03.

526 DRET ADMINISTRATIU II

Semestre Gener 2016 Juny 2016

Mdul 3

Prova dAvaluaci Continuada PAC 3

Criteris de soluci PAC 3

Primera Part
Cas prctic 1 (7 preguntes/7 punts)
El ple de lAjuntament de Sant Quirze de Safaja (Catalunya), en la sessi del 30 doctubre de
2015, va aprovar lexpedient de contractaci, el plec de clusules administratives (PCA), el plec de
prescripcions tcniques (PPT) i la licitaci del contracte de manteniment i reparaci de lenllumenat
pblic del poble, dun valor estimat de 2.381.945,32 euros, una durada de 2 anys prorrogable dos
perodes successius dun any ms, i a adjudicar per procediment obert i una pluralitat de criteris de
valoraci de les ofertes, amb Lempresa guanyadora cobrar una quantitat fixa cada ms.
La licitaci es va publicar en el Butllet Oficial de la Provncia (BOP) de Barcelona el 23 de
novembre de 2015 i en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) nm. 9999 el 24 de
novembre de 2015. Tamb es va publicitar a travs del perfil de contractant de lrgan de
contractaci.
Van concrrer a la licitaci diverses empreses, entre elles SERVEIS INTEGRALS DE
MANTENIMENT (SIM), FOMENTO DE CONTRATAS, SA i ALUMBRAUNMONTON, SA,
aquestes dues darreres en comproms duni temporal dempresaris
Lrgan de contractaci va demanar aclariments sobre certs aspectes de SIM, que aquesta va
respondre.
Havent resultat un empat en la puntuaci obtinguda per les proposicions de SIM de la UTE FCALUMBRAUNMONTON, ladjudicaci del contracte es va resoldre finalment, mitjanant acords del
ple municipal en la sessi del 30 de desembre de 2015, a favor de la proposici formulada per la
UTE FCC-ALUMBRAUNMONTON. La notificaci de ladjudicaci es va trametre a les empreses
licitadores en data 2 de gener de 2016.
En data 7 de gener de 2016, lempresa SIM va presentar al registre del Tribunal Catal de Contractes
del Sector Pblic, prviament anunciat a lrgan de contractaci, recurs especial en matria de
contractaci contra lesmentada adjudicaci ja que la van excloure del procediment.
Nota prvia: Aquest cas prctic estava fonamentat en la Resoluci 207/2015 del Tribunal Catal de
Contractes del Sector Pblic (TCCSP). Mitjanant la lectura de la Resoluci mateixa podreu trobar
les argumentacions ms detallades a les preguntes efectuades.
http://presidencia.gencat.cat/web/ca/ambits_d_actuacio/tribunal_catala_de_contractes_del_sector_p
ublic/.content/ambits_actuacio/oarcc/resolucions/Resolucio-Num.-207_2015.pdf

03.526 DRET ADMINISTRATIU II

PAC 3
1.- Quin tipus de contracte s ? Quina naturalesa t? Fonamenta-ho jurdicament.
Estem davant un contracte de serveis. Per tant, seria un contracte tpic, de carcter
administratiu i regulat a larticle 10 TRLCSP.
No s un contracte de gesti de serveis pblic per que no hi ha cap risc per a lempresa adjudicatria
ja que cobrar cada mes independentment de si els habitants paguen el rebut o no.
La jurisprudncia del TJUE, exigeix perqu existeixi concessi de serveis que, en tot cas, la
remuneraci al prestador es realitzi en funci de l'explotaci, s a dir, de l's o freqentaci del servei.
Sense aquest requisit no existeix concessi. I, per descomptat, ser necessari que no existeixin
mecanismes de compensaci que anullin el risc inherent a aquest sistema de retribuci.
2.- Quins sn els principis de la contractaci pblica? Quin valor tenen?
De la jurisprudncia de l'alt Tribunal europeu els principis han passat a les Directives de
contractaci, que avui els recullen de forma destacada (arts. 2 de la Directiva 2004/18/CE i 10 de la
Directiva 2004/17/CE) i al TRLCSP, que els ha elevat al seu article 1 com a fonament de la normativa
reguladora de l'activitat contractual del sector pblic.
Al llarg de tot l'articulat del TRLCSP s'insisteix en la necessitat de respecte dels principis generals de
la contractaci pblica, que amb carcter general consagra l'article 1 i que sn: llibertat daccs a les
licitacions, publicitat i transparncia dels procediments, i no-discriminaci i igualtat de tracte entre els
candidats,
Per per si no fos suficient, en l'article 139 del TRLCSP estableix que Els rgans de contractaci han
de donar als licitadors i candidats un tractament igualitari i no discriminatori i ajustar la seva actuaci
al principi de transparncia.
Els principis de contractaci pblica sn bsics per qu han de guiar tota la actuaci dels rgans de
contractaci en el procediment de licitaci.
Si voleu ms informaci, en lenlla segent podeu trobar un article del Prof. Jos Antonio Moreno
Molina que parla sobre els principis bsics de contractaci administrativa.
http://www.navarra.es/appsext/DescargarFichero/default.aspx?codigoAcceso=PdfRevistaJuridica&fic
hero=RJ_45_I_2.pdf
3.- Estem davant un contracte SARA? Qu suposa aquesta determinaci? Fonamenta-ho
jurdicament.
A tenor de lart. 15 TRLCSP, estem davant un contracte SARA, ja que s un contracte de
serveis, de la categoria 1 de lannex II TRLSCP, i el seu valor estimat es superior als llindars que
marca la Llei ( que varien cada any)
Els contractes SARA van ser introduts per la Llei 30/2007 de 30 doctubre, de Contractes del
Sector Pblic (LCSP) derogada per lactual TRLCSP 3/2011 i regulats pels arts. 13 al 17 del
TRLCSP Contractes subjectes a una regulaci harmonitzada.
La LCSP els definia en funci de diversos criteris com sn: a) l'entitat que els celebra, b) el tipus
contractual i c)la seva quantia; excepte per als contractes de collaboraci entre el sector pblic i el
sector privat, que en tot cas es consideren subjectes a regulaci harmonitzada. Tot aix per
Semestre Gener 2016 Juny 2016

03.526 DRET ADMINISTRATIU II

PAC 3
identificar els contractes que es trobaven sotmesos a la Directiva 2004/18/CE de la resta de
contractes administratius i privats, la qual cosa sha criticat i qestionat per quant els principis i
obligacions haurien de ser els mateixos per a tots els contractes pblics1.
Els efectes que t, la condici de contracte subjecte a regulaci harmonitzada, sn els segents:
-

En relaci al grau daplicaci del TRLCSP: aplicaci prcticament integra del TRLCSP, en el
procediment dadjudicaci del contracte. Aix lart. 190 TRLCSP, disposa que els poders
adjudicadors que no tinguin la condici dAdministraci es subjectaran al TRLCSP, amb
algunes excepcions molt concretes, per a ladjudicaci de contractes subjectes a regulaci
harmonitzada.

Lordre jurisdiccional contencis administratiu s, el competent per a conixer de les qestions

que se susciten en relaci amb la preparaci i ladjudicaci, dels contractes subjectes a regulaci
harmonitzada.

Segons lart. 142.1 TRLCSP, lanunci de licitaci del procediment dadjudicaci haur de
publicar-se en el Diari Oficial de la Uni Europea. Aquest anuncia ha de precedir qualsevol altra
publicitat en els diaris oficials dels estats membres, a fi de garantir, que la informaci de la
licitaci arribi a lhora a totes les empreses interessades de la Uni.

Aplicaci del recurs administratiu especial en matria de contractaci (previ a la interposici del
contencis administratiu) en el procediment dadjudicaci del contracte (art.. 40.1 TRLCSP).

4.- Lempresa SIM ha interposat un recurs especial en matria de contractaci . Explica els
tres essencials del recurs i tamb de lrgan que el resol.
En data 7 de gener de 2016 lempresa SIM va presentar al registre del Tribunal Catal de
Contractes del Sector Pblic, prviament anunciat a lrgan de contractaci, recurs especial en
matria de contractaci contra l adjudicaci del procediment tot impugnant la seva exclusi.
Conforme lart. 40 TRLCSP relatiu a les vies dimpugnaci en matria de contractaci sn
susceptibles dimpugnaci pel recurs especial, previ a la interposici del recurs contencis
administratiu: els acords d'adjudicaci adoptats pels poders adjudicadors (40.2.c) quan es refereixen
al tipus de contractes que sindiquen com s sn els de lart. 41.1.c) TRLCSP: contractes de
SERVEIS com el que analitzem en aquest supsit prctic. s un recurs de carcter potestatiu (art.
40.6) ja que el licitador pot recrrer directament davant la jurisdicci contenciosa administrativa,
sense que pugui interposar recursos ordinaris (40.5).
Lrgan que resol s un rgan independent creat per aquests efectes (art. 41 TRLCSP) el Tribunal
Central de Recursos Contractuals que coneixer dels recursos especials en matria de contractaci
relatius a lAGE. Ja que les CCAA poden tenir el seu propi rgan especial com s a Catalunya amb
el Tribunal Catal de Contractes del Sector Pblic (regulat pel Decret 221/2013) que ser el
competent en el nostre supsit. La formulaci del recurs especial el 24/04/15 contra ladjudicaci,
malgrat que estigui recorrent la seva exclusi en aquest cas, comporta la suspensi automtica
(art.45 i 21 Decret 221/2013) del procediment.

1 MORENO MOLINA, Jos Antonio: "Un mundo para Sara". Una nueva categora en el Derecho espaol de la contratacin pblica: los contratos
sujetos a regulacin armonizada Revista de Administracin Pblica, nm. 178, gener-abril 2009.

Semestre Gener 2016 Juny 2016

03.526 DRET ADMINISTRATIU II

PAC 3
Lempresa SIM com a licitadora est legitimada per interposar el recurs, si considera que els seus
drets o interessos legtims s'han vist perjudicats o afectats (art. 42 TRLCSP i art.16 Decret
221/2013). Ha complert amb els requisits danunci de formulaci de recurs, davant el TCCSP (43.1
i 44.1) i ha fonamentat el recurs dacord amb les seves allegacions (105.4) dins el termini dels 15
dies hbils a comptar des de lendem de la remissi de la notificaci de lacord (07/04/15) segons
lart.44.2 TRLCSP.
Aqu trobareu una guia actualitzada del recurs:
http://presidencia.gencat.cat/web/ca/ambits_d_actuacio/tribunal_catala_de_contractes_del_sector_p
ublic/.content
5.- Consideres possible que lrgan de contractaci interpreti els plecs duna manera
determinada ?
La doctrina imperant s que la interpretaci dels plecs correspon a l'rgan de contractaci
(article 210 del TRLCSP); una prerrogativa, per, que sempre sha dexercir dins dels lmits i amb
subjecci als principis, requisits i efectes assenyalats en el TRLCSP i en atenci a la prestaci que
pretn satisfer l'objecte del contracte i als seus resultats (entre daltres, Resolucions nm. 1/2013,
78/2014 i 124/2014 i Resoluci del Tribunal Administrativo Central de Recursos Contractuales
132/2012).
Lrgan de contractaci s que pot interpretar els plecs per no modificar el seu sentit o la seva
intenci original. Malgrat lrgan de contractaci sap quina s la interpretaci ms adequada per a la
consecuci de linters general (Sentncia del Tribunal Suprem de 29 de febrer de 1984), no es pot
desconixer que li resta vetada una actuaci que suposi alterar les regles del joc durant el decurs del
procediment de contractaci, ats que els plecs han esdevingut lex inter partes no noms per a les
empreses licitadores sin tamb per a lrgan de contractaci, i ms encara quan aquella alteraci
determina lexclusi duna empresa, ja que satempta aleshores contra els principis bsics digualtat
de tracte, transparncia i lliure concurrncia proclamats als articles 1 i 139 del TRLCSP
Si voleu informaci addicional molt interessant podeu anar a les Resolucions 7/2014 i 13/2014 del
TCCSP, entre de moltes altres.
6.- Consideres que lactivitat de lrgan de contractaci de requerir aclariments de les ofertes
presentades a les licitadores pot vulnerar algun principi fonamental del Dret de la
contractaci? Quin?
El principi bsic del Dret de la Contractaci del Sector Pblic implicat en aquest punt es el de
la igualtat de tracte entre tots els licitadors, que s el corollari del principi de transparncia
Lrgan de contractaci t la potestat de fer preguntes concretes als licitadors sobre les seves ofertes.
Aix s, amb uns lmits mols estrictes. La Resoluci 109/2015 del Tribunal Catal de Contractes del
Sector Pblic estableix (la negreta s nostra):
Al respecte, aquest Tribunal ja ha assenyalat en diferents ocasions la doctrina dels
aclariments de les ofertes (entre daltres Resolucions nm. 12/2014, 128/2014, 133/2014 i
158/2014). Recordem que la sollicitud daclariment s una potestat de lrgan de
contractaci. Com afirma la sentncia del Tribunal de Justcia de la Uni Europea de 29 de
mar de 2012, C-599/10:

Semestre Gener 2016 Juny 2016

03.526 DRET ADMINISTRATIU II

PAC 3
Adems, no se deduce del articulo 2 ni de ninguna otra disposicin de la Directiva
2004/18, ni del principio de igualdad de trato, ni tampoco de la obligacin de transparencia,
que, en una situacin de esa ndole, el poder adjudicador est obligado a ponerse en
contacto con los candidatos afectados. Por otra parte, stos no pueden quejarse de que el
poder adjudicador no est sometido a obligacin alguna a este respecto, ya que la falta de
claridad de su oferta no es sino el resultado del incumplimiento de su deber de diligencia en
la redaccin de la misma, al que estn sujetos de igual manera que los dems candidatos.
En tot cas, datorgar-se el termini per presentar aclariments, el TJUE en aquesta Sentncia estableix
quins han de ser els lmits:
El trmit daclariment ha de ser excepcional, les dades relatives a loferta poden corregir-se o
esmenar-se de manera puntual, principalment perqu sigui evident que requereixen un simple
aclariment o per a esmenar errors materials manifestos sempre que no suposi una nova oferta
(apartat 40 de la sentncia).
Que en lexercici de la facultat dapreciaci de que disposa el poder adjudicador tracti als
diferents candidats de la mateixa manera i amb lleialtat (apartat 41).
La petici daclariment no pot formular-se fins que el poder adjudicador hagi pres
coneixement de la totalitat de les ofertes (apartat 42 de la sentncia, en el mateix sentit que la
sentncia Lombardini y Mantovani, de 27 de novembre de 2001, C-285/99 i C-286/99).
Que la petici daclariment shagi formulat de manera equivalent, s a dir, per a totes les
empreses que es trobin en la mateixa situaci (apartat 43 de la sentncia).
I que la petici dels aclariments faci referncia a tots els punts de loferta que siguin
imprecisos o no sajustin a les especificacions tcniques del plec de condicions, sense que el
poder adjudicador pugui rebutjar una oferta per la manca de claredat dun aspecte daquest
que no hagi estat mencionat en aquesta petici (apartat 44 de la sentncia).
Acuerdo 20/12, de 14 de Juny, del TAC Arag:
Esta regulacin de la aclaracin de ofertas encuentra su fundamento en la doctrina contenida en la
STJUE de 10 de diciembre de 2009, Antwerpse Bouwwerken NV, Asunto T-195/08. El lmite de estas
aclaraciones se encuentra en la posibilidad de que por esta va se introduzcan modificaciones en las
ofertas (es decir, no se puede cambiar la oferta ni reofertar). Y es que se considera contrario al
principio de buena administracin rechazar una oferta ambigua o que presente errores manifiestos
sin solicitar antes aclaraciones al licitador, ello siempre que se respete el principio de igualdad de
trato y no se modifiquen los trminos de la oferta. (En aquest cas shavien demanat aclariments via
oral sense deixar constncia del seu contingut ni tampoc del moment en que va fer)
Per tant, sha de veure clar que lrgan de contractaci tracti de forma igual a tots els licitadors
demanant aquells aclariments que responguin a errades materials, aclariments, sempre que no suposi
modificaci de l'oferta presentada o que pugui reconduir al licitador donant informacions que no
hagin tingut abans tots els licitadors mitjanant el Plecs o fins i tots acords interpretatius de lrgan de
contractaci. La simple petici daclariment per si mateixa no s contraria al principi digualtat de
tracte per ha de complir els requisits abans establerts.

Semestre Gener 2016 Juny 2016

03.526 DRET ADMINISTRATIU II

PAC 3
7.- Al marge de tot lanterior, una de les altres licitadores, VADELLUM, va ser exclosa de la
licitaci per resoluci dexclusi adoptada per la Mesa de Contractaci en obrir els sobres de
la documentaci pertinent, en considerar que incomplia les previsions del Plec de condicions
administratives particulars del contracte. VADELLUM est estudiant presentar un recurs.
A) s competent la Mesa per excloure un licitador? B) Contra aquesta decisi quines vies
dimpugnaci hi ha?
A) Si, s competent la Mesa si al valorar la documentaci presentada en els sobres considera que hi
ha un incompliment dall estipulat als plecs (lex inter partes).
B) Estem davant un acte de trmit qualificat que ha complir els requisits de motivaci al igual que
fos un acte dadjudicaci. Per tant, pot recrrer aquest acte de la Mesa autnomament.
Si s un contracte dels que permet recurs especial, podr interposar-se aquest davant TCRC o anar
directament a la via contenciosa-administrativa. Aquest s el nostre cas.
Si estem davant un contracte que no entrs dintre de larticle 40 TRLSCP, nicament es podria
interposar recurs ordinari procedent alada o reposici i anar a la via contenciosa-administrativa.
Com que els actes de la Mesa no esgoten la via administrativa, caldria interposar recurs dalada
davant lrgan de contractaci.
Si lacte dexclusi no ha estat notificat al licitador, aquest podria interposar recurs contra lacte
dadjudicaci. Per en el cas que s li hagi estat notificat, no podria interposar un nou recurs contra
lacte dadjudicaci.
Segona Part
Cas prctic 2 /comentari (3 preguntes/3 punts)
Mitjanant anunci publicat en el BOE el 9 de maig de 2015, el Patrimoni de lEstat va
convocar licitaci pblica, per procediment obert, per a la contractaci del servei de transport,
ctering i allotjament de missions diplomtiques a Espanya, per un valor estimat de 45.600.000
euros que saplicar pressupostriament als diferents ministeris implicats.
Els sindicats UGT i CCOO presenten un recurs davant, el 15 de maig de 2015, el Tribunal
Administrativo Central de Recursos Contractuales (TACR) fonamentat en que els Plecs de
Clusules Administratives Particulars (d'ara endavant PCAP) i de Prescripcions Tcniques (d'ara
endavant PPT) que han de regir la contractaci sn disconformes a Dret. Entre daltres, basen
disconformitat dels Plecs en els segents punts: a) Dotaci econmica deficitria en relaci amb els
costos de personal. Els sindicats recurrent realitza una estimaci en el seu recurs en el qual
desglossa per categories professionals i conceptes el cost de personal previst en els Plecs i considera
que sn insuficients, la qual cosa determinaria incompliment pels Plecs del que es disposa en l'art.
87.1 del TRLCSP, al no respondre el pressupost de licitaci a preus de mercat; b) El cost mitj del
servei que es pren en consideraci en els PPT s substancialment inferior al pres en consideraci en
el Plec del contracte que per al mateix servei est actualment en execuci; c) El Plec assigna
excessiu pes a la proposta econmica a l'efecte de valorar les ofertes dels licitadors (80% del total
de la puntuaci), la qual cosa condueix al fet que no s'intenti adjudicar el contracte al millor
licitador, sin en paraules del Sindicat recurrent- al ms barat;

Semestre Gener 2016 Juny 2016

03.526 DRET ADMINISTRATIU II

PAC 3
Respon a les segents preguntes relatives al cas:
1.- a) Quin s en el present cas lrgan de contractaci? Fonamenta-ho jurdicament.
El Director General de Patrimoni de lEstat. Article 316.3 TRLCSP que indica que el
Director General de Patrimoni s lrgan de contractaci del sistema estatal de compra centralitzada.
Clarament, si el pressupost saplica a diferents ministeris, aix vol dir que s una compra
centralitzada.
A la Direcci General del Patrimoni de l'Estat li correspon l'administraci general dels bns del
patrimoni de l'Estat i la coordinaci de la contractaci pblica en els termes establerts en les
disposicions reguladores.
1.- b) Quin tipus de contracte s ? s un contracte administratiu o sotms al Dret privat?
s un contracte celebrat dins lmbit del sector pblic (3.1.b) TRLCSP) i de les
Administracions pbliques (art. 3.2.a) per tant de naturalesa administrativa. Es tracta dun contracte
de serveis de lart. 10 TRLCSP el qual els defineix, residualment, com aquells lobjecte dels quals
sn prestacions de fer consistents en el desenvolupament duna activitat o adreades a lobtenci
dun resultat diferent duna obra o un subministrament. Als efectes de laplicaci daquesta Llei,
els contractes de serveis es divideixen en les categories enumerades a lannex II. Concretament
sinclou en les categories 17 i 20 de lannex II. Es tracta per tant, dun contracte administratiu de
serveis que lart. 19.1.a) TRLCSP i aix sestableix a ms als corresponents Plecs. Podem dir que
entra dintre de les finalitats del propi ens pblic.
2.- a) La Direcci General de Patrimoni de lEstat (DGP) s un poder adjudicador segons el
TRLCSP?
S. La DGP, adscrit a la Subsecretara de Hacienda y Administraciones Pblicas , del
Ministerio de Hacienda y Administraciones Pblicas, forma part del sector pblic dacord amb lart.
3.1.a) TRLCSP amb la consideraci dAdministraci pblica (art. 3.2.a) i t la consideraci de
poder adjudicador (art.3.3.a).
2.- b) Contra quina fase del procediment de licitaci es van interposar els diversos recursos
especials en matria de contractaci?
Bsicament, contra els plecs que regeixen el procediment de contractaci. Larticle 40. 2 a)
del TRLCSP estableix que poden ser objecte del recurs els actes segents: a) Els anuncis de licitaci,
els plecs i els documents contractuals que estableixin les condicions que han de regir la contractaci
3.- a) Contra la resoluci que dicti el TACRC respecte el recurs especial interposat per UGT i
CCOO cap algun recurs en via administrativa? I en la via jurisdiccional ?
Contra la resoluci del TACRC, que s definitiva en via administrativa, respecte el recurs
especial interposat per UGT i CCOO, dacord amb lart. 49.1 TRLCSP, noms es pot interposar
recurs contencis administratiu, dacord amb el que preveu la Llei 29/1998, de 13 de juliol,
reguladora de la jurisdicci contenciosa administrativa.

Semestre Gener 2016 Juny 2016

03.526 DRET ADMINISTRATIU II

PAC 3
En concret, sinterposar aquest recurs contencis administratiu davant la Sala del Contencis
Administratiu de lAudincia Nacional (art. 11.1.f) LJCA), en el termini de dos mesos des del dia
segent a la recepci de la notificaci (art. 46.1 LJCA).
No s possible recurs extraordinari de revisi, contra les seves resolucions, a la vista de la
interpretaci de larticle 49 TRLCSP pel TCCSP (Resoluci 47/2016 entre moltes daltres).
3.- b) s possible que el TACRC admeti el Recurs especial presentat pels sindicats?
No o bastant improbable. L'article 42 del Text Refs de la Llei de Contractes del Sector
Pblic, aprovat per Reial decret legislatiu 3/2011, de 14 de novembre, disposa: Podr interposar el
corresponent recurs especial en matria de contractaci tota persona fsica o jurdica els drets de la
qual o interessos legtims s'hagin vist perjudicats o puguin resultar afectats per les decisions objecto
de recurs.
La citada norma legal es recondueix necessriament a la doctrina jurisprudencial sobre el concepte
d'inters legtim en l'mbit administratiu. l'inters legtim equival a la titularitat d'una posici
d'avantatge o d'una utilitat jurdica per part de qui exercita la pretensi i que es materialitzaria, de
prosperar aquesta, en l'obtenci d'un benefici d'ndole material o jurdic o en l'evitaci d'un perjudici,
amb tal que l'obtenci de benefici o evitaci del perjudici sigui certa i no merament hipottica.
La Sentncia del Tribunal Suprem de 20 de juliol de 2005, afirma que tratndose de contratos
administrativos, el inters legtimo viene determinado en general por la participacin en la licitacin
(SS 7-3-2001 citada por la de 4-6-2001), por cuanto quienes quedan ajenos a la misma, en principio
no resultan afectados en sus derechos e intereses, si bien no puede perderse de vista que la
determinacin de la legitimacin, en cuanto responde a los intereses que especficamente estn en
juego en cada caso, ha de efectuarse de forma casustica, lo que tiene una proyeccin concreta en los
supuestos de procedimientos de concurrencia, en los cuales la condicin de interesado no deriva de la
genrica capacidad para participar en los mismos sino de la actitud de los posibles concursantes
respecto del concreto procedimiento de que se trate, es decir, la condicin de interesado no es
equiparable a la genrica condicin de contratista con capacidad para participar en el concurso sino
que es preciso que se ejercite tal condicin, ya sea participando en el procedimiento o de cualquier
otro modo, sin que pueda descartarse la impugnacin de la convocatoria del concurso por quien no
participa en razn de las propias condiciones en que es convocado.
Per la seva banda, el Tribunal Constitucional, en les Sentncies nmeros 210/94, 257/88, 106/96,
entre daltres, afirma que () la funcin genrica de representacin y defensa de los intereses de los
trabajadores que corresponde a los Sindicatos, no alcanza a transformarlos en guardianes abstractos de
la legalidad, por lo que, en cada caso en que el sindicato ejercite acciones, se exige un vnculo o
conexin entre el propio Sindicato y la pretensin ejercitada. Y ese vnculo no puede ser otro que un
inters en sentido propio, especfico y cualificado.
Com a regla general s'ha negat aquesta legitimaci quan els interessos afectats corresponen a l'esfera
de les relacions laborals entre la nova empresa contractista i els seus treballadors, els qui poden fer
valer els seus drets davant la Jurisdicci Social (Resolucions del TACRC 144/2013, 943/2014,
707/2014, 452/2014 etc.).

Semestre Gener 2016 Juny 2016