BDMINTON

CFGS IES GREGORI MAIANS - OLIVA

HISTRIA BDMINTON
Com en gran part dels jocs, s difcil esbrinar l'origen precs del bdminton.
Sembla que l'antecessor ms directe s un joc semblant, anomenat Poona, que es practicava en
l'ndia. En 1.873, en una reuni d'oficials anglesos en la casa-castell Bdminton House, en el
comtat de Gloucestershire, van decidir divertir-se jugant amb unes raquetes de tennis i uns suros
de botelles de xampany.
En 1.877 es publiquen les primeres regles del joc, i en 1.893 es crea la primera associaci d'aquest
esport. En 1.934 es crea la Federaci Internacional de Bdminton.
A Espanya entra per Galcia a principis dels anys setanta, per no ser fins a 1.983 quan es crea la
Federaci Espanyola de Bdminton. Als Jocs Olmpics de Barcelona (1992) es declara oficialment
esport olmpic

El bdminton s un esport de raqueta i volant. Consisteix a copejar amb la raqueta el volant i

enviar-ho per sobre de la xarxa dins de les lnies que delimiten el camp contrari, tractant que
l'adversari no ho pugui colpejar per retornar-nos-ho.

El terreny de joc o pista t unes dimensions de 13,40 m de llarg per 6,10 m d'ample, per al
joc de dobles i 13,40 per 5,18 m per a individuals. Est dividit en dues parts iguals separades per
la xarxa central, subjecta a dos pals metllics d'1,55 m d'altura. Els partits poden ser individuals o
dobles i dobles mixtes.

MATERIAL

Es juga amb una raqueta i un volant. El pes ideal del volant s entre 4,74 i 5,5 grams , t
16 plomes de 6 cm. de longitud fixades a una base de suro de 25 a 28 mm. de dimetre
que t forma esfrica a la zona de colpeig.

La raqueta de bdminton s molt lleugera pesa (90 a 140 grams).

El seu materials per a la fabricaci sn d'alumini o grafit.

Parts de la raqueta: cap, creu, vareta i mnec.

- Cap. De forma ovalada. Amb la part que es copeja el volant. T un marc en el qual es
colloca el cordaje.
-

Creu: on sajunten la vareta i el cap.

- Vareta. Part que connecta el cap amb el mnec. Mesura aproximadament 20 cm. i s molt
fina.
- Mnec. Agarre de la raqueta. Sol ser de fusta recoberta per algun tipus de cinta perqu
no rellisque ni ens faa mal a la m.

PUNTUACI
Es disputen a dos jocs de 15 punts per als homes i 11 punts per a les dones. Quan s'empata a un
joc es disputa un tercer joc. Si durant un joc es va empatant a 13 punts, el jugador que arribi
primer pot demanar un desempat a cinc punts i si arriben empatats a 14 punts poden fer un
desempat a 4 punts. En les dones les opcions de desempat sn a partir de l'empat a 9 punts.
El partit comena amb el servei, que es fa des de l'rea de servei del costat dret, en diagonal a
l'rea de servei oposada. Se segueix traient, canviant cada vegada d'rea, de dreta a esquerra, fins
que es comet falta, moment en qu li correspondr treure a l'adversari. Els serveis es fan tenint en
compte el tanteig propi, en els temptejos paris es trauran des del costat dret i en els imparells des
del costat esquerre.
En dobles cada equip t dret a dos serveis, un per jugador, menys en l'inici del joc. Si el que saca
comet falta, haur de treure el seu company. Si cometen falta realitzaran canvi de servei i traur la
parella contrria.

L'agarre de la raqueta. Per agafar b la raqueta s'ha de fer aquesta senzilla operaci: es
colloca l'empunyadura amb el cordaje perpendicular al sl. En aquesta posici s'agarra la raqueta,
collocant el polze entre el dit ndex i els altres. Aquesta s la trucada presa o agarri Universal.
S'han de tenir aquestes consideracions:
a) no agafar la raqueta amb els dits junts.

b) agafar-la fermament, per no massa atapeda.

c) ha de ser extensi del bra.

El joc de canell. Els colps al volant han de fer-se amb moviments bruscs de canell, coordinats
amb moviments curts i rpids del bra, per poder variar la velocitat i/o adrea del volant en l'ltim
moment abans de colpejar-ho

La posici bsica: el bdminton s un esport rpid que requereix respostes i reaccions

rpides. Per a s necessari estar preparat, disposat a respondre amb l'acci
necessria al colp de l'adversari. El jugador haur d'adoptar aquesta posici:
Cap alat, mirant al capdavant.
La m subjecta la raqueta a una altura entre el pit, muscles i cap.
Tronc lleugerament inclinat cap a davant.
Cames semiflexionades.
Peus separats una mica ms que els muscles.
El pes del cos repartit entre els dos peus, sobre les puntes.

La collocaci en el camp
En individuals, durant el joc, el jugador ha de situar-se en el centre del
seu terreny, sobre la lnia central i a 1,5 m per darrere de la lnia de
servei, ja que des d'aquesta posici tindr ms oportunitats de defensar
totes les zones del seu camp de joc.
Desprs de cada acci, cada colp, ha de tornar rpidament a collocarse en aqueixa posici. En dobles es divideix el seu terreny de joc,
responsabilitzant-se cada jugador de la seua zona.

Els desplaaments
Han de permetre arribar al punt de colpege abans que aquest es produsca. Els continus
moviments durant el joc, passant de la posici bsica a la defensiva, d'anar a restar un colp i
tornar a la collocaci adequada, requereixen constants desplaaments, que en el bdminton
seran curts i molt rpids, normalment donant un sol pas o doble pas- avant, arrere o
lateralment, cobrint aix la major part de la superfcie del seu camp de joc.
Els desplaaments se solen iniciar donant el primer pas amb el peu del costat on es va a colpejar el
volant, i si s'han de donar dos passos o ms, els primers seran curts i veloos, i l'ltim ms llarg,
situant-nos en el lloc adequat per al colpeig.
En els desplaaments cap a arrere s'haur d'evitar el colp de revs. Els desplaaments cap a
davant i laterals es faran de manera que, en el moment d'arribar al punt de colpeig, el peu del
costat que empunya la raqueta estiga avanat.
Els moviments al costat esquerre s'iniciaran amb el peu esquerre per desprs el peu dret se situa
per davant.

Es torna a la posici d'espera amb un doble pas cap a arrere o lateral, novament al centre del
camp.

El servei:
Per a realitzar un bon servei s'ha d'adoptar la segent posici: (1)
la raqueta la sost el bra executor, estirat cap a arrere
la cama contrria, al bra executor, lleugerament avanada, i el muscle cap al receptor
la major part del pes del cos cau sobre el peu posterior
el volant se sost per la base entre el polze i l'ndex, de l'altra m, i el bra esquerre s'estn fins
a l'altura del muscle, de manera que caiga ben davant del cos
Desprs se segueix aquesta seqncia:
1) Se solta el volant al mateix temps que giren muscles i malucs i el pes del cos es trasllada al peu
davanter.
2) Es porta la raqueta cap a davant i en el moment de connectar amb el volant hi ha un rpid
moviment de rotaci de l'avantbra i el canell cap a dintre.
3) El volant es colpeja. El moviment del bra continua desprs del colpeig fins a estendre-ho a
l'altura del muscle esquerre. La raqueta en el moment en qu colpeja al volant no pot sobrepassar
la cintura.

El servei s'executa des de l'rea de servei del costat dret del terreny de joc, en diagonal, fins a
l'rea de servei oposada.
Se segueix traient, canviant cada vegada d'rea, de dreta a esquerra, fins que es comet falta,
moment en qu li correspondr traure a l'adversari.
Els serveis es fan tenint en compte el tanteig propi, en els tantejos parells es traur des del costat
dret i en els imparells des del costat esquerre.
En dobles cada equip t dret a dos serveis, un per jugador, excepte en l'inici del joc. Si el que saca
comet falta, haur de traure el seu company. Si cometen falta es far un canvi de servei i traur la
parella contrria; si no cometen falta seguir fent-ho el mateix jugador i canviant l'rea de servei,
de dreta a esquerra. Quan es recupera el servei, es realitza sempre pel costat dret.

TIPUS DE SERVEI
Servei curt:
La raqueta impacta amb el volant davant del cos, entre el genoll i el maluc; ha d'estar amb el cap
perpendicular al sl o lleugerament inclinada per a aconseguir que el volant descriga una trajectria
que caiga prop de la lnia curta del servei i passada prop de la xarxa. El canell no hauria de
flexionar-se. Tamb de revs

Servei alt:
Senvia el volant amb una trajectria molt alta prop de la lnia de fons, aix s'obliga al contrari a
desplaar-se el ms lluny possible del centre del camp.
Es diferencia de l'anterior en qu, en el moment de l'impacte, la raqueta estar ms avanada i el
canell amb el palmell de la m dirigida cap amunt.

La posici de recepci:
S'avana la cama contrria al bra executor i carregant el pes del cos sobre aqueixa cama,
lleugerament flexionada. La raqueta a l'altura del cap, l'altra cama es recolzar en el sl amb la
punta del peu, lliure de pes, per a una major mobilitat cap a arrere o cap a davant segons vinga el
servei.
En individuals es collocar en el centre de la zona de servei, a 2 m. de la lnia de servei. En dobles
se situar a 50 cm de lnia de servei, amb major inclinaci del tronc i la raqueta ms alta.

La posici defensiva o d'espera:

S'adopta quan el jugador espera l'atac del contrari; es realitza a partir de la posici bsica de joc
amb aquestes modificacions:
Se separen i flexionen ms les cames
Es colloca la raqueta davant del pit, tractant de cobrir la major part dels colps amb els quals
puga ser atacat

Regles del servei

En el colpeig del volant durant el servei, el marc superior de la raqueta ha d'estar per sota de
l'horitzontal que forma la m i l'empunyadura en el moment del colpeig.

SN FALTES DE SERVEI
Traure per sobre de la
cintura

Colpejar per sobre de

l'horitzontal del puny

Alar un peu en
traure

Trepitjar les lnies del

camp o eixir del quadre

Tamb sn faltes durant el desenvolupament del joc:

si es colpeja al volant en el camp contrari
si un jugador toca la xarxa o els pals
si es colpeja dues vegades seguides en el mateix
camp
si el volant queda pres en la xarxa
Si un jugador obstaculitza el colp de l'oponent

COLPS BSICS
Segons la trajectria que descriga el volant, els colps bsics es classifiquen en:
- Colps de trajectries altes i al fons del camp com el Lob o Globo
- Colps de trajectria llarga i horitzontal, com el Drive i la Rematada o Smash; tamb s'inclou ac la
Deixada rpida o Drop, ja que la seua trajectria s horitzontal encara que curta.

Els colps alts:

Aquests colps es fan des de la meitat posterior del camp, i normalment es fan de dreta, encara que
tamb poden fer-se de revs.
Posici inicial o d'atac
El muscle de la m que t la raqueta es tira cap a arrere, amb el bra flexionat, el colze a l'altura
del muscle i la raqueta darrere del cap. L'altre bra est quasi ests, per davant i per sobre del cap,
com si assenyalara la
trajectria del volant.
El peu de raqueta fa
un pas arrere, seguint-li a
l'altre sense depassarho. Aquesta s la posici d'atac
El colpeig al volant
El tronc gira, el bra

de la raqueta es llana cap

amunt, de manera que estiga completament ests en el moment de l'impacte, i colpege el volant
en el punt ms alt possible, amb un moviment molt rpid. El canell i l'avantbra giren, com tot el
cos, al mateix temps que el peu de raqueta acaba avanat amb tot el pes del cos, la raqueta acaba
a baix, davant del cos.

Des del costat esquerre, de revs:

El bra de la raqueta es colloca flexionat davant de la cara i el colze per sobre del muscle. El
muscle queda orientat cap a la xarxa. La m lliure queda prop de la m de la raqueta.
S'acosta al punt de colpeig amb un pas que es dna primer amb el peu lliure i desprs amb l'altre
que es creua per davant, amb el que el peu dret queda avanat.
Per a colpejar al volant trencada el muscle en direcci a la xarxa, al mateix temps que es llana el
bra cap amunt de manera que estiga completament ests en el moment de l'impacte. El canell i
l'avantbra fan rotaci en l'adrea del colp.

Tipus de colps de m alta:

El lob o globus:
s un colp de trajectria alta dirigit al fons del camp de l'adversari. Pot ser tant defensiu, quan es
pretn guanyar temps per a tornar al centre de la pista i adoptar la posici d'espera, com a
ofensiu, quan l'adversari es troba prop de la xarxa.

La deixada o drop:
Aquest colp envia el volant molt prop de la xarxa en el camp contrari quan l'adversari est lluny
d'ella o no pot respondre. s un colp d'engany o *finta, doncs l'adversari pensar que va a rebre un
mat, per tant s de carcter ofensiu.
La deixada pot ser curta o llarga, segons la trajectria del volant siga ms propera o allunyada de
la xarxa en el camp contrari. Es pot fer tant amb colps d'a dalt com d'a baix.

1 Lob defensiu
2 Lob ofensiu
4 Deixada curta

3 Deixada llarga

La rematada o smash
Tamb anomenada remat o smash, s un colp ofensiu que es realitza sempre des d'a dalt,
colpejant fortament el volant de front o lateralment. La raqueta es porta per darrere del cap, amb
el colze a l'altura del muscle, per a desprs estendre el bra i colpejar el volant per sobre del cap i
per davant de la nina. Tamb es pot rematar en salt.
Smash: s el colp ofensiu per excellncia. Com ms separats de la xarxa comporta major
dificultat.
Smash de dreta: s el colp ms potent i ms rpid. Ha d'efectuar-se quan l'obtenci del punt s
segur. S'haur de colpejar el volant cap avall en el major angle possible. Cal prendre contacte amb
el volant el ms alt possible i davant del nostre cap. s ms important l'angle que la velocitat.
Smash de revs: s un colp molt difcil de realitzar, sobretot per als principiants.

Smash de drive

Smash de
revs

CLEAR: s un colp que ha d'enviar el volant alt i lluny cap al camp de l'adversari, caent al costat
de la lnia de fons. El clear que va molt alt pot considerar-se com a defensiu1 i el que passa el
volant just per sobre de la raqueta del contrari 2 pot considerar-se ms ofensiu. Es necessita molta
fora en el colp per a enviar-ho al fons.

DRIVE DE CANELL: s un colp considerat d'atac que s'usa ms en el joc de dobles i mixt que en
l'individual. El punt de contacte amb el volant sol estar entre el pit i la cintura.

NOCIONS BSIQUES DEL REGLAMENT

1.- EL SORTEIG
Abans d'iniciar-se el partit, l'rbitre ha de realitzar el sorteig davant dels jugadors; el jugador
afavorit en el sorteig, t dret a triar:
1 Servir primer. 2 No servir primer. 3 Triar el camp.
El jugador que va perdre el sorteig, tria qualsevol alternativa que quede.

2.- DESCANSOS
En Bdminton no est perms cap descans durant el joc. Des del moment en qu es posa en joc el
volant ha de continuar sense cap interrupci.
Entre l'1 i 2 set noms s'interromp el partit per a canviar de camp.
En cas d'empat a un set i haja de jugar-se el 3 set, es permet un descans de cinc minuts.

3.- CANVIS DE CAMP

Desprs de cada set, els jugadors canvien de camp per a jugar el segent set.
En el tercer set, els jugadors canvien de camp quan el tempteig del guanyador arriba a:
8 punts en joc a 15 punts. 6 punts en joc a 11 punts.

PUNTUACI
1.- JUGADOR QUE ANOTA UN PUNT
Solament el jugador que realitza el servei, pot anotar un punt si guanya l'intercanvi de colps en el
joc, b siga pels seus propis encerts o per fallades del contrari.

2.- JUGADOR QUE GUANYA UN JOC O SET

Els set o jocs sn de 15 punts per a totes les modalitats, excepte para la d'individuals femenins que
sn d'11 punts. Guanya el set el jugador que abans arriba a 15 punts. En cas d'empatar a 13
punts, el que va arribar primer al punt 13 pot triar entre seguir jugant a 15 punts o allargar el set
cinc punts ms (fins a 18 punts). Si l'empat es va produir a 14 punts, el jugador que primer va
arribar a aquest tanteig pot ell triar entre seguir jugant a 15 punts o allargar el set en 3 punts ms
(fins a 17 punts).
Si els partits sn d'individual femen, en cas d'empat a 9 punts, la jugadora que va arribar primer a
aqueix tempteig pot triar entre seguir el set a 11 punts, o demanar un augment de 3 punts ms
(fins a 12). Si l'empat es va produir a 10 punts, la jugadora que va arribar primer a aquest
tempteig, pot triar entre seguir jugant a 11 punts o augmentar 2 punts ms (fins a 12).

3.- JUGADOR QUE GUANYA UN PARTIT

Guanya el partit el jugador que obt dos sets al seu favor.

4.- EL SERVEI
Denominat tamb servei. s la posada en joc del volant per algun dels jugadors. El servei es
considera efectuat quan el volant toca alguna part de la raqueta, o del cos del jugador que ho
efectua. La raqueta en el moment del contacte amb el volant no pot sobrepassar la cintura, de
manera que el cap de la raqueta estiga, en el moment del colp, ms baixa que la m del jugador
que la subjecta.

5.- EL SERVEI EN EL JOC D'INDIVIDUALS

- La posici dels jugadors en el moment del servei ve donada pel tempteig en aqueix moment.
- Si la puntuaci s zero o parell, el servei es realitza des de la zona de servei de la dreta; si la
puntuaci fra imparell, el servei es realitzar des de la zona de servei esquerra.
- El servei ha d'anar dirigit sempre a l'rea de servei diagonalment oposada.
- Quan el jugador que est servint comet mancada, el servei passa al jugador contrari.

6.- EL SERVEI EN EL JOC DE DOBLES

- El primer servei es realitza des del costat dret cap a l'rea de servei diagonalment oposada, el
jugador que va realitzar aquest primer servei, i el receptor del mateix, trauran sempre des del
costat dret quan la puntuaci s 0 o PARELL, i des de l'esquerra si s imparell; els seus companys
ho faran al revs, prenent nota l'rbitre al principi del partit de les posicions inicials dels jugadors.
- Si falla l'equip que trau pansa a efectuar-se el 2 servei que ho realitza el company des de l'rea
de servei corresponent, (el costat contrari al lloc on s'ha realitzat l'1*er servei).
Mentre es van anotant punts i realitzant serveis (tant l'1*er com el 2 servei) cada vegada
canviaran la posici del costat del servei.
- Quan falla l'equip que ha realitzat el 2 servei ser canvi de servei, traient l'equip contrari des del
costat que els corresponga segons la seua puntuaci.
- Com a excepci, no existeix 2 servei al comenament de cada partit, on la fallada en l'1*er
servei es converteix en canvi de servei.
- L'equip que rep es collocar en el costat que li corresponga segons la seua puntuaci. Una
vegada efectuat el servei i contestat pel jugador corresponent, tots els jugadors podran adoptar les
posicions que vulguen en el seu camp.
- Si un jugador de l'equip que rep es troba en la zona de servei equivocada i retorna el servei i
guanya el punt, es repetir el servei si s reclamat amb anterioritat al servei segent.
- Si un jugador serveix fora del seu torn, o des de la zona de servei equivocada i el seu equip
guanya la jugada, es repetir el servei si s reclamat amb anterioritat al servei segent.
- Si en qualsevol dels dos casos anteriors l'equip que va cometre la falta perd el tant, l'error es
mant i les posicions dels jugadors no es corregiran durant la resta del joc.

7.- FALTES EN EL SERVEI

- Hi ha falta en el servei, quan el colp s realitzat per sobre de la seua cintura.

- Hi ha falta si en realitzar el servei, el volant cau fora de l'rea de servei diagonalment oposada al
jugador que trau (no arriba a la lnia de servei curt o cau ms lluny de la lnia de servei llarg o fora
de les lnies laterals de l'rea de servei que corresponga).
- Hi ha falta si en servir el volant no passa per sobre de la xarxa.
- En la realitzaci del servei, els peus del jugador que realitza el servei, com els peus del jugador
que espera han de romandre quiets i en contacte amb el sl, fins que es realitze el servei.
- En la competici de dobles, tots els jugadors en el moment del servei han d'estar situats en els
seus llocs sense moure's i permetent la visi als seus adversaris.
- No es poden realitzar fintas abans o durant el servei.
- Si el servidor no espera al fet que estiga preparat el seu adversari, hi haur repetici del servei.
Es considera preparat quan el que rep, intenta retornar el servei.
- Hi ha falta si un jugador trepitja una lnia de la zona de servei en el moment del servei.
- El volant que cau sobre la lnia, es considera vlid, ja que les lnies formen part del camp

La tctica en el joc d'individuals.

L'atac i la defensa:
En bdminton atacar significa enviar el volant al camp contrari amb trajectries descendents, de
manera que el contrari haja de retornar el volant colpejant per sota de la banda blanca de la xarxa.
Defensar significa enviar el volant colpejant per sota de la xarxa al camp contrari amb trajectries
altes o tendides.
Perqu un jugador puga passar a l'atac quan el volant es troba ms alt que la vora superior de la
xarxa, haur de rematar, fer una deixada o un drive. Si el volant es troba per sota de la vora
superior de la xarxa i volem passar a l'atac, haurem de fer una deixada en la xarxa, tallant sempre
els lob o colps amb trajectries altes.
Per a canviar l'atac del contrari hem de retornar davant una rematada, en deixada o drive i davant
una deixada amb una altra deixada.

Els tipus de joc:

En el joc d'individuals, el jugador que controla el centre del camp s el que normalment ha de
portar avantatge en la jugada. Per a s tan important que desprs de cada colp, el jugador
intente tornar al centre del camp.
Bsicament sn tres els tipus de joc que s'utilitzen:
La teoria de la distncia: consisteix a enviar el volant desprs de cada colp al lloc ms allunyat de
la pista. Per a a s'utilitzar el lob i la deixada; i es tractar de llanar el volant cercant les
diagonals.
La teoria de les quatre cantonades: enviant el volant a aqueixos llocs aconseguirem que el contrari
realitze desplaaments llargs i que no arribe a temps per a colpejar correctament.
La teoria de la finta i el contrapeu: consisteix a enganyar al contrari fent-li creure que anem a
executar un tipus de colp i, en l'ltim moment, fer un altre. Aquesta teoria exigeix un bon nivell de
domini tcnic i es basa a observar els peus del contrari de manera que, si veiem que realitza un
moviment cap a davant o cap a arrere, per mitj d'un colp retardat enviar el volant en sentit
contrari al moviment.

Principis i recursos tctics:

A) Tctica Individual:

1. Recuperar la posici de joc controlant el cercle cobert o zona de

mxima cobertura de camp.
2. Jugar sobre les zones descobertes (quatre cantons de laltre camp)
3. Alternar clears i drops.
4. Alternar net-drops (deixada curta) amb lobs.
5. Alternar colps creuats i lnies.
6. Jugar sobre el revs del contrari.
7. Jugar sobre el colp dbil del contrari.
8. Amagar el colp a executar fins lltim moment.
9. Evitar el colp ms tcnic del contrari.
10.Ajustar colps a les lnies i a la xarxa.
11.Jugar sobre lanticipaci del contrari aguantant lexecuci del colp.
12.Utilitzar els recursos del servei.
13.Jugar sobre el cos del contrari.
14.No donar cap volant per perdut.
15.Anticipaci al joc del contrari.

B) Tctica en Dobles: la majoria dels recursos tctics dindividuals es donen

en dobles, encara que hi ha uns elements que els fan diferents:
1. Carregar el joc sobre el jugador ms fluix.
2. Jugar sobre la zona intermitja de la parella contrria.
3. Utilitzar colps tensos per sobrepassar al jugador de la xarxa.
4. Utilitzar el jugador ms tcnic per cobrir la zona de defensa.
5. Evitar emprar joc alt.
6. Utilitzr preferentment servei curt.
7. Combinar serveis curts i flicks.
8. Procurar desplaar als jugadors contraris a la mateixa zona del camp.
9. Aprofitar lamplada del camp quan els jugadors contraris estan ubicats
en lnia (davant/darrere).
10.Escollir la millor estratgia a lhotra destablir la rotaci de serveirecepci.