REFLEXIONS SOBRE EL MN DE LES COMUNICACIONS I DE LA INFORMACI

Autor:
Antonio Sedeo Barea
Barcelona.
Data: 26/05/2016
Mbil: 680 814 765. Email: asedenob@yahoo.com

Rev.3

Com ja sabem, el mn de les comunicacions i de la informaci basat, fonamentalment, en el

progressiu avan de les tecnologies digitals- ha revolucionat, al menys, la nostre manera de viure en
societat. Conseqentment ha influt, tamb, en la poltica, en leconomia, i bviament en
lensenyament; i encara la cosa no ha acabat, evidentment, ja que est en procs devoluci.
De tot aix, en poden plantejar quantitat danlisis i extreure moltes conclusions i fets rellevants.
Potser, que hi hagi un fet o fenomen molt peculiar, entre tot ells, i es el de Wikipedia. Dic aix
perqu el seu fundador principal, Jimmy Wales, per un costat , hi ha ms que evidncies de que s
altruista, per per laltre s un convenut objetiviste filosofia creada per Ayn Rand-, i a ms a
ms un liberal molt influt per les idees de Friedrich Hayek-.
Potser que "La ideologia californiana" doni resposta -en aquest hbrid-, d'alguna manera, a aquesta
mena de paradoxa o trencaclosques.
Diuen que el patrimoni del Sr. Wales no s superior a 1 M $, en canvi si hagus estat sigut"objetivista", seria, almenys, de 2000 M $; personalment, tinc els meus propis arguments d'aquesta
possible realitat, per no els revelar ara. En qualsevol cas, s un tema d'ordre intellectual i moral, i
fins i tot estratgic; segueixo pensant que els seus referents, ms significatius, sn Ayn Rand "La
rebelli d'Atlas" i Von Hayek.
Per el que s ms rellevant, per la seva transcendncia, s el fet que el Sr. Wales afirma en el relat
article acadmic- segent:
Wales, cita l'assaig "L's del coneixement en la societat", escrit per l'economista de l'escola
Austraca1 Escola de Viena- Friedrich Hayek, que va llegir quan era estudiant, com tema
central per al seu pensament sobre com gestionar el projecte Wikipedia>>.
Aclaraci 1.- Al parlar de lEscola Austraca es refereix a un compendio cientfic deconomiapoltica i filosfica, i tamb de cincies socials. Doncs, ja sabem, que a ms a ms que ustria ha
aportat molt actius en altres disciplines com sn la msica clssica, Neurogia-psiquiatria,
entre altres.
Possiblement, les obres ms destacades de Hayek podrien ser: Cam de servitud, 1944 i Els
fonaments de la llibertat, 1960.
Hi ha conceptes com poden ser el del Ordre espontani o el Principi de no agressi, que son
fonamentals -dins d'una societat justa i equitativa- i tan siquiera es parla dells; i per tant, en
general, no se sap el seu significat, i por suposat, el seu abast.
Tamb, s convenient discernir entre normatives regles del joc- i regulaci; aquesta noms
hauria de tenir lloc en el cas de monopolis naturals o similars-.
Shaurien de evitar les arbitrarietats dels poders pblics- y el mercantilisme ingerncia poltica-.
Actualment, en molt de pasos incls occidentals- , tenen el seus plantejaments a la inversa dels de
Hayek; per tant, existeixen molt desorbitats endeutaments incls, superant les tesis del economista
socialista, Keynes; a ms a ms, s'apliquen mercantilisme, servilisme i arbitrarietats i de vegades
hi ha corrupci-. Tamb es donen molts casos de iniquitat i de no respectar la propietat privada ni
els drets inalienables dels individus.
REFLEXIONS TCNIQUES

A. Sedeo / Enginyer Industrial (Plan 64)

Pg. 1 de 2

REFLEXIONS SOBRE EL MN DE LES COMUNICACIONS I DE LA INFORMACI

Ladministraci pblica la tenen inflada i la poltica ho abasta gaireb tot; en canvi, no compleixen
amb els seus deures fonamentals -atribucions prpies- com sn: laplicaci de la justcia
independent -, l'ordre pblic, la defensa del territori, que es compleixin les regles del jocs noms
les necessries i fonamentals-. En definitiva, queden trastocats els principis bsics de
ladministraci pblica: transparncia, objectivitat, eficcia i participaci ciutadana dintre
del Estat del Dret i dImperi de la Llei-.
Veure ms, si us plau, sobre Hayek en el enlla segent:
https://ca.wikipedia.org/wiki/Friedrich_August_von_Hayek
En un mn liberal de economies obertes- on les persones poden ser tils a la societat i rebre, a
canvi, la seva recompensa equitativa-. Una societat participativa i oberta, i atenent el principi de
no agressi s necessria, tamb, per poder viure lliures i en pau. En certa mesura, aix, ho va
entendre el Sr. Wales quan va apostar pel seu projecte de Wikipedia en un mn canviant,
almenys, dins de les comunicacions i la informaci-.
Aquest espcie d'article lacabar de completar, per no sense fer alguna menci a la "Escola de
Salamanca" -en especial a Luis de Molina-, i tamb a Ortega y Gasset, entre altres.

Grcies per latenci.

Salutacions cordials,
A. Sedeo
Barcelona, 25 dabril de 2016

REFLEXIONS TCNIQUES

A. Sedeo / Enginyer Industrial (Plan 64)

Pg. 2 de 2