B&V Clinica Dental Snap On Smile

susanarom - 10/03/2014 11:25 - 10.111.10.
10
Suplement Especial
Diumenge, 7 dabril de 2013
Salut
La hipertensi
focalitza latenci en el
Dia Mundial de la Salut
que es commemora avui.
Un de cada tres adults la
pateix, una proporci que
augmenta amb ledat
CURTES I LLARGUES ESTADES - RECUPERACIONS - CONVALESCNCIES - CENTRE DE DIA

Habitacions amb bany complet, calefacci, telfon i terrassa. Ascensor, gimns, bany assistit,
sales destar i TV. Bar. Menjador. Gran terrassa enjardinada. Prquing.
SERVEIS: MDICS, INFERMERA, FISIOTERAPUTIC i DIETTIC PROPIS

Av. Madrid, 5 - Tel. 972 81 75 50 - Fax 972 82 53 37 - PLATJA DARO
susanarom - 10/03/2014 11:25 - 10.111.10.10
SALUTPUBLICITAT
DIUMENGE, 7 DABRIL DE 2013 | Diari de Girona
susanarom - 10/03/2014 11:25 - 10.111.10.10
Diari de Girona | DIUMENGE, 7 DABRIL DE 2013
SUPLEMENT ESPECIAL SALUT
Hipertensi: una malaltia silenciosa

El Dia Mundial de la Salut que es comemmora avui est dedicat a informar sobre els riscos daquesta patologia,
que afecta el 20% dels adults. Si no es controla la hipertensi aquesta pot derivar en altres malalties ms greus
ASUMYREDITORIAL.COM
DdG | GIRONA
Es t hipertensi arterial quan la

pressi de la sang que circula per
les artries s massa elevada d'una manera continuada, i augmenta la pressi contra les parets.
s per aix que la hipertensi pot
arribar a causar diferents tipus
de lesions a les artries.
La hipertensi arterial incrementa el risc de patir malalties cardiovasculars, principalment l'ictus
i l'infart agut de miocardi. s el factor de risc cardiovascular ms important, per tamb el ms fcil de
detectar i el de tractament ms eca i senzill. A Catalunya, almenys
una de cada cinc persones adultes s hipertensa.
El fet que moltes persones tinguin hipertensi i, per tant, un excs de risc de patir malalties cardiovasculars, fa que aquesta malaltia tingui un impacte molt gran
en la salut cardiovascular de la poblaci. Aquest fet s com a tots els
pasos occidentals. El Dia Mundial
de la Hipertensi Arterial s el 17
de maig tot i que aquest any s el
lema escollit per la commemoraci del Dia mundial de la Salut que
se celebra avui.
La hipertensi s una de les malalties ms abundants en les societats industrialitzades i una de
les primeres causes de morbimortalitat. Afecta al voltant del
20% de la poblaci adulta, un
percentatge que augmenta amb
l'edat. Els homes solen tenir la
pressi arterial ms alta que les dones ns als 50 anys. A partir d'aquesta edat, coincidint amb l'edat
de la menopausa, passa el contrari.
No es coneixen les causes de la
hipertensi, per hi ha alguns
factors que s'hi relacionen. Les
persones que fumen, amb sobreps, que mengen amb molta sal i
greix, que consumeixen molt d'al-
Un facultatiu pren la pressi

arterial a un home.
cohol, que pateixen estrs o que

no fan exercici tenen ms probabilitats de desenvolupar hipertensi.
Tamb tenen ms risc de patirne les persones amb el colesterol
alt, amb malalties del cor o dels ronyons, i les que tenen antecedents d'hipertensi a la famlia. De
tota manera, qualsevol persona de
qualsevol edat pot desenvolupar
hipertensi.
Les persones amb una hipertensi moderada es troben b i no
tenen smptomes. Tot i aix, en alguns casos els smptomes segents poden ser indicatius de tensi alta:
- Mal de cap fort.
- Brunzit o sorolls a les orelles.
- Hemorrgia nasal.
- Fatiga.
- Confusi.
- Dolor al trax.
- Canvis en la visi.
Una persona s hipertensa
quan t repetidament la pressi arterial sistlica (la mxima) igual o
superior a 140 mm Hg, o b la
pressi arterial diastlica (la mnima) igual o superior a 90 mm
Hg. Els criteris poden variar en
cada persona, sobretot si es pateix
alguna malaltia. En cas de tenir
diabetis, les xifres de control han
de ser ms baixes (per sota de
130/85 mm Hg).
Per ser diagnosticat d'hipertensi arterial no n'hi ha prou
amb una nica mesura de la pressi arterial. La tensi varia segons les circumstncies (esforos, postures, estrs) i per aix
cal mesurar-la en diverses visites.
Per al diagnstic d'hipertensi
arterial tots els valors de pressi arterial han de ser elevats.
Les persones hipertenses s'han
de mesurar la pressi arterial cada
tres o sis mesos i fer-se una avaluaci mdica anualment per seguir un bon control. Els professionals de la salut poden ajudar
molt en la detecci i el control de
la hipertensi i, en l'mbit de l'atenci primria, es pot assolir el
control d'aquest factor de risc.
Tractament
La hipertensi s una malaltia
crnica que no es pot guarir, per
que es pot controlar mitjanant un
tractament higienicodiettic i,
quan conv, amb frmacs. L'objectiu del tractament s reduir la
pressi arterial per evitar el risc de
Es t hipertensi arterial
quan la pressi de la sang
que circula per les artries
s massa elevada
Les persones hipertenses
shan de mesurar la pressi
cada 3 o 6 mesos i fer una
avaluaci mdica anual
possibles complicacions. La Conselleria de Sanitat apunta set recomanacions senzilles per controlar la pressi i augmentar la
qualitat de vida:
Els metges, els millors consellers. Saben perfectament qu
cal fer. Seguiu estrictament les
seves indicacions. No us quedeu
amb dubtes. Feu-los tantes preguntes com vulgueu. Us diran
qu heu de fer i com es pot tenir
la pressi a ratlla.
Com menys sal, ms salut. Els
aliments ja contenen totes les sals
necessries per a la salut. Per tant,
cal que no n'afegiu en cuinar i que
no poseu el saler a taula. Tamb
cal evitar els menjars preparats
que en tinguin molta, com per exemple els embotits, les conserves
o els aliments precuinats. Acostumar-s'hi s fcil i els avantatges
sn molt grans.
Tragueu-vos un bon pes de
sobre. A cada edat i alada li correspon un pes adequat. Si teniu excs de pes, feu una dieta amb poques calories. Aprimeu-vos de
mica en mica, i fugiu de rgims miraculosos. Us trobareu millor i la
pressi tamb millorar.
Guanyeu el vostre campionat
particular. Passejar una estona
cada dia i, ns i tot, practicar algun
tipus d'exercici fsic adequat a la
vostra edat us far estar ms gils
i sentir-vos millor. Millorareu en vitalitat i guanyareu el campionat de
la vostra salut.
Brindeu a la vostra salut de

deb. Una mica de vi o de cervesa en els pats no us perjudicar,
per intenteu reduir al mxim el
consum d'alcohol. A partir d'avui,
procureu beure begudes no alcohliques. Aquest s que ser un
brindis a la vostra salut.
Aire pur a qualsevol hora.
Feu que, a partir d'ara, els pulmons
tinguin sempre aire pur. Molta
gent ha aconseguit deixar de fumar. Segur que tamb podeu ferho. s qesti de proposar-s'ho i
si ho creieu convenient de
comptar amb l'ajuda d'algun programa de deshabituaci.
Medicaci al peu de la lletra.
El fet que us trobeu b no vol dir
que pugueu deixar, reduir o modicar la medicaci. Cal recordarse'n cada dia. Prendre-la exactament, com ha dit el metge o la
metgessa, s la millor manera de
tenir la pressi a ratlla.
Prevenci
Si es t en compte que la pressi
arterial tendeix a augmentar amb
l'edat, s molt important controlar la hipertensi per evitar les malalties cardiovasculars. Retardar o
prevenir la hipertensi s possible
amb un estil de vida saludable.
Aix, seguir una dieta equilibrada
i baixa en sal, fer esport regularment, no fumar i moderar el consum d'alcohol sn recomanacions
bsiques que serveixen com a
prevenci de la hipertensi.
Amb quina periodicitat cal
prendre's la pressi arterial? s
molt variable i est en funci de les
xifres de pressi arterial, la presncia d'altres malalties, etc. En cas
d'un bon control, amb una visita
cada 3-6 mesos nhi pot haver
prou. Cal fer una avaluaci mdica a l'any perqu anar regularment
a mesurar-se la pressi s la millor
manera de controlar-se-la i d'evitar complicacions.
Osteopatia
Naturopatia
Homeopatia
Medicina
xinesa
Tractaments
infantils
Flors de Bach
Dietista
La vostra botiga a Internet
www.genciana.es
Rda. Pare Claret, 15 17001 GIRONA Tel. 972 20 87 87
susanarom - 10/03/2014 11:25 - 10.111.10.10
SALUTSUPLEMENT ESPECIAL
Lrgan ms
extens del
cos hum
Dutxar-se ms d'una vegada al dia o fer-ho
amb sabons que alterin el PH natural de

la pell pot originar malalties cutnies
DdG | GIRONA
Tres de cada quatre espanyols es

dutxen almenys una vegada al
dia. L'estampa de dutxa que ms
es repeteix s la d'un acte que es
podria considerar com a breu,
entre 5 i 10 minuts, que s el temps
que la gran majoria passa sota
l'aixeta de la dutxa, i per a la qual
cosa es prefereix el gel i l'esponja
per sobre d'altres opcions que s'ofereixen en aquests moments en el
mercat.
Higiene, neteja i confort sn
les raons principals que ens porten a la dutxa. Ara b, on es troba
la frontera entre la higiene i la sobrehigiene? I el que s ms important, quins sn els danys que la
pell pot patir en creuar-la?
La pell s l'rgan ms extens del
cos hum, i a ms, s la primera lnia de defensa, la barrera amb
qu l'organisme es protegeix dels
elements i dels microorganismes
nocius que habiten el mn extern.
Est formada per diferents capes
i estrats, dels quals la pell se serveix
per a acomplir la seva funci. Un
d'aquests estrats s el mantell lipdic que la recobreix, la protegeix
de forma natural i al qual, sovint,

no es presta l'atenci que mereix.
Es compon d'aigua, lpids i altres
components que ajuden a retenir
l'aigua a la dermis. Aquesta funci
s clau perqu la pell necessita estar prou hidratada per poder portar a terme la seva tasca protectora.
La capa de lpids t un PH lleugerament cid que se situa al voltant del 5,5, que s el que impedeix
que els grmens, els bacteris, els virus, els cars i la resta de microorganismes campin a gust per
la nostra pell. Per aix s tan important no alterar aquesta acidesa.
Si es modiqus, el mantell
perdria propietats i, en conseqncia, esdevindria incapa de
frenar l'avan i la proliferaci d'aquests agents externs. Gestos com
el de dutxar-se repetides vegades
al llarg del dia i fer servir sabons,
gels o altres productes de neteja
que contribueixin a pertorbar l'ndex d'acidesa natural de la nostra
pell poden ser els principals culpables d'esgotar el mantell lipdic,
fet que al seu torn desencadena
una srie de patologies cutnies.
Malalties a causa d una higiene excessiva. Segons l'Acadmia Espanyola de Dermatologia i

Venereologia, la nostra pell est
preparada per a una nica dutxa
al dia. Si ens excedim i repetim l'acte ms vegades al llarg d'una mateixa jornada sense posar en prctica hbits com el de dutxar-se nicament amb aigua i sense sab en
les segones i terceres dutxes, l'excs es pot saldar amb l'aparici
d'alguna de les malalties segents:
Dermatitis atpica: La ms
coneguda per la incidncia creixent que t. L'associaci espanyola de familiars i pacients d'aquesta malaltia calcula que, al
nostre pas, prop del 10% de
la poblaci conviu actualment amb aquesta malaltia,
amb especial prevalncia entre
els ms petits. De fet, s'estima que
la dermatitis atpica ocupa el 20%
de les consultes que es fan als
serveis de dermatologia peditrica, i l'1% de les consultes al pediatre. Quan una persona pateix de
dermatitis, la seva superfcie cutnia ja no compta amb el mantell
lipdic protector i es dna una
prdua d'aigua que origina una sequedat intensa en la pell. Com a
conseqncia, els pacients pateixen una sensaci de picor molesta i irritant que algunes vegades fa
molt difcil evitar gratar-se. La dermatitis atpica s una malaltia
crnica per a la qual s que es
compta amb un tractament mdic
que aconsegueix, almenys, controlar alguns smptomes com la picor i l'enrogiment de la pell, aix s,
sempre que se sigui molt constant.
Infeccions: Un altre dels
problemes de perdre l'acidesa natural amb qu compta el mantell
hidrolipdic s que la pell pot ser
vctima d'infeccions de diferents tipus. La popular pitiriasi alba, fcilment recognoscible per l'apari-
HENDRICKDEVILLIERS.COM
Dr. L. QUINTANA MORATONES

Col. 1266
Dr. X. QUINTANA MORATONES

Col. 2125
TRACTAMENTS I DEPILACIO AMB LSER

MALALTIES DE LA PELL i PROVES DALLERGIA CUTNIA
ci de taques blanquinoses o amb

falta de pigmentaci a l'esquena i
a les extremitats superiors, n's una
bona mostra. De vegades, la dermatitis atpica i la pitiriasi van de
la m: l'aparici de la primera
comporta la proliferaci de la segona. La pitiriasi s'associa a la piscina pel clor de l'aigua, pel major
contacte de la pell amb l'aigua i per
l'increment de la freqncia de la
dutxa. Resultat: la pell ja no est en
condicions de frenar l'avan de microorganismes externs. En el cas de
la pitiriasi, el tractament, per via tpica, es dilata en el temps i esdev una tasca tediosa i molesta que
conv evitar canviant o cuidant
certs hbits de la nostra higiene
diria.
Allrgies: Sorgeixen perqu
aquelles pells amb el mantell hidrolipdic malms sn ms sensibles. La predisposici s, per tant,
ms alta quan la capa protectora
de la pell est esgotada, per aix
no vol dir que totes les pells hagin
de ser hipersensibles a determinades substncies. Depn de cada
persona i del tipus de pell que tingui. En aquest cas, els allerggens
que normalment causen les reaccions allrgiques sn alguns dels
components que inclouen els mateixos gels de bany: des dels espessidors i emulsionants que s'hi
utilitzen ns al perfum o el color
del producte.
Dutxa amb sab, un cop al dia.
Sabons
Igual que la pell, els gels i els sabons que es fan servir al bany
tamb tenen PH, que s l'ndex d'acidesa que mesura l'alcalinitat del
producte. Cal utilitzar noms
aquells sabons que tinguin un PH
prxim al de la pell, 5,5, i que en
cap cas excedeixin de 6,5. A partir
d'aquesta xifra el gel pot ser desaconsellable perqu el risc que alteri i acabi neutralitzant el mantell
hidrolipdic de la pell s molt alt.
ANNA FERRER I COLLS
DIETISTA
Diplomada en Nutrici
i Diettica Humana
Dietes personalitzades
TEST DINTOLERNCIES ALIMENTRIES
per detectar els aliments que bloquegen
el teu organisme i timpedeixen baixar
de pes o provoquen mala digesti,
cansament, etc.
Consulta (visites concertades)
C/ Ibria, 12 - 14 baixos B Tel. 972 24 51 80 17005 Girona
C/ Monturiol, 11, entresl Tel. 972 676 746 Figueres annadietista@gmail.com www.annaferrer.cat
CENTRE DE NEUROREHABILITACI INTEGRAL
Fernando Girn Cardona
10 aniversari
Pg. Federico Garca Lorca, 2 baixos
17840 SARRI DE DALT (Girona)
info@neurocentre.net
www.neurocentre.net
Tel. i fax 972 172 234
Col. nm. 403
PSICLEG CLNIC
SEXOLOGIA
TERPIA FAMILIAR
RELACI DE PARELLA
TRASTORNS DE PERSONALITAT
C/ Eiximenis, 10, 5 2a - Tel. 972 21 27 99 - 17001 GIRONA
susanarom - 10/03/2014 11:25 - 10.111.10.10
El plor d'un nen pot ser el senyal

d'un dels problemes de salut tpics
de la infncia: l'otitis. Encara que
no s exclusiva de la infncia,
constitueix una de les malalties
ms freqents i molestes en
aquesta franja d'edat. Per darrere d'aquest terme mdic, que fa referncia a la inamaci de l'orella,
s'agrupen diversos tipus d'otitis.
Les principals sn l'externa i la mitjana.
L'otitis externa, coneguda com
a otitis de les piscines o del nedador, consisteix en la inamaci del
conducte auditiu extern, situat
abans d'arribar al timp. La inamaci abraa la part de la pell que
recobreix l'orella externa i els
smptomes sn picor i un fort mal
d'orelles. Aquest malestar s'aguditza quan s'estira de l'orella o a
mesura que es produeix la sortida
de la secreci purulenta (pus), ja
que sol estar causat per una infecci. L'altre tipus d'otitis s la que
afecta l'orella mitjana, que es troba darrere del timp i en qu l'nica comunicaci amb l'exterior es
produeix per la trompa d'Eustaqui,
un conducte molt que arriba a
la faringe (darrere de les amgdales). S'origina per una infecci
que puja des de la nasofaringe, arriba a l'orella mitjana i s'inama la
capa de la mucosa que recobreix
l'orella mitjana.
Aquesta otitis es pot manifestar
de dues formes: l'otitis mitjana
aguda i l'otitis mitjana serosa. La
forma aguda es produeix quan la
Quan el dolor
entra per lorella
Els infants sn, juntament amb les persones grans, un dels grups
ms afectats per les otitis, una malaltia vinculada amb infeccions i

hbits higinics inadequats. Hi ha dos principals tipus dotitis: les
externes i les mitjanes
mucositat s'acumula a l'orella mitjana per un refredat i s'infecta per
diversos bacteris (pus). Entre els
smptomes pot aparixer febre
(tot i que no sempre), mal d'orelles (que s'aguditza a la nit) i, ns
i tot, la sortida de pus i la perforaci del timp, un smptoma que
no s perills perqu cicatritza sol.
Els nens petits experimenten el
dolor de forma ms aguda en
mastegar els aliments o empassarlos.
Quan l'otitis i la supuraci caracterstica d'aquesta infecci persisteixen durant mesos, se la coneix com otitis mitjana aguda
persistent o crnica. I, si aquestes
otitis apareixen molt sovint, s'anomenen otitis mitjanes agudes
recurrents.
La forma serosa, a diferncia de
la mitjana aguda, no s una infecci i no provoca febre, sin
que s una acumulaci de moc
SOLOPADRES.COM
DdG | GIRONA
Un nad plora a causa de lotitis.
clar a l'orella mitjana. La gran diferncia s que no causa dolor,

per s hipoacsia o sordesa, brunzits o sensaci de pressi dins de
l'orella. Aquesta forma est cau-
sada per l'estretor de la

trompa d'Eustaqui,
que diculta la sortida del moc. Quan
no provoca els
smptomes descrits,
com ara sordesa, es
corregeix per si
sola, ja que la trompa es va eixamplant
amb l'edat. Les afeccions d'orelles varien
segons l'poca de
l'any. La mxima incidncia de les otitis agudes
externes en pasos de clima
temperat com Espanya t lloc a
l'estiu, que s quan es gaudeix
del bany a la mar i a les piscines de
forma freqent. L'entrada d'humitat a l'orella, aix com les alteracions de la pell del conducte auditiu extern, afavoreixen l'aparici
de les infeccions. Alguns dels microorganismes ms freqents sn
les Pseudomonas aeruginosa i el

Staphylococcus aureus.
S'estima que un 10% de la poblaci ha patit otitis externa alguna vegada, amb un pic d'incidncia entre els 7 anys i els 12, segons
informaci de la Gua ABE. Infecciones en Pediatra. Gua rpida
para la seleccin del tratamiento
antimicrobiano emprico, escrita
per membres del departament
de Pediatria de l'Hospital 12 de Octubre. Juntament amb els nens i els
adolescents, els nedadors tamb
guren entre les persones ms
proclius a sofrir-les.
A diferncia de l'otitis externa,
la mitjana est ms lligada a processos infecciosos i catarrals propis de la tardor, l'hivern i la primavera. Se sap que la seva incidncia ha augmentat molt els
darrers anys i s'ha convertit en una
malaltia gaireb universal entre
la poblaci infantil. La pateixen entre el 20% i el 62% dels nens, amb
una proporci ms gran en els menors de tres anys. S'estima que
abans d'aquesta edat l'han patit
entre el 50% i el 83% dels menors.
A ms, al voltant del 5% dels infants que han sofert un episodi
d'otitis tenen predisposici a desenvolupar otitis mitjana aguda
de repetici, i la tercera part d'aquests en patir un nou episodi en
un mes. Malgrat que aquestes otitis mitjanes sn causades per diversos agents infecciosos, la infecci per pneumococ s la responsable del 40% de totes les produdes per bacteris, segons l'Associaci Espanyola de Pediatria.
SERVEIS MDICS
Angiologia i cirurgia vascular

Cardiologia
Cirurgia plstica
Clnica dental
Cirurgia maxilofacial
Dermatologia medicoquirrgica i veneriologia
Endocrinologia, diabetis i nutrici
Fisioterpia
Ginecologia i obstetrcia
Hematologia
Medicina interna
Medicina preventiva
Neurologia
Oftalmologia
Ortodncia
Osteopatia
Otorinolaringologia
Pediatria
Pneumologia i allrgia respiratria
Podologia
Psicologia adults
GABINET MDIC
DE DIAGNOSI I TRACTAMENT
PLAA JOSEP PLA, 11
Tel. 972 20 48 82 - 972 20 10 84
17001 GIRONA
Fax 972 22 38 63
www.gdmedic.com
Psicologia infantil i juvenil

Psiquiatria
Reumatologia
Traumatologia i cirurgia ortopdica
Urologia
SERVEIS DANLISIS CLNIQUES I BACTERIOLGIQUES

SERVEI DANATOMIA PATOLGICA I CITOLOGIA
UNITAT DAPARELL DIGESTIU I ENDOSCPIA DIGESTIVA
UNITAT DE RADIOLOGIA I MAMOGRAFIA DIGITAL,
ECOGRAFIA I DENSITOMETRIA
A. Presas
F. Freire
O. Huc
Alcalde Dalmau
J. de Ribot
M. Gorina
R.M. Casanovas
M. Roura
A. Marco
R. Valent
J. Torrell
N. Domnguez
J.M. Ramos
J. Profits
X. Busquets
A. Vila
O. Carmona
J. Tarrs
M. T. Teixidor
P. Tsiplakos
M. Satorra
A. Cerdan
P. Garca
J.A. Llano
H. Massegur
M. Snchez Muro
S. Ladrn
E. Bou
P. Mateos
N. Ti
N. Rossell
J. Torrell
O. Codina
J.M. Centenera
M. Ramos
R. Roig
J. Mora
A.Ponce
E. Cardels M. V. Falguera
J. Rabasseda N. Tallada
X. Busquets X. Bertran D. Busquets

S. Massot
J. Albanell
A. Maroto
F. Castaer
susanarom - 10/03/2014 11:25 - 10.111.10.10
Maria Combalia PRESIDENTA DE LASSOCIACI FAMLIA I SALUT MENTAL
Vaig comenar defensant els drets

de la meva filla i ara lluito per tothom
ASSOC. FAMLIA I SALUT MENTAL
DdG | GIRONA
El Club Social de Figueres, un

dels serveis de lAssociaci Famlia i Salut Mental, entrevista
Maria Combalia, presidenta de
lassociaci. En concret, ha estat
realitzada per Entramuntanats,
el grup del taller de telecomunicacions del Club Social de Figueres.
P Com va sorgir la idea de fer lentitat? Qui hi va collaborar?
R La idea sorgeix quan, des del
Centre de Dia del Girons, es fan
reunions de familiars i sobserva la
mancana daquesta plataforma. A
partir daquell moment un grup de
set famlies i grcies al suport de
lIAS, crea lentitat.
P Com surt la idea de crear el servei dels Clubs Socials? I el Respir
Familiar? Quina s la nalitat?
R Qui em va informar de lexistncia dun servei que es deia
Club Social i que tenia com a objectiu principal la inserci social a
travs de tallers i activitats van ser
els caps territorials del Departament de Benestar Social i Famlia.
Aquest departament s qui ens nana els Clubs. Pel que fa el Respir Familiar sorgeix quan, un cop
en marxa el Club Social El Cercle,
es detecta la necessitat doferir un
espai on els nois poguessin gaudir
dunes vacances i, al mateix temps,
els familiars o principals cuidadors
poguessin tenir el seu propi temps
lliure.
P Quins altres serveis ofereix
lassociaci?
R A ms dels dos Clubs Socials i el
servei de Respir Familiar, lassociaci ofereix assessorament,
orientaci i informaci tant a persones amb trastorn mental com als
seus familiars, i grups dautoajuda
a familiars. Aquests dos serveis
van ser els primers que es van
oferir quan es va constituir lentitat.
P De quina manera collabora
lentitat amb la creaci de pisos i
a la inserci laboral de les persones que pateixen una malaltia
mental?
R Es fan reunions amb diferents
Maria Combalia,
presidenta de lAssociaci
Famlia i Salut Mental.
institucions per explicar quines

mancances t el nostre collectiu,
que en aquest cas sn pisos tutelats i residncies pensant en el
dia de dem, que s una de les preocupacions principals dels familiars. Pel que fa a la inserci labo-
ral, derivem a diferents entitats

destinades a aquest les persones
que pensem que hi poden accedir
o que estan interessades en treballar. Una de les coses que tamb fem s oferir un espai on diferents entitats dinserci laboral
poguin venir a fer conferncies i

daquesta manera poder apropar
la persona interessada al servei.
P Quants socis t lentitat en
aquests moments?
R Des de la seva constituci i ns
ara 371 famlies han format part de
lentitat. En aquests moments

comptem amb 234 socis.
P Qu pensa quan un soci es
dna de baixa?
R Em sap molt de greu. Per no el
sol fet que el soci es doni de baixa.
Em sap greu perqu penso que pot
ser no em fet b la feina o no
lhem tingut prou cuidat... hi ha casos en qu la persona sha de donar de baixa per temes econmics,
i sap greu perqu no poden arribar-hi. Per per mi s pitjor quan
tinc la sensaci que potser ho podrem haver fet millor o que la persona que ha vingut a demanar
ajuda tenia unes expectatives a les
quals no hem pogut arribar.
P s molt alt limport que han de
pagar els socis?
R Per accedir a fer-se soci, lentitat
cobra 20 euros de matrcula, que
noms es paga un cop en el moment de donar-se dalta, i la quota anual s de 40 euros des de fa
nou anys. Cal esmentar que dins
daquesta quota qualsevol persona del nucli familiar pot accedir a
tots els serveis que oferim.
P Com vius el rol de mare duna
persona amb trastorn mental i el
de presidenta de lassociaci al
mateix temps?
R Es molt difcil separar la feina a
lassociaci i el rol de mare duna
persona amb trastorn mental. Has
de saber desconnectar quan arribes a casa. Per altra banda, el fet de
ser mare duna persona amb malaltia mental i tenir loportunitat
dajudar persones que es troben en
una situaci similar a la que jo
mhe trobat fa anys em resulta
sempre molt graticant. Vaig comenar per defensar els drets de la
meva lla i ara lluito per tothom.
P Com veu lassociaci daqu
uns anys? Quines expectatives
t?
R A mi magradaria que pogussim continuar ampliant serveis a
les diferents comarques de Girona
ja que daquesta manera per una
banda oferirem els mateixos serveis a tots els socis de lentitat; i daltra banda molta ms gent coneixeria lassociaci, fet que suposa
lluitar contra lestigma.
ASSOCIACI FAMLIA
I SALUT MENTAL DE GIRONA
I COMARQUES
Hotel dEntitats - Despatx 1.1 - B
C/ de la Rutlla, 20-22 - 17002 Girona
Tel. 972 20 04 63 - Fax: 972 20 31 69 // e-mail: ass_smental_girona@hotmail.com
tamb ens podeu trobar al twitter i al facebook i la direcci del blog s: http://clubsocialdefigueres.blogspot.com.es
susanarom - 10/03/2014 11:25 - 10.111.10.10
SULPEMENT ESPECIAL SALUT
El malestar psquic de la poblaci

ha augmentat un 30% per la crisi
CAMPUS.COM
Ho recull un estudi
realitzat per lObservatori de Salut Mental de Catalunya que

es va fer pblic el
passat febrer
DdG | GIRONA
La crisi econmica ha provocat,

els ltims anys, un increment
del 30% del malestar psquic
entre la poblaci, que es manifesta en el creixement de les idees
sucides i en el sentiment de falta de control sobre la vida.
Aquestes dades apareixen en un
estudi de l'Observatori de Salut
Mental de Catalunya (L'Osamcat)
titulat Impacte de la crisi econmica en la salut mental de la poblaci, elaborat a partir de 88
entrevistes a professionals de la
salut i usuaris dels serveis sanitaris de Sabadell (Valls Occidental), Barcelona, Sant Feliu de
Llobregat i Martorell (Baix Llobregat).
El coordinador de l'estudi, el
psiquiatre Josep Moya, ha advocat per canviar el model d'intervenci i substituir part de les vi-
Els experts aposten

per una intervenci
comunitria.
sites individuals per terpies de

grup que, segons ha assegurat,
sn ms ecaces. La crisi econmica ha eixamplat la distncia
entre els ideals i la realitat personal, ha explicat Moya, qui ha
destacat que el sentiment de culpa porta a la inhibici, a no veure's capa de reaccionar davant
les adversitats, com la prdua de
l'ocupaci o els desnonaments i
el retorn al domicili patern.
Aquesta situaci que estem vi-
vint desborda el model actual

d'intervenci, ha ressaltat el psiquiatre, qui ha demanat apostar
per una intervenci comunitria,
ja que molts usuaris no noten
cap canvi amb les visites individuals. Moya ha posat com a exemple el cas d'un pacient, un escriptor amb un greu problema
mental, que va participar en una
reuni literria amb un grup de
persones del mn cultural i va
sentir que formava part d'una
comunitat.
El model del Regne Unit
Es tracta de sortir dels despatxos
i anar on sn les persones, ha
apuntat el psiquiatre, qui ha assenyalat que en altres pasos, com el
Regne Unit, aquest model ja est implantat i ajuda, sobretot, persones
que han experimentat un rebuig social. Davant l'escassetat de recursos,
Moy ha apostat per reorientar
les estratgies organitzatives i dis-
LA INFERMERA COMPETENT
La responsabilitat de la infermera/er s:
Protegir la salut de les persones
i garantir el benestar dels malalts.
ORGULLOSA DE SER
INFERMERA
C. Albareda, 3-5 3r Edifici Frum Girona 17004 Tel 972 20 40 61

codigi@codigi.cat / gicodi@codigi.cat www.codigi.cat
minuir el percentatge de temps dedicat a fer entrevistes individuals per

dedicar-lo a les grupals. L'estudi
desenvolupat per l'Observatori de
la Salut Mental de Catalunya s
ms qualitatiu que quantitatiu, per
els professionals entrevistats per
elaborar-lo han coincidit en un repunt de les visites als serveis de salut mental, aix com un agreujament
del pronstic de persones amb problemes de salut mental.
Aix es manifesta, segons Moya,
en un sentiment de desesperana
i falta de control de les seves vides,
que porta a desenvolupar idees
destructives no tant com una voluntat de sucidar-se, sin de desitjar tenir una malaltia incurable, en
un desig que marca la vida quotidiana dels pacients. La consellera de Benestar Social i Famlia,
Neus Munt, ha destacat que els
trastorns mentals representen una
crrega social per a les persones que
els pateixen i les seves famlies i una
crrega econmica per a la societat.
Munt ha destacat la importncia d'estudis com aquest perqu
l'administraci pugui conixer els
factors de risc i actuar de manera
preventiva. A l'estudi de l'Observatori de Salut Mental de Catalunya
hi han participat 88 professionals,
entre psiquiatres, psiclegs, treballadors socials, infermers i educadors socials. L'Osamcat s un rgan
de recerca, formaci i assessorament en el camp de la salut mental,
nascut a partir d'una iniciativa de la
Corporaci Sanitria Parc Taul i de
la Fundaci Parc Taul de Sabadell.
susanarom - 10/03/2014 11:25 - 10.111.10.10
SALUTPUBLICITAT
SONOR, ms de quaranta anys

dexperincia i professionalitat per
a la nostra oda
mb tres establiments
oberts a Girona, Figueres i Vic, Sonor,
que va ser el primer centre
auditiu de les comarques
gironines, celebra enguany
el seu 40 aniversari.
Des del 1973, el seu equip
de professionals, que ara ja
inclou la segona generaci,
sha guanyat la confiana i
el respecte dels seus clients
sempre
aconsellant-los
amb les millors solucions
per a tot tipus de problemes auditius.
Explica el seu gerent, Carlos Castel, que el sector de
laudici ha anat evolucionant any rere any i que actualment el producte ms
innovador sn els audifons digitals amb tecnologia
Bluetooth,
que
permeten connectar sense
fils amb telfons mbils,
televisors, equips dudio o
ordinadors i sentir-hi duna
manera clara i natural.
Sonor disposa daparells
amb un grau de perfeccionament i de prestacions variat, dltima generaci, per
tal dadaptar-se a les necessitats esttiques, econmiques i daudibilitat de
cadasc.
Els centres auditius Sonor

tenen un laboratori i un taller propis, on fabriquen
tant els audifons intracanals fets a mida com tota
mena de motllos i taps per
a nataci; aix tamb els
permet fer retocs i petites
repacions de manera rpida
i eficient. A ms, hi trobar
tota mena de sistemes FM
(freqncia modulada) que
milloren la intelligibilitat
en situacions difcils com
ara reunions, conferncies,
restaurants...
Fins ara, el seu servei
anava dirigit majoritriament al pblic adult, per
aviat oferir atenci especialitzada al pblic infantil,
al seu centre de la plaa
Calvet i Rubalcaba de Girona (davant la plaa del
Mercat).
Si t problemes auditius o
requereix qualsevol producte relacionat amb laudici, no dubti a passar pels
Centres Auditius Especialit-
zats Sonor, on els audioprottics titulats laconsellaran

duna manera efica i restaran permanentment al seu
servei.
Centre Auditiu Especialitzat
s hora de sentir-hi b
life is on
hearing systems
Pl. Calvet i Rubalcaba, 4 - 17001 GIRONA

Tel. 972 20 06 64
Vilafant, 8 - 17600 FIGUERES
Tel. 972 50 93 51
Rambla Hospital, 40 - 08500 VIC
Tel. 93 885 35 38
www.sonoraudifonos.com
susanarom - 10/03/2014 11:25 - 10.111.10.10
Sportcat
aposta per la
prevenci en
els ms petits
SPORTCAT
Sportcat
disposa duns
recursos
tcnics
davantguarda,
com el lser
dalta potncia
de la imatge.
Lequip mdic del centre alerta els pares
que un bon seguiment del creixement dels

fills permet tractar a temps malalties que poden derivar en lesions esportives en el futur.
DdG | GIRONA
Es calcula que el 50 per cent de les

lesions esportives es podrien evitar si es tinguessin en compte
factors tan diversos com la temperatura de lambient, la utilitzaci de dispositius de protecci
necessaris, ls del calat ms
adequat o la realitzaci duna exhaustiva revisi medicoesportiva
abans de comenar a practicar
lactivitat.
No en va, el millor tractament
s sempre una bona prevenci,
una mxima que cal tenir especialment present quan es tracta
dels ms petits de la casa.
s per aix que lequip del centre de medicina esportiva Sportcat destaca la importncia dactuar en aquesta etapa. Mai s
massa aviat per comenar a mirar
si tenim algun problema i mai s
massa tard per intentar millorarlo, per en el cas dels ms petits,
quan ms aviat sels faci un bon
seguiment del seu creixement,
abans podrem veure, controlar i
prevenir problemes futurs, destaca el director del centre, el doctor Jordi Surs. Aix, lesions tpiques de letapa de creixement,
com sn la malaltia dOsgoodSchlatter, els isquiotidials curts,
lescoliosi o les dismetries, sn algunes de les especialitats dSportcat. I qu passa quan la lesi es detecta en ledat adulta, un cop superada la fase de creixement?
Evidentment, la prevenci evitar que el problema avanci, per
estarem en un punt en qu caldr
buscar solucions a les patologies
sorgides.
Per aconseguir-ho, el centre
de medicina esportiva Sportcat
posa a disposici dels pacients uns
recursos tcnics davantguarda:
tcniques prpies per tendinopaties, que han estat presentades
en diversos congressos internacionals; aparells de darrera generaci, com el lser dalta potncia IR de 10watts; aparells de
termoterpia profunda per UHF;
aparells destimulaci corporal
global o utilitzaci dels factors
de creixement (PRGF) amb tcniques completament diferents de
les habituals.
Aquests mitjans punters permeten a Sportcat arribar all on
daltres no arriben i resoldre des
de brosis postquirrgiques, ns
a tendinopaties rebels que no
milloren, passant per patologies
com les distres, losteocondritis o losteoporosi. Una altra de les
caracterstiques que ens diferen-
El millor tractament s la
prevenci, mxima que cal
tenir molt en compte quan
es parla dels ms petits
Sportcat compta amb un
equip multdisciplinari que
assessora el client en tot
all que requereixi
cia explica el doctor Surs s

que aconseguim molt bons resultats en molt poc temps. Cal tenir present que com ms aviat es
solucioni una patologia, menys

efectes secundaris patirem.
Un equip multidisciplinari
Sportcat compta amb un equip
mdic multidisciplinari, amb capacitat per assessorar el client en
tot all que requereixi, ja sigui per
millorar el seu estat de salut o per
obtenir un millor rendiment esportiu.
Lequip est format per Toni
Sol (nutricionista), Bernat Vzquez (biomecnic de la marxa),
Irene Potau (podloga), Sandra
Ramrez i Albert Mas (siotera-
peutes), Natlia Romags (massatgista-spa), Jordi Checa (coach

i personal trainer), Jose Escuredo
(biomecnic de la bicicleta), Iris
Forcada (infermeria) i el director
del centre, Jordi Surs, metge especialista en medicina i traumatologia esportiva.
Un ventall despecialitats que
permet a Sportcat no solament
posar remei a les patologies o lesions dels seus clients, sin tamb dissenyar plans dentrenament
personalitzats o acompanyar latleta en els seus objectius i ajudarlo a aconseguir-los.
susanarom - 10/03/2014 11:25 - 10.111.10.10
10
parentment sembla una manifestaci separada de la persona

que t voluntat prpia, perqu
la voluntat s crixer, destruir
els vens, envair terreny... i tot aix sense fre.
Per aquesta cllula maligna que ha perdut
el control i que sembla que ens vol destruir,
s dins nostre, t la nostra conscincia (o
millor dit, inconscincia), est impregnada
de la nostra ment, s jo.
El cncer no s un organisme separat de
nosaltres que ha envat el nostre cos com ho
fa un virus o una bactria, el cncer s una
part de nosaltres. s per aix que quan una
persona desenvolupa un cncer, hi ha una
petita part de si mateixa que est intentant
destruir la integritat del tot.
Aquesta part de nosaltres ha rebut una
ordre de linconscient, i a partir dara noms
hi ha una soluci per canviar aquesta ordre,
i s prendren conscincia. Hem darribar a
aquesta part de nosaltres que vol la nostra
destrucci i entendre el perqu, hem daconseguir transformar aquest dolor intens
que tenim dins en plaer.
Hi ha una altra part de nosaltres que
sempre ens vol defensar, la immunitat, per
no pot. Aquest magnfic sistema que ens
protegeix i ens defensa amb tots els seus recursos de qualsevol distorsi interna o atac
extern, est dbil i perd la batalla.
Lalimentaci i lestil de vida sn dos ingredients imprescindibles perqu la immunitat estigui forta, per el ms important per
a la nostra immunitat sn les emocions. El
que sentim dins provoca un eco glandular i
posterior segregaci dhormones que tenen
com a rgan diana els nostres glbuls
blancs, per tant, sistema emocional i immunitat estan ntimament lligats, un no pot estar fort sense la fortalesa de laltre. Si les nostres emocions sn positives la immunitat
ser forta, per si emocionalment estem
CNCER, MEDITAR EN EL TUMOR

OPINI
Maria Vidal i Forti

NATURPATA I TERAPEUTA
JOAN MARAGALL, 19, ENT. D T. 972208208
mariavidalfortia@gmail.com
AUTORA DEL LLIBRE: LHOME-DU EDICIONS CURBET.
congestionats la immunitat es debilitar.

Emocionalment tot ens afecta. Cada
esdeveniment, cada experincia, cada relaci... tot queda impregnat en la nostra memria, aquesta que, encara que solem situar-la al cap, impregna totes i cada una de les
nostres cllules i all queda gravada per
sempre.
Els conflictes interns o traumes que no
resolem per por o per mandra, el nostre cos
els viu com una congesti que debilita la
immunitat. Aquesta congesti continuada i
sense resoluci pot arribar, a la fi, a la disfunci o b a lalteraci gentica.
El cncer doncs, sha dentendre i treballar des de tots els aspectes de la persona, no
podem pensar en un simple tumor descontrolat quan anomenem aquesta paraula.
Qumicament cncer s una forta intoxicaci. Fsic cncer s immunodepressi i
congesti en el teixit. Emocionalment cncer s conflicte o trauma. Espiritualment
cncer s necessitat de trencar i prendre
conscincia.
Qumicament el cncer es tracta amb els
frmacs propis de la medicina convencio-
nal, per tamb sha de tractar mitjanant la

desintoxicaci i lalimentaci. El tumor es
desenvolupa en un medi cid i inflamat, per
tant, la nutrici sha dorientar perqu el pacient ingereixi nutrients alcalinitzants, proantiinflamatoris, anticancergens i antioxidants.
Fsicament sha dactuar sobre la immunitat. Si hi ha un sistema en el nostre organisme que pot eliminar la malaltia des de
larrel i amb una fora infinita, aquesta s la prpia immunitat. Per
actuar sobre la immunitat,
per, s imprescindible
entendre el cncer des
de les emocions i lespiritualitat, ja que el sistema immunitari s el
pont que enllaa el
nostre fsic amb el nostre camp energtic
(emocional, mental i espiritual).
Tractar el cncer des de
laspecte emocional, mental i
espiritual significa entendre la
malaltia, i per aconseguir entendre-la, el
pacient ha de meditar en el tumor i descobrir qu cont.
Cada una de les cllules del nostre organisme vibra denergia, i tota energia cont
informaci, per tant, encara que el tumor
ens sembli que noms s una vasta massa
de teixit malalt i morbs, aquesta massa
cont informaci i memria, i aquesta memria s, amb tota seguretat, part de la causa de la malaltia que ens est sacsejant. Aix
doncs, hem de meditar en el tumor per intentar esbrinar aquesta informaci, una in-
formaci que la gran majoria de les vegades

resideix en el nostre inconscient. Meditar en
el tumor vol dir ubicar-hi la conscincia i latenci, meditar significa posar-hi la ment,
per tant, el malalt sha de concentrar en el
tumor.
Per fer-ho, haur de buscar un llarg moment de quietud i silenci interior, i relaxarse; durant la relaxaci ha de posar la ment
en el tumor i intentar sentir-lo, amb la mirada interior lha dobservar i descobrir.
Una imatge que sens apareix de
cop, una sensaci, un color
que ens envaeix, una forta
intuci... qualsevol senyal s significatiu, perqu
a partir daquest senyal
podrem estirar el fil i
acabar trobant el significat. El tumor sha
dobservar, sha de mirar sense parar, perqu
aix, el pacient descobrir,
a la fi, qu expressa el seu
cos amb aquesta manifestaci
(possiblement algunes persones
necessitaran lajuda dun terapeuta).
Quan sintueix i es descobreix la informaci, el pacient ja ha comenat a curar-se,
perqu aquesta informaci lobligar a iniciar els canvis que necessita fer per canviar
aquesta conscincia, i aix, trencar el gran
dolor que t dins i el transformar en plaer.
El plaer proporciona pau i alegria, i, plaer,
pau i alegria sn els millors nutrients per reforar les nostres defenses, aquestes que saben, amb una saviesa absoluta, com eliminar la malaltia des de la ms profunda de les
arrels.
Tots volem un somriure sa i bonic

Tots volem tenir una boca sana, lluir un somriure bonic, i poder menjar i relacionar-nos amb els altres
sense patiments, limitacions ni complexos. Quan la nostra boca est molt deteriorada sha de buscar
una soluci integral i tan definitiva com sigui possible. Aix s possible mitjaant la Rehabilitaci Oral.
Per en qu consisteix?
Per comenar, cal saber que les Prtesis Fixes sn prtesis cimentades o cargolades sobre les dents o
implants dentals. La Rehabilitaci Oral s una especialitat dins de lodontologia que combina de forma
integral les rees de: prtesi fixa, prtesi removible, operatria, oclusi i implantologia, que realitza el
diagnstic i pla de tractament adequat al pacient, dalta complexitat, que requereix recuperar la seva
salut bucal a travs de les tcniques ms modernes de rehabilitaci. Al seu torn, estableix una relaci
estreta amb les altres disciplines de lodontologia, com la periodncia, lendodncia i lortodncia.
Amb les tecnologies modernes aplicades als coneixements cientificoclnics actuals, en tan sols un mes
i mig es pot rehabilitar completament la seva boca, i per descomptat de forma indolora i sense quedar
mai sense peces dentals, ja que sempre portar unes prtesis provisionals que li permetran seguir amb
la rutina diria sense alteracions.
Ara ve la gran pregunta: i aix deu ser molt car? Si b en salut no hi ha res car perqu la satisfacci que
produeix poder tenir una boca sana i bonica no t preu, cal que el pacient spiga que realitzem
rehabilitacions a travs de les principals mtues, i que tots els notres centres dentals compten amb un
sistema propi de finanament que permet al pacient triar una quota mensual que no afecti
excessivament la seva economia. Si es vol ms informaci poden accedir a www.lopezdecalatayud.com
o b a www.dentalinfo.es, all es veuran casos resolts pels nostres professionals odontlegs.
El preu dun tractament ja no s excusa per abandonar la vostra boca, no dubteu a consultar el vostre
cas, ja que us informarem exhaustivament sobre les possibilitats reals que teniu per gaudir duna
correcta masticaci i dun somriure digne dadmiraci.
Dr. Manuel Lpez de Calatayud Gaio

COEC 3800
CLNIQUES DENTALS PROFESSIONALS
VISITES A HORES CONVINGUDES
IMPLANTOLOGIA
PERIODNCIA
ESTTICA DENTAL
PRTESI DENTAL
ODONTOLOGIA PREVENTIVA....
CARRER VILALLONGA, 5, 2n, 1a - 17600 FIGUERES TEL. 972 671 605 cenprodentampurdan@gmail.com
susanarom - 10/03/2014 11:25 - 10.111.10.10
DdG | GIRONA
Els anticoagulants s'administren

per evitar el risc de sofrir emblies,
per augmenten la possibilitat
d'hemorrgies. Aconseguir que la
sang estigui en el punt just, ni
clara ni espessa, s el difcil equilibri que persegueixen els frmacs anticoagulants. S'administren per evitar el risc de desenvolupar trombes i sofrir emblies o
infarts, per ens exposen a un altre perill: les hemorrgies. Per
aix, els pacients anticoagulats
viuen sempre en la corda uixa. A
Espanya, hi ha entre 800.000 i
1.000.000 de persones en aquesta situaci, i s'estima que el nombre d'afectats augmenta a un ritme d'un 10% anual, segons la Federaci Espanyola d'Associacions
d'Anticoagulats (FEASAN).
La majoria necessiten anticoagulants perqu pateixen brillaci auricular (FA), una artmia
responsable del 15% dels ictus
(accidents cerebrovasculars); uns
altres, per ser portadors de vlvules cardaques per prevenir la
trombosi; i tamb desprs d'una
cirurgia ortopdica, com pot ser la
collocaci de prtesis de maluc o
de genoll.
Una vida amb limitacions
Els anticoagulants clssics sn
l'acenocumarol (Sintrom) i la
warfarina (Aldocumar), de la famlia de l'antivitamina K. Tenen el
desavantatge que les seves dosis
s'han d'ajustar de forma peridica per mantenir el nivell de co-
11
Ni clara, ni espessa
Aconseguir que la sang estigui en el punt
just s el difcil equilibri que persegueixen

els frmacs anticoagulants
HOLISTICPRIMARYCARE.NET
La sang, al punt just.
agulaci dins d'un rang teraputic. Quan s per sobre, s'aprecia

risc d'hemorrgia i, per sota, es registra un perill de desenvolupar
trombes.
Pocs anys enrere, amb la nalitat d'ajustar aquestes dosis, els
pacients acudien als serveis d'hematologia dels hospitals cada
quatre setmanes. Ara, es traslladen
als centres d'atenci primria, on
se'ls extreu sang i s'envia a l'hematleg de l'hospital de referncia, que n'analitza el resultat, n'ajusta la dosi i la remet al centre de
primria. Aix i tot, s'estima que el
50% dels pacients estan mal controlats. El problema s que aquests
controls diculten la vida diria
dels pacients, ja que no tots es poden desplaar amb freqncia
als centres de salut, per ser per-
sones grans, estar discapacitats o

treballar. A ms, els anticoagulants
clssics els limiten perqu interactuen amb nombrosos frmacs i
aliments amb vitamina K. I, davant
d'una emergncia mdica, si el
professional sanitari desconeix
que est descoagulat, hi ha risc de
complicacions importants. Per
aquesta ra, la Federaci Espanyola d'Associacions d'Anticoagulats, Feasan, ha promogut la
targeta identicativa Estic anticoagulat -en angls, xins i espanyol-, perqu se'n spiga la
condici si perden el coneixement i no es poden expressar.
Nous anticoagulants: noms
per a uns quants. En contraposici als anticoagulants clssics, els
nous dabigatran i rivaroxaban i
apixaban, disponibles en breu,
no requereixen un ajustament
peridic de les dosis. Malgrat aix,
alguns experts adverteixen que, a
la llarga, aquest mateix beneci
que se'ls atribueix pot produir l'efecte contrari, ja que els pacients
poden perdre la sensaci del perill que comporta la seva malaltia,
relaxar-se amb el tractament i oblidar-se d'alguna dosi, fet que elevaria de forma notable el risc
d'emblia.Els nous anticoagulants sn una bona soluci per a
determinats subgrups de pacients,
per no per a tots. Des del punt de

vista clnic, no es poden administrar a persones ms grans de 65
anys, pacients amb factors de risc
afegit, als qui estiguin fora del
rang teraputic durant molt de
temps o tinguin la funci renal danyada, ni per als portadors de
prtesis cardaques valvulars.
Una altra alternativa s l'autocontrol del mateix pacient amb
anticoagulants clssics mitjanant els coagulmetres. De la mateixa manera que es controla els
nivells de sucre en sang, es practica una punci digital i es colloca
la gota de sang en una tira reactiva que s'insereix en l'aparell que
mesura el nivell de coagulaci.
Desprs, els pacients s'ajusten la
dosi.
Aquest autocontrol s segur en
pacients de totes les edats i millor
que el control dels especialistes,
segons una metanlisi recent. A
ms, un altre article publicat a
Thrombosis and Haemostasias el
2012 ha demostrat que l'autocontrol en pacients amb Sintrom
no s pitjor i, ns i tot, s una mica
millor, respecte al nou dabigatran, per prevenir la trombosi, el
sagnat i la mort. I, a ms, ms barat: 420 euros -per pacient i anyenfront dels 1.100 euros que costa el dabigatran.
Mare de Du de la Salut, 78. Barcelona 08024

Tel. 932 84 82 20 www.ozono-terapia.com
HRNIA DISCAL:
ozonoterpia o cirurgia
Des de lany 2003 es practica amb xit a
lHospital Quirn de Barcelona la punci
intradiscal doz com a forma de tractament alternativa a la cirurgia en pacients
que presenten hrnia de disc. Al capdavant
de lequip, compost per neurocirurgi,
anestesista, especialista en dolor, fisioterapeuta, hi ha la Dra. Glria Rovira, directora de la Unitat dOzonoterpia de
lHospital Quirn de Barcelona des de la
seva creaci lany 1987.
Dra. Rovira, qu s una hrnia discal?
Els discos intervertebrals sn estructures
situades entre les nostres vrtebres i serveixen damortidor al mateix temps que ens
permeten realitzar els moviments en la nostra columna vertebral. A causa del sobreps, esforos realitzats en postures
incorrectes, moviments repetits etc., les fibres que envolten el nucli polps daquests
discos poden debilitar-se i trencar-se
deixant que aquests es desplacin cap enre-
re i comprimeixin les estructures nervioses,

originant-se llavors la lumblgia (mal
desquena) o la ciatlgia (dolor que baixa
des de lesquena per la cama). En cas dhrnia cervical el dolor ser en un bra o a la
zona cervical.
Com actua lozonoterpia sobre lhrnia
discal?
Lozonoterpia s una tcnica mnimament
invasiva basada en la injecci doz tant a
nivell del disc herniat com en la musculatura paravertebral. Loz injectat en el
disc disminueix el volum del material herniat. Loz que sinjecta en la musculatura
paravertebral estimula la producci denzims antioxidants, que neutralitzen els
productes txics alliberats per la ruptura
del nucli polps i responsables en part de
la inflamaci del nervi. Aix mateix, lacci
analgsica de loz fa disminuir la contractura muscular de defensa que, de manera
reflexa, sactiva per protegir la zona herniada.
Segons la seva experincia de 10 anys en el

tractament dhrnies discals mitjanant punci intradiscal amb oz en quins casos est
indicada lozonoterpia? Hauria estat indicada en el tractament de lhrnia discal que
patia el Rei?
Lozonoterpia intradiscal est indicada en
el tractament dhrnies discals cervicals,
dorsals i lumbars, sempre que no es presenti un dficit motor, no hi hagi de manera
addicional una estenosi de canal produda
per artrosi o per listesi o una inestabilitat
de la columna. Sn especialment tributries aquelles persones que presenten
dolor lumbar i/o citic (en una cama) o dolor cervical de ms de dos mesos devoluci i que no milloren amb els analgsics o
que necessiten prendre contnuament
molta medicaci per suportar la seva
malaltia. En el cas del rei i pel tipus de
cirurgia a la qual ha estat sotms lozonoterpia no hauria estat indicada ja que a
ms de lextirpaci de lhrnia discal ha
necessitat la collocaci delements estabilitzants en la columna.
Quin percentatge dxits saconsegueix? Qu

passa amb els pacients que no milloren?
El percentatge dxit se situa en un 75-80%.
s de destacar que la bona selecci dels
pacients s de summa importncia per
aconseguir aquesta taxa de bons resultats.
En la nostra Unitat tots els pacients sn
valorats exhaustivament pel nostre equip
especialitzat abans daconsellar lOzonoterpia. Noms aquells casos que compleixin els criteris dinclusi seran tractats
mitjanant aquesta tcnica.
Quins avantatges ofereix lOzonoterpia respecte a la cirurgia, doctora?
Es tracta dun mtode mnimament invasiu
que noms requereix un ingrs de poques
hores a lhospital, que no t complicacions
(fibrosi postquirrgica, etc.), no necessita
cap tipus de rehabilitaci i permet la reintegraci del pacient a les seves tasques
habituals en 48 h.
Dra. Glria Rovira Dupla
Unitat dOzonoterpia. Hospital Quirn.
Barcelona
susanarom - 10/03/2014 11:25 - 10.111.10.10
12
CLNICA GIRONA
La Unitat
destudi de la
memria de
Clnica Girona
promou les
revisions de la
memria
Les deu preguntes

que cal fer-se
abans de
decidir-se a revisar
la memria
CONTESTI S, NO O NO NESTIC SEGUR:
M'oblido sovint de coses o de
1 com es fan les coses?
Em costa fer activitats habi-
2 tuals, com les feines domstiques?

Perdo les coses amb ms fre-
3 qncia? Em sorprenc en veure que he guardat o que trobo les

meves coses en llocs inapropiats?
Tinc problemes per recordar
4 paraules o noms durant una

conversa?
Perdo el fil de la conversa, de
5 les pellcules que veig o dels

llibres que llegeixo?
Tinc ms problemes per con-
6 centrar-me, estic ms intran-
Els especialistes daquest centre donen

un seguit de consells per conservar-la en les
millors condicions
DdG | GIRONA
La memria ens permet recuperar informaci a una altssima velocitat, per no es infalible. Ning esta lliure de perdre les claus,
de deixar la porta oberta o no
presentar-se a aquella cita que
va concertar amb el metge. Sn
oblits que no tenen ms transcendncia.
Part de la nostra capacitat
mnsica es perd amb el pas dels
anys, per no tots el problemes de
memria es poden atribuir a ledat.
Per aix si sobserva que el problema s freqent, es aconsellable
fer-se una revisi de la memria
per poder avaluar si aquets dcits mnsics sn normals per ledat o amaguen alguna patologia.
A partir dels vint anys comencem a patir una prdua neuronal,
al mateix temps que el nostre cos
fabrica cada cop menys les substncies que les neurones necessiten per funcionar, fet que afecta sobretot la memria recent. Daquesta manera sexplica que la
gent gran pugui recordar ntidament successos de la seva infncia i tanmateix, oblidar informaci acabada de sentir. Aquest fet,
aparentment contradictori, s normal i forma part de procs natural de lenvelliment.
El que no s normal s que co-
menci a oblidar els nom dobjectes familiars o damistats conegudes, que es perdi en llocs on ha estat anteriorment, que durant una
conversa perdi el l del que es diu
o que es repeteixi constantment.
s molt important saber quan
aquets problemes sexpliquen pel
deteriorament propi de ledat o si
estan causats per algun tipus dalteraci o trastorn orgnic. Per
sort, tot i que algunes vegades
aquets trastorns sn greus, la prdua de memria que comporten
es pot superar totalment o en
molt bona part amb el tractament
i rehabilitaci adequat. Daquesta forma com ms aviat es detecti la causa i es busqui la soluci,
ms satisfactria ser la recuperaci.
Altres vegades el problema es
troba en les conseqncies de les
situacions a qu ens trobem sotmesos a la nostra vida diria, depressi per la prdua dun sser estimat, estrs laboral, soledat, ansietat etc.
Per en els pitjor dels casos els
diferents tipus de demncies, entre les quals destaquen per la seva
prevalena la malaltia dAlzheimer
i la demncia vascular, poden ser
lorigen daquests problemes de
memria. En aquests casos s important conixer amb precisi
quina s la malaltia o trastorn
quil o ansis de lhabitual?

M'oblido de la data, del dia, del
7 mes o de Iany? M'he perdut

caminant per llocs familiars?
He perdut linters sobre afi-
8 cions, a estar amb els amics o

a realitzar activitats recreatives?
Em sento incmode o estres-
9 sat en haver descollir o de

prendre decisions?
Els meus familiars o amics han
10 notat canvis en la meva per-
sonalitat, estat d'nim o en la meva

motivaci?
MS DE TRES RESPOSTES AMB "S" SN SUFICIENTS PER ASSEGURAR QUE CAL UNA CONSULTA MDICA ESPECIALITZADA
El neuropsicleg Carles Moreno.
causant daquestes alteracions

per poder iniciar com ms aviat
millor el tractament farmacolgic,
si es creu convenient, i el tractament no farmacolgic, en tots els
casos, mitjanant lestimulaci
cognitiva, per alentir en la mesura del possible el deteriorament de
les funcions cognitives.
Per a evitar el deteriorament de
la memria es important practicar
exercici de forma regular, dur una
GABINET DANDROLOGIA
Dr. Joaquim Sarquella i Geli
Infertilitat masculina
Disfuncions sexuals
Vasectomia
Reversi de vasectomia
Col. nm. 3.054
C/ Creu, 42, 1r 2a
17002 Girona
Tel. 972 20 29 65
Tel. 649 19 88 16
Fax 972 20 29 65
E-mail:quimsarquella@gmail.com
alimentaci equilibrada, moderar

el consum dalcohol, no fumar, respectar les hores de son necessries
i sobretot estimular constantment
el cervell amb lectura, participant
en activitats socials o mentalment
estimulants, utilitzar lordinador,
no deixar mai dintentar aprendre
coses noves i no passar massa
hores mirant la televisi, ja que tot
i que no ho sembli, estudis recents
armen, que passar llargues es-
H Avaluaci
H
tones davant del televisor no s

gents estimulador per al nostre
cervell.
Importncia de lestimulaci
cognitiva. Lestimulaci cognitiva
s una disciplina dintervenci
que integra tot un conjunt de tcniques i estratgies que tenen per
objectiu activar i exercir les distintes capacitat i funcions cognitives amb la nalitat de millorarne el rendiment. Lestimulaci
cognitiva pot ser aplicada a qualsevol individu, ats que tots podem millorar les nostres capacitats, per el seu objectiu es tamb
teraputic, perqu sn tremendament tils per deterioraments
cognitius causats per trastorns
del desenvolupament, persones
amb danys cerebrals, tot tipus de
trastorns mnsics i demncies.
de queixes subjectives de prdua de memria
Diagnstic de demncies en fases inicials

H
Rehabilitaci de trastorns mnsics

www.revisiomemoria.com
C/ Juli Garreta, 13 3a planta Tel. 972 21 15 84 GIRONA
SERVEI DE NEUROLOGIA
susanarom - 10/03/2014 11:25 - 10.111.10.10
PUBLICITAT SALUT
13
La Unitat de Reproducci Humana de la Clnica

Girona, pionera a Girona en la utilitzaci
dEMBRYOSCOPE
La Unitat de Reproducci Humana de

Clnica Girona, disposa en el seu laboratori dembriologia de l equip EMBRYOSCOPE, una innovadora tecnologia
que representa un important salt qualitatiu en Medicina Reproductiva.
cessari treure els embrions de lincubador per realitzar les observacions.
A ms, ens permet confirmar i fer el

seguiment daspectes crtics observats
anteriorment. Aix mateix, tamb es
fan visibles altres esdeveniments que
podien passar fcilment desapercebuts
amb la manera clssica de valoraci.
LEMBRYOSCOPE s un
incubador que millora les
condicions de cultiu dels
embrions i proporciona
un aven en el diagnstic
de la qualitat embrionria.
Sens dubte, uns dels aspectes clau per

lxit en els tractaments de Reproducci Assistida, s disposar dembrions
de bona qualitat, amb capacitat de
desenvolupament i amb mes elevades
probabilitats dimplantaci. Per tant,
com mes criteris per determinar
aquests aspectes, ms savana cap a
la consecuci de millors resultats.
Prendre la decisi de quins sn els embrions ptims suposa un dels punts crtics del procs. Aix doncs, les
estratgies de selecci dependran de
la quantitat total dinformaci que es
pugui recollir.
Lembrileg Joan Sarquella davant la pantalla amb lEmbryo Viewer, software que permet
el seguiment del desenvolupament embrionari.
Amb lEMBRYOSCOPE
es pot aconseguir un
increment, que pot arribar
fins a un 10 %, en les
possibilitats de gestaci.
Actualment, dins dun cicle de fecundaci in vitro, els embrilegs valoren

la qualitat embrionria seguint uns criteris morfolgics establerts i estandarditzats. Per aix es realitzen entre
5 i 6 observacions durant els dies de
cultiu al laboratori.
LEMBRYOSCOPE es pot utilitzar amb

qualsevol pacient sotms a un tractament de Fecundaci in vitro.
LEMBRYOSCOPE permet lobservaci

directa de lembri minut a minut, des
del moment de la fecundaci fins a la
seva transferncia a lter.
LEMBRYOSCOPE incorpora
un sistema de captura i
arxivament dimatges.
Es realitzen ms de 200
fotografies a cada embri
durant les primeres hores
del seu desenvolupament
Aix permet obtenir una enorme, precisa i objectiva quantitat dinformaci

que fins ara no podia ser registrada.
Fa possible conixer, i de forma no invasiva, nous aspectes sobre el desenvolupament embrionari que fins ara no
LEMBRYOSCOPE est demostrant que

es una eina diagnstica de gran vlua
pels Embrilegs del Laboratori de Fecundaci in vitro i una contribuci a
lobjectiu final, que s el de poder
ajudar les parelles amb problemes
desterilitat a aconseguir lembars.
Les imatges i els vdeos, si les parelles

ho volen, estan a la seva disposici
perqu puguin tenir un record de les
primeres etapes de vida dels seus embrions.
LEmbryoscope.
podem valorar.
El conjunt d imatges, recollides en un

vdeo, ens permet incorporar un nou
criteri de selecci que complementar
la valoraci morfolgica: la cintica
del desenvolupament.
Daquesta manera es pot conixer en

quin moment exacte, i com tenen lloc,
esdeveniments cellulars de les primeres etapes del creixement de lembri,
i associar-los a la capacitat dimplantaci.
Cada cop ms estudis cientfics relacionen una millor taxa dimplantaci

amb embrions que presenten determinada evoluci en aquestes primeres
etapes.
Un altre avantatge daquest nou equip
s que ens permet unes condicions de
cultiu ms estables ja que no s ne-
La Unitat de Reproducci
Humana de la Clnica Girona
s lnic Centre de la
provncia de Girona que
disposa de lEMBRYOSCOPE
i una de les 7 clniques de
Catalunya que lofereixen.
Joan Sarquella i Ventura

Embrileg Clnic
Cap del Laboratori FIV
GIROFIV. Clnica Girona
susanarom - 10/03/2014 11:25 - 10.111.10.10
14
Clnica Girona supera el llindar de

lexcellncia en qualitat i satisfacci
Segons el Pla dEnquestes de Satisfacci (PLAENSA) del CatSalut, obt un 8,51 en satisfacci, superior a la mit-
jana de Catalunya. El tracte personal del metge i la informaci sobre les proves obtenen el 100% de satisfacci. El 97,6% afirma sentir-se en bones mans a la Clnica. El 93,9% continuar sollicitant els seus serveis
CLNICA GIRONA
Clnica Girona s un dels

centres sanitaris millor
valorats de les comarques
de Girona.
DdG | GIRONA
Clnica Girona s un dels centres

sanitaris millor valorats de les
comarques gironines en el darrer
Pla dEnquestes de Satisfacci
(PLAENSA) que ha fet pblic el
Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya, a mitjans
del passat mes de mar. La Clnica obt una puntuaci global de
8,51 punts (sobre 10), superant
aix la nota mitjana general de Catalunya.
El PLAENSA va dur a terme
40.100 enquestes telefniques,
amb un qestionari actualitzat i
validat pel Departament de Salut
durant el 2012, per tal de recollir
l'opini de la ciutadania i poder
detectar aix els punts de millora
en la gesti de latenci hospitalria.
Pel que fa a lestudi de qualitat
de servei i satisfacci en Atenci
Hospitalria amb Internament,

durant el 2012, el Departament de
Salut va fer les enquestes amb
una bateria de 22 preguntes a valorar pels enquestats, ms dos indicadors (preguntes) ms: un sobregrau de satisfacci global i
un altre indicador de delitat,
que presenta el percentatge de
persones que armen que, si poguessin triar, continuarien anant
al mateix centre hospitalari.
Excellncia en 18 indicadors
de 22. Comenant per aquest
darrer indicador, el grau de delitzaci de Clnica Girona s del
93,9 %, xifra que supera el llindar
de lexcellncia (que se situa al
90%). Clnica Girona arriba a la
satisfacci total manifesta de les
persones enquestades en dos indicadors: en el tracte personal
del metge i en la informaci sobre les proves, que obtenen el
100%.
En altres 16 preguntes Clnica

Girona supera el llindar de lexcellncia, s a dir, el 90% de respostes favorables. Aix, obt un
98,7% en les explicacions quan
el client marxa desprs de lingrs
hospitalari, i un 97,6% denquestats valoren com a excellent
el tracte personal de les infermeres i arma sentir-se en bones mans. Tamb el 97,6% de
respostes valoren dexcellent el
funcionament del centre, el
97,5% el tracte del personal dadmissions, el 97,2% les explicacions sobre el funcionament de la
Clnica, i el 97,1% el fet dhaver
rebut una informaci coherent.
Un 96,8% atorguen lexcellncia a Clnica Girona pel que fa a
lajuda a controlar o millorar el
dolor. El percentatge de persones que valoren molt positivament la tranquillitat per descansar a la nit a Clnica s del
96,3%, i el mateix percentatge

lobt la pregunta disposici per
escoltar-lo i fer-se crrec. El
96,2% valora el fer dhaver pogut
donar la seva opini i el 96,0%
es mostra molt satisfet amb la informaci sobre la seva malaltia.
Els altres indicadors en els
quals Clnica Girona supera el
llindar de lexcellncia sn: Els familiars van tenir la informaci necessria; el respecte a la seva intimitat; la informaci sobre loperaci i la comoditat de lhabitaci. Pel que fa a la comparativa
amb els resultats obtinguts pel
conjunt de tots els centres hospitalaris de Catalunya, el Grup
Clnica Girona supera la mitjana
de qualitat en 21 de les 22 preguntes, i tamb en el grau de satisfacci global i en lndex de delitat.
Comproms de qualitat, comproms de salut. Clnica Girona
segueix, doncs, del al seus compromisos de qualitat i salut envers

la ciutadania, com ho demostren els bons resultats a les enquestes de satisfacci tant internes com, en aquest cas, externes
a lorganitzaci. Clnica Girona,
amb quasi 80 anys dhistria (va
ser fundada el 1934), presta assistncia sanitria especialitzada
en rgim ambulatori i dinternament, una assistncia de qualitat
basada en criteris deccia, privacitat i tracte hum, que la fan
referent a les comarques gironines pel que fa a lexcellncia
dels seus professionals, innovaci
tecnolgica i millora contnua.
Tota loferta assistencial es troba de manera detallada a la web
corporativa de lentitat: www.clinicagirona.cat. El Grup Clnica
Girona s tamb present a les xarxes socials, amb perls a Facebook i Twitter.
VENDA I LLOGUER
DE MATERIAL ORTOPDIC
Les millors assegurances amb un assessorament

personalitzat i un servei de qualitat.
ORTOPDIA
ASSISTNCIA A DOMICILI
I FISIOTERPIA
OBERT CADA DIA DE DILLUNS A DIUMENGE

Albereda, 3-5 - tic - 17009 Girona Tel. 972 208 800 - Fax 972 208 808
corredoria@forumsanitari.cat www.comg.cat
C/ Sant Ramon, 45 (al costat del CAP) 17200 PALAFRUGELL Tel. 972 30 80 14
www.tresedats.es ortopedia1@tresedats.es
susanarom - 10/03/2014 11:25 - 10.111.10.10
PUBLICITAT SALUT
15
susanarom - 10/03/2014 11:25 - 10.111.10.10
16
La nova Clnica Onyar es postula com la

millor opci de medicina privada a Girona
La mxima prioritat del centre s la salut de les persones i la qualitat assistencial que saconsegueixen, en
part, grcies al fet que la clnica estigui gestionada per metges. Ms professionals, noves installacions, una
atenci personalitzada i un tracte de proximitat caracteritzen la nova etapa de la clnica gironina
CLNICA ONYAR
DdG | GIRONA
Des que el mes de febrer de 2012

lequip de gerncia format per
Agust Torrent i Robert Ortiz de Zevallos es va posar al capdavant de
la Clnica Onyar, el centre sha anat convertint en un projecte slid, viable i dalta qualitat mdica
i assistencial.
Els ltims mesos, aquest procs,
iniciat fa poc ms dun any, ha culminat en la compra, per part del
consorci giron Clnic Onyar, del
negoci hospitalari i la gesti del
centre. Aquesta compra no noms
garanteix el futur del centre i el
manteniment dels llocs de treball, sin que, a ms, suposa una
nova etapa per a la Clnica Onyar,
que es caracteritza per prioritzar
per damunt de tot la salut de les
persones i la qualitat assistencial.
Aquest objectiu sest aconseguint amb lampliaci del ventall
de professionals i despecialitzacions mdiques amb noves installacions i amb una atenci personalitzada i un tracte de proximitat. El fet que la clnica estigui
gestionada per metges ajuda a
complir les realitats mdiques i assistencials; i el fet que el consorci
estigui format per nou societats
mdiques de les comarques gironines, s decisiu a lhora de garantir el tracte de proximitat.
ltims avenos
La clnica compta amb nous avenos i noves installacions realitzades el darrer any. Aix, amb la incorporaci de nou societats mdiques a la seva gesti, Clnica
Onyar amplia el nombre despecialitats i ofereix un servei integral
a la salut. El centre disposa de 30
llits, 3 quirfans i 7 boxes durgncies, amb un temps despera
molt inferior a altres centres de la
ciutat. La Clnica Onyar ha assolit acords amb les principals mtues dassistncia sanitria. En
lltim any, amb la incorporaci de
lactual equip de gerncia, la Clnica Onyar ha inaugurat un insti-
Els representants
del consorci giron
Clnic Onyar, que ha
comprat el centre.
CLNICA ONYAR
El centre disposa de 30 llits,

3 quirfans i 7 boxes
durgncies, i un temps
despera molt inferior a altres
La nova clnica Onyar t
acords amb las principals
mtues dassistncia
sanitria darreu
rea de
quirfans de la
Clnica Onyar.
tut del trastorn del son i ronqueig;

una cabina de funci pulmonar;
un servei de sioterpia per millorar la disfgia en nens amb parlisi cerebral; ha entrat en funcionament el servei de psiquiatria
i psicologia infantil; i shan incorporat les ltimes tcniques en
reproducci assistida. A ms, en

els ltims 12 mesos, el centre ha
esdevingut punter en radiofreqncia i cirurgia lser avanada,
tant en cirurgia oncolgica com en
reducci amigdalar, cosa que permet la utilitzaci de tcniques
quirrgiques mnimament inva-
sives.
En aquests moments, el consorci Clnic Onyar estudia noves
inversions a la Clnica per tal de seguir millorant la qualitat assistencial i latenci al pacient, mxima prioritat en aquesta nova
etapa, aix com per aconseguir
un model de gesti ms ecient i
rendible, i potenciar la relaci
metge-pacient. Daquesta manera, no noms saconsegueixen els
objectius prioritaris datenci al
pacient, sin tamb els previstos
al Pla Estratgic, que situar la Clnica Onyar a lavantguarda del
sector mdic privat de les comar-
ques gironines en els propers dos

anys.
Consorci
El consorci, que t el 100% del negoci hospitalari a travs dun projecte de Management Buy Out
(MBO), est liderat per lactual
equip directiu del centre, Robert
Ortiz de Zevallos com a conseller
delegat i Agust Torrent com a
gerent, tots dos de lempresa MBM
(Medical Business Management),
una de les societats que han comprat la Clnica Onyar.
La resta de membres del consorci sn: Clinic and Medical Centres Costa Brava, SL (Dr. Galo
Elia); DigestiuGD, SL (Dr. Xavier
Busquets); Externes Onyar SL (Dr.
Xavier Busquets i MBM); Interfertil, SL (Dr. ngel Rocas); I-doc
24, SL (Dr. Ferran Iriarte); Institut
Oftalmolgic de Glaucoma, SL
(Dr. Philip Txiplacos i Dr. Joan
Tarrs); Urologia Girona, SL (Dr.
Josep Comet i Dr. Roger Boix); i
Vivlio Medical, SL (Dr. Juan Roldn).
vestuari professional
VESTUARI LABORAL PROFESSIONAL

Galeries Claret-Agull C/ Ferran Agull, 10 17001 GIRONA info@tottreball.com www.tottreball.com 972 21 77 19 Fax 972 22 65 72
susanarom - 10/03/2014 11:25 - 10.111.10.10
PUBLICITAT SALUT
17
Acompanyar el pacient: la clau per

aconseguir lxit en la prdua de pes
Segons lEstudi de Nutrici i Risc
Cardiovascular a Espanya (ENRICA), avalat pel Ministeri de Sanitat i Poltica Social, el 62% de
la poblaci al nostre pas t excs
de pes. Altres estudis indiquen
que un mes desprs diniciar una
dieta el percentatge dabandonaments s del 50%.
Per motius de salut o esttics, un
12% de la poblaci va canviar la
seva dieta a lltim any amb la intenci de perdre pes, per no
sempre amb xit.
Lestrs, la falta de temps, la falta
de voluntat o el fixar-se objectius
inassolibles sn obstacles que sorgeixen en comenar una dieta. La
majoria de les persones safronten
a ells sols, fracassant en lintent.
Conscients del problema, PronoKal, empresa lder en el tractament del sobreps i lobesitat
mitjanant la Dieta Protenada, ha
desenvolupat un Mtode en el qual
el pacient est acompanyat sempre
per un equip de professionals, dietistes-nutricionistes, experts en coaching i en activitat fsica que,
juntament amb el seu metge prescriptor, estan disposats a ajudar-lo.
Aconseguir lxit en la prdua de
pes sense sentir-se sol
Moltes persones segueixen dietes
que els han recomanat alg de la
seva confiana. Tamb pot ser que
lhagin trobat per Internet o hagin
comprat un llibre que els diu com
aconseguir aprimar-se, per mantenir-se ferm en el propsit de perdre
pes s difcil si no es compta amb el

suport adequat. A PronoKal shan
tingut en compte totes aquestes
circumstncies i han desenvolupat
un Mtode multidisciplinari perqu
el pacient se senti acompanyat en
tot moment en el seu objectiu daconseguir perdre pes i mantenir-ho
a llarg termini. La pedra angular de
tot el procs s el metge prescriptor, qui vigila freqentment levoluci del pacient, controla el seu estat
de salut i estableix com deu ser el
procs de prdua de pes per a cada
pacient de manera personalitzada.
Establir un objectiu assolible i real
ajuda el pacient a portar millor la
dieta. A ms, poder tenir a prop el
suport despecialistes en coaching
durant el procs lanima a continuar
endavant i li refora la confiana en
aconseguir lobjectiu establert. Per
aquest motiu, PronoKal integra
dintre de lequip un servei de coaching de manera gratuta.
Evitar recuperar el pes perdut
Enquestes internacionals assenyalen que, desprs de seguir una
dieta, el 61% de les persones van
recuperar el pes perdut i el van incrementar. A PronoKal, el pacient
compta des del comenament del
tractament, tamb de forma gratuta, amb un equip de dietistes-nutricionistes que lajudaran a
modificar de manera fcil els seus
hbits alimentaris per tal que els incorpori en el seu dia a dia. Tamb
lajudaran a triar entre lmplia
gamma de productes, personalitzant-los a les preferncies i costums
del pacient. A ms, durant els dos

anys segents a finalitzar el tractament, lequip PronoKal ajudar el
pacient de forma peridica per
controlar que mantingui uns hbits
saludables i no recuperi el pes perdut. Letapa de Manteniment s
igualment individualitzada per a
cada persona a travs del metge
prescriptor i de lequip multidisciplinari. Aquesta personalitzaci s
igualment important en aquesta
fase, ja que no totes les persones requereixen el mateix per mantenir el
pes a llarg termini i de forma definitiva.
Lestudi ENRICA destaca tamb
que el 44,6% de la poblaci no realitza lactivitat fsica recomanada
150 minuts setmanals dexercici
dintensitat moderada o b 60 dactivitat intensa, fet que resulta una
porta oberta a lexcs de pes.
Els experts en activitat fsica de

PronoKal estudien de forma personalitzada cada cas per proposar
al pacient els exercicis ms adients
per a ell. Daquesta manera, el pacient sinicia en la prctica quotidiana dexercici, adquirint un hbit
que lajudar tamb a mantenir el
normops.
Tot un equip al servei del pacient
En definitiva, les causes del sobreps i lobesitat sn variades i,
per aquest motiu, s important fer
un abordatge des de diferents mbits. El ms necessari s sentir que
no est sol durant el procs, sentirse acompanyat i animat a aconseguir lxit.
Per aquest motiu, lequip PronoKal estar sempre al costat del pacient.
susanarom - 10/03/2014 11:25 - 10.111.10.10
18
Adam Ponsat Bonadona INTERVINGUT DE REDUCCI DESTMAC A LA CLNICA BOFILL
Mhe sotms a la reducci

destmac per endoscpia i en un
mes he baixat onze quilos
JOSEP M. BARTOMEU
DdG | GIRONA
Adam Ponsat de 43 anys s autnom i viu a Sarri de Ter. El seu

objectiu s perdre entre 25 i 30
quilos. Lequip mdic de la unitat de sobreps i obesitat de la clnica Boll durant un any estar
amb ell per controlar que els
seus els valors analtics i antropomtrics siguin correctes i per
ajudar-lo a reeducar els seus hbits alimentaris i dactivitat. Ha
estat tota la vida des que ell s
conscient fent dietes de tot tipus
per tal de no engreixar-se. Defalleix en vries ocasions perqu
no obt resultats, o b quan els
obt de seguida en el moment
dintroduir una dieta de manteniment fa lefecte rebot i sengreixa ms. Per a lAdam, aquesta intervenci ja no es tracta
dun tema esttic sin de prevenci per gaudir duna bona
salut. Els riscos de lobesitat a
grans trets sn la diabetis, la hipertensi arterial, gota, clculs
biliars, malaltia coronria i cerebrovascular, insucincia venosa i alguns tipus de cncer; per
tant, tot plegat sassocia a una esperana de vida ms limitada. En
el cas de lAdam es tracta dun pacient jove i sa. A lAdam el van intervenir el passat 22 de febrer
amb un pes de 124,5 quilos en
entrar a quirfan. Un mes desprs sha aprimat 11 quilos i les
seves analtiques sn totalment
correctes.
P Expliquins la seva histria en
relaci amb el pes.
R Amb 16 anys ja pesava 120 quilos. Des de sempre he estat ple i
ns ara no he baixat mai dels 120
quilos. He fet dieta tota la meva
vida i quan vaig deixar de fumar,
lany 97, vaig incrementar 10 quilos. Tot i que he vigilat sempre i he
fet tot tipus de dieta, sempre feia
lefecte rebot i vaig arribar a 145
quilos. Lltima dieta que he fet
est basada en la digitopuntura i en
lalimentaci saludable. Per vaig
arribar al meu pes barrera, que sn
120 quilos, i per molt que continus, daqu no baixava.
P Com se sentia emocionalment
quan era adolescent?
R No gaire b, perqu sempre he
estat el grassonet de lescola, del
barri, del poble i vulguis o no la
gent sen riu, i aix fa mal.
P Ara ja ho t superat?
R Molt superat ho tinc ara, suposo que amb el temps tot se supera i tamb arribes a admetre que
tens una tendncia fsica que s la
que s. Tot i que en relaci amb la
gent en aquest moment estic molt
b, jo amb mi mateix volia fer al-
La intervenci s molt
senzilla, quan em vaig
despertar em sentia b tot i
lanestsia general
Adam Ponsat,
fotografiat a
les escales de
la clnica Bofill.
guna cosa que em permets baixar dels 100 quilos, i per aix decideixo operar-me, de fet per mi s
un repte. Primer aconseguir-ho i
desprs mantenir-ho. Un dia vaig
veure al diari la presentaci de la
reducci destmac per endoscpia a Girona, concretament a la Clnica Boll, i em vaig decidir a informar-men.
P Quan arriba a la Clnica Boll,
quina informaci li donen?
R La primera visita va ser amb la
doctora Hombrados i em va in-
formar de tot el procediment quirrgic, com es feia la tcnica i

com era la recuperaci. Tamb
em va insistir molt que era irreversible. Llavors el doctor Esteve
em va fer les proves per saber si era
apte per fer-me loperaci i tamb
la Maria Jess, la psicloga de la clnica, em va fer les proves per determinar que no fos pitjor el remei
que la malaltia (riu). No tothom s
apte per accedir a aquesta intervenci.
P Lhi van posar fcil doncs?
R Per mi s, vaig rebre tot tipus de

informaci entre la qual com s lgic els riscos que assumia i com
canviaria la meva vida respecte a
lalimentaci. Per la informaci va
ser tant completa i les proves tan
determinants que no vaig tenir
dubtes. A ms lequip mdic t
molt bona reputaci.
P Lalimentaci canvia totalment
desprs de la intervenci?
R s clar, dentrada s. Els primers
quinze dies noms pots prendre lquids com a alimentaci, que evi-
dentment aporten tots els nutrients que requereix el cos. A partir dels quinze dies i desprs de la
primera consulta amb la Glria,
que s la dietista, he comenat a ingerir purs de verdura amb carn o
peix, per sempre triturat. Ara ja fa
un mes i desprs de veure els
meus primers resultats analtics ja
puc comenar a ingerir una mica
de slid suau i en poca quantitat.
El millor de tot aix s que no tinc
gana i per tant no sem fa difcil seguir la dieta convenient per a una
bona recuperaci i tamb per obtenir uns bons resultats.
P Com s la intervenci?
R Doncs en principi molt senzilla,
com a pacient he de dir que a mi
em van adormir i quan em vaig
despertar em sentia b, tot el normal que es pot estar desprs duna anestsia general. De tota manera el que la Dra. Hombrados em
va explicar s que amb una pina
i per via endoscpia em farien
uns plecs a lestmac i mel deixarien en forma de tub de manera
que em reduen la capacitat de lestmac al consum dun got daigua
i per tant no tinc gana i puc seguir la dieta perfectament.
P Ha estat dolorosa la intervenci?
R No, no, jo no he pres ni un calmant, tot i que just desprs de la intervenci em sentia com una tibantor a linterior, a la zona de labdomen. El que em va passar s
que estirat al llit no podia girar-me
normalment. Ara b, a la tercera nit
ja van desaparixer les molsties
ja que no nhi puc dir dolor i la
meva vida ha estat completament
normal. Excepte que no puc fer
grans esforos, per res ms.
P Qu li agradaria destacar de tot
el procs?
R El conjunt de lequip. Hi ha
molt bona sintonia i comunicaci
entre tots i per tant no s qu ms
dir. El conjunt s el que mha convenut.
P Creu que arribar a lobjectiu
que sha marcat?
R Crec i espero que s. De fet, jo,
tal com em diuen els integrants de
lequip mdic de la unitat de sobreps i obesitat de la clnica Boll en sc membre actiu, o millor
el principal membre actiu per
aconseguir-ho. Ells noms majuden.
susanarom - 10/03/2014 11:25 - 10.111.10.10
PUBLICITAT SALUT
19
susanarom - 10/03/2014 11:25 - 10.111.10.10
20
MARC MART
Desquerra a dreta. La recepci de Clnica Baviera; el doctor lvarez realitzant una revisi a una pacient i una mplia sala despera de la clnica oftalmolgica.
Dr. Guifr lvarez OFTALMLEG DE CLNICA BAVIERA GIRONA

CLIA ROCA | GIRONA
La correcci visual per lser s

una tcnica que consisteix a esculpir la crnia per permetre la
correcta projecci de les imatges
en la retina i, amb aix, corregir
els defectes de refracci ms comuns (miopia, hipermetropia
i/o astigmatisme). A ms de la
seva eccia, la intervenci ofereix mltiples avantatges des del
punt de vista del pacient, ja que
s indolora (es realitza amb anestsia tpica gotes-), cmoda
(en pocs minuts i sense hospitalitzaci) i de rpida recuperaci
(el pacient pot tornar a la seva activitat quotidiana sense ulleres i
sense lentilles l'endem de la
intervenci).
P De veritat s tan efectiva la
correcci visual per lser?
R s una operaci molt segura i
eca sempre que la realitzi un oftalmleg amb experincia. A Clnica Baviera treballemt en aquest
camp des de fa ms de 25 anys i
tots els oftalmlegs completen la
nostra formaci amb una especialitzaci en l'aplicaci del lser
a la cirurgia oftalmolgica. El nostre centre de Girona, que est ubicat al carrer Emili Grahit 75, va
obrir les portes l'octubre de 2011
i des d'aleshores hem ats prop de
2.500 pacients. Estem molt orgullosos de la conana que els gironins han dipositat en nosaltres
i volem tornar-los aquesta meravellosa acollida posant tota l'experincia de Grup Baviera al servei de la seva salut visual. El que
ms ens satisf s veure el somriure dels pacients quan diuen
adu a les seves ulleres i lentilles.
P Quant de temps cal per recuperar-se de l'operaci?
R La recuperaci s molt rpida i,
en principi, el pacient pot fer vida
normal molt aviat desprs de la intervenci veient-hi perfectament.
Desprs de l'operaci, el pacient
roman en reps a la clnica durant
vint minuts i desprs de la revisi
d'un oftalmleg pot anar-sen a
casa. En dies successius se li realitzaran reconeixements peridics
ns a rebre l'alta denitiva.
P Quins pacients poden ser candidats a l'operaci?
R Aquesta tcnica est indicada
per resoldre els problemes de refracci (miopia, hipermetropia i
El que ms ens
satisf s veure el
somriure dels
pacients quan diuen
adu a les ulleres
i lentilles
MARC MART
El doctor Guifr lvarez, fotografiat a la seva consulta de la clnica Baviera de Girona.
astigmatisme) en pacients que

compleixin, fonamentalment, tres
condicions: gaudir d'una bona
salut ocular independentment del
problema refractiu; ser major d'e-
dat; i mantenir estable la graduaci durant l'ltim any. No obstant

aix, abans de l'operaci s'han de
portar a terme una srie de proves
optomtriques i oftalmolgiques
que donen a l'oftalmleg tota la informaci necessria sobre el defecte a eliminar i amb les quals l'especialista conrmar que el pacient compleix els requisits per ser
La recuperaci s molt
rpida i el pacient fa vida
normal molt aviat desprs de
la intervenci
candidat a la cirurgia. Aquesta
primera visita s gratuta a Clnica Baviera Girona noms durant el
mes d'abril.
P Qu caracteritza la Clnica Baviera i quins sn els principals valors que la diferencien?
R Clnica Baviera s una instituci
que es troba a l'avantguarda de l'oftalmologia a Espanya i a Europa
(tenim centres en cinc pasos: Espanya, Alemanya, ustria, Itlia i
Holanda). Estem especialitzats en
el diagnstic i tractament de tota
mena de problemes visuals, especialment a travs d'intervencions de cirurgia refractiva amb lser. L'activitat de Clnica Baviera es
regeix per una srie de slids valors: l'alta qualitat cientca de
tots els professionals que treballem
en les clniques; les tcniques de
testada eccia que utilitzem i
l'mplia xarxa de centres que posem a disposici dels nostres pacients. Clnica Baviera trasllada
aquesta losoa a tots els seus centres i aqu, a Girona, som grans valedors dels excellents avantatges
que suposa posar-se a les nostres
mans.
P Per qu elegir Clnica Baviera
per cuidar de la nostra salut visual?
R A Clnica Baviera apostem pel
millor entorn clnic i pel tracte
directe i personalitzat amb el pacient, incorporant les tcniques
ms innovadores, testades amb el
rigor mdic que ens caracteritza.
Tot aix ens ha portat a convertirnos en el primer centre d'Europa
a aconseguir el certicat de qualitat ISO-9001-2008 expedit per
Applus a totes les nostres especialitats. A ms, a tot aix cal sumar
que els nostres preus sn molt
competitius i tancats, perqu tamb inclouen les revisions
postoperatries. En aquests temps
tan complicats des del punt de vista econmic, a Clnica Baviera,
com sempre, pensem en els nostres pacients i ens adaptem a les seves possibilitats amb ofertes i plans
de nanament a la seva mesura
amb cmodes quotes i terminis.
susanarom - 10/03/2014 11:25 - 10.111.10.10
PUBLICITAT SALUT
21
susanarom - 10/03/2014 11:25 - 10.111.10.10
22
SALUTPUBLICITAT
Per a nosaltres el pacient s molt ms que un somriure

Doctor Santiago Cervera
ODONTLEG
DIRECTOR DE CLNICA CERVERA
lnica Cervera compta amb noves installacions per poder oferir un millor servei als
pacients, amb nous gabinets especialitzats
per oferir tot el tractament en el mateix centre.
1/ Ara que lampliaci ja s una realitat, a part
de la Periodncia i Implantologia, quins altres
serveis oferiu?
Amb aquesta ampliaci podem oferir un millor
servei als pacients amb nous professionals especialitzats en Prtesis i Odontologia Conservadora
i aix poder oferir un tractament ms integral als
nostres pacients.
2/ Quins sn els elements diferencials de Clnica Cervera?
Es podria resumir en tres paraules clau: confiaana, qualitat i professionalitat.
fi
El tracte amable i proper fa que els pacients dipositin la seva confi
fiaana en nosaltres.
El pacient rep tota la informaci sobre el seu
tractament idoni i opcions alternatives, sempre
adaptat a uns alts estndards de qualitat.
Lequip de professionals treballa perqu el pacient obtingui la satisfacci darribar al resultat
desitjat. Per a nosaltres el pacient s molt ms
que un somriure.
3/ Com es fa la planificaci de cada cas?
Quan determinem en una primera valoraci que
ens trobem davant d un cas complex fem un estudi detallat a partir de la recollida de dades del
pacient:
-Estudi radiolgic
-Tac dental
-Motlles (que sn una rplica de la boca del pacient)
-Encerat Diagnstic (visualitzaci del resultat
final sobre el motlle). Incls aquest estudi el fem
de manera virtual amb un programa informtic.
4/ I per fer aquest estudi, hi intervenen ms
professionals?
Si, en el procs destudi ens reunim els especialistes de les diferents rees: quirrgica, periodontal, implantolgica, protsica i conservadora
per poder valorar les diferents opcions de tractament que sofereixen al pacient.
Daqu la importncia de fer un bon diagnstic a
la primera visita per poder planificar el tractament
idoni.
5/ En la situaci socioeconmica actual, com
actua Clnica Cervera?
Per una banda, quan es fa una proposta de tractament sentrega un pressupost amb diferents
propostes de pagament. Ens esforcem a donar facilitats a tot pacient que vol realitzar el seu tractament amb nosaltres.
Per altra banda, Clnica Cervera participa cada
vegada ms activament en accions socials i culturals, com per exemple: collaborant en el mecenatge del festival de teatre Temporada Alta de
Girona; fent donacions a lassociaci de Dentistes
Solidaris de Girona i properament signar un conveni de collaboraci amb Oncolliga de Girona.
DIFERENTS TRACTAMENTS REALITZATS A CLNICA CERVERA
DES DE TRACTAMENTS BSICS A REHABILITACIONS COMPLEXES
susanarom - 10/03/2014 11:25 - 10.111.10.10
PUBLICITAT SALUT
23
CLNICA CERVERA: VINT ANYS DESPRS
El mes de febrer de 1994 el Dr. Santiago

Cervera, va iniciar un emocionant projecte
de crear una clnica dental dedicada en exclusiva a les malalties de les genives i a la
implantologia dental.
Avui, quasi 20 anys desprs, ha anat incorporant especialitats de les diferents
rees de lodontologia, oferint als seus
pacients diferents tractaments en un nic
centre.
Clnica Cervera no noms ha sobreviscut als canvis de quasi 20 anys, sin que
s una clnica innovadora que fa front de
manera decidida, als reptes de la societat actual, marcats pels constants canvis.
Ho fa combinant professionalitat i amabilitat, rigor cientfic i experincia, seny i
decisi; perseguint la qualitat i la satisfacci del pacient, avanant-se a les seves
necessitats i amb el desig que el seu pas

per la clnica es converteixi en una experincia agradable i enriquidora.
Avui Clnica Cervera s el que s, grcies
a lempenta i dedicaci del Dr. Santiago
Cervera i de tots aquells professionals que
en un moment o altre, han format part
del seu equip. Tamb perqu els pacients
han cregut en la seva experincia i han
confiat posant-se en les seves mans.
Lequip professional de Clnica Cer vera amb el director daquesta, Santiago Cer vera.
www. clinicacer vera.cat

C/ Migdia, 53 baixos - Tel. 972 21 17 27 - 17003 GIRONA
susanarom - 10/03/2014 11:25 - 10.111.10.10
24
Lia Brugu DOCTORA
SNAP-ON SMILE
DdG | GIRONA
La doctora Lia Brugu s especialista en

restauracions bucals i prtesis odontolgiques i ens explica els avantatges dels aparells Snap-on Smile.
ABANS
DESPRS
COBREIX DENTS APINYADES
Qu s lSnap-on Smile?
Snap-on Smile s el primer i nic tractament dental no invasiu, econmic i
completament reversible que
pot fer que se senti millor
amb el seu somriure i la
seva vida.
P Qui va inventar
lSnap-on Smile?
R L S n a p - o n
Smile va ser inventat per un
dentista especialitzat en restauraci, el Dr.
Marc Liechtung,
que va reconixer que no tots els
pacients poden millorar el seu somriure i la seva salut amb
restauracions dentals com
corones, caretes i implants.
Es va esforar per crear una soluci
atractiva, no invasiva i econmica que fos fcil dutilitzar per els pacients. Desprs de vuit
anys dinvestigaci, el Dr. Liechtung, va crear
i patentar un aparell que simplement encaixa
dins i fora de les dents naturals del pacient.
P Quines sn les qualitats de lSnap-on Smile?
R LSnap-on Smile s un aparell que est fet
duna resina especial molt na per extremadament forta i resistent a les taques.
Snap-on Smile pot utilitzar-se durant anys o
com a provisional. No es desprn ni cau.
P
Aquest aparell personalitzat pot fer-se per a

dents superiors i inferiors i s molt fcil de cuidar amb el kit Snap-on Smile que ve amb el
seu aparell.
P Snap-on Smile s per tothom?
R Snap-on Smile ofereix una soluci senzilla, que pot canviar la vida a molts pacients
de totes les edats. Aquells que tinguin dents
apinyades, tacades, que els faltin peces o tinguin espais entre dents, que no sn
candidats per a ponts, que esLia
tan essent sotmesos a reBr
ug
construccions bucals
u
totals, a procediments dimplants,
pacients que volen evitar lanestsia o la turbina,
que simplement volen una
soluci rpida
o tenir una vista
prvia del que
lodontologia pot
oferir. Milers de
pacients de tot el
mn ja coneixen i
han experimentat els
benecis de lSnap-on
Smile. Demani hora per conixer Snap-on Smile.
P Com s el tractament de Snap-on Smile?
R El procs s rpid i cmode. El dentista li
far fotograes i prendr les impressions de
les seves dents. El pacient pot escollir diferents
dissenys de somriure, i tamb el color del seu
Snap-on Smile. El laboratori exclusiu de
Snap-on Smile fabricar i li enviar el seu nou
aparell per a la seva inserci nal.
El pacient sel colloca i se lemporta a casa.
Snap-on Smile canviar el seu somriure. Canviar la seva vida.
ABANS
DESPRS
TANCA ESPAIS ENTRE LES DENTS
ABANS
DESPRS
AUGMENTA LA LONGITUD PERDUDA DE LES DENTS
ABANS
SUBSTITUEIX LES DENTS QUE FALTEN
DESPRS
susanarom - 10/03/2014 11:25 - 10.111.10.10
25
Roqueta-Esteve-Rimbau:
un laboratori de proximitat
JOSEP M. BARTOMEU
DdG | GIRONA
Roqueta-Esteve-Rimbau amb una

llarga trajectria a la ciutat de Girona, continua oferint els seus serveis conservant el tracte directe
amb el pacient i el metge, amb la
presncia continuada dels seus facultatius. Continuen apostant pel
model de laboratori de proximitat
malgrat que aquest es veu amenaat per la poltica sanitria vigent,
en la qual preval el cost sobre la
qualitat en latenci. El laboratori,
que disposa de la certicaci ISO

9001-2008, obtinguda i renovada
cada any des del 2003, prioritza la
qualitat global analtica i datenci
personal i defensa aquest model
enfront de la concentraci de mostres en grans centres, un fet que
comporta un enviament daquestes mostres a grans distncies.
La unicaci de laboratoris porta a una prdua del contacte directe
entre pacient-laboratori i metge
prescriptor, essencial per a un bon
diagnstic.
JOSEP M. BARTOMEU
A lesquerra, la recepci del centre de Ferran Agull. Sobre aquestes lnies una de les mquines de
tecnologia avanada a la Clnica Bofill.
susanarom - 10/03/2014 11:25 - 10.111.10.10
26
CRISI, ESTRS: FRACTURES DENTALS

PUNTEX.COM
Dres. Alda Ribas Turon

Carla Ribas Turon
COL. 4.875, COL..5.532
a crisi econmica s
una realitat estesa a
tots els sectors de la
nostra societat actual
que afecta diferents nivells, fins i
tot en alguns que ni tan sols sospitem. Aix doncs, la salut bucodental poblacional sha vist alterada per aquest perode prolongat dincertesa socioeconmica.
Lluny de centrar-nos en la relaci
entre els ingressos salarials i els
tractaments odontolgics, en
aquest article pretenem explicar
laccentuaci dun fenomen: les
fractures dentals.
Lestrs associat a la precria situaci laboral i les angoixes que
en deriven, poden provocar un
hbit parafuncional i perjudicial
conegut com a bruxisme. Es tracta de cruixir i rascar les dents
amb freqncia de manera inconscient normalment durant la
nit.
Aquest provoca desgast de les
dents que a la llarga pot traduir-
Cal evitar el caf, lalcohol, el t i els dolos.
se en fractures dentals i problemes en les altres estructures bucals com els maxillars, els msculs i larticulaci temporomandibular. Segurament, aquest
fet descrit s reconegut per gran

part de la poblaci sense identificar-lo. Se sol presentar acompanyat duna sensaci de cansament muscular en despertar, mal
de cap, alteracions en la funci

articular i sorolls dentals durant
la nit. El problema principal de
les fractures dentals, s que el seu
pronstic s dolent i que lnic
tractament sol ser lextracci de la
dent. Per tant, la prevenci juga
un paper fonamental en la nostra
salut bucodental. Una manera de
prevenir el bruxisme per estrs s
eliminar-ne la seva causa. Aix,
anirem ms enll del tractament
dental, implicant hbits saludables i exercicis fisioteraputics. La
situaci ideal, seria que el propi
pacient aprengus a lidiar amb la
seva situaci personal i particular
destrs, identificant el focus del
mateix. Seguidament, lesport i
lalimentaci adequada ajudaran
a disminuir-lo. Cal evitar les ingestes de dolos i estimulants
com el caf, lalcohol, el te, la
coca-cola i alguns medicaments.
En el cas que el bruxisme sacompanyi de dolors i problemes musculars, s important treballar
amb un fisioterapeuta i realitzar
exercicis de reeducaci i relaxaci. Si persisiteix la simptomatologia recorrerem a ladministraci
de frmacs (relaxants musculars i
antiinflamatoris) i a la confecci
duna frula de descrrega o de
relaxaci. Aquesta frula s un
aparell a mida adaptat a les dents,
que evita el desgast dental, protegeix larticulaci temporomandibular i relaxa la musculatura.
NOU CENTRE
DESPECIALITATS
MDIQUES A
GIRONA
CARRER MIGDIA 130-132 DE GIRONA
Girona s una ciutat de norantavuit mil habitants que gaudeix de

bons recursos i serveis, per que
segurament no sn sucients ats
el seu dinamisme constant.
La provncia en general disposa a
partir dara dun nou centre mdic

al carrer Migdia, amb prop de mil
metres quadrats dinstallacions, en
el qual presten els seus serveis
professionals de la salut de diverses disciplines i especialitats. Es
tracta dun espai en planta baixa,
actual, i de gran qualitat, molt ben
comunicat, amb zones daparcament gratutes i amb accs adequat

per a persones amb mobilitat reduda.
Amb aquest centre, un equip
despecialistes independents ampliar el ventall de propostes que
la nostra ciutat i la provncia en ge-
neral es mereixen, contribuint aix

a millorar el nivell actual dels serveis sanitaris existents. Hom podr
trobar-hi les consultes despecialistes dalt nivell i reconeguda experincia professional, tals com pediatres, podlegs, sioterapeutes,
gineclegs, psiclegs, especialistes
Dra. Marina Roura Oliver

NMERO DE COL..LEGIADA 5.849
BRUXISME
INFANTIL
Es deu al creixement dels
ossos maxillars
l bruxisme infantil
es considera normal
fins als 12-13 anys
mentre no ocasioni
cap problema afegit. s causat
pel creixement continu dels
ossos maxillars. Es poden donar poques de prmer les
dents ms intensament quan el
nen est en recanvi dental,
perqu la mandbula est en
constant moviment per a aconseguir una oclusi estable. Cal
consultar a un odontleg si va
acompanyat de dolors periorals, dificultats en lobertura
de la boca i/o dolor a la zona
de larticulaci temporomandibular. Antigament sassociava
aquest hbit amb els cucs a la
femta, encara que aix mai ha
estat contrastat...
en medicina esttica, traumatlegs,

odontlegs, nutricionistes, metges de lesport, ostepates, entre
daltres. Els pacients hi podran
trobar un cmode servei integral,
amb excellents prestacions i les solucions que millor sadapten a les
seves necessitats.
Les noves installacions de bufetmedic al carrer Migdia permeten
als especialistes i professionals
sanitaris optimitzar el seu treball
facilitant-los sinergies i tota la gesti, millorant la qualitat dels serveis
que presten als seus pacients.
Informaci i contacte:
Tlf.
972 20 44 44
902 20 22 66
Mail:
info@bufetmedic-migdia.com
susanarom - 10/03/2014 11:25 - 10.111.10.10
PUBLICITAT SALUT
Aquesta Junta de Girona posa en coneixement del pblic en general que les
persones de la llista segent sn les niques capacitades per a la prctica
dintervencions odontolgiques, i la seva collegiaci constitueix per a lusuari i
consumidor lnica garantia fiable de la qualitat del servei i de la seva prestaci
en les degudes condicions higienicosanitries, tan necessries en moments en
qu el risc de transmissi de malalties infectocontagioses s elevat.
Abad Snchez, Daniel

Abajyan, Armen
Agust Roca, Berta
Aiguaviva Pinsach, Anna
Alabau Janer, Maria del Mar
Alaniz, Ricardo A.
Al-attari, Maher Abed
Alba Daz, Flix A.
Alcntara Aracil, Santiago
Alcoba Escobar, Hugo Nelson
Alegre Cebrin, Manuel
Ali Hussein, Akram
Aliste Sals, Josep Manel
Allegretti Dvila, Rubn
lvarez Carbonera, Francesc
lvarez Mogolln, M. Reyes
lvarez Regincs, Francesc
lvarez Snchez, M. Teresa
Amaya Rodrguez, Julio Csar
Amici Guardia, Liliana E.
ngel Arias, M. Beln
Angelats Cullell, Montserrat
Antiolo Fossas, Anna
Antueo Ros, Jorge Rolando
Arcos Palomino, Ignacio
Arvalo Varela, Xavier
Arias Gil, Eugeni
Arias Rivera, Estela Mara
Ariosa Piuzzi, German Lus
Armengol Rofes, Josep M.
Arnau Gell, Glria
Arovi, Mirta Beatriz
Arriaga Osorio, Mnica Anglica
Arribas de Arquer, Raquel
Arts Reig, Raquel
Astigarraga Albiac, Leia
Ayuso Montero, Ral
Bache, Georges Andre Pactrick
Baena Janini, Antonio
Bagaria Canals, Joan
Balcells Prat, Josep
Ballester Sala, Marta
Banchilleria Balaguer, Emili
Banchilleria Mas, Mnica
Baquero Jimnez, Oscar Giovany
Baranova, Tatiana
Bardalet Casals, Enric
Bardalet Casals, Narcs
Bardalet Vials, Anna M.
Barea Illana, Jos Luis
Barrera Toro, Glria Eugnia
Barroso Bosch, Enric
Barroso Panella, Albert
Bartrina Alabau, Xavier
Bazn Snchez, Francisco Javier
Begudan Pineda, David
Beltran Cruells, Antoni
Beltran Cruells, Genina
Bernardo Vilamitjana, Natlia
Berta Cabrelles, David
Bertorello de Catini, M Marcela
Bertrana Malet, Jordi
Bisio Amici, Esteban
Bisio Milano, Hctor E.
Blactot, Patrick
Blasco Lpez, Jos
Blasco Villegas, Jos Luis
Blazquez Diaz, Fernando
Blum, Rene Natan
Bogatko, Oksana
Bohm, Carlos
Boix Sans, Toms
Borgarello Allasia, Susana B.
Bosch Capdevila, Slvia
Bottino Marchisio, Osvaldo
Brau Maire, Isabel
Braun, Stefan Olivier
Breetvelt Delgado, Jeannette
Brugu Puente, Lia
Bruscantini, Carlos N.
Busquet Vila, Josep
Cabestr Marco, M. ngeles
Cabratosa Termes, Josep
Cacciacane, Sergio Hugo
Calle Montes, Jos Ignacio
Calls Privat, Marta
Campistol Plana, Pere
Canela Casfaro, Elena
Cantenys Juanola, Marta
Capdevila Gibert, Kapde
Capria Laudani, Irene
Carbonera Nin, M. Carmen
Caro Garca, Antonio J.
Caro Perearnau, Elionor
Carrasco De la Mano, Slvia
Carreras Fgols, Santiago
Carulla Argila, Montserrat
Casademont Cabrera, Marta
Casale, Federico
Casanovas Felix, Marta
Casaponsa Parerols, Jaume
Casas Garca, M Pilar
Casas Muns, Rosa
Casellas Obiols, M Assumpci
Castejon, Sebastien Miguel
Castella Campaa, Jos A.

Castillo Pereda, Gabriela del R.
Castracani Moyano, Andrs E.
Catini, Gustavo Gabriel
Cedillo Ayala, Marisabel Cristina
Cejudo Martn, Ricardo Andrs
Centenys Juanola, Marta
Cepeda Valdez, Fernando L.
Cervera Echeverra, Santiago
Chvez Nez, Julio Alberto
Chen Lio, Isabel
Chiappe Caldas, Jorge Nstor
Clemente Sala, Jos M.
Climent Vallejo, Concepci
Clottet Torres, Montserrat
Coll Juanes, Mercedes
Coma Roma, Maria
Comas Ventura, Albert
Compte Codina, Josep
Compte Pellicer, Daniel
Concelln Rodrguez, Juan A.
Cordini, Victor David
Corominas Delgado, Cristina
Correa, Heraldo O.
Corretger Cans, F. Xavier
Corruchaga Guerrero, Victoria
Cortada Colomer, Toms
Cortada Jimnez, Blai
Cortada Llach, Nria
Corts Bayod Cristina
Cristau Soler, Emma
Crist, Sandra Noelia Raquel
Croce, Jean-Jacques
Dalgamonni, M. Issa
Dalmau Alcalde-Morao, Antoni
Dalmau Amors, Benet
Darnaculleta Caballer, Jordi
Darns Cirera, Antonio
Daunis Bayes, Jorge
David, Patrick
De Arquer Blanc, Joaquin
De Arquer Illa, Marta
De Bernardo Castillo, Jonathan
De Bernardo Castillo, Raul Javier
De Lujn Dileo, Daniela Mara
De Ribot Martnez, Daniel
De Ribot Porta, Joan
De Ribot Targarona, Jose
De Weyer, Marc
Del Riego Cobos, Cristina
Del Val Gonzlez, Josep Ll.
Depoorter Gay, Marc
Depoorter Van Winckel, Zeger Jan
Descals Alemany, Ros
Deulofeu Piquet, Joan
Daz de Guereu Vilar, Noelia
Daz Rendon, Juan Carlos
Domingo Campano, Juan
Domnguez Aramendi, Julio Csar
Dorca Garcia, Elena
Dou Ferran, Neus
Dou Ferran, Pere
Dou Junc, Joan
Dubie, Cristophe
Echenique Ciganda, Cecilia
Echevarne Lostado, Rafael
Egli, Jean Paul
El Gamal, Sheham Yehya
Eller Philippe
Escabias Santamarta, Ldia
Espejo Roca, Jaume
Espinosa Benitez, Isaac
Espona Vilarrubia, M. del Mar
Esquiaga Garca, Alfredo Ral
Esquiaga Garca, Hugo A.
Esquiaga Garca, Jorge A.
Estany Castella, Jorgina
Esteban, Agustn F.
Falc Rodrigo, Guillermo
Feliu Vallejo, Carlos Manuel
Fernndez lvarez, Miguel .
Fernndez Fernndez, Fernando
Fernndez Gil, Raul A.
Fernndez Gil, Rubn A.
Fernndez Pujol, Mercedes
Ferr Cartn, M Cruz
Ferrera Ceada, Sara
Ferrucci Rodrguez, Lenina
Figueras Cabanes, Marta
Figueras Soler, Sandra
Figueras Vall-llosera, Cristina
Fina Rodeja, M Mercedes
Font Costa, Imma
Fonts Clemente, Ricard
Fonts Contel, Jordi
Fradera Barb, Sara
Franchi de Akruch, Fernanda
Gade, Steffen
Gallego Moreno, Marina
Gallifa Lims, Elisabet
Garca Borrs, Isabel
Garca Juan, Pedro D.
Garca Porras, Nria
Garca Reixach, Nria
Garca Robledo, Sonia
Garca-Bragado F., Fernando

Gaset Borrs, Enric
Gaspar Car, Frederic
Gay Sans, Margarida
Gelada Grabuleda, Carme
German Germosen, Jos Ediberto
Gimnez Guilln, Cristina
Girard, Annie
Gironella Masgrau, Nria
Gironella Regincos, Eduard
Gmez Colmenares, Eduardo
Gmez Montes, Beln
Gonzlez Amor, Virginia
Gonzlez Castro, Rosa L.
Gonzlez Chantiri, Jos L.
Gonzlez Hernndez, Amelia
Gonzlez Lagunas, Javier
Gonzlez Moreno, M Luisa
Gonzlez Prada, Elisabeth
Gonzlez Sancho, Alfredo
Gonzlez, Liliana Edit
Gorns Gmez, Eva
Gratacs Cubars, Gemma
Guembe Itoiz, Carlos
Guinot Jimeno, Francisco Antonio
Guinot Sirvent, Agust
Gutirrez Ramrez, Olga P.
Haj Younes Ortega, Nadia
Haroune, Richar
Hary, Jean-Didier
Henry Martnez, Lina
Hereu Grau, Toms
Hernndez Biette, Paula
Hernndez Herrero, Xavier
Hernndez Snchez, Pere
Hilgert, Janina
Holguin Daz, Martha Ligia
Honrado Cruz, Brbara
Hontangas Canela, Joan
Hospital Ribas, Anna
Hospitalier, Eric
Hostailler, Sylvie
Ibez de Yorda, Mriam Mnica
Illa Picart, Gemma
Iraculis Soteres, Xavier
Isern Roca, Jess
Itoiiz Castellsaguer, Javier
Jacoby Masferrer, Franoise
Jaramillo Vasquez, Patricia
Jimnez Zaguirre, Alba
Jov Jov, Ramon
Juanola Cerezo, Alba
Kalaydlan, Elizabet
Kamiya, Mirta
Kee Cho, Jong Gan
Kelhoffer De Giordano, Liliana B.
Kesler, Jan Peter
Lacaci Domnguez, Mnica
Lacasa Samitier, Amparo
Lage Rodrguez, Raquel
Lamn, Daniel Orlando
Lassale, Louis C.
Lassale Drago, Dominique
Lastra Paredes, Belinda
Lavallee, Philippe
Leal Sayrol, Jordi
Lemoine, Jean-Marie
Linares Giraldo, Diego
Linares Snchez, Xavier
Llagostera Barreno, Francesc
Llansana Fit, Ferran
Llistosella Vindel, Ramon
Llop Roig, David
Llopart Piol, Laura
Llorens Colls, Joan
Llos Bombardo Francesca
Lloveras Dilm, Josep
Lloveras Dilm, Roger
Lpez de Calatayud, Manuel
Lpez Sala, Mar
Lpez Serra, Anna
Lorenzo Pla Giribert, Montserrat
Lozano Garca, Snia
Lozano Luaces, Jos Antonio
Luengo Torrent, Jess
Maceo Gonzlez, Luis Eduardo
Mallol Rubies, David
Mangas Sopea, Pedro Antonio
Mares Riera, Cristina
Mart Artau, Mireia
Martn Corts, Claudia
Martnez Caparrs, Maria Elena
Martnez Duran, Josep Oriol
Martnez Samper, Frederic
Masdevall Galter, Judit
Matamala Joan, Anna
Mat Trill, Mart
Mayor Lpez, Nancy
Medina Garca, Luz ngela
Medina Gmez, scar
Menardia Pejuan, Ventura
Mndez Alavedra, Narcs
Mndez Salip, Jordi
Mndez Salip, Mnica
Mendieta Fiter, Ignasi

Mendoza Olgun, Alberto
Meuley, Michel Bernard
Migoya Sengenberger, Gustavo F.
Ministral Masgrau, Agns
Miras Daz, Cristina
Miron Prez, Raul
Molina, Leticia Daniela
Molina, Lucila
Molina, Sergio Luis
Molina Agero, Cecilia
Molina Garca, Joaqun
Molina Garca, Kilian
Moral Martnez, Sonia
Morell Oliv, Montserrat
Moreno Snchez, Carla
Morera Santomera, Laura
Morera Vidal, Ester
Muiz Torre, Mara Eugenia
Nadal Faig, Josep Ll.
Nger Ariza, Daniel
Nalino-Baile, Thomas
Nenesich Camps, Laia
Nguyen, Minh-Tri
Nio Gonzalez, Anna Maria
Noguera Corominas, Clara
Noguera Massa, Antoni
Nordi, Elbio Norberto
Normantas Gmez, Lucas
Obradors Cherta, Gerard
Obradors Gir, Domingo
Oliu Rovira, Jordi
Oliva Arbat, Roser
Oliv Marqus, Cesar
Oliv Moncho, Carlos J.
Oliver Bofill, Imma
Oliveres, Georges Damien
Oltra Arimon, David
Ortiz Fernndez, Rmulo E.
Otaolaurruchi Fernndez, Jos
Otero Zega, Carlos A.
Ovando Castelln, Mercedes Irene
Paeckel Pascual, Christian
Paez Cea, Florencio
Palacios Fraile, Marta
Palol Martnez, Carolina
Parahy Cuvellier, Eric
Paris, Denis
Pascual, Martn Andrs
Pedro Galobart, Ana Mara
Pelegrina Gmez, Susana
Perazzo Iguri, Susana
Perea Martnez, Snia
Perea Rodrguez, Ignacio
Perejoan Rouch, Jordi
Prez Martnez, J. Miguel
Piera Carreras, Jordi
Pifarr Portella, Marc
Plana Montaa, Marc
Planagum Clar, Maria
Planas Borrell, Enric
Planas Callic, Joaquim
Ponce Alist, Ester
Pons Planas, Gemma
Pons Prat, Ignasi
Pons Salvad, Silvia
Porra, Patrik
Prada Lombo, Maria Liliana
Prio Miravet, Carme
Pugach, Arturo Osvaldo
Pujiula Junc, Maria
Pujol Comajoan, Marc
Pujol Gimbernat, Joaquim
Pulido Mart, Marta
Quer, Jean-M Jacques Raphael
Queralt Arqu, Ramon
Quintana Vila, Alfons
Quinteros Borgarello, Augusto
Quiones Campos, Laura E.
Quiones Maci, Xavier
Rabotnicoff, Flora D.
Ragusa, Osvaldo A.
Ratto, Diana C.
Rebella Lpez, L. Gabriel
Restrepo Taborda, Jorge I.
Retamar, Juan Ignacio
Ribas Deix, Olga
Ribas Mateos, Manel
Ribas Turon, Alda
Ribas Turon, Carla
Riera Casadess, Josep
Riera Prez, Anna M.
Riesco Hernndez, Jos
Rigall Barris, Susanna
Rigat Puig, Mireia
Rigau Gay, Montse
Ripoll Llopart, Vicente
Robau Gassiot, Anna Maria
Roca Pompeu, Xavier
Rocamora Borellas, Marc
Rocha Eiroa, M Dolores
Rodado Alonso, Carlos
Rodeja Roca, Francesc
Rodrigo Davan, Glria
Rodrguez Puig, Maite

Rodrguez Sanahuja, Jaume
Rodrguez Torrent, Manuel
Romn Ruiz, Manuel Jos
Ros Valdecantos, Maria del Mar
Rosa Vilarnau, Eric
Rosell Almirall, M Teresa
Rossell Capell, Joan
Roura Oliver, Marina
Roure Vials, Natlia
Rover Moroni, Alejandro
Ruiz Jusmet, Jos Luis
Ruiz Momtillo, Mar
Rull Tarr, Olga
Sabater Gonzlez, Valeria
Sabater Gornals, Joaqun
Sabater Pujadas, Eduard
Sabater Selr, Clara
Sabri Rius, Joan
Saguer Casacuberta, Teresa M
Sala Carrin, Laura
Salart Casanovas, Natlia
Salvador Masabeu, Clara
Sams Mazanedo, Jordi
Sances Masero, Ariadna
Snchez Babot, Josep
Snchez Bonet, Llus
Snchez Fernndez Araceli
Sancho Bregante, Glria
Sancho Lecina, Nieves
Sangens Torrents, Emilio
Santal Puig, Llusa
Santaulria Font, Ferran
Sanz Bernal, Natlia
Sanz Jou, Llus
Sartorio Dubini, Adriana M.
Saurina Canals, M Assumpci
Scalesciani, Alejandro
Schaller Mangini, Alcides P.
Seban, Alfred
Sellabona Buch, Elisenda
Serra Bago, Elvira
Serra Centelles, M Carme
Serra Renom, M Teresa
Serra Serra, Gabriel
Sfar, Mehdi
Siclia Tejada, Juan C.
Simaro, Juan Carlos
Siqus Jofr, Pere
Siqus Reig, Pere
Sol, Jorge A.
Solanes Martnez, Nria
Sol Santoll, Neus
Sol, Ldia
Soler Aliaga, Hortensia
Sucarrats Sanjuan, Mireia
Tall Catarineu, Cristina
Talln Walton, Victria
Teixidor Olmo, Ivette
Teuber, Agustus G.
Thomas, Patrick
Torrent Cardels, Carles
Torres Guerri, Llus
Torres Polo, Fco. Javier
Torres Vicente, Luis E.
Torruella Esteban, Beatriz
Triadu Xifra, Slvia
Troyano Ruiz, Carlos
Ulldemolins Batet, Andreu
Uribe Stand, Martha Patricia
Valdearenas Pelegrina, Isabel D.
Vallejo, Gina Marcela
Vall-llosera Riera, Josep
Vargas Cruz, Paula Janeth
Vzquez Prieto, Cristina
Velzquez Brucoli, Yoseline A.
Velilla Lpez, Miguel
Ventura Guix, Josep
Ventura Jou, Ivette
Verdiell Botey, Laia
Viader Cobo, Salvador
Vida, scar Alfredo
Vidal Estrany, Narcs
Vidal Malaka, Norberto
Vil Alsina, Anna
Vila Dorca, Josep
Vila Dorca, Raquel
Vila Gass, Ricard
Vila Reyner, Anna
Vila Reyner, Joaquim
Vila Rutllant, Adri
Vila Snchez, Ramon
Viladevall Masbernat, Xnia
Vilar Bhler, Josep M.
Vilardell Margarit, Judith
Vilarrasa Adam, Jordi
Villalba Moreno, scar
Vim Quintana, Albert
Vindel Serrano, Elisabeth
Vindel Serrano, Miriam E.
Vladimirova Batchvarova, Iliana
Vyetrova, Inna
Zanchi, Jos Ramn
Zanchi, Pablo Ariel
Collegiats 2013
Llistat de collegiats del Collegi Oficial d'Odontlegs i Estomatlegs

de Catalunya que exerceixen a les comarques gironines
JUNTA DE GIRONA
G
Ronda Sant Antoni M. Claret, 43, 1r - 2a - 17002 GIRONA

Telfon 972 21 05 72 - Fax 972 22 11 72 - E-mail: info@coecgirona.com - web: www.coec.cat/girona/
27
susanarom - 10/03/2014 11:25 - 10.111.10.10
28
Madrid i Catalunya, al capdavant

dels trasplantaments drgans
El 21% es produeixen amb rgans de persones de comunitats diferents a l'hospital on es realitza la intervenci
EFE/DdG | BARCELONA
El 21 per cent dels trasplantaments que es realitzen a Espanya

es produeixen amb rgans provinents de persones de comunitats
diferents a l'hospital on es porta a
terme l'esmentada operaci, i Madrid -280- i Catalunya -155- sn les
autonomies on l'intercanvi s ms
alt.
Aix ho ha anunciat el director
de l'Organitzaci Nacional de Trasplantaments (ONT), Rafael Matesanz, qui ha destacat que al nostre
pas no s una condici que per
trasplantar a un ciutad d'una altra comunitat hagi de venir amb
l'rgan posat. Ha especicat que
hi ha unes normes de distribuci
d'rgans i que els trasplantaments ms complicats solen
dur-se a terme per equips que
precisament sn a Madrid o Catalunya, on poden operar-se pacients d'una altra comunitat autnoma. Per altra banda, Castella
i Lle (va aportar 144 rgans i en
va rebre 13), Castella-la Manxa
(va aportar 83) i la Comunitat Valenciana (78 davant 46) han estat
les autonomies que l'any passat

van enviar ms rgans a d'altres
comunitats. Tot es vertebra d'acord amb una circulaci de pacients i d'rgans, ha dit Matesanz, que a ms ha ressaltat importncia que la crisi afecti els
trasplantaments a Espanya, una
circumstncia que s ha succet a
Grcia o Portugal.
Descens lleuger
Durant 2012 hi ha hagut un
descens molt lleuger en
comparaci a 2011 al nombre
de donants -1.643 davant
1.667- i trasplantaments -4.211
davant 4.222-, ha assenyalat el
director de l'ONT, que ha dit
que es buscaran solucions en
aquelles comunitats i hospitals
on s'hagi produt el descens. A
ms, ha ressaltat que Espanya segueix ocupant de forma ininterrompuda des de fa 21 anys el lideratge mundial en trasplantaments d'rgans, amb 86.180 realitzats. Per la seva banda, la secretria general de Sanitat, Pilar
Farjas, ha ressaltat que el 2012
s'hi va registrar una taxa de 34,8 do-
nants per mili de poblaci i ha

agrat la generositat dels ciutadans i la gran implicaci dels
professionals que integren la xarxa trasplantadora. Altruisme, so-
lidaritat i equitat sn per a Farjas

els principis tics que cal mantenir.
Dels 4.211 trasplantaments efectuats l'any passat, 2.551 van ser renals, 1.084 heptics, 247 cardacs,
238 pulmonars, 83 de pncrees i 8
d'intest, segons les dades aporta-
des. Matesanz ha subratllat que la

donaci de asistlia o per parada
cardaca ha registrat un augment
del 40 %, amb un total de 161 donants davant els 117 registrats el
2011, i suposa la principal via
d'expansi entre la donaci procedent d'una persona morta i
compensa el descens de persones
que perden la vida per accident
de trnsit o per mort cerebral.
Una altra dada destacable per
a Matesanz s que les donacions reecteixen l'envelliment de la poblaci
espanyola i, aix, les persones
ms grans de 60 anys suposen
la ms gran franja de donants,
encara que s'adeqen els casos
en els quals es donen rgans de
gent de ms edat. Els 89 anys s
l'edat mxima per a donants de
rony i fetge, 79 anys per a cor, 71
per a pulm i 54 per a pncrees.
Respecte als hospitals, el que
ms nombre de donants ha rebut
ha estat el Doce de Octubre de Madrid i el rcord d'activitat va tenir
lloc el 2 de juny passat, quan deu
famlies de morts van permetre salvar set pacients en urgncia zero
Certificats de professionalitat
datenci sociosanitria, una opci
per inserir-se al mn laboral
DdG | GIRONA
Actualment, tant a travs del Servei dOcupaci de Catalunya,

com a nivell privat sestn realitzant cursos datenci sociosani-
tria a persones dependents en

institucions socials i datenci
sociosanitria a persones al domicili, a la provncia de Girona.
Aquestes sn dues bones opcions
per inserir-se al mn laboral. Per
obtenir la certicaci cal apuntarse als cursos (de 480 i 620 hores),
realitzar la part teoricoprctica i,
en ambds cursos, realitzar prctiques professionals que depenent del curs es realitzen o en cen-
tres residencials, centres de dia i

serveis datenci domiciliria.
Sense formaci
Aquests cursos sofereixen dins la
provncia, a Girona, Blanes i Fi-
el mateix dia, participant 26 hospitals de deu autonomies. A ms,

el 2 de juliol Espanya va aconseguir
un nou rcord d'activitat trasplantadora en 24 hores, amb un total de 36 trasplantaments grcies
a 18 donants, quatre d'ells vius.
Per comunitats autnomes, les
del nord segueixen presentant
una millor taxa de donaci, encapalant el rnquing per primera vegada Castella i Lle amb 51,1
donants per mili de poblaci
(pmp), i ha crescut 10 punts en la
seva taxa de donaci respecte a l'any anterior. Catalunya encapala l'activitat trasplantadora per comunitats amb un total de 872, seguida de Madrid (764), Andalusia
(734), Comunitat Valenciana (411)
i Galcia (294). Catalunya s tamb la comunitat autnoma on ms
trasplantaments renals (559 en
total) i pulmonars (66) s'han realitzat i Andalusia registra el major nombre de trasplantaments
heptics d'arreu d'Espanya (203),
mentre que Madrid concentra el
major nombre de trasplantaments
cardacs (54), de pncrees (27) i
d'intest (8).
Podeu demanar ms informaci a:
SERSA FORMACI
c/Empries, 39, de Girona.
972 40 00 81
formacio@sersaonline.com
gueres. A ms a ms ofereix a les

empreses del sector, lopci que
els seus treballadors cursin la
formaci a nivell privat (bonicable a travs de la Fundacin Tripartita).
susanarom - 10/03/2014 11:25 - 10.111.10.10
suplement especial SALUT
29
la columna vertebral
OPINI
JOSEP M. BARTOMEU
Cindy Vilahur Gies

TTOL SUPERIOR UNIVERSITARI I MSTER EN
QUIROPRCTICA.
Centre Quiroprctic Palafrugell.

Telfon 680 34 37 82
Obtingueu el coneixement de
la columna vertebral ja que s
el requisit per sanar moltes
malalties, va deixar escrit Hi-
pcrates.
Qu s la quiroprctica? La Quiroprctica s una professi sanitria que estudia les alteracions del Sistema Musculoesqueltic, especialment de la columna
vertebral, i com aquests afecten el sistema
nervis i a la salut en general, definici
oficial dAEQ.
El nostre sistema nervis i la columna vertebral. L'rgan ms important del
nostre cos s el cervell. s qui controla totes les funcions de lorganisme a travs
duna extensa xarxa de comunicaci: el
sistema nervis, que arriba a cada rgan i
cllula del cos. Cada respiraci, batec del
cor, que puguis llegir i escriure, s grcies a
aquest fantstic ordinador central. Ens
permet un funcionament harmonis i
mantenir un estat natural de salut, s aqu
on est la nostra capacitat innata de mantenir-nos vius. Aquest tresor tan delicat,
est protegit pels ossos del crani i la columna vertebral, leix central del sistema
locomotor. Des dall s don surten totes
les ramificacions nervioses que ens envolten de cap a peus.
Com treballa un quiroprctic? El punt
Lequip del centre Quiroprctic Palafrugell.
de vista des del qual treballem els

quiroprctics, s holstic i vitalista. s a dir,
existeix una capacitat innata en el nostre
organisme capa de regenerar-se i sanarse ell mateix. De la mateixa manera que se
cicatritza una ferida i s'uneix un os trencat.
Els quiroprctics no tractem malalties
ni smptomes, noms alliberem dinterfe-
rncies el nostre sistema nervis i li donem loportunitat de posar-se a treballar

normalment.
Quines sn aquestes interferncies?
La columna est formada per 26 segments
mbils ms una articulaci amb el crani.
Aquesta enginyeria s una mquina molt
flexible i resistent, per tamb dalta preci-
si. A causa duna srie de factors que es

van acumulant al llarg de la vida (estrs,
males postures, caigudes, etc) a alguns
daquests segments els queda alterada la
seva capacitat de funcionar, de moures de
manera perfecta. Quan passa aix, el nervi
perd espai per on passar provocant cert
grau dinterferncia sobre el sistema nervis, on llavors es veu limitada la seva capacitat dorganitzar el treball de lorganisme i de mantenir un ptim nivell de salut.
Aquest fenomen sanomena Complex de
Subluxaci Vertebral.
Qu s lajustament quiroprctic?
Lespecificitat exclusiva de la quiroprctica
consisteix a ajustar amb precisi els segments afectats pel complex de subluxaci
vertebral. Aix permet tornar a la columna
un estat de normalitat funcional i eliminar
les interferncies sobre el sistema nervis.
s un procediment indolor i no t efectes
secundaris. s apte per a totes les edats,
des de nounats, embarassades i la tercera
edat. Existeix una mplia gamma de tcniques adaptades.
La formaci dun quiroprctic. Lajust
quiroprctic sestudia nicament a les facultats universitries de quiroprctica.
Sn 5 anys destudis universitaris que
equivalen unes 5.500 hores lectives. Actualment hi ha noms dues universitats espanyoles, una a San Lorenzo del Escorial
(RCU Maria Cristina), i una a Barcelona
(BCC). Les universitats sn reconegudes
pel Consell Europeu dEducaci Quiroprctica (ECCE), la Federaci Mundial de
Quiroprctica (WFC) i lAssociaci Espanyola de Quiroprctica (AEQ).
susanarom - 10/03/2014 11:25 - 10.111.10.10
30
EL PROFESSIONAL ODONTLEG
CONXI MOLONS
OPINI
Merc Fina Rodeja

METGE ODONTLEG.
COL.LEGIAT NM. 2.853
CLNICA DENTAL MARIS FINA RODEJA (FIGUERES)
n somriure sempre sol ser senyal de benestar, per per qui

t problemes a les dents poder-se expessar amb tota normalitat no es tan fcil, ja sigui perqu li
falten dents, ja sigui perqu les que tenen
no estan sanes o senzillament perqu no
els agrada el seu somriure ja que les dents
no estn alineades o les troben massa
grans o massa petites, estiguin desgastades,separades etc.
Grcies a la incidncia de les campanyes per millorar la salut de la boca i les
dents avui en dia, la majoria dels nens tenen molt asumits els hbits nocius que
poden fer-la perillar, posar-ho en prctica
de vegades costa ms. qui ms qui
menys sap que shan de raspallar les
dents desprs dels pats, que menjar massa dolos s perills perqu sn un dels
factors que ms ajuden a provocar cries.
Tenir les dents mal posades moltes vegades comporta un tractament dortodncia
viable grcies al fet que els professionals
cada cop sn ms propers i estan ms
preparats per dur a terme tractaments
que fa uns anys eran impensables, per
Faana de la clnica dental Maris Fina Rodeja, lautora de larticle.
tot i aix hi ha una srie de preguntes que

sempre estan al aire:
- A quina edat sha de portar els nens al
dentista?
- Les dents de llet shan de tractar si tenen cries?
- Quina edat s ladient per posar ferros?
- Qu hem de fer quan un nen es trenca
una dent?
- Cada quin temps sha de fer una revisi dental?

- Cada quan sha de fer una higiene dental?
- Els nens shan de fer higienes?
- Els adults poden fer tractaments dortodncia?
- s millor tractar una dent o posar un
implant?
Totes aquestes qestions shan de plante-
jar al professional. Un tractament que serveix per una persona potser no serveix per
una altra. Encara que ens ho sembli, cadasc t unes caracterstiques que fan
que el tractament a seguir sigui totalment
personalitzat. s molt important parlar de
la gran demanda de tractaments esttics
que tenim avui en dia sobretot per part de
la poblaci jove. Tenir un somriure esplndid i blanc, sobretot blanc, s per a
molts dells la millor carta de presentaci i
pel que fa als tractaments pel blanquejament, com en daltres mbits, hi ha molta
publicitat enganyosa.
Molts tractaments que prometen blanquejar moltssims tons en poc temps i es
presenten en diferents formats, de pasta
dentfrica, en cubetes , amb llums etc..
per que realment poca cosa poden fer.
En la publicitat algun dells indiquen
sense perxids per sabent realment
qu s un perxid i per qu es fa servir?
Sempre s millor consultar-ho a un professional perqu no tots els tons desmalt
dental es poden blanquejar, de la mateixa
manera que no tothom blanqueja igual,
perqu hi ha malalties que afecten les genives que contraindiquen la utilitaci de
segons quin producte i que moltes vegades el mateix pacient desconeix.
En els ltims anys el camp dacci dels
professionals que ens dediquem a
lodontologia ha deixat de ser nicament
el tractament de cries i les extraccions
dentals.
Sha convertit en quelcom ms complex
en lmbit de la tcnica i molt ms proper
en lmbit personal per poder oferir als
pacients que ens consulten tractaments
ms complets, ms personalitzats. A ms,
tots ells tenen en compte tots els mbits
en els quals lesttica t un pes molt important.
Per qu sotmetres a un tractament

de blanquejament sota la supervisi
del professional dental?
Q Per estar segurs de tenir un diagnstic correcte,
que s el requisit previ per a un blanquejament
adequat i efica perqu noms les dents netes
i sanes poden ser eficament blanquejats
ats que la placa i el carrall inhibeixen els efectes
del gel blanquejador.
Q Perqu noms en una clnica dental poden trobar-se

productes de blanquejament de seguretat i eficcia
provades durant anys ds i mltiples assajos clnics.
Tractament quasi invisible, resultats molt visibles
Q Perqu noms el professional dental s capa

davaluar lesttica general del somriure, garantint la
uniformitat final del color considerant per exemple que
obturacions, corones i queixos no es poden blanquejar
Abans del tractament Invisalign:
Q Perqu noms el professional dental s capa

didentificar el tractament de blanquejament ms
apropiat per a cada pacient
Foto de pacient
Model de tractament
Desprs de 15 mesos amb el tractament Invisalign:
PRESSUPOST SENSE COMPROMS

FINANAMENT SENSE INTERESSOS
M a r i s Fi n a Ro d e j a
C L N I C A D E N TA L
Metge estomatleg - Collegiat nm. 2853
C / Vi l a l l o n ga , 9 b a i xo s - 1 7 6 0 0 FIGUERES
Te l . 9 7 2 5 0 7 8 4 9
e-mail:mfinadent@hotmail.com
Foto de pacient
Model de tractament
- ODONTOLOGIA GENERAL
- ODONTOPEDIATRIA
- ORTODNCIA INVISIBLE
- ORTODNCIA
- BLANQUEJAMENT DENTAL
susanarom - 10/03/2014 11:25 - 10.111.10.10
31
Quan no es pot dormir

No hi ha solucions mgiques per agafar el son. Reconixer que es pateix d'insomni i explicar-ho al metge
s un pas determinant per solucionar un problema que afecta en un grau elevat les persones de ms de 60 anys
DdG | GIRONA
Reconixer que es pateix d'insomni i explicar-ho al metge s un

pas determinant per solucionar
aquest problema, que afecta de forma ms nombrosa les persones a
partir dels 60 anys, i ms encara les
dones que els homes. En concret,
segons els ltims estudis el 6,4% de
la poblaci espanyola pateix d'insomni i l'impacte varia en funci
del sexe (afecta el 7,8% de les dones i el 4,9% dels homes) i de l'edat
(s'ha diagnosticat en el 3,3% dels
ms joves, enfront del 9,8% dels
ms grans de 65 anys). Entre els
possibles tractaments, els frmacs
hipntics han de ser l'ltim recurs, ja que el risc de caure en el
malson de dependren s alt.
No obstant aix, els ltims anys
s'han desenvolupat medicaments
ms especcs per a aquest trastorn
i amb menys efectes secundaris.
Es considera que una persona
pateix d'insomni quan t dicultats
per dormir el temps desitjat, en el
moment triat i amb la profunditat
adequada durant un mes seguit o
ms i sense que hi hagi una causa
evident que ho justiqui. De vegades, aquest s un smptoma derivat d'un altre problema o malaltia. Entre les circumstncies que
contribueixen a trencar el son destaquen els processos amb dolor i
les molsties derivades de la nictria o la incontinncia, de l'embars, de la ingesta de medicaments amb cortisona -amb efectes
secundaris potencials sobre l'alteraci del somni- o del consum
elevat de caf o de productes amb
cafena.
En alguns casos, els afectats han
aprs a dormir malament. Per
aix, quan entren a l'habitaci per
dormir, en comptes de relaxar-se es
desvetllen, s'estressen i passen,
de manera crnica, les nits amb el
son alterat. Aquesta circumstncia

es converteix en un cercle vicis perills i difcil de superar. El desenvolupament d'activitats al llit, com
veure la televisi, escoltar la rdio
o sopar-hi contribueix a originar
aquest fenomen.
Les persones amb ms predisposici a patir d'insomni sn les
que tenen una naturalesa ms reexiva o les ms pensatives, les que
donen moltes voltes a les coses, les
que s'angoixen amb ms facilitat,
o les que pateixen trastorns d'nim,
com depressi o ansietat, durant el
dia i ho traslladen a la nit. En les dones, a ms, s possible que hi hagi
algun factor hormonal desencadenant, ja que moltes afectades
han dormit b tota la vida, per comencen a tenir els primers smptomes d'insomni a partir de la
menopausa.
Tipus dinsomni
L'insomni no s igual en totes les
persones. Per la durada, pot ser
agut, sempre que sigui puntual i es
manifesti davant d'un episodi d'estrs, dolor o dol que impedeix
dormir. Per tamb crnic, si es
mant al llarg del temps. Aquest ltim s el que ocasiona ms molsties i el que sol portar els pacients
a decidir-se per fer una consulta al
metge.
Per la forma de presentar-se pot ser
insomni de conciliaci, quan costa agafar el son encara que, una vegada que s'aconsegueix, es dorm
relativament b; insomni de manteniment, si es dorm sense problemes, per amb diversos desvetllaments durant la nit; i insomni de nalitzaci, si es produeix al
nal de la nit i que consisteix a despertar-se de forma preco, a partir de les quatre o les cinc de la matinada. No obstant aix, cal aclarir
que els insomnes poden experimentar diverses combinacions de
REVISTALOVE.ES
Linsomni es manifesta per

diverses causes.
tots aquests.
El diagnstic d'un cas d'insomni es fa a partir de la histria clnica, quan l'afectat explica al metge
el seu cas en primera persona.
Amb aquest sistema de vegades es
descobreix que en realitat el pacient t insomni per una mala
percepci del propi son. s a dir,
que l'afectat diu que dorm malament i que veu passar les hores del
rellotge. En canvi, quan es fa un registre de son, es comprova que
dorm ms del que diu i del que
creu. s habitual que no calgui
fer cap prova rutinria del son per
establir el diagnstic.
Altres vegades es descarta l'insomni perqu es detecta un altre
trastorn neurolgic, com la sndrome de les cames inquietes.
Aquesta malaltia impedeix a l'afectat conciliar el son perqu t
sensaci de malestar i inquietud en
les cames, un smptoma que millora caminant. Encara que de bon
comenament sembli insomni,
no ho s. De fet, aquesta sndrome
es tracta de forma diferent, amb
medicaments dopaminrgics,
semblants als que es fan servir
per a tractar la malaltia de Parkinson.
Tractaments
El primer pas per superar l'insomni s identicar-ne la causa
(horaris desajustats, pautes de
conductes nocturnes inadequades, dolors o prendre medicaments o substncies amb efectes
estimulants). Un cop s'han excls
aquests factors, els passos teraputics sn els segents:
- Canviar d'hbits : metge i pacient han de repassar les pautes de
comportament durant el dia (no
solament nocturnes) per corregir
els hbits incorrectes que impedeixin agafar el son. Per exemple,
si el pacient fa moltes activitats de
dia (com ara tenir dues feines o

practicar esport) el metge
diagnosticar que aquest ritme de
vida s incompatible amb el fet d'adormir-se en 30 segons. Abans es
requereix un temps per relaxar-se.
- Terpia cognitivoconductual i tcniques de relaxaci: per superar l'angoixa que genera no poder descansar i adoptar pautes de
conducta prvies al somni, es recorre a la terpia cognitivoconductual, per part d'un psicleg, i
tamb s'ensenyen tcniques de
relaxaci com el ioga.
- Tractaments hipntics: els
somnfers han de ser l'ltim recurs
al qual recrrer en cas d'insomni.
La recomanaci s que solament
es prenguin durant dues o tres
setmanes si el pacient no
aconsegueix alliberar-se de l'angoixa, i sempre desprs d'haver fet
canvis de conducta previs. El problema s que moltes persones sn
incapaces d'abandonar-los desprs. S'estima que el 4% de la poblaci els pren de forma continuada. S'han d'extremar les precaucions quan aquests frmacs
s'administren a gent gran (els ms
afectats per l'insomni ). Aquestes
persones van diverses vegades al
lavabo de nit i corren algun perill,
ja que poden experimentar dicultats per reaccionar i sofrir caigudes.
- Nous tractaments: els darrers
anys han sorgit frmacs ms especcs i amb menys efectes secundaris per combatre l'insomni.
Uns d'aquests sn els agonistes del
receptor de la melatonina, una
hormona natural de l'organisme
que se secreta de nit i que afavoreix
el son. Es recepta principalment
quan el pacient pateix depressi,
per tamb s til per combatre
l'insomni, sovint associat a aquesta malaltia mental.
susanarom - 10/03/2014 11:25 - 10.111.10.10
32
Artrosi: dolor i resignaci

Encara que no t cura, els pacients poden optar per nombrosos tractaments farmacolgics, incls el ms nou ba-
sat en l'aplicaci de collagen per tractar el cartlag. A la llarga, en molts casos la malaltia es pot controlar
DdG | GIRONA
La llista de xacres que arriben

amb l'edat s llarga. Una de les
que generen ms queixes i motiven ms converses entre la nostra
gent gran s l'artrosi. I aix no s
degut a una casualitat, sin a l'estadstica. L'estudi EPISER de la Societat Espanyola de Reumatologia
(SER) ha analitzat la prevalncia o el nombre de casos- d'artrosi
simptomtica en la poblaci general i ha revelat que el 10,2% de
la poblaci t artrosi de genoll i el
6,2%, de mans. Aquests percentatges es disparen a mesura que
augmenta l'edat. S'ha constatat
que, a partir dels 40 anys, augmenten els signes radiolgics caracterstics de l'artrosi en genolls,
mans, malucs i columna vertebral.
El desgast que ocasiona l'artrosi
(d'artros, articulaci, i osi, degeneraci) es pot accelerar per
una causa mecnica (per excs o
falta d'exercici, sobrecrregues i
impactes que repercuteixen en
l'articulaci).
L'os, que no est preparat per a
suportar les pressions i les friccions
contnues de l'articulaci, es lesiona a poc a poc i s'altera l'estructura d'aquesta ltima. La conseqncia s una prdua de la funci, amb una limitaci creixent per
fortes molsties. En l'artrosi, aquest
dolor brolla amb la mobilitzaci
de l'articulaci i desapareix en
reps, a diferncia de la inamaci prpia de l'artritis reumatoide,
en la qual el dolor no remet en reps.
El diagnstic es fonamenta
mitjanant la radiologia o altres
proves d'imatge que permeten
comprovar ns a quin punt est
desgastada l'articulaci. La seva
detecci no s senzilla. Mentre que
una persona pot tenir molta artrosi
i no patir cap dolor, una altra pot
tenir poca artrosi i, en canvi, patir
molt de dolor. El principal problema s que aquesta malaltia
no es diagnostica immediatament. Els afectats pensen que els
seus dolors sn normals i, ns i tot,
els mateixos metges de vegades els
minimitzen. Per aix, entre l'aparici dels primers smptomes i el
seu diagnstic transcorren sovint

uns quants anys.
Tres causes principals marquen el desenvolupament de la
malaltia: la gentica de cada individu, el pas del temps i el treball
o l's que es fa de les articulacions.
Dels tres, la gentica i l'edat no sn
corregibles. Cada persona neix
amb una predisposici gentica
determinada i el temps passa per
a tothom, per s que es pot actuar sobre el tercer, el treball que es
realitza amb l'articulaci, a de
protegir-la, retardar l'aparici de
l'artrosi i, si ja s'ha desenvolupat,
alentir-ne l'evoluci.
Entre els factors que s'han d'evitar destaca l'obesitat. L'excs de
pes sobrecarrega l'articulaci,
aquesta es degrada encara ms i
afavoreix l'artrosi de genoll i de
maluc. Seguir una dieta pobra en
substncies antioxidants i vitamines, com la C, la E i la D, tamb contribueix que es desenvolupi aquest mal. Els treballs que
forcen les articulacions i els que
ocasionen les activitats molt repetitives comporten un alt risc
de brot d'artrosi.
El mateix passa amb l'esport
d'alta competici. No obstant aix,
tan perjudicials sn les postures i
els moviments que sobrecarreguen les articulacions com el sedentarisme o el reps, que les
descarreguen. Si una persona es
mant en reps durant molt de
temps, el cartlag no rep la sucient pressi del lquid articular, a
travs del qual li arriben els nutrients que necessita. Per aquesta
ra, els reumatlegs insisteixen
que s necessari que es facin moviments per a prevenir l'artrosi,
per sense generar fatiga.
Tractament contra el dolor i el
desgast. Una vegada que es desenvolupa, l'artrosi no t marxa
enrere. El cartlag no es regenera
i, per tant, quan s'inicia el seu
desgast, l'nica cosa que es pot
aconseguir amb la medicaci actual s frenar-lo. La premissa ms
important perqu el tractament
funcioni s la collaboraci del
pacient. s imprescindible la seva
implicaci de forma activa, ja sigui amb la medicaci o amb un al-
LUZMARIASALAZAR.COM
Una dona dedat avanada que presenta artrosi al genoll dret.
tre tipus de terpies.

Mesures farmacolgiques
El tractament farmacolgic depn dels smptomes del pacient.
El nou model de terpia no es basa
noms en el control del dolor,
sin tamb del desgast associat. En
teoria, quan es frena el desgast de
l'articulaci hauria de disminuir el
dolor, tot i que desgast i dolor no
sempre van associats.
Centre Mdic per la Revisi i lObtenci de
Permisos de Conduir
Perms dArmes Tinena gossos
perillosos Grues Llicncies esportives
Ttols nutics
El dolor es tracta amb analgsics de diferents tipus depenent

del perl i de les necessitats de
cada pacient, perqu la sensaci
dolorosa varia molt d'un a un altre i no es correlaciona amb el desgast articular. S'hi utilitzen des
del paracetamol ns als frmacs
opiacis, que s'administren quan el
dolor s ms intens.
El desgast es tracta amb frmacs
que contenen substncies del car-
tlag que es degraden amb la malaltia. Actuen com un suplement,

ja que prcticament no provoquen efectes adversos i sn elements constituents per al mateix
cartlag, ns al punt que als Estats
Units no sn considerats frmacs,
sin nutracutics (nom que reben
els aliments funcionals). Aquests
medicaments reben el nom de
sysadoa, acrnim angls de frmacs simptomtics d'acci lenta
en el tractament de l'artrosi.
Entre aquests guren l'cid hialurnic, que s'administra per via
injectada intraarticular; el condroitn-sulfat; el sulfat de glucosamina; i el ms recent de tots, la
diacerena. Amb tot, els estudis
que s'han realitzat sobre l'efectivitat d'aquests frmacs no sn
concloents. La Societat Internacional d'Investigaci en Osteoartritis (OARSI) recomana que s'administrin almenys durant sis mesos seguits. El problema s que
molts pacients se'n cansen i abandonen el tractament. Malgrat aix,
i encara que el seu efecte sigui lent
i no gaire pronunciat, aquesta s
l'nica arma teraputica de qu
disposen en l'actualitat per a frenar l'evoluci d'aquesta malaltia.
A ms, seguir aquests tractaments
a llarg termini no ocasiona problemes, pels pocs i insignicants
efectes adversos que tenen.
Mesures no farmacolgiques
Sn variades i comprenen des
de la descrrega de l'articulaci
ns a l'enfortiment de la musculatura. Tamb s'ha de mantenir l'amplitud dels moviments
(ja que amb l'artrosi aquests es
limiten cada vegada ms), seguir una dieta adequada i adoptar en l'activitat diria mesures
ergonmiques.
Mesures quirrgiques. Si els
frmacs i les altres accions teraputiques no funcionen, l'ltim recurs s el quirfan. Quan el nivell
de desgast de l'articulaci s irreversible, es pot recrrer a la cirurgia per a implantar una prtesi (de genoll o de maluc, per exemple) que la substitueixi. La seva
aplicaci ha evitat nombrosos casos d'invalidesa per artrosi.
OFERTES ANTICRISI A
NOVPTICA
ULLERES MONOFOCALS BLANQUES
49 DE SOL 85
ULLERES PROGRESSIVES BLANQUES 9 9 DE SOL 1 3 5
Centre Mdic. Girona
C/ Francesc Ciurana, n. 6 baixos
Obert cada dia laborable de 15.30 a 18 h.
Telfon/Fax 972 212 341
Plaa Salvador Espriu, 5

GIRONA 972 21 26 43
www.novopticagirona.com
susanarom - 10/03/2014 11:25 - 10.111.10.10
33
Dra. Mnica Banchilleria ODONTLOGA I Dr. Emili Banchilleria ESTOMATLEG
Ortodncia
sense braquets
La correcci de les maloclusions
dentries amb tcniques de frules

transparents s un important aven
DdG | GIRONA
La correcci de les maloclusions

dentries amb tcniques de frules transparents s'ha convertit
en un important aven de la terpia ortodncica. Aquesta tcnica ens brinda precisi exactitud
i tractaments ms curts. Es poden
tractar casos amb diatemes (separacions entre dents) apinyaments, mossegades creuades,
mossegades obertes, i dents rotata, entre moltes altres aplicacions.
Les frules es fabriquen de manera individual per a cada pacient, utilitzant els models de la
seva boca, previ estudi diagnstic
clnic per part del professional, a
travs d'un sofware i amb equips
de precisi es mesuren cadascuna de les dents. A travs d'aquest
procs es verica quant durar i

quantes frules seran necessries per acabar el tractament.
Durant el tractament el professional realitza controls regulars
ns a obtenir els resultats programats.
Les frules sn transparents, sense braquets ni arcs metllics,ia
ms de ser molt esttiques poden
treure's per menjar i per raspallarse i aix poder evitar problemes de
gingivitis (inamaci de les genives) i possibles cries,que s poden
aparixer en casos de tractament
amb braquets, si no es realitza una
higiene molt minuciosa.
Presenten un altre avantatge sobre els braquets i s que depenent
del tipus de maloclusions s'escura el temps de tractament.
Resumint, els avantatges ms importants sn:
DOCTORS BANCHILLERIA
1 TRANSPARENTS.
Sn frules gaireb
invisibles (veure fotos) i a
ms pel seu poc gruix no
alteren la parla ni el
somriure.
2 CONFORTABLES.
Brinden comoditattotal,
sense braquets ni arcs
metllics.
3 REMOVIBLES.
Es poden treure quan es
vulgui, per menjar i
raspallar-se,la qual cosa
augmenta l'efectivitat de
la higiene dental.
EFECTIVES.
Aconsegueixen resultats
ptims en poc temps.
susanarom - 10/03/2014 11:25 - 10.111.10.10
34
Un prestigis oncleg
aposta per tractar el cos
com un sistema per
combatre el cncer
El metge afirma que prendre una aspirina infantil diria redueix
un 37% les probabilitats de patir la malaltia

EFE/DdG | BARCELONA
L'oncleg nord-americ David B.

Agus, guardonat amb el premi de la
Societat Americana del Cncer, ha
assegurat en una entrevista que per
combatre el cncer s'ha de tractar
el cos com un sistema, en lloc de tenir una aproximaci "reduccionista, centrant-se en una cllula o en
un gen.
No tens cncer, sin que el teu
cos genera cncer, ha destacat el
tamb professor de la universitat de
Southern California, qui ha indicat
que cal tractar aquesta malaltia
d'una manera diferent de les molsties provocades per un agent
extern -com un bacteri-.
L'oncleg que va tractar al ciclista Lance Armstrong i al difunt
creador d'Apple, Steve Jobs, ha explicat que la taxa de mortalitat per
cncer amb prou feines ha variat

en els ltims cinquanta anys, motiu pel qual veu necessari canviar
l'enfocament, personalitzant els
tractaments per a cada pacient i, sobretot, fomentant la prevenci, tal
com apunta en el seu llibre El de
la malaltia.
En aquest sentit, ha explicat que
la medicina personalitzada s ms
efectiva i barata a llarg termini, ja
que ha assegurat que es realitzen
massa proves diagnstiques innecessries.
Per personalitzar els tractaments
ha considerat necessari analitzar
l'ADN dels pacients, per tamb les
seves protenes, ja que les dues
dades aporten informaci complementria. Si compares dos restaurants que preparen menjar tpic
espanyol, veurs que utilitzen els
mateixos ingredients per els re-
sultats poden ser molt diferents, ha

explicat Agus en una metfora culinria en la que l'ADN serien els
ingredients i les protenes, el menjar preparat. A ms de personalitzar els tractaments, l'oncleg i professor de medicina a la Universitat
de Southern Califrnia, ha apostat
per la prevenci. Prendre una aspirina infantil diria redueix un
37% les probabilitats de tenir cncer, un 20% el risc de tenir un atac
de cor i un 17% les possibilitats de
tenir un ictus, ha destacat Agus, qui
ha assegurat que aquests benecis
es deriven del fet que l'aspirina redueix la inamaci del cos.
En canvi, el metge nord-americ ha insistit en la necessitat de deixar de prendre vitamines i suplements alimentaris, ja que no hi ha
evidncies cientques que demostrin que sn ecaos i, en can-
vi, poden elevar el risc de patir

un cncer. El ms fcil per a
un metge s receptar una
pastilla, diut Agus, per
no sempre els frmacs
funcionen per a tothom:
la medicina s art i cincia.
Una altra de les claus de
l'oncleg per mantenir la
salut s ser regular en els
horaris i fugir del sedentarisme: els edicis es dissenyen pensant en el medi ambient, per haurien de projectarse per afavorir l'activitat fsica. La
majoria de malalties es poden prevenir, per viure durant 90 o 100
anys, ha assegurat l'autor del llibre
El de la malaltia, qui ha reconegut que el ttol va ser un suggeriment de Steve Jobs, qui li va dir que
el ttol inicial Qu s la salut? no
atrauria lectors. Steve Jobs va
viure ns al dia en qu va morir,
mentre que hi ha persones que
moren mentalment quan els
donen el diagnstic de malaltia incurable, ha recordat
el metge nord-americ.
Vaig escriure aquest llibre perqu cada setmana he de dir a 2 o 3 persones amb cncer
que no hi ha frmacs per tractarlos, diu Agus, que
afegeix que busca que hi
hagi ms
prevenci.
Loncleg
David B. Agus.
El Departament de Salut elabora un mapa per

localitzar centres experts en malalties rares
Es preveu que aquest any estigui enllestida una una guia amb els centres que tracten aquestes patologies
EFE/DdG | BARCELONA
El Departament de Salut est elaborant un mapa de centres experts

en malalties minoritries que preveu tenir enllestit aquest any.
L'objectiu d'aquest centre s millorar els circuits d'atenci, la continutat en l'assistncia i l'atenci
integral dels afectats. La conselleria tamb treballa en la creaci
d'un registre de malalts i un cercador de laboratoris clnics per al
diagnstic al web del Canal Salut.
Tot aquest treball ha de per-
metre donar una millor resposta

tant als malalts, uns 400.000 a
Catalunya, com als professionals
que els han de tractar. El passat 28
de febrer es va commemorar el
Dia Mundial de les Malalties Minoritries sota el lema Malalties
minoritries sense fronteres.
Les malalties minoritries sn
greus, poc freqents i afecten un
nombre redut de persones. En total hi ha unes 7.000 patologies
diferents dins d'aquest collectiu
i el 80% d'elles tenen origen gentic. Produeixen un alt grau de
discapacitat i, en alguns casos,

no hi ha tractaments per curar-les,
prevenir-les o alleujar-ne els smptomes.
Durant la commemoraci d'aquest any del dia mundial d'aquestes patologies es va destacar
la importncia de la cooperaci internacional en l'mbit de la recerca
per lluitar contra aquestes malalties. Tamb es va posar de manifest l'allament que pateixen tant
els afectats, com les seves famlies
i els professionals de la salut i els
investigadors, que acostumen a
trobar-se sols davant les dicultats

que presenten els afectats tant
pel que fa al diagnstic com al
tractament. Cientcs de l'Institut
d'Investigaci Biomdica de Bellvitge (IDIBELL) van apostar per la
creaci de registres de pacients de
malalties rares per avanar en les
investigacions. Durant un acte
organitzat amb motiu del Dia
mundial de les malalties rares,
celebrat el passat 14 de mar, la investigadora Virginia Nunes va explicar que la creaci de registres de
pacients s necessria per obtenir
ms dades clniques i moleculars, aix com per entendre l'evoluci de les malalties. Si cada un
estudia els seus pacients de forma
allada, no s'arriba enlloc, va assenyalar Nunes, que va explicar
que per a la malaltia que investiga, la sndrome de Wolfram, hi ha
ja un registre europeu. Hi ha unes
700 malalties rares catalogades,
que es caracteritzen perqu afecten a menys de cinc persones de
cada 10.000 i perqu acostumen a
ser crniques, incurables i, molt
sovint, degeneratives.
CENTRE DE IOGA i TCNIQUES ALTERNATIVES

MTODE TERPIA AUDITIVA TOMATIS
CLASSES DE IOGA I RELAXACI
FORMACI DE PROFESSORS
r
nt de tracta
e
r
e
f
i
d
a
m
r
Una fo
el cos
Per a informaci: La Salle, 35 baixos Tel. 972 21 53 28 www.iogagirona.com iogagirona@hotmail.es
Des de fa ms de 30 anys a Girona!
susanarom - 10/03/2014 11:25 - 10.111.10.10
35
susanarom - 10/03/2014 11:25 - 10.111.10.10
36
DdG | GIRONA
A Catalunya, cada any perden la

vida entre 3.000 i 4.000 persones
per mort sobtada cardaca, s a dir,
desprs que el cor -per un problema elctric- deixi de bombejar
sang. Afecta persones de totes les
edats i sexes i s imprevisible.
Lnica manera de salvar qui la pateix s intervenint amb un desbrillador. Un aparell que dna una
descarrega elctrica per tal que el
cor torni a bategar normalment.
Per recuperar la vctima sense seqeles s vital utilitzar el desbrillador en els primers minuts de
laturada.
Fins fa poc, per, aquests aparells noms estaven disponibles en
espais molt concrets i el seu s
quedava restringit a persones amb
formaci en la matria. Per posarlos ben a labast de tothom i facilitar la rpida intervenci en casos
de mort sobtada cardaca extrahospitalaris, Dipsalut impulsa el
programa Girona, territori cardioprotegit. Consisteix en implantar una xarxa de ns a 650
desbrilladors automtics ds
pblic a 214 dels 221 municipis de
la demarcaci de Girona. Nhi ha
de xes-situats dins de columnes- que sinstallen a places, carrers, faanes dequipaments...I de
mbils, que van dins els vehicles
de les policies locals, vigilants
municipals, protecci civil i altres
equips demergncies.
Model
El model de desbrillador que
Dipsalut cedeix als municipis s
automtic, del tot segur i molt
senzill dutilitzar, de manera que
el pot fer servir qualsevol persona
encara que no tingui cap tipus de
formaci mdica. Noms amb
lobertura de la tapa, el desbrillador comena a donar unes
instruccions molt clares per a la
collocaci dels elctrodes, analitza
les constants vitals del pacient i, en
cas que shagi defectuar una descrrega, ho fa de manera automtica.
El director cientc del Programa i de lestudi que navaluar
limpacte, el Girona Vital -destaca que laparell s duna gran
simplicitat ns al punt que ns i tot
un nen el sabria utilitzar. I no hi ha
cap perill docasionar cap mal a la
vctima per fer-lo servir, ja que el
desbrillador mai emet la descarrega sin s necessari.
A ms, la cabina que alberga els
desbrilladors xos est connectada al Sistema dEmergncies
Mdiques (SEM) que rep una
alerta en el mateix moment en qu
alg agafa el laparell. Grcies a un
sistema de posicionament, el SEM
sap exactament quin desbrillador sha activat i envia una ambulncia al llocs dels fets. La mateixa alerta arriba als gestors de la
xarxa de desbrilladors per tal que
puguin subsituir laparell rpidament.
El tcnic de Dipsalut i coordinador del programa Girona, territori cardioprotegit informa que
la columna tamb t una cmera
integrada que fotograa la persona que agafa el desbrillador. s
una mesura preventiva per poder
identicar-la en cas que es produs
Girona, territori
cardioprotegit
La demarcaci de Girona es converteix en el territori
cardioprotegit ms gran dEuropa

DIPSALUT
Els tcnics sencarreguen de la installaci i el manteniment.

DIPSALUT
DIPSALUT
Una demostraci del funcionament de laparell.
Un desfibrillador a Olot.
algun acte vandlic. A la columna s donen les indicacions bsiques a seguir davant un cas de
mort sobtada: cal respectar els
cient, cal trucar al 112. Mentrestant

ens hem de dirigir al desbrillador ms proper, agafar-lo, portar-lo ns la vctima i obrir-lo.
passos de la cadena de supervivncia, primer cal veure si la persona que ha caigut al terra t o no
t conscincia. Si no est cons-
Fins al moment, Dipsalut ha

installat 386 desfibrilladors
ds pblic a 192 municipis
de la demarcaci de Girona
Desprs noms cal seguir la locuci que va explicant cadascun

dels passos a seguir. Aquest desbrillador duu preconnectats els
elctrodes per tal que noms calgui desenganxar-los i collocarlos al trax de lafectat. Tampoc cal
preocupar-se de la polaritzaci
elctrica, s a dir, es poden collocar indistintament a la dreta o a
lesquerra del tors. Laparell analitza les constants de la vctima i,
tot sol, diagnostica si cal donar la
descrrega. Abans de fer-ho, alerta les persones que estan actuant
que cal apartar-se de la vctima i sense que shagi de realitzar cap altra acci (ni tan sols prmer un
bot)- emet limpuls elctric. Finalment, cal esperar que arribi la
policia o els serveis mdics.
El temps, vital
Cal incidir en qu el temps s vital i en aquestes situacions s
convenient repartir-se la feina entre les persones que hi ha al lloc
dels fets. Es per aix que parallelament a la implantaci dels desbrilladors, Dipsalut facilita formaci sobre la utilitzaci idnia
dels aparells i endega accions arreu de la demarcaci per donar a
conixer el Girona, territori cardioprotegit, la ubicaci concreta
dels aparells i com cal fer-los servir en cas durgncia.
El director cientc del programa recorda que, amb aquesta iniciativa, Girona passa a ser el territori cardioprotegit ms gran
dEuropa a nivell de desbrillaci
pblica i explica que ns ara noms podien salvar-se les persones
que havien tingut la sort de fer una
mort sobtada al costat dun equipament amb un desbrillador i
una persona preparada per utilitzar-lo. Ara, amb el programa de
Dipsalut, les probabilitats de salvar-se duna mort sobtada extrahospitalria es multipliquen ja
que els desbrilladors estan a
lespai pblic i el pot utilitzar qualsevol persona.
El deg de la Facultat de Medicina de Girona preveu que la mortalitat per mort sobtada a les comarques gironines es pugui reduir
entre un 20 i un 25%. Fins el moment Dipsalut ha implantat 386
desbrilladors ds pblic a places, carrers i faanes dequipaments de 192 municipis de la demarcaci de Girona. Aquests aparells se sumen als 126 desbrilladors mbils cedits a una cinquantena dajuntaments gironins
i a la vintena daparells lliures que
Dipsalut deixa temporalment per
cardioprotegir activitats de risc o
amb alta concentraci de persones (platges, res, curses...). Poden
ser beneciaris de les cessions
gratutes i temporals de desbrilladors lliures totes les administracions pbliques i les entitats
sense nim de lucre de la demarcaci de Girona.
Per saber-ne ms cal consultar:
www.gironaterritoricardioprotegit.cat
susanarom - 10/03/2014 11:25 - 10.111.10.10
37
Identifiquen 8 molcules que milloren el

diagnstic de la sndrome de fatiga crnica
Els resultats de lestudi podran millorar el coneixement duna malaltia que afecta una de cada mil persones
EFE/DdG | BARCELONA
L'Institut d'Investigaci de la Sida

IrsiCaixa i l'Institut d'Investigaci en Cincies de la Salut de
l'hospital Germans Trias i Pujol de
Badalona han liderat un estudi
que ha identicat vuit molcules
que podrien servir per millorar el
diagnstic de la Sndrome de Fatiga Crnica (SFC).
Segons ha informat IrsiCaixa, els
investigadors han demostrat alteracions d'aquest grup de molcules en persones amb l'SFC, que
semblen estar associades a un
pitjor funcionament del sistema
immunitari. La investigaci suposa un important avan, ats
que actualment el diagnstic d'aquesta malaltia es basa nicament en l'avaluaci dels seus
smptomes, encara que els cientcs han puntualitzat que necessiten conrmar els resultats amb
estudis ms amplis.
Els resultats d'aquest estudi, que
s'acaben de publicar a la revista
cientca Journal of Translational Medicine, podran millorar el
coneixement d'una malaltia que
s'estima que a Espanya afecta 1 de
cada 1.000 persones. La investi-
gaci ha comptat amb la collaboraci del grup d'investigaci

en Fatiga Crnica del Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR) i
de la Clnica SFC de Tarragona, aix
com amb el suport de diferents associacions de persones afectades
per aquesta sndrome, de la Fundaci Lluita contra la Sida i de la
Clnica Delfos.
Els especialistes han explicat
que la Sndrome de Fatiga Crnica (SFC) s una malaltia complexa que afecta els sistemes immunitari, neurolgic, cardiovascular i endocr de les persones que
la pateixen. Provoca un cansament constant que no pot atribuir-se a un esfor recent i que no millora amb el descans, de manera
que els pacients es veuen obligats
a reduir de forma signicativa la
seva activitat diria.
Actualment, es desconeix l'origen d'aquesta malaltia, que ocasiona una prdua substancial de
concentraci, intolerncia a la
llum, a l'estrs emocional i a l'activitat fsica. Tamb pot comportar dolor muscular i en les articulacions, sensibilitats qumiques
mltiples i una sensaci d'estat gripal permanent.
CUERPODOSPUNTOCERO.COM
La SFC s complexa.
L'estudi ha identicat, per primera vegada, un grup de 8 molcules del sistema immunitari que
els investigadors associen a una
pitjor resposta immunitria dels
pacients amb la SFC. Les alteracions d'aquestes molcules en les
persones amb la SFC podria contribuir a millorar la abilitat i la rapidesa del diagnstic d'una malaltia complexa i, ns avui, mal denida a nivell molecular, ha explicat mitjanant un comunicat el
coordinador de l'estudi i responsable del Grup de Virologia i Imnunologia Cellular, Juli Blanco.
Actualment, el diagnstic de l'SFC
es basa nicament en l'avaluaci
dels smptomes clnics descrits
anteriorment, desprs de descartar altres malalties.
El diagnstic s poc quantitatiu i
requereix proves d'esfor o neurolgiques que poden ser ms
molestes per al pacient que una
extracci de sang. L'estudi podria
explicar tamb la ms gran repercussi d'algunes infeccions
provocades per virus en aquests
pacients.
Des de principi dels 90, un
dels camps d'investigaci de la
SFC s'ha centrat a estudiar la re-
laci d'aquesta malaltia amb el debilitament del sistema immunitari.

La importncia d'aquesta lnia
d'investigaci radica en la coincidncia de l'inici dels smptomes de
la SFC amb infeccions vriques en
un gran nombre de pacients i en
una major sensibilitat a determinades infeccions, que apunten, en
general, a una disfunci del sistema immunitari. L'Institut d'Investigaci de la Sida IrsiCaixa es va
interessar per la relaci de la SFC
amb diferents infeccions virals i els
investigadors es van centrar en els
marcadors virals i immunolgics
en pacients afectats per la SFC. Els
investigadors van decidir analitzar
i comparar ms de 100 caracterstiques del sistema immunitari
en les persones amb el SFC i en les
sanes.
Aix, l'estudi va permetre identicar la presncia de 8 molcules
que estan alterades en les persones afectades per la Sndrome de
Fatiga Crnica (SFC) tant en els
limfcits T com en els NK, les
cllules del sistema immunitari
encarregades de coordinar la resposta immunitria i de destruir
cllules malignes, respectivament.
susanarom - 10/03/2014 11:25 - 10.111.10.10
38
Emili Ayats/ Teresa Teixidor OFTALMLEGS DE LINSTITUT DOFTALMOLOGIA DE CLNICA GIRONA
La cirurgia de cataractes des que

comena la intervenci fins que
tanquem lull dura menys de 5 minuts
IOC
DdG | GIRONA
Els dos especialistes oftalmolgics treballen junts des dels

anys 80. Es van conixer a lHospital Clnic de Barcelona. Avui
dirigeixen una empresa de servei dOftalmologia considerada capdavantera a les comarques de Girona.
P Com neix la idea de crear
lInstitut dOftalmologia de Clnica Girona?
R El 1982 vam venir a treballar a
Girona a la Sanitat Pblica, vam
opositar per a una plaa despecialista en oftalmologia, que aleshores depenia de lInsalut. LOftalmologia mdica es feia a lAmbulatori de Santa Clara i la cirurgia es realitzava a la Clnica Girona. A nals dels any 80 un antic gerent de la Clnica Girona
ens proposa muntar un Servei
durgncies doftalmologia per a
pacients de mtua i assegurances
privades, i all. en una petita habitaci durgncies va comenar
lInstitut dOftalmologia de la
Clnica Girona.
P Quins objectius es van marcar?
Vam nixer per ser un servei ms
de la Clnica Girona i oferir una
atenci oftalmolgica ms acurada. Aix s important perqu
lIOC compta no noms amb un
equip despecialistes, sin que
tamb tenim al nostre abast el
conjunt de metges que formen
part de la Clnica.
P Quines ancdotes i curiositats
recorden especialment?
R La persona de ms edat que
hem operat de cataractes tenia
105 anys. Va operar-se perqu no
podia llegir, un cop operat va poder tornar a llegir i va morir als 107
anys. Era un home i va ser feli
amb la lectura. Tamb recordem
que la pacient amb ms graduaci que hem operat de miopia tenia 35 diptries.
P Ha evolucionat molt lOftalmologia?
R En els anys 80 la cirurgia duna
cataracta durava uns 30 minuts i
el pacient restava ingressat a la clnica gairab 7 dies. Actualment, la
cirurgia de les cataractes des que
comena la intervenci ns que
tanquem lull dura menys de 5
minuts. La preparaci del pacient
pot durar 1 hora, per una cosa s
la preparaci i laltra el temps
quirrgic. Aquest escurament
del temps quirrgic s molt important perqu signica molt
poca agressi a lull amb una recuperaci gaireb immediata de
la visi. La cirurgia del despreniment de retina tamb ha
Els doctors Emili Ayats i

Teresa Teixidor fotografiats a
la consulta de lInstit
dOftalmologia Clnica Girona.
IOC
Lespecialitzaci fa que
entre els 14 oftalmlges de
lIOC puguem abraar
moltes problemtiques
La pacient amb ms
graduaci que hem
intervingut de miopia
tenia 35 diptries
Intervenci
quirrgica en un
quirfan de lIOC.
evolucionat molt. El pacient abans

gaireb estava immobilitzat al llit,
sense poder-se moure. Ara els
operem i marxen al cap de 12 hores. Abans un metge gaireb feia
tota mena dintervencions, avui
dia aix s impossible si es vol ser
un centre punter. Lespecialitzaci
ha fet que entre els 14 oftalmlegs
de lInstitut dOftalmolgia puguem abarcar moltes problemtiques i intentar resoldre-les amb
la mxima efectivitat possible.
P Hi ha molts tipus de lents intraoculars?
R S, avui dia en el mercat hi ha
molts tipus de lents. Abans la
gent havia de portar unes ulleres
molt gruixudes i ensopegaven

per tot arreu. Ara els hi posem
unes lents intraoculars. Les ms
normals sn les monofocals, que
vol dir que tenen un sol focus, que
enfoquen de lluny o enfoquen
de prop. Desprs hi ha les bifocals
i les trifocals , aix vol dir que tenen molts ms focus per visi de
lluny, de mitjana distncia i de
prop. Aquestes sn les millors i les
ms recomanables si el pacient s
apte per poder-les portar i el preu
tamb varia en funci de tipus de
lent.
P Realitzen intervencions per
treure les ulleres?
R I tant que s! Aix s una gran
soluci per a la gent que t graduaci i no vol portar ulleres, que
no tolera les lents de contacte o
que simplement es vol operar
per motius esttics. s necessari
realitzar unes proves especques prvies on es determinar si
el pacient s apte o no. Si s apte,
hi ha diferents tcniques que avui
dia permeten operar molts tipus
de gent que abans era impensable que ho haguessin pogut fer.
susanarom - 10/03/2014 11:25 - 10.111.10.10
Dr. E. Ayats
Dra. T. Teixidor
Dr. M. Arcediano
Dra. S. Ayats
Dra. S. Bover
Dr. R. Carrero
Dra. M. Darn
Dr. F. Duch
Dra. C. Huguet
Dra. M. Martinez
Dr. E. Ordez
Dr. M. Zapata
Juli Garreta, 13, 2n pis - 17002 Girona

Consultes Externes Clnica Girona
PUBLICITAT SALUT
Cataracta
Oftalmologia Peditrica i Estrabismes
Glaucoma i Oculoplstia
Oftalmologia General i Uveitis
Oftalmologia General i Crnia
Oftalmologia General
Oftalmologia Peditrica i Oculoplstia
Cirurgia Refractiva amb lser
Retina i Neuroftalmologia
Oftalmologia General
Oftalmologia General i Retina Mdica
Retina i Diabetis Ocular
Tel.
www.oftalis.com
972 412 413

URGNCIES 24 HORES
39
susanarom - 10/03/2014 11:25 - 10.111.10.10
40
SALUTPUBLICITAT

B&V Clinica Dental Snap On Smile

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

B&V Clinica Dental Snap On Smile

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

susanarom - 10/03/2014 11:25 - 10.111.10.

CURTES I LLARGUES ESTADES - RECUPERACIONS - CONVALESCNCIES - CENTRE DE DIA

SERVEIS: MDICS, INFERMERA, FISIOTERAPUTIC i DIETTIC PROPIS

susanarom - 10/03/2014 11:25 - 10.111.10.10

DIUMENGE, 7 DABRIL DE 2013 | Diari de Girona

susanarom - 10/03/2014 11:25 - 10.111.10.10

Diari de Girona | DIUMENGE, 7 DABRIL DE 2013

SUPLEMENT ESPECIAL SALUT

Hipertensi: una malaltia silenciosa

Es t hipertensi arterial quan la

Un facultatiu pren la pressi

cohol, que pateixen estrs o que

Brindeu a la vostra salut de

La vostra botiga a Internet

Rda. Pare Claret, 15 17001 GIRONA Tel. 972 20 87 87

susanarom - 10/03/2014 11:25 - 10.111.10.10

DIUMENGE, 7 DABRIL DE 2013 | Diari de Girona

amb sabons que alterin el PH natural de

Tres de cada quatre espanyols es

de forma natural i al qual, sovint,

Malalties a causa d una higiene excessiva. Segons l'Acadmia Espanyola de Dermatologia i

Dr. L. QUINTANA MORATONES

Dr. X. QUINTANA MORATONES

TRACTAMENTS I DEPILACIO AMB LSER

ci de taques blanquinoses o amb

Dutxa amb sab, un cop al dia.

ANNA FERRER I COLLS

Consulta (visites concertades)

C/ Ibria, 12 - 14 baixos B Tel. 972 24 51 80 17005 Girona

CENTRE DE NEUROREHABILITACI INTEGRAL

Fernando Girn Cardona

Tel. i fax 972 172 234

Col. nm. 403

C/ Eiximenis, 10, 5 2a - Tel. 972 21 27 99 - 17001 GIRONA

susanarom - 10/03/2014 11:25 - 10.111.10.10

Diari de Girona | DIUMENGE, 7 DABRIL DE 2013

El plor d'un nen pot ser el senyal

ms afectats per les otitis, una malaltia vinculada amb infeccions i

SUPLEMENT ESPECIAL SALUT

Un nad plora a causa de lotitis.

clar a l'orella mitjana. La gran diferncia s que no causa dolor,

sada per l'estretor de la

les Pseudomonas aeruginosa i el

Angiologia i cirurgia vascular

Psicologia infantil i juvenil

SERVEIS DANLISIS CLNIQUES I BACTERIOLGIQUES

X. Busquets X. Bertran D. Busquets

susanarom - 10/03/2014 11:25 - 10.111.10.10

DIUMENGE, 7 DABRIL DE 2013 | Diari de Girona

Maria Combalia PRESIDENTA DE LASSOCIACI FAMLIA I SALUT MENTAL

Vaig comenar defensant els drets

El Club Social de Figueres, un

institucions per explicar quines

ral, derivem a diferents entitats

poguin venir a fer conferncies i

lentitat. En aquests moments

susanarom - 10/03/2014 11:25 - 10.111.10.10

Diari de Girona | DIUMENGE, 7 DABRIL DE 2013

SULPEMENT ESPECIAL SALUT

El malestar psquic de la poblaci

realitzat per lObservatori de Salut Mental de Catalunya que

La crisi econmica ha provocat,

Els experts aposten