PROGRAMA D’ASSESSORAMENT

SOBRE ESTRATÈGIES
METODOLÒGIQUES APLICADES
AL GRUP- CLASSE

PROJECTE DE PRACTICUM

Consol Rojo - Magda Esquius

ESCOLA FRANCESC MACIA
SURIA

MAIG 2010
 MARC TEÒRIC

1. L’assessorament col·laboratiu.

2. L’enfocament constructivista.

3. L’atenció a la diversitat.
 1. L’assessorament col·laboratiu.

• L’objectiu de la intervenció psicopedagògica

serà el d’assolir una comprensió conjunta dels
problemes i crear un clima de col·laboració amb
el professorat, així com proporcionar recursos
per a millorar la pràctica docent i contribuir a la
qualitat de l’ensenyament.
 2. L’enfocament constructivista.
• Concepte d’aprenentatge significatiu: “El coneixement no es
descobreix, es construeix”.
• Influència de:
 Aspectes emocionals:
- Motivació per l’aprenentatge
- Sentiment de que és capaç
 Funció del professor:
- Proporcionar ajuts
- Crear relació afectiva amb l’alumne
 Paper dels companys:
- Ajut, de vegades més ajustat als coneixements previs de
l’alumne
- Crear i mantenir, a través del grup, un clima emocional-
afectiu òptim per a l’aprenentatge.
 3. Atenció a la diversitat
• Base d’una escola inclusiva: la societat és
diversa i la classe és una mostra d’aquesta
realitat social.
• Cada alumne té uns interessos, actituds
coneixements i capacitats diferents.
• El repte és: com programar les classes, com
treballar als centres perquè, dintre de les
activitats grupals, cada noi, diferent, pugui
progressar al màxim cap als objectius educatius.
 Recollida d’informació

• Enquesta al professorat de primària.

- Qüestionaris recollits 12, representa un 85%.
- Anàlisi qualitativa o quantitativa dels ítems
segons la resposta sigui oberta o tancada.
 RESULTATS
100

1. Com consideres la 90
80
70

participació dels alumnes 60

50
40

en les diferents 30
20
10

activitats del grup – 0

Alta Mitja Baixa Nul·la

classe?

40

35

2. Quin es el mètode
30

25

20

d’aprenentatge que 15

10

utilitzes més 5

0
INDIVIDUAL PARELLES COOPERATIU GRUP

freqüentment a l’aula?
 RESULTATS
3. Quina importància
12

10

dones com a 6

mestra/e als deures 2

0
Molta Força Poca Gens

per casa?

4. Consideres que 15

13

l’objectiu de les
11

tasques per casa és:

5

-1
Consolidar Crear un hàbit Familia Curiositat
coneixements
 RESULTATS
5. El temes a treballar a la classe:
- S’inicien amb una explicació del professor: 8
- Se’ls preparen individualment els alumnes: 0
- Es comenten oralment per tot el grup: 7

6. Per recuperar els alumnes que no segueixen el ritme:

Reforç individual, exploració educació.e., adaptació al nivell,
activitats individuals, ajut d’altres companys, grup petit amb
mestra, atenció personalitzada...

7. Activitats alternatives pels alumnes més ràpids:

Activitats d’ampliació, pintar, lectura, entreteniments, jocs, recerca,
activitats informatitzades, manca de material d’aprofundiment.
 RESULTATS
12

8. Estratègies 10

d’aprenentatge que 6

utilitzes a l’aula? 2

0
RESUM SUBRAT. ESQUEMA MAPA ALTRES
CONC.

9. Conductes dels alumnes 12

que interfereixen a l’aula:

10

0
AIXECAR-SE PARLAR MOLESTAR PREGUNTAR INTERROMPRE
 ANÀLISI DE RESULTATS

• Mètodes d’aprenentatge; els que s’utilitzen

menys son:
- El treball cooperatiu, i el treball per
projectes
• Activitats Alternatives: Reforç individual,
grupal, fitxes d’ampliació o de repàs, etc.
• CAD: Reforç inclusiu a l’aula ordinària (català i
mates).
 PROPOSTES
• Treball cooperatiu
• Treball per projectes

→ Potenciar diferents ritmes d’aprenentatge

i diferents interessos.
 Introducció
• Alumnat: homogeni o heterogeni?
→ Plantejament metodològic i organitzatiu serà
diferent ⇒ Resposta a la diversitat

→ Estratègies comunes en els nostres centres

(racons, tallers, projectes, plans de treball..)
tenen l’origen en la pedagogia centrada en el
nen (1ª meitat s. XX)
 Condicions que fan possible una
escola per a tothom

1. Resituar l’escola al seu lloc, com una comunitat

d’aprenentatge al servei d’una comunitat.
2. Plantejar una base curricular realment comuna.
3. Programa perquè tothom pugui aprendre: la personalització
de l’ensenyament i l’aprenentatge (ensenyament multinivell i
Plans de treball personalitzats).
4. Fomentar l’autonomia de l’alumnat: els mecanismes de
coregulació i autoregulació dels aprenentatges.
5. Organitzar el treball a l’aula de manera que puguin aprendre
junts alumnes diferents: l’estructuració cooperativa de
l’aprenentatge.
 Tres maneres d’estructurar
l’aprenentatge
• Cada alumne va pel seu compte; que un alumne assoleixi el
seu objectiu, és independent del fet que els altres l’assoleixin o
no
⇒ estructura d’aprenentatge individualista.

• Si s’estableix una espècie de rivalitat entre els alumnes per

veure si aprenen més i més de presa el que el professor
ensenya (hi ha una interdependència de finalitats negativa)
⇒ estructura d’aprenentatge competitiva.

• Si els alumnes s’animen els uns als altres i s’ajuden per

aprendre cada vegada més, aleshores es dona una
interdependència de finalitats positiva: és a dir, un alumne
assoleix el seu objectiu si, i només si, els altres també
aconsegueixen el seu, que és comú a tots
⇒ estructura d’aprenentatge cooperativa
 L’estructura d’aprenentatge
cooperatiu

• L’estructura més adequada per a l'aprenentatge

dels alumnes és l’estructura d'aprenentatge
cooperatiu: Els alumnes no solament aprenen
perquè el professor els ensenya, sinó perquè
cooperen entre sí, tot ensenyant-se els uns als
altres.
EL TREBALL COOPERATIU
 TREBALL COOPERATIU

• Escola inclusiva = Atenció a la diversitat

• Escola inclusiva = Igualtat d’oportunitats
• L’aprenentatge cooperatiu = Tots els alumnes satisfacin
les seves necessitats educatives:
- Es pot abastar i treure partit de la singularitat de cada
alumne
- Es pot emprar per ajudar els alumnes a desenvolupar les
habilitats i els coneixements necessaris per treballar juntament
amb els companys i per solucionar problemes significatius.
 Característiques (1)
1.- L’estructura de l’avaluació i la recompensa:
“Cooperar per aprendre i aprendre a cooperar”.

2.- Personalització del procés d’ensenyament i

aprenentatge: adequació del currículum comú a les
característiques personals de cada alumne.
 Característiques (2)
3.- Estructura de l’activitat: més aviat se substitueix el
treball individual en solitari pel treball individual
personal dins els equips cooperatius.

4.- Estructura de l’autoritat. Els alumnes tenen la

responsabilitat d’ensenyar els companys, i el grup
classe participa molt més en la gestió i la direcció
de la classe.
Introducció al treball cooperatiu

• Una vegada que els alumnes han començat a

familiaritzar-se amb el treball cooperatiu,
qualsevol àrea pot adaptar aquesta
metodologia, amb major o menor profunditat, a
les necessitats de cada matèria i de cada
alumne.
 DIFERÈNCIES ENTRE ELS EQUIPS COOPERATIUS I
ELS EQUIPS DE TREBALL TRADICIONALS

Equip d’aprenentatge cooperatiu Equip de treball tradicional

Interdependència positiva. No hi ha interdependència positiva.

Responsabilitat individual. No s’assegura la responsabilitat individual.

Habilitats cooperatives directament ensenyades. Habilitats cooperatives espontàniament exercides.

Lideratge compartit i repartiment de les Lideratge generalment nomenat i no es reparteixen

responsabilitats. necessàriament les responsabilitats.
Contribució de tots els membres a l’èxit de l’equip. L’èxit de l’equip de vegades només depèn de la
contribució d’un, o d’alguns, dels membres.
Observació i feedback per part del professor a El professor no segueix –o segueix de forma
l’equip, que treballa de forma cooperativa dintre la ocasional- el desenvolupament del treball en equip
classe. (que normalment es duu a terme fora de la classe).

L’equip revisa el seu funcionament i es proposa L’equip revisa el seu funcionament i es proposa
objectius per a millorar-lo. objectius per a millorar-lo. L’equip no revisa de
forma sistemàtica el seu funcionament.
(Adaptada de Putnam, 1993)
 Aspectes a tenir en compte
1. Descoberta del treball en equips cooperatius.
2. Distribució dels alumnes en equips.
3. Distribució del mobiliari de l’aula.
4. Ambientació de la classe.
5. Normes de funcionament del grup.
6. Organització interna dels equips.
7. Determinació del Pla d’equip i revisió periòdica del
funcionament de l’equip.
8. Les celebracions en els equips i el grup classe.
9. Elaboració del quadern de l’equip.
1. Descoberta del treball en equips
cooperatius
Activitats introductòries

• Objectiu: presentar als alumnes l’estructura

d’un equip cooperatiu i facilitar que descobreixin
una forma de treballar més eficient.

• Les activitats els han de demostrar els

avantatges d’aquesta forma de treballar davant
del treball purament individual.
 Programa d’activitats
• 1ª sessió: a través d’un joc, els alumnes comproven que les
decisions d’un grup són millors que les decisions d’una sola
persona.

• 2ª sessió: ajuda a descobrir que un equip que funcioni bé

necessita estar organitzat i tenir establertes les funcions de
cada integrant de l’equip.

• 3ª sessió: Els alumnes formen grups segons els rols o

càrrecs que han exercit a la sessió anterior. Discuteixen les
dificultats i avantatges que han trobat en les diferents
funcions.

• (basat en un programa del professor P. Pujolàs)

 2. Formació de grups
• Distribució dels alumnes en grups de quatre.

• Elaboració de tres llistes:

1ª - Els alumnes amb més capacitats i més motivats.
2ª - Els alumnes que van seguint el ritme de la classe
amb és o menys grau.
3ª -Els alumnes amb més dificultats i menys interès.

• Per formar els equips de base heterogenis, s’agafen un

alumne de la primera, un de la tercera i dos de la llista
del mig.

• Això no garantitza bones relacions, s’ha d’anar veient i

prevenir possibles antipaties entre ells.
3. Distribució del mobiliari de l’aula
• Taules agrupades de quatre en quatre (ningú d’esquena a
la pissarra).

• Soroll: van aprenent a autocontrolar-se.

• Ratio d’alumnes: millor si hi ha la presència simultània de

dos professors a l’aula.

• Si un equip docent es posa d’acord a utilitzar l’estructura

en grups, es pot crear una aula de treball cooperatiu, en la
qual no calgui moure les taules tan sovint. Així haurem
aconseguit que l’equip docent comenci a treballar com un
grup docent cooperatiu.
4. Ambientació de la classe

“Tothom aprèn de tothom”

“En aquesta escola tinc dret a ser jo

mateix”

“Amb el que tenim, podem”

 5. Normes de funcionament del
grup.
NORMES PER TREBALLAR EN GRUP

1. Compartir-ho tot.
2. Treballar en silenci, i quan sigui necessari, parlar en veu baixa.
3. Demanar la paraula abans de parlar.
4. Acceptar les decisions de la majoria.
5. Ajudar els companys.
6. Demanar ajuda quan es necessiti.
7. No rebutjar l’ajuda d’un company.
8. Fer la feina que em toca.
9. Participar en tots els treballs i les activitats de l’equip.
10.Complir aquestes normes i fer-les complir als altres.
6. Organització interna dels equips
Distribució de rols o càrrecs dins l’equip i
determinació de les tasques concretes a
fer cadascú.

 Coordinador
 Portaveu
 Secretari
 Monitor
7. Determinació del Pla d’equip i revisió
periòdica del funcionament de l’equip

 Distribució de càrrecs
 Objectius comuns del membres de l’equip
 Compromisos personals
 Què es el que fem bé
 En què podem millorar
8. Les celebracions en els equips i
el grup classe

• Felicitar els alumnes

• Felicitar els equips


Per sentir-se valorats i respectats
 9. El quadern de l’equip (1)
1. Portada: nom de l’equip.

2. Presentació del grup i de les funcions: relació dels

components i habilitats de cadascun. Funcions que
haurà d’assumir cada càrrec.

3. Pla de l’equip: distribució de càrrecs, objectius de

l’equip i compromisos personals.
 9. El quadern de l’equip (2)
4. Pla de treball personalitzat (Objectius): els objectius
didàctics; que l’alumne pugui valorar el seu grau de
coneixement en relació a cada objectiu, abans de
començar i desprès d’acabar la unitat. Graella amb un
sistema senzill de valoració.

5. Pla de treball personalitzat (Activitats): s’hi anoten les

activitats que hauran de realitzar. Cada alumne ha de
recollir tot el material que es faci, en el seu quadern
individual.

6. Revisió del pla de l’equip: l’alumnat valora el seu procés

d’aprenentatge i reflexiona sobre què ha de millorar de
cara al proper pla de treball.
 Valoració del professorat (1)
• L’avaluació: es fa per equips i també individualment. Per
altra banda es fa una observació periòdica dels grups i una
prova escrita individual.

• Es alumnes aprenen a treballar junts, a col·laborar entre ells.

• Les relacions milloren, els alumnes estan més relaxats i amb

millor disposició a participar.

• També els professors estan més relaxats: no cal destinar

esforços per aconseguir que els alumnes t’escoltin, fent
d’emissors i ells de receptors.
 Valoració del professorat (2)
• Es una manera de treballar més motivadora, ja que els
alumnes saben què s’espera de cadascun d’ells, i tenim
més possibilitats que els alumnes desmotivats es posin
a treballar.

Aprendre a aprendre per si mateixos,

però no en solitari, sinó juntament
amb altres persones diferents.
 Avantatges de l’aprenentatge
cooperatiu (1)
1. Potencia l’aprenentatge de tots els continguts, només
els d’actituds, valors i normes, sinó també els mes
acadèmics (conceptes i procediments).

2. Facilita l’aprenentatge de tots els alumnes, no només

dels que tenen més problemes per aprendre.

3. Facilita la participació activa dels alumnes i els

responsabilitza del seu propi aprenentatge.
 Avantatges de l’aprenentatge
cooperatiu (2)
4. Facilita la integració, i la interacció, dels alumnes
corrents amb els alumnes discapacitats.

5. L’estructura en grup possibilita una atenció més

individualitzada per part del professor.

6. Les explicacions i raonaments entre iguals apareixen com

un mètode eficient d’ensenyament i aprenentatge
TREBALL PER PROJECTES
 TREBALL PER PROJECTES
• És una empresa col·lectiva gestionada pel grup classe
• S’orienta cap a una producció concreta (exposició,
maqueta, dansa, experiència científica...)
• Indueix un conjunt de tasques en les quals tots els
alumnes poden implicar-se i fer un paper actiu, que pot
variar d’acord amb els seus mitjans i els seus
interessos.
• Suscita l’aprenentatge de sabers i de saber fer de
gestió de projecte (planificar, coordinar, etc.)
• Afavoreix al mateix temps uns aprenentatge
identificables que figuren en el programa d’una o
algunes disciplines.
 La funció dels projectes
• Afavorir la creació d’estratègies d’organització dels coneixements escolars en
relació amb:

1. Aprendre a prendre decisions: proposar, argumentar, triar...

2. Tractar la informació: cercar-la, organitzar-la, interpretar-la, assimilar-la,

judicar-la...

3. Transmetre la informació: comunicar-la, fer-la comprensible, compartir-la,

elaborar-la...

4. Avaluar els aprenentatges: ser conscients del que sabem, del que ignorem,
com ho hem abordat.
 Objectius del treball per projectes
(1)
1. Generar la mobilització de sabers i del saber fer adquirits, construir
competències.

2. Fer veure unes pràctiques socials que fan créixer el sentit dels
sabers i dels aprenentatges escolars.

3. Descobrir nous sabers, nous mons...

4. Col·locar davant d’uns obstacles que no es poden superar si no és a

costa de nous aprenentatges, que cal dur a terme fora del projecte.

5. Provocar nous aprenentatges en el marc mateix del projecte.

 Objectius del treball per projectes
(2)
6. Permetre d’identificar les adquisicions i les mancances en una
perspectiva d’autoavaluació.

7. Desenvolupar la cooperació i la intel·ligència col·lectiva.

8. Ajudar cada alumne a adquirir confiança en ell mateix, reforçar la

identitat personal i col·lectiva.

9. Desenvolupar l’autonomia i la capacitat de fer eleccions i saber-les

negociar.

10. Formar per a la concepció i la realització de projectes.

 Quin és l’objectiu?
 Aprendre estratègies per resoldre problemes.
 Potenciar l’autonomia.
 Manejar informació (cercar, organitzar,
difondre…).

APRENDRE A APRENDRE
ENSENYAR A PENSAR
 Inici
• De què partim:

- Què en sabem?
- Què volem aprendre?
- Tenir en compte el currículum: marcar
els continguts que es van assolint i les
competències que es desenvolupen.
 Fases del Projecte

1- Dels interessos dels alumnes al tema del

Projecte
2- Proposar preguntes i formar grups
3- Buscar informació i respondre les preguntes
4- Fer la síntesi i preparar les exposicions
5- Exposicions, valoració i celebració.
 Com ho fem?

Passos per fer un projecte.

 Fase d’elecció
Activitats dels alumnes
• Proposta de temes.
• Justificació i argumentació de
les propostes per part dels
alumnes.
• Tria del tema.
• Definició del projecte.
• Explicitació dels coneixements
previs.
• Representació gràfica
(il·lustració, escrit...) per fixar-ne
la definició, la tria i els
coneixements previs.
• Verbalització del procés que
s’ha de seguir en la definició del
projecte.
Què volem?
Activitats del mestre
• Valorar l’eficàcia i la viabilitat de
les estratègies i accions.
• Preveure la temporalització de
les accions.
• Formular criteris d’agrupament
dels infants.
• Previsió de: les fonts
d’informació, els materials, l’espai
i el temps necessaris per portar a
terme les accions.
• Reformulació d’hipòtesis
respecte al contingut
d’aprenentatges que pot vehicular
el projecte.
 Fase de planificació
Activitats dels alumnes
• Elaboració de l’índex (referent
visual a l’aula).
• Recerca creativa de possibles
estratègies i accions.
• Tria d’estratègies i accions.
• Elaboració del pla d’acció.
• Distribució de les tasques i
agrupaments.
• Elaboració d’empremtes
col·lectives o individuals de la
planificació.
Què hem de fer?
Activitats del mestre
• Valorar l’eficàcia i al viabilitat
de les estratègies i accions.
• Preveure la temporalització de
les accions.
• Previsió de: les fonts
d’informació, els materials,
l’espai i el temps necessaris
per portar a terme les accions.
• Reformulació d’hipòtesis
respecte al contingut
d’aprenentatges que pot
vehicular el projecte.
Fase d’execució
Portem a terme el nostre pla de treball!!
Activitats dels alumnes
• Realització de les accions
planificades:
-Per a la recerca d’informació
(entrevistes, lectures,
observacions, experiments…)
-Per recollir i organitzar la
informació que cal transmetre
als altres. Representació
(gràfica, plàstica): esquemes,
taules, àlbums, murals, ...
Incorporació de nous
suggeriments no planificats.
Activitats del mestre
• Posar a l’abast dels alumnes
els materials necessaris.
• Suggerir i facilitar els mitjans
per poder recollir i transmetre la
informació.
• Interacció directa i personal del
mestre amb cada alumne.
• Fer adonar als infants de:
-El seguiment del pla de treball.
-Els resultats que es van
aconseguint.
-Les variants que apareixen
respecte a la planificació inicial.
Avaluació del projecte Com ha anat?
Activitats dels alumnes Activitats del mestre

• Recordar, amb l’ajut de les • Avaluar l’aprenentatge dels

empremtes i els materials alumnes respecte a les
elaborats, les diverses fases
del projecte per: hipòtesis prèvies.
-Comparar allò que sabien amb • Ajudar als alumnes a recordar
allò que saben (què han après). el procés seguit.
-Veure què ha anat bé i què ha • Avaluar els aprenentatges
anat malament en cada fase individuals de cada alumne.
del procés.
-Revisar els materials elaborats
• Elaborar conclusions.
• Difondre conclusions.
 En síntesi
Els treballs per projectes:
• Objectiu: Accedir a uns coneixements partint
d’uns interessos.
• Paper del mestre: dirigir, qualificar, ampliar,
suggerir, intentar buscar informació que vulguin
saber els alumnes...
• Treball dels alumnes: a nivell individual, de petit
grup, de grup-classe, treball individual davant el
petit grup o davant el grup –classe...
 En síntesi
• Quines àrees es poden treballar?
Naturals, socials, llengües (lectura
comprensiva, exposició oral...), mates
(geometria, mides...).

• Currículum: marc de referència.

 Reflexions
.
Competències?

Coneixements?
 Algunes experiències
PRIMARIA:
• http://www.xtec.es/~amerlo/projecte/escoles.htm
• http://www.escolapia.cat/granollers/primaria/projecte

• http://www.xtec.net/ceipdrassanes/apreproductor.htm

INFANTIL:
• http://www.concejoeducativo.org/article.php?id_articl
 Estratègies d’aprenentatge
• Prioritzar la importància de saber-les utilitzar i
fer-les.
• Les tècniques bàsiques caldria treballar-les
entre tots a classe: resum o esquema, millor que
donar-los fets o demanar que els facin a casa.
Primer aprendre a fer-los a la classe.
• Fer-los útils i pràctics.
• Treballar per paraules clau i a partir d’aquí la
idea principal.
• Davant d’un text fer-nos les preguntes: qui,
quan, com i perquè?
 Els deures
Donat que la majoria de mestres poseu
deures per casa i esteu d’acord en què la
finalitat és crear un hàbit:

• Es veu la necessitat de sistematitzar la

funcionalitat, periodicitat dels deures?
• O bé deixar-ho a criteri de cada mestre en
funció del grup o de les seves prioritats?
 Els deures
Control dels deures:
• Possibilitat dels alumnes tutors: tenen la
responsabilitat de supervisar algun
company/a.
• Voluntari
• Temporal
 Aspectes a tenir en compte
• La metodologia ha d’estar en sintonia amb la
idiosincràsia de l’escola i s’ha de tenir en
compte amb què es troba a gust i segur cada
professor.
• El marc teòric és una cosa i el que es fa
diàriament a les aules una altra; està mediatitzat
per les persones i els recursos de què es
disposa.
 I per acabar…
Espai molt complex.
Exigència
Evolució ràpida de la societat

“L’escola ajuda a donar sentit a la vida”

“Jo puc ensenyar però el que aprèn és

l’altre”
 BIBLIOGRAFIA
• Pujolàs, P. (2003) Aprendre junts alumnes diferents.
Eumo editorial. Universitat de Vic.
• Xus Martín García.(2006) Investigar y aprender cómo
organizar un proyecto. Editorial ICE-Horsori. Colección
Cuadernos de Educación. Madrid.

• Perspectiva escolar, nº 318. Els projectes de treball.

(2007) Publicació de Rosa Sensat.