 2004, lelaboraci del
Llibre Blanc dAtenci a la Dependncia i
lacord signat entre les forces poltiques i
Llei de Promoci per a lAutonomia Personal i Atenci a les Persones en Situacions de Dependncia.
El principi de subsidiarietat, en la seva definici ms mplia, disposa que un assumpte ha de ser resolt per
lautoritat ms prxima a lobjecte del problema.
146
Inters professional
els agents socials lany 2005, que consideren la protecci a la dependncia una de
les prioritats davant les noves realitats de
la societat.
Anteriorment a lentrada en vigor de
la Llei de Promoci de lAutonomia Personal i Atenci a les Persones en Situaci
de Dependncia 9, a lEstat espanyol no
existia cap normativa que reguls aquest
risc social. Latenci a les persones grans i
persones amb discapacitats es trobava vinculada a les lleis de Serveis Socials autonmiques. La LAPAD articula un model de
cura i atenci a la dependncia de responsabilitat compartida entre persona, famlia i sector pblic que t com a objectiu
principal la promoci de la qualitat de vida
de les persones afectades per una situaci
de dependncia i els seus curadors, alhora
que cerca afavorir la llibertat delecci dintre dun marc de prestacions eficaces que
descarregui el deure moral femen de la cura
vers un deure moral compartit, recolzant-se
en un dret de carcter subjectiu de la cura
i propiciant la compatibilitat entre la vida
laboral, social i personal (Rodrguez Cabrero,

2011).
La Llei estableix un dret de ciutadania
datenci a les persones en situaci de dependncia que no requereix cap activitat
professional ni cotitzaci prvia, amb carcter de dret subjectiu, el qual es susceptible de ser exigit legalment davant la
justcia, fet que es pot considerar un aven
significatiu en la consolidaci dels drets
socials en el nostre pas.
La Llei comena a aplicar-se a partir
de gener de 200710 i es preveu un desenvolupament progressiu dels drets fins al
2015 (actualment shan produt modificacions en la seva aplicaci degut a la crisi
econmica).
Quant al desenvolupament de la Llei a
Catalunya, a la taula 1 podem veure que
fins lany 2011, segons el Departament de
Benestar i Famlia, hi havia 376.251 persones dependents, de les quals el 38,6%
sn grans dependents, el 34,2% sn dependents severs i el 27,2 sn dependents
moderats.
Taula 1. Distribuci de les valoracions de dependncia per grau i nivell

GRAU
VALORACIONS
III - GRAN DEPENDENT
145.395
38,6
II - SEVER
128.517
34,2
I - MODERAT
102.339
27,2
TOTAL
376.251
100,0
Elaboraci prpia a partir de les dades del Departament de Benestar i Famlia.
Llei 39/2006, de 14 de desembre.

Les valoracions i el desenvolupament del PIA sinicien amb el grau III.
10
147

La taula 2 ens mostra que el nombre
total de prestacions i serveis, segons dades actualitzades al mar de 2012 pel Departament de Benestar i famlia, s de
187.250, de les quals sn beneficiries un
total de 145.869 persones.
Quant a les prestacions, el 39,5% sn
serveis i el 60,5% sn prestacions econmiques, s a dir, hi ha una preponderncia de prestacions econmiques enfront a
prestacions en serveis, la qual cosa contradiu la Llei que diu que shan de
prioritzar les prestacions en serveis a les
prestacions econmiques.
En referncia al tipus de prestaci en

serveis, podem veure clarament que predominen els serveis adreats a gent gran, i
dintre daquests els serveis residencials,
amb un 32,6%, en un nombre inferior el
SAD, amb el 24,5%, i per ltim la
teleassistncia amb el 23,4%. En referncia a les prestacions econmiques, saprecia clarament la tendncia daquest tipus
de prestacions per davant dels serveis,
sobretot les prestacions econmiques per
a cuidadors/es no professionals, que suposen el 90,4% del total de prestacions
econmiques.
Taula 2. Nombre i tipologia de prestacions i serveis

Prestacions en serveis
74.008
Prestacions econmiques
Centre dia Discapacitats
3.039
4,1
Assistent personal
Centre dia GG
5.485
7,4
Llar Residncia
1.216
Residncia Discapacitats
113.242
22
0,02
Cuidador no professional
102.346
90,4
1,6
Vinculada a Centre de dia
215
0,2
3.402
4,6
Vinculada a Residncia
10.357
9,1
Residncia GG
24.123
32,6
302
0,3
Ajuda a domicili
18.125
24,5
1.309
1,8
17.309
23,4
Sociosanitari
Teleassistncia
Vinculada al SAD
Quant a ledat, la taula 3 ens mostra

que el grup ms nombrs de persones que
reben prestacions, el 50,1%, sn majors
148
de 80 anys, i el 27,4% sn ms grans de

65, per tant el 77,5% del total de persones dependents sn persones grans.
Inters professional
Taula 3. Perfil de persones beneficiries per edat
EDAT
NOMBRE PERSONES
<3
3-18
1.027
5.767
0,7
4,0
19-30
4.229
2,9
31-45
8.239
5,6
46-54
5.257
3,6
55-64
8.370
5,7
65-79
39.916
27,4
> 80
73.064
50,1
Total:
145.869
100,0
Conclusions
Com a sntesi es pot concloure que el
treball de cura ha estat tradicionalment
realitzat per les dones dintre de lesfera
privada de les llars. Les transformacions
socials, culturals i econmiques recents en
les societats desenvolupades han donat com
a resultat que lmbit privat de la cura hagi
sofert una certa visibilitat i hagi passat a
ser considerat un nou risc social, prenent
cos i entitat prpia. Per tant, aquesta nova
situaci fa palesa la necessitat de socialitzaci de la cura i la crisi del model informal datenci, fortament arrelat en la
famlia tradicional, la divisi sexual del treball i la discriminaci per ra de gnere.
Quant a les diferents respostes que
shan donat, trobem models de poltiques
socials sectorials i fragmentades, sobretot
en els pasos del sud dEuropa i en el model Liberal; per contra, en els models de
benestar socialdemcrata i conservador
existeixen poltiques integrals mplies i amb
forta presncia pblica. En termes generals, en tots els models de benestar europeus la responsabilitat de cobertura recau
sobre tres pilars; persona-famlia-Estat,
per laspecte a assenyalar s que el pes
dun pilar o altre ve definit pel tipus de
model de benestar. Com sha vist al llarg
de lexposici, la peculiaritat del model en
larc dels pasos mediterranis s que leix
o pilar bsic de suport s la famlia, amb
la dona com a nucli central, lencarregada
del treball de cura.
En referncia al desenvolupament de
poltiques de dependncia a Espanya, la
LAPAD ha suposat la universalitzaci
del dret a latenci als dependents, per,
segons ens confirmen les dades analitzades i els tipus de prestacions que es dispensen en el cas de Catalunya des de linici
de la implementaci de la llei fins a lactualitat, no sha produt un equilibri real
entre les diferents esferes de responsabilitat, i sha tendit cap a la mercantilitzaci
dels serveis i cap a una forta desviaci
149

de la responsabilitat de latenci vers la
famlia.
Les dades ens mostren que malgrat
haver-hi una regulaci ferma acompanyada del dret a laccs als recursos de forma
universal, el 40% de prestacions que sofereixen sn serveis, i el 60% prestacions
econmiques, de les quals el 90% sn per
a cuidadors no professionals, s a dir, es
prioritzen les prestacions monetries per
davant dels serveis, i entre les prestacions
monetries les adreades a cuidadors no
professionals. Per tant, el pes de latenci
continua recaient de forma majoritria en
les dones, aspecte que posa en evidncia
la fallida del model per trencar amb lherncia familista del model mediterrani de
benestar social.
Un altre aspecte rellevant s la mercantilitzaci que sha produt en els serveis:
150
com hem vist el perfil de les persones dependents s el de dona, major de 80 anys,
vdua i sola. El SAD ha generat un mercat
deconomia submergida per a poblaci
immigrada que reprodueix les desigualtats
de gnere i lexplotaci daquest col .lectiu,
ats que el sector no compta amb cap mena
de regulaci laboral.
Per ltim, cal dir que a partir del 2010
sha produt una davallada important en
el desenvolupament dels drets socials de
la LAPAD com a conseqncia de la crisi
i la manca de recursos econmics per part
de les administracions, i per aquesta ra
un percentatge important de persones valorades com a dependents, malgrat tenir
el dret reconegut, no estan rebent cap prestaci, el retard en les valoracions durant
tot el procediment o les retallades i lextinci dalgunes de les prestacions.
Inters professional
Bibliografia
ARRIBA GONZLEZ DE
DURANA, Ana i MORENO

FUENTES, Francisco Javier.
El Tratamiento de la Dependencia
en los Regmenes de Bienestar Europeos Contemporneos. Madrid:
Ministerio de Sanidad y Poltica Social, 2009. ISBN 978-848446-106-7.
CARRASCO, Cristina; BORDERAS, Cristina i TORNS,
Teresa. El Trabajo de Cuidados:
Antecedentes Histricos y Debates Actuales, en CARRASCO, Cristina; BORDERAS,
Cristina i TORNS, Teresa. El
Trabajo de Cuidados, Historia,
Teora y Polticas. Madrid: Catarata, 2011. Collecci Economa Crtica y Ecologismo Social. ISBN 978-84-8319-558-1.
CARRASQUER OTO, Pilar.
La Doble Presencia: el Trabajo y el
Empleo Femenino en las Sociedades
Contemporneas. Bellaterra: Universitat Autnoma de Barcelona, Departament de Sociologia,
2009. ISBN 9788469260722.
CONGRESO INTERNACIONAL SARE 2003. Cuidar Cuesta: Coste y Beneficio del Cuidado.
Vitoria: EMAKUNDE/Instituto Vasco de la Mujer, 2004.
ISBN 84-87595-96-0.
CARRAQUER O TO, Pilar;
TORNS MARTIN, Teresa; TEJERO GIL, Elisabeth y ROMERO DAZ, Alfonso. El Trabajo Reproductivo, en Papers,
nm. 55 (1998), pg. 95-114.
ISSN 0210-2862.
DALY, Mary i LEWIS, Jane. El
concepto de social care y el
anlisis de los estados de bienestar contemporneos, en El
Trabajo de Cuidados. Historia,
Teora y Polticas. Madrid: Catarata, 2011. Captol 6, pg. 225251. Coleccin Economa Crtica y Ecologismo Social. ISBN
978-84-8319-558-1.
ESPING-ANDERSEN, Gosta.
Los Tres Mundos del Estado de
Bienestar. Valncia: Alfons el
Magnnim, 1990. ISBN 847822-097-6.
LEWIS, Jane. Gnero, Envejecimiento y el Nuevo Pacto
Social: La Importancia de Desarrollar un Enfoque Holstico
de las Poltica de Cuidados, en
El Trabajo de Cuidados. Historia,
Teora y Polticas. Madrid: Catarata, 2011. Captol 10, pg. 236358. Coleccin Economa Crtica y Ecologismo Social. ISBN
978-84-8319-558-1.
STERLE, August. Regme-
nes de Bienestar Europeo i el

Cuidado de Larga Duracin, en
ARRIBA GONZLEZ DE
DURANA, Ana i MORENO
FUENTES, Francisco Javier.
El Tratamiento de la Dependencia
en los Regmenes de Bienestar Europeos Contemporneos. Madrid:
Ministerio de Sanidad y Poltica Social, 2009. Pg. 35-60.
ISBN 978-84-8446-106-7.
RODGUEZ CABRERO, Greg orio. Polticas Sociales de
Atencin a la Dependencia en
los Regmenes de Bienestar de
la Unin Europea, en Cuadernos de Relaciones Laborales, vol.
29, nm. 1 (2011). Pg. 13-42.
TORNS MARTIN, Maria Teresa. El trabajo y el cuidado:
cuestiones terico-metodolgicas desde la perspectiva de
gnero, en EMPIRIA. Revista
de Metodologa de Ciencias Sociales, nm.15 (enero-junio 2008).
UNED. Pg. 53-73. ISSN 11395737.
Llei 39/2006, de 14 de desembre, de Promoci de lAutonomia Personal i Atenci a les Persones en Situaci de Dependncia (BOE nm. 299, de 15 de
desembre).
151
Una mirada resilient a la instituci

penitenciria
Natalia Snchez Delgado 1
Resum
s objecte de controvrsia i debat en la nostra societat la reforma del sistema penal
espanyol, debat que adquireix encara ms transcendncia en el context de recessi
en qu ens trobem. Tant en el discurs poltic, com en la percepci social influenciada
tamb, de vegades, pels mitjans de comunicaci i la seva manera denfocar la delinqncia, s si ms no inquietant que no ens alarmem davant el fet que segueixi
havent-hi una propensi cap a la recerca de consens sobre lenduriment de les
penes. La conseqncia s la constataci dun augment en el nombre de persones
empresonades (Gonzlez, 2011).
Aquest article, des de lenfocament que ens proposa la resilincia, pretn col .laborar
en la construcci duna mirada diferent, ms prometedora, per tal de modificar determinats estereotips i/o missatges pervertits que es donen des dalguns rgans poltics.
Paraules clau: Resilincia, tractament penitenciari, poltica penitenciria, treball
social.
Per citar larticle: SNCHEZ DELGADO, Natalia. Una mirada resilient a la instituci penitenciria. Revista de
Treball Social . Collegi Oficial de Treball Social de Catalunya, desembre 2012, n 197, pgines 152-157. ISSN
0212-7210
Abstract
Is the subject of controversy and debate in our society Spanish penal system reform,
a debate that becomes even more significant in the context of recession in which
we are. Both, in political discourse and in social perceptions influenced, sometimes,
by the media and their approach to crime, is at least disturbing that we are not
alarmed at the fact that there is still a propensity for finding consensus on harder
penalties. The result is the statement of an increase in the number of people
incarcerated (Gonzlez, 2011).
This article, from the approach proposed by the resilience, intends to collaborate
in the construction of a different look, more promising, to modify certain stereotypes
and/or perverted messages that occur from some political organs.
Key words: Resilience, prison treatment, prison policy, social work.
1
Treballadora social. Coordinadora tcnica datenci domiciliria a lentitat ABD (Associaci, Benestar i Desenvolupament) Barcelona. natalia.sanchez.ts@gmail.com
152
Inters professional
Motivaci
Des duna mirada crtica, ens qestionem el funcionament del sistema penal, el
tractament penitenciari i la praxi de les
intervencions que es duen a terme a linterior dels centres; paral.lelament ens interroguem sobre la consecuci real al
voltant del que ens dicta la Constituci
Espanyola sobre les penes privatives de
llibertat, s a dir, si en efecte el conjunt
dactuacions estan dirigides cap al seu fi,
la reeducaci i reinserci social de les persones. Daltra banda, ens interessa vincular el tractament penitenciari amb un
concepte emergent, que ha anat adquirint
una rellevncia especial, i que s un terme
molt encunyat en lactualitat, resilincia.
Alguns autors ho plantegen com un paradigma, altres ho presenten com un enfocament o mirada. La realitat s que se nha
incrementat ls i estudi en diferents mbits dactuaci. En aquest sentit, Fors i
Gran (2012) expressen: Finalment la resilincia s un concepte del qual no noms parlen
alguns experts, sin que ha arribat a la comunitat educativa, als mitjans de comunicaci i a la
societat. s un concepte, una metfora de les
possibilitats que cal conixer i promoure, tant a
nivell, personal com comunitari, i ms encara en
moments de crisi.2
Bona part de la literatura cientfica que
trobem alludeixen els efectes nocius de
lanomenada instituci total, Goffman,
Focault, Valverde i Wacquant sn autors
clssics, per citar alguns. Aquests i altres
autors plantegen, entre altres aspectes, que
2
3
la pres s un simple mecanisme de control social, que el cstig no resol els problemes de fons que influeixen en les
conductes delictives, i deixen al descobert
lexistncia duna clara tendncia cap a la
penalitzaci de la pobresa.
Tenint en compte un context com s el
de la instituci penitenciria, desconeguda
per molts, amb les seves dificultats associades freqents i complexes, com sn persones sovint amb addicci, violncia
intracarcerria, problemtiques dndole
sociofamiliar, econmica, laboral, etc. Dna
lloc, en molts de casos, a lestigmatitzaci,
al prejudici i fins i tot a lexclusi social.
Com a treballadora social que creu fermament en la capacitat de lsser hum,
en la seva reeducaci,3 es presentava com
a summament atractiu abordar i vincular
lestudi de la resilincia i el tractament
penitenciari com a eix central daquest article. La finalitat principal s sensibilitzar
sobre la necessitat dun canvi de mirada
sobre les persones que estan o han estat
en situaci de privaci de llibertat.
Marc legal i algunes incongruncies

Breument exposarem que en relaci
amb els fins del tractament penitenciari,
seguint el mandat constitucional que disposa en larticle 25.2: Les penes privatives
de llibertat i les mesures de seguretat estaran orientades cap a la reeducaci i reinserci social, el
sistema penitenciari espanyol concep el
tractament penitenciari com el conjunt
Cita inclosa a la contraportada (quarta de portada) del llibre dels autors.

La reeducaci nosaltres la entenem com un cam dautoconeixement i creixement, trobant la manera de
viure integra i coherentment amb un mateix/a i lentorn.
153

dactuacions directament dirigides a la consecuci daquest fi. En aquest sentit, lAdministraci penitenciria ha dorientar la
seva intervenci i tractament cap a la promoci i creixement personal, la millora de
les capacitats i habilitats socials i laborals i
la superaci dels factors conductuals dexclusi que van motivar les conductes criminals de cada persona condemnada. 4
Contrriament, la realitat s que ens
trobem una dicotomia molt clara: Espanya s un dels pasos amb la taxa de delinqncia ms baixa i, no obstant aix, amb
una taxa ms gran de gent empresonada
(Bondia, 2011). Els experts ens diuen que
Espanya se situa entre els pasos amb una
de les taxes ms grans de poblaci de presos (noms superada per Xipre i Itlia),
que arriba a una mitjana docupaci superior al 140 per cent. Aquesta dada es deu
fonamentalment a un enduriment del codi
penal, ja que en els ltims anys no hi ha
un augment de la delinqncia ni del nombre dentrades a la pres. Per tant, reiterem, es constata que no hi ha un veritable
augment de la delinqncia, sin que sha
ests ls de les denominades mesures
cautelars. A ms, la composici de les presons s prou significativa, prop del 80%
dels presos dEspanya no tenen estudis
mitjans o de treballs qualificats en el moment de lingrs, i el 70% es troben dins
per delictes relacionats directament o indirecta amb les drogues, ja sigui per tr-
fic, robatoris o ajustaments de comptes

(Gonzlez, 2011).
Tot aix ens porta a la reflexi sobre
com les estratgies de poltica criminal de
lltima dcada han configurat un sistema
que fa fcil lentrada a la pres i al mateix
temps dificulta la seva sortida (Garca,
Becerra, & Aguilar, 2012). Un horitz que,
des del nostre criteri, s una paradoxa que
contradiu una veritable voluntat destablir condicions dignes dinternament per
conciliar el sistema dexecuci penal amb
els principis irrenunciables que ens imposa lEstat de Dret.
Dit aix, no entenem la voluntat poltica diniciar mesures populistes que anuncien alguns mitjans de comunicaci al
voltant de la possibilitat dendurir les penes o inclusivament, dimplantar la cadena perptua, en paraules del Ministre de
Justcia, la cadena permanent revisable.5
Un exemple daix s la proposta anomenada custdia de seguretat, feta pblica
pel senyor Gallardn desprs duna reuni amb el pare de Marta del Castillo, assassinada el 2009 (El Pas, 2012). 6
Creiem que la violncia tendeix a engendrar ressentiment per qui la rep, i en conseqncia ms possibilitat de respostes o
reaccions amb violncia, retroalimentant
daquesta manera conductes, actituds o
reaccions insanes, no constructives. En
relaci amb aquesta qesti, Snchez
(2012), segons la seva prpia experincia,
Notes elaborades en base a documentaci oficial de la Direcci General dInstitucions Penitenciries.

La cadena permanent revisable consisteix en una pena de pres perptua que, passats uns anys, el termini
varia en cada pas, s revisada.
6
Amb tot el meu respecte per les vctimes. La custdia de seguretat s una mesura que est en gestaci, que
podria imposar fins a 10 anys ms dinternament extra per als delinqents considerats perillosos. Existeixen
diverses notcies sobre aix, vegeu per exemple el text publicat per Precedents judicials a Espanya (2011).
4
5
154
Inters professional
manifesta: Les persones no es tracten, seduquen. I a mi, com a tots els que he conegut, no
mhan educat, ni tan sols estimulen leducaci
(...) Si tractes a cops a la gent desprs et mossegaran (...) Si la reinserci fos real no sentendria
tant com una venjana social i durien esforos a
reeducar amb una mica ms damor perqu una
persona no comets ms delictes (...) El cas s
que compartim ms que una condemna s una
venjana cap a lindividu i no volem veure les
mancances que li aporta perqu com ms limitat
sigui ms fcil ser donar la ra a tant pressupost intil deixant de banda les mancances que
el van fer delinquir.7
Resilincia
La resilincia difcilment pot brollar en la
solitud. La confiana i solidaritat daltres, ja
siguin amics, mestres o tutors, s una de les condicions perqu qualsevol sser hum pugui recuperar la confiana en si mateix i la seva capacitat
dafecte.
C YRULNIK (2005)
Lenfocament de la resilincia est, sens
dubte, en contra del determinisme, en contra de la idea que els que han estat maltractats o han viscut en un ambient ins
es convertiran en maltractadors i conflictius, o que els qui un cop es van comportar de manera inadaptada no poden
canviar. La resilincia sorprn, per exemple, els metges quan algunes persones
malaltes sobrepassen els lmits de recuperaci de les seves malalties i prolonguen la
seva vida ms enll del que sestimava.
Arribats a aquest punt: Com es pot sortir
amb xit o enfortit duna situaci difcil
7
com poden ser les addiccions i/o lexperincia dun ingrs a la pres? Com acompanyar les persones en aquesta situaci?
Segons algunes recerques, tots els subjectes que van resultar resilients tenien,
almenys, una persona, familiar o no, que
els va acceptar de manera incondicional,
independentment del seu temperament, el
seu aspecte fsic o la seva intel. ligncia.
Necessitaven comptar amb alg i, alhora,
sentir que els seus esforos, la seva competncia i la seva autovaloraci eren reconeguts i fomentats per una relaci
afectuosa i estreta amb altres persones.
Melillo i Surez (2002).
Els programes dintervenci es poden
orientar cap a aquest concepte, buscant
enfortir les capacitats de resistir les situacions difcils, lmit o destructives, com sn
possiblement algunes de les circumstncies que han pogut portar les persones a
cometre delictes i en conseqncia a la
pres; potenciar els vincles que uneixen
les persones al medi, als altres, incrementar i potenciar la revinculaci enfront de
la desvinculaci que poden experimentar
moltes daquestes persones. Organitzant,
per exemple, dins dels programes, lexistncia de factors resilients i la figura de
tutors de resilincia que promoguin una
millora en la percepci de la pena, incideixin en la qualitat de vida dins el centre, i
en les possibilitats de reinserci de les persones en situaci de privaci de llibertat.
La resilincia com a enfocament i estratgia dintervenci brinda el coneixement de la manera com les persones que,
tot i haver experimentat situacions desfa-
Citat per Eloi Snchez (2012) a travs del portal web social.cat: la primera comunitat en lnia de lacci
social a Catalunya. (Xarxa digital catalana). Les persones no es tracten, seduquen.
155

vorables i estar una mica condicionades
(no deter minades), han pogut superar,
enfortir i enriquir-se a travs delles. Per
aix, es pot tenir una visi ms esperanadora dirigida a les persones en situaci de privaci de llibertat, ja que planteja
que ladversitat i lestrs poden ser abordats en el context de la pres treballant
les prpies fortaleses i generar recursos
dafrontament, tot i que moltes dells i elles
puguin tenir histries vitals complexes i
difcils al darrere. En paraules de Mikulic
(2007): s possible que no hi hagi una altra
forma de sobreposar-se al dolor, si no s travessant-lo amb el descobriment de les prpies fortaleses (pg. 25). Aix ens ho pot donar, o
com a mnim hi ha ms possibilitats que
sigui aix, la presncia, lestudi i el foment
dins de la prpia instituci, dels factors
resilients necessaris per al desenvolupament o enfortiment de la prpia capacitat
resilient.
Conclusi
LAdministraci pblica creiem que
hauria de tenir presents els factors que
promouen la resilincia en el disseny de
les poltiques dintervenci, tamb les associacions i entitats que intervenen i col .laboren en els centres, i altres institucions
relacionades; assumint la responsabilitat
156
dincorporar, reforar o b donar el suport necessari perqu els factors resilients

es donin i es conservin. En el nostre criteri, la repercussi dels estudis dels factors
resilients dins dels centres penitenciaris pot
afavorir lamortiment de la reincidncia de
la conducta delictiva, s a dir, reduir considerablement les possibilitats de reincidir.
En ltima instncia, reconixer i implementar processos resilients sobre poblacions
que sn exposades a majors dificultats i
situacions destrs ambiental aportaria la
presncia descuts ms slids perqu les
persones puguin fer front a situacions adverses. Alhora, posicionar-nos en aquesta
mirada ens condueix a trencar amb la visi de dficit i impossibilitat per treballar i
construir amb la potencialitat i capacitat
de les persones.
Pensem que es fonamental realitzar
estudis cientfics en aquesta lnia, no noms pel fet que les recerques en aquest
mbit sn escasses, sin sobretot perqu
actualment, segons un informe de lObservatori de la delinqncia (ODA), ens
trobem que les presons espanyoles sn de
les ms poblades dEuropa, de manera que
shan de seguir unint esforos en la millora de les poltiques penitenciries i en el
tractament penitenciari per aconseguir la
reinserci de les persones privades de llibertat.
Inters professional
Bibliografia
CYRULNIK, Boris. El amor que
nos cura. Barcelona: Gedisa,

2005. ISBN 978-84-978-4085-9.
FORS MIRAVALLES, Anna
i GRAN ORTEGA, Jordi. La
resiliencia en entornos socioeducativos. Madrid: Narcea, 2012.
ISBN 978-84-277-1805-0.
GARCA ESPAA, Elisa i
DEZ RIPOLLS, Jos Luis.
Realidad y poltica penitenciarias.
Informe ODA 2010/2011. Mlaga: Instituto Andaluz interuniversitario de Criminologa,
2012. ISBN 978-84-900-4578-7.
GARCA, Elisa; DIEZ, Jos
Luis; PREZ, Ftima; BENTEZ, Mara Jos i CEREZO,
Ana Isabel. Evolucin de la delincuencia en Espaa: Anlisis
longitudinal con encuestas de
victimizacin, en Revista Espaola de Investigacin Criminolgica, nm. 8 (2012). Mlaga: Instituto Andaluz interuniversitario de Criminologa. ISSN 16969219.
GONZLEZ SNCHEZ, Ignacio. Aumento de presos y cdigo penal: Una explicacin insuficiente, en Revista Electrnica de Ciencia Penal y Criminologa,
nm. 13-04 (2011), pg. 4-22.
Madrid: Universidad Complutense. ISSN 1695-0194.
GUNARD, Tim. Ms fuerte que
el odio. Barcelona: Gedisa, 2003.

ISBN 978-84-978-4174-0.
GUNARD, Tim. Una mirada
amable puede cambiarte el destino,
en La contra de La Vanguardia
(6/07/11) [Consultat el 8 de
setembre 2012]. Disponible a:
http://www.lavanguardia.com/
lacontra/20110706/54181530347/
una-mirada-amable-puede-cambiarte-el-destino.html.
MARTIN, Andreu. Drets humans. Presons, en el programa
a 4 Bandes, (30/11/2011). Disponible a: http://www.rtve.es/
alacarta/audios/mati-a-4-bandes/mati-4-bandes-drets-humans-presons-andreu-martin/
1261819/.
MELILLO, Aldo i SUREZ
OJEDA, Elbio. Resiliencia. Descubriendo las propias fortalezas.
Buenos Aires: Paids, 2002.
ISBN 978-95-012-4513-4.
MIKULIC, Isabel M. i CRESPI, Melina. ERAC, Entrevista
estructurada para evaluar factores de riesgo y de proteccin y
potencial resiliente en contexto
carcelario, en Anuario de Investigaciones UBA, nm. 12. Buenos Aires: Facultad de psicologa, 2007. Disponible a http://
23118.psi.uba.ar/academica/
carrerasdegrado/psicologia/
informacion_adicional/obliga-
torias/059_psicometricas1/
tecnicas_psicometricas/archivos/f7.pdf.
SNCHEZ, Eloi. Les Necessitats per reduir la criminalitat
no passen per la pres; passen
per lescola, en social.cat (21/
02/12). [Consultat el 10 dabril
2012]. Disponible a: http://
www.social.cat/entr evista/
2705/lesnecessitats-per-reduirla-criminalitat-no-passeper-lapreso-passen-per-lescola.
SAHUQUILLO, Mara R. La
crcel despus de la crcel, en
EL PAS (17/05/2012). [Consultat el 19 dagost 2012]. Disponible a: http://sociedad.
elpais.com/sociedad/2012/05/
17/actualidad/1337276872_
516403.html.
SECRETARIA GENERAL
DE INSTITUCIONES PENITENCIARIAS. MINISTERIO
DEL INTERIOR. Informe general (2010) N.I.P.O: 126-11054-8. [Consultat el 8 de juny
2012]. Disponible a: http://
www.institucionpenitenciaria.es/
web/export/sites/default/datos/descargables/publicaciones/Informe_General_2010
_acc.pdf.
WACQUANT, Loc. Las crceles de la miseria. Madrid: Alianza, 2001. ISBN 978-84-2066771-3.
157
158
Llibres
La infncia, una histria fosca
El trabajo social y sus
instrumentos
Com fer un Pla dEmpresa en
empreses de serveis personals
Afrontar la discapacidad,
el envejecimiento y la
dependencia
159
160
Llibres
La infncia, una histria

fosca
Les condicions de vida dels nens
a Catalunya a travs dels segles
PINILLA PREZ DE BUS-
TOS, J. La infncia, una histria

fosca. Les condicions de vida dels nens
a Catalunya a travs dels segles.
Lleida: Pags Editors, 2011.
ISBN 978-84-9975-149-8.
Per citar larticle: TORRALBA,

Josep M. La infncia, una histria
fosca ressenya-. Revista de Treball Social. Collegi Oficial de Treball Social de Catalunya, desembre
2012, n 197, pgines 161-162.
ISSN 0212-7210
Lautor, publicista i membre collaborador de lentitat Aldees Infantils SOS de Catalunya en lactualitat, fa amb aquesta obra una revisi historiogrfica
de la situaci de la infncia a Catalunya des de lEdat
Mitjana fins a lactualitat, amb unes fonts molt ben
documentades i exhaustives.
La concepci de la infncia al llarg del temps va
modificant-se segons el model de societat existent,
passant de la consideraci dels infants sense diferenciar-los dels adults i per tant amb mesures repressives i punitives iguals que les dels adults fins a
laparici, molt entrat el segle XX, de les primeres
mesures de protecci envers els infants com a persones diferents als adults. Al llarg de moltes segles,
els infants sn abandonats i fins i tot es practica linfanticidi com a forma deliminar-ne lexistncia i que
no esdevinguin un problema social.
Cal destacar la segona part del llibre, on lautor fa
un recorregut histric sobre els dispositius, serveis i
respostes que es donen a Catalunya davant la situaci dels infants en situaci daband o desemparament, comenant per la caritat a lEdat Mitjana,
passant per laparici de les primeres lleis de protecci a la infncia i arribant a laprovaci de la Convenci dels Drets de lInfant i el reconeixement dels infants
com a subjectes de dret.
En el captol sobre La infncia, objecte de protecci, lautor fa una anlisi histrica molt interesRTS - Nm. 197 - Desembre 2012
161
La infncia, una histria fosca

sant entre les tesis del pedagog Ramon
Alb i el capell Josep Pedragosa, que van
arribar a enfrontar-se dialcticament i que
van mantenir un pols durant molts anys
sobre com havien de ser els centres datenci als infants abandonats. La picabaralla
va acabar quan el Govern de lpoca va
decantar-se a favor de Ramon Alb i va
donar suport a les tesis i el plantejament
daquest pedagog.
Tal com explica lautor en la introducci del llibre, lencrrec dAldees Infantils
SOS de Catalunya de fer una campanya
publicitria de captaci de famlies acollidores per als infants desemparats a Catalunya
amb leslgan No cal anar gaire lluny.
Aqu, a prop teu, deu mil nens i nenes necessiten la teva ajuda, li va suscitar lafany
de conixer i investigar quina havia estat
la situaci dels infants en el passat. Segons
Pinilla, no va ser al principi una tasca fcil perqu ni els mateixos professionals
relacionats amb el tema (pedagogs, psiclegs, treballadors socials, educadors socials)
desconeixien aquest passat ja que es dedi-
quen a linfant dara amb totes les seves

actuals circumstncies.
La valentia i capacitat de lautor diniciar la recerca historiogrfica sobre les fonts
del passat, i submergir-se en llibres, documents i textos per anar construint el fil
sobre la histria de la infncia a Catalunya
li ha perms durant un treball de quatre
anys arribar a elaborar aquesta obra amb
un recorregut tan precs i contextualitzat
de la consideraci dels infants al llarg dels
segles fins arribar al moment actual.
Noms esmentar com a mancances que
he trobat personalment del llibre una anlisi amb ms profunditat del concepte dinfncia i la seva representaci social, i com
ha anat evolucionant aquesta imatge col.lectiva dels adults que tenim o hem tingut els
infants al llarg de la histria. I algun captol del llibre ms dedicat al paper que han
tingut els professionals datenci i protecci a la infncia en levoluci de la consideraci dels infants sense diferenciar-los
dels adults en el reconeixement daquests
com a veritables subjectes de dret.
Josep Maria Torralba
162
Llibres
El trabajo social y sus instrumentos. Elementos para

una interpretacin a piacere
FOMBUENA, J. (Coord.); MI-
RANDA, M.; MONTAGUD, X.;

MOLLEDA, E.; MUNUERA,
M. P.; DE VICENTE, I.; LPEZ,
A. i SEGADO, S. El trabajo social y sus instrumentos. Elementos
para una interpretacin a piacere. Valncia: Nau Llibres, 2012.
ISBN 978-84-7642-842-9.
Per citar lar ticle: MUNT PASCUAL, Ariadna. El trabajo social y

sus instrumentos. Elementos para
una interpretacin a piacere ressenya-. Revista de Treball Social.
Collegi Oficial de Treball Social
de Catalunya, desembre 2012, n
197, pgines 163-165. ISSN 02127210
La Diada de Sant Jordi ens ha regalat a la professi El trabajo social y sus instrumentos. Elementos para
una interpretacin a piacere. Com el ttol suggereix, s
un llibre que ofereix un conjunt interessant danlisis
i reflexions que permet conixer i pensar el treball
social actual abordant alguns dels aspectes clau que
el constitueixen. Sense deixar de mantenir un fil conductor, la manera com sestructura el llibre permet
al pblic fer una lectura particular, seguint el seu propi
ordre en funci de les necessitats de coneixement i/
o la motivaci per aproximar-se al mn del treball
social.
Josefa Fombuena, al captol primer, ens presenta
lespecificitat de la tcnica en lmbit del treball social,
especialment quan ens referim a la relaci amb laltre. Daltra banda, planteja el paper de ltica en la
intervenci, aix com les grans contradiccions que
shan anat superant i/o repetint al llarg de la histria
de la disciplina, i els debats actuals al voltant dels
binomis gesti-intervenci social, monodisciplinaritatinterdisciplinaritat, generalisme-especialitzaci i la
responsabilitat pblica-gesti privada. La mateixa
autora, en el captol segon, entra en el terreny de la
justcia social com un dels pilars del treball social,
servint-se de lanlisi de lmbit familiar com a exemple de la importncia de la justcia en la constituci i
la legitimaci de la disciplina.
En tercer lloc, Miquel Miranda ens ofereix una
mirada a la histria a travs de les aportacions dalgunes de les grans dones del treball social com Mary
Richmond, Jane Addams i Gordon Hamilton. Amb
163
El trabajo social y sus instrumentos

aquest recorregut defensa que el treball
social s una activitat socialment construda
i que, per tant, presenta diferncies en
funci dels contextos sociohistrics i culturals en qu es desenvolupa. Aix comporta
una dificultat per trobar una definici universalment acordada, per no per aix es
tracta dun mbit menys cientfic, ja que
fins i tot aquelles disciplines que tenen el
mxim reconeixement cientfic es troben
constantment redefinint-se a si mateixes
al llarg del temps. Finalment, lautor dilucida lexistncia duna constant que sempre apareix quan analitzem qu s el treball
social: la intervenci psicosocial.
El llibre segueix amb un captol quart,
en qu Xavier Montagud analitza la contradicci que suposa el fet que una major
inversi per part de les administracions en
els serveis socials no es tradueixi en la reducci de la pobresa i lexclusi en la nostra societat. La histria ofereix la possibilitat
a lautor de veure els lmits de la intervenci social tal com sha anat entenent fins
als nostres temps, alhora que apunta cap
a un gir en el tipus dintervenci que transcendeixi les limitacions de les formes sorgides en contextos sociohistrics diferents.
Esperanza Molleda, en el captol subsegent, ens ofereix una classe magistral
sobre una de les eines bsiques per al treball social: lentrevista. Lautora planteja
quins sn els seus elements constitutius aix
com el paper que t cada un daquests en
el seu desenvolupament i fa una anlisi de
les claus perqu les entrevistes i les entrevistes a domicili siguin una eina efica per
a la intervenci social.
M. Pilar Munuera, en el captol sis,
aproxima al lector linforme social, en destaca la necessitat per a un bon desenvolu164
pament del treball social tant en la seva

vessant assistencial com a investigadora.
La mateixa autora aborda, en el captol que
el segueix, la presncia del conflicte i el
paper de la mediaci en la resoluci.
De la m dIrene De Vicente, el captol vuit ens condueix al coneixement de
la supervisi en el treball social en totes
les seves vessants. Partint dun coneixement exhaustiu daquest camp a travs de
la prpia experincia i la investigaci, lautora mostra la importncia de la supervisi en lexercici de la professi, aix com
en els processos de formaci universitria dels futurs professionals.
La complexitat de les institucions que
emmarquen el desenvolupament de les
intervencions socials ocupa el captol nov,
tamb escrit per Esperanza Molleda. Shi
plasmen aspectes com la burocratitzaci,
el paper de les institucions en una societat
capitalista, la cultura organitzacional, el
treball en equip, les coordinacions, etc.
Antonio Lpez i Sagrario Segado escriuen el captol des, dedicat a lestat del
treball social comunitari en els pasos europeus. A travs de lanlisi comparativa
entre la intervenci comunitria en els
pasos en vies de desenvolupament i els
pasos europeus amb presncia dun Estat
de Benestar, sarriba a una srie de conclusions sobre per qu no est funcionant
en aquests ltims contextos. El captol acaba oferint un decleg per a la millora i reactivaci de les intervencions comunitries
en lescenari europeu. Els mateixos autors
tanquen el llibre amb el captol onz, dedicat al tema de la investigaci enfocada
especficament a la intervenci social.
Cal destacar el carcter historicista del
conjunt del document. Si b cada captol
Llibres
presenta lestil propi de cada autor, tots
adopten una perspectiva histrica que
emmarca lactualitat de la temtica que
presenten, que facilita la comprensi del
treball social contemporani. Un altre aspecte rellevant de lobra s el fet de la
confluncia del mn professional i el mn
acadmic, a travs del treball conjunt entre professionals que es troben en la prctica i treballadors socials amb una
experincia investigadora i docent de lmbit universitari mplia. Aquest tndem tan
necessari per a laven de la nostra disciplina dna un valor afegit a aquesta publicaci que la converteix en un document
recomanable per a un ampli pblic: per a
aquelles persones llegues que tinguin inters en aproximar-se al treball social, per
tamb per a professionals experimentats,
aix com per a docents i investigadors que
es nodreixen daportacions de base cientfica que els permetin fer la seva tasca de
la manera ms adequada.
Per acabar, noms afegir que lobra aqu
presentada forma part duna collecci de
treball social de lEditorial Nau llibres,
dedicada especficament a aquesta disciplina i que compta amb altres publicacions
sobre temes significatius per al treball social
com la mediaci, el treball social comunitari, els fonaments tics de la professi i les
intervencions socioeducatives, entre altres.
Ariadna Munt Pascual
165
Com fer un Pla dEmpresa
Com fer un Pla dEmpresa en empreses de serveis

personals
PELEGR VIAA, Xavier.
Com fer un Pla dEmpresa en empreses de serveis personals. Edicions de la Universitat de Lleida,
2005. EINES 49 (Col.lecci tutelada des de lInstitut de Cincies de lEducaci de la Universitat de Lleida) ISBN: 84-8409910-5.
Per citar larticle: DE VICENTE

ZUERAS, Irene. Com fer un Pla
dEmpresa en empreses de serveis personals ressenya. Revista de Treball Social. Collegi Oficial
de Treball Social de Catalunya,
desembre 2012, n 197, pgines
166-167. ISSN 0212-7210
A partir dara sindicar com a PE.
166
Com fer un Pla dEmpresa1 en empreses de serveis personals s un manual adreat especialment als estudiants
de Treball Social que pretn oferir unes orientacions
bsiques perqu aquests puguin crear la seva prpia
empresa i inserir-se en el mn laboral. No obstant
aix, no noms pot ser til per a aquesta inserci
laboral, que s molt lloable i, sens dubte, una opci
molt atractiva per encarar el futur en temps de crisi,
sin tamb per a aquells treballadors socials que
vulguin assessorar i impulsar canvis (Changemakers)
amb usuaris emprenedors.
El seu contingut t molt a veure amb lemprenedoria social, amb fer una mirada dirigida cap a
una forma de crear alternatives i respostes. Lobra
cita les persones emprenedores a seguir els passos
necessaris per fer tot all requerit per autoocupar.
El text ofereix en primer lloc una primera aproximaci al PE tenint en consideraci, duna banda, que
el principi s la idea, i daltra banda, donant resposta
a preguntes com: qu ens interessa saber abans diniciar un PE?, com saber si una idea s prou bona?,
com s un PE?, com sha descriure un PE? A partir
daquest marc lautor ens introdueix directament en
el que seria una guia, orientativa, per a la confecci
del pla contemplant els aspectes segents: conceptes
estratgics clau; definici del producte/servei, anli-
Llibres
si del mercat; organitzaci del producte/
servei; estructura de lequip hum, pla econmic i financer, forma jurdica de lempresa i avaluaci de la viabilitat. En el seu
conjunt presenta un seguit de components
a tenir en consideraci que sn necessaris, importants i habitualment poc coneguts pels estudiants de Treball Social per a
persones que volen convertir les seves idees
en realitat.
A travs de lobra veiem com el PE
permet dur a terme un estudi exhaustiu
de les diferents variables i informaci necessria per determinar la viabilitat del
projecte que es vol impulsar i, alhora, ser
la carta de presentaci dels emprenedors i
del projecte davant terceres persones com
sn entitats financeres, inversors institucionals, socis, etc. Un cop en marxa, aquest
pla tamb serveix com a eina interna per
avaluar la marxa de lempresa i les desviacions que fa sobre lescenari previst.
Est escrit amb un llenguatge clar i senzill, eminentment didctic ja que els seus
continguts, a ms de ser de fcil lectura i
comprensi, sacompanyen dexemples
prctics.
s una publicaci que t una especial

validesa com a material docent i daprenentatge per a estudiants i titulats de Treball
Social que desitgin apropar-se o embarcarse en iniciatives i reptes que impliquen la
realitzaci daquest tipus de projectes. Sens
dubte el PE s una eina imprescindible quan
es vol posar en marxa un desig empresarial,
sigui quina sigui lexperincia/inexperincia professional de limpulsor o impulsors
i la dimensi del projecte.
Lautor ens presenta, al llarg de 115 pgines, un text de carcter introductori per
que impregna el lector de la importncia
de gestionar b un PE i de com fer-ho per
crear una organitzaci dedicada a prestar
serveis personals. Estem davant dun document que dna pistes per a aquelles persones que tenen lactitud, la predisposici
i la iniciativa per formar projectes, que
tenen una idea i volen fer-la, ja que ofereix els passos necessaris a manera de brixola o cartes de navegaci per arribar a
bon port.
No hi ha res ms poders que una idea innovadora a les mans dun emprenedor social
(S OUND B YTES ).
Irene De Vicente Zueras
167
Discapacidad, envejecimiento y dependencia
Afrontar la discapacidad,
el envejecimiento y la
dependencia
CASADO, Demetrio. Afrontar la
discapacidad, el envejecimiento y
la dependencia. Madrid: Editorial CCS, 2011. ISBN 9788498427608.
Per citar larticle: VIL MANCEBO,

Toni. Afrontar la discapacidad, el
envejecimiento y la dependncia
ressenya. Revista de Treball Social. Collegi Oficial de Treball Social de Catalunya, desembre 2012,
n 197, pgines 168-169. ISSN
0212-7210
168
Aquests darrers anys shan escrit molts llibres i

mltiples informes sobre la dependncia des de
diferents punts de vista. La incidncia que t aquesta
problemtica en quasi totes les llars del pas i les expectatives creades ha fet que es converts en un tema
de debat popular, poltic i tamb de gran inters per
als professionals que han de promoure lautonomia
personal i atendre persones en situaci de dependncia
i les seves famlies i han daplicar la controvertida Ley de
Promocin de la Autonoma Personal y Atencin a
las personas en situacin de dependencia (LAAD, 2006).
Per aix pot semblar que aquest llibre que es presenta, Afrontar la discapacidad, el envejecimiento y la
dependencia, de Demetrio Casado, s un llibre ms sobre
aquesta temtica, per no s aix. Aix no s cap sorpresa per als que coneixem lautor, personalment o a
travs dels seus treballs molts dels quals sn de ref erncia en lmbit dels serveis socials i de la
discapacitat i que han servit per formar generacions
de treballadors socials, educadors socials i altres professionals de tot lEstat. Els coneixements del Dr.
Casado i la seva llarga trajectria professional, docent i investigadora, aix com la seva exposici clara,
sistemtica i didctica i el tractament rigors dels temes a qu ens t acostumats, li permeten oferir una
visi ben singular, que ell anomena avanar en lacci racional, entesa com la que aprofita el coneixement disponible en pro duna vida grata i profitosa.
Un altre aspecte innovador del treball s que
sadrea, com assenyala el ttol, a la discapacitat, len-
Llibres
velliment i la dependncia, quan normalment sestudia la problemtica de la gent
gran o les persones amb discapacitat separadament; aquest enfocament el justifica lautor perqu en general demanen
intervencions coincidents o molt semblants.
Pel que fa al contingut de la publicaci, es pot resumir assenyalant que comena amb un primer captol dedicat als
aclariments conceptuals sobre els temes
claus: a) la discapacitat, on revisa les definicions administratives, les provinents de
construccions prpies (model mdic, model social, moviment per lautonomia personal) i finalment analitza les dues
classificacions de lOMS (CIDMM i CIF);
b) lenvelliment, on fa referncia als tipus
i a les dificultats funcionals que pot comportar i a la delimitaci conceptual entre
envelliment-discapacitat-deficincia; c) la
dependncia funcional, sobre la noci,
graus i laplicaci a la LAAD. El segon
captol el dedica a la discapacitat i lenvelliment des de la perspectiva dafrontar
o deludir aquestes situacions. Per aix divideix les respostes segons siguin pragmtiques
(lluita, adaptacions) o elusives (passivitat,
autoafirmaci classista, sobre-protecci,
destrucci, etc.); en el primer cas indica
com facilitar les respostes pragmtiques
(desenvolupament personal, coneixement
dafectacions i tractaments, etc.), i en el
segon com prevenir les respostes elusives
(dignitat de la persona i universalitat de
les limitacions, abordatges integrals, etc.).
En el captol segent tracta dels recursos dintervenci, comena per la prevenci (primria, secundria i terciria) i
segueix amb lhabilitaci, la rehabilitaci i
la integraci per als diferents tipus de de-
ficincia, i en relaci amb lenvelliment,

laccessibilitat pro igualtat doportunitats en
els diferents mbits (fsic, educaci, treball, etc.) i lassistncia curativa i supletria (personal i econmica). En el darrer
captol sintetitza els enfocaments per a la
gesti dels objectius individuals i col.lectius,
assenyalant en primer lloc els relatius al
desenvolupament personal en interdependncia, on aborda temes com la felicitat,
la qualitat de vida, els drets bsics universals, les metes, etc., i seguidament tracta
de la pro activitat, lenfocament comunitari en les diferents modalitats i finalment
es refereix a la protecci social pblica
igualitria i universalista, amb selectivitat
tcnica, on tracta temes com la desigualtat, la marginalitat, lestigmatitzaci o la
igualtat territorial.
Cadascun daquets captols, a ms destar il.lustrat amb fora exemples histrics
i actuals, sacompanya dentrevistes relacionades amb els temes tractats a especialistes, persones afectades i familiars que
permeten aprofundir el tractament dels
conceptes emprats.
En definitiva, el mestre Demetrio Casado
ens fa una aportaci nova i important sobre
un tema de gran actualitat, des duna perspectiva de reflexi crtica, ben estructurada
i fonamentada, que sens dubte dna una nova
dimensi als treballs sobre aquests temes de
la discapacitat-envelliment-dependncia,
que constitueix un marc teric que pot ser
de gran inters per als professionals, els
poltics, els administradors, les persones
afectades i les seves famlies, sovint massa capficats amb els temes del dia a dia
que els impedeix gaudir daquesta visi global que ofereix aquest llibre.
Toni Vil Mancebo
169
El sistema catal de serveis socials (1977-2007)
170
Secci lliure
Creativitat davis i nts
171
172
Secci lliure
Creativitat davis i nts

o com produir un conte que ens embruixi a
grans i petits
Irene Estrada1
Fer qualsevol cosa amb els nens es pot

convertir en una aventura amb un resultat inesperat. Ells ho veuen tot amb ulls
nous, sense esquemes previs, i per tant sn
ms lliures, espontanis i creatius. Els avis
diuen que els nts els aporten inspiraci 2 i
que ells faciliten el desenvolupament de
les idees i posen els mitjans materials i tcnics. Explicar contes s una de les activitats favorites compartides per avis i nts.
s el que fan lautora i les seves ntes els
matins de diumenge. De vegades els llegim, per el que ms ens agrada s inventar-ne. Els contes sn com els somnis, tal
com sexpliquen sobliden. Una cosa semblant passa amb altres obres, bromes, jocs
i celebracions, creacions efmeres el registre de les quals seria dutilitat per aprofundir en la creixent investigaci sobre el
rol de lavi. Un dia, quan les meves ntes
tenien 4 i 6 anys, vam inventar un conte
que ens va agradar ms que els altres i
vam decidir escriurel per no oblidar-lo.

Quan el vam acabar de llegir les nenes van
comenar a dibuixar-ne, al dors, els personatges. El vam enviar als seus pares i
altres nens amics, en vam imprimir alguns
exemplars amb lordinador i vam rebre
elogis i peticions. Els comentaris ms freqents es referien a la seva frescor, el seu
humor i la resoluci pacfica, no excloent
i enginyosa del conflicte que es planteja
entre la bruixa i els vens del poble. Va ser
aix com vam decidir publicar-lo. Un amic
el va maquetar i el vam enviar a una editorial en lnia3 que el va acceptar. Les nenes van assistir a tot el procs. Van visitar
la biblioteca de Sant Miquel dels Reis, on
es dipositen exemplars de totes les obres
que sescriuen al Pas Valenci, i els van
explicar que quan elles fossin vies el seu
conte seria all, en una cambra fosca amb
temperatura i humitat controlades perqu
es conservs molt de temps. Va ser una
Per citar larticle: ESTRADA, Irene. Creativitat davis i nts o com produir un conte que ens embruixi a grans i
petits. Revista de Treball Social. Collegi Oficial de Treball Social de Catalunya, desembre 2012, n 197, pgines
173-174. ISSN 0212-7210
Treballadora social, psicloga i escriptora. ireneestrada@ono.com

CASTRO, 2007.
3
www.obrapropia.com
1
2
173
El bol del mendicant

Creativitat
entre avis i nts
visita concertada per la seva mare i el personal de la biblioteca es va abocar en les
dues petites illustradores. La presentaci
la vam fer en un jard. Vam disposar-hi
pintures perqu els nens pintessin els dibuixos i vam poder observar com afegien fons
i complements que reflectien la seva particular interpretaci del conte. Ara tenim
una guardiola amb el producte de les vendes i somiem invertir en nous projectes.
La bruja de la lmpara4 ens ha fet compartir molts moments plaents i emocionants i els ha perms a les nenes conixer
tot el procs de la creaci dun llibre, des

de la idea inicial, lescriptura i la illustraci
fins als trmits de la publicaci, la presentaci i la venda. Els seus noms apareixen
a la portada com a illustradores i en tenen la propietat intellectual. La bruja ens
ha perms divertir-nos, aprendre plegades
i emprendre un projecte que sallarga en
el temps, s a dir, que ha augmentat la
nostra uni i les perspectives de futur al
mateix temps que queda materialitzat de
manera que no sesborri de la memria i
pugui comunicar.
Bibliografia
CASTRO GALLARDO, M. Re-
laciones intergeneracionales y bienestar en las personas mayores. Granada: Editorial de la Universi-
dad de Granada, 2007. ISBN

978-84-338-4460-6.
ESTRADA, I.; MOSCARD, M.
i MOSCARD, S. La bruja de la
ESTRADA, MOSCARD, i MOSCARD, 2012.
174
lmpara. Valncia: Editorial

Obra Propia, 2012. ISBN 97884-15453-83-3.
La revista
Publicacions
Presentaci darticles
Subscripci
175
176
Nmeros anteriors
Presentaci
dartiPublicacions
cles
Migracions: el valor de la interculturalitat (I)

Nmero 186 - Abril 2009
Migracions: el valor de la interculturalitat (II)

Nmero 187 - Agost 2009
Apropant-nos al treball social penitenciari

Nmero 188 - Desembre 2009
Supervisi en treball social

50 anys de la Revista de Treball Social

Els serveis socials bsics amb perspectiva

La recerca, una realitat en treball social

El tercer sector en el marc de les poltiques socials

La professi davant la crisi i el malestar social

Desigualtats a propsit del gnere

Especialitzaci. Enfortint el treball social

Repensant el treball social amb famlies (I)

Any 2013. Temes

Repensant el treball social amb famlies (II)
tica i biotica en treball social

LEstat del Benestar Social

177
NORMES PER A LA PRESENTACI DARTICLES
A LA REVISTA DE TREBALL SOCIAL (RTS)
La Revista de Treball Social, editada pel Col.legi Oficial de Treball Social de Catalunya,
s una publicaci amb ms de 30 anys dantiguitat que sedita amb periodicitat quadrimestral. El seu objectiu s transmetre el coneixement dels mbits del treball social, els
serveis socials, el benestar social i les poltiques socials a la comunitat cientfica, als
professionals i als col .lectius interessats.
La RTS est oberta a tots els col.laboradors que ho desitgin per presentar articles
sobre investigacions originals teriques o experimentals, treballs terics i metodolgics, descripcions dexperincies professionals, assaigs, etc., sempre en relaci amb el
treball social, les poltiques socials i els serveis de benestar social.
Els articles han de ser indits. Malgrat tot, lequip de redacci podr reproduir textos
publicats en altres llenges i en altres mbits geogrfics, si ho creu oport.
Lequip de redacci estudiar els articles rebuts i informar lautor/a de lacceptaci
per a la publicaci. Podr tamb recomanar modificacions i, si larticle es considera no
publicable, sen comunicaran els motius. El contingut dels articles s responsabilitat
exclusiva dels autors.
Extensi. Els articles de la secci A fons tindran una extensi mxima de 12 pgines,
els de les seccions Inters professional, un mxim de 6 pgines; els de Secci
Lliure, 3 pgines, i els comentaris de Llibres no excediran les 2 pgines.
Els articles es presentaran en format electrnic, lletra Arial cos 12; interlineat 1,5; marges
3 cm.
Llenges. Els articles poden presentar-se en catal o en castell indistintament.
Les dades han danar a la capalera dels articles. En la primera pgina es far constar
ttol i subttol, si sescau; nom i cognoms de lautor/a principal i relaci daltres
autors/es si el treball s dequip; ttol acadmic, centre de treball i crrec; tamb
sinclouran el nmero de telfon i ladrea de correu electrnic.
A continuaci el resum, no superior a 10 lnies, en lidioma triat i, si s possible, en
angls. Al final del resum les paraules clau, en nombre no superior a 5.
Referncies bibliogrfiques. Aniran al final del text, seguint lordre alfabtic i dacord
amb les segents normes de referncia: ISO 690, 1987 (UNE 50-104-94) per a
documents impresos i ISO 690-2 per a documents electrnics, bases de dades i
programes informtics.
Documents impresos.
Monografies (llibres): COGNOMS (majscula), Nom o nom de lentitat responsable. Ttol (en cursiva). Altres responsables: traductor, editor, etc. (opcional). Edici.
Lloc de publicaci: Editorial, any. Extensi del llibre (opcional). Col .lecci (opcional). Notes (opcional). Nmero ISBN.
Parts de monografies (captol del llibre): COGNOMS (majscula), Nom, o nom de
lentitat responsable del captol. Ttol del captol. En COGNOMS (majscula), Nom,
178
o nom de lentitat responsable del llibre. Ttol del llibre (en cursiva). Lloc de publicaci: Editorial, any, situaci en la publicaci font (volum, pgines, etc.).
Publicacions en srie (revistes): Ttol (en cursiva). Responsabilitat de la revista.
Edici. Identificaci del fascicle (data i/o nmero). Lloc de publicaci: Editorial,
any. Srie (opcional). Notes (opcional). Nmero ISSN.
Articles de publicacions en srie (revistes): COGNOMS (majscula), Nom, o nom
de lentitat responsable de larticle. Ttol de larticle. Col .laboradors/-es a larticle
(opcional). Ttol de la revista (en cursiva). Edici, any, volum, nmero, pgines.
Legislaci: Pas. Ttol. Publicaci (en cursiva), data de publicaci, nmero, pgines.
Documents electrnics.
Textos complets: COGNOMS (majscula), Nom, o nom de lentitat responsable.
Ttol (en cursiva) [tipus de suport]. Responsable(s) secundari(s) (opcional). Edici.
Lloc de publicaci: Editor, data de publicaci, data dactualitzaci/revisi [Data de
consulta] (obligatori per als documents en lnia; opcional per a la resta). (Col.lecci)
(opcional). Notes (opcional). Disponibilitat i accs (obligatori per als documents en
lnia; opcional per a la resta). Nmero normalitzat (opcional).
Parts de textos: COGNOMS (majscula), Nom, o nom de lentitat responsable del
document base. Ttol del document base (en cursiva) [tipus de suport]. Responsable(s)
secundari(s) del document base (opcional). Edici. Lloc de publicaci: Editor, data
de publicaci, data dactualitzaci/revisi [Data de consulta] (obligatori per als documents en lnia; opcional per a la resta). Captol o designaci equivalent a la part.
Ttol de la part. Numeraci dins el document base (opcional). Localitzaci dins el
document base (opcional). Notes (opcional). Disponibilitat i accs (obligatori per als
documents en lnia; opcional per a la resta). Nmero normalitzat (opcional).
Publicacions en srie (revistes electrniques): Ttol (en cursiva) [tipus de suport].
Edici. Lloc de publicaci: Editor, data de publicaci [Data de consulta] (obligatori
per als documents en lnia; opcional per a la resta). Srie (opcional). Notes (opcional). Disponibilitat i accs (obligatori per als documents en lnia; opcional per a la
resta). Nmero normalitzat.
Articles i altres contribucions de publicacions en srie (revistes electrniques): COGNOMS (majscula), Nom, o nom de lentitat responsable de la contribuci. Ttol de
la contribuci. Ttol de la revista (en cursiva) [tipus de suport]. Edici. Nmero del
fascicle. Data dactualitzaci/revisi [Data de consulta] (obligatori per als documents en lnia; opcional per a la resta). Localitzaci dins el document base. Notes
(opcional). Disponibilitat i accs (obligatori per als documents en lnia; opcional per
a la resta). Nmero normalitzat.
Les grfiques, dibuixos i taules portaran les corresponents referncies, indicant amb
quina part del text estan relacionades.
Els articles senviaran a ladrea electrnica de la RTS: rts@tscat.cat
Els articles, un cop publicats, passen a ser propietat de la RTS.
Els autors/es rebran un exemplar del nmero de la revista en qu sha publicat el
seu treball.
179
Nota als lectors:

La Revista de Treball Social (RTS) ofereix un espai de comunicaci amb els lectors amb
la voluntat de rebre comentaris, suggeriments, cartes, notes i tot el que els lectors
vulguin comunicar a la direcci de la revista.
Envia les teves aportacions per correu postal a:
RTS
c/ Portaferrisa, 18, 1r 1a - 08002 Barcelona
o b per correu electrnic a: rts@tscat.cat
Aquesta revista senvia a totes les persones col.legiades. En cas que no desitgeu
seguir rebent-la, si us plau comuniqueu-ho a rts@tscat.cat
180
Butlleta de subscripci
Tarifes
Subscripci anual: 45 euros
Estranger (tarifa nica): 58 euros
Nmeros solts: 18 euros
Dades personals
Nom i cognoms: ............................................................................................................ NIF: .......................................
Adrea: ...................................................................................................................................... C.P.: .......................................
Poblaci: ........................................................................................................................................................................................
Telfon: ............................................. Tel. mbil: ................................................. E-mail: ...................................................
Dades Bancries
Banc o Caixa: ............................................................................................................................................................................
Domiciliaci Agncia: .........................................................................................................................................................
Poblaci: ........................................................................................................................................................................................
Titular: ..............................................................................................................................................................................................
Codi bancari: Entitat_ _ _ _/ Sucursal_ _ _ _/ DC_ _ Nm. C/c_ _ _ _ _ _ _ _ _ _
Signatura:
Data:
Podeu fer-ho arribar per correu electrnic o per fax.
RT S
Portaferrissa 18, 1r 1a - 08002 Barcelona

Tel. 933 185 593 - Fax: 934 122 408
E-mail: rts@tscat.cat
Revista de Treball Social
181
182

Repensan Treball Social

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Repensan Treball Social

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

RTS - Nm.

197 - Desembre 2012

Revista de Treball Social

Directora: Montserrat Bacardit i Busquet

RTS - Nm. 197 - Desembre 2012

Infncia, treball social i... famlies

RTS - Nm. 197 - Desembre 2012

Repensant el treball social amb famlies (I)

RTS - Nm. 197 - Desembre 2012

RTS - Nm. 197 - Desembre 2012

RTS - Nm. 197 - Desembre 2012

RTS - Nm. 197 - Desembre 2012

Les famlies del segle XXI. Algunes

Doctora en Antropologia. Departament dAntropologia, Filosofia i Treball Social. Universitat Rovira i

RTS - Nm. 197 - Desembre 2012

Les famlies del segle XXI

Introducci: famlies diverses

RTS - Nm. 197 - Desembre 2012

cia com a provedora de serveis i com a

Des de la segona meitat del segle

XX i fins avui han anat emergint noves

1. La composici de les llars i les

RTS - Nm. 197 - Desembre 2012

Les famlies del segle XXI

2. Factors de canvi: individualitzaci, gnere i benestar social

RTS - Nm. 197 - Desembre 2012

La incorporaci de les dones a

RTS - Nm. 197 - Desembre 2012

Les famlies del segle XXI

cia de laplicaci de poltiques netament

3. Noves tendncies en la configuraci i les dinmiques de les

RTS - Nm. 197 - Desembre 2012

sita el divorci per resoldre les situacions

En el procs de desinstitucionalitzaci del matrimoni queden

RTS - Nm. 197 - Desembre 2012

Les famlies del segle XXI

demografia i sendinsa en la projecci de

RTS - Nm. 197 - Desembre 2012

4. Recursos familiars per atendre

la migraci es prenen en famlia. A partir

Les famlies del segle XXI

RTS - Nm. 197 - Desembre 2012

La famlia segueix cobrint necessitats importants de les persones, s un grup funcional i un

lia espaola. Madrid: Taur us,

BRYCESSON, Deborah i VU-

ORELA, Ulla. The Transnational

crianza y gnero. Aproximaciones

RTS - Nm. 197 - Desembre 2012

Les famlies del segle XXI

RTS - Nm. 197 - Desembre 2012

dez, 2008. Pg. 13-32. ISBN

[20/11/2012]. Tesi doctoral

Poltiques i intervencions familiars:

Doctor en Cincies Poltiques i Sociologia i llicenciat en Filosofia i Cincies de lEducaci. Director

RTS - Nm. 197 - Desembre 2012

Poltiques i intervencions familiars

La que anomenarem poltica familiar en sentit estricte, directa o com

prestacions econmiques o serveis

La poltica familiar s, en definitiva i sobretot, una poltica

Si ens hi fixem, aquesta expectativa

Els bns relacionals generen

Poltiques i intervencions familiars

RTS - Nm. 197 - Desembre 2012