LA AVENTURA DE INNOVAR. EL CAMBIO EN LA ESCUELA.

JAUME CARBONELL. ED. MORATA 2002

Ana M.
Wasmer
Gimeno

Diu Jaume Carbonell en la presentaci del llibre:

Innovar en los tiempos presentes (...) es una autntica aventura, un apasionante viaje plagado
de dificultades, paradojas y contradicciones, pero tambin de posibilidades y satisfacciones. La
innovacin est asociada al cambio - de los centros y del profesorado - pero no necesariamente
a los procesos de reforma. sta es una de las tesis del libro. Otra de las tesis es que las
innovaciones ms slidas y profundas encuentran sus puntos de referencia en el pensamiento y
en la prctica de las pedagogas progresistas, muy crticas tanto con el modelo de pedagoga
tradicional como con las pedagogas activas psicologistas y espontanestas (p. 11)
De manera, que queda clar des del principi qu pretn Carbonell en el llibre: fer una anlisi
acurada de qu sigui exactament el que anomenem innovaci, sobretot per a distingir-la
daltres termes que de la mateixa famlia conceptual com modificaci, renovaci, canvi, i per
sobre de tots, reforma, ja sovint aquesta s la que impedeix la innovaci.
Es dedicar a aix en els dos primers captols, per a desprs el tercer i quart presentar noves
concepcions i organitzaci del coneixement escolar, les prctiques metodolgiques i els
currculums. En els quatre ltims (fins al vuit), el llibre descriu quin ser lespai de lacci
innovadora: lescola, les prctiques, les condicions i el context.
Carbonell caracteritza la innovaci de la segent manera:
...una serie de intervenciones y sistematizacin que tratan de modificar actitudes, ideas,
culturas, contenidos, modelos y prcticas pedaggicas. Y, a su vez, de introducir, en una lnea
renovadora, nuevos proyectos y programas, materiales curriculares y estrategias de enseanza
y aprendizaje, modelos didcticos y otra forma de organizar y gestionar el currculum, el
centro y la dinmica del aula. (p. 17)
Una vegada conceptualitzada la noci dinnovaci que emprar al llarg de lobra, lautor
emfatitza que una innovaci efectiva que millori leducaci i habiliti laprenentatge dels
estudiants (que no noms s acadmic, ja que considera indissociable el desenvolupament
personal de lalumnat, de laprenentatge ms marcadament escolar), ha destar i est lligada a
posicions progressistes (aix s prcticament analtic, en el sentit en qu si es pretn innovar s
respecte dun present que es vol canviar, i aix no es pot des de posicions conservadores).
Abans dentrar a la seva proposta, Carbonell realitza una diagnosi de lestat de leducaci i la
innovaci en lensenyament en el present, per a poder posteriorment determinar quines siguin
les condicions de possibilitat de la innovaci en el marc de lestructura actual de lensenyament,
focalitzat, bsicament, en uns models educatius de tipus tradicional. En el llibre es tracten temes
constantment en discussi, donada la (sembla que inevitable) situaci de crisi perptua de
leducaci, com el sentit de les pedagogies innovadores, la situaci del coneixement en la
societat de la informaci, el projecte educatiu i lautonomia pedaggica. Amb una voluntat de
desenvolupament duna societat democrtica participativa (a ms del ja mencionat auto
posicionament de lautor com a progressista, lautor lliga explcitament desenvolupament
personal i educaci escolar), Carbonell es planteja la relaci entre lescola i el seu entorn. En

LA AVENTURA DE INNOVAR. EL CAMBIO EN LA ESCUELA.

JAUME CARBONELL. ED. MORATA 2002

Ana M.
Wasmer
Gimeno

aquest punt, la seva visi ens recorda a la tradici de comunitats daprenentatge, a on es trenca
la separaci de lescola i context de lestudiant. Tamb ens parlar de quines siguin les funcions
scio-educatives daquest entorn, per tancar amb les esmentades condicions materials per a
lescola innovadora (prctiques concretes i currculums) i un captol de sntesi molt valus en
forma de guia amb recomanacions per als docents i administracions innovadors i renovades.

La innovacin est asociada al cambio - de los centros y del profesorado - pero no

necesariamente a los procesos de reforma. sta es una de las tesis del libro. (p. 11)
Aquesta s la primera tesi que presenta Jaume Carbonell en la cita introductria. Amb aquesta
afirmaci, lautor indica que, si b els processos innovadors requereixen canvis als centres i en
els docents, els processos de reforma no tenen perqu assolir aquesta profunditat, ans sovint al
contrari, en ser massa vegades superficials poden fins i tot impedir-los, ja que reforcen les
estructures existents. El canvi de la innovaci educativa es presenta en la forma didees,
concepcions, continguts i prctiques que pretenen una renovaci de la realitat actual, i les
reformes sn poltiques. Mentre la innovaci tendeix a donar-se als centres i les aules, les
reformes es fan sobre lestructura del sistema educatiu. Aqu lautor ens presenta tres paradoxes
de les reformes educatives poltiques (pp. 21-22):
-

Els governs saben que han demprendre reformes profundes, per enfrontats a
dificultats, recorren a reformes parcials estructurals, administratives, metodolgiques, ...
que depenen de condicions socials i econmiques que les paralitzen.
Les reformes les porten a terme poltics que han dobrir nous horitzons de cara al futur,
per que tenen visions educatives del passat que defensaran perqu sn les que
coneixen i els van oferir a ells possibilitats destudi i promoci.
Les reformes triguen tant en implementar-se, que quan ho aconsegueixen, ja han
envellit les seves idees i sentra en cicle vicis de reformar la reforma.

La segona tesi central del text es que:

las innovaciones ms slidas y profundas encuentran sus puntos de referencia en el
pensamiento y en la prctica de las pedagogas progresistas, muy crticas tanto con el modelo
de pedagoga tradicional como con las pedagogas activas psicologistas y espontanestas (p.
11)
Carbonell, per sostenir aquesta tesi, fa una anlisi de les pedagogies innovadores, actives i
progressistes, per refutar les afirmacions dels governs que carreguen en les seves esquenes el
fracs escolar, la baixada del nivell educatiu i el deteriorament de lensenyament, alhora que
demanen tornar a pedagogies conservadores i tradicionals. Amb coherncia amb el mencionat
posicionament progressista, lautor defensa que aquestes posicions pedaggiques conservadores
estan en consonncia amb poltiques de caire neoliberal.
Carbonell argumenta en contra de les veus que anuncien el final de les pedagogies innovadores
explicant que existeix una confusi vers elles deguda a lactual situaci de globalitzaci i
pensament nic, que fa que aquestes pedagogies es vegin tamb afectades, patint la mateixa

LA AVENTURA DE INNOVAR. EL CAMBIO EN LA ESCUELA.

JAUME CARBONELL. ED. MORATA 2002

Ana M.
Wasmer
Gimeno

tendncia uniformitzadora, fagocitadora, buidadora de contingut i devaluadora que implica la

globalitzaci, com passa tamb a daltres mbits de la nostra societat. Per aquestes propostes
pedaggiques tamb sn vctimes del relativisme cultural i pedaggic que genera una
desconfiana radical cap a qualsevol tipus dafirmaci que pretengui cert valor de veritat. Forma
part de la seva argumentaci tamb el biaix amb el que, ne la seva opini, sanalitzen des de
posicions conservadores els resultats de les pedagogies innovadores, centrant-se en certs
excessos comesos en el seu nom des de versions devaluades de la teoria original, i no en el cos
didees primer que les motiva; per altra banda trobem tamb biaix en la recollida de dades de
resultats, carregada de valors a lhora de ser analitzades, i ms encara, en labsncia destudis i
investigaci serioses sobre elles.
Com s ja evident, el llibre s una aposta i una reivindicaci de les pedagogies progressistes
innovadores i una crtica al sistema educatiu tradicional. s tamb una denncia de la
marginaci que han patit al llarg de la histria aquestes pedagogies progressistes per part del
poder. Carbonell vol posar mfasi en els elements de caire democrtic i participatiu, i de base
cooperativa que formen part del corrent a on ell es situa. Defensa que aquests models
representen el comproms amb la transformaci escolar i social, que sn capaces de lligar (al
contrari que el model capitalista, focalitzat en els resultats) el procs i el producte, que estan
fortament vinculades a lentorn (hi dedica tot un captol a una profunda anlisi del territori),
suposen una proposta de coneixement global i significatiu que trenca els compartiments estancs
de les tradicionals disciplines que dificulten la creaci de sentit en la persona que est aprenent,
i que estan de la banda del comproms per la igualtat de drets socials, amb especial atenci als
sectors ms desafavorits, i el respecte per la diferncia dels individus. Els corrents originals
pedaggics innovadors que ens proposa com a guia seran la Nova Escola, les pedagogies
crtiques, les propostes descoles populars i alliberadores, parts del constructivisme i la
psicologia cognitiva i la investigaci-acci. De manera que sn essencials en la seva idea
dinnovaci, la llibertat, la democrcia i la justcia social, defensant que aquestes possibles
noms en contextos de participaci, cooperativisme, autonomia de lescola, treball collectiu
dels professors, les experincies viscudes dins lescola i les seves relacions i vincles amb la
comunitat extra-escolar.

Lenfocament pragmtic de lobra la fa accessible a la comunitat educativa general, que pot

usar-la de manera profitosa per a orientar la feina diria de docents i directors de centre. Com ja
expressa el seu ttol, el llibre s bsicament una invitaci a la creaci i el canvi per a qu,
malgrat les limitacions que ens imposen els insuficients recursos a disposici de les escoles i les
adversitats socials, es puguin habilitar espais de promoguin una educaci de qualitat, en el seu
sentit ms ampli, i emancipadora per a estudiants i docents a la que hem daspirar en coherncia
amb el comproms que la docncia implica.