Adam Ruedas del Ro

1. Expliqueu breument (entre seixanta i cent paraules) les idees principals del
text i com hi apareixen relacionades. [2 punts]
-No tenim cap proposici en ment que la ment no hagi conegut conscientment. Si
fos aix totes les proposicions veritables les tindrem. Quan una idea veritable no s
coneguda s perqu la ment s capa de conixer-la. Sn veritats que algun dia
coneixer, encara que hi pot haver veritats que la ment no arribi mai a conixer.
La capacitat de raonar s innata per el fet de conixer les idees s'adquireix. Si hi
hagus idees innates, realment no es podrien diferenciar de les adventcies.
2. Expliqueu breument (entre cinc i quinze paraules en cada cas) el significat
que tenen en el text les expressions segents: [1 punt]
a. Capacitat innataFacultat per a conixer des del naixement.
b. Veritats adventciesVeritats que necessiten l'experincia per a conixer-les.
3. Expliqueu el punt de vista de John Locke sobre el tema que s'analitza en el
text i per qu fa l'afirmaci segent al final: "si hi ha veritats que poden estar
impreses en l'enteniment sense ser percebudes, no s veure com poden diferir,
pel que fa al seu origen, de les veritats que la ment pot conixer: cal que siguin
totes innates o totes adventcies; i s empresa vana voler distingir-les". (En la
resposta, us heu de referir als aspectes del pensament de Locke que siguin
pertinents, encara que no apareguin explcitament en el text.)
-En aquest text es parla sobre l'existncia de les idees innates, que sn idees que,
segons els defensors d'aquest punt de vista filosfic, tenim ja en nixer. Locke, que
s empirista, considera que, quan naixem, els humans som una tabula rasa i que les
idees que anem obtenint estan basades en l'experincia. Hi ha una srie d'arguments
exposats per Locke que ens porten a considerar que les idees innates no existeixen:
Segons Locke, les idees innates contradiuen el que ens mostra l'experincia ja que hi
ha civilitzacions on certs valors morals universals es troben absents. Locke creu que
no es pot generalitzar i induir que si un assentiment s com universalment s degut
a l'innatisme, ja que es podria atribuir a altres causes. Locke tamb argumenta que
no hi ha principis innats perqu, si n'hi haguessin, serien universals, per els
principis universals no existeixen. Per afirmar aix, exemplifica que els infants i els
discapacitats poden no conixer certs principis universals.
Finalment, Locke critica la gent que diu que la ment pot trigar a reconixer els
principis innats, perqu, aleshores, no es podria diferenciar un principi innat d'un
principi que la ment raona durant la vida, a posteriori.

Adam Ruedas del Ro

En resum, Locke, com a empirista que defensa una tabula rasa, critica l'innatisme i
aporta arguments per rebatre'l: apella que no es pot generalitzar ni a nivell collectiu
ni individual per exemplificar les idees innates perqu hi podria haver altres
explicacions, i tamb diu que, si la ment trigus a reconixer el coneixement innat,
no es podria diferenciar del que adquirim ms endavant, per que, en qualsevol cas,
s absurd intentar destriar-ho.
4. Compareu la concepci de Locke sobre si s possible el coneixement del mn
material amb la concepci sobre aquesta mateixa qesti d'un altre/a destacat
de la histria de la filosofia occidental. [2 punts]
-Comparaci de Descartes amb Locke
En primer lloc, ambds sn filsofs moderns, per Descartes es troba emmarcat dins
del racionalisme, mentre que Locke s el creador d'una nova lnia de coneixement:
l'empirisme.
Per Descartes, la ra pot conixer la realitat mitjanant la intuci i la deducci (amb
el mtode cartesi), mentre que per Locke, l'enteniment coneix la realitat a partir de
la intuci, la demostraci i el coneixement sensitiu.
Pel que fa al coneixement innat, a la presncia o absncia d'idees innates, Descartes
considera que s que n'hi ha, mentre que Locke creu que la ment humana s, quan
naixem, una tabula rasa i que la font de coneixement s emprica, a partir de les
idees que provenen de l'experincia sensitiva.
Mentre que per Locke la possibilitat d'obtenir coneixement s garantida pels sentits,
Descartes parteix del dubte metdic, de l'escepticisme, i crea un nou mtode basat en
la ra perqu desconfia del coneixement sensorial. Aquest fet resideix en que, per
Descartes, s'ha de buscar una certesa absoluta i indubtable inspirada en les
matemtiques, i aquesta s'ha de basar en la ra. En canvi Locke creu que la certesa
absoluta no existeix, aix que la font emprica ens garanteix una font de coneixement
molt probablement vertadera.
5. Expliqueu si esteu d'acord o en desacord amb l'afirmaci segent: "Per a
saber, per exemple, que 890 + 120 fan 1.010, no em cal anar a mirar com s el
mn; ho puc calcular mentalment, sense dependre de cap observaci emprica;
per tant, hi ha algunes veritats que conec de manera innata." Responeu d'una
manera raonada. [2punts]
-Estic totalment dacord ja que, hi han moltes veritats que les podem afirmar per
experincia o grcies al coneixement prev daix mateix, per tant, no ens cal lajuda
de cap observaci emprica i ens podem guiar del nostre coneixement o sentit com.

Adam Ruedas del Ro