You are on page 1of 22

10

Evoluci
humana

1. Laparici dels primats


2. Els primers homnids
3. El gnere Homo

Quan Charles Darwin va proposar que lsser hum actual, com


tamb la resta dssers vius, era el producte dun procs evolutiu, i
que tenia un origen com amb altres simis antropoides, va ser atacat
i ridiculitzat per gran part de la societat. En els diaris van aparixer
caricatures mostrant-lo amb aspecte ms o menys simiesc.
Aquesta situaci no es va viure noms al Regne Unit. Una empresa
catalana que va comenar a fabricar ans en aquella poca va
introduir a la seva etiqueta la imatge dun mico: la cara del mico era
una caricatura de Charles Darwin.
Malgrat tots els atacs, les proves de levoluci dels ssers vius sn
actualment aclaparadores. El problema al qual senfronten els
paleontlegs actualment no s demostrar que hi ha hagut evoluci,
sin intentar esbrinar com ha succet, de quina manera han de
collocar-se les peces del trencaclosques per conixer la histria ms
antiga de la humanitat.

QESTIONS

EN AQUESTA UNIT
AT

Don provenen els ssers humans?

Identificarem al
guns del ancestres possibles de
lsser hum
actual.

Amb quins problemes senfronten els paleontlegs per obtenir el coneixement?


Quina relaci tenen els ssers
humans amb la resta de mamfers?
Sembla levoluci humana un
procs dirigit?

Coneixerem al
guns dels organi sm es qu e ha n
acom pa ny at
lsser hum en
la seva evoluci.
Descobrirem al
guns dels principals jaciments
presents a la
Pennsula Ibrica.

203

10

EVOLUCI HUMANA

1.

Laparici dels primats


Laparici de les primeres cllules eucariotes fa
1.400 milions danys (Ma), va suposar un canvi
important en la complexitat estructural dels organismes, i va obrir la porta als processos que
donarien lloc a ssers vius pluricellulars.
Durant lera geolgica coneguda com paleozoic,
des de fa 600 Ma fins a fa 225 Ma, van aparixer
gaireb tots els grans grups dssers vius, amb
lexcepci de les angiospermes, les aus i els mamfers.
Al llarg del mesozoic (225 Ma-61 Ma) els rptils
ocuparen una gran part dels nnxols ecolgics i
els dinosaures dominaren la majoria dels ecosistemes. Durant aquesta era van aparixer els
mamfers, i tamb les aus i les angiospermes. El
desenvolupament daquestes ltimes va afavorir el desenvolupament dels mamfers, tant perqu van ser utilitzades com a refugi, com perqu
shi trobaven una gran quantitat dinsectes, organismes dels quals salimentaven. En lltim
perode daquesta era, el cretaci, va aparixer el
primer primat (Purgatorius ceratops) a partir dels
primers mamfers insectvors.
A finals del mesozoic, es va produir una extinci
massiva que va afectar els grans sauris. Els nnxols ecolgics que ocupaven van quedar lliures i
van poder ser ocupats pels organismes supervivents, especialment els mamfers. Per aquesta

Fig. 1: Representaci artstica dels animals dels perodes oligoc i mioc. Shi poden veure diverses espcies
de simis.

Fig. 2: El Purgatorius ceratops, un mamfer del cretaci, s el primer primat del


qual hi ha registres fssils. La seva dentici era diferent de la dels insectvors, fet
que indica un canvi de la dieta. s lltim ancestre com amb el ratol.

204

EVOLUCI HUMANA

10

Fig. 3, 4 i 5: Desquerra a dreta, loris lent, tarser i ximpanz. Els simis es diferencien dels primats primitius pel cervell i els ulls, ms grans, i pel fet que les
extremitats posteriors sn de mida diferent que les anteriors.

causa el cenozoic (61 Ma fins avui) s lera geolgica en qu els mamfers i les angiospermes han dominat la majoria dels ecosistemes.
Laparici de formes molt diverses de mamfers a inicis del cenozoic, va incloure la
proliferaci dels primats, en el que es coneix com a primera radiaci dels primats. Les formes aparegudes en aquest procs van donar lloc als principals grups
de simis que han arribat fins avui: els tarsiformes i els lemuriformes al llarg de leoc (55 Ma38 Ma), i els antropomorfs durant loligoc (38 Ma28 Ma).
Entre els simis antropomorfs, durant loligoc van aparixer els primers hominoides, ancestres comuns dels gibons, els orangutans, els gorilles, els ximpanzs i
lsser hum. El gnere ms conegut entre els primers hominoides s el procnsol.
El procnsol presentava una dentici petita amb les incisives no gaire cap endavant i les canines verticals no gaire punxegudes, i amb dimorfisme sexual, s a dir,
diferents en mascles que en femelles; la mandbula amb musculatura forta; el
crani grcil amb rbites oculars grans; i una capacitat craniana que no arribava als
200 cm3. No tenien cua. Vivia als arbres i, encara que tenia tendncia a desplaarse sobre les quatre extremitats (quadrupdia), estaven especialitzats en desplaar-se pels arbres agafant-se amb les mans a les branques tot gronxant el cos.

Fig. 6: Crani dun procnsol


de 18 Ma dantiguitat.

activitats proposades
1. Quines causes poden associar-se a la primera radiaci dels primats?
2. Esbrina en qu consisteix la braquiaci, i quina relaci t amb els simis.

205

10

EVOLUCI HUMANA

2.

Els primers homnids

A partir dels hominoides com el procnsol, fa 20 Ma van aparixer organismes


que han evolucionat fins als actuals gibons, i fa 15 Ma ho van fer els ancestres dels
orangutans. Fa entre 5 i 10 Ma corria sobre la terra lavantpassat com als ximpanzs, els gorilles i els ssers humans. A partir daquest moment sinicia lhominitzaci.
Sentn per hominitzaci el procs evolutiu seguit per un conjunt de formes successives de primats que, partint dun avantpassat com de lsser hum i altres
grans simis (gorilla, ximpanz), arriba fins a lsser hum actual.
Com a conseqncia dels moviments ssmics provocats per la falla del Gran Rift
situat a lest del continent afric es van crear diferents tipus dambients. En els
ambients situats a loest, de tipus boscs, es van desenvolupar els avantpassats
de gorilles i ximpanzs. A lest de la falla, on els ambients eren ms rids, es van
afavorir un seguit de caracterstiques que van provocar un augment de lxit reproductiu dels ancestres de lsser hum actual.
Txad
Recorda que dues poblacions duna mateixa espcie poden patir processos
devoluci divergent si
apareix entre elles un obstacle. Aquesta situaci s
la que es creu que es va
donar en lancestre com
de lsser hum i els ximpanzs.

Hadar

Bahr el Ghazal
Addis Abeba
Etipia

Laetoli

Kenya
Olduvai
Tanznia

Matema

Orrorin tugenensis
(home del millenni)
Ardipithecus ramidus

Uraha

Kenyanthropus platyops

Kobwe

Australopithecus anamensis
Australopithecus afarensis

Botswana

Australopithecus bahrelghazali
Australopithecus africanus
Paranthropus aethiopicus

Fig. 7: Mapa de lfrica sudoriental en qu sindiquen


els jaciments dhomnids de
la vall del Gran Rift, considerada el bressol de la humanitat. En aquesta regi
shan trobat les restes ms
antigues dels nostres avantpassats.

206

Taung
Ciutat del Cap

Paranthropus boisei

Pretria

Paranthropus robustus

Sud-frica
Homo rudolfensis
Homo habilis

Homo erectus/Homo antecessor


Homo sapiens

EVOLUCI HUMANA

10

Fig. 8: Els canvis de la morfologia del cap sn un element fonamental de levoluci dels homnids, com es pot veure en aquesta srie de cranis que va des dels
australopitecs (Australopithecus afarensis, 3,9-2,9 Ma; Australopithecus africanus, 3,3-2,4 Ma) fins a lhome de Cromany (Homo sapiens sapiens, 40.000-10.000
anys).

Les caracterstiques que podien haver tingut els ancestres de lsser hum actual
serien una m flexible amb el polze oposable, una bona coordinaci m-ull, una
estructura de grup estable, un s ocasional deines, un bipedisme ocasional i una
relaci cervell-cos gran.
Arran dels canvis produts en lambient, els organismes precursors de lsser
hum van iniciar un cicle de transformacions. Van comenar a moures en camps
oberts, cosa que va provocar una major collaboraci dels individus dun grup per
tal de sobreviure.
Aquesta collaboraci implicava el repartiment del menjar i la divisi de la feina.
Ls de les eines sincrementa, grcies, en part, a un major control muscular de la
m.
Alhora, aquest fet va afavorir laugment del bipedisme, de la complexitat del cervell, de la memria i de lhabilitat per aprendre, factors que van desencadenar un
augment en la complexitat de la comunicaci i en la supervivncia. Aquest xit va
permetre que es produssin diverses vegades els cicles de transformacions.
El factor clau en la classificaci de qualsevol primat com a pertanyent al grup dorganismes ms propers a lsser hum actual s ladopci de la posici erecta que
comporta el bipedisme. Tamb es t en consideraci lincrement de la capacitat
cranial i la forma de larc dentari.
La posici erecta comporta una reorganitzaci de tot lesquelet; com que la base
de sustentaci s molt petita, lesquelet sha modificat perqu el centre de gravetat caigui dins la base per tal de mantenir lequilibri.
Al crani es produeixen modificacions per tal que es trobi en equilibri amb la resta
de lesquelet: seleva el lbul frontal del cervell, la qual cosa implica modificacions
en la disposici dels altres lbuls, es redueix la mandbula i es modifica la disposici de les dents o arc dentari. La regi facial tamb es redueix i augmenta la regi
cranial (seleva i sarrodoneix). Aquest ltim fet afecta la mida del cervell.
207

10

EVOLUCI HUMANA

Fig. 9: Illustraci que mostra levoluci de lesquelet


dels primats, de lorangutan (Pongo pygmaeus) al
ximpanz (Pan troglodytes),
el gorilla (Gorilla gorilla) i
lhome (Homo sapiens). Tots
els primats tenen caracterstiques comunes, com ara
els polzes oposables, els dits
dels peus grans i els ulls
frontals amb visi binocular. Lhome s el que t la capacitat cranial ms gran, els
braos ms curts i les mans
i els peus ms petits.

El forat magne, punt duni entre el crani i la resta de lesquelet, canvia la seva
posici, savana i es situa ms horitzontal.
Per permetre el bipedisme en lsser hum, lesquelet va experimentar una srie
de modificacions respecte de lesquelet quadrpede: la columna vertebral va adquirir quatre corbes a diferents nivells, el trax seixampla lateralment en fer-se les
clavcules ms grans, els ossos de la pelvis es modificaren profundament, el peu
es recolza en tres punts en formar-se la volta plantar i es va perdre loposabilitat
del dit polze dels peus; en canvi, la m va millorar la capacitat prensil.
La histria dels primers homnids i la seva evoluci fins a laparici de lsser hum
est plena de llacunes i peridicament apareixen nous descobriments que resituen els anteriors. Els paleoantroplegs han de treballar amb restes incompletes i
fer el possible per relacionar-les de manera coherent. Actualment sutilitzen rellotges moleculars per conixer la distncia que separa lsser hum dels altres
antropoides. Aix es va determinar la proximitat del ximpanz i que els dos organismes van iniciar camins diferents fa 6 o 7 Ma.
La biologia molecular pot ajudar la paleoantropologia, per no pot donar cap
idea de laspecte dels ssers extingits, ni si presentaven bipedisme, ni si utilitzaven el foc, etc. Per poder conixer aquestes dades cal recrrer a les restes fssils i
a la interpretaci que sen faci. Aix, lany 2000 es van trobar a una regi muntanyosa de Kenya evidncies de lexistncia dun organisme duna antiguitat de
6 Ma que va ser batejat amb el nom dhome del millenni (Orrorin tugenensis).
La seva situaci dins de larbre evolutiu de lsser hum no est encara clara. Els
seus descobridors defensen que es tracta dun ancestre directe dels humans actuals, per molts altres investigadors no comparteixen aquesta opini i el situen
ms proper als ximpanzs.

208

EVOLUCI HUMANA

10

Les restes de lhome del millenni incloen alguns


fmurs, un hmer i dents, cosa que ha perms saber que podia posseir una forma erecta i una dieta
omnvora, basada sobretot en els vegetals. Labsncia dun crani fa que no es pugui conixer la
capacitat craneal.
Menys dun any desprs de trobar lhome del millenni van aparixer unes restes en una regi del
Txad, que es van batejar amb el nom dhome de
Toumai (Sahelanthropus tchadensis). Aquestes
restes, duna antiguitat de 6 o 7 Ma, podrien ser les
dun dels ltims ancestres comuns amb els ximpanzs, o les dun dels primers organismes de la
lnia evolutiva de la qual lsser hum s lnic representant actual.
De lhome de Toumai noms se nhan trobat restes
de cranis. Per aquesta ra no es pot estar segur de
si ja havia adquirit el bipedisme. Lnic element
que es pot tenir en compte s la posici del forat
magne, i aquesta indica que probablement el seu
cos no era erecte. La capacitat cranial daquest organisme es trobaria entre els 320 i els 380 cm3,
semblant a la dels ximpanzs actuals.
Les restes dorganismes que van des de lhome de
Toumai fins als primers representants del gnere
Homo sinclouen dintre dels autralopitecins, un
grup sense categoria taxonmica clara on es poden trobar, entre daltres, els gneres Ardipithecus
(ardipitecs), Paranthropus (parantrops) i Australopithecus (australopitecs); aquest ltim s el ms
abundant.
Ardipithecus s el nom del gnere on es troben homnids ms antics que els Australopithecus, dels quals es va creure que formaven part en un principi. El seu
principal representant s lArdipithecus ramidus que va existir fa 4,4 Ma.
Les primeres restes dArdipithecus ramidus es van descobrir lany 1992 al continent afric i consistien en diverses peces dentries, fragments de mandbula i de
la part inferior del crani, i un bra esquerre.
La forma de les canines s ms propera a la dels humans que a la dels ximpanzs,
i la mida tamb s ms petita que la daquests. Les restes trobades no permeten
saber amb certesa el grau de bipedisme daquest organisme, per sembla que
podria tenir-ne, al menys en part. La mida es trobaria al voltant de l1,22 metres i
la massa, al voltant dels 40 kg.

Fig. 10: El paleontleg francs Michel Brunet amb el


crani de lhome de Toumai
(Sahelanthropus tchadensis).
Aquest fssil, descobert per
Brunet al desert del Txad,
ha estat considerat lorigen
del llinatge hum.

El gnere Paranthropus engloba uns homnids que van aparixer fa aproximadament 2,6 Ma i van existir fins fa 1 Ma. Van viure a lest i al sud dfrica.
Considerats en alguns casos dintre del gnere Australopithecus, es diferencien
daquests per tenir una estructura ms robusta. Per aquesta ra tamb sels anomena australopitecins robustos per diferenciar-los dels Australopithecus, o australopitecins grcils.
Els Paranthropus actualment estan considerats una lnia evolutiva que prov dun
ancestre com a lsser hum (segurament Australopithecus anamensis o Australopithecus afarensis), i que es va desenvolupar de manera parallela a la dels organismes que van donar lloc al gnere Homo.

209

10

EVOLUCI HUMANA

Les espcies trobades sn les segents, de ms a menys antiga:


Paranthropus aethiopicus (2,5 Ma). Descobert lany 1967 a lest dfrica.
Paranthropus boisei (entre 2,5 i 1 Ma). Descobert lany 1959 a lest dfrica.
Paranthropus robustus (entre 2,6 i 1 Ma). Descobert lany 1938 al sud dfrica.

2.1

Els australopitecs (Australopithecus)

El gnere Australopithecus va aparixer fa uns 4,2 Ma. Entre les moltes espcies
que el formen es creu que deu estar lancestre de lsser hum actual.
Les restes trobades mostren que els ossos del crani dels australopitecs eren petits
per reforats en algunes regions on devia haver-hi una forta musculatura. La
forma de la caixa cranial era globular i presentava una capacitat que oscillava segons lespcie entre els 440 i els 500 cm3. La cara era cncava, enfonsada per
amb els maxillars sobresortint i una mandbula robusta per sense ment. La
dentici incloa unes incisives i unes canines cada vegada ms petites, i unes molars molt quadrades amb corones baixes.
Els australopitecs presenten valors intermedis entre lsser hum i el ximpanz en
la forma de larc dentari, la disposici dels ossos de la pelvis i lalada mitjana.
Les restes, trobades exclusivament a lfrica, indiquen que eren bpedes i que les seves mans eren
capaces duna prensi de precisi rudimentria, ja
que loposabilitat del polze no era completa. Malgrat aix sha trobat una indstria ltica (producci
deines de pedra) grollera. La seva dieta era fonamentalment vegetariana, amb algunes aportacions de carn que podrien provenir de la caa.
Podrien haver presentat un llenguatge molt rudimentari, semblant al que actualment mostren els
ximpanzs.
Les espcies dAustralopithecus ms conegudes
sn, per ordre dantiguitat: Australopithecus anamensis, Australopithecus afarensis, Australopithecus
africanus i Australopithecus garhi.

Australopithecus anamensis
Lespcie ms antiga dels australopitecs va viure
en un perode que es troba entre els 4,2 i els 4 Ma.
Les restes que van permetre determinar-ne lexistncia es van descobrir lany 1994 al nord de
Kenya, encara que desprs es va saber que altres
restes trobades anys abans tamb formaven part
daquesta espcie. Les restes inclouen mandbules
superiors i inferiors, fragments de cranis i dalguns
ossos llargs (tbia i hmer).
Fig. 11: Els homnids del gnere Paranthropus,
tamb anomenats parantrops o australopitecs
robustos, van evolucionar de manera parallela al
llinatge dels humans.

210

EVOLUCI HUMANA

10

Fig. 12: Entre els australopitecs es troba lancestre directe


dels ssers humans actuals.

Laspecte general s ms primitiu que el de la resta de membres del seu gnere, ja


que s lespcie que presenta un ment desplaat ms endarrera i unes dents
molt grans, per ho sn menys que en lArdipithecus ramidus.

Fig. 13: Restes de lesquelet


de la Lucy, fssil de 3,2 Ma
trobat el 1974 a Etipia.

Australopithecus afarensis
Els Australopithecus afarensis van aparixer a la zona est dfrica fa 4 Ma i van perdurar al voltant d1 Ma ms.
Presenta una cara ampla i prominent de la qual encara sobresurten unes canines
de mida considerable, sobretot si es comparen amb les premolars i les molars.
Aquestes ltimes tenen un esmalt molt gruixut, fet que indicaria una adaptaci a
aliments durs de tipus vegetal. El crani amb forma acampanada presenta una capacitat duns 400 cm3. No sels coneix cap mena dindstria.
Va ser reconegut com a espcie lany 1978 i considerat durant molt de temps lancestre ms antic dels humans actuals. Avui hi ha fssils de ms de 300 individus i
alguns investigadors el situen com a ascendent directe de lsser hum actual,
i daltres com una de les primeres espcies duna lnia evolutiva que no t representants actualment. Sigui com sigui alguns dels fssils que han tingut ms fama
pertanyen a aquesta espcie. Seria el cas de la Lucy o de les petjades de Laetoli.

211

10

EVOLUCI HUMANA

Lucy s el nom amb el qual es coneixen les restes de


gaireb el 40 % de lesquelet duna femella duns 25
anys dedat dAustralopithecus afarensis trobada a Hadar
(Etipia) lany 1974. Era de mida petita (107 cm), fins i
tot per a la seva espcie. Lestructura de la pelvis, del fmur i de la tbia indiquen que es tractava dun individu
bpede, que mantenia alguns costums arborcoles.
Les petjades de Laetoli consisteixen en les emprentes
fossilitzades de possiblement dos o tres Australopithecus afarensis que es desplaaven de forma bpede. Per
la mida i la llargria del pas, es calcula que farien 120 cm
i 140 cm.

Australopithecus africanus
LAustralopithecus africanus va viure a la zona sud i est
dfrica durant un perode de temps que va des dels
3 Ma fins als 2 Ma. Era dalada (fins a 140 cm) i pes (al
voltant dels 50 kg) lleugerament superiors a lAustralopithecus afarensis.
El crani presenta un veritable front i una capacitat duns
450 cm3. La cara petita mostra uns maxillars molt pronunciats amb dents canines que no sobresurten i unes
premolars i molars ms grans.
Es creu que tenien una major habilitat per pujar als arbres que lAustralopithecus afarensis, i que caaven de
manera cooperativa. Encara que tamb eren recollectors, la carn era una part important de la seva dieta.
El primer australopitec descobert va ser un exemplar
immadur daquesta espcie, trobat el 1924, que es coneix amb el nom de nen de Taung.
Fig. 14: Les petjades de
Laetoli, duns 3,7 Ma, sn
el testimoni fssil del pas
duns australopitecs (probablement Australopithecus
afarensis) que caminaven
sobre dos peus.

El descobriment de lAustralopithecus africanus es


va tractar amb molta cautela a causa del descobriment duns suposats fssils que havien rebut el
nom dhome de Piltdown,
que no eren ms que una
manipulaci fraudulenta
dossos de diferents organismes actuals.

212

Fig. 15: Crani de lanomenat nen de Taung, el primer australopitec descobert.


Correspon a un Australopithecus africanus de 2,5 milions danys.

EVOLUCI HUMANA

10

Fig. 16: La histria de la humanitat s la histria de levoluci dels primats.

Australopithecus garhi
LAustralopithecus garhi va viure a lest de lfrica un perode de temps que va
des dels 3 Ma fins als 2 Ma. Era dalada (al voltant dels 140 cm) i capacitat cranial
(450 cm3) semblant a la dels altres Australopithecus. El crani es diferencia en les
premolars i les molars que eren de mida ms gran. A la resta del cos, les extremitats inferiors mostren proporcions gaireb humanes, i les superiors encara mostren un avantbra fora llarg.
A la mateixa zona on shan trobat els ossos es van trobar algunes eines i restes
danimals tractats amb elles en la mateixa poca. Aquesta coincidncia pot fer
suposar que tenia una dieta carnvora, i la capacitat de fabricar eines, per encara
no sha pogut demostrar que fossin ells els creadors daquests estris.
Les primeres restes es van descobrir al 1996 a una regi dEtipia, i sn considerades per alguns investigadors com lascendent directe del primer Homo.

A ms dels gneres i espcies descrits, van existir altres homnids al mateix


temps. Aix, contemporniament als Australopithecus afarensis, a lest dfrica
hi havia almenys una altra
espcie dhomnid anomenada Kenyanthropus
platyops, amb la cara ms
plana i la capacitat cranial
i les dents ms redudes
que la Lucy.

activitats proposades
3. Quina importncia t la posici del forat magne en el procs dhominitzaci?

4. Quina circumstncia va afavorir els processos despeciaci que van donar els
primers homnids?

5. s el mateix un australopitec que un australopitec?


6. Intenta explicar linici de lhominitzaci dacord amb les teories evolutives
actuals.

213

10

EVOLUCI HUMANA

3.

El gnere Homo

Els processos despeciaci ocorreguts en els australopitecins van generar un homnid amb unes caracterstiques prou diferents com per classificar-lo en un altre
gnere, anomenat Homo.
Tots els homnids agrupats dins del gnere Homo presenten una srie de caracterstiques comunes:
Tenen una alada i un pes superiors als dels primats que formen el gnere Australopithecus.
Lesquelet est perfectament adaptat a la posici erecta i a la marxa bpeda.
La relaci entre les extremitats del cos es modifica, ja que les inferiors sn ms
llargues i les superiors ms curtes.
Les mans poden realitzar una pressi de precisi perfecta grcies a un polze
oposable ben desenvolupat.
Tenen una capacitat cranial que arribar dels 500 cm3 als 1500 cm3. Presenten
un augment del volum cerebral, que comporta una volta cranial ms elevada, i
canvis en el desenvolupament de les diverses regions cerebrals.
La cara no s mai cncava, tenen mandbules menys robustes amb un contorn
intern en forma dU i els maxillars poden sobresortir moderadament o no.
Les dents formen un arc amb forma parablica, reduint-se la mida de les incisives i les canines respecte la mida de la resta de dents.
Les espcies dHomo ms conegudes sn, per ordre dantiguitat: Homo habilis,
Homo erectus, Homo neanderthalensis i Homo sapiens.

3.1

Homo habilis

LHomo habilis va existir en el perode de temps que va des de fa 2,5 Ma a 1,5 Ma


dantiguitat. Per aquesta ra va ser contemporani dalgunes espcies daustralopitecins anteriors.
Vivia a la zona est i sud dfrica, en sabanes
amb matolls espinosos i grans prats, a prop de
llacs o cursos lents daigua. Practicava la caa
danimals petits, per segurament la seva alimentaci es basava en la carronya.
Superior en alada als australopitecins, tenia un
aspecte general del cos semblant al dels humans actuals, ja que les extremitats inferiors
eren ms llargues respecte de les superiors que
en les espcies anteriors.
Era de cara petita, en la qual es pot continuar
veient lengruiximent ossi per sobre de les rbites oculars (tor supraorbitari) que ja tenien
els australopitecins, la mandbula s robusta i
Fig. 17: Crani dHomo habilis. LHomo habilis s
la primera espcie dhomnids de la qual sabem
amb seguretat que fabricava eines de pedra.

214

EVOLUCI HUMANA

10

sense ment, amb una dentici molt semblant a la de lsser


hum actual. Les dents eren ms petites que en els australopitecins i amb esmalt ms prim, a ms les canines no sobresortien. El
crani arrodonit tenia una capacitat mitjana de 640 cm3.
LHomo habilis devia presentar un cert desenvolupament perqu
en les rees del cervell relacionades amb el llenguatge hi ha evidncies de la seva capacitat per organitzar-se.
Fins al descobriment de lAustralopithecus garhi, sels considerava els primers en desenvolupar una indstria, mitjanant pedres
que colpejaven, inicialment, noms una vegada per donar-li la
forma desitjada. Amb el temps, la tcnica de producci deines
va millorar i les pedres rebien diversos cops diferents, per obtenir un instrument determinat. s possible que fossin els autors
de les eines descobertes amb les restes dAustralopithecus garhi.
Va ser el primer representant del gnere Homo de qui es van
trobar fssils, lany 1960 a Tanznia. El fet que es trobessin eines
amb les restes va provocar el nom de lespcie.

3.2

Homo erectus
Fig. 18: LHomo erectus presenta un tor supraor-

LHomo erectus va aparixer fa 1,8 Ma i va perdurar fins fa uns bitari molt desenvolupat.
200.000 anys. Al llarg daquest temps diverses poblacions
daquesta espcie van colonitzar Europa i sia. Aquestes poblacions van patir processos despeciaci, dels quals shan trobat
diferents fssils.
La mida i laspecte de lHomo erectus s ms semblant a la de
lsser hum actual que en el cas de lHomo habilis. Una major
corpulncia i un esquelet format per ossos molt gruixuts li van
permetre caar els organismes dels quals salimentava, i va passar de ser carronyer a caador.
La cara era molt massissa i ampla, amb un tor supraorbitari molt
gran i projectat cap endavant, igual que el nas. Els narius estaven
orientats cap a baix. La mandbula era menys robusta que en
lHomo habilis, sense ment, i amb unes dents similars a les de
lsser hum actual, encara que ms grans. El crani tenia una capacitat de 1.000 cm3, amb una forma en qu encara la part baixa
inferior era la ms desenvolupada.
LHomo erectus va crear eines ms complexes que les de lHomo
habilis i amb una funci ms especialitzada. A ms, va aprendre
a dominar el foc, creant-lo si era necessari, la qual cosa va suposar un important avantatge.
Molts investigadors consideren que les restes trobades a Europa
i sia han de considerar-se despcies diferents, fet que implicaria que els ms antics, trobats a lfrica, rebrien el nom dHomo
ergaster, reservant el dHomo erectus per als espcimens asitics,
i anomenant als dEuropa Homo heidelbergensis.

Aix mateix altres restes fan pensar que els processos despeciaci van ser molt ms grans, fet que implicaria laparici daltres
espcies dHomo; en aquesta situaci es troben les restes troba- Fig. 19: Les eines desenvolupades per lHomo
des a la Gran Dolina dAtapuerca (Burgos), que els seus descobri- erectus sn molt ms complexes que les de lHomo habilis.
dors han batejat amb el nom dHomo antecessor.
215

10

EVOLUCI HUMANA

3.3

Homo neanderthalensis

LHomo neanderthalensis, tamb anomenat Homo sapiens neanderthalensis i conegut com a neandertal, va aparixer fa 300.000 anys i es va estendre pel nord
dfrica, Europa i sia fins fa 28.000 anys.
Laspecte general del neandertal era el dun homnid adaptat a suportar un clima
fred. Era semblant a un sser hum actual rabassut, amb una alada mxima al
voltant del 1,70 m, podia fer 90 kg, i amb unes extremitats curtes per evitar la prdua de calor. El canal del part ms gran afavoria un perode de gestaci ms llarg,
que permetia que els nadons estiguessin ms desenvolupats i nafavoria la supervivncia.
Els neandertals tenien uns ossos gruixuts i pesants en els quals sinserien msculs
molt potents. Les seves mans servien per agafar amb molta fora.
La cara alta i prominent tenia un nas ample i sortint. El ment generalment inexistent sintueix lleugerament en algunes restes. El front petit presentava, a ms, un
tor supraorbitari amb una caracterstica protuberncia central. Els maxillars contenien unes dents ms grans que les de lsser hum actual, en molts casos fortament desgastades perqu feien servir la boca com si fos una m ms.
El crani molt allargat estaria format per ossos ms
prims que els de lHomo erectus, i tindria una protuberncia a la part posterior. Els 1.500 cm3 de capacitat cranial que podien tenir, seria superior a la de
lsser hum actual.
Fabricaven les eines amb una tcnica ms depurada que lHomo erectus, i nutilitzaven de diferents
tipus per a cada necessitat. Aix ha perms saber
que eren grans caadors, i que treballaven les pells
dels animals obtinguts.
Els neandertals sn els primers homnids dels quals
se sap que tinguessin cura dels malalts i enterressin
els seus morts.
Els primers descobriments dHomo neanderthalensis es van fer a mitjan segle XIX, abans de la publicaci de Lorigen de les espcies de Charles Darwin.
Aix va provocar que sinterpretessin de manera
incorrecta com a restes dindividus malalts o deformes. Les primeres troballes que es van fer acceptant que podia tractar-se dun organisme anterior a
lhome actual van ser les dun crani a Blgica a finals
del mateix segle, i un esquelet prcticament sencer
a Chapelle-aux-Bains (Frana). Al principi es va considerar un ancestre de lsser hum actual, per actualment les evidncies indiquen que els neandertals es van desenvolupar a partir de les poblacions
europees dHomo erectus, i que es tracta duna lnia
evolutiva parallela als humans actuals.

Fig. 20: Representaci dun neandertal. Els neandertals no devien ser gaire diferents dels humans
actuals.

216

EVOLUCI HUMANA

3.4

10

Homo sapiens

LHomo sapiens apareix fa 200.000 danys al continent afric, com a conseqncia


dels processos evolutius que van afectar algunes de les poblacions dHomo erectus africanes. Els primers individus tenien encara alguns trets dels seus ancestres,
per, en canvi, la capacitat cranial era superior, ra per la qual reben el nom dHomo sapiens idaltu (idaltu significa anci en llengua far). Fa 50.000 danys va
aparixer lHomo sapiens sapiens, espcie que des de lest dfrica es va traslladar
a lsia, a Europa i a la resta del mn.
Laspecte de lHomo sapiens sapiens s molt menys robust que el de les altres espcies dhomnids, en gran part perqu els ossos eren menys gruixuts. Les mans
perden part de la seva fora, per guanyen a canvi capacitat per manipular objectes.
La cara s la ms plana dels homnids, amb presncia de ment i uns arcs supraorbitaris molt poc marcats, les dents sempetiteixen encara ms. El crani seleva, i
apareix un front recte i unes parets cranials paralleles. La capacitat cranial supera
els 1.300 cm3.
Les primeres restes fssils es van trobar a Frana, a les coves de Cromany, al segle XIX. Per aquesta ra durant molt de temps es va parlar de lhome de Cromany, i es considerava que lHomo sapiens sapiens havia aparegut a Europa. Restes
fssils trobades posteriorment i estudis amb el DNA mitocondrial han perms
determinar lorigen de lespcie a lfrica.
Els primers 150.000 anys dexistncia de lHomo sapiens no ha deixat cap mena de
resta que permeti pensar que el seu pensament era semblant al de lsser hum
modern. Aspectes com tallar elements amb finalitats religioses, les pintures, les
joies o la msica noms apareixen en els jaciments de restes amb antiguitats de
50.000 anys o menys.
Lsser hum va comenar a desenvolupar la ramaderia i lagricultura fa uns
12.000 anys. Aquest aven significaria deslliurar-se cada vegada ms de la pressi
selectiva de lambient i tenir ms i ms capacitat per modificar el medi.

Recentment sha descobert que alguns exemplars


dHomo erectus tamb van
arribar a lilla de Flores (Indonsia), on van donar lloc
a una nova espcie anomenada Homo oresiensis,
que va viure al mateix
temps que els Homo neanderthalensis i va desaparixer fa noms 12.000 anys.

Fig. 21: Conjunt deines utilitzades pels homes de Neandertal.

217

10

EVOLUCI HUMANA

Fig. 22: Composici que mostra una visi lateral del crani hum i una secci sagital del cervell
(de color groc). Els humans actuals no presenten
tor supraorbitari per s ment.

Fig. 23: Crani dHomo neanderthalensis, amb caracterstiques que el diferencien de lHomo sapiens.

Fa 5.000 anys va aparixer la primera forma descriptura, que va permetre que els
coneixements es poguessin transmetre de manera ms fidedigna. En aquesta lnia, fa 1.000 anys va aparixer a la Xina la impremta, i 500 anys ms tard sesdevingu la impremta de tipus mbils a Europa grcies a Johannes Gutenberg
(14001468). Aquest invent va permetre la difusi de les idees de manera ms
rpida i efectiva.

Fig. 24: Laparici de formes culturals diverses, com ara les pintures rupestres
de la imatge, s un fenomen relativament recent en la histria evolutiva de la
humanitat.

218

EVOLUCI HUMANA

10

Fig. 25: El descobriment i la propagaci de la impremta va fer possible una transmissi molt ms rpida de la informaci i de la cultura arreu del mn.

A la primera meitat del segle XX es van comenar a


utilitzar els ordinadors electrnics, i uns anys desprs es van inventar els circuits integrats. Aquestes
tcniques van permetre desenvolupar sistemes de
transmissi de la informaci molt ms rpids i de
ms llarg abast que qualsevol dels creats abans, i
lany 1973 apareixia el primer protocol dInternet,
i el 1989 comenava a utilitzar-se la world wide web.
Actualment levoluci cultural de lsser hum s
tan o ms important que levoluci biolgica; per
aquesta ra, igual que es parla de gen en la transmissi dels carcters hereditaris, ha calgut crear el
concepte de mem per a la unitat mnima de transmissi de la cultura dunes generacions a unes altres.

Fig. 26: La world wide web (www) va comenar a ser utilitzada el 1989. Actualment les TIC (tecnologies de la informaci i
la comunicaci) permeten la transmissi i lintercanvi dinformaci en temps real entre regions del mn molt allunyades.

activitats proposades
7. Quines caracterstiques separen els gneres Aus-

9. Recorda com es produeix la reproducci en els

8. Lscar est una mica confs perqu ha llegit que

humans i esbrina perqu els estudis que permeten conixer lorigen afric de lHomo sapiens es
fan amb el DNA mitocondrial i no amb el nuclear.

tralopithecus i Homo?

la lnia evolutiva de lsser hum actual mostra un


procs dincrement de la capacitat cranial amb el
pas del temps, i ell sap que els neandertals tenien
una capacitat cranial superior a la nostra. Creu
que en algun lloc hi ha un error, per no sap quin.
El podries ajudar?

10. En la transmissi dels gens que han perms que


siguis com ets han intervingut els teus progenitors aportant cadascun la meitat de la teva informaci gentica. Creus que en el cas dels mems
passa el mateix?

219

10

EVOLUCI HUMANA

Activitats f inals
1. Relaciona els termes de les dues columnes:
1. Oligoc

a) Aparici dels mamfers

2. Eoc

b) Aparici de la majoria
de grups dssers vius

3. Paleozoic

c) Aparici dels lemuriformes

4. Mesozoic

d) Aparici dels antropomorfs

2. Com creus que va afectar lextinci dels dinosaures als mamfers?


3. Quin efecte va tenir laparici de les angiospermes en el desenvolupament dels mamfers?
4. Quines caracterstiques devien tenir els ancestres
de lsser hum actual abans diniciar els processos dhominitzaci? Hi ha algun organisme que
les presenti actualment?
5. Qu s lhominitzaci?
6. On van aparixer els primers homnids? En quin
moment?
7. Completa els espais en blanc:

11. Quines sn les caracterstiques anatmiques que


permeten el bipedisme?
12. Quina aportaci creus que ha fet la biologia molecular a la paleantropologia?
13. Qu s el tor supraorbitari?
14. Ordena els organismes segents segons la seva
capacitat cranial i segons el temps que fa que
van aparixer: Australopithecus afarensis, Homo
habilis, Australopithecus garhi, Homo neanderthalensis, Homo erectus, Australopithecus anamensis,
Homo sapiens sapiens, Australopithecus africanus.
Sn idntiques les dues ordenacions? Per qu?
15. Els Homo floresiensis sn individus molt propers
als Homo erectus, que van evolucionar cap a una
disminuci de mida. Busca ms informaci sobre
aquesta espcie i esbrina si es coneix alguna ra
per a aquesta modificaci.
16. A la imatge es mostren els maxillars inferiors
dun ximpanz, un Austrolopithecus afarensis, i un
sser hum actual. Compara-les i descriu quines
diferncies hi veus.

El gnere .............................. inclou els anomenats


.............................. robustos. Sn uns organismes
existents en el perode de temps entre 2,6 Ma i
.............................. Ma dantiguitat. Van viure a l..........
.................... i .............................. dfrica. No es considera .............................. de lsser hum actual, i s
una lnia evolutiva .............................. .
8. Dels elements segents indica quins sn els que
es tenen en compte per considerar si un primat
s un homnid: bipedisme, capacitat dimitaci,
sistema reproductor, increment de la capacitat
cranial, s delements naturals com a eines, forma
de larc dentari.
9. Quin avantatge va suposar la modificaci de la
posici del forat magne?
10. Per quina ra creus que no es pot situar de manera clara en larbre evolutiu a Orrorin tugenensis?
Creus que aquesta situaci es pot donar en altres
casos?
220

17. Per quina ra creus que alguns investigadors


diuen que larbre evolutiu dels homnids sembla
ms aviat un arbust?
18. Comenta si la frase segent s vertadera o falsa:
Lhome prov del ximpanz.
19. En quin moment va aparixer la indstria ltica?
Hi ha un acord generalitzat en aquesta qesti?
20. Per qu els neandertals tenien les dents gastades?

EVOLUCI HUMANA

21. El senyor Andreu est preocupat. Laltre dia en


una discussi li van dir que era un neandertal, i no
sap si sha de sentir molest o no. Tu qu nopines?

27. Esbrina quines sn les caracterstiques que fan


que un mamfer sigui considerat un primat.
28. Busca informaci sobre les coves dAltamira. Esbrina on es troben, en qu consisteixen, qu contenen, per quina ra es troben en el llistat del patrimoni mundial de la UNESCO, i tot all que et resulti interessant. Amb la informaci i les imatges pots
elaborar una presentaci multimdia o un mural.

22. Relaciona els termes de les dues columnes:


1. Procnsol

a) 640 cm3 de capacitat


cranial

2. Paranthropus

b) Bifa

3. Australopithecus
afarensis

c) Arcs supraorbitaris
molt poc gruixuts

4. Homo habilis

d) Adaptats a clima fred

5. Homo erectus

e) Quadrupdia

6. Homo
neanderthalensis

f ) Estructures molt
robustes

7. Homo sapiens

g) Esmalt molt gruixut

10

29. Visita la pgina web: http://www.tecnociencia.es/


monograficos/arbol_hominidos/familia.html.
Hi pots trobar un dels ltims arbres genealgics
creats. Shi poden veure les relacions entre el
membres del gnere Homo, i els llocs on van viure. Amb la informaci que hi trobars escriu una
histria sobre levoluci dels membres del grup.

23. Creus que lsser hum actual est sotms als


mateixos mecanismes evolutius que els seus ancestres? Raona la teva resposta.

30. Accedeix a larticle del diari El Pas titulat Tenemos sus genes? (http://www.elpais.com/articulo/
reportajes/Tenemos/genes/elpepusocdmg/2006
1210elpdmgrep_1/Tes). Respon les preguntes:

24. Quina relaci tenen les pintures rupestres, els llibres i Internet?

a) Quins experiments recolzen la teoria que lHomo sapiens i lHomo neanderthalensis sn espcies diferents?

25. Esbrina qu s el prognatisme, i quina relaci t


amb els homnids.

b) Quins experiments recolzen la teoria que lHomo sapiens sapiens i lHomo sapiens neanderthalensis sn subespcies duna mateixa espcie?

26. Esbrina quina s la histria de lhome de Piltdown.


Quin aprenentatge creus que sen pot extreure?

c) Esbrina en qu consisteix el projecte Genoma


neandertal.

31. Troba a la sopa de lletres segent 10 conceptes apareguts al tema.


N

221

10

EVOLUCI HUMANA

[ DIVULGACI ]

Fa 13 Ma, Catalunya era molt diferent de com ho s ara.


Els Pirineus i les altres principals unitats del relleu ja
havien aparegut, per el terreny estava cobert per una
espessa selva subtropical en la qual habitaven animals
amb laspecte dun rinoceront, elefants, petits crvols i
tortugues. En aquest entorn, amb un clima en qu la
temperatura no variava al llarg de lany i les poques
de pluja marcaven el ritme, vivia un organisme amb un
aspecte semblant al dun gran simi.
La morfologia daquest simi, amb un trax ample i els
omplats alineats amb lesquena, no era la ms adequada per moures a quatre potes, i les seves mans
curtes no lhaurien deixat desplaar-se amb el mtode caracterstic daltres simis, consistent en anar darbre en arbre penjat pels braos. Per aquesta ra pujaria i es desplaaria pels arbres de manera semblant a
com ho faria un hum. En ells es protegia dels perill i
salimentava de fruites, amb alguna aportaci de
carn.
13 Ma desprs, els ltims dies de lany 2002, a la poblaci dEls Hostalets de Pierola, situada al sud de
Montserrat, a mig cam entre Martorell i Igualada, shavien de fer moviments de terra per a la construcci
dun abocador controlat. Grcies a la riquesa de restes
fssils de tota la zona, quan es realitzen obres daquesta categoria, savisa els paleontlegs.

La histria den Pau

En el moviment de terres dEls Hostalets de Pierola van


ser els investigadors de lInstitut Paleontolgic Dr. M.
Crusafont de Sabadell els encarregats de fer la tasca de
supervisi. En aquesta ocasi la troballa duna dent canina els va fer aturar la feina de lescavadora per continuar
buscant. Al cap dun moment tenien entre les seves
mans una cara amb laspecte inconfusible dun simi. Dos
anys de feina ms tard, durant els quals van trobar fins a
83 ossos o fragments dossos, lequip dirigit pel doctor
Salvador Moy Sol tenia suficients dades per poder establir que es tractava duna espcie no descrita fins al
moment dun organisme que era lltim ancestre com
conegut dorangutans, gorilles, ximpanzs i ssers humans. El van batejar com a Pierolapithecus catalaunicus.
Pierolapithecus catalanicus, que podria fer fins a 120
cm dalada i 35 kg de massa, s un dels pocs representants duna poca en qu els gibons ja shavien separat
dels grans simis. Segons els seus descobridors, el fet de
trobar-ho a Catalunya no vol dir que no visqus tamb
al continent afric, i es creu que segurament acabaran
apareixent restes que ho confirmin.
De la mateixa manera que una Australopithecus afarensis va rebre el nom de Lucy, les restes del Pierolapithecus catalaunicus van rebre un nom propi. Trasbalsats
per les guerres existents a lOrient mitj, i aprofitant
que en catal s nom de noi, els investigadors van triar
anomenar-lo Pau.

Fig. 27: En Pau va ser descobert per investigadors de lInstitut Palontolgic Dr. Miquel Crusafont.

222

EVOLUCI HUMANA

Els descobriments
dAtapuerca

Visita la pgina web segent: www.ucm.es/info/paleo/


ata/portada.htm
Aquesta s la pgina del grup de la Universidad Complutense de Madrid que treballa als jaciments dAtapuerca (Burgos). Hi trobars informaci abundant sobre aquest jaciment, en el qual sha trobat un homnid
que ha rebut el nom dHomo antecessor, i moltes altres
restes fssils.
Esbrina on es troba la sierra dAtapuerca, quina mena
de jaciments hi ha, quina s la seva importncia, i altres informacions dinters que et permetin realitzar
una presentaci multimdia.
Amb lajut de la presentaci multimdia prepara una
comunicaci (petita conferncia que es realitza en els
congressos de cincies) duns 10 minuts de durada.

10

[ EXPERIMENTA ]

Cal que tinguis present que la informaci que hi hagi a


la presentaci ha de ser una ajuda per a la realitzaci
de la comunicaci, no s convenient que hi posis el
text que has de dir i desprs el vagis llegint.
Aprofita tots els avantatges que tofereixen les tecnologies de la informaci i la comunicaci: posa imatges,
animacions, vdeos, etc. Tingues en compte que has de
parlar, ra per la qual no seria convenient que hi hagus msica ni sons que puguin fer perdre latenci
del teu pblic.

Fig. 28: En aquesta pgina web hi ha molta informaci


sobre el jaciment paleontolgic de la serra dAtapuerca
i els seus fssils. No et perdis les representacions en
tres dimensions.

223

You might also like