Tema

1. Les poltiques de comunicaci: Evoluci del

concepte (1945-1990)

1.1. Escenari post II Guerra Mundial

Des del 1945 i fins el 1989 trobem un mn bipolar dividit entre mn capitalista i mn
comunista. Quan parlem de poltiques de comunicaci, el tipus i model de lEstat ser
un element molt important. A lany 1945, les dues superpotncies, URSS i EEUU,
marcaran les regles del joc en lmbit internacional pel funcionament dels mitjans.
Tres factors a tenir en compte:
Supremacia dels Estats Units i la URSS (superpotncies)
Lemergncia del mn post-colonial (+100 nacions noves) que necessita noves
poltiques.
Paper de les empreses multinacionals (actors econmics supranacionals) que
acabaran influint en la prpia dinmica.

1.2. Escenari geopoltic (segles XIX i XX)

En aquest escenari mundial comencem a tenir les bases de la globalitzaci. Per entendre
la societat actual hem dentendre que s fruit daquesta situaci.
A nivell geopoltic (segles XIX i XX), el mn est dividit en tres grans zones (Murciano,
1992:51):

El centre: sn els que marquen les regles del joc cap a la zona intermdia i la
perifria i establir uns processos unidireccionals. EEUU, Europa Occidental, Jap
i Canad.
Zona intermdia: Europa meridional, Israel, frica del sud, Brasil, Marroc, Pasos
del Pacfic.
Perifria: sn pasos que funcionen depenent del centre.

1.3. Estructura del sistema mundial

En aquest escenari unidireccional comencem a tenir uns desequilibris que fan que
shagin destablir una srie de poltiques.
En aquest moment, a ms, apareixen uns actors molt importants pel sector dels mitjans:
les empreses multinacionals/transnacionals. Sn importants per quatre motius:
Internacionalitzaci dels processos de comercialitzaci i consum: estableixen
com consumir en el conjunt del planeta. Ex: menjar crispetes al cinema.
Tendncia a la concentraci i a la creaci de conglomerats: les corporacions
tenen cada vegada ms capacitat de control i de poder.
Industrialitzaci i homogenetzaci de les cultures del mn: tot comena a ser
igual, tothom vesteix igual...
Paper protagonista de la publicitat: aquestes empreses faran que els anunciants
marquin les dinmiques.

Aix, es converteix en un fenomen global que obliga a reorganitzar de manera
internacional molts aspectes:
Importaci massiva de tecnologia: els pasos que no estan al centre hauran
dagafar els patrons i importar tecnologia que no tenen per adaptar-se.
Patrons de consum estandarditzats: es perden les singularitats.
Formes de producci desenvolupades i adaptades als espais culturals:
incorporaci de sistemes de producci intentant adaptar-los en la mesura del
possible a la realitat de cada pas.

Per qu s protagonista principal EEUU? Per tres motius:
- Perqu s una superpotncia.
- Perqu la majoria de multinacionals sn dorigen nord-americ.
- Perqu desenvolupen la doctrina econmica dominant: free flow of
information.

El Free Flow of Information s la base de la poltica nord-americana. Serigeixen a nivell
global com els grans defensors de les llibertats en front a laltra bndol del mn (els
sovitics, que els pinten com autoritaris). Per aquesta llibertat sempre ha dafavorirlos, buscar els interessos de les grans corporacions.
Per tant, la poltica exterior nord-americana es regir per:
a. Una expansi internacional de les empreses nord-americanes i;
b. Una defensa del concepte de llibertat dinformaci occidental en front a la
concepci sovitica estatista.

1.4. Estructura del sistema comunicatiu

s un sistema dominat per molt poques corporacions:

Duna banda per 6 agncies de comunicaci: AP, UPI (americanes), Reuters

(britnica), France Press (francesa) i TASS (sovitica). El que no passa per
aquestes agncies, no existeix, hi ha una concentraci absoluta de la informaci
per aquestes agncies, un control del flux de notcies del centre a la perifria, i
les notcies no circulen fora daquest circuit. Per aix, els altres pasos
comenaran a reclamar circuits propis.
Els estudis de Hollywood sn els que controlen, per altra banda, el contingut
dentreteniment.

Per tant, uns pocs actors posseeixen un flux de la informaci que noms circula en un
sol sentit (de Nord a Sud). Aquesta realitat (un nic flux dinformaci) comena a
preocupar al mn acadmic, i s a partir dels 70 on comena a tenir uns resultats. Els
acadmics nrdics (Varis i Nordenstreng, 1976; Varis i Guback, 1982; Schiller, 1983;
Varis, 1986) fan un estudi acadmic molt representatiu que per primera vegada analitza
aquesta dinmica i posa sobre la taula aquesta preocupaci: no s bo que un planeta
sencer funcioni amb un nic flux dinformaci de carcter unidireccional.

Aquesta realitat, per tant, comena a tenir documents escrits on safirma que hi ha
aquest desequilibri.

Com s obvi, els governs tenen diferents posicionaments respecte dels mitjans:
1. Autoritaris.
2. Democrtics liberals.
3. De responsabilitat social.
4. Sovitic socialista.
5. De desenvolupament nacional.
6. Democrtic participatiu.

1.5. Escenari internacional

Tot aquest debat passa en un escenari internacional on comena a haver-hi una
preocupaci per la UNESCO. La UNESCO s la instituci on es comencen a plantejar i
discutir entre els estats aquestes problemtiques sobre les poltiques de comunicaci.
Aix comena a passar a partir de la dcada dels 70 i tamb durant els anys 80. Per
primera vegada, es comenaran a desenvolupar Poltiques nacionals de Comunicaci i
es comencen a plantejar dos elements fonamentals:
Nou Ordre Econmic Internacional (NOEI) que permeti posar noves bases i
trencar aquesta dependncia econmica entre el centre i la perifria.
Nou Ordre Mundial de la Informaci i de la Comunicaci (NOMIC) que permeti
crear nous fluxos dinformaci que no siguin unidireccionals des del centre a la
perifria.


Aix ho faran fonamentalment amb quatre eixos dactuaci:
1. Desenvolupament dels sistemes nacionals de comunicaci: element fonamental
que un Estat pugui tenir els seus propis circuits meditics.
2. Promoci de laccs generalitzat en lmbit meditic (democratitzaci): els
mitjans no poden ser noms de les elits, el conjunt de la poblaci ha de poder
accedir-hi.
3. Participaci de tots els actors socials en cada pas: totes les tnies, llenges,
diversitats...
4. Equilibri dels fluxos informatius en lesfera internacional: fluxos bidireccionals,
creaci de nous circuits comunicatius.

Dinmica dins de la UNESCO
Comencen a donar-se evidncies de la nova posici que van prendre els pasos
subdesenvolupats:
1976: Reuni de Colombo Necessitat destablir un NOMIC
1979: Simposi dEstocolm Desequilibri i dependncia del flux informatiu

Aquest debat est liderat per pasos en vies de desenvolupament. Llavors aquests pasos
es posen dacord i actuen conjuntament, aconseguint que la UNESCO comenci a estudiar
aquest desequilibri informatiu, creant una comissi anomenada MacBride que realitzar
un informe (informe MacBride, any 1980, debat que dura 4 anys) que posar sobre el
paper la situaci de desequilibri, la necessitat de creaci de noves agncies i nous
circuits informatius i per primera vegada hi ha un posicionament internacional sobre
aquest desequilibri. Aquest ser el primer gran document sobre poltiques de
comunicaci. Aquest informe es coneix amb el nom de Un solo mundo, voces
mltiples (1980) i aporta 5 elements importants:
1) Situa la comunicaci dintre de lagenda de desenvolupament general: element
imprescindible per desenvolupar un pas.
2) Poltiques pbliques orientades cap als assumptes dinfraestructures i materials
i no en determinar el contingut de la comunicaci o a restringir lexpressi
dopinions.
3) La comunicaci, la seva democratitzaci, essencials per un desenvolupament
centrat en la qualitat de vida.
4) Mesures per la incentivaci tecnolgica en les societats: inversions en
tecnologia.
5) Determina la funci de lEstat:
a. Llibertat dinformaci i dexpressi com a fonament de la democrcia.
b. Paper director de lEstat, que ha de vetllar per linters general.

Linforme MacBride posava sota la taula les planificacions que havien de fer els pasos
en tres mbits i els nivells dexercici de la seva sobirania (Lpez Gmez, 2007:57):
1. Domini de la tecnologia.
2. Domini dels mitjans de producci i dels mecanismes de distribuci.
3. Determinaci del model de qualificaci per a lelaboraci de continguts.

Els pasos del centre que eren capitalistes (EEUU i UK) no van estar molt dacord amb
aquest informe, perqu qestionava el seu sistema informatiu i econmic de control,
imperialista, que origina una petita rebelli. Els EEUU indaga altres sistemes perqu
linforme MacBride no sacabi posant en marxa, amb vries conferncies internacionals
que intentin endarrerir la marxa del MacBride.

UNESCO: la lluita per un NOMIC
Linforme no va tenir lxit que sesperava i no es va arribar a implementar per tres
motius:
1) Perqu els pasos subdesenvolupats que estaven units per fer linforme van
disgregar-se i perdre la fora per defensar els seus propis interessos.

2) Per altra banda, les grans corporacions americanes van comenar a fer una gran
campanya de desprestigi cap el paper de la UNESCO, que les havien qestionat
per ser les grans dominadores del sistema capitalista.
3) A ms, EEUU, Singapur i Regne Unit acaben abandonant la UNESCO lany 1985,
cosa que provoca que la planificaci que shavia fet per posar en marxa el
MacBride es para perqu es queda sense recursos, perqu marxen els tres
principals contribuents de lorganitzaci.

1.6. Escenari post MacBride (1980 i 1990)

Liberalitzaci dels mercats meditics i de telecomunicacions:
v Liberalitzaci del mercat de la TV (EUA i Europa Occidental):
Samplia loligopoli de la TV en obert dels EUA: Fox
Es trenquen els monopolis estatals i sinicia la liberalitzaci del mercat televisiu:
TV comercial i de pagament.
v Poltiques audiovisuals:
Orientades al mercat i la competncia.
Desregulaci.
Dimensi industrial VS Dimensi cultural.
v Liberalitzaci del mercat de les telecomunicacions:
Privatitzaci parcial o total.
Entrada de nous actors

Increment de la tecnologia audiovisual:
v Anys 1980:
TV + comandament a distncia
Boom de la TV per cable a EUA
TV multicanal
Multiplicaci de les cadenes de TV a Europa
Vdeo
v Anys 1990:
Digitalitzaci
Ampliaci i proliferaci dels suports audiovisuals
Nous mercats audiovisuals (DVD, PPV, NVOD, VOD...)

Escenari geopoltic: 1990
v Caiguda del Mur de Berln: Fi de la polaritat Est/Oest
Nou escenari internacional:
EUA, la superpotncia
Uni Europea, nou actor supraestatal
Integraci regional: tendncia mundial

v Protagonisme dels organismes internacionals financers: FMI i Banc Mundial.

Consens de Washington
Reformes estructurals fomentades pel FMI
v Nou escenari del comer mundial:
De la Ronda Uruguai a lOrganitzaci Mundial de Comer (OMC)
Tendncies de liberalitzaci de les poltiques

Desenvolupament dInternet i la convergncia tecnolgica:
v Desenvolupament a la xarxa (WWW)
v Increment de les fusions i adquisicions en la indstria de la comunicaci
v El protagonisme creixent dels Global Media Groups
v Convergncia tecnolgica

En aquest escenari comencem a tenir una agenda de les poltiques que ve marcada per
tres elements:
1. Els pasos comencen a privatitzar i desregular.
2. Convergncia de tots els mitjans de comunicaci i serveis de telecomunicacions.
3. Competncia entre tots els mitjans de comunicaci i els serveis de
telecomunicacions.

Presncia de tres vectors de canvi:
1. Tecnologia
2. Globalitzaci
3. Geopoltica

Tema 2 (1a part). Les Poltiques de Comunicaci: Definici,

tipologia i proposta metodolgica

2.1. Definicions
Poltiques de Comunicaci: es configuren a travs del temps en funci de lenfoc general
que la societat adopta envers la societat i els seus mitjans. Dimanen de les ideologies
poltiques, de les condicions socials i econmiques del pas i dels valors en qu aquests
es basen (UNESCO, 1975: 5).

Poltiques Culturals: sn un conjunt estructurat daccions i prctiques socials,
promogudes per les institucions pbliques i altres agents socials, que incideixen en la
dinmica de desenvolupament de la cultura (Consell dEuropa, 1976).

Visi mundial: Les poltiques de comunicaci sn sries de principis i normes establertes
per orientar el funcionament i desenvolupament dels sistemes de comunicaci.
Lobjectiu ser ordenar i que es pugui desenvolupar el sistema comunicatiu. Principis i
normes que permetin que els mitjans es desenvolupin.

Tipologia de poltiques:

No hi ha una norma nica de poltiques de comunicaci, els EUA per exemple parlen
ms de poltiques de copyright que de poltiques de la comunicaci. El que sha de fer
primer es identificar la tipologia de la poltica (de qu sest parlant).

Conceptes:
Media policy: Les poltiques meditiques es refereixen a lelaboraci dobjectius i
normes que condueixin a la creaci dinstruments que shan dissenyat per donar forma
a lestructura i el comportament dels sistemes de comunicaci. Entenent el sistema
comunicatiu com el sistema meditic poltiques meditiques que volen establir uns
objectius i unes normes perqu els mitjans es puguin desenvolupar dins duna societat.
Lactor ms important s el govern.

Media regulation: La regulaci dels mitjans se centra en el funcionament de les eines
especfiques, sovint legalment vinculants, que es despleguen en els mitjans de
comunicaci per aconseguir objectius poltics establerts. Semfatitza com es
concreten les normes que estableixen els governs dins del sistema legal. Lactor ms
important sn les autoritats reguladores.

Media governance: La governana meditica es refereix a la suma total dels
mecanismes, tant formals com informals, nacionals i supranacionals, centralitzats com
descentralitzats, que tenen per objecte organitzar els sistemes de mitjans dacord amb
la resoluci dels debats sobre les poltiques de comunicaci. Escenari complex on no
noms shan danalitzar els governs sin tamb els actors que intervenen en aquest
funcionament del sistema comunicatiu duna societat (t un paper clau la ciutadania).
Lelement ms important ser identificar els actors i els papers que tenen dins de les
poltiques.

Concepte de Policy:

Media policy poltiques que tenen a veure amb els sistemes de mitjans.
Politics: expressa decisions i el procs de presa de decisions com a inseparables de la
poltica.

Policy: assumpci ideolgica de neutralitat. Segons Lasswell (1951:5) la policy s lliure
dindesitjables connotacions que recauen sobre el mn poltic, que freqentment es
creu que impliquen partidisme o corrupci.

Inters general:
Eix central de lactuaci governamental.
Inters en nom del ciutad i la societat.

Les poltiques de comunicaci suposen posar un mfasi lactuaci

governamental.

Bns comunicatius = Bns pblics
Com beneficia aquesta poltica al ciutad? Les poltiques publiques han de respondre als
interessos de la ciutadania. Hi ha dhaver unes poltiques que responguin als interessos
de la ciutadania.
Perqu no sempre responen a aquest inters general? Perqu dins de la industria de la
comunicaci hi ha molts interessos i els governs no responen sempre a aquests
interessos. Es important recordar que les poltiques han de contestar als interessos de
la ciutadania perqu sentn que tenir accs a la informaci s un b pblic.
Finalitat nica duna poltica de comunicaci? La ciutadania

Indstria de la comunicaci: Interessos econmics:
Producte
Inversi estrangera
Exportaci
Ingressos fiscals
Creaci docupaci

2.2. Actors

Qui juga un paper important en aquesta poltica?

- El govern: quin govern posa en prctica aquesta poltica:
o Legislar
o Regular: establim mecanisme de control que verifiquin que les lleis
sestan complint
o Subvencionar a travs dajudes o crdits

Autoritats reguladores: si en aquell anlisi que fem hi ha una autoritat que vetlla
perqu la llei es compleixi. En molts casos, les autoritats reguladores no tenen
totes les competncies per fer aquest control.
Indstria de la comunicaci: s el tercer actor. El sistema meditic esta
configurat per aquesta indstria i ens interessa saber quines empreses guanyen
i qui perd (part de la indstria afectada en aquesta poltica).
Institucions socials: en les poltiques ms clssiques aquest actors no tenien
quasi pes. Parlem dassociacions que es creen dins de la societat civil per
defensar diferents drets.
Ciutadania: s el primer actor que sha de beneficiar de la poltica. Cada vegada
pren un paper ms rellevant perqu sobre la possibilitat que qualsevol ciutad
participi i tingui un rol actiu.

No tots tenen el mateix protagonisme, depn dels casos, el que sempre juga un paper
central s el govern.

Policy making process: formal + informal: quan es formula una poltica pblica hi ha tot
un procs formal, per moltes vegades hi ha elements informals que ens ajuden a
explicar determinades decisions i poltiques. Aquests elements dentorn si estem en
un moment previ a eleccions, si hi ha hagut pressi de determinats lovis, etc.

2.3. Nivells dactuaci

On es posa en marxa aquesta poltica? Shan didentificar els mbits:
- Global
- Supraestatal: per sobre dels estats, quan parlem de temes europeus
principalment.
- Estatal

Subestatal: entitats que anomenen normalment autonmiques o regionals.

Local
Procs de presa de decisi + Decisi: com es prenen les decisions i qui pren la
decisi finalment.

2.4. Govern: posicionament

Situar el posicionament del govern que vindr marcat pel seu discurs ideolgic. Ens
interessa saber el seu posicionament, per ajudar-nos a explicar perqu pren aquesta
poltica.
Elements relacionats amb el discurs ideolgic (clssics):
Posicionament intervencionista (censura): de control absolut dels mitjans,
responen a rgims autoritaris o semi autoritaris on la paraula clau s la censura
(Corea del Sud).
En les democrcies occidentals trobem dos tipus:
Posicionament proteccionista (dirigiste):
o Justificaci de la intervenci governamental: es creu que el sistema
meditic i els seus mercats requereixen una intervenci de lestat en
forma de protecci (Europa continental com les poltiques franceses, en
alguns mbits la poltica espanyola i catalana tamb).
Posicionament liberal/neoliberal: aquest posicionament requereix la mnima
intervenci de lEstat i que sigui el mercat el que marqui el que funciona i el que
no funciona. El gran paradigma daquest posicionament sn els EUA. En els
governs europeus depn de si sn de centre o de centre dreta tenen una posici
liberal.
o Filosofia de laissez faire
o Mnima intervenci de lEstat i/o govern
En funci del moment i de linters el govern t un posicionament o un altre poden ser
ms proteccionista i per altres aspectes ms liberals.

2.5. Poltiques de comunicaci

Principals elements de les poltiques de comunicaci:
1. Finalitats o objectius a assolir
2. Valors i criteris a travs dels quals aquests objectius es defineixen
3. Camp dacci: El sistema comunicatiu duna societat
4. Les mesures poltiques adequades i els mitjans dimplementaci
(Van Cuilenburg i McQuali, 2003: 183-185 anlisi de lEuropa occidental i de Nord
Amrica

2.6. Objectius i valors

Benestar poltic

Benestar social

Benestar econmic

Llibertat dexpressi i
comunicaci
Igualtat (accs) i
participaci

Cohesi social (promoci

valors socials i culturals)

Innovaci, ocupaci,
Rendibilitat

Poc habitual que es busquin els tres objectius.
- El benestar poltic voldr tractar els temes que tinguin a veure amb la llibertat
dexpressi i comunicaci i a la igualtat i participaci.
- El benestar social vol desenvolupar aspectes de cohesi social
- El benestar econmic: produccions favorables pel benestar econmic per
fomentar la innovaci, ocupaci, etc.

2.7. Model

Media Policy:
Llibertat
Diversitat
Qualitat de Continguts
Control de la funci pblica

Telecoms Policy (evitar que hi hagi concentraci, monopoli):
Infraestructures
Condicions de mercat
Regulaci del monopoli

Buscar els valors que els governs posen o volen emfatitzar. Hi ha valors que prenen ms
protagonisme per la situaci geogrfica o pel moment histric en el que ens trobem .

2.8. Model actual

Proposta metodolgica:
IDENTIFICAR
+
EXPLICAR
+
VALORAR CRTICAMENT

2.9. Punt de partida: Identificaci

Actors + procs + model

Tema 2 (2na part). Poltiques de Servei Pblic

2.10. El concepte de servei pblic

INTERS PBLIC: Els mitjans no sn com qualsevol altre negoci o indstria de serveis,
ja que ms enll dels seus objectius empresarials, han dafavorir linters, a llarg
termini, del conjunt de la societat, sobretot en assumptes poltics i culturals.

Que sentn per servei pblic? Sha de diferenciar dun servei governamental. Respon a
linters de la ciutadania. La perspectiva que prenem s europea perqu Europa t una
llarga trajectria en servei pblic. Els mitjans han de respondre al concepte de servei
pblic, no noms sha dentendre pels mitjans de servei pblic, tamb es pot demanar
als serveis privats. Els mitjans de comunicaci tenen una funci social molt important
podem exigir-los la idea de servei pblic. Dins de la normativa de la uni europea els
mitjans son un mitj de serveis inters general.


COMISSI EUROPEA (Comunicaci sobre els serveis dinters general a Europa): Els
mitjans de radiodifusi desenvolupen un paper central en el funcionament de les
societats democrtiques modernes, en especial en el desenvolupament i transmissi de
valors socials. Per tant, el sector de la radiodifusi, des dels seus inicis, ha estat objecte
dun Reglament especfic en nom de linters general. Aquest Reglament sha basat en
valors comuns, tals com la llibertat dexpressi i el dret a rplica, el pluralisme, la
protecci dels drets dautor, la promoci de la diversitat cultural i lingstica, la protecci
dels menors i de la dignitat humana i en la protecci del consumidor.

2.11. El model de servei pblic de radiotelevisi (Public Broadcasting Model of

Media Governance)

La TV i la rdio gaudeixen dunes condicions de privilegi i sels hi poden demanar uns
elements de canvi que anomenem servei pblic. Perqu? En els mercats necessiten
llicncies per desenvolupar les activitats i per aix sels hi poden demanar elements de
canvi que responen a tres aspectes:
- Cobreixin les emissions al conjunt dels territoris
- Requisits en els continguts
- Protegir i enforteixin la cultura i la identitat dels estats.

TV + Rdio = gaudeixen dun conjunt de privilegis de naturalesa econmica o tcnica:

Llistat dobligacions que els operadors han dacomplir a canvi dels privilegis
(propsits socials i culturals):
o Cobertura universal
o Requisits dels continguts
o Protegir i enfortir la cultura i la identitat nacional
Una estructura de control en la que lactuaci dels operadors sigui controlada i
avaluada per representants socials escollits o elegits. Organisme de control que
vetlli perqu els mitjans posi en marxa aquestes obligacions.

La missi del servei pblic
Quan parlem de servei pblic, ve implcit una srie de valors.
El programa dels valors vulnerables a la societat:
Imparcialitat, objectivitat i neutralitat.
La qualitat i la gamma dels programes.
La diversitat (pluralisme espacial, lingstic, cultural, ideolgic...)
La identitat cultural.
La protecci de nens i joves (representaci del sexe i la violncia).
La protecci de la dignitat humana (protecci de raa, de gnere...) i la
comunicaci cvica.
Independncia de les influncies comercials.
Valors que han de guiar lactuaci del servei pblic i sn uns valors que hem de poder
identificar.

Els mitjans pblics en el context europeu

Obligacions dels mitjans pblics



El consell dEuropa fa recomanacions i els Estats decideixen si ho fan o no.



Elements per analitzar els mitjans pblics
Quan parlem dels mitjans pblics, hi ha una srie delements que han de garantir el
servei pblic. Per determinar si la televisi i radio pblica estan fent la seva funci:

1. Independncia editorial: els partits no poden anomenar els directius de les
cadenes, perqu sin tindrem una televisi governamental:
a. Llibertat editorial
b. Contrast de fonts
c. Diversitat temtica
d. tica professional
2. Distinci de les seves activitats de carcter de servei pblic i de carcter
comercial. On hi hagi publicitat sha de diferenciar entre les activitats que venen
a travs dingressos pblics com subvencions o impostos i shan de diferenciar
dels de carcter comercial.
3. Finanament estable. Sha de garantir el finanament per permetre
desenvolupar les seves activitats.
4. rgans directius amb un sistema delecci i nomenament independent del
govern: lobjectiu s el de garantir la representativitat i pluralitat, i lallunyament
dels governs (independncia). Molt important saber com sescull i el perfil
professional que tenen.

2.12. Dimensi econmica

La televisi publica ha de respondre al servei pblic per sn empreses amb disposici
econmica. Hi ha mitjans pblics que noms es beneficien de serveis pblics hi ha

mitjans que tenen un finanament mix. Les televisions en el cas europeu, no hi ha una
televisi pblica nica per tota Europa. Lnic organisme que vetlla per les televisions
pbliques s la UER.
La radiotelevisi pblica europea:
Del monopoli (inicis) a lalliberament (anys 80)
El model de negoci a la televisi:
o Ingressos pblics (cnon)
o Publicitat + subvencions
La doble comptabilitat: ingressos pblics i privats
El mercat publicitari: la competncia deslleial. Lacusen a la televisi pblica
per fer una competncia deslleial (discurs de la televisi privada).
La tipologia de les televisions pbliques:
o Dimensi supraestatal, estatal, subestatal i local/comunitria
La Uni Europea de Radiodifusors (UER)

Els mitjans pblics tenen dos tipus dingressos: una taxa especifica (cnon), ingressos a
traves de subvencions directes o indirectes i dues vies que son compartides amb els
privats que sn la publicitat i patrocinis.
Espanya no t el cnon i fa que tingui menys esperit crtic la ciutadania.

Finanament de la TV pblica a Europa
El cnon: principal font dingressos (64,2% del total). Principal via de
finanament.
Fons pblics (ajudes, subsidis, ingressos procedents dimposts): 128% del total.
A 17 pasos de lrea UER (42,5%), el servei pblic depn majoritriament
daquests fons.
Els ingressos per publicitat: 10,5% dels ingressos dels mitjans pblics al 2011, una
xifra que va disminuint de forma progressiva des de 2006. (important nomes un
10% es ingrs de publicitat, tot lo altre es dingressos pblics i per aix sels hi ha
dimposar un servei pblic i no governamental)

Normativa europea

Ajudes pbliques:
Article 107 TFUE (antic article 87 TCE). Limitaci marcada per la Uni Europea.
Comunicaci de la Comissi sobre laplicaci de les normes en matria dajudes
estatals als serveis de radiodifusi pblica (2001/C) (2001 Broadcasting
Communication) (actualitzada al 2009 i en vigor a lactualitat).
Els ajuts pblics per la televisi estan limitats amb una norma europea que sha de
complir en tots els estats membres. Ajuts limitats i justificats.

Sistema de finanament:
Protocol sobre la radiodifusi pblica (Annex, Tractat dAmsterdam, 1997).
Televisions amb finanament mix han de mostrar el finanament diferenciat, de
manera transparent, per saber que es fa amb els diners dels contribuents. El
tractat dAmsterdam marca la gran norma de la televisi europea, per afavorir la
transparncia.

Dues normes europees larticle i els protocols i sn molt importants.

Normativa espanyola
El primer element que va marcar el PP va ser que les comunitats autonmiques nomes
poden gastar el que tenen en el pressupost i en el moment que sendeuten ho han de
justificar perqu sin es qestiona el procediment daquesta cadena.
En el tema de les televisions pbliques el tema econmic s un tema molt rellevant i
sha de ser transparent. Com que el PP no creu que la televisi pblica ha de ser
independent, obre la porta a la gesti privada per acabar amb empreses afins al seu
posicionament ideolgic. Aquesta desviaci causa una dificultat a la ciutadania per
entendre que vol dir una televisi pblica independent.
Hi ha normatives que fan que la gesti vagi en mans de les empreses privades.

2.13. Dimensi poltica

Per garantir la independncia dels mitjans pblics sha destablir que els que estiguin al
capdavant dels sistemes siguin professionals independents. Es fonamental saber de
quina manera sescull als directius i el sistema per prendre les decisions internes. En la
mesura que aix estigui garantit, el que dirigeix pot garantir aquesta independncia. El
gran problema s que tot i que les lleis marquin unes coses, en la implementaci, les
persones del capdavant sn escollides pel seu carnet poltic i acaben ser mitjans
governamentals.
Sistema delecci i nomenament
Duraci del mandat
Sistema de votaci

2.14. Dimensi sociocultural

Impacte social i pluralisme: el servei pblic de radiodifusi, dindubtable

importncia econmica, no s comparable al servei pblic en qualsevol altre
sector econmic. No existeix cap altre servei que, simultniament, tingui un
accs tan ample a la poblaci, proporcioni tal quantitat dinformacions
(pluralisme) i continguts (qualitat) i, daquesta forma, transmeti les opinions
individuals i lopini pblica i influeixi tant en aquestes.
Dimensi cultural: diversitat lingstica i cultural.
Identitat: europea, estatal i/o nacional.

2.15. Dimensi tecnolgica (reptes)

Innovaci (en un nou ecosistema de pantalles): La nova televisi (p.ex: televisi

no lineal).
Digitalitzaci (i noves plataformes):
o TDT
o TV Digital Mbil
o TV i Internet
o Patrimoni audiovisual europeu (accs)
Convergncia digital i Societat de la informaci.

Servei pblic i continguts interactius
TV i nous entorns web (interactiva)
Televisi social:
o Plataforma de continguts (a la carta)
o Televisi multipantalles
o Patrimoni audiovisual
Reptes del SPA front a la convergncia digital pblica

Tema 3. Tecnologia, Mercat i Regulaci

Quin paper juga la regulaci? Media perqu la legislaci sacompleixi.
Shan danalitzar el mercat, quines sn les autoritats, quines han de tenir i quines sn
les ms rellevants en lescenari internacional.

3.1. Poltiques de Telecomunicacions

Al segle XX hi ha un monopoli estatal del sector de les telecomunicacions. s a partir de
la dcada dels 70-80 quan comencen les liberalitzacions del sector de les
telecomunicacions, el mercat sobre i poden participar nous actors o actors que
provenen de la privatitzaci dempreses pbliques.

A partir de la dcada dels 90 ens trobem poltiques de desregulaci. Es minimitza la
quantitat de regulaci que hi ha en un mercat, per tal que sigui el mercat el que marqui
la dinmica i no lEstat.

En aquests moments hi ha cada vegada menys intervencionisme de lEstat en el mercat

perqu aquest marqui les regles del joc. Des dun punt de vista econmic aix augmenta
la competncia per des dun punt de vista social, en minimitza alguns aspectes.

3.1.1. Poltiques audiovisuals
Ens centrarem ens dos sectors: televisi i rdio. En lEuropa occidental, les poltiques
audiovisuals neixen en un escenari de monopolis estatals (fins als anys 50) amb
lexcepci de Luxemburg, que mai ha tingut ni rdio ni televisi pblica. A partir de la
dcada dels 80, sobren aquests mercats i comencen aquestes poltiques de
liberalitzaci a nous actors privats o privatitzaci daquestes televisions i rdios que
abans eren pbliques. Aquesta tendncia a la liberalitzaci a lEstat espanyol no es
produir fins als anys 90.
Aquesta dinmica s la mateixa que la que es produeix en el sector de les
telecomunicacions.
Posteriorment, es comena a desregular en el sector de les audiovisuals, i a partir de la
dcada dels 90, aquestes poltiques han anat acompanyades dunes poltiques
dincorporaci duna nova tecnologia com s la digital (TDT).

Existeixen 3 tipus de benestar: poltic, social i econmic. Amb les poltiques que es faran
a Europa, observarem que predominar la dinmica del benestar econmic en
detriment de la dimensi social i poltica.

3.2. Tecnologia
En aquesta dinmica de mercat hi ha un element que juga un paper determinant que
ens ajuda a explicar la transformaci que est vivint el sector comunicatiu que s la
tecnologia. 3 aspectes de la tecnologia vinculats a les poltiques:

Desenvolupament que es produeix en les telecomunicacions i la informtica, que

afecta directament al funcionament dels mitjans de comunicaci i que requereix
actuacions governamentals perqu principalment aquestes poltiques tindran a
veure amb les infraestructures del sistema meditic.
Procs de digitalitzaci i convergncia tecnolgica, tres sectors que es fusionen i
que es difcil veure les fronteres entre els uns i altres: mitjans, informtica i
telecomunicacions. Aix augmenta les complexitat en les poltiques de
comunicaci.
Societat de la Informaci.

Aquests aspectes donaran com a conseqncia:
Desenvolupament de les Telecomunicacions i els ordinadors:
o Interacci asincrnica i instantnia: les telecomunicacions canvien el
concepte de temps i de espai.
o Mobilitat.
Dimensi econmica:
o Operacions de fusions i adquisicions: grans companyies compren altres
companyies i el sector de les Telecomunicacions est dominat per certes
companyies que controlen el conjunt del planeta. En el mn econmic
sutilitzen les sigles M&A (Mergers and Acquisitions)
o Proliferaci dels suports tecnolgics: augment de les plataformes
mitjanant les quals es pot rebre el contingut.
Impacte geogrfic de la tecnologia:
o Cable
o Satllits
o Telefonia mbil
o Internet

3.2.1. Escenari actual
Aquesta transformaci tecnolgica porta a un nou escenari meditic on conviuen tres
realitats:

Mitjans de masses Nous mitjans Mitjans a la carta
(Mass Media New Media Media On Demand)

3.2.2. Les xarxes globals dinformaci
El cable submar permet les connexions de la xarxa i que determinades zones tinguin un
accs a Internet.



Hi ha moltes zones del planeta on no tenen accs a aquesta xarxa. Per aix hem de
pensar en laspecte geopoltic que tenen les Telecomunicacions per tal de construir les
infraestructures que permetin laccs a aquesta xarxa. Aquestes connexions i accessos
continuen estant en mans del mn occidental.
Al mateix temps, hi ha un altre aspecte vinculat amb aix: quan parlem de poltiques
que tinguin una base global, en aquests moments la tecnologia que t ms abast global
s la de satllit. Hi ha 3 companyies que tenen aquest accs global i que no passen per
aquesta xarxa: CNN, BBC i Al Jazeera.

3.2.3. El ritme del canvi: les TIC
Aix com el concepte despai canvia, tamb canvia el concepte de temps, i aix es veu
en el desenvolupament de les TIC. Laparici de nous aparells provoca que la legislaci
shagi dactualitzar, trobant que moltes vegades la legislaci va per darrera de laparici
de nous aparells.
Abans els canvis es mesuraven en una dcada, per ara el canvi tecnolgic es tan gran,
que es poden percebre en perodes ms petits, de 4 anys.

3.2.4. El ritme del canvi sociocultural
La dimensi econmica pren relleu a dimensions que abans eren ms importants, la
social i la poltica.

3.3. Mercat
Tres tipus de mercat:

Monopoli: clssics dels pasos autoritaris, on el control dels mitjans est en mans
de lEstat.
Oligopoli: Loligopoli s un mercat amb unes barreres dentrada molt altes (com
la TV i la rdio) marcades per les llicncies.
Lliure competncia: premsa (no hi ha quasi barreres dentrada).
Les poltiques han de tenir en compte el tipus de mercat per tal destablir les regles del
joc. Per tal que simplementin correctament les poltiques, es necessiten unes autoritats
reguladores que vigilin si sacompleix tota la regulaci.

3.3.1. Regulaci del Mercat

En aquest Mercat shan de regular:
- Espectre radioelctric (llicncies): procediment per atorgar freqncies
mitjanant les llicncies.
- Fusions i adquisicions que es produeixin entre empreses per tal devitar la
concentraci.
- Gesti del servei pblic: com definim la televisi i la rdio pblica.
- Mercats emergents i tradicionals: de quina manera shan de comenar a regular
les noves tecnologies.
Objectius pels quals shan regulat aquests temes:
- Per assegurar la competncia i el pluralisme dels actors en les democrcies.
- Evitar la concentraci de la propietat, un perill pel desenvolupament del mercat
i de les democrcies.
- Evitar la concentraci de diferents segments de mercats.

Conceptes clau: pluralisme i diversitat, vinculat a un concepte democrtic. Sense mitjans
diversos i plurals no es garanteix el bon funcionament de la democrcia.

Hi ha altres poltiques pbliques que tindran vinculaci amb el mercat per millorar
aspectes de les Poltiques de Comunicaci:
Poltica industrial:
o Dissenyada per promoure el creixement i el desenvolupament duna
indstria.
o
Poltica de la competncia
Poltica cultural

Poltica de la competncia
La poltica de la competncia pren molta importncia per garantir que els mercats no
estan controlats per una o poques companyies. En el cas de la UE, quan hi ha algun tipus
de fusi o dadquisici, sempre sha de tenir un vistiplau de les autoritats europees (Ex:
quan Vodafone va comprar ONO).

Principals preocupacions:
Assegurar que els mercats no estan controlats i mantenen una posici de domini
en el mercat que impedeix el creixement.
Definir la rellevncia del mercat i mesurar el domini i el control.
Definir els procediments dexecuci.
Les principals preocupacions de les poltiques de competncia a la Uni Europea:
Crear i protegir un mercat intern i obert i competitiu per productes i serveis.
Promoure laplicaci de la legislaci de la competncia a nivell nacional.
Prohibir les activitats empresarials que redueixen o distorsionen la competncia.
Prohibir les activitats governamentals que redueixen o distorsionen la
competncia.

Llei de la competncia de la UE
Control de les fusions i adquisicions per evitar la concentraci dels mercats.
Control dels ajuts pblics per evitar la distorsi del mercat.

Defensa del pluralisme a la UE
En aquesta poltica no hi ha hagut consens per desenvolupar una poltica comuna en
pluralisme.
Hi va haver diversos intents per fer-ho per hi ha alguns Estats que volen tenir la seva
autonomia per marcar la dinmica del pluralisme, cada Estat t el seu mecanisme per
garantir-la (o no).
Llibre Verd sobre el pluralisme dels mitjans de comunicaci (1992).
Resoluci del Parlament Europeu sobre la concentraci meditica (2002).

Exemple de Frana sobre la regulaci del seu sistema poltic: jerarquies a partir de
protagonismes diferents dactors poltics que garanteixi el pluralisme.

Regulaci de continguts

Aquestes poltiques han regulat tradicionalment sobre tot el que els mitjans no poden
fer (aspectes negatius). I en canvi, ara, hi ha una nova tradici que en comptes de regular
aspectes negatius es proposen aspectes que podrien promoure els mitjans sobre
determinats valors (criteris o aspectes positius).

3.4. Autoritats reguladores

Caracterstiques de les autoritats reguladores:
El primer aspecte molt important s que aquesta autoritat, quan es posa en
marxa, ha de garantir que funciona per separat de lEstat, sense cap vinculaci
amb aquest, ha de ser un organisme independent.
Tradici diversa en les democrcies avanades: a Nord-Amrica existeix la FCC,
al Regne Unit trobem OFCOM, a Frana CSA i a Espanya Estatal CNMC.
Models: europeu i nord-americ.
Preocupaci social: llibertat dexpressi, pluralisme informatiu, continguts
obscens i indecents, irreverents, racistes, pluralisme lingstic, cultural, religis...

3.4.1. Organismes europeus: OFCOM, CSA i CNMC
Instncia collegiada de presa de decisions.
Autonomia estructural.
Competncia sobre els mitjans pblics i privats (mercat i contingut), s a dir,
actuen sobre tots els mercats, no solament els pblics.
Ample conjunt de poders i capacitats (inclosa la potestat de sancionar).
Obligaci de rendici de comptes pblicament (accountability).

3.4.2. El model nord-americ: Federal Communications Commission (FCC)
Primera agncia estatal independent del Govern.
Neix als Estats Units dAmrica (EUA), 1934, sota el control del Congrs.
Encarregada de la regulaci de les telecomunicacions interestatals i
internacionals per rdio, televisi, xarxes, telfons, satllits i cable.
Atorga les llicncies de rdio i televisi i assigna les freqncies i sanciona els
incompliments.
Vetlla per lefectivitat de la llibertat dexpressi i les seves limitacions (1a esmena
de la Constituci).
Controla la indecncia dels continguts (ex: Janet Jackson i lemissi per TV de
la Superbowl).

3.4.3. Frana i Le Conseil Suprieur de lAudiovisuel (CSA)
Separaci de les competncies dactuaci entre el Govern (monopoli de lEstat)
i les autoritats independents (CSA, en el sector audiovisual).

Context de les Autoritats administratives independents (a Frana aparegudes per

primera vegada el 1978, amb la creaci del CNIL, desprs el CNCL el 1986 i el
1989 el CSA).
mbit dactuaci: els serveis privats i pblics de radiodifusi, televisi i xarxes de
cable.
Progressiva desvinculaci de lEstat en matria econmica i tcnica,
particularment en gesti i control dalliberament de les ones electromagntiques
(liberalitzaci).
Nou context poltic i social per a les institucions que articulen les preocupacions
del poder poltic i la pluralitat dels interessos econmics (mercat).
Exercici del poder reglamentari especial (part del poder essencial queda en mans
del Govern).
Creat per la Llei 89/25 el 17 de gener de 1989:
o mbit estatal.
o Estructura collegial (8 membres i progressivament redut a 7, menors de
65 anys, amb incompatibilitat pblica o privada fins i tot quan deixen el
treball).
o Competncies: garanteix el respecte al pluralisme, la llibertat en la
comunicaci audiovisual, el control de la publicitat, la protecci de la
infncia i ladolescncia, el control de les campanyes electorals, la
distribuci de les freqncies i les llicncies en rdio i TV, sancions i
suspensi de les llicncies.

3.4.4. Gran Bretanya i Ofcom
Es crea el 2003 per mandat de la Llei de Comunicacions.
Regula els sectors de rdio i televisi, sistemes fixos de telecomunicacions,
telfons mbils, els serveis postals, a ms de les ones de rdio sobre la qual
operen els dispositius sense fil.
Assegura que els ciutadans del Regne Unit aprofitin al mxim el seus serveis de
comunicacions i estiguin protegits dels fraus i prctiques deslleials, garantint al
mateix temps que la competncia del mercat.
Rendiment de comptes davant el Parlament.
Assessora en els aspectes ms tcnics de la regulaci, desenvolupa la regulaci
i vetlla per la seva aplicaci i el seu compliment.
Finanament mixt: les quotes que paga la indstria de les comunicacions per
regular la radiodifusi i les xarxes de comunicacions; i per la subvenci del
Govern.

Assegura:
la varietat de serveis de comunicacions electrniques, incloent la banda ampla;

la qualitat dels programes de televisi i de rdio, apellant a una gran varietat de

gustos i interessos;
el pluralisme en els serveis de televisi i rdio;
que els ciutadans que veuen la televisi i escolten la rdio estiguin protegits
contra continguts nocius o ofensius;
que els ciutadans estiguin protegits de ser tractats de manera injusta en
programes de televisi i rdio, i de mantenir la seva privacitat;
un servei postal universal disponible a tot Regne Unit, sis dies a la setmana;
la utilitzaci efica de l'espectre radioelctric.

3.4.5. El cas espanyol: CNMC
Antecedents:
Comissi de Mercat de les Telecomunicacions (1996-2013).
Consell Estatal dels Mitjans Audiovisuals (CEMA): creat el 2010, per no es va
posar en funcionament mai.

Comissi Nacional del Mercat i de la Competncia
s lorganisme que garanteix la lliure competncia i regula tots els mercats i
sectors productius de leconomia espanyola per protegir els consumidors.
s un organisme pblic amb personalitat jurdica prpia. s independent del
Govern i est sotms al control parlamentari. Va entrar en funcionament el 7
doctubre de 2013.
s el resultat de la fusi de les autoritats anteriors:

Principals funcions:


Estructura:
President, vicepresident i consell format per vuit membres elegits pel Parlament.
El seu mandat s de 6 anys no renovables i sotms a un estricte rgim
dincompatibilitats.
Consell que es garanteix en dues sales: Competncia i Sala de Supervisi
Regulatria, que es reuneix en un ple on hi ha representats els 8 consellers, el
president i el vicepresident.
T quatre direccions dinstrucci: Competncia, Energia, Telecomunicacions,
Sector Audiovisual i Transports i postal.

La Direcci de Telecomunicacions i del Sector Audiovisual es lrgan encarregat de les
funcions dinstrucci d'expedients de la Comissi Nacional dels Mercats i la
Competncia en matria de comunicacions electrniques i del sector audiovisual, amb
l'objectiu de regular, supervisar i controlar el correcte funcionament dels mercats de
comunicacions electrniques i de comunicaci audiovisual a traves de l'establiment i
supervisi de les obligacions especifiques que hagin de complir els operadors en els

mercats de telecomunicacions, el foment de la competncia en els mercats dels serveis

audiovisuals, la resoluci dels conflictes entre els operadors i, si s'escau, l'exercici com a
rgan arbitral de les controvrsies entre aquests.

Tema 4. Poltica de Continguts i Diversitat Cultural

4.1. Poltiques de continguts

Poltiques de continguts
Diversitat Cultural

Mirada sobre continguts audiovisuals

Qu s la Diversitat Cultural?
El concepte neix a lagenda internacional a partir de la dcada dels 90, que vol recuperar
aquella diversitat que existeix en el mn de cultures i llenges, pren lexemple de tot el
moviment que es va generar en els 70 i 80 de la protecci del planeta i trasllada aquest
concepte de la biodiversitat al mn de la cultura. A partir dels 2000 estar en el centre
de les discussions i debats de la UNESCO.

4.2. La Convenci sobre la Protecci i Promoci de la Diversitat de les Expressions

Culturals
Linstrument clau s la Convenci sobre la Protecci i Promoci de la Diversitat de les
Expressions Culturals, que acaba com a referent la Convenci dels Drets Humans, que
sha convertit en un instrument fonamental del dret internacional pblic, s la
referncia que sutilitza en molts casos per definir si un pas est vulnerant la legislaci.
La Convenci sobre la Protecci i la Promoci de les Expressions Culturals s un acord
internacional, jurdicament vinculant, que garanteix que artistes, professionals i altres
actors de la cultura i ciutadans de tot el mn puguin crear, produir, difondre i gaudir
duna mplia gamma de bns, serveis i activitats culturals, inclosos els seus propis.
Quan la convenci s aprovada el 2005 i entra en vigor lany 2007. Els estats lhan
dadaptar a la seva legislaci a aquesta convenci. Els pasos rellevants que no han signat
la convenci sn, per exemple, Estats Units, Israel o Xina. En el cas de la UE, tots els
estats membres han signat la convenci, i la UE sha proclamat com la gran ambaixadora
de la diversitat cultural: intentar promoure aquesta convenci en tota la seva
normativa i legislaci i a ms intentar fer una promoci a nivell internacional. Per tant,
la convenci regeix tota la poltica audiovisual i cultural de la UE.
s la primera eina a nivell internacional que garanteix la protecci de la cultura, en dret
internacional pblic no hi existia cap normativa, i per aquest motiu s un xit per la
comunitat internacional. Les dificultats no radiquen en el fet de signar la convenci, sin
que radica en el fet daplicar-la de forma real (protegir tnies, llenges minoritries...) i
traslladar-la a la poltica nacional i en poltiques pbliques que permetin garantir-la. Com
la convenci arriba en un moment de crisi econmica, la cultura queda relegada a segon
terme i saplica la convenci de forma molt lenta, amb molts pocs resultats.

4.3. El debat de fons

VS

Cultura

Comer

Aquest ser un debat que es veu de manera molt clara a la UE, qu ha de prevaler en les
poltiques de contingut, la cultura o el comer? Aquest debat acadmic clssic que es
trasllada a les poltiques t una traducci en lmbit internacional, el debat sobre la
cultura es fa en la UNESCO i el debat sobre el comer que afecta a laudiovisual es fa a
la OMC (Organitzaci Mundial del Comer).

4.4. El sector audiovisual

5 dimensions:
Econmica: Indstria + Ocupaci
Poltica: Paper govern + poltiques audiovisuals
Social: Rutines diries (sempre estem en contacte amb els mitjans audiovisuals)
Cultural: Visi del mn / Identitat
Tecnolgica: Digitalitzaci

Concepci del sector audiovisual

EEUU: Tindr una concepci estrictament econmica, no tenen poltica
audiovisual ni cap entitat dintre del Govern que posi en marxa aquesta poltica,
i el sector audiovisual es concep com a Entertainment, perqu el sector de
laudiovisual est en el segon lloc dels sectors exportadors, s fonamental per a
leconomia nord-americana.
UE: Als pasos de la Uni la concepci s dual, una part s indstria per tamb
hi ha una vessant cultural: Industria cultural. Hi haur una regulaci que
prevaler la dimensi de cultura.

Per analitzar els dos casos, shan de fer cadascun a partir de les seves concepcions,
perqu si ho fem des de la nostra concepci, no ho podrem entendre.

4.5. Proposta metodolgica

Quatre dimensions:

Dimensi
econmica

Dimensi
poltica

Dimensi
sociocultural

Dimensi
tecnolgica

4.5.1. Dimensi poltica
- Uni Europea
- Consell de la UE
- Parlament europeu

Aquests tres organismes sn els responsables de la poltica cultural europea. La Comissi
Europea fa una proposta i sha de posar dacord amb al Parlament, quan es posen
dacord van al Consell de la UE. En les temes de laudiovisual es necessita la codecisi de
la Comissi i del Parlament, perqu moltes vegades se lha acusat de dficit democrtic.
Per evitar aquest dficit, a partir dels finals dels 90 es comena a implementar la
codecisi. Posar dacord els diferents estats pren un temps considerable i per tant s
molt lent aprovar una llei (una mitjana de 3 anys i 2 anys per implementar-les als Estats).

Poltica de la Europa Creativa
Sencarrega el commisari Tibor Navracsics que s lencarregat dEducaci, Cultura,
Joventut i Esport. La poltica de lEuropa creativa va nixer el 2014 i t una vigncia de 6
anys (fins el 2020) i t una dotaci econmica de 1.460 milions deuros, per si ho
comparem amb altres poltiques dins de la UE, s una quantitat molt petita perqu shan
de dividir en 6 anys i per 28 pasos. Aix significa que aproximadament tenim una
mitjana de 100 milions deuros pels 28 pasos. Suposa un 0,3% del pressupost de la
Comissi europea. s una quantitat petita perqu els estats membres tenen divergncia
sobre la quantitat que sha de dirigir a la cultura. Frana, per exemple, t 400 milions

deuros lany dedicat nicament a les poltiques audiovisuals. Des del punt de vista del
pressupost, doncs, s molt poc. Aquesta poltica dna suport a:
Iniciatives del sector de la cultura com les que promouen la cooperaci
transfronterera, plataformes, xarxes i traducci literria.
Iniciatives del sector audiovisual, com les que promouen el desenvolupament, la
distribuci o laccs a les obres audiovisuals.
Una via intersectorial, incloent un fons de garantia i de cooperaci poltica
transnacional.

El programa Europa Creativa consta de dos subprogrames: El subprograma MEDIA, que
s el programa dajuts a la indstria audiovisual europea i el subprograma de Cultura,
per promoure el sector.

Poltiques Audiovisuals Europees: 4 pilars

Aix implica que la UE haur de prevaler la dimensi cultural per sobre de les altres, i
aix s la singularitat europea.
Aquesta poltica audiovisual t 4 pilars:
- Marc regulador: normes de carcter europeu que marquen les regles del joc.
- Programa dEuropa Creativa: s el ms important de les poltiques audiovisuals,
en concret el programa Media, que sencarrega del sector audiovisual.
- Altres accions de les PAE.
- Dimensi externa de les PAE: exportar la mirada europea a altres llocs del mn.

La norma ms important que existeix vinculada al sector televisiu s una norma que es
va aprovar a lany 1989 i es coneix com la Directiva Televisi sense fronteres, que s
dobligat compliment per tots els estats membres. Implementa una srie daspectes on
no tots els estats hi estan dacord, per aix van trigar 3 anys en aprovar-la. Ser
actualitzada el 1997. Aquesta norma marca les bases del que ha de ser lespai

audiovisual europeu. Aquests elements que sestableixen com a obligatoris en tots els
estats membres sn:
1. Espai europeu de TV: no hi pot haver obstacles en la circulaci de programes
televisius en el mercat nic, han de ser de lliure circulaci.
2. Les quotes europees: s lelement ms polmic de la directiva i s de carcter
proteccionista. Les quotes europees signifiquen que per norma les televisions
europees han demetre com a mnim el 51% de continguts dorigen europeu. Els
americans pressionen a les institucions europees perqu eliminin aquesta
norma. Les televisions europees emeten aproximadament el 60% dels
continguts, per les quotes no diuen quan shan demetre, per tant s un
instrument rgid per no hi ha un horari i existeix una clusula que diu sempre
que sigui possible.
3. Inters general: els governs han de prendre mesures per assegurar que el
conjunt de la poblaci tingui accs als esdeveniments ms importants de forma
gratuta i en obert. Aquesta disposici es refereix principalment als
esdeveniments esportius internacionals com els Jocs Olmpics o la Copa del mn
de futbol.
4. Protecci de menors: els governs han de prendre mesures per protegir els
menors contra els programes violents o pornogrfics mitjanant la programaci
de les altes hores de la nit i/o limitant laccs a travs dun dispositiu tcnic
incorporat en el comandament a TV.
5. El dret de rplica: les parts injustament criticades en un programa de televisi
tenen el dret a rplica.
6. El temps publicitari: el temps mxim de publicitat que els canals poden emetre
durant un perode determinat (mesurat en minuts per hora o per dia) ha de ser
plenament respectat (12 minuts per hora).

Marc regulador: Directiva de Serveis de Comunicaci Audiovisual (DSCAV) (2007)
1. Cobreix tots els serveis de comunicaci audiovisual, que inclouen tant els
serveis de comunicaci audiovisual lineals (TV tradicional) com els serveis no
lineals de comunicaci audiovisual (TV o vdeo a la carta). Aquests serveis han
destar dirigits al pblic en general amb la intenci dinformar, entretenir i
educar (Art. 1 de la DSCAV).
2. El servei de comunicaci audioviusal a la carta ha de promoure els continguts
dorigen europeu, per no sinclouen quotes de programaci com en el cas de
serveis lineals, on es mantenen com les que havia establertes en la Directiva TSF.
3. El product placement o aparici de continguts publicitaris als programes (art. 3g
DSCAV): defineix en quins programes i sota quines condicions est autoritzat el
product placement. Els Estats membres sempre poden adoptar regles ms
estrictes per els provedors de serveis de mitjans sota la seva jurisdicci.

4. El temps publicitari: les restriccions qualitatives es mantenen. Quant als lmits

quantitatius i les normes dinserci danuncis, les emissores tindran ms
flexibilitat, per el lmit horari de 12 minuts per als espais publicitaris es mant
sense canvis, a pesar de que el cmput es fa respecte totes les hores del dia, s
a dir que la mitjana ha de ser de 12 minuts la hora.
Aquesta directiva ha de ser reformada en breu, es diu que al 2017 es comenar el
procs de revisi daquesta. Els estats candidats a entrar a la UE ha dacomplir aquesta
directiva si volen entrar, prviament a ser admesos.

Programa MEDIA
El programa MEDIA ajuda al sector audiovisual de la Uni Europea, donant suport
financer per al desenvolupament, distribuci i promoci de les obres europees. No
finana la producci, que correspon als Estats.
A travs de MEDIA Mundus, la UE fomenta la collaboraci entre els professionals
europeus i els seus homlegs darreu del mn.
Lalfabetitzaci meditica explora com els ciutadans poden prendre decisions ms
informades quan saccedeix a qualsevol de les formes de comunicaci meditica.

Objectius:
Preservar i reforar la diversitat cultural europea i el seu patrimoni
cinematogrfic i audiovisual,
Garantir l'accessibilitat per als europeus i promoure el dileg intercultural;
Augmentar la circulaci d'obres audiovisuals europees dins i fora de la Uni
Europea;
Enfortir la competitivitat del sector audiovisual europeu en el marc d'un mercat
obert i competitiu.

4.5.2. Dimensi sociocultural
El cinema europeu s lambaixador daquesta identitat europea. Units en la diversitat,
s el lema de la uni Europea i el cinema europeu es caracteritza per aquesta dimensi
diversa. 3 festivals de cinema europeu:
Festival de Cannes
Festival la Berlinale
Festival de Venezia

4.5.3. Dimensi econmica
Indstria audiovisual europea (3% del PIB):
o Cinema
o Televisi

Mercat TV: pblica (30%) / privada (70%)

 Model de negoci TV:

Publicitat
Publicitat + consumidor
Publicitat + subvencions/impostos
Ingressos pblics (cnon)
Tipologia dempreses:
Dimensi mitjana i petita

Fonts dinformaci bsiques: EUROSTAT i Observatori Audiovisual Europeu
(www.obs.coe.int).

Les dades diuen que el 68,8% est en mans dels EEUU, per tant amb la digitalitzaci ha
augmentat la presncia nord-americana en el mercat mundial. Cal fer una reflexi de
per qu en el mercat europeu de laudiovisual no aconsegueix pujar, sin al revs (del
17,4 al 15,4%).

El 63% de la recaptaci de cinema se lemporten els EEUU i la UE noms un 33,6%.
Un pas com Frana noms t 44,4% i el 55,6% sn daltres nacionalitats. A Espanya,
noms el 25,5% s producci nacional, tot i que s una xifra excepcional grcies a 8
apellidos vascos.