Professional Documents
Culture Documents
Jo Soc Llegenda
Jo Soc Llegenda
JO SC
LA LLEGENDA
Va nixer a Sedav (Valncia) lany 1951. Actualment treballa a Valncia com a escriptor i periodista i col labora sovint a la rdio.
A linici es va especialitzar en el gnere de la novel la negra, amb personatges com el detectiu Butxana i obres com No emprenyeu el comissari, Penja els
guants, Butxana i Un negre amb un saxo.
Els seus llibres han rebut sempre una gran acollida per part de la crtica.
Tant s aix que la seva obra Societat limitada va guanyar lany 2003 el Premi de
la Crtica. Alguns dels seus llibres han estat adaptats a la gran pantalla, com
Un negre amb un saxo, Lilla de lholands i Grcies per la propina. Aquest ltim llibre
(possiblement el ms popular) va guanyar el Premi Sant Jordi de 1994 i el premi al millor gui del Festival de Troia (Portugal) en la versi de cinema. Va ser
finalista del Premi Planeta 2004 amb la novel la La vida en labisme, que tamb
es va convertir en pel lcula dos anys desprs. Els seus llibres shan tradut al
castell, francs, itali, alemany i romans. Tamb ha escrit obres de teatre,
com O tu o res i Nit i dia.
s usuari actiu a Twitter, on el seu compte personal t ms de 25.000
seguidors.
Nascuda a Santa Eullia de Ronana (Barcelona) lany 1966. Actualment combina el seu treball descriptora amb el de periodista (o a la inversa)
i col labora en programes de rdio i televisi. s coneguda pel seu sentit de
lhumor i la seva visi crtica i particular de la societat davui.
Lensenyador de pisos que odiava els mims va ser la seva primera obra que va
aconseguir el reconeixement unnime de crtica i pblic. La va seguir Feli, esthticienne, novel la amb la qual va guanyar el Premi Josep Pla, i el llibre de contes
Testimo si he begut, guardonat amb el Premi Lletra dOr. Tamb s autora de
crniques periodstiques i articles, que ha recollit a Desitja guardar els canvis? i
Busco senyor per amistat i el que sorgeixi, amb els quals ha tingut un gran xit. Dotze
anys desprs de la seva primera novel la arriba La col laboradora, la seva ltima
obra. Els seus llibres shan tradut al castell, langls i lalemany.
Fora activa a les xarxes socials, t ms de 45.000 seguidors a Twitter.
CAP TOL
I
TINC UN TUIT
PER A TU
Sant Jordi, ara simplement Jordi, rondinava sobre com havia caigut
en lanonimat insultant que patia. Feia unes setmanes que donava voltes a com
donar la volta a la llegenda que un dia el va fer fams. Potser hauria de prendre
mesures drstiques. Si calia fer-ho, ho faria. Va anar per feina:
Ho va provar tres vegades, per no sen va sortir. @drac1, @drac2, @
drac3. No res, Sant Jordi no trobava el perfil de tuitaire del seu ancestral rival, el drac. Nhi havia molts que tenien un drac com a avatar, per no eren
el que ell buscava. A la fi, desprs dempassar-se un parell de cerveses sense
alcohol i un plat dolives aixafades, va escriure, per atzar, @dracfoc i llavors
va sortir el perfil que buscava. Era ell. No hi havia dubte. El mateix que havia mort tant de temps enrere.
Primer va tafanejar el seu TL. Noms hi tenia la foto repetida dun
castell. I els seus tuits eren preguntes sense resposta a diverses princeses
europees. De fet, no tenia cap seguidor. Tanmateix, ell seguia un munt de
noies, totes elles de la reialesa o b reines de festes populars.
Sant Jordi li va enviar un missatge. Era el que tocava. Era el que havia de fer:
Hola, @dracfoc, sc @santjordillibre. Segueix-me i tenvio un DM.
I hi va afegir lemoticona duna cara somrient. Li va semblar que
quedava cmplice.
Va tancar liPad i va pagar les consumicions de mala gana. Encara li
11
estranyava que a ell, Sant Jordi, li cobressin en una vila tan emblemtica com
Montblanc, el lloc on havia succet la seva llegenda i on, a la fi, shavia quedat
a viure. Amb tot el que representava per a la histria, no sols de Montblanc,
sin tamb de Catalunya, hauria de tenir-ho tot pagat, tal com va dir aquell
filsof, que ara no recordava com se deia. Com era la frase? Que els catalans,
all on anessin, no caldria que paguessin. Doncs b, ell havia de pagar fins i tot
al seu poble. Al poble, noms era en Jordi. Un vilat ms. Un de tants jordis.
El Jordi ms anod i vulgar de Montblanc. No hauria de ser all que en diuen
alg conegut? No hauria de tenir dret a consumici gratuta al seu poble i
en cada poble del seu pas? Un pas que explotava dall ms la seva figura,
dedicant-li un dia nic i admirat al mn, on les roses i els llibres eren els protagonistes. Les roses, encara. Per, els llibres? La histria, sovint, s injusta i ell
volia reconstruir-la per fer realitat una llegenda inoblidable. Ja nhi havia prou
dobscurantisme. Se sentia com una estrella de la msica pop en decadncia. I
ni tan sols tenia un equivalent dhotel de Las Vegas on caure mort.
En els darrers cinc anys, ni un llibre, cap llibre lesmentava. No com es
mereixia. Sant Jordi per aqu, Sant Jordi per all... Per ning recordava la seva
gesta. Un poble necessita herois, necessita fets amb els quals els seus ciutadans se
sentin identificats, ms encara en aquests temps de penria econmica i espiritual.
Va arribar a casa. Un piset modest de dos ambients que compartia amb
el prncep suplent del conte de la Blancaneus. Va obrir la nevera. Noms hi havia
una llauna de pat i dos iogurts caducats. No sorganitzava gaire b amb les tasques domstiques. Va treure mitja barra de pa del congelador (lhavia comprat feia
dies en una benzinera dels afores) i la va posar al microones. No recordava quin era
el bot de descongelar, de manera que va prmer el primer que va trobar. Aviat el
pa es convertiria en una textura gomosa. Tan gomosa com els seus sentiments.
De sobte, la melancolia sel va engolir, potser per causa de les fotos
dpoca que tenia penjades per totes les parets del menjador. Feia temps que
sen volia desfer, per el record era ms fort que ell. No trobava mai el moment. Aquelles fotos della. Ella. La seva ex. La mala pcora de la seva ex. La
Cleodolinda. La Cleo. Amb els seus vestits ajustats, els pits agombolats seguint
lencantadora moda de lpoca, que oprimia lescot i deixava lliure la resta del
cos, els cabells de color plat (una imposici de les perruqueries daleshores)
recollits amb una trena (la moda principesca) i aquell capirot en punta que no
es treia mai, ni tan sols en el moment en qu se lhauria hagut de treure. Va
mirar a la paret de lesquerra. La foto dells dos al Canig, somrient. Ell potser
ms que ella, tamb era cert. A sota, la foto de quan van anar a lesp dAndorra,
12
Va obrir la nevera. Noms hi havia una llauna de pat i dos iogurts caducats.
No sorganitzava gaire b amb les tasques domstiques.
tots dos en barns, en aquell hivern tan dur del 1250. Que curis. Ara sen deia
esp. Abans, al 1250 sen deia balneari. De cop, es va sentir vell. Una mica ms
enll sels veia retratats al restaurant de nouvelle cuisine medieval. Ella, que era de
vida, queixalant aquella cuixa de senglar amb escuma de cargol de mar i olives
del Cuquillo en aquell plat quadrat decorat per Duchamp. S, s cert, Duchamp
no havia nascut encara, per el seu esperit descontextualitzat ja hi era present.
El microones va fer els tres xiulets reglamentaris. Sant Jordi va treuren el
pa i, com sempre, es va cremar els dits. Se li havia estovat massa, per era igual.
Ja serviria. Va obrir la llauna de pat i la va escampar pel damunt del pa de
qualsevol manera amb un ganivet de serreta. Va obrir una ampolla de vi de les
que senduia de la feina. Va emportar-se tots els patracols al sof i va engegar
la tele. Va recrear-se en la tristesa tan b com va saber. A TV3 feien un concurs sobre personatges histrics. Preguntaven sobre el germ de Jaume I, sobre
Isabel de Villena, sobre Pilar Rahola... Personatges medievals i prestigiosos, s.
Per els concursants no nencertaven ni una. Van confondre la Rahola amb
la princesa Cleodolinda, la seva Cleo! I la De Villena la van confondre amb la
Isabel-Clara Sim, lescriptora.
Es va acabar el programa sense que haguessin dit res dell. De la seva ex,
s, per dell, no. Se sorprenia, potser? No era sempre aix? No era un boicot a
conscincia? No era, potser, la figura nacional ms marginada? Noms era una
data en el calendari. Excepcional, s, per una data. Aix havia de canviar.
Com s que em dediquen una festa, segons diuen, nica al mn, per no
parlen mai de mi? s la llegenda de Sant Jordi, sense Sant Jordi. Sc linstrument,
el pretext. Per res ms. Caic malament, s clarssim. No tinc cap mena de carisma.
Potser perqu la meva llegenda es basa en la violncia? I qu havia de fer?
Va apagar la tele, fastiguejat, i va obrir liPad.
I aleshores va veure que ja el tenia all. Com s que nhavia dubtat. El
primer missatge del @dracfoc.
Hola, Jordi, quant de temps, exactament 1.200 anys. Malegra molt que
thagis recordat de mi (segueix).
El segon missatge deia:
Suposo que, tot i ledat, et trobes b. Jo tinc una mica de citica. I el
problema de sempre de lhalitosi, com a conseqncia (segueix).
El tercer missatge:
dencendrem el foc de la boca amb les pastilles de petroli de marca
blanca. Per la resta, (segueix).
I el quart missatge feia:
14
15
CA PTOL
II
LA TROBADA
LA TROBADA
Eren les vuit del vespre i no feia sol. Hi havia poc trnsit, tal com correspon a un dia de principis dabril duna poblaci com Montblanc. Sant Jordi
duia una bossa de plstic amb el que havia comprat al drac. Havia buscat peces extra large, perqu el drac era corpulent, aix s, amb un color verd fosc per
dissimular el seu to de pell.
El drac, probablement per la seva estada a Valncia, shavia tornat molt
impuntual. Sant Jordi recordava que, per cruspir-se princeses, sempre arribava abans dhora. Segurament, ara no tenia cap noble/nobla per distreure la
gana. Els temps eren difcils.
Al cap de vint minuts desperar, va veure, entre la boira, un individu malgirbat amb un xandall lamentable que va alar la urpeta per saludar. Era ell.
Un cop van ser lun al davant de laltre, es van fondre en una abraada sincera.
Sant Jordi, per, va separar-sen amb un gest brusc:
Cony, tio. S que s veritat aix de lhalitosi.
Ets de pell fina, oi?
The portat un detallet va fer ell per canviar de tema. Res,
quatre cosetes...
I li va allargar la bossa.
El drac la va agafar amb prevenci. Va comprovar que era dun ma-
19
20
Fas pit de pollastre. Ests una mica inflat. No saps com es crida
una cambrera?
I el drac va alar lurpa (que, pel que semblava, tothom veia com una m
molt masculina) i la cambrera li va fer una caiguda dulls. De seguida va anar a
atendrels, davant de lemprenyament de Sant Jordi.
Mirant fit a fit el drac, la noia va preguntar:
Qu prendreu?
Sant Jordi es va apressar a demanar:
Dos martinis.
El drac:
Per a mi que sigui martini sec. Per a ell, potser no cal.
S, potser no cal.
Vinc de seguida va dir la noia.
El drac:
Veig la gent molt animada...
Sant Jordi, indiferent, va fer:
Com cada dissabte...
Esclar, feia tres anys que no trepitjava el carrer. Mhe passat tres
anys tancat.
Com vas anar a parar a la protectora? va demanar Sant Jordi. Se
sentia una mica culpable de la sort del drac.
Doncs, mira... Vaig travessar una autopista sense mirar, em va atropellar un autobs de guiris russos, em van intentar reanimar amb vodka, amb
lalcohol sem va reactivar el foc interior (ja saps com sc) i em vaig carregar
dos siberians. I el jutge, una persona molt sensible, donat el meu estat lamentable em va condemnar a passar uns anys a la protectora. I tu qu fas, Jordi?
Tu aqu ets un primera espasa... Suposo que deus ser tertuli... Deus sortir a la
tele... Deus haver fet un o dos llibres darticles. Perqu deus fer articles...
Calla, home, calla. Si jo texpliqus... Ni tertuli, ni articles, ni tele...
Aleshores va venir la cambrera amb les copes i unes olives, obsequi de la
casa. Les va deixar just al davant del drac. Ell, llavors, no ho va poder evitar. Va
agafar una oliva i la va llanar enlaire com si fos una moneda. Quan queia la
va pescar amb la boca davant ladmiraci de la cambrera.
Sant Jordi va moure el cap a dreta i esquerra, com pensant: quin pallasso. Quantes hores hauria assajat per poder fer aquell truc. Esclar que amb
aquella boca era fcil pescar olives i fins i tot melons. Va treure un bitllet rebregat de deu euros. Li va allargar a la cambrera i li va dir:
22
23
24
26
CAPTO L
III
CONEIXENT-SE
DE NOU
CONEIXENT-SE DE NOU
Necessito ms martini.
Escolta, moderat, sisplau, que pago jo, eh?
Estirat, Jordi, s el mnim que pots fer. Fa un mil lenni que no ens
veiem. I per desviar-se de la conversa, el drac va preguntar:
I qu fas al camp?
Treballo a la vinya, com tothom.
Fas vi...
I tant, D.O. Conca de Barber. Sobretot blanc i rosat. El negre... el
negre em porta records tristos...
Per qu?
Em recorda la teva sang... Tinc remordiments, drac. s hora que tho
digui, et considero un amic.
Et trobo una mica nyicris, si vols que et digui la veritat.
S, peco daix. La Cleo sempre mho deia. Volen homes sensibles
i desprs sen van amb els musculosos i deslligats... I no s que estigui insinuant que tu...
Et veig molt obsessionat amb la Cleo. Pel que veig, me lhauria
hagut de menjar.
Doncs tu no pares de mirar la cambrera..
31
S, no et dic que no. s que feia temps que no em miraven amb aquest
ardor. Pensa que a la protectora les niques que em miraven eren les gosses
abandonades... I algunes, mal mest dir-ho, entraven amb puces.
No deus ser zooflic?
Perdona, no puc ser zooflic perqu sc un drac.
Tens ra. No ho recordava, com que la gent et veu de forma humana... I el cas s que the cridat perqu ets un drac. El meu drac.
Per cert, tu tens tele?
S, per no la miro gaire, noms documentals. A mi magrada ms
llegir, ja em coneixes. Sc un intel lectual. Novel la histrica, sobretot. Ms
que res, perqu s lnica cosa que trobes a les llibreries. Has llegit Lalmogver
incipient ?
Nhe sentit a parlar. s del mateix autor dEl botifler etern?
S, per no s tan bona. Dell, en Joan-Ignasi Prou, la millor s la primera: Liber revoltat. Ara en faran una pel li...
A la biblioteca de la protectora vaig trobar una novel la sobre nosaltres. B, sobre tu i la Cleo, sobretot. Jo sempre sc secundari a la nostra histria. Tho dic perqu si mhas cridat per alguna cosa relacionada amb aix
que estem parlant, vull, exigeixo un paper protagonista. Si ms no, protagonisme al teu nivell. Els noms igual de grans i en paral lel.
S, aquesta vegada canviarem la histria.
De quina manera?
Aquesta vegada... te la cruspirs. Per, en principi, has de fer veure
que noms s una representaci.
Veig odi als teus ulls.
Et ser sincer: estic dolgut.
Aix del butaner tha fet efecte, no?
No mho recordis.
Escolta va dir el drac. A canvi de qu me lhe de cruspir?
A canvi que a la llegenda noms hi quedem tu i jo. I mai ms tornars
a la protectora.
Ok. Doncs brindem.
Brindem.
Van fer dringar les copes de nou. El drac va beure-sho dun glop. Sant
Jordi, com sempre, a poc a poc.
Salut va dir el drac, per dir alguna cosa.
Per cert, per qu em preguntaves si tinc tele?
Res, volia saber... La cosa aquesta de Bola de Drac s per mi? Vull dir, s
un homenatge?
No ho crec. Sn dibuixos japonesos.
Doncs al Jap la nostra llegenda t molt pblic.
S, els japonesos sn el nostre target.
Qu vols dir?
Nhem de parlar.
32
33
CAPTOL
IV
EL TRACTE
EL TRACTE
El drac:
Podries demanar un altre martini sec? O si vols, noms un per a mi. A
tu encara ten queda, pel que veig.
s que si bec gaire em fa cremor... Tu aguantes b la beguda? No voldria que et posessis impertinent.
Aguanto b, s. I em va b per revifar el foc interior.
Sant Jordi va alar la m davant la indiferncia de la cambrera. I el
drac va dir:
Deixa-ho. Ja la crido jo. Va agafar aire: Nena! Vine!
La cambrera ho va deixar tot i va acudir-hi.
Tens urpa per a aquestes coses.
Voldrs dir que tinc m. A tu et falta confiana. Tho dic com a amic.
Em vols fer de coach ara?
Doncs mira, no tho creurs per a la protectora en feia i manava molt b. Pensa que al ser gossos i gats abandonats lautoestima la tenien
baixa. I com que jo sc duna raa superior, la directora em va encarregar
que els aixequs lnim. Amb quatre indicacions que jo et dons, les ties et
menjarien de la m. En fi, pots comprovar-ho tu mateix en directe. Fixat en
el meu estil amb la cambrera.
37
38
Eren les vuit del vespre i no feia sol. Hi havia poc trnsit, tal com correspon
a un dia de principis dabril duna poblaci com Montblanc.
40
CAPTOL
V
ENTRA LA CLEO
ENTRA LA CLEO
El drac:
No et giris, tio.
Qu passa?
Et dic que no et giris. I si et dic que no et giris, val ms que em facis cas.
Vols dir-me qu est passant? Si em dius que no em giri em vnen ganes
de girar-me. Per qu no mhaig de girar, diguem qu passa perqu, si no, em girar.
Alta, cabells plat, trena... Estilitzada...
No em diguis res ms. La meva ex. La meva ex? Aqu? Al meu pub?
En efecte.
Amb qui va?, no vull girar-me! Va sola? Va amb amigues? Sap perfectament que aquest bar s el meu! Ni aix respecta! En un divorci et
reparteixes les coses (tot i que ella a mi no mha deixat res), per els bars
tamb es reparteixen. I vam quedar...
S, s, ja ho has dit.
Vam quedar...
Va amb un home.
I com s ell?
Calla, que sembles el Perales!
Digue-mho. s alt? Est quadrat? Sembla sensible?
45
46
48
CAPTOL
VI
CONTINUEN
EL TRACTE
CONTINUEN EL TRACTE
Estic feli va dir el drac. Per primer cop a la vida, noto que la gent
em respecta.
La gent? Voldrs dir les dones. Lheroi se suposa que havia de ser jo.
s que jo represento lesttica del perdedor. Tu en el fons vas ser un
violent. Em vas matar. No has sentit a parlar de la resoluci de conflictes? A
la protectora en parlvem molt. Fiem terpies parlant. Les coses es resolen
parlant, no matant.
No et facis el hippie! Com s que em parles de la no-violncia si et volies
menjar la Cleo?
Era contextual va justificar-se el drac.
Martingales. Portes la violncia a dins.
Escolta, mhas fet venir per proposar-me un tema. Doncs amollal. Si
hem de fer un concurs de violents, guanyes tu tots dos van fer un glop.
Deus tenir el martini calent va observar el drac. Demanan un altre, no?
No, que em fa cremor destmac. Demanar un San Francisco.
Quina vergonya. I tu vols tornar a ser llegenda?
Es pot ser llegenda i correcte en la beguda.
Va, doncs afluixa.
La proposta s ben simple. Tu fars de drac, perqu ets el drac, jo far
de Sant Jordi, perqu sc Sant Jordi, per com has dit molt b abans, perqu
53
54
Dos-cents vuitanta.
Dos-cents vuitanta qu?
Desprs de Crist.
Lloc?
Lot, actual Israel.
Defunci?
Vint-i-tres dabril 303 (desprs de Crist).
On?
Nicomdia, estalviat els acudits.
Nicomdia?
Turquia. I encara et dir ms. Em van enterrar al meu lloc de naixement. A Lot.
Com es deien els teus pares?
Polychonia i Gerondios. De nou, estalviat els acudits. En tens prou?
No. Qui s el pare i qui s la mare?
Aix s un problema personal. El que s que vaig ser s un militar
rom convertit al cristianisme i vaig morir com un mrtir per no voler abjurar de la meva fe. A pesar daix, sc venerat a la majoria de confessions
cristianes i a lIslam. Vaig ser un dels sants ms populars, especialment durant ledat mitjana. I encara que diuen que sc un personatge de llegenda,
ja veus que no. Que sc real.
Has calcat la Viquipdia! ltima prova. Ja que ets un sant, fes un miracle.
Un miracle?
Que la Generalitat maugmenti el pressupost, per exemple. Maniria
molt b. Tinc unes papereres pendents de restaurar, un pipic per construir...
Aquesta classe de miracles cap sant els pot fer, per ara mateix jo no
en sc, de sant. Estic desposset dels meus poders. s per aix que he reunit el
meu amic el drac per...
Lalcalde va seure.
Estic pensant va dir que podrem fer un bon negoci per a la vila.
Aix pensvem nosaltres va dir el drac. En negocis.
En negocis va repetir Sant Jordi.
56
57
CA PTO L
V II
EL NEGOCI
EL NEGOCI
61
De cap manera, aix s que no, si ho fem, fem-ho b. Ha de ser lautntica. Per posar-hi qualsevol ja tenim la del poble, que, de tota manera, aquest
any no podria perqu est embarassada.
Abans de parlar de lelenc artstic va dir Sant Jordi parlem una
mica de la infraestructura, de lesttica de lespectacle...
S va assentir lalcalde, perqu ara no es pot fer amb la violncia
de sempre. Els pacifistes sens tirarien a sobre... I els animalistes. I les feministes... Hem de fer el mateix per per a tots els pblics... Hem de recaptar de tot,
un pblic familiar, amable...
Voleu dir que no moro? va preguntar el drac.
Podrem fer un final ms obert. No cal que moris. I en fi, que sigui
aquest el que salva la noia...
Aquest? va protestar de nou Sant Jordi.
Entn-me, Jordi, noi. Avui en dia no sentn que una dona sigui salvada per un cavaller... I tampoc sentn gaire que el seu pare, el rei, lenvi a la
mort sense fer res... Aix no s un pare.
Home es va defensar, estem recreant una poca. I que consti que
jo tamb prefereixo que a la Cleo se la mengi el drac.
Quina mania amb la Cleo es va queixar el drac. El meu problema
s de desig. Mhe passat una llarga temporada a pa i aigua a la protectora. No
mhi veig, ara, menjant-me la teva ex. I a part no vull quedar com el dolent,
quantes vegades ho he de dir. Magrada ser el perdedor. Esttica Casablanca.
Ser el Rick s mil vegades millor que ser laltre. Jo no vull agafar cap avi, no s
si ho captes...
Hosti va etzibar lalcalde. Aquest drac t nivell. Farem un espectacle dalada i amb missatge.
S va reconixer Sant Jordi, den que lhe vist aparixer per la
carretera lhe vist diferent.
Home va contestar el drac. Desprs de mil anys tothom progressa per fora.
Parlem dinfraestructura, alcalde va apressar-lo Sant Jordi.
Daix se nha docupar la vila de Montblanc. Aqu hi ha de tot: castell, la
cova del drac...
Home, a mi magradaria un punt Disney va confessar el drac.
Aix seria distorsionar la histria va queixar-se lalcalde. Lesttica ha de reproduir la cultura catalana, encara que no tingui tant de color.
De tota manera, aqu falta lelement principal, que s la princesa.
62
CA P TO L
V III
LA PRINCESA
DE NOU
LA PRINCESA DE NOU
67
68
69
CAP TOL
IX
LA REUNI
LA REUNI
73
Sant Jordi va mirar al cel. Una altra que se nanava. Una altra que no
sabia quan tornava. En quin moment daquests 1.200 anys havia canviat tot
tant? Per qu les dones ja no apreciaven les malles ajustades? Per qu volien
anar-sen a jugar al parxs amb les amigues i desprs al bingo? Per qu no volien ser salvades? Per qu... Per qu...? Quants per qus.
Van pujar les escales. A mig repl, hi havia un gravat. Representava Sant
Jordi dalt dun cavall matant el drac amb una llana.
Mira va dir Sant Jordi. I va moure el cap.
Jo aqu no hi surto! va queixar-se la princesa.
s que tu en cap quadre surts! va replicar el drac.
Doncs daix em queixo. Et sembla normal?
s cosa dels artistes va excusar-se Sant Jordi.
Aix ha de canviar va exigir ella. Jo hauria destar aqu al costat.
Perqu si no hi sc, Sant Jordi sembla un picador i el drac un toro.
Home... va escandalitzar-se lalcalde.
De manera va seguir ella que vull participar directament del gui
de lespectacle.
Jo havia pensat que ja que aqu tenim uns poetes locals... va proposar lalcalde.
De poetes ni un! va exigir Sant Jordi. En tot cas, professionals.
Qu vols dir amb professionals? va preguntar lalcalde.
Professionals del gui. Del ritme, del show business.
Si jo no sc coguionista no compteu amb mi va amenaar la princesa.
Tots serem coguionistes, perqu revisarem el que escriguin els
guionistes va provar de posar pau el drac.
Jo tamb? va preguntar en Natxo.
Tu calla! va dir ella.
I aix va fer que Sant Jordi se la mirs amb uns ulls un pl massa inflamats damor. Quin carcter que tenia... Que b que renyava...
Acabem de pujar al despatx, si de cas va proposar lalcalde per
canviar de tema.
Van acabar denfilar el tram descales.
Prengueu seient, sisplau va demanar lalcalde un cop a lloc.
A la taula, plena de carpetes on deia assumptes pendents, hi havia un
petjapapers de plata que tamb representava Sant Jordi i el drac. Les carpetes
estaven plenes de projectes que no shavien pogut fer. A les parets, fotografies
de lalcalde donant un trofeu de petanca als jubilats de la vila, del diploma del
74
en escena, ning millor que Calixto Bieito. Ell hi posar quatre contenidors
i alguna cantant dpera despullada. Hi donarem un toc postmodern i aix
ens assegurem les protestes i laudincia augmentar. Tamb farem una versi
escrita de lobra un cop assajada. I aix sabeu qui ens ho faria molt b a quatre
mans? En Ferran Torrent i lEmpar Moliner.
Qui sn aquests? va preguntar en Natxo.
Calla, inculte! va renyar-lo la Cleo, que tampoc no sabia qui eren.
Sn uns que surten a la rdio... va explicar lalcalde.
Ah va dir Sant Jordi.
s que daquesta manera, sent autors de diferent sexe complim amb la
paritat va explicar lalcalde.
Doncs noms hi sc jo a lobra com a dona va dir la Cleo.
La llegenda s la llegenda va dir el drac.
I al cap i a la fi est ben repartit va trobar lalcalde. Hi ha lhome,
la bella i la bstia.
Va obrir el calaix. En va treure una carpeta.
Casualment, aqu tinc uns contractes tipus que em signen la gent del
poble que ho representa ara per si tenen algun accident retribuir-los els dies de
baixa va dir. Hi afegirem unes clusules, amb serrells inclosos, per adequar-los a la nova situaci de la llegenda.
Home, jo voldria un avanament va demanar el drac.
Doncs tavano que no tenim ni un euro. Anirs a taquilla, com tothom.
Van trucar a la porta.
Natxo va dir lalcalde, truquen.
Ara hi vaig va dir el xicot tot diligent.
Era el de gurdia amb el sopar.
Disculpi, senyor va dir. No hem trobat el senglar que volia, li
he portat aix.
Per si aix s un pollastre es va queixar el drac.
S, per ecolgic i de quilmetre zero. Passava pel carrer i desgraciadament lhem atropellat. Jo mateix lhe plomat. Ms fresc impossible.
s que lslowfood s una gran cosa va dir Sant Jordi fregant-se les
mans i pensant que per fi la llegenda noms seria ell. Exclusivament ell.
Mai li havien agradat els trios.
76
77