Modul 2010 Its

Manual prctic per a les persones que informen sobre les infeccions de transmissi sexual
Mdul 1. Fitxes dinformaci. Preguntes i respostes.
Manual prctic per a les

persones que informen
sobre les infeccions de
transmissi sexual
Mdul 1.
Fitxes dinformaci
Preguntes i respostes
2010 Generalitat de Catalunya

Departament de Salut
Trav. de les Corts, 131-159
Edifici Ave Maria
08028 Barcelona
www.gencat.cat/salut
Edici:
Direcci General de Salut Pblica
Coordinaci editorial: Direcci General de Salut Pblica
Assessorament lingstic: Secci de Planificaci lingstica del Departament de Salut
Primera edici: Juny de 2010
ISBN: 978-84-393-8408-3
2 de 106
Direcci
Albert Gimnez
Director del Programa per
a la Prevenci i lAssistncia
de la Sida (PPAS)
Coordinaci
Montserrat Calmet
Programa per a la Prevenci i
lAssistncia de la Sida (PPAS)
Mar Maresma
Equip de redacci
Captol 1. Informaci bsica de

cada ITS
M. Jess Barber
Unitat dInfeccions de Transmissi
Sexual (UITS) de Drassanes
Barcelona
Institut Catal de la Salut (ICS)
Montserrat Calmet
Captol 2. Preguntes i respostes

Jasmina Becerra
Associaci Ciutadana Antisida
de Catalunya (ACASC)
Montserrat Calmet
Francina Costa
Associaci Sida Studi
Marta Gonzlez
Sanitat Respon 24 hores
Antonio Guirado
Coordinadora Gai Lesbiana
Ana M. Gutirrez
Centre Jove dAnticoncepci
i Sexualitat (CJAS)
Anna Lara
Associaci Comunitria Antisida
de Girona (ACAS)
Mar Maresma
Marcel Munn
Coordinadora Gai Lesbiana
3 de 106
Anna Rafel
Associaci Antisida de Lleida
Josefina Rovira
David Xancho
Associaci de Persones
que Vivim amb el VIH (ACTUA)
Revisors
Maider Arando
Barcelona
Benicio Sanz
Barcelona
Mart Vall
Barcelona
lvaro Vives
Servei dAndrologia. Consulta dITS
Fundaci Puigvert, Barcelona
Barcelona
Pere Armengol
Barcelona
M. Jess Barber
Barcelona
Josep Boronat
Programa dAtenci a la Salut
Sexual i Reproductiva (PASSIR)
Tarragons
4 de 106
PRESENTACI
A Catalunya, en els ltims anys, el patr epidemiolgic del VIH ha canviat: la transmissi
parenteral ha deixat de ser la predominant i ha estat substituda per la sexual. Aix, la
infecci pel VIH est estretament lligada a les altres infeccions de transmissi sexual (ITS) i,
per tant, les mesures preventives per a totes sn semblants. A banda daix, estem assistint
a una reemergncia de les ITS, que, per les seves caracterstiques i seqeles, entre les
quals cal esmentar lesterilitat i el cncer, tenen un impacte molt important en la salut de la
poblaci.
En el marc de la prevenci del VIH, al llarg dels anys, tant per part de les administracions
pbliques com de les organitzacions no governamentals (ONG), han sorgit diferents telfons
i altres punts dinformaci, alguns despecfics sobre el VIH i daltres de ms generals sobre
sexualitat, als quals les persones poden dirigir-se per consultar les seves preocupacions o
dubtes en relaci amb el VIH/sida. En lactualitat, laugment de la demanda dinformaci
sobre altres ITS ha fet que aquestes mateixes persones hi hagin de donar resposta.
En aquest context, el Programa per a la Prevenci i lAssistncia de la Sida ha coordinat
ledici del Manual prctic per a les persones que informen sobre les infeccions de
transmissi sexual, que recull informaci bsica sobre les ITS. Va dirigit a les persones que
treballen en VIH/sida i que, per tant, ja tenen una informaci bsica sobre la infecci
produda per aquest virus i, tamb, disposen de les habilitats necessries de comunicaci i
consell per transmetre-la. En lelaboraci hi han participat tant professionals sanitaris com
treballadors/es de diferents serveis datenci telefnica sobre el VIH/sida.
Lobjectiu daquest manual s proporcionar als serveis dinformaci (telefnica i directa) un
document accessible que contribueixi a millorar i a actualitzar els coneixements de les ITS.
Cal destacar que, com a eina de promoci de la salut, aquests serveis sn un recurs idoni
per donar informaci bsica del VIH/ITS, aix com per posar laccent en ladopci de les
mesures preventives per evitar la transmissi del VIH i altres ITS.
Albert Gimnez
Director del Programa per a la Prevenci i lAssistncia de la Sida
5 de 106
ndex
1. INTRODUCCI ................................................................................................................ 8
2. Informaci bsica de cada infecci .................................................................................. 9
2.1.
Infeccions de transmissi sexual............................................................................... 9
2.1.1.
Gonocccia ...................................................................................................... 10
2.1.2
Hepatitis B ........................................................................................................ 13
2.1.3.
Hepatitis C ....................................................................................................... 19
2.1.4.
Herpes genital .................................................................................................. 24
2.1.5.
Infecci per clamdies ...................................................................................... 29
2.1.6
Infecci pel papillomavirus hum. Infeccions genitals .................................... 32
2.1.6.1. Berrugues anogenitals o condilomes .................................................................... 36

2.1.6.2. Lesions detectades en la citologia cervical uterina ............................................... 42
2.1.7.
Limfogranuloma veneri ................................................................................... 47
2.1.8.
Pediculosi pbica ............................................................................................. 51
2.1.9.
Sarna ............................................................................................................... 54
2.1.10.Sfilis................................................................................................................. 57
2.1.11.
2.2.
Tricomonosi ..................................................................................................... 61
Altres infeccions genitals en la dona ....................................................................... 64
2.2.1.
Candidiasi genital en la dona ........................................................................... 65
2.2.2.
Vaginosi ........................................................................................................... 68
3. Preguntes i respostes ..................................................................................................... 70

3.1.
Gonocccia ............................................................................................................. 71
3.2.
Hepatitis B ............................................................................................................... 73
3.3.
Hepatitis C ............................................................................................................... 75
3.4.
Herpes genital ......................................................................................................... 77
3.5.
Infecci per clamdies ............................................................................................. 79
3.6.
Infecci pel papillomavirus hum ........................................................................... 81
6 de 106
3.7.
Limfogranuloma veneri ............................................................................................ 83
3.8.
Pediculosi pbica .................................................................................................... 85
3.9.
Sarna .........................................................Error! No s'ha definit l'adrea d'inters.
3.10.Sfilis ....................................................................................................................... 89

3.11.Tricomonosi ............................................................................................................ 91
3.12.Candidiasi genital en la dona.................................................................................. 93
3.13.Vaginosi ................................................................................................................. 94
4. Bibliografia ...................................................................................................................... 95
5. Annex: Les infeccions de transmissi sexual [fullet] ..................................................... 98
7 de 106
1. INTRODUCCI
Aquest mdul 1, Fitxes dinformaci de les ITS. Preguntes i respostes del document
Manual prctic per a les persones que informen sobre les infeccions de transmissi sexual,
recull informaci bsica de cada ITS i va dirigit als serveis dinformaci (telefnica i directa).
El document fa referncia a onze infeccions de transmissi sexual (gonocccia, sfilis,
infecci genital per clamdies, tricomonosi, hepatitis B, hepatitis C, limfogranuloma veneri,
herpes genital, sarna, pediculosi pbica i infecci genital per papillomavirus hum) i dues
infeccions delevada freqncia de laparell reproductiu femen (vaginosi bacteriana i
candidiasi vaginal), que, si b no pertanyen al grup de les ITS, tenen una presentaci clnica
(signes i smptomes) similar. Per cada infecci sha elaborat una fitxa dels conceptes que cal
recordar (vegeu lapartat Informaci bsica de cada infecci) i el corresponent cas prctic
dinformaci a travs dun servei datenci telefnica (vegeu lapartat Preguntes i
respostes).
En lannex sincorpora el fullet El meu cos pot transmetre emocions i ms..., elaborat i editat
pel Programa per a la Prevenci i lAssistncia de la Sida. Es tracta dun material adreat a
la poblaci general. T lobjectiu dinformar sobre les infeccions de transmissi sexual (com
es contrauen, com es manifesten i com es poden prevenir) i sensibilitzar sobre la
importncia dutilitzar el preservatiu en les relacions sexuals; pretn, tamb, potenciar que,
davant una relaci de risc o alguna simptomatologia dalerta daquestes infeccions, la
persona es dirigeixi al seu centre de salut per fer-se el control i el tractament adients.
En aquest document no es dna informaci exhaustiva del VIH, si b shi alludeix quan cal,
ni tampoc es fa referncia a les pautes necessries per establir una bona comunicaci o per
millorar-la. Aquests dos aspectes estan desenvolupats en el Manual prctico para
informadores/as de telfonos de informacin sobre VIH. Sanidad 2007. Ministerio de
Sanidad y Consumo.
Les persones que han de donar respostes a les preguntes sobre ITS hi trobaran informaci
de base sobre la transmissi de la malaltia, levoluci, les anlisis de detecci, la prevenci i
el tractament. En el cas dels professionals de la salut, per a una informaci ms completa,
poden fer referncia a la Guia de prctica clnica sobre les ITS, al web
http://www.gencat.cat/salut/depsalut/html/ca/dir2094/guiamai2009.pdf. Se sobreentn que si
els informadors donen una informaci general sobre la infecci a les persones, aquestes
hauran de fer les preguntes ms precises sobre la seva problemtica al metge o metgessa.
Esperem que aquest manual estigui a labast de les persones interessades i implicades en la
problemtica de les ITS i els faciliti la informaci sobre mesures preventives que evitin les
infeccions de transmissi sexual i que, a ms, aclareixi els dubtes que poden sorgir sobre
aquestes infeccions.
8 de 106
2. Informaci bsica de cada infecci

2.1. Infeccions de transmissi sexual
9 de 106
2.1.1.
Gonocccia
Qu s la gonocccia?
s una infecci de transmissi sexual causada pel bacteri

Neisseria gonorrhoeae.
La infecci afecta els rgans genitals, el recte i, menys
freqentment, la gola. Si no es tracta, pot desencadenar
complicacions i deixar seqeles (com ara esterilitat).
Germen causal
Un bacteri, el gonococ; cientficament Neisseria gonorrhoeae.
On es troba el germen?
En lhome o la dona infectats (preferentment en rgans genitals i

tamb al recte i la gola).
Qui pot transmetre la infecci?
Persona infectada (pot presentar smptomes dinfecci o no; la

dona moltes vegades no presenta smptomes).
Quins sn els fluids corporals

que transmeten els grmens?
Les secrecions genitals (de vagina, uretra) de la persona

infectada (i tamb les secrecions de les mucoses de faringe i
anorectals).
Com es transmet la infecci?

Com es contrau?
Per transmissi sexual: s.

Per transmissi no sexual: no.
Per transmissi de mare a fill: s (en passar pel canal del part).
No es transmet per contacte no directe amb la persona
infectada: a piscines, saunes, seients de vter.
Transmissi sexual
Vies de transmissi
De la mucosa infectada a la mucosa de la parella mitjanant:

x secrecions genitals de la persona infectada;
x i tamb, a vegades, secreci de les mucoses de faringe i
anorectals.
Prctiques sexuals de risc
Relacions de penetraci (vaginal, anal) i relacions orogenitals.
Perode de transmissibilitat
La transmissibilitat cessa:
x per tractament efica (cal abstenir-se de relacions sexuals fins
a haver-lo finalitzat i almenys fins a 7 dies desprs en cas de
dosi nica);
x per lautocuraci (en dones asimptomtiques la transmissi
pot durar mesos).
Com es manifesta la
gonocccia?
Perode dincubaci*
2-7 dies (poden ser ms).

* Perode de temps des de linici de la infecci fins a laparici
dels smptomes
10 de 106
Smptomes i signes ms
comuns
Homes
En el 90% dels casos hi ha
els smptomes segents:
x Secreci anormal del penis
x Dolor en orinar
Asimptomtics
Amb infecci a la uretra: el
10% dels infectats
Dones
x Fluix vaginal anormal (el
50% de casos amb
smptomes)
x Dolor i/o cossor en orinar
x Dolors al baix ventre (el
25% de casos amb
smptomes)
Asimptomtiques
Ms del 50-70% de les dones
infectades
Infeccions al recte (si b poden causar desconfort i secreci) i
gola: usualment sense smptomes
Com es pot saber si la persona
est infectada?
x
x
x
x
Hi ha anlisis mdiques per

detectar la infecci?
Proves de laboratori
Moment de fer-se la prova
Hi ha proves especfiques; es requereix una presa de mostra.
x
x
Pot haver-hi smptomes, per tamb pot ser que no nhi hagi.
La simptomatologia no s especfica.
Davant de smptomes, cal anar al metge.
s necessari fer proves de laboratori.
Persona simptomtica: en qualsevol moment.

Persona asimptomtica: cal anar al metge; segons valoraci,
la prova es podria fer al cap de 3-7 dies de la relaci de risc
(hi ha, per, altres criteris).
Tipus de proves
De la mostra biolgica:
x Tinci i cultiu
x Prova damplificaci i detecci dcids nucleics
Mostres biolgiques
Mostres (preses amb un escovill de punta de cot) de:

x les secrecions genitals:
Homes: mostra duretra.
Dones: mostra del coll uter.
x orofaringe o recte (segons prctiques sexuals).
Altres mostres: orina o secreci vaginal (si la prova s dcids
nucleics per PCR).
Termini de lliurament de
linforme de la prova
Capacitat de les proves de
detectar la infecci
Generalment, 4-10 dies (resultat positiu).
Hi ha tractament? Es cura?
S, la infecci es cura.
Tractament
Amb antibitic (generalment dosi nica: una injecci o un

comprimit).
Es trenca la transmissibilitat.
Detecta del 80 a ms del 95% de les persones infectades (depn

de si hi ha simptomatologia i de la prova utilitzada).
11 de 106
Cal abstenir-se de relacions sexuals fins haver finalitzat el
tractament i almenys fins a 7 dies desprs en cas de dosi nica.
Com evoluciona la infecci?
Hi ha complicacions?
Evoluci
Complicacions si no es tracta a
linici de la infecci
Sense tractament: autocuraci o es poden desenvolupar formes

ms greus i tardanes de la infecci (complicacions).
No provoca immunitat. Es pot tornar a infectar.
Dona: dolors persistents al baix ventre, malaltia inflamatria
pelviana* (en menys del 10% dels casos), esterilitat o embars
ectpic (fora de lter).
Home: inflamaci dels testicles i prstata (en menys de l1% dels
casos), estretor de la uretra, esterilitat.
*Malaltia que afecta lter, els ovaris i les trompes de Fallopi.
Complicacions del nad de

mare infectada
Transmissi al nad, que sinfecta en passar pel canal del part:

conjuntivitis del nad (inflamaci de la membrana que entapissa
lull).
Quines sn les recomanacions

per a la persona infectada?
x
x
x
x

per a les parelles sexuals de la
persona infectada?
Es pot evitar la infecci?
Les parelles sexuals han de consultar el metge per tal de fer el

tractament.
Prevenci de les ITS
x
x
No sha dautomedicar.
Cal que segueixi el tractament indicat pel metge o metgessa.
Cal prevenir les seves parelles sexuals.
Cal abstenir-se de relacions sexuals (vaginals orals o anals)
fins a haver finalitzat el tractament (en cas de dosi nica, cal
esperar una setmana) i la desaparici dels smptomes (tant en
la persona infectada com en les seves parelles).
x El fet dhaver tingut la gonocccia i dhaver-se curat no
protegeix: s possible tornar a infectar-se.
x La via de transmissi de la gonocccia s la mateixa que
altres ITS: se nha de fer el control (detecci). (Vegeu lapartat
Prevenci de les ITS.)
S, mitjanant la prevenci:
x Cal utilitzar un mtode de barrera que impedeixi el pas de
les secrecions infeccioses en penetraci vaginal i anal i en
sexe oral.
x Lintercanvi de joguines sexuals pot ser un mitj de
transmissi si no es cobreixen amb un preservatiu.
No hi ha vacuna.
Cal fer prevenci per a totes les ITS.

La infecci per gonococ va moltes vegades associada a la
infecci per clamdia: sha de fer el control (detecci)
daquesta infecci en les persones infectades per gonococ.
Relaci de la infecci per gonococ amb el VIH: hi ha ms
risc dadquirir la infecci pel VIH.
12 de 106
2.1.2
Hepatitis B
Qu s lhepatitis B (HB)?
s una infecci del fetge causada pel virus de lhepatitis B.

LHB no sempre s una infecci de transmissi sexual.
Es parla de:
x Hepatitis aguda (infecci inicial; hi ha proves de laboratori
que indiquen aquest estat dinfecci aguda). Un 50-70%
dels casos no presentaran smptomes.
x Hepatitis crnica (infecci que no es cura quan han passat
6 mesos de la infecci aguda; hi ha proves de laboratori que
indiquen aquest estat crnic dinfecci). En l1-5% dels
infectats sans (i en el 40% dels infectats amb baixes
defenses) la infecci persisteix i esdev crnica. Aquesta
persistncia del virus pot anar associada o no a un dany
heptic. Aix, es parla de malaltia heptica crnica i de
portador crnic, respectivament.
Vegeu lapartat Evoluci.
Germen causal
El virus de lhepatitis B (VHB).
On es troba el germen, on viu?
Es troba noms en la persona infectada.

Es troba en diferents fluids com la sang i s en lrgan afectat, el fetge
on es replica (multiplica).
Persona infectada amb infecci aguda o crnica.

Els fluids corporals que transmeten la infecci sn: sang (el virus
hi s en altes concentracions), semen, secrecions vaginals (i
menstruals).
Tamb es troba en la saliva i lorina, si b sense capacitat
dinfectar (noms si hi ha contaminaci amb sang poden ser
fluids infecciosos).

Com es contrau?

La transmissi sexual s eficient.
Per transmissi no sexual: s per inoculaci de sang.
x Transfusions (s infreqent, actualment).
Per material contaminat:
x agulles, xeringues (en cas dusuaris drogues via
parenteral);
x mquines dafaitar, raspalls de dents (s infreqent).
Per transmissi de mare a fill: si principalment pel canal del
part (risc variable segons lestat de la infecci de la mare). La
transmissi intrauterina al fetus noms en cas dinfecci aguda.
No es transmet per la lactncia.
No es transmet per la tos, el menjar, laigua, el fet de compartir
estris de menjar o beure, o el contacte familiar o casual.
13 de 106
Transmissi sexual
Vies de transmissi
Sang (el virus hi s en altes concentracions), semen, secrecions

vaginals (i menstruals) de persones infectades.
Relacions sexuals amb penetraci: anal, vaginal o

orogenitals/anals.
La transmissi ms eficient s si hi ha exposici de les
mucoses a sang infectada o altres fluids que contenen sang.
Les proves de laboratori sn les que ens diran si la persona

infectada pot transmetre o no la infecci.
En general se sap:
x En cas devoluci favorable de la infecci aguda va de 2
setmanes abans dels smptomes (ictercia, entre daltres) i
fins a 4-6 setmanes posteriors.
x En cas dinfecci crnica el perode de transmissi pot
persistir durant molts anys.
Com es manifesta lhepatitis B?

Perode dincubaci*
Varia de 6 setmanes a 6 mesos (generalment, 2-3 mesos).

Amb tot, la majoria dinfectats no presentaran smptomes o b
seran molt lleus.
dels smptomes.
comuns
Hepatitis aguda
x Amb smptomes: cansament, malestar general, vmits,
febre, dolor abdominal, ictercia (que dura 3 setmanes).
La simptomatologia desapareix al cap de 12 setmanes.
x Asimptomtics: el 90% dinfectats.
Hepatitis crnica: pot ser asimptomtica fins a estats tardans i
greus de la malaltia.

est infectada?

x Pot haver-hi smptomes, per tamb pot ser que no nhi

hagi.
x La simptomatologia no s especfica.
x Davant de smptomes, cal anar al metge.
x s necessari fer proves de laboratori.
Hi ha proves especfiques; es requereix una presa de mostra de
sang.
14 de 106
Persona que desconeix si est o no immunitzada enfront del

VHB:
x Persona simptomtica: en qualsevol moment.
x Persona asimptomtica amb prctiques de risc
(sexuals o no sexuals)*: cal consultar el metge:
per fer-se les proves (generalment, es poden fer en
qualsevol moment i repetir-les si sn negatives al cap
del perode dincubaci, de 3 mesos, si cal).
vacunar-se.
x Persona que procedeix duna rea on lhepatis s una
infecci freqent (amb una alta prevalena dhepatitis B).
x Abans de vacunar-se, segons ho determini el metge.
*Vegeu lapartat Transmissi.
Tipus de proves
Marcadors a la sang de la
infecci i evoluci
Per detectar la infecci:

De la mostra de sang (srum):
Hi ha proves de detecci de diferents marcadors o indicadors de
la infecci pel VHB danticossos, dantgens i tamb dADN*
(genoma del virus). Inicialment, no es fan totes les proves: cada
una t unes indicacions especfiques.
Desprs dun contagi per via sexual (s a dir, a travs de
mucosa), els marcadors van apareixent al llarg de levoluci de
la infecci:* el primer marcador de la infecci aguda apareix al
cap d1-2 mesos i la resta, els que permeten determinar-ne
levoluci, es pot allargar fins als 6 mesos.
* Nota:Lantigen Austrlia apareix entre 1 i 2,5 mesos desprs
de linici de la infecci, fins a 4 mesos. En cas devoluci
favorable, lAg Austrlia es negativitza (al cap de 6-12 setmanes)
i tamb apareix lantics enfront daquest antigen (al cap de 3-4
mesos, fins a 6 mesos). La infecci aguda sha curat.
Si persisteix lantigen Austrlia al cap de 6 mesos des de linici
de la infecci, la infecci passa a ser crnica.
LADN del virus mesura la quantitat de virus en sang o crrega
viral; es detecta als pocs dies de la infecci.
En la infecci aguda el perode de detecci es breu.
En la infecci crnica, persisteix el virus a diferents
nivells. til per determinar si el tractament es apropiat, i
tamb la seva resposta aquest tractament.
Per valorar lactivitat de la funci heptica i el grau de lesi
del fetge:
Es fan altres proves a la sang (enzims del fetge, albmina...),
ecografia abdominal, i en alguns casos dhepatitis crnica pot ser
necessria la bipsia heptica.
Mostres biolgiques
Extracci de sang.
Generalment, 2-4 dies per a les proves de detecci de la infecci

(en tot cas depn de lorganitzaci del laboratori).
15 de 106
detectar la infecci
Tractament

Evoluci
Alta.
Per a la infecci aguda: generalment no es fa tractament per
curar o eliminar la infecci.
Per a la infecci crnica (persistent): s que hi ha tractament, i
pot produir-se o no la curaci.
El tractament de lhepatitis crnica el prescriu un metge
especialista i amb experincia.
En el 95% dels infectats la infecci es cura espontniament

sense deixar seqeles. El virus desapareix de la sang, i passats
alguns mesos, es desenvolupa la immunitat permanent enfront
duna nova infecci pel VHB.
La resta, l1-5% de les persones, no es curen i la infecci
persisteix (infecci crnica); passen a ser portadors crnics del
virus. Cal fer les proves de laboratori* per establir lestat
dinfecci crnica i vigilar-ne levoluci per iniciar el tractament, si
cal.
El curs de la infecci crnica s molt variable: va des dun estat
de tan sols portador del virus i sense dany heptic (portador
crnic), a una infecci que condueix a una malaltia heptica
crnica (inflamaci i lesions en els teixits del fetge) ms o
menys progressiva i greu, que pot dur a cirrosi. La progressi de
la infecci crnica est influda per ledat en qu es contrau la
infecci: si es contrau en nixer o durant la infancia hi ha ms
risc que esdevingui crnica. Sestima que un 5% dels adults amb
infecci crnica desenvolupen hepatitis B crnica (HBC) i,
daquests, un 20% pot evolucionar a cirrosi.
*Vegeu lapartat anterior Tipus de proves. Marcadors a la sang
de la infecci i evoluci.
Complicacions sense
tractament
Lhepatitis fulminant es excepcional.

Lhepatitis crnica pot evolucionar a cirrosi (lesions a les
cllules heptiques que ocasiona desordre progressiu de les
seves funcions) i a cncer de fetge.

mare infectada
Durant lembars, patir la infecci aguda incrementa el risc

davortament i de part prematur.
Dels nounats infectats, el 90% patiran hepatitis crnica.
Hi ha prevenci per als infants nascuts de mares infectades pel
VHB.

x No sha dautomedicar.
x Cal que segueixi el tractament i les recomanacions
indicades pel metge o metgessa: per exemple, cal evitar el
consum dalcohol.
x Per prevenir o reduir la transmissi als altres:
Cal prevenir les seves parelles sexuals, aix
com els convivents (vacunaci, si cal).
16 de 106

persona infectada?
Cal abstenir-se de mantenir relacions sexuals en el

perode de lhepatitis aguda amb ictercia i altres
smptomes.
Cal utilitzar un mtode de barrera en les relacions sexuals
que impedeixi el pas dels fluids fins i tot en les prctiques
orals i anals i orals i genitals, fins a esdevenir no infecciosa
o fins a la demostraci de la immunitat de la parella enfront
del VHB.
Cal utilitzar un mtode de barrera en les relacions sexuals
amb totes les noves parelles sexuals.
No sha de ser donant de sang, rgans, semen.
No shan de compartir estris personals que puguin estar
contaminats amb sang: raspall de dents, mquina
dafaitar...
Cal cobrir les lesions de pell, talls.
Les parelles sexuals han de consultar el metge pel que fa a:

x La vacunaci de lhepatitis B.
x Labstenci de relacions sexuals en el perode de lhepatitis
aguda amb ictercia i altres smptomes de la parella. Cal
seguir les indicacions del metge.
x Ls dun mtode de barrera en les relacions sexuals que
impedeixi el pas dels fluids fins i tot en les prctiques
oroanals i orogenitals fins que lhepatitis esdevingui no
infecciosa la parella o es demostri la immunitat prpia
enfront del VHB.
En cas duna exposici recent a la infecci HB, vegeu lapartat
que hi ha ms endavant: Prevenci desprs de lexposici
recent a la infecci.
S, mitjanant:
x La vacunaci contra lhepatitis B segons la indicaci del
metge o metgessa.
Tota persona amb prctiques de risc ha de consultar el metge
per fer proves de diagnstic (generalment en qualsevol
moment, que es poden repetir al cap del periode dincubaci, 3
mesos) i/o vacunar-se, si cal.
La prevenci per a les persones sense immunitat al VHB
inclou:
x Usar el preservatiu.
x No compartir agulles ni xeringues, ni estris de tatuatge,
prcing.
x No compartir mquines dafaitar, raspall de dents.
Prevenci desprs dexposici

recent a la infecci per contacte
sexual
Les persones no immunitzades enfront del VHB:

En cas dexposici recent a la infecci per contacte sexual,
s a dir, qualsevol contacte que impliqui penetraci vaginal o
anal, orogenital o oroanal, amb un cas conegut dhepatitis
infecciosa est indicat:
x Fer la prova de detecci del VHB al moment.
x Incrementar les defenses de lorganisme enfront daquesta
infecci mitjanant immunoglobulines especfiques* i la
vacuna.
17 de 106
* La immunoglobulina es dna, preferiblement, en les 48 hores

posteriors al contacte, fins a 14 dies.
Nota: Tamb hi ha prevenci similar per al cas dinoculaci
(punxada) de sang infectada.
Prevenci per als infants de
mares infectades pel VHB
Prevenci de les ITS
Hi ha prevenci per als infants nascuts de mares infectades pel

VHB (immunoglobulines i vacuna).
x Sha dutilitzar un mtode de barrera que impedeixi el
pas de sang i secrecions infeccioses en penetraci
vaginal i anal i en sexe orogenital/anal.
x Cal fer prevenci per a totes les ITS.
x Sha de destacar la relaci de la infecci per hepatitis B
amb el VIH: comparteixen vies de transmissi.
Informaci complementria
x
Vacuna antihepatitis B
Disponible a: http://www.gencat.cat/salut/depsalut/pdf/v4412.pdf [Informaci sobre la vacunaci de
lhepatitis B]
Protocol de prevenci i control de lhepatitis B. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de

Salut, 2005 (Documents de Vigilncia Epidemiolgica,12).
Disponible a: http://www.gencat.cat/salut/depsalut/html/ca/dir2829/protprevhepab2009.pdf
ASSCAT. Informaci bsica sobre lhepatitis B [opuscle]

Disponible a: http://asscat.org.mialias.net/wordpress/wp-content/uploads/2009/12/opuscle-hepatitis-b.pdf
18 de 106
2.1.3.
Hepatitis C
(amb una referncia especial a la transmissi sexual de la infecci)

Qu s lhepatitis C (HC)?
s una infecci del fetge causada per un virus: el virus de

lhepatitis C (VHC).
Molt sovint s asimptomtica.
Entorn del 15-30% es recupera espontniament de la infecci en
un termini de 6 mesos (infecci aguda), per per a la resta la
infecci s per a tota la vida (infecci crnica); el virus persisteix a
la sang. Hi ha proves de laboratori que ho indiquen.
Majoritriament, no s una ITS.
Germen causal
El virus de lhepatitis C (VHC).
Es troba noms en la persona infectada.

Es troba en diferents fluids com la sang, i s a lrgan afectat, el
fetge, on es replica (multiplica).
Qui pot transmetre lHC?
Persona infectada (tant infecci aguda com crnica).

La sang i els seus derivats infectats en sn els vehicles de

transmissi.
Com es transmet lHC?

Com es contrau?
Transmissi per la sang: a travs del contacte de la sang amb

la sang de lindividu infectat.
Per transmissi sexual: s; per habitualment ineficient; el
risc s molt baix; si b recentment hi brots en homes que fan
sexe amb homes.
Per transmissi no sexual: percutnia (inoculaci de sang
infectada)
x Directament: transfusions o productes sanguinis.
Infreqent, actualment.
x Mitjanant objectes:
agulles de tatuatges o prcings, acupuntura en condicions
no estrils;
xeringues agulles o altre material que es comparteix per
a la injecci de drogues;
objectes ds personal contaminats per la sang: raspalls
de dents, tisores per a les ungles, mquina dafaitar.
Per transmissi de mare a fill: s (durant lembars) risc molt
baix (s infreqent, espordic). El risc sincrementa si la mare
tamb est infectada pel VIH.
No hi ha evidncia concloent que es transmeti per lalletament.
No es transmet per petons ni carcies ni la ingesta daigua o
menjar.
19 de 106
Transmissi sexual
Vies de transmissi
Sang infectada.
Relacions de penetraci vaginal o anal: en cas de sexe no

protegit durant la menstruaci o si hi ha algun traumatisme o lesi
en els teixits.
Duna a diverses setmanes abans de laparici dels smptomes de

la infecci inicial (aguda); en la infecci crnica, indefinidament.*
* Si b el tractament pot aclarir (fer desaparixer) el virus de la
sang (vegeu lapartat Tractament).
Com es manifesta lHC?

Perode dincubaci*
De 6 a 9 setmanes de mitjana (lmits entre 2-4 setmanes i 6

mesos) per als casos, que sn infreqents, dinfecci inicial amb
smptomes.
*Perode de temps des de linici de la infecci fins a laparici dels
smptomes.
comuns
Pel que fa a la infecci inicial:

x Sovint s asimptomtica: en ms del 80% dels casos
x Clnica: malestar general, fatiga, trastorns digestius i
ictercia.

est infectada?
x En el 70-90% dels casos dinfecci no hi ha simptomatologia.

x La simptomatologia no s especfica. Davant de smptomes,
cal anar al metge. s necessari fer proves de laboratori.

Qui sha de fer les proves?
Hi ha proves especfiques; es requereix una presa de mostra

de sang.
Persones amb sospita clnica dhepatitis (ho determina el

metge o metgessa).
Persona asimptomtica: no es recomana actualment, a
excepci de certes persones amb risc dhaver-se infectat:
x usuaris drogues via parenteral,
x receptors de transfusions sangunies o altres productes derivats
de sang abans del 1992,
x receptors de punxades i ferides amb agulles i objectes tallants
contaminats o amb risc destar-ho. Hi ha diferents
recomanacions establertes per fer-ne el seguiment (p. ex: en
hospitals).
x persones VIH positives,
x parelles sexuals fixes de llarga durada de persones
positives a VHC i que continuen exposades a contraure el
VHC (s a dir, no utilitzen preservatiu) amb una freqncia
anual o que cal establir amb el professional.
20 de 106
x altres: homes que tenen sexe amb homes, treballadores
del sexe, persones receptores de tatuatges... es pot estimar
adient que es facin les proves.
Vegeu lapartat Tipus de proves.

Des del contacte infeccis es poden detectar en sang:
x els anticossos contra el VHC al cap de 8-9 setmanes (al cap
de 3 mesos es detecten en el 90% de les persones; al cap de
6 mesos, en el 97%; la resta de casos no es detecten fins que
han passat 9 mesos).
x lARN del virus, dues setmanes desprs, ja pot ser
detectable.
Usualment, la prova de detecci danticossos anti-VHC s la
inicial.
Tipus de proves
De la mostra de sang, proves per detectar la infecci:

x Prova de detecci danticossos contra el VHC;
generalment per lELISA.
Un primer resultat positiu es confirmar amb anlisis
omplementries.
x Prova de detecci de lARN del virus (confirma la
infecci i ajuda a determinar levoluci de la infecci; el fet
que es continu detectant passats 6 mesos de la infecci
aguda indica que ha esdevingut crnica). Tamb es til
per valorar la resposta al tractament.
Vegeu lapartat anterior Moment de fer-se la prova.
A ms, per valorar lactivitat de la funci heptica i el grau de lesi
del fetge:
x Proves funcionals del fetge: ALT, AST... del fetge
x Ecografia heptica i/o bipsia en alguns casos dhepatitis
crnica
Mostres biolgiques
Extracci de sang. En alguns casos dhepatitis crnica, bipsia

heptica.
Resultat positiu: d1 setmana a 1 mes (en tot cas, depn de

lorganitzaci del laboratori).

detectar la infecci
Alta.
S, hi ha tractaments especfics per al virus. P. ex. interfer pegilat

i ribavirina.
Lobjectiu del tractament s controlar i eradicar el virus a la sang
i evitar levoluci cap a la cirrosi.
Tots els pacients amb hepatitis crnica sn candidats potencials
per al tractament antivric. Tamb pot estar indicat per als pacients
amb hepatitis aguda.
Shan fet grans avenos en el tractament en els ltims 10 anys.
Actualment, sha aconseguit eradicar el VHC en gaireb la meitat
de pacients infectats.
21 de 106
Tractament
Com evoluciona lHC?

Evoluci
El tractament de lhepatitis crnica el prescriu un metge

especialista i amb experincia. s com administrar interfer
pegilat i ribavirina.
Ms del 15% (fins al 40%) de les persones infectades es curen

al voltant dels 6 mesos (el virus desapareix de la sang).
En la resta de persones infectades, ms del 60% dels casos
(fins al 85%), passats 6 mesos dinfecci aguda, la infecci del
fetge esdev crnica, s a dir, estar present tota la vida: la
persona continua infectada i s contagiosa.
Complicacions

mare infectada

per a la persona infectada ?
Sense tractament, el 5-20% dels casos amb infecci permanent

(crnica) deriven a la cirrosi (lesions a les cllules heptiques
que ocasiona desordre progressiu de les seves funcions) i, en
alguns casos (de l1 al 4% per any), a cncer de fetge en els
posteriors 25 anys.
Lhepatitis fulminant s infreqent.
Vegeu lesquema Evoluci de lhepatitis C a lapartat Informaci
complementria.
Transmissi al fetus: el risc s inferior al 5% per s ms alt si la
dona s VIH positiva (del 20%).
No hi ha evidncia de transmissi per alletament.
Cal recordar que la persona infectada pot transmetre la infecci de
manera permanent.
Per evitar agreujar el seu estat de salut:
x Cal consultar el metge per tal davaluar peridicament levoluci
de la infecci. Ens pot indicar:
Proves de laboratori, ecografia heptica i en alguns casos
bipsia per determinar-ne levoluci.
Vacunaci dhepatitis A i B.
Prendre medicaci antiviral si est indicat.
x Cal evitar el consum dalcohol i altres substncies txiques per
al fetge, perqu afavoreix la progressi de la malaltia.
Per reduir el risc de transmissi a altres persones:
x Cal tenir en compte les mesures higiniques en cas de ferides i
en cas de qualsevol vessament de sang (cal avisar i netejar-ho
amb lleixiu).
x No ha de ser donant de sang, semen, rgans.
x No sha de compartir raspall de dents i maquina dafaitar.
x Sha dusar el preservatiu en totes les noves parelles sexuals.
x Cal prevenir les parelles sexuals. Vegeu les recomanacions en
cas de parella fixa de llarga durada en lapartat Quines sn les
recomanacions per a les parelles sexuals de la persona
infectada?.
22 de 106
persona infectada?
Cal fer-se la prova de detecci del VHC en cas de parella sexual

fixa.
Si b per a les persones amb hepatitis C amb parella fixa de llarga
duraci no hi ha cap recomanaci de canviar les seves
prctiques sexuals, sha de comentar el risc baix, per
existent, de transmissi a la parella.
x No sha de compartir material de preparaci de drogues ni per
injecci ni per inhalaci.
x Cal assegurar les condicions estrils en el tatuatge, el prcing i
lacupuntura.
x No shan de compartir articles personals: raspalls de dents,
estisores de tallar ungles, mquina dafaitar...
x Tot i el baix risc de transmissi sexual pel VHC, el fet dutilitzar
el preservatiu en les relacions sexuals vaginals o anals pot
garantir la no-transmissi via sexual.
No hi ha vacuna. No hi ha immunoglobulines especfiques
enfront el VHC, com succeeix en cas del VHB.
Prevenci de les ITS
x
x
x

Sha dutilitzar un mtode de barrera que impedeixi el pas de
les secrecions infeccioses en la penetraci vaginal, anal i en el
sexe oral.
Relaci de la infecci per hepatitis C amb el VIH: hi ha una
alta freqncia dinfecci pel VHC en les persones VIH
positives.
Informaci complemenmtria:
x
Evoluci de lhepatitis C
Font: Mandell, Douglas, and Bennett's Principles and Practice of Infectious Diseases
STD Treatment Guidelines, CDC-MMWR, 2006. Vol. 55/ N. RR11 [El paper de lactivitat sexual
en la transmissi del VHC ha estat controvertit].
ASSCAT. Informaci bsica sobre lhepatiotisC [opuscle]

Disponible a http://asscat.org.mialias.net/wordpress/2009/12/25/opuscle-hepatitis-c/
23 de 106
2.1.4.
Herpes genital
Qu s lherpes genital?
s una infecci de transmissi sexual (ITS) causada per un virus.

En la majoria de casos no hi ha manifestacions de la infecci.
Quan nhi ha, es presenten en forma de mltiples lesions, com
ara vescules o lceres doloroses principalment en la regi genital
i anal; tamb en algun cas, segons les prctiques sexuals, en a la
zona bucal.
s una infecci crnica (s a dir, persistent).
s una de les ITS ms comunes a Europa.
Germen causal
Virus de lherpes simple (VHS) que afecta els genitals, rea

anorectal i/o la cavitat oral.
Nhi ha de dos tipus: 1 i 2. Comunament el VHS-2 s el causant
de lherpes genital i el VHS-1, el de lherpes labial.
El virus no sobreviu a lexterior del cos a temperatura ambient.
En la persona infectada.
Les lesions, la pell, les mucoses o les secrecions infectades
usualment en la zona genital i anorectal poden transmetre el
virus.
La persona infectada simptomtica (amb lesions) o

asimptomtica.
La majoria sn infeccions asimptomtiques.
Lrea afectada pel virus, usualment genital, anorectal i/o oral, pot
excretar virus de forma intermitent, independentment de si hi ha
lesions visibles o no.

Com es contrau?
Per transmissi sexual: s en cas de lherpes genital

La persona infectada excreta virus de forma intermitent,
independentment de si hi ha lesions visibles o no.
La majoria de casos de transmissi tenen lloc sense
smptomes.
La persona infectada sempre pot transmetre
espordicament el virus. (Les parelles poden estar juntes
durant mesos o anys sense transmetres el virus. La
transmissi del virus a la parella fixa t lloc en 10-13 parelles
de cada 100 en un any)
Per transmissi no sexual: no en cas de lherpes genital.
Nota: Lherpes labial i faringi s usualment per VHS-1 i no s
per transmissi sexual.
Per transmissi de mare a fill: s (pel canal del part
especialment; infreqent, per molt greu, en lter).
El risc dinfectar al fill s molt gran si la mare sinfecta mesos
abans del part. En canvi, si han patit herpes anteriorment, i tant si
hi ha smptomes com no, el risc de transmissi al nad s molt
baix.
24 de 106
Transmissi sexual
Vies de transmissi
Les lesions, la pell, les mucoses o secrecions de lrea

anorectal i/o genital (i tamb oral) infectades pel VHS.
Contactes ntims (relacions sexuals en qu no s necessari que hi

hagi penetraci). Per el ms sovint sexe vaginal, anal, genital i
oral.
El virus entra per alguna lesi de la pell (un tall o ferida) o a travs
de la mucosa.
El virus causa infeccions persistents, per tant lindividu infectat s

portador permanent del virus.
La persona infectada sempre pot transmetre espordicament
el virus.
Com es manifesta la infecci?

Perode dincubaci*
Els smptomes, si apareixen, generalment ho fan al voltant de la

setmana 1-2 des de linici de la infecci, per en algunes
persones aix pot tardar mesos, fins i tot anys.
smptomes.
Smptomes i signes
Les infeccions sn freqentment asimptomtiques o no sen

reconeixen els smptomes (80% de casos), per en algun
moment la infecci es pot fer simptomtica.
Pot aparixer:
Primer episodi amb smptomes locals:
Lesions* mltiples (vescules, lceres), amb dolor, cossor,
dolor en orinar i/o un augment de lexsudat genital (uretral,
vaginal)
Pot aparixer febre, dolor muscular i inflamaci dels ganglis
engonals.
Les lesions poden durar 3 setmanes abans de desaparixer.
Episodis (brots) posteriors: passats uns mesos (4-8) poden
aparixer lesions ms lleus i de menys durada (es curen en 8-12
dies). El brot pot repetir-se ms vegades. Els brots sn ms
freqents durant el primer any i van disminuint al llarg dels anys.
*Localitzaci de les lesions genitals.
En la dona: a la vulva, a lentrada de la vagina.
En lhome: a lrea del prepuci, el penis i els testicles.
Tamb al voltant de lanus, les natges.

est infectada?
x Pot haver-hi smptomes o no.

x Davant de smptomes, cal anar al metge, que:
Pot fer un diagnstic clnic segons laspecte de les
lesions.
Confirmar el diagnstic amb proves del laboratori.
25 de 106
Tipus de proves
Mostres biolgiques
Hi ha proves especfiques; es requereix una presa de mostres.
x En persones amb smptomes: en qualsevol moment.

x En persones sense smptomes: no es recomana fer-se la
prova, o b noms en casos puntuals. Ex: parelles fixes i/o
parella embarassada de la persona infectada.
En persones amb smptomes.
x Prova damplificaci i detecci dcids nucleics del virus per
PCR (mostres genitals).
En persones sense smptomes
x Detecci dels anticossos contra aquest virus en mostra de
sang. Els anticossos es detecten en la majoria dinfectats
passats 3 mesos de linici de la infecci.
x Mostres genitals:
Material de la base de la lesi (sagafa amb lescovill)
Exsudat genital (p. ex.: uretral)
x Extracci de sang.
Generalment, 5 dies (de 2 a 15 dies).

detectar la infecci
Prova per PCR: en les persones amb lesions, la prova de

laboratori s per confirmar el diagnstic que fa el metge o
metgessa amb les dades clniques.
Prova de detecci danticossos: si la prova es negativa, en cas de
sospita dinfecci recent es recomana repetir-la al cap de 3
mesos.
Hi ha tractament: atenua les manifestacions i alleuja els

smptomes de la malaltia (menys durada i intensitat dels
smptomes).
Lherpes no es cura definitivament: el virus no selimina.
Tractament
Tractament oral amb un antivric (durant 5-7 dies) en el moment

de lepisodi amb lesions.
Tamb hi ha tractament especfic amb terpia oral per reduir la
freqncia de nous brots de lesions (tractament supressor).
Cal tenir en compte que el tractament no trenca la transmissibilitat
del VHS per la redueix.

Evoluci
Les lesions es curen fins i tot sense tractament, per la infecci

no es cura. Hi ha, per tant, la possibilitat que tornin a aparixer
aquestes lesions (brots de la infecci); a vegades, aix passa
26 de 106
freqentment durant el primer any i hi ha la tendncia a espaiarse al llarg del temps. De fet, la freqncia dels brots varia en cada
persona.
La persona infectada sempre pot transmetre espordicament
la infecci.
Complicacions
En persones amb el sistema immunitari afectat (deprimit), poden

aparixer afectacions neurolgiques (meningitis), infecci del
virus estesa pel cos.
Complicacions en la mare
infectada i el nad
Hi ha risc dinfecci al fill; el risc s elevat si la dona

adquireix lherpes en lembars (especialment els ltims
mesos); en canvi, si ha patit lherpes anteriorment, i tant si hi ha
smptomes com no, el risc de transmissi al nad s molt dbil.
En el nounat, la infecci localitzada afecta la pell, la boca
(apareixen lesions com ara vescules), els ulls (produeix
conjuntivitis) i fins i tot el cervell. La infecci que es propaga pel
cos s molt greu, i pot ocasionar la mort. s una complicaci molt
poc freqent.

x
x
x
x

per a la parella de la persona
infectada?
En persones asimptomtiques:
Sha dinformar de la infecci pel VHS i de les mesures
preventives. Se li pot oferir la detecci danticossos enfront dels
dos tipus de VHS; aix li indicar si est tamb infectada o no.
Sha de prevenir la infecci en les seves parelles sexuals.
Sha de fer abstinncia sexual fins que shagi comprovat que
les lesions shan curat.
x Per evitar la transmissi del VHS:
Cal utilitzar el preservatiu amb les parelles noves (tot i

que no dna protecci total, ja que pot no cobrir totes les
rees afectades).
Shan de cercar estratgies per prevenir la infecci (s del

preservatiu, terpia antiviral supressora) amb la seva
parella fixa, en cas que no estigui infectada.
Cal formar-se per poder reconixer els smptomes dels

nous brots de lherpes genital de manera preco.
En persones simptomtiques:
Ha dacudir a la visita mdica per fer tractament.
Es pot disminuir el risc mitjanant la prevenci:

x Sha devitar el contacte directe amb les lesions genitals.
x Cal utilitzar el preservatiu, tot i que el preservatiu no dna
protecci total, ja que pot no cobrir totes les rees afectades
pel VHS.
Actualment, no hi ha vacuna per es confia que sen disposi
daqu a pocs anys (6 anys).
27 de 106
Prevenci en lembars i el
nad
Prevenci de les ITS
La prevenci en lembarassada. s important evitar

una primera infecci pel VHS en lembars,
especialment ja avanat, ja que s quan el risc de
transmissi al fill s ms elevat i amb conseqncies ms
greus.
La prevenci del fill de lembarassada infectada. s

important que els professionals en ginecologia i pediatria
que els atenen coneguin la histria dherpes genital de la
mare. Hi ha diferents actuacions (per a la mare i el
nounat) en funci de si la mare ha tingut el primer
episodi durant lembars o va contraure la infecci
abans i t brots.
Cal recordar fer la prevenci per a totes les ITS
Relaci de la infecci per herpes amb el VIH: hi ha ms

risc de contraure la infecci pel VIH. Cal oferir fer-se la
prova de detecci del VIH.
28 de 106
2.1.5.
Infecci per clamdies
Qu s la infecci genital per

clamdies?
s una infecci de transmissi sexual causada pel bacteri

clamdia. s ms comuna entre els joves (de menys de 25 anys).
La infecci afecta els rgans genitals, el recte i, menys
freqentment, la gola. Sovint no presenta cap manifestaci
(smptomes); en aquest cas, no se sap quant de temps fa que es
pot ser portador asimptomtic. Si no es tracta pot desencadenar
complicacions i deixar seqeles (esterilitat).
Germen causal
Un bacteri, clamdia; cientficament Chlamydia trachomatis

(serotips D-K).
En lhome o la dona infectats (preferentment a rgans genitals i

tamb al recte i la gola). Tamb pot infectar la conjuntiva de lull.
Persona infectada. Sovint la infecci no presenta cap smptoma.


infectada (i tamb les secrecions de les mucoses de faringe i
recte).

Com es contrau?

Per transmissi de mare a fill: s (en passar pel canal del part).
No es transmet per contacte no directe amb la persona
infectada: a piscines, saunes, seients de vter.
Transmissi sexual
Vies de transmissi
De la mucosa infectada a la mucosa de la parella mitjanant:

x secrecions genitals de la persona infectada;
x i tamb, a vegades, secreci de les mucoses de faringe i anal
si la infecci es troba en aquestes localitzacions.
Fins a lautocuraci (en dones asimptomtiques, la transmissi

pot durar mesos) o fins a finalitzar el tractament en cas de
tractament llarg, per en cas de tractament amb dosi nica es
recomana evitar relacions sexuals durant els 7 dies posteriors,
per evitar-ne la transmissi).

Perode dincubaci*
2-3 setmanes (pot durar ms: fins a 6 setmanes) si apareixen els

smptomes.

smptomes.
29 de 106
comuns
Homes:
x Secreci anormal del penis
x Dolor en orinar
Asimptomtics: el 50% dels
infectats.
Dones:
x Fluix vaginal anormal
x Sagnats vaginals anormals
entre les menstruacions
x Dolors durant les relacions
sexuals
x Cremor en orinar
x Dolor al baix ventre
Asimptomtiques: del 7080% de les infectades.

Infeccions al recte (si b poden causar desconfort i secreci
anal) i gola: usualment sense smptomes.
est infectada?
x Pot haver-hi smptomes, per tamb pot ser que no nhi hagi (el
ms com).
x Davant de smptomes, cal anar al metge.
x s necessari fer proves de laboratori.


x Persona asimptomtica: cal anar al metge, que segons
valoraci del risc pot recomanar fer-se la prova. Desprs del
possible contagi no hi ha cap termini mnim per fer-se la prova
PCR de detecci.
Tipus de proves
Prova damplificaci i detecci dcids nucleics: PCR.
Mostres biolgiques
x Secrecions genitals:
Homes: mostra duretra
Dones: mostra del coll uter
x Altres mostres: orina o secreci vaginal (si la prova s per
PCR).
x Mostres de faringe o rectal (segons prctiques sexuals i/o
simptomatologia).
detectar la infecci
Generalment, 4-10 dies.

Es detecta del 90 a ms del 95% de les persones infectades
(depn de si hi ha simptomatologia i de la prova utilitzada).
Tractament
Fcil, amb antibitic (antibitic oral: de dosi nica o durant 7 dies).

Trenca la transmissibilitat una vegada ha finalitzat el tractament.
30 de 106
Evoluci
Sense tractament pot haver-hi curaci espontnia en alguns

mesos: les manifestacions de la infecci desapareixen si b la
infecci persisteix uns quants mesos. Excepcionalment, la
infecci pot durar anys.
A llarg termini pot deixar seqeles importants (complicacions de la
infecci).
No provoca immunitat. Es pot tornar a infectar.
Dona: dolors persistents al baix ventre, malaltia inflamatria

pelviana* (succeeix en el 10-40% de les dones infectades) o
embars ectpic i esterilitat. Tamb s possible conjuntivitis.
Home: inflamaci dels testicles, esterilitat. Tamb s possible
conjuntivitis.
* Malaltia que afecta lter, els ovaris i les trompes de Fallopi.

mare infectada
Transmissi al nad, que sinfecta en passar pel canal del part:

conjuntivitis del nad i/o infecci pulmonar.

x
x
x
x

persona infectada?
Es recomana que les parelles sexuals facin el tractament.

Aquestes han de consultar el metge per tal de fer el tractament.
x Cal utilitzar un mtode de barrera que impedeixi el pas
de les secrecions infeccioses en penetraci vaginal i
anal i en sexe oragenital.
transmissi si no es cobreixen amb un nou preservatiu.
Per evitar les complicacions i la propagaci de la clamdia:
x Les persones asimptomtiques que, per les seves
prctic de risc, poden contraure una ITS,
especialment dones joves, han de fer les proves de
detecci de la clamdia (cribratge).
No hi ha vacuna.
Prevenci de les ITS
x Cal fer prevenci per a totes les ITS.

x Sha de recordar, pel que fa a la relaci de la infecci per
gonococ amb el VIH, que hi ha ms risc dadquirir la infecci
pel VIH.
Es recomana abstenir-se de relacions sexuals amb penetraci
sense preservatiu fins a completar el tractament els dos
membres de la parella (fins a completar el tractament multidosi
o desprs de 7 dies en cas de tractament monodosi).
31 de 106
2.1.6
Infecci pel papillomavirus hum

Infeccions genitals
Atenci: Hi ha encara moltes qestions sobre el papillomavirus hum i la seva transmissi

sense resposta.
Qu s la infecci genital pel
papillomavirus hum?
s una infecci de transmissi sexual causada per un virus: el

papillomavirus hum (VPH).
La infecci pel VPH s la ms freqent de les ITS; el 70% de la
poblaci tindr almenys una infecci pel VPH al llarg de la vida.
La majoria dinfeccions pel VPH sn comunes en la poblaci que
recentment ha iniciat lactivitat sexual i si b seran infeccions
transitries en alguns casos poden persistir de forma silent
(latent) i reactivar-se anys desprs.
La majoria dinfeccions no produeixen smptomes ni signes
visibles.
Germen causal de berrugues

genitals i en la dona lesions
detectades en citologia
cervical uterina
Un virus: el papillomavirus hum (VPH)*. Hi ha ms de 100

tipus diferents de VPH. Pel que fa a les infeccions genitals:Hi
ha 40 tipus diferents de VPH que infecten la pell i les
mucoses anogenitals i es transmeten per via sexual. Es
classifiquen en:
x
tipus de baix risc: tipus no associats al cncer. Sn

causa de:
lafectaci de les cllules del coll uter per amb
canvis benignes sense conseqncies greus. Sn
lesions que detecta el test de Papanicolau.
les berrugues genitals
tipus dalt risc: tipus que poden causar lafectaci de
les cllules del coll uter amb canvis importants i
conseqncies greus (cncer de coll uter**). Sn
lesions que detecta el test de Papanicolau. Aquests virus
poden afectar tamb la vulva, penis i altres llocs.
El virus ataca les cllules epitelials de la pell; aquestes proliferen

de manera anormal. Hi ha diferents tipus que donen lesions a la
pell de diferents localitzacions. Alguns infecten les mans, els
peus, els genolls; daltres la cara i daltres lrea genital.
**
La infecci pel VPH s una causa necessria per no suficient

per al desenvolupament del carcinoma del coll uter.
En la persona infectada (en lrea anogenital). Al voltant de 40

tipus de VPH solen infectar les mucoses (pell humida rosada o
roja) genitals i la pell adjacent.
Qui pot transmetre la infecci

genital?
Les persones infectades, que poden tenir lesions evidents

(visibles o no) i smptomes o no.
32 de 106
Com es transmet la infecci
genital?
Com es contrau ?
Per transmissi sexual: s

Per transmissi no sexual: mitjanant objectes contaminats
recentment; en tot cas infreqent, i encara hi ha controvrsia
daquesta possibilitat, a diferncia de les berrugues en altres
localitzacions, com les de les mans.
Per transmissi de mare a fill: molt infreqent (en passar pel
canal del part).
Transmissi sexual
El VPH s altament infeccis.

Si un membre duna parella estable t una infecci genital pel
VPH, laltre membre estar infectat o ser immune a la infecci.
Nota: La transmissi s molt comuna per diferents raons: les
infeccions que no produeixen signes sn freqents i
asimptomtiques, i les lesions, com ara berrugues, sovint passen
desapercebudes, en especial en rees que no sn fcilment
inspeccionades en la cerca de berrugues.
La protecci que ofereixen els preservatius no impedeix de
contraure berrugues genitals i anormalitats de les cllules del coll
uter.
Vies de transmissi
Contactes sexuals directes durant les relacions sexuals; no s

necessari que hi hagi penetraci. El contacte directe entre la pell
o mucosa infectada (de penis, uretra, escrot, vagina, vulva, crvix
o anus) amb la pell o la mucosa (de les mateixes rees del cos)
de la parella sexual transmet la infecci molt eficientment.
El virus no es transmet per la sang o els fluids corporals (semen,
saliva...).
Contactes genitals i anals durant les relacions sexuals,

principalment amb penetraci.
En les relacions orogenitals la transmissi a la boca s possible
per molt infreqent.
Nota: Els preservatius no eviten la infecci, sin que
proporcionen una protecci que no impedeix contraure berrugues
genitals (i tamb anomalies en el coll uter). El cond pot
disminuir la crrega viral que es transmet, i per tant la probabilitat
que es manifesti la malaltia.
Desconegut, probablement persisteix desprs que hagin

desaparegut les berrugues o altres lesions.
33 de 106

Perode dincubaci*
Extremadament variable.
Sovint, les berrugues apareixen al cap de 3-6 mesos, si b tamb
pot ser que es desenvolupin berrugues o anormalitats
citolgiques desprs de llargs perodes (mesos i incls dcades).
Aix, laparici de berrugues en una parella de llarga durada no
necessriament implica infidelitat.
dels smptomes
Manifestacions:
smptomes i signes ms
comuns
La majoria de les infeccions pel VPH no manifesten ni signes

ni smptomes; sn infeccions transitries i desapareixen sense
tractament.
En algunes persones provoquen:
x Berrugues genitals i anals (Vegeu el captol Berrugues
genitals.)
x Anormalitats en les cllules del coll uter*; en rares
ocasions degeneren a cncer** de crvix. Tamb molts cncers
de vulva, vagina, anus i penis estan relacionats amb la infecci
pel VPH. (Vegeu lapartat Lesions detectades en la citologia
cervical uterina).
Aquestes manifestacions sn segons el sexe:
En homes:
x Berrugues genitals i anals; sn manifestacions de les
infeccions per VPH tipus de baix risc. (Vegeu el captol
Berrugues genitals).
x La infecci pels tipus dalt risc*** sassocia amb lesions
precursores de cncer i cncer de penis i danus.
En dones:
x Berrugues genitals i anals (Vegeu lapartat Berrugues
genitals).
x Lesions, s a dir, canvis anormals en les cllules de la
paret del coll uter detectades en el test de Papanicolau.
Les anormalitats citolgiques (de les cllules) lleus poden
presentar una regressi espontnia. nicament un 10% de
les dones infectades patiran una infecci persistent.
Aquestes infeccions persistents, produdes pels VPH
dalt risc, corren el major risc de presentar alteracions
precursores de cncer de coll uter i cncer i tamb de patir
cncer de vulva, vagina i regions anals. (Vegeu lapartat
Lesions detectades en citologia del coll uter).
*
s una infecci pel VPH asimptomtica i usualment es

diagnostica per resultats citolgics amb anormalitats consistents
en la infecci pel VPH en un frotis cervical o per la detecci del
DNA viral.
**
Si b la infecci pels tipus de VPH dalt risc s necessria per

presentar-se el cncer de coll uter, la majoria dinfeccions no el
34 de 106
produeixen. La infecci pel VPH s una causa necessria per
no suficient perqu es desenvolupi el carcinoma de coll uter.
***
Les dades sobre el curs de la histria de la infecci pel VPH per

lhome sn poques i incompletes en comparaci de les de la
infecci al coll uter en la dona.
35 de 106
2.1.6.1. Berrugues anogenitals o condilomes

Berrugues a la pell o a les membranes mucoses anogenitals
Atenci: Hi encara moltes qestions sobre el papillomavirus hum i la seva transmissi
sense resposta.
Qu sn les berrugues
genitals?
Les berrugues genitals sn lesions visibles que afecten lrea

anogenital.
Estan causades per un virus: alguns tipus de papillomavirus
hum (VPH), que es transmet durant les relacions sexuals.
Fsicament, les berrugues sovint sn asimptomtiques per
poden ser doloroses; emocionalment, sn estigmatitzants des
dun punt de vista social o estticament molestes.
La infecci pel VPH s molt comuna: almenys el 75% de les
persones sexualment actives se ninfectar, principalment entre
els 18 i 28 anys. Al voltant de la quarta part desenvolupar
berrugues.
Germen causal
Ms de 30 tipus del VPH poden infectar lrea genital, i nhi

ha alguns que causen berrugues genitals. Aquests tipus que
causen berrugues genitals sn tipus amb baix risc de
produir cncer. Les berrugues genitals pels tipus 6 i 11 sn molt
comunes (els tipus 6 i 11 shan detectat en el 70 a 100% de
berrugues genitals). Alhora, freqentment nhi ha daltres tipus.
Altres tipus de VPH estan relacionats amb el cncer de crvix,
per rarament produeixen berrugues.
En lhome o la dona infectats (en lrea anogenital). Els tipus de

virus de les berrugues genitals sinstallen i infecten les mucoses
(pell humida rosada o roja) genitals i la pell adjacent.
Qui pot transmetre la infecci

genital?
Persona infectada (amb berrugues o sense).
Com es transmet la infecci

genital?
Com es contrau?
Per transmissi sexual: S.
Transmissi sexual
El VPH s altament infeccis.

Si un dels membre duna parella estable t una infecci genital
pel VPH, laltre membre estar infectat o ser immune a la
infecci. El 60% de les parelles sexuals de persones amb
berrugues genitals tamb nacaben desenvolupant.
Per transmissi no sexual: hi ha controvrsia sobre el fet de si es

pot transmetre mitjanant objectes; en tot cas ho s
ocasionalment, a diferncia de les berrugues en altres
localitzacions, com les de les mans.
En la majoria de casos de transmissi sexual, el risc de

contraure berrugues genitals est influt pel comportament
sexual: sassocia amb el nombre de parelles i amb parelles
sexuals noves.
36 de 106
Vies de transmissi
Contactes directes durant les relacions sexuals; no s necessari

que hi hagi penetraci. El contacte directe entre la pell o la
mucosa infectada (de penis, uretra, escrot, vagina, vulva, crvix o
coll de lter o anus) amb la pell o la mucosa (de les mateixes
rees del cos) de la parella sexual transmet la infecci molt
eficientment.
El virus no es transmet per la sang o els fluids corporals (semen,
saliva...).
La transmissi s molt comuna per diferents raons: les infeccions
subclniques sn freqents i asimptomtiques; les lesions, com
ara les berrugues, sovint passen desapercebudes, en especial en
rees que no sn fcilment inspeccionades en la recerca de
berrugues.
Contactes genitals i/o anals durant les relacions sexuals,

principalment amb penetraci.
En les relacions orogenitals la transmissi a la boca s possible
per ms difcil i infreqent.
Desconegut, probablement persisteix desprs que les lesions

visibles shagin eliminat o desaparegut; altres localitzacions com
la pell visiblement normal i llocs interns (p. ex.: a la vagina) poden
ser reservoris de la infecci pel VPH.
Es creu, per, que hi ha ms probabilitat de transmissi quan les
berrugues estan presents i que el seu tractament disminueix la
probabilitat de transmissi, si b aquesta pot persistir (passat un
any del tractament amb xit, i si no hi ha noves berrugues ni
anomalies en el test de Papanicolau, el risc s extremament
baix).

Perode dincubaci*
Extremadament variable.
Sovint, les berrugues apareixen al cap de 3-6 mesos, si b
tamb pot ser de diversos mesos o incls dcades.
Nota: Laparici de berrugues en la parella de llarga durada no
necessriament implica infidelitat.
dels smptomes.
Manifestacions
comuns
Apareixen berrugues* generalment en genitals externs

(majoritriament llavis en la dona, prepuci en lhome), perineu o
rea al voltant de lanus; tamb a les mucoses (superfcies
humides) vaginal i meat uretral; i les berrugues planes en el coll
de lter (crvix) sn visibles en lexamen ginecolgic.
Smptomes: ocasionalment sang, pruja, exsudat local (genital).
*
Les berrugues genitals es presenten en formes molt diverses:

planes o amb relleu (algunes amb aparena de coliflor).
37 de 106
Apareixen com a lesions discretes o en plaques confluents.
Poden ser de color vermell, blanc o marr. Sn freqentment
mltiples: una o ms lesions en un lloc anatmic (p. ex.: a la
vulva) o lesions en diferents llocs anatmics (p. ex.: perineu i
crvix).
est infectada?
Les berrugues genitals sn diagnosticades pel metge mitjanant

lexamen visual (o visual amb lupa):
x Examen de la pell al voltant de lanus i genital, i en les
dones tamb examen vaginal i de crvix durant la revisi
ginecolgica. Vegeu el captol Lesions detectades en la
citologia cervical uterina.
x Lavaluaci de berrugues intraanals per anoscpia es
recomana per als homes i dones amb berrugues
recurrents perianals i/o histria de sexe anal receptora.
x Ocasionalment, examen de la cavitat oral si el pacient
sent que t una lesi important en aquest lloc. Tamb pot
fer-se si hi ha antecedents de contactes confirmats.
x No es fan proves de laboratori.
Algunes vegades pot ser necessari prendre una mostra del teixit
afectat (bipsia) per avaluar-ne el dany.
No es fan proves rutinries per detectar les infeccions pel VPH
que no presenten signes visibles (a excepci en la dona de les
infeccions a la crvix; rutinriament es fa el test de Papanicolau.
Vegeu captol Lesions detectades en citologia cervical uterina).
Moment de fer el diagnstic
Tractament
Quan apareixen les berrugues.

En algun cas, per indicaci del metge, es pot fer una exploraci
fsica i si no hi ha lesions es pot fer una revisi al cap de 6
mesos.
No hi ha cap terpia que eradiqui el virus.

El primer objectiu del tractament s eliminar berrugues que
produeixen smptomes fsics o psicolgics.
Hi ha diferents opcions de tractament: diferents preparats
daplicaci local (alguns pel mateix pacient), p. ex.: podofill o
imiquimod, crioterpia (nitrogen lquid), i altres com lser CO2.
Actualment, no hi ha un tractament ideal per a tots els pacients o
totes les berrugues.
El fet de no tractar tamb s una opci per a berrugues
asimptomtiques: la resoluci espontnia pot passar (el 20% ho
fa en 6 mesos).
El tractament es discuteix amb el pacient (incls el no tractament)
i es fa en la mesura de la seva infecci (la grandria, el nombre i
el lloc de les berrugues, ledat del pacient i si la dona est
embarassada) i de les necessitats, aix com dels recursos
sanitaris que tingui a labast. Usualment, els pacients requereixen
una terpia pautada ms que un tractament nic.
Durant el tractament, cal abstenir-se de tenir contacte sexual en
38 de 106
lrea tractada per protegir-la de la fricci i ajudar a la curaci.
Es creu que el tractament de les berrugues visibles fa disminuir la
possibilitat de transmissi.
El metge o metgessa fa un seguiment desprs del tractament.
Sespera una millora important al cap de 4 o 6 setmanes del
tractament.
En cas contrari, es pot considerar un canvi de tractament,
diagnstic o derivaci a un centre de referncia.
Nota: Alguns frmacs utilitzats per al tractament poden provocar
irritaci local en la parella sexual en cas de relaci sexual no
protegida o pot alterar la composici del ltex del preservatiu o
diafragma.
Evoluci
Una vegada les berrugues han desaparegut, la recurrncia (una

nova reaparici de berrugues) no s infreqent i t lloc
generalment durant els primers 3 mesos.
En pacients amb baixes defenses, els tractaments tenen menys
xit i la recurrncia de berrugues sn ms comunes desprs dels
tractaments.
Tot i que a vegades hi ha una alta persistncia i recurrncia
de les berrugues, ms del 90% de pacients (amb les
defenses en bon estat) amb berrugues experimenten la
desaparici dins dels 2 anys amb tractament o sense.
Les berrugues rarament progressen a un cncer.
Es considera curaci la desaparici de berrugues. La desaparici
de berrugues, per, no s sinnim de leradicaci del VPH.
Complicacions
Les berrugues rarament progressen a canvis precancerosos

o cncer.
Nota: La majoria de les infeccions pel VPH sn invisibles a
simple vista (subclniques ) i seguiran aix: sense berrugues
visibles o desenvolupament de cncer o canvis precancerosos.
La dona ha de fer-se les citologies de crvix regularment,
independentment de si pateix berrugues o no.
Complicacions durant
lembars i del nad de la mare
infectada
Efecte del VPH en lembarassada:

x Les berrugues genitals poden proliferar (en mida i nombre)
durant lembars; desprs del part s usual que
desapareguin sense tractament.
x El tractament del VPH sha dadequar al nou estat dembars
ja que alguns podrien perjudicar el beb.
x No hi ha complicacions de lembars.
Efecte sobre el nounat:
x Tot i que la infecci pel VPH en lembarassada es detecta
freqentment, en rares ocasions hi ha transmissi durant el
part al nad que pot donar afecci en la gola (larngia).
39 de 106
x
x
x
x
x
x

per a la parella de la persona
infectada?
Cal que segueixi el tractament indicat pel metge.
Si apareixen noves lesions cal tornar a visitar-se.
Persones amb berrugues genitals corren el risc de patir
altres ITS. Cal fer prevenci i detecci daltres ITS en funci
de la histria sexual.
Durant el tractament, cal abstenir-se de contacte sexual en
lrea tractada per protegir-la de la fricci i ajudar a la curaci.
Les recomanacions ds del preservatiu i/o abstenci les ha
de donar el professional sanitari dacord amb les
consideracions individuals:
Amb noves parelles sexuals, cal abstenir-se de
mantenir relacions sexuals fins que no shagin resolt
les berrugues i labstenci amb la parella actual s
opcional ja que pressuposem que aquesta estar
infectada.
Vegeu ls del preservatiu a lapartat Es pot evitar la
infecci?
A les parelles amb smptomes:

x Cal citar-les per a lavaluaci de berrugues genitals.
A les parelles sense smptomes:
x Lavaluaci s opcional i es poden beneficiar dun
examen fsic per detectar berrugues genitals i altres ITS;
no sutilitza cap test per a la detecci de les infeccions
pel VPH que no es manifesten amb lesions visible.
Sha dinformar sobre les implicacions de ser parella duna
persona amb berrugues genitals:
x Si un membre de la parella de llarga durada t
infecci pel virus de les berrugues genitals, laltre pot
estar infectat o ser immune a la infecci.
x El tractament de les berrugues genitals no eradica la
infecci.
x El ltex del preservatiu o del diafragma es pot alterar
quan entra en contacte amb alguns dels frmacs utilitzats
per al tractament.
x La utilitzaci de cond pot reduir el risc de transmissi de
parelles no infectades, per no lelimina.
Es pot evitar la infecci

genital?
Els preservatius no eviten la infecci: la protecci que

proporcionen s limitada i no evita de contraure berrugues
genitals (i tamb anomalies en el coll uter). El cond pot
disminuir la crrega viral que es transmet, i per tant la probabilitat
de la manifestaci de la malaltia. Aix:
Ls del preservatiu es recomana especialment en les noves
parelles i es pot valorar per a les parelles mongames de llarga
durada.
Nota: Alguns frmacs utilitzats per al tractament poden provocar
irritaci local en la parella sexual en cas de relaci sexual no
protegida o pot alterar la composici del ltex del preservatiu o
diafragma.
40 de 106
Laugment del nombre de contactes sexuals est associat amb
un increment del risc de patir berrugues genitals.
Vacunaci
El motiu principal perqu es desenvolupin de les vacunes

contra el VPH s prevenir la malignitat en el tracte genital
inferior associat al VPH, particularment del crvix o coll uter.
La prevenci dels condilomes genitals o de les berrugues
genitals s una consideraci secundria.
Les berrugues produdes pel VPH de tipus 6 i 11 poden prevenirse amb la vacuna quadrivalent: Gardasil s la vacuna
quadrivalent de Merck que ofereix protecci dalt nivell enfront de
la infecci i la malaltia associada amb els tipus 6, 11 i 16 i 18.
Prevenci de les ITS
x
x
Pacients amb berrugues genitals tenen el risc de patir altres

ITS.
Fer prevenci i detecci daltres ITS en funci de la histria
sexual
41 de 106
2.1.6.2. Lesions detectades en la citologia cervical uterina (o citologia del coll

uter)
Atenci: Hi ha encara moltes qestions sobre el papillomavirus hum i la seva transmissi
sense resposta.
Qu sn les lesions detectades
en la citologia cervical uterina?
Sn anomalies en les cllules del coll uter detectades mitjanant

el test de Papanicolau. Sn causades per alguns tipus del
papillomavirus hum, que es transmet durant les relacions
sexuals.
(Vegeu ms informaci en els apartats 1, 2 i 3.)
1. On s el coll uter?
El coll uter s la part ms baixa de la matriu i enllaa amb la part

superior de la vagina.
2. En qu consisteix la
citologia cervicovaginal
o prova de
Papanicolau?
El personal sanitari (gineclegs, llevadors i llevadores,...)

correctament entrenat pot veure el coll uter i accedir-hi fcilment
mitjanant una exploraci vaginal. Les cllules de les parts del
coll uter sescamen i poden recollir-se amb una petita esptula.
Amb aquesta mostra de cllules es fa la prova de Papanicolau o
citologia cervicovaginal.
Aquesta prova s capa de detectar els canvis anormals que es
puguin produir en les cllules que sn a la superfcie del coll
uter.
Aix permet tractar fcilment lesions, anomenades displsies,
que algunes vegades es transformen en canceroses, si no es
tracten.
(Vegeu Qu significa un resultat anormal en la prova de
Papanicolau)
3. Infecci genital pel VPH

responsable de lesions
detectades en la
citologia cervical
uterina
3.1. Qu s el VPH?
A Espanya al voltant del 3% de les dones de 30-35 anys estan

infectades.
Un virus: hi ha diferents tipus del papillomavirus hum (VPH).

40 tipus infecten pell i mucoses anogenitals i es transmeten per
via sexual. Es diferencien en:
x de baix risc: tipus no associats al cncer; poden estar
associats amb canvis benignes o de baix grau en les
cllules del coll uter
Nota: Tamb els VPH de baix risc sn responsables de
berrugues genitals. (Vegeu el captol Berrugues
genitals.)
x
dalt risc: 15 tipus que poden estar associats canvis

importants i greus en les cllules que pot dur al cncer
de coll uter, vulva, penis i altres llocs. Els tipus 16 i 18
sn els causants de ms dels 70% de cncers.
Nota: La infecci pel VPH s una causa necessria per no
suficient per al desenvolupament del carcinoma del coll
uter.
42 de 106
El 80% de les persones adultes han estat en contacte amb el
VPH i prcticament totes han resolt la infecci de manera
espontnia.
Per de vegades la infecci pot fer-se crnica. Si aquesta
situaci es mant durant molts anys generalment ms de 10, hi
ha un risc de desenvolupar un cncer de coll uter.
3.2. Qui pot transmetre la
infecci pel VPH?
La persona infectada que tingui lesions clniques evidents o no

(simptomtica/asimptomtica).
3.3. Com es transmet la

infecci pel VPH?
Com es contrau el VPH?
Per transmissi sexual: s; per contacte directe de pell amb pell

durant les relacions sexuals.
El risc dadquirir el virus augmenta amb el nombre de parelles
sexuals que la dona i el seu company hagin tingut.
El VPH pot infectar tot el tracte genital per hi ha predilecci per
lepiteli immadur de certes zones (zones de transformaci) en el
coll uter i lanus.
3.4. Com es detecta

aquesta infecci genital
pel VPH?
A banda de les berrugues genitals, les infeccions pel VPH

majoritriament no presenten manifestacions visibles ni
smptomes.
La infecci genital asimptomtica usualment en la dona es
diagnostica:
x per resultats citolgics amb anormalitats consistents amb
la infecci HPV en un frotis cervical o
x per detecci del DNA vric. (Vegeu Proves
complementries).
3.5. Com evoluciona la

infecci pel VPH?
La majoria dinfeccions pel VPH sn relativament curtes i la

majoria han desaparegut espontniament dins els 1-2 anys.
Sn usualment infeccions transitries. Per en alguns casos la
infecci pel VPH segueix latent i pot reactivar-se anys o dcades
ms tard.
Nota: Per la dificultat de detectar el virus en la fase de latncia,
s impossible conixer si en alguns casos el sistema immunitari
ha eliminat completament el virus del cos o si el virus resta latent
a nivells que no els podem detectar, i amb capacitat demergir si
es debilita el sistema immunitari.
Per tant, s usualment impossible conixer quan ha tingut
lloc la infecci pel VPH. El VPH pot restar latent durant molts
anys i pot no detectar-se en el frotis cervical (s impossible saber
quan sha produt el contagi).
Anomalies en la citologia cervicovaginal
Les anormalitats microscpiques en les cllules
(citolgiques) noms es veuen en una minoria de dones amb el
VPH detectat per proves dADN, s a dir, infectades.
Desprs del contagi linterval entre la infecci i la presncia
danomalies en la citologia cervicouterina pot variar de mesos
a dcades. Poden aparixer frotis amb alteracions cellulars en la
dona que no ha estat activa sexualment durant alguns anys.
43 de 106
Sn factors importants del desenvolupament dels canvis
citolgics greus (proliferaci cellular i transformaci
maligna) i risc de progressi a precncer i cncer: el tipus de
VPH (com ara els tipus 16 i 18) i la persistncia de la infecci
(anys).
Noms es requereix el tractament si hi ha certs canvis cellulars
anormals del crvix.
Qu significa un resultat
anormal en la prova de
Papanicolau?
Detectar una citologia anormal s un fet freqent que t lloc en 4

de cada 100 citologies. En la majoria docasions, aquestes
anomalies tendeixen a desaparixer espontniament.
Es pot considerar quatre possibles grups de resultats en una
citologia anormal:
x Quan les cllules alterades sn difcils de distingir de les
cllules normals. Sol ser el diagnstic ms com i
principalment es denomina ASCUS.
x Lesi de baix grau o displsia lleu: la majoria de casos
usualment retornen a la normalitat sense cap tractament.
x Lesi dalt grau o displsia moderada.
x Lesions malignes.
Les dones amb lesions dalt grau i malignes han de rebre
tractament a causa del petit risc de progressi a cncer.
Per tant:
La majoria de les lesions noms requereixen una vigilncia
mdica. Altres vegades, per, s necessari fer algunes proves
per estudiar la importncia de lanomalia. (Vegeu lapartat
Proves complementries). Noms es requereix el tractament si
hi ha certs canvis cellulars anormals del crvix.
s molt important seguir les recomanacions del metge o
metgessa per evitar una possible progressi de la lesi. Una
citologia anormal no significa un cncer.
La gran majoria de dones amb infecci pel VPH no tindran mai
citologies cervicals anormals o cncer cervical. El sistema
immunitari guanyar a la infecci. No s possible predir quina
dona amb VPH pot desenvolupar alguna cosa ms greu.
Proves complementries
desprs dun resultat anormal
de citologia
1. Prova per detectar el

VPH
Es pot recomanar una prova per detectar el VPH, una

colposcpia o una bipsia en el crvix.
Poden ser necessries altres proves addicionals; en aquest cas
el metge o metgessa ho indicar.
(Vegeu ms informaci en els apartats 1, 2 i 3.)
Hi ha proves que detecten el DNA del virus.
La detecci rutinria del DNA del VPH no shauria doferir a les
dones ms joves de 30 anys. Les dones ms joves poden tenir
mltiples episodis repetits de la infecci pel VPH, usualment
associats amb canvis citolgics menors. Levoluci natural de la
infecci en aquest grup de dones s usualment la clarificaci, s
a dir, la no-detecci de la infecci i la resoluci dels canvis
citolgics. La detecci del que probablement s transitori no s
til i pot generar ansietat.
44 de 106
En dones ms grans, la detecci del VPH dels tipus dalt risc pot
indicar un risc ms elevat devolucionar cap una malaltia ms
greu i per tant aquestes dones haurien de ser candidates de les
proves complementries.
2. Qu s la colposcpia?
s un examen ginecolgic no dolors realitzat mitjanant una

lupa especial (el colposcopi) que permet observar els canvis que
hi ha al coll uter.
Tamb permet localitzar millor aquestes lesions i facilita, per tant,
la tasca dagafar mostres per mitj duna bipsia.
3. Qu s una bipsia?
s una mostra del teixit del coll uter. Aquest sanalitza desprs al
laboratori danatomia patolgica.
s la prova ms segura per confirmar el diagnstic duna citologia
anormal.
Tractament de les anomalies

detectades en la citologia
cervical uterina
Complicacions
Es pot evitar la infecci pel

VPH?
Vacunes
No hi ha tractament per eliminar el virus.

Noms es requereix el tractament si hi ha certs canvis cellulars
anormals del crvix i depn del tipus dalteraci. Les lesions
precanceroses del coll uter seliminen quirrgicament. Es fa
resecci ms o menys mplia depenent del grau de la lesi. Pot
requerir histerectomia (s a dir, extirpaci de lter), i tractaments
antitumorals quan es torna maligne (es detecta un cncer).
Els tractaments solen ser molt efectius i la majoria de lesions es
resolen satisfactriament.
Sha demostrat la relaci de VPH i diferents cncers
Dona: cncer cervical, carcinoma vaginal i vulvar, carcinoma anal
(tumors malignes).
Home: carcinoma peni i anal.
Nota: Fer-se una citologia cervical uterina peridicament ajuda a
prevenir el cncer cervical.
Es disposa de vacunes que asseguren la protecci dalguns tipus
ms comuns del VPH.
La principal ra del desenvolupament de les vacunes VPH s la
prevenci de la malignitat en el tracte genital inferior associat al
VPH, particularment del crvix. Es disposa de vacunes per
prevenir la infecci per alguns tipus de VPH. Nhi ha de dos tipus:
x
Vacuna bivalent (Cervarix) contra els VPH de tipus 16 i

18. Aquests tipus sn causa del 70% de casos de cncer
de coll uter, i en menor percentatge de neoplsies de
vulva, penis, anus.
Vacuna tetravalent (Gardasil) contra els VPH de tipus
16, 18, i tamb 6 i 11, que sn causants de ms del 90%
de les berrugues.
Nota: Les partcules (protenes) del virus que constitueixen les

vacunes no sn ni infeccioses ni oncogniques ja que no
contenen DNA vric.
45 de 106
Idealment, les dones haurien de vacunar-se abans de linici
de les relacions sexuals.
Les dues vacunes sn segures i altament efectives per prevenir
els tipus de VPH associats amb el cncer cervical (tamb del
cncer de vagina, vulva, anus i penis) i les lesions precursores
causades pels tipus 16 i 18.
Les vacunes actuals no cobreixen tots els tipus de VPH dalt risc i
per tant no poden prevenir aproximadament un 30% dels cncers
de crvix. La vacunaci no pot substituir les revisions
ginecolgiques peridiques (citologia cervicovaginal o prova
de Papanicolau) que tamb han de seguir les dones
vacunades.
Efectivitat del cond
La utilitzaci de cond pot reduir (redueix la crrega de virus que

infecta) per no elimina el risc de transmissi del VPH a
parelles no infectades.
Per a les parelles mongames de llarga durada es pot valorar ls
del cond.
Els preservatius donen alguna protecci contra el VPH i ofereixen
una bona protecci per a moltes altres infeccions de transmissi
sexual.
Avaluaci de les parelles

sexuals de les dones amb
lesions detectades en citologia
cervical uterina
No sutilitza cap test per a la detecci de la infecci pel VPH

en la parella.
x Es desconeix el benefici especfic dexaminar la parella per
descartar la presncia de berrugues genitals evidents o
externes. Relativament poques parelles de dones amb
citologies anormals tenen berrugues genitals externes. Si hi
ha berrugues visibles en els genitals aquestes es poden
tractar.
La majoria de persones sexualment actives adquiriran el VPH en
algun moment de la seva vida.
La dona ha de seguir les revisions ginecolgiques i la
realitzaci de les citologies peridiques (citologia
cervicovaginal i prova de Papanicolau).
Informaci complementria:
x Vacuna contra el virus del papilloma hum (VPH). Informaci del Programa de vacunacions
de Catalunya
Disponible a: http://www.gencat.cat/salut/depsalut/pdf/vvphprof.pdf
x
Preguntes sobre la vacunaci contra el papillomavirus hum (VPH) i la prevenci del cncer
de crvix i altres patologies relacionades amb la infecci per aquest virus disponible a:
http://www.gencat.cat/salut/depsalut/html/ca/dir2083/doc26142.html
Font: Adaptaci del trptic Protocol del cribratge del cncer de coll uter a Protocol de les
activitats per al cribratge del cncer del coll uter a l'atenci primria
46 de 106
2.1.7.
Limfogranuloma veneri
(amb una referncia especial als brots recents de limfogranuloma veneri (LGV) en homes
que fan sexe amb homes (HSH) a Catalunya)
Qu s el limfogranuloma
veneri?
s una infecci de transmissi sexual causada per un bacteri, la

clamdia.
s una malaltia tropical. s rara a Catalunya, per hi ha hagut
casos recents en homes que practiquen sexe amb altres homes
(HSH) a diferents ciutats europees i tamb a Barcelona. Es
presenta com una greu inflamaci de recte. s necessari un
tractament immediat.
Germen causal
Un bacteri, clamdia (uns determinats tipus, diferents dels que

ocasionen infeccions genitals ms comunes), cientficament
Chlamydia trachomatis (serotips L1 o L2 o L3).
s un germen (un bacteri) invasiu que afecta el teixit limftic.
En la persona infectada

Com es contrau?
Persona infectada (segons lestadi de la infecci pot no presentar

smptomes dinfecci).
Transmissi sexual
Vies de transmissi
Fluix o secreci infectats provinents de lanus o penis.
x Contacte sexual anal, sobretot la persona receptora.*

Implica contacte amb:
mucosa (anal rectal infectada amb lesi, visible o no)
fluix o secreci infectats provinents del penis, anus
* Factors de risc detectats en els brots: sexe anal no protegit,
fisting i participaci en reunions de sexe casual.
x La transmissi per contacte oral s possible, per no sobserva
freqentment.
Fins a 2 mesos abans dels smptomes a la data de diagnstic es

considera possible la transmissibilitat, de manera que qualsevol
parella sexual daquest perode sha davaluar i tractar.
El tractament nelimina la transmissibilitat.

Perode dincubaci*
Es manifesta en diferents estadis en la zona anal rectal i genital.

x Primera lesi (que sovint passa desapercebuda) 3-12 dies
(fins a 30 dies).
x Els smptomes dinflamaci dels ganglis limftics i/o
anorectals setmanes (fins a 6 mesos) desprs.
47 de 106
dels smptomes.
Smptomes i signes
La histria de la infecci s:
x Inicialment: apareix una petita lesi inicial (ppula o lcera) i
de dolor variable en el lloc de contacte. Desapareix tota sola i
ms del 50% de les persones infectades no lhan
percebuda.
x Al cap de 2-6 setmanes de la lesi inicial:
Sovint apareix febre, milgies, artrlgies i malestar general.
Poden afectar-se els nduls limftics i/o anus i recte.
Ganglis engrandits i dolorosos inguinals i/o femorals
(tpicament unilaterals). Sn una manifestaci clnica
comuna, especialment en heterosexuals.
Inflamaci del recte i clon, en cas dinfecci per
prctiques anals. Dna lloc a: secreci mucoide,
hemorrgies rectals, dolor anal, restrenyiment.
Pot durar de setmanes a mesos.
x Complicacions a llarg termini: LGV crnic. (Vegeu lapartat
Complicacions.)
Caracterstiques dels brots recents LGV en HSH
x Inflamaci del recte amb els smptomes de dolor anal,
secreci mucoide, hemorrgies rectals, restrenyiment,
dolor abdominal, tenesme (contracci del recte).
x En alguns casos, febre i malestar; les lceres genitals i
smptomes inguinals sn infreqents. Cal fer un
tractament aviat.

est infectada?

Sovint basat en la histria i presentaci clnica.

Les proves de laboratori confirmen el diagnstic clnic:
detecten el germen de lLGV.
Persona amb simptomatologia dLGV

En cas:
x dinflamaci anal,
x de ganglis inflamats inguinals, femorals
i amb prctica sexual dalt risc i/o una suggestiva histria de
viatge a zones endmiques dLGV (zones tropicals dfrica,
lndia, Sud-amrica i el Carib).
48 de 106
Tipus de proves
x Proves per detectar el germen de la mostra biolgica

Proves rutinries de detecci de clamdia (prova
damplificaci i detecci dcids nucleics: PCR).
Altres proves especfiques per detectar el tipus de
clamdia (L1 o L2 o L3), en laboratoris especialitzats.
x Proves per detectar anticossos en mostra de sang (segona
opci).
Mostres biolgiques
En fase inicial: mostra de secreci de llcera presa amb

escovill.
En altres fases ms avanades:
x aspiraci amb xeringa del gangli inflamat,
x escovill rectal (segons prctica sexual) o uretral,
x orina.
Tamb es realitza una extracci de sang.
detectar la infecci
Prova rutinria didentificaci de clamdia: 3-10 dies

Prova especfica de confirmaci: variable
x
x
La prova de detecci del germen t una alta capacitat.

La prova de detecci danticossos sola no fa el diagnstic
dLGV.
Tractament
Es fa tractament quan ja se sospita que s LGV sense esperar la

confirmaci del diagnstic.
Tractament: antibitic adequat (per via oral durant 3 setmanes)
Amb el tractament, els smptomes es resolen entre 3 i 6
setmanes desprs.

Evoluci
Hi pot haver curaci espontnia en les primeres fases de la

infecci (lesi inicial i/o inflamaci de ganglis) sense cap seqela.
En altres casos, sense tractament, la infecci pot persistir en els
teixits de lrea anorectal i genital i arribar a LGV crnic. Cal fer
un tractament aviat.
Complicacions

Si hi ha una infecci persistent (LGV crnic), hi ha

desenvolupament dlceres genitals, fstules cutnies... i evoluci
greu.
x Cal que segueixi el tractament indicat pel metge o
metgessa.
x Cal prevenir les seves parelles sexuals.
x Es recomana labstinncia sexual fins que shagi comprovat
la curaci de la ITS diagnosticada i tractada.
49 de 106
persona infectada?
Es recomana de fer el tractament en les parelles sexuals (totes

les de 60 dies abans del diagnstic o dels smptomes). Aquestes
han de consultar el metge per tal de ser avaluades i sotmetres al
tractament.
x Cal utilitzar un mtode de barrera que impedeixi el pas de
les secrecions infeccioses en penetraci anal
x Shan devitar activitats sexuals associades a
dany/traumatismes de les mucoses (per exemple:
fisting).
No hi ha vacuna.
Prevenci de les ITS
x Sha de fer prevenci per a totes les ITS.

x Cal recordar, pel que fa a la relaci de la infecci per
limfogranuloma veneri amb el VIH: hi ha ms risc dadquirir
o de transmetre la infecci pel VIH, aix com altres ITS i
tamb infeccions transmeses per la sang, com lhepatitis.
50 de 106
2.1.8.
Pediculosi pbica
Qu s la pediculosi pbica?
s una invasi (parasitaci), usualment en els pls pbics, per un

poll (un insecte minscul), el Phthirus pubis. La vida del poll
depn de la sang humana.
Germen causal
Un poll.
El nom cientfic s Phthirus pubis (s un dels tres tipus de polls
que poden afectar lhome)*.
*El poll mesura entre 1,2 i 2 mm. Viu en lhome enganxat al pl
amb les potes, quasi immbil. T la boca adaptada per punxar i
penetrar la pell i succionar la sang. A la pell, hi apareixen taques
blaves. La femella pon ous, que senganxen als pls grcies a
una substncia adherent i insoluble a laigua. De lou, al cap
duna setmana, en surt una larva que desprs de diferents
transformacions dna lloc a lanimal adult. T una supervivncia
breu fora de lhome (no sobreviu ms de 2 dies).
En la superfcie corporal (al pl) de lhome: usualment en el pl

pbic i rees perianals. Tamb es poden trobar a les axilles i,
rarament, a les pestanyes, les celles o la barba.
En lrea infectada es poden observar: els insectes, que sn com
puntes dagulla de color marr clar; els ous blancs sobre els pls.
El poll t una supervivncia escassa fora de lhome (mxim 24
hores).
Qui o qu pot transmetre la

infecci?
Quasi exclusivament la persona infectada.

Tamb per contacte amb roba recentment infectada: tovalloles,
roba de llit.
Com es pot transmetre la

infecci?
Com es contrau?
Per contacte corporal ntim:

x Sexual: s.
x No sexual: molt poc freqent.
Tamb s possible mitjanant roba recentment contaminada.
Transmissi sexual
Vies de transmissi
De lrea infectada per contacte amb el pl, usualment pbic, de

la parella.
Contactes directes (en les relacions sexuals no s necessari que
hi hagi penetraci).
Mentre hi hagi polls o ous vius a la pell de persones infectades o
a la roba recentment infectada.
51 de 106
Perode dincubaci*
De 5 dies a 5 setmanes (a vegades ms llarg).

Ocasionalment no apareixen smptomes.
smptomes.
Smptomes i signes
x
x
x
Hi pot haver sensibilitat a la fiblada del poll, que varia duna

persona a una altra.
Pruja als genitals, que pot variar i pot ser des de lleugera a
una picor molt intensa.
Pell irritada.
Els llocs afectats sn el pubis, usualment, i les axilles, per

tamb les pestanyes, les celles o la barba.
Hi ha casos en qu no hi ha smptomes.
est infectada?
Diagnstic pel metge o metgessa en la consulta mitjanant

examen meticuls del pacient i la visualitzaci dels polls o els
ous amb lajuda de lupa o microscopi.
Moment de fer el diagnstic
Quan hi ha smptomes o signes.

Quan hi ha sospita.
La pruja pot persistir molts dies o setmanes desprs del
tractament correcte.
Tractament
Hi ha diferents tractaments amb locions o xamps.

Es fa una aplicaci en lrea afectada, i tamb es recomana una
segona aplicaci al cap de 3-7 dies. El metge o metgessa ha de
confirmar una setmana desprs del tractament labsncia (no
observaci) de polls.
La pruja pot persistir molts dies o setmanes desprs del
tractament correcte.
La roba sha de rentar i eixugar a mquina amb cicle calent.

Evoluci
Complicacions
La resposta de la immunitat de les persones a aquests parsits

s molt variable: moltes desenvolupen immunitat a la picada del
poll. Desprs dun llarg temps fins i tot les persones poden
esdevenir inconscients de la presncia dels polls al seu cos.
Lrea amb pediculosi que ha estat rascada repetidament es pot
infectar.
52 de 106
x Cal que segueixi el tractament indicat pel metge o
metgessa, que ha de confirmar una setmana desprs del
tractament labsncia (no-observaci) de polls.
x Cal prevenir les seves parelles sexuals.
Es recomana labstinncia sexual fins a finalitzar el tractament i
fins que shagi comprovat la curaci de la persona infectada i la
parella sexual.
Tamb es recomana que sigui avaluada per a altres ITS
(cribratge dITS), ja que la pediculosi pot indicar la presncia
daltres ITS.

persona infectada?
Es recomana tractar totes les parelles sexuals actuals i del

mes anterior.
Cal evitar contacte fsic amb les persones infectades.

No hi ha vacuna.
Prevenci de les ITS
Es recomana la prevenci i la detecci (cribratge) daltres ITS.
53 de 106
2.1.9.
Sarna
Qu s la sarna?
s una invasi de la pell (parasitaci) per un car minscul,

Sarcoptes scabiei. Pot afectar qualsevol part del cos.
Produeix una erupci i una intensa pruja que sagreuja a la nit.
Afecta persones de tots els nivells socioeconmics.
Germen causal
Un car minscul (recorda un insecte).

El nom cientfic s Sarcoptes scabiei.
A la pell de lhome (s on pot viure i es reprodueix).*

Pot afectar qualsevol part del cos.
Fora del cos hum no sobreviu ms de 72 hores.
*A la pell de lhome (s on pot viure i es reprodueix). Lcar
femella excava en la pell un cau. Lallarga cada dia, de
manera que crea un solc (una lnia sota la pell); a ms, hi
diposita els ous. Al cap de 3-4 dies neixen larves que, desprs
de diferents transformacions, donen lloc a lanimal adult (mascle
o femella). El nombre total dcars adults que parasiten s una
dotzena (en pocs casos arriba a ms de 500).
Qui o qu pot transmetre la

infecci?
Quasi exclusivament la persona infectada; amb menys

probabilitat, la seva roba, tovalloles, roba de llit, etc.
Habitualment sinfecten les persones amb les quals es t
contacte fsic o contacte amb la roba (parella sexual, familiars,
amics).

Com es contrau?
Transmissi sexual
Vies de transmissi
Per contacte corporal ntim (de pell amb pell):

Sexual: s.
No sexual: s.
Mitjanant roba contaminada (amb menys probabilitat).
De la pell infectada (amb les lesions dels cars) per contacte amb
la pell de la parella.
Contactes directes: durant les relacions sexuals no s necessari

que hi hagi penetraci.
Durant el temps en qu persisteixin els cars i els seus ous.

24 hores desprs del tractament ja no ser contagis, encara que
la curaci clnica (dels smptomes i signes) pugui tardar
setmanes.

Perode dincubaci*
4 setmanes (2-6 setmanes), si s el primer contacte amb el

parsit.
D1 a 3 dies si s una reinfecci.
smptomes.
54 de 106
x Erupci cutnia: lesions lineals (solcs) a la pell i vescules.
Smptomes i signes
Sovint les lesions apareixen a la pell de les mans (dits),

espais interdigitals, plecs articulars (canells i colzes), axilles
i natges. Tamb al penis en els homes i a larola mamria
en les dones.
x Hi ha pruja nocturna molt intensa.
est infectada?
Diagnstic del metge o metgessa en la consulta: identifica les

lesions lineals remarcant-les amb tinta xinesa.
Moment de fer la detecci
Quan hi ha els smptomes.
24 hores desprs del tractament ja no ser contagis, encara que
la curaci clnica (pruja) pugui tardar setmanes (fins a un mxim
de dues setmanes) a desaparixer.
Tractament
Hi ha diferents tractaments amb cremes o locions, que shan

daplicar per tot el cos i shan de deixar actuar durant hores (per
exemple, 12 hores, segons la loci). El tractament extermina els
parsits.
Sha de canviar i rentar amb aigua calenta tota la roba personal i
roba domstica potencialment contaminada (com ara els
llenols).

Evoluci
Sense tractament, el parsit pot persistir uns quants mesos:

x Lcar fa que es desenvolupi una certa immunitat, i al tercer
mes aquesta resposta immunolgica far que hi hagi una
marcada reducci del nombre de parsits.
x En les lesions de la pell que shan rascat repetidament pot
produir-se una altra infecci i agreujar-ne lestat.
Complicacions
Les lesions produdes per lcar que han estat rascades

repetidament es poden infectar.
Noms en persones amb el sistema immunitari afectat hi ha una
forma greu de la infecci.

x
x
x
x
Cal prevenir les seves parelles sexuals i convivents de la llar.
Cal evitar les relacions sexuals fins al tractament i curaci (de
la persona infectada i la parella sexual).
55 de 106
persona infectada?
Es recomana que facin el tractament:

x Les parelles sexuals i convivents de la llar al mateix temps.
x Les parelles sexuals del mes precedent a laparici de la
malaltia.
Cal evitar el contacte fsic amb les persones infectades.
Prevenci de les ITS
Es recomana la prevenci i la detecci (cribratge) daltres ITS.
56 de 106
2.1.10. Sfilis
Qu s la sfilis?
s una infecci de transmissi sexual causada per un bacteri. La

infecci evoluciona per etapes; a linici s lleu, i actualment les
formes ms tardanes i greus de la malaltia sn molt rares.
Vegeu lapartat Informaci complementria.
Germen causal
Un bacteri, treponema; cientficament Treponema pallidum.
En la persona infectada.
En el lloc on els grmens penetren al cos es produeix una lesi
oberta, i des daqu es distribueixen per tot el cos.
Persona infectada principalment durant el primer any (fins

als dos anys) de la infecci i que presenti lesions de la pell i les
mucoses produdes per la infecci (aquestes estan impregnades
de treponemes). No sempre sn aparents i, per tant, poden
passar desapercebudes.

Com es contrau?

Per transmissi no sexual: per transfusi de sang, actualment no.
Per transmissi de mare a fill: s (el risc durant lembars s molt
elevat en les primeres fases de la sfilis i, si b disminueix,
persisteix durant anys (risc alt els primers 4 anys i molt baix
desprs de 8 anys de la infecci).
Transmissi sexual
Vies de transmissi
Per contacte sexual amb les lesions de la sfilis, no sempre

visibles i impregnades de treponemes. Aquests bacteris penetren
la mucosa (de lanus, vagina, gland del penis, boca) o fins i tot la
pell si est malmesa per una rascada o ferida.
Mentre hi hagi lesions de la sfilis a la pell o a les mucoses.

Tericament, les persones infectades no tractades poden
transmetre la infecci durant el primer, i fins i tot el segon
any de la infecci, perodes en qu sn possibles recaigudes
amb lesions infeccioses a la pell o a les mucoses.
Es trenca la transmissibilitat quan sacaba el tractament (al cap
de 7 dies si el tractament s una injecci nica).

Perode dincubaci*
i
termini daparici de les
manifestacions de la segona
etapa de la sfilis
Al cap de 2-3 setmanes (lmits entre 9 i 90 dies) napareixen els

primers smptomes.
Al cap de 2-3 mesos (entre 6 setmanes i 6 mesos) apareixen
altres lesions, que corresponen a la segona etapa de la infecci.
smptomes.
57 de 106
Smptomes i signes
x
x
x
x
Una o ms lceres no doloroses als rgans genitals, a lanus

o a la boca que desapareixen espontniament, fins i tot
sense tractament.
Aquestes lesions poden passar desapercebudes.
Ms tard poden aparixer erupcions (taques vermelles o
vermellors) i/o ppules a diferents parts del cos, i tamb
desapareixen.
Ganglis inflamats.
Vegeu lapartat Informaci complementria.

est infectada?
x
x
x
x

Davant de smptomes (lesi-erupci cutnia), cal anar al
metge.
s necessari fer proves de laboratori i, juntament amb
lexploraci fsica, lhistorial mdic, el metge en far el
diagnstic.
Les proves surten positives majoritriament al cap de 6
setmanes del contagi (hi ha, per, un marge que va de les 3
setmanes als 3 mesos).
x
x
Persona amb lesi: en qualsevol moment.

Persona asimptomtica: en cas dexposici a risc es
recomana fer la prova al cap de 6 setmanes i repetir-la al cap
de 3 mesos i/o fer la prova per saber lestat immunitari inicial.
El metge o metgessa ens ho indicar.
Tipus de proves
x Observaci del treponema duna mostra de la lesi.

x Detecci danticossos: serologia.
Mostres biolgiques
x
x
La prova de detecci danticossos: generalment, 7 dies (resultat

positiu).
La prova que detecta el treponema de la mostra de la lesi:
resultat al moment.

detectar la infecci
Es detecta del 70 al 100% de les persones infectades segons

letapa de la infecci.
Mostra dexsudat de la lesi, si nhi ha.

Extracci de sang.
58 de 106
Tractament
Fcil i efica, amb antibitic (si la infecci s preco, s suficient

una injecci nica IM; en altres etapes ms avanades, el
tractament s ms llarg, de diverses setmanes). Tamb es pot
donar un tractament oral durant uns quants dies (14 o 28).
Es trenca la transmissibilitat quan sacaba el tractament (al cap
de 7 dies si el tractament s una injecci nica).

Evoluci
Pot haver-hi autocuraci.

Sense tractament, per, la infecci pot persistir anys.
A llarg termini, pot deixar seqeles importants (complicacions de
la infecci).
Haver tingut la sfilis no provoca immunitat efica contra una nova
infecci pel treponema. La persona es pot tornar a infectar.
Trastorns greus cardiovasculars i del sistema nervis

mare infectada
Transmissi al fetus a travs de la placenta: avortament, fetus

mort o nounat amb sfilis.

x
x
x
x

persona infectada?
Cal prevenir les seves parelles sexuals actuals i de mesos
anteriors
Es trenca la transmissibilitat quan sacaba el tractament (al
cap de 7 dies si el tractament s un injecci nica). Fins
aleshores, i fins que les lesions, si nhi ha, estiguin curades,
es recomana labstinncia sexual.
Es recomana que facin el tractament les parelles sexuals

(actuals i de diversos mesos abans del diagnstic). Aquestes han
de consultar el metge per tal de fer el tractament.
Les parelles es tracten fins i tot sense esperar els resultats de les
proves de laboratori o amb resultats de les proves de serologia
negatives, s a dir, sense evidncia dinfecci.
59 de 106
-
Cal utilitzar un mtode de barrera en les relacions amb

penetraci vaginal i anal i en sexe oral.
- El preservatiu o mtode de barrera bucal noms s efectiu si
cobreix les zones lesionades.
x Les persones asimptomtiques amb risc de presentar una
ITS han de fer les proves de detecci de la sfilis (cribratge).
Aix seviten les complicacions i la propagaci de la sfilis.
x s important fer la prevenci en les dones embarassades.
Cal descartar que nestiguin infectades.
No hi ha vacuna.
Prevenci de les ITS
x
x

Sha de recordar, pel que fa a la relaci de la infecci per
sfilis amb el VIH, que hi ha ms risc dadquirir la infecci pel
VIH.
Informaci complementria:
x
Sfilis. Preguntes i respostes [fullet]
Disponible a: http://www.gencat.cat/salut/depsalut/html/ca/dir3042/sifilis_cat_02_3.pdf
60 de 106
2.1.11. Tricomonosi
Qu s la tricomonosi o la
infecci per tricomones?
s una infecci de transmissi sexual causada per un parsit

exclusiu del tracte urogenital, la tricomones. Afecta rgans
sexuals, principalment la dona (infecci vaginal) i, en un grau
menor, lhome (infecci a la uretra).
Germen causal
Un parsit, la tricomones; cientficament Trichomonas vaginalis.

s un protozou, un animal unicellular.
Es troba en la persona infectada (rea genital).

Fora de lhome sobreviu algunes hores en superfcies humides.
No sobreviu a temperatures superiors a 45 C ni en dessecaci ni
en aigua de laixeta.
Persona infectada (pot presentar smptomes dinfecci o no).

Ms del 50% de les persones infectades sn asimptomtiques.


infectada en sn vehicles de transmissi.

Com es contrau?
Per transmissi sexual: s (gaireb en exclusiva).

Per transmissi no sexual: s inusual. s infreqent que es
produeixi transmissi indirecta: mitjanant roba interior,
tovalloles...
Per transmissi de mare a fill (pel canal del part): s infreqent.
Transmissi sexual
Vies de transmissi
Secrecions genitals de la persona infectada.
Relacions de penetraci (vaginal).
Mentre dura la infecci (en dones asimptomtiques, si no hi ha

tractament, pot durar mesos, fins i tot anys).
La infecci desapareix desprs de completar el tractament o per
autocuraci.

Perode dincubaci*
Dona: variable, de 4 dies a 5 setmanes.

Home: entorn de 5 dies.
dels smptomes.
61 de 106
Smptomes i signes
Homes
Dones
x Secreci anormal del

penis: escassa
x Molsties en orinar
x Fluix vaginal anormal, verd

grogs, a vegades ftid
x Pruja i irritaci vulvar
x Dificultat o dolor en la micci i
freqncia exagerada de les
miccions
Asimptomtics: el 75%
dels homes infectats
Asimptomtiques: del 10 al 50%

de les infectades (el 40% no es
queixa de fluix vaginal anormal)
x
x
x
x

est infectada?

Pot haver-hi smptomes o pot ser que no nhi hagi.

Hi ha proves especfiques; es requereix una presa de mostra de

les secrecions genitals amb escovill.
x
x
Tipus de proves
x Examen al microscopi de la secreci genital: prova fcil i
rpida.
x Cultiu.
Mostres biolgiques
Persona simptomtica: en qualsevol moment.

Persona asimptomtica: actualment, no es recomana.
x
x
detectar la infecci
Secrecions genitals:
Homes: secreci uretral.
Orina en lhome.
Dones: secreci vaginal.

Detecta del 80 al 95% de les dones infectades.
(En lhome s ms difcil detectar-la: noms es detecta el 30%
dhomes infectats si noms es fa la prova de microscopi.)
Tractament
Fcil, amb antibitic oral (usualment, dosi nica).
62 de 106

Evoluci
Pot haver-hi autocuraci (molt comuna en lhome).

Sense tractament la infecci pot persistir uns quants mesos.
No es pot dir que deixi seqeles importants (no hi ha
complicacions de la infecci).
No provoca immunitat. La persona es pot tornar a infectar.
Complicacions si no es tracta
No, no deixa seqeles (no hi ha complicacions de la infecci).

mare infectada
x La infecci en la mare es relaciona amb baix pes del nounat

i part abans del termini.
x La transmissi al nad pel canal del part s inusual.

x
x
x
x

persona infectada?
Es recomana labstinncia sexual fins que shagi acabat el
tractament i hagin desaparegut les manifestacions clniques.
Atenci: la recomanaci s per a ell/ella i les seves parelles
sexuals.
Es recomana que facin el tractament les parelles sexuals prvia

consulta al metge o metgessa.
x Cal utilitzar un mtode de barrera que impedeixi el pas
de les secrecions infeccioses en la penetraci vaginal.
No hi ha vacuna.
Prevenci de les ITS
x Sha de fer prevenci per a totes les ITS.

x Cal recordar, pel que fa a la relaci del VIH amb la infecci
per tricomones: hi ha ms risc dadquirir la infecci pel VIH.
x Quant a les persones asimptomtiques amb risc de
presentar una ITS, no es recomanen proves de detecci de
tricomones.
63 de 106
2.2. Altres infeccions genitals en la dona
64 de 106
2.2.1.
Candidiasi genital en la dona
No s una infecci de transmissi sexual en la dona

Qu s la candidiasi genital?
s una infecci causada per fongs microscpics: cndida o

altres.
No s una infecci de transmissi sexual.
Nota: La infecci oral per cndides tampoc no s una infecci de
transmissi sexual.
Germen causal
Cndida (cientficament Candida albicans) o altres fongs

microscpics.
Es pot trobar sense causar infecci:

x
Tub digestiu de lhome i de la dona (no causa infecci).
x
A la vagina: en el 10-20% de les dones, sense smptomes.
Pot causar infecci als genitals:
x
a la vagina,
x
ocasionalment al penis de lhome (lesions),
Nota: En persones amb baixes defenses pot causar infecci en
altres rees del cos (per exemple, a la boca).

Com es contrau?
Per transmissi sexual: no en la dona (hi pot haver alguna

excepci); s en lhome ocasionalment*
Per transmissi de mare a fill en el moment del part: s.
* Vegeu Infecci genital per cndides en lhome a lapartat
Informaci complementria.
Com es produeix la infecci en

la dona?

Smptomes i signes
El germen passa del tub digestiu a la vagina, on prolifera si hi ha

determinades condicions (colonitzaci per cndides). Si
laugment de la poblaci de cndides va acompanyat de
smptomes i signes dinflamaci de la vagina, aix indica que hi
ha infecci per cndides.
Els factors que poden portar a la infecci sn diversos (una ITS,
lembars, alguns tractaments...) i molts no estan identificats.
Dones
x Fluix vaginal anormal: abundant, blanc i no pudent.
x Cremor a la vagina.
x Pruja vulvar permanent
Asimptomtiques: ms del 20% sense smptomes.
Vegeu Infecci genital per cndides en lhome a lapartat
Informaci complementria.
65 de 106

t la infecci?
x
x
x
x

Tipus de proves
Mostres biolgiques
detectar la infecci

De la mostra biolgica
x Observaci microscpica
x Cultiu
x Mostra dexsudat vaginal.
Es detecta del 40 al 80% de les persones amb la infecci (depn
de si hi ha simptomatologia i de la prova utilitzada).
Tractament
Fcil. Amb antifngic (oral o intravaginal, durant 1, 3 o 7 dies).

Evoluci
Complicacions

mare amb la infecci

persona infectada?
Sense tractament, pot ser transitria o la infecci pot persistir uns

quants mesos.
A banda del tractament i la curaci dun episodi dinfecci per
cndides, la dona pot tenir recaigudes i ms dun episodi amb
simptomatologia al llarg de lany.
x Hi ha infeccions a la vulva i a la vagina greus.
x Hi ha infeccions amb moltes recidives (ms de 4 al llarg de
lany).
En el moment del part, transmissi al nad, que pot presentar
lesions a la pell i mucoses.
x Cal que seguir tractament indicat pel metge o metgessa.
x Labstinncia sexual fins a la curaci de la candidiasi, que
pot ser beneficiosa per evitar molsties durant les relacions,
no t relaci amb la transmissi de la infecci.
Rarament est indicat el tractament per a la parella (home).
66 de 106
No en la dona; la infecci no sadquireix per contacte amb

persones o objectes... (de fora). El germen prov de lorganisme
mateix.
Prevenci
El tractament de la parella generalment no es recomana, i no

evita les recaigudes en la dona.
Informaci complementria: Infecci genital per cndides en lhome:

x La dona pot transmetre la cndida a lhome per via sexual vaginal: sinfecten el 10% dels
homes amb parelles fixes (amb continutat habitual) de dones amb infecci per cndides
a la vagina. Es considera una transmissi poc freqent.
x En lhome produeix lesi, eritema al gland del penis; tamb plaques blanquinoses.
67 de 106
2.2.2.
Vaginosi
No s una infecci de transmissi sexual en la dona

Qu s la vaginosi bacteriana?
s una infecci de la dona produda per un conjunt de

microorganismes que afecten la vagina. s la causa ms
freqent del canvi de fluix vaginal (augment i olor).
No s una infecci de transmissi sexual.
Germen causal
Cap de determinat. Hi ha canvi de flora vaginal. La flora normal

queda substituda.
No s una infecci transmissible.

Com es contrau?
Per transmissi sexual: no.

Com es produeix la infecci en

la dona?
A la vagina hi ha sempre microorganismes que constitueixen la

flora normal i que fan de protecci enfront daltres infeccions.
Diferents condicions (canvi de parella sexual, s del DIU i moltes
altres que no es coneixen) poden alterar aquesta flora normal;
aleshores s substituda per una flora diferent i apareix lafectaci
de la vagina.

Smptomes i signes
Canvis en el fluix vaginal (augment, color blanc-gris).

Olor vaginal anormal (olor pudent de peix).
Molts casos de vaginosi sn molt lleus.
Asimptomtiques: el 50% de dones infectades no tenen
simptomatologia.
Com es pot saber si la dona t

la infecci?

Tipus de proves
x
x
x
x
Quan hi ha manifestacions (smptomes i/o signes) de la vaginosi.

Estudi de les caracterstiques del fluix vaginal, que inclou la prova
de laboratori: observaci microscpica del fluix vaginal.
Mostra de fluix vaginal.
Mostres biolgiques
68 de 106
detectar la infecci
Detecta ms del 80% de les dones amb la infecci.
Tractament
Fcil. Amb tractament antimicrobi (oral o intravaginal, durant 7

o 10 dies).

Evoluci
Sense tractament, la infecci pot evolucionar fins que es cura o

b pot persistir uns quants mesos, amb episodis aguts o sense.
La dona pot tenir ms dun episodi (en el 50-70% de les dones
afectades).
Complicacions
Si hi ha vaginosi bacteriana i es fa algun procediment ginecolgic

invasiu, sincrementa el risc de patir malaltia inflamatria
pelviana.*
Per aix, en cas de VB sha de tractar abans de tota intervenci
quirrgica.
* Malaltia que afecta lter, els ovaris i les trompes de Falopi.

mare amb la infecci
Efecte sobre lembars: ms risc de patir part prematur, infecci

en el postpart.
Efecte sobre nounat: ms risc en presentar baix pes en nixer.

x Cal seguir el tractament indicat pel metge o metgessa.
x Labstinncia sexual fins a la curaci de la vaginosi
bacteriana no t relaci amb la transmissi de la infecci.

persona infectada?
No es tracta la parella (home).
No hi ha prevenci quant a transmissi sexual.

Pel que fa a prctiques dhigiene, sha devitar:
Prevenci
x
x
x
Fer rentats interns vaginals (dutxes, irrigacions).

Lautomedicaci: vuls, cremes vaginals o medicaci oral.
Ls desponges intravaginals.
69 de 106
3. Preguntes i respostes
70 de 106
3.1. Gonocccia
Truca un noi i explica que fa dos dies que t cossor en orinar i ha trobat la roba interior
tacada dun lquid blanc.
PREGUNTA
Hola, truco perqu fa uns dies vaig tenir cossor en orinar i vaig trobar una taca dun lquid
blanc a la roba interior. He buscat a Internet i he vist que pot ser per una gonocccia.
RESPOSTA
Pels smptomes que descrius ho pot ser; de tota manera, s el metge qui tha de visitar i qui
ha de fer el diagnstic. A ms, tingues en compte que no podem utilitzar Internet per fer-nos
un autodiagnstic.
PREGUNTA
B, el cas s que fa cinc dies vaig tenir una relaci espordica amb un noi a la discoteca
per noms ens vam fer una fellaci mtua. Mho ha pogut passar ell?
RESPOSTA
En el cas que sigui una gonocccia s, ja que es transmet per relacions sexuals de
penetraci oral, genital o anal sense s del preservatiu.
PREGUNTA
Qu he que fer, ara que dius que podria ser aix?
RESPOSTA
s aconsellable que vagis a un servei mdic perqu et facin un bon diagnstic i comencis el
tractament amb antibitic.
PREGUNTA
Aix s molt complicat que es curi?
RESPOSTA
Si s gonocccia, amb antibitic desapareix al cap de poc, per la pots tornar a contraure en
una altra relaci sexual no protegida. Per aix s important sempre que savisi les parelles
per avaluar-les i tractar-les. De tota manera, el metge o metgessa, per estar-ne ms segurs,
s possible que et demani unes mostres de la secreci de la uretra a fi de donar-te el
tractament adequat.
PREGUNTA
Quina vergonya,* no hi ha altres formes?
RESPOSTA
No, aquesta s la manera de saber-ho. La prova s senzilla i el metge est acostumat a ferho.
71 de 106
PREGUNTA
Quan prengui lantibitic, tarden molt a desaparixer els smptomes?
RESPOSTA
En cas que la infecci sigui noms per gonocccia, i si el tractament s ladequat, els
smptomes han de desaparixer en pocs dies.
PREGUNTA
Moltes grcies per la informaci. Finalment, volia saber si hi ha manera de conixer si una
persona t gonocccia abans destar amb ella.
RESPOSTA
s quasi impossible. Cal tenir en compte que la gonocccia pot passar desapercebuda quan
s a la gola o al recte i pot no donar smptomes o donar-ne pocs, per es pot transmetre
igualment. Lnic que pots fer s utilitzar el preservatiu per evitar el contacte amb les
secrecions/fluids de laltre i aix evitar la gonocccia i tamb altres infeccions de transmissi
sexual.
PREGUNTA
Ho tindr en compte, grcies de nou.
*El professional ha de fer intervenci en la sensaci de vergonya i altres emocions.

Patir una ITS que afecta les mucoses genitals facilita adquirir una altra infecci.
72 de 106
3.2. Hepatitis B
Un noi sha fet una analtica de sang en qu li han mirat lhepatitis B entre altres coses, i no
entn el resultat; pensa que potser t aquesta malaltia i pregunta qu ha de fer si la t.
PREGUNTA
Qu s lhepatitis B?
RESPOSTA
s una malaltia provocada per un virus que afecta el fetge.
PREGUNTA
Com es pot agafar?
RESPOSTA
A travs de les relacions sexuals sense preservatiu, per via sangunia (compartir xeringues
en cas dels usuaris de drogues per via parenteral, mquines dafaitar, raspalls de dents,
estris de manicura) i en el moment del part, de la mare al nad.
No es contagia a travs dels aliments, de laigua, de compartir estris de menjar ni per
abraar ni besar.
PREGUNTA
Si el resultat de lanaltica s positiu, quan fa que la puc tenir?
RESPOSTA
Depn de la persona. Les proves de laboratori generalment detecten la infecci a partir dun
o dos mesos desprs del contacte. Hi ha diferents anlisis el metge ja tho indicar per
precisar el tipus dinfecci, si s aguda o crnica.
PREGUNTA
I sempre es pot transmetre?
RESPOSTA
A la prctica hem de pensar que es pot transmetre des de linici del contagi fins que les
proves analtiques donen resultats negatius. Per aix, en cas que la infecci no es curi i es
converteixi en crnica es pot transmetre durant anys.
PREGUNTA
s fiable el resultat de lanaltica?
RESPOSTA
Totalment fiable, ja que es fan diferents tipus de proves per fer el diagnstic.
PREGUNTA
Mhan dit que el cansament i el color esgroguet de la pell sn smptomes dhepatitis B, aix
s cert?
73 de 106
RESPOSTA
S, a ms de malestar general, cansament, vmits, febre i dolor a labdomen. Sn altres
smptomes. Sovint tamb es pot estar infectat sense cap smptoma. Aquestes
manifestacions tamb les donen altres tipus dhepatitis que no sn la B.
PREGUNTA
Hi ha curaci o tractament?
RESPOSTA
Generalment la recuperaci (smptomes i infecci) es produeix sense tractament al voltant
dels sis mesos.
Si no s aix i passa a ser crnica hi ha tractament per a les formes dhepatitis crniques.
PREGUNTA
De qu depn aix que dius que es cura o passa a ser crnica?
RESPOSTA
La forma aguda de la infecci generalment es resol sense deixar seqeles i proporciona
immunitat natural permanent (si b hi ha casos espordics dhepatitis fulminant). Per en
alguns casos el virus persisteix i la infecci esdev crnica, especialment en persones que
tenen alterades les seves defenses, com per exemple immunodepressi per infecci pel
VIH, insuficincia renal crnica o tractaments farmacolgics (quimioterpia...).
El pas a deixar lesions en el fetge i cirrosi heptica est afavorit per altres factors com sn el
consum excessiu dalcohol, la coinfecci pels virus de lhepatitis C o D...
PREGUNTA
Com podria protegir la meva parella per no contagiar-la?
RESPOSTA
Abstenint-te de mantenir relacions sexuals en el perode de smptomes. En les relacions
sexuals seria recomanat fer servir el preservatiu fins que no es produeixi la curaci. El metge
tho indicar. El ms important s que la parella sigui avaluada i vacunada de lhepatitis
B si no est immunitzada (ja sigui per una infecci passada o per vacunaci). Mentrestant,
i per tu mateix, abstn-te de tenir relacions sexuals si hi ha smptomes i utilitza preservatius
fins que shagi obtingut la immunitat en la parella. Aprofito per informar-te que ls del
preservatiu disminuir el risc dinfecci daltres infeccions de transmissi sexual com s el
VIH.
74 de 106
3.3. Hepatitis C
Una noia ens truca per comentar-nos que la seva parella, amb la qual mant relacions
sexuals des de fa ms de cinc anys, est diagnosticada dhepatitis C. La parella mant
relacions sexuals no protegides des del moment en qu tots dos es van fer la prova de
detecci del VIH i van donar negatiu.
PREGUNTA
Hola, bona tarda. Miri, ltimament li estic donant tombs a una cosa que em preocupa i he
decidit trucar per veure si em podien ajudar...
RESPOSTA
Aix est b... Vost dir.
PREGUNTA
Miri... Resulta que jo fa ms de cinc anys que estic amb la meva parella i b, cap problema.
Al principi fiem servir, normalment, el preservatiu, fins que ens vam fer la prova del VIH i
vam donar, tots dos, negatiu. Ho vam repetir al cap dun temps i b, va tornar a donar
negatiu. A partir daleshores ja no vam fer servir ms el preservatiu perqu jo prenia pastilles
anticonceptives. Per el tema s que la meva parella t el virus de lhepatitis C i he estat
llegint per Internet que tamb es pot transmetre per les relacions sexuals. Pot ser que la
tingui?
RESPOSTA
Lhepatitis C est causada per un virus i aquest es pot transmetre a travs de la sang (per
transfusions de sang, cosa que en lactualitat al nostre pas ja no succeeix, o per compartir
xeringues) amb un risc molt alt, i amb un risc molt baix a travs de les relacions sexuals i de
mare a fill. Per tant, la probabilitat de transmissi a partir de les relacions sexuals existeix
per s poc probable. Aquesta augmenta amb segons quines prctiques, per exemple si es
mantenen relacions durant la menstruaci, amb el sexe anal i si hi ha alguna lesi a la pell o
mucoses o b alguna infecci.
PREGUNTA
s que mhan sortit uns granets vermells al voltant de la panxa i em piquen molt. No els
havia tingut mai abans. Pot ser que en sigui un smptoma?
RESPOSTA
Aix que comenta no t res a veure amb el VHC i aquesta infecci sovint s asimptomtica.
De totes maneres, tot i que els smptomes no es corresponguin amb els de lhepatitis C, pel
fet que la seva parella s portadora i han mantingut relacions sexuals sense protecci s que
es recomana que sen faci la prova.
PREGUNTA
I on mhe de fer aquesta prova?
RESPOSTA
Al seu centre de salut li extrauran una mostra de sang i ser analitzada. Aquesta prova
detecta els anticossos contra el virus de lhepatitis C.
75 de 106
PREGUNTA
I sn fiables, els resultats?
RESPOSTA
Segons el que mha explicat, vost est amb la seva parella des de fa ms de cinc anys. Per
tant, vost es pot fer la prova de detecci ara mateix i el resultat ser fiable.
PREGUNTA
Mmm... i si dons positiu, quins tractaments hi ha? s que un amic del meu company ho va
passar molt malament...
RESPOSTA
Si dna positiu, el seu metge valorar linici o no del tractament i quin s el ms adequat
tenint en compte les seves anlisis. Alguns dels tractaments poden ser pesats. Sempre
shan de valorar segons diversos factors, com la gravetat de la malaltia, dels efectes
secundaris, si hi ha altres problemes...
PREGUNTA
I desprs del tractament, et pots curar o no?
RESPOSTA
Amb el tractament es pot evitar levoluci de la malaltia i tamb es pot eliminar el virus de la
sang, i en aquests casos la persona deixaria de ser infecciosa.
Recordi anar al metge a fer-se la prova de detecci del VHC i eviti les prctiques sexuals
que tenen ms risc per aquest virus, que abans hem comentat. Com a parella heu de
valorar ls del preservatiu; en el cas de lhepatitis C el risc de transmissi per via sexual,
com hem dit, s baix (del 2% en parelles estables i de llarga durada) i per aix els experts
fan una recomanaci opcional de ls del preservatiu.
RESPOSTA
Doncs moltes grcies.
76 de 106
3.4. Herpes genital
Un usuari ens truca desprs dhaver parlat amb la noia amb qui va comenar a sortir ara fa
unes setmanes. En la conversa la noia li ha comunicat que fa uns anys i, desprs dun
episodi clnic, se li va diagnosticar el virus de lherpes genital. La parella ha mantingut en
repetides ocasions relacions sexuals sempre protegides i lusuari ens truca amonat per la
possibilitat dhaver-se infectat.
PREGUNTA
Trucava perqu la meva parella acaba de dir-me que est infectada per lherpes genital i
volia saber si he pogut entrar en contacte amb aquest virus.
RESPOSTA
Una persona a qui se li diagnostica lherpes genital esdev portadora del virus de lherpes
simple i, per tant, hi ha la possibilitat que el pugui transmetre a una altra persona.
PREGUNTA
Quan mho ha dit he intentat recordar si havia vist alguna lesi, ferida... i crec que no hi tenia
res que mhagus cridat latenci. Puc estar tranquil?
RESPOSTA
Dentrada, magradaria dir-te que ests reaccionant molt b, mirant dinformar-te sobre
aquesta situaci que s nova per a tu. En el cas que em planteges, la persona infectada per
aquest virus pot presentar smptomes o b ser totalment asimptomtica, i la seva
transmissi es pot donar sense que hi hagi presncia de lesions. Tot i haver fet molt b
utilitzant el preservatiu, en el cas de la transmissi de lherpes genital el seu s no et
protegeix totalment.
PREGUNTA
I de quina manera me lhauria pogut transmetre?
RESPOSTA
El virus de lherpes genital es transmet en el decurs de les relacions sexuals, s a dir, en la
prctica de sexe vaginal, anal i orogenital. Per tamb durant un contacte ntim encara que
no hi hagi penetraci. El virus sallibera de les superfcies de les mucoses i de la pell
infectades i per tant es pot transmetre.
PREGUNTA
Hauria danar al metge per saber si mhe infectat?
RESPOSTA
Dentrada, has danar al metge en el cas que trobis algun canvi en els genitals, com ara
lesions al penis (feridetes, vescules, lceres, alguna cosa que no tenies...), els testicles i/o
tamb al voltant de lanus o a les natges, i dolor i cossor en orinar. Aquests sn els
smptomes ms rellevants en el cas de lherpes genital. Si apareix qualsevol smptoma,
aquests o daltres, s important anar al metge o metgessa immediatament per poder fer un
diagnstic alhora que iniciar un tractament.
77 de 106
Per, tot i no tenir smptomes, tamb s convenient que hi vagis, ja que et podr avaluar i et
beneficiars del consell adient perqu puguis prevenir lherpes ja que el teu company en t.*
PREGUNTA
Hi ha, aleshores, un tractament que guareixi la infecci?
RESPOSTA
El tractament no elimina la infecci, tot i que en redueix la durada i la gravetat dels
smptomes.
Per tot aix, i com que no disposem actualment duna vacuna que previngui la infecci, s
molt important fer s de les mesures preventives que disminueixin el risc de transmissi
daquest virus, s a dir:
x evitar el contacte directe amb lesions, i
x utilitzar el preservatiu o qualsevol altre mtode preventiu en les penetracions anals,
vaginals i en la prctica del sexe orogenital.
Cal tenir present que daquesta manera, a ms de disminuir les possibilitats de transmissi
de lherpes genital, reduirem el risc de transmissi daltres infeccions dmbit sexual, incls
el VIH.
*En el cas de lherpes, quan no hi ha lesions es poden detectar els anticossos enfront
daquest virus per saber si hi has tingut contacte. Per aix no vol dir que hagis de fer
tractament (aquest noms est indicat quan hi ha smptomes) ni que la infecci estigui
activa.
Sha dinformar de la nota en funci de la comprensi de linterlocutor.
78 de 106
3.5. Infecci per clamdies
Es tracta dun noi jove que ha comenat a sentir molsties (cossor) en el moment dorinar.
Ara no t una parella estable i intueix que es pot tractar dalguna infecci. Per aquest motiu
ha decidit demanar hora de visita al Centre dInfeccions de Transmissi Sexual, on se li ha
diagnosticat una infecci genital per clamdies. En sortir de la consulta es troba una mica
confs i decideix trucar a un nmero de telfon dinformaci confidencial.
PREGUNTA
Bon dia! No s si vosts em poden ajudar... El cas s que el metge macaba de dir que tinc
una infecci per clamdia i no mha quedat massa clar qu s...
RESPOSTA
La clamdiosi s una infecci produda per un bacteri que es transmet per mitj del contacte
sexual amb una persona ja infectada. Moltes vegades, sobretot en les dones, no dna
smptomes per pot tenir greus conseqncies.
PREGUNTA
I com ho he pogut agafar?
RESPOSTA
Aquesta infecci es pot transmetre en una relaci de penetraci (anal o vaginal) i *(tamb,
tot i que amb molta menys probabilitat, en una relaci orogenital no protegida). Per aquest
motiu, i per tal devitar la majoria de malalties de transmissi sexual, es recomana utilitzar
sempre el preservatiu o b, segons la prctica, un tros quadrat de plstic (banda de ltex).
PREGUNTA
Hi he estat donant voltes... i ja mimagino qui mho ha pogut pegar...
RESPOSTA
Pel que em diu, ha estat pensant quina persona li ha pogut transmetre aquesta infecci. En
aquest sentit, tingui present que tot i que en alguns casos com ara el seu hi ha tot un
seguit de smptomes que alerten sobre la seva presncia, en daltres, la persona pot estar
completament asimptomtica i no ser conscient que t la infecci. I per tant aquesta persona
que vost simagina pot ser que no sabs que estava infectada.
PREGUNTA
Per es pot saber ms o menys el temps que fa que ho tinc?
RESPOSTA
Generalment, els smptomes poden aparixer a partir de la segona o tercera setmana
desprs que shagi produt la infecci.
PREGUNTA
Hi ha persones que estiguin ms predisposades a infectar-se que daltres?
RESPOSTA
Qualsevol persona sexualment activa es pot infectar per clamdia.
79 de 106
PREGUNTA
Per jo en aquests moments ja he comenat a prendre un tractament... Quan de temps ha
de passar per qu no pugui infectar una altra persona?
RESPOSTA
Un cop finalitzat el tractament amb lantibitic, i si el tractament s una dosi sola, una
setmana desprs,* ja no hi ha risc de transmissi de la infecci. Ara b, cal tenir present que
si no es fan servir mtodes barrera (preservatiu, barrera de ltex...) s possible que es pugui
tornar a contagiar amb aquesta o amb altres infeccions de transmissi sexual. Haver passat
aquesta infecci per clamdies no protegeix de tornar-la agafar i, per tant, per no tornar-la a
agafar s important que els seus contactes sexuals es visitin i rebin el tractament si cal.
* Se nha dinformar a linterlocutor en funci de la seva comprensi.

Patir una ITS que afecta les mucoses genitals facilita adquirir una altra infecci.
80 de 106
3.6. Infecci pel papillomavirus hum
Hola, bon dia. Ahir vaig anar al PASSIR a recollir els resultats duna citologia i una analtica
de sang, que mhavien fet perqu vull comenar a prendre la pndola per poder tenir
relacions sexuals amb la meva parella sense utilitzar el preservatiu. El ginecleg em va dir
que estic infectada pel papillomavirus hum (VPH) i tinc lesions intraepitelials escamoses
de baix grau, per mhan quedat molts dubtes per resoldre.
PREGUNTA
Qu s aquest virus?
RESPOSTA
El VPH s un grup ampli de virus que ninclou de molts tipus diferents. Es caracteritzen
perqu infecten la pell i les mucoses de diverses parts de lorganisme.
Alguns tipus tenen preferncia per infectar lrea anogenital (anus, vagina, uretra, coll uter,
vulva, escrot o perin). En aquesta localitzaci genital alguns tipus produeixen berrugues i
daltres produeixen altres lesions en lepiteli* de lter. En el teu cas, aquestes lesions o
alteracions en la paret de coll de lter sn les lesions intraepitelials que than detectat. De
totes maneres, molts daquests virus no tenen conseqncies.
PREGUNTA
Com mhe pogut contagiar daquest virus?
RESPOSTA
Tots aquests virus es transmeten mitjanant qualsevol tipus de relaci sexual. s
possiblement la infecci de transmissi sexual (ITS) ms freqent. Qualsevol persona que
estigui infectada pot transmetren el virus.
PREGUNTA
Aix, la meva parella tamb est infectada i me lha passat? Tamb ha de fer el tractament?
RESPOSTA
Com the dit, la majoria dhomes i dones que tenen relacions sexuals han estat en contacte
amb el virus. Per aix, tant pot ser la teva parella actual com alguna parella anterior. En el
cas dels homes no hi ha directrius ni recomanacions sobre la realitzaci de proves que
siguin equivalents a la citologia que es fa en la dona per detectar alteracions. En cas que
lhome tingui el virus el ms probable s que no li doni cap signe ni smptoma (com poden
ser les berrugues) i, per tant, no sha de pensar en cap tractament. En el cas que aparegui
alguna simptomatologia, per exemple berrugues o una altra lesi a la pell, hauria danar al
metge.
PREGUNTA
Fa un any que sortim junts i sense cap altra relaci, i fins ara no mha sortit aquesta
infecci?
RESPOSTA
No hi ha manera segura de saber quan has enganxat o contactat amb el papillomavirus. s
difcil saber quant temps fa que ests infectada si tu o la teva parella heu tingut ms duna
81 de 106
parella sexual. Una persona pot tenir el virus durant mesos o, fins i tot anys, abans que doni
smptomes.
PREGUNTA
Em curar? Quines conseqncies pot tenir per a mi aquesta infecci?
RESPOSTA
A tu than detectat una citologia anormal (un fet freqent que passa en 4 de cada 100
citologies). La teva lesi de baix grau (canvis anormals en les cllules de la superfcie del
coll uter) en la majoria de casos desapareix espontniament, per a vegades (poques) i en
anys pot evolucionar cap a lesions ms greus (precanceroses i finalment canceroses). Per
tant, sha de vigilar mitjanant revisions ginecolgiques (citologia). s molt important, per
tant, seguir les recomanacions del metge per evitar una progressi de la lesi.
PREGUNTA
Hem de fer servir el preservatiu en les nostres relacions sexuals? Fins quan?
RESPOSTA
Generalment saconsella fer servir el preservatiu fins que no es resolgui aquesta anomalia
en la citologia. El cas particular sha de consultar amb el ginecleg. Amb la mateixa parella
estable, aquesta infecci no s un motiu per haver dutilitzar el preservatiu sempre. Desprs,
si hi ha canvi de parella, lhas de tornar a fer servir perqu el preservatiu protegeix daltres
ITS com s el VIH.
Tingues en compte que encara que el preservatiu no protegeix totalment del VHP, ja que hi
pot haver rees de la pell infectades que no quedin cobertes per aquest, s que cal utilitzar-lo
sobretot perqu evita altres ITS com s el VIH i tamb perqu et protegir de la infecci per
altres tipus de VHP que pugui tenir aquesta nova parella.
PREGUNTA
He sentit dir que hi ha una vacuna per al papilloma, no maniria be a mi?
RESPOSTA
La vacuna s molt recent i actualment est inclosa en el calendari de vacunaci per a
ladministraci en les noies que encara no han iniciat lactivitat sexual. En el teu cas
particular, parla amb el teu ginecleg.
En tot cas, actualment la manera ms important de prevenir les conseqncies daquest
virus s la revisi peridica pel ginecleg o ginecloga i fer-se les citologies corresponents.
Pot ser que amb el temps aix pugui variar.
*Epiteli: cllules que recobreixen les superfcies externes i internes del cos.
82 de 106
3.7. Limfogranuloma veneri
Ens truca un noi. Un amic seu li ha comentat que se li ha diagnosticat el limfogranuloma

veneri (LGV). Fa uns anys havien estat parella. Des que van parlar li han sorgit ms dubtes
i vol saber ms coses.
PREGUNTA
Bon dia, truco per informar-me sobre una infecci. No s que la tingui jo, s un amic que em
va explicar el que passava i
RESPOSTA
B, cap problema. Aquest servei est pensat per resoldre dubtes i donar informaci clara. O
sigui que si et puc ajudar
PREGUNTA
Doncs b. El que passa s que un amic meu amb qui vaig tenir una relaci fa uns anys em
va explicar que li havien diagnosticat la infecci del limfogranuloma veneri. Vull saber
exactament qu s, perqu ell estava espantat, i jo em vaig quedar dubtant... He estat
buscant informaci a Internet, temps dincubaci i tot aix...
RESPOSTA
s clar... Si el teu amic ha estat diagnosticat hem de suposar que ja est en tractament i es
fa un seguiment mdic de la seva evoluci.
PREGUNTA
S, s, i tot b! Per he estat pensant si valdria la pena que jo fes algun control... Podria tenir
la infecci sense saber-ho?
RESPOSTA
Si la detecci de la infecci del teu amic ha estat ara noms shan pogut infectar els seus
companys actuals o els dun perode anterior de mxim de dos mesos des de linici dels
smptomes, no els companys de fa uns anys, com s el teu cas.
PREGUNTA
B, per aquesta infecci s molt greu? s fcil reconixer si lhas agafat?
RESPOSTA
Els casos recents dLGV a Europa i tamb a Catalunya han presentat afectaci rectal (la
qual cosa indica que la transmissi ha estat durant prctiques sexuals anals) i es produeix
inflamaci del recte. Hi ha dolor rectal, secreci anal amb moc i/o hemorrgia, contracci del
recte o sensaci freqent de ganes de fer deposicions. Aquests smptomes, que poden ser
molt intensos, suposaran dolors i molsties, fins i tot hemorrgia, en aquesta zona rectal
prou importants per anar al metge. Igualment, sovint apareixer febre i malestar general.
Vull aclarir-te que lLGV es transmet entre les persones a travs del contacte sexual, ja sigui
pel contacte de les lesions que produeix lLGV, visibles o no, en les mucoses (boca, penis,
vagina i anus) o una secreci com lanal infectada, amb les mucoses de la parella. Per tant,
amb ls del cond es poden mantenir contactes sexuals evitant la majoria dITS.
83 de 106
B, sempre s bo recordar tot aix, encara que a vegades no sigui del tot fcil...
s cert, per b, s important saber les opcions i valorar quina creiem que s la nostra..
S. Doncs estic ms tranquil amb aquesta informaci. Grcies.
Me nalegro. Si tens qualsevol altra pregunta no dubtis a trucar-nos.
84 de 106
3.8. Pediculosi pbica
Una noia truca per informar-se sobre la pediculosi pbica. Ja ha anat al metge i est en
tractament, per t alguns dubtes per resoldre.
PREGUNTA
Hola, bon dia. s aqu on puc fer una consulta sobre malalties de transmissi sexual?
RESPOSTA
S. Pot fer-me-la a mi mateix, si vol.
PREGUNTA
Volia que minformssiu una mica sobre els polls del pubis.
RESPOSTA
Qu vol saber exactament?
PREGUNTA
Veur, s que jo en tinc, porto dos dies amb el tractament, per tinc algunes preguntes per
fer.
RESPOSTA
Entesos, vost dir...
PREGUNTA
Doncs el meu metge em va donar el tractament fa dos dies per encara tinc picor. Mestic
rentant amb la loci que em va aconsellar per encara tinc picor.
RESPOSTA
No es preocupi, la curaci tarda uns dies a fer efecte, s a dir, la desaparici total dels
smptomes com la picor tarda uns dies. Ara encara deu tenir la pell irritada. A ms, la
mateixa crema de tractament pot provocar picor. Amb el tractament tenim la garantia que
passades 24 hores ja no ss contagis.
PREGUNTA
Ja... I li he pogut passar a la meva parella.
RESPOSTA
Mentre quedin ous al pubis pot passar-ho per simple contacte, o tamb es poden enganxar a
la roba i passar-ho a un altra persona daquesta manera. s important que renti amb aigua
calenta tota la roba que ha portat fins dos dies abans del tractament; el mateix amb els
llenols, les tovalloles, el barns.
PREGUNTA
Ho far... Estic tranquilla perqu la meva parella no t picors ni molsties...
85 de 106
RESPOSTA
B... Encara aix, la parella ha de fer el tractament (sempre que no hi hagi cap
contraindicaci com allrgies, embars...). Pensi que hi ha gent que pot estar temps amb
polls sense notar-ho. El metge o metgessa ja li ho indicar.
PREGUNTA
I mentrestant suposo que cal que faci servir preservatiu?
RESPOSTA
No, ni amb preservatiu ha de tenir contactes sexuals. El preservatiu s important utilitzar-lo
per prevenir altres malalties importants, com el VIH, per en el cas dels polls al pubis no s
suficient. Pensi que per simple contacte es poden passar dun cos a un altre, i el preservatiu
no cobreix tota la zona amb la infecci.
Ah... Molt b, doncs grcies.
De res, si t algun altre dubte pot tornar a trucar.
86 de 106
3.9. Sarna
Truca una noia per informar-se sobre la sarna. Lhan diagnosticat a la seva parella i t
diferents dubtes sobre la infecci.
PEGUNTA
Hola, bon dia. Trucava perqu la meva parella t sarna i volia saber si aix sagafa amb el
sexe.
RESPOSTA
Es pot agafar amb el sexe, s.
PEGUNTA
s que jo no en tinc.... Aix vol dir que se nha anat amb una altra?
RESPOSTA
No, no. No t per qu... A ms del sexe, tamb es pot transmetre per compartir roba o per
contacte corporal.
PEGUNTA
Ah! Aix s el que ell mha dit que li ha dit el metge o metgessa, per volia estar-ne
segura....I com hem de fer perqu no me la passi?
RESPOSTA
Si fa ms de 24 hores que sest tractant ja no s contagis, per igualment si han tingut
contactes ntims vost tamb hauria danar al metge per fer el tractament.
PEGUNTA
I com puc saber si mhe infectat?
RESPOSTA
Tindr picor, sobretot a les nits, i apareixen unes ratlles a la pell que s on hi ha lcar.
PREGUNTA
Per tot aix apareix des del primer moment?
RESPOSTA
Generalment, en la majoria de persones aquests smptomes poden trigar de tres a sis
setmanes a aparixer, i s en aquest moment quan es pot diagnosticar. De totes maneres,
insisteixo que no ha desperar a laparici dels smptomes per anar al metge; es important
fer el tractament.
PREGUNTA
Molt b.... Una ltima pregunta ja i no li prenc ms temps...
RESPOSTA
No tranquilla, pot preguntar tot el que vulgui, per aix som aqu.
87 de 106
PREGUNTA
Hi ha alguna manera de saber com sha pogut infectar?
RESPOSTA
s difcil, ha pogut ser per gent amb qui tingui contacte proper i durant temps o amb qui
comparteixi roba, el mateix armari....
PREGUNTA
Ah... s jardiner i tenen taquilles on deixen les granotes de la feina....
RESPOSTA
Doncs podria ser aix...
PREGUNTA
Perdoni que torni enrere, per llavors amb el tractament ell no mho pot encomanar? Podem
tenir relacions sense protecci?
RESPOSTA
s important que abans de tenir cap contacte ntim vost tamb faci el tractament. Fins que
no el faci seria millor no tenir relacions, ja que si vost ja tingus sarna podria tornar a haverhi un risc.
PREGUNTA
No tenir relacions? Ni amb preservatiu?
RESPOSTA
No, ni amb preservatiu. La sarna es transmet per contacte ntim, per no necessriament
per penetraci. El preservatiu no cobreix tota la pell amb la infecci, per aix, encara que s
totalment efica per prevenir altres infeccions com el VIH, no s suficient en el cas de la
sarna.
Molt b... Doncs crec que ja no tinc ms dubtes. Grcies per tot.
88 de 106
3.10. Sfilis
Un noi truca per informar-se sobre la sfilis; el seu amic, amb qui sempre ha tingut relacions
sexuals protegides, ha estat diagnosticat de sfilis.
PREGUNTA
Hola, mira, voldria tenir informaci perqu macaba de trucar un amic amb qui de tant en tant
ens veiem i tenim relacions sexuals amb protecci, per ara mha dit que li han
diagnosticat sfilis, i que tot i usar cond jo tamb probablement la tinc. No ho entenc,
perqu jo em trobo b i no tinc cap senyal a la pell. Qu he de fer?
RESPOSTA
Et comento diversos aspectes sobre aquesta infecci, per primer de tot volia que et
tranquillitzessis per qu en el cas que tinguis sfilis s una malaltia curable amb antibitic.
Tu has utilitzat el cond sempre, i aquest protegeix de la sfilis per no elimina del tot la
possibilitat dinfectar-te. Pensa que la sfilis es transmet per contacte amb les lesions de la
persona infectada, i no sempre el cond les cobreix.
PREGUNTA
Ja, per pel que dius jo no mhe vist res destrany a la pell.
RESPOSTA
La sfilis, en el seu inici, dna lesi en el punt de contacte passades unes setmanes.
Aquesta lesi pot passar desapercebuda ja que generalment no s dolorosa. Per tant,
encara que no vegis cap senyal i et trobis b hauries danar al metge, perqu el teu
company ha estat diagnosticat de sfilis.
PREGUNTA
Ja, del que dius, jo no nhe vist res destrany a la pell. Aleshores, com puc saber si estic
infectat?
RESPOSTA
Per saber si thas infectat pel bacteri de la sfilis cal fer-te una prova que detecta la presncia
danticossos contra la sfilis. Per a aix cal fer una extracci de sang. El metge o metgessa
et far el diagnstic amb el resultat de la prova i et donar el tractament si cal fins i tot abans
de tenir el resultat. Aquest tractament s molt senzill.
PREGUNTA
El que em comentes em tranquillitza bastant, per no entenc per qu jo no he notat res del
que mexpliques?
RESPOSTA
Com ja hem parlat, en algunes persones la sfilis no t uns smptomes visibles.
A ms, hi ha persones que shan pres un antibitic per a un refredat i al mateix temps, sense
saber-ho, shan tractat la sfilis, encara que no sabem si correctament o no. La sfilis, si no
es tracta b, amb el temps pot comportar greus conseqncies per a la salut de la persona.
89 de 106
PREGUNTA
S, s, s clar que mho far mirar, per segur que es cura?
RESPOSTA
Es cura totalment amb antibitics, per aix no treu que no puguis tornar a contraure-la. Per
evitar-ho pots utilitzar mtodes barrera en els contactes genitals, anals i amb el sexe oral.
Per a la sfilis, la prctica oral s una prctica sexual amb un risc apreciable. Com ja saps,
amb el cond a ms devitar la sfilis tamb tests protegint de les altres infeccions de
transmissi sexual, la ms greu de la qual s el VIH/sida.
Ho tindr en compte. Moltes grcies i dem trucar a algun dels telfons que mhas passat
per comenar a tractar-me.
90 de 106
3.11. Tricomonosi
Truca una noia que acaba danar al CAP perqu creia que podia tenir infecci dorina. Diu
que fa uns quinze dies va estar amb un noi, van tenir relacions sexuals sense protecci i la
setmana segent va comenar a notar una cossor i irritaci a la zona vaginal, que li fa mal
en fer pip i hi ha danar molt sovint. Tamb nota una olor forta al fluix. Diu que la seva
metgessa lha derivada a ginecologia perqu creu que podria ser una tricomonosi, per que
no li ha explicat res ms.
PREGUNTA
Qu s una tricomonosi? s greu?
RESPOSTA
Mira no tamonis, tho explico una mica: s una infecci de transmissi sexual produda per
un parsit que es troba a les secrecions genitals, vaginals i uretrals duna persona infectada.
PREGUNTA
I com lhe pogut agafar?
RESPOSTA
El contagi es produeix amb una relaci sexual de penetraci amb un noi o amb una relaci
entre dones que comparteixen joguines. s molt estranya la transmissi no sexual, amb
roba o tovalloles.
En molts casos la dona s asimptomtica i no hi posa remei; si no es fa tractament la
infecci pot durar mesos i continua la transmissi de la infecci.
PREGUNTA
Quines proves em faran i quan puc tenir-ne els resultats?
RESPOSTA
Com que tens smptomes en aquests moments, la prova s rpida. Noms cal una mostra
de la secreci vaginal. El laboratori generalment t resultats entre tres i vuit dies desprs.
Vegeu la nota 1.
PREGUNTA
I si s aquesta infecci, qu haur de fer? T tractament?
RESPOSTA
Si el resultat s positiu el metge et donar un tractament senzill, un antibitic oral en una
sola dosi, normalment, i desprs desapareixeran els smptomes.
Recorda, per, que s important utilitzar mtodes de barrera en les relacions sexuals fins
que hagin desaparegut els smptomes i hagueu finalitzat el tractament tu i aquest noi. En el
cas que el tractament consisteixi en una sola dosi sha desperar una setmana ms. El
tractament de la parella s important per no tornar-te a infectar i tallar la cadena dinfeccions.
Tamb has de saber que el tractament no provoca immunitat, s a dir, que et pots tornar a
infectar.
91 de 106
PREGUNTA
Pel que mhas explicat, podria ser que aquell noi tingus la infecci i no ho sabs perqu s
asimptomtic?
RESPOSTA
S, podria ser asimptomtic, i com que s parella sexual ja hem dit que tamb cal que es
visiti i es tracti. Nosaltres recomanem fer sempre sexe segur amb cond, tant mascul com
femen, o protecci amb bandes de ltex.
PREGUNTA
Moltes grcies, em deixes ms tranquilla. Anir a la ginecloga rpid.
Nota 1: Al laboratori sexaminar la mostra directament al microscopi o faran el cultiu.
92 de 106
3.12. Candidiasi genital en la dona
Una noia explica que dissabte passat va assistir a una festa on va conixer un noi. De
seguida es van sentir atrets i en acabar la festa van tenir una relaci sexual amb coit vaginal
sense protecci en una de les habitacions de la casa on es trobaven. Truca per rebre
informaci.
PREGUNTA
Tinc augment del fluix vaginal, s blanquins i esps i em pica molt. Desprs de mirar per
Internet crec que podria tenir fongs. s greu aquesta malaltia? El noi t una petita irritaci al
penis. Com ha pogut passar aix?
RESPOSTA
Pel que em dius, has estat pensant que tens fongs, que tamb sanomenen cndides.
Aquests fongs es troben normalment al tub digestiu, la pell i la vagina i no generen cap
malaltia perqu estan en equilibri en lorganisme. Quan es trenca aquest equilibri els fongs
es desenvolupen excessivament i poden provocar smptomes com augment de la secreci
vaginal, que es torna blanca i espessa, acompanyada normalment de picor intensa i, fins i
tot, irritaci i inflamaci de la vulva.
PREGUNTA
I aix es cura?
RESPOSTA
El tractament mdic s efica.
PREGUNTA
I qu he de fer?
RESPOSTA
Demana hora al metge o metgessa per tal que et faci una revisi. Noms pels smptomes
difcilment es pot fer un diagnstic. Hi ha altres causes, diferents als fongs, que poden
ocasionar fluix vaginal anormal. Ell o ella et mirar el fluix i valorar si has de fer algun
tractament perqu tha de confirmar la infecci que tens.
PREGUNTA
I el meu company ha de fer alguna cosa?
RESPOSTA
Ell, ja que t molsties al penis, t'hauria d'acompanyar al metge o metgessa, que us dir si
s necessari o no que prengui alguna mesura. A ms, nosaltres recomanem realitzar
sempre sexe segur fent servir cond, tant mascul com femen, o protecci amb bandes de
ltex en les relacions sexuals per evitar les infeccions de transmissi sexual.
93 de 106
3.13. Vaginosi
Una noia i un noi es van conixer en un campament per a joves. Es van agradar i van decidir
tenir relacions sexuals coitals, durant les quals cap dels dos va recordar usar preservatiu. La
noia truca al servei dinformaci telefnica.
PREGUNTA
Bon dia! Trucava perqu vaig anar al metge del CAP i em va diagnosticar una vaginosi
bacteriana*. Em va donar un tractament per no s si fer-lo o no perqu no vaig entendre
b qu s el que em passa. Tinc augment de fluix vaginal i olor anormal. Em pot explicar
qu s aix de la vaginosi bacteriana?
RESPOSTA
s una malaltia que es produeix en la dona d'edat frtil a causa d'una infecci que provoca
canvis en el fluix vaginal.
PREGUNTA
I es pot transmetre a altres persones?
RESPOSTA
No, es produeix per canvis dels microorganismes de la vagina per diferents motius
(hormonals...).
PREGUNTA
He de fer algun tractament?
RESPOSTA
S, ats que ja vas anar al metge i et va indicar un tractament. El que has de fer s seguir-lo.
Si quan l'acabis encara tens molsties hauries de comunicar-ho de nou al metge i fer-li una
altra visita.
PREGUNTA
Grcies, estic ms tranquilla amb aquesta informaci. M'he oblidat de preguntar si cal que el
noi faci tractament.
RESPOSTA
No cal tractar la parella sexual ja que no es transmet sexualment.
Nosaltres recomanem fer sempre sexe segur amb cond, tant mascul com femen, o
protecci amb bandes de ltex, i vull dir-te que s important saber que no totes les
infeccions de transmissi sexual donen molsties o smptomes, com s el cas del VIH.
Moltes grcies.
*Atenci: Tamb hi ha altres afeccions a la vagina, com la vaginitis per tricomones, que s
de transmissi sexual, i la vaginitis per fongs (cndides) que no ho s.
94 de 106
4. Bibliografia
Aguilera A, Romero S, Regueiro BJ. Epidemiologa y manifestaciones clnicas de las

hepatitis virales. Enferm Infecc Microbiol Clin 2006; 24 (4): 264-76.
Aznar Martin J, Blanco Galn MA, Lepe Jimnez JA et al. Diagnstico de las infecciones de
transmisin sexual y otras infecciones genitales. 2007. A: Procedimientos en microbiologa
clnica: recomendaciones de la Sociedad Espaola de Enfermedades Infecciosas y
Microbiologa Clnica (SEIMC). 2a ed. Madrid: SEIMC, 2007.
Disponible a: http://www.seimc.org/documentos/protocolos/microbiologia/cap24.pdf
Canadian guidelines on sexually transmitted infections. Ottawa: Public Health Agency of
Canada [rev. gener 2008].
Disponible a: http://www.phac-aspc.gc.ca/std-mts/sti2006/stiintro2006-eng.php
Centers for Disease Control and Prevention (CDC). Sexually transmitted diseases treatment
guidelines, 2006. MMWR 2006; 55 (RR-11): 1-94.
Disponible a: http://www.cdc.gov/std/treatment/2006/rr5511.pdf
Clinical Effectiveness Group. British Association for Sexual Health and HIV (CEG/BASHH).
National guideline for the management of bacterial vaginosis. Londres: British Association for
Sexual Health and HIV (BASHH), 2006.
Disponible a: http://www.bashh.org/documents/62/62.pdf
Clinical Effectiveness Group. British Association for Sexual Health and HIV (CEG/BASHH).
2006 National guideline for the management of Lymphogranuloma venereum (LGV).
Londres: British Association for Sexual Health and HIV (BASHH), 2006.
Clinical Effectiveness Group. National guideline on the diagnosis and treatment of
gonorrhoea in adults 2005. Londres: British Association for Sexual Health and HIV (BASHH),
2005.
Clinical Effectiveness Group. 2007 National guideline for the management of genital herpes.
Londres: British Association for Sexual Health and HIV (BASHH), 2007.
Clinical Effectiveness Group. United Kingdom national guideline on the management of anogenital warts, 2007. Londres: British Association for Sexual Health and HIV (BASHH), 2007.
Clinical Effectiveness Group. United Kingdom National guidelines on the management of
Phthirus pubis infestation (2007). Londres: British Association of Sexual Health and HIV
(BASHH), 2007.
95 de 106
Clinical Effectiveness Group. United Kingdom National guideline on the management of

scabies infestation (2007). Londres: British Association of Sexual Health and HIV (BASHH),
2007.
Clinical Effectiveness Group. United Kingdom National guidelines on the management of
Trichomonas vaginalis (2007). Londres: British Association of Sexual Health and HIV
(BASHH), 2007.
Clinical Effectiveness Group. United Kingdom national guideline on the management of
vulvovaginal candidiasis (2007). Londres: British Association of Sexual Health and HIV
(BASHH), 2007.
Disponible a: http://www.bashh.org/documents/1798
Clinical Effectiveness Group. United Kingdom National guideline on the management of the
viral hepatitides A, B & C (2005). Londres: British Association of Sexual Health and HIV
(BASHH), 2005.
Guia per a la prevenci i el control de les malalties de transmissi sexual. Barcelona:
Generalitat de Catalunya. Departament de Sanitat i Seguretat Social, 1999 (Quaderns de
Salut Pblica, 1).
Disponible a: http://www.gencat.cat/salut/depsalut/html/ca/dir2040/index.html
Holmes KK, Sparkling PF, Stamm WE et al (ed.). Sexually transmitted diseases. 4a ed. Nova
York: MCGraw-Hill, 2007: 595-605.
Horner P, Boag F. Clinical Effectiveness Group. 2006 UK national guideline for the
management of genital tract infection with Chlamydia trachomatis. Londres: British
Association for Sexual Health and HIV (BASHH), 2006.
Kingston M, French P, Goh B et al. UK 2008 national guidelines on the management of
syphilis 2008. Int J STD AIDS 2008; 19: 729-40.
New Zealand HPV Project. Guidelines for the management of genital HPV in Australia and
New Zealand 2007. Auckland (Nova Zelanda): New Zealand Guidelines Group, 2007.
Disponible
a:
http://www.nzgg.org.nz/guidelines/dspguidelinepopup.cfm?guidelineCatlD=41&guidelinelD=
146
Protocol de les activitats per al cribratge del cncer de coll dter a latenci primria.
Barcelona: Departament de Salut. Direcci General de Planificaci i Avaluaci, 2006.
Disponible a: http://www.gencat.cat/salut/depsalut/pdf/collut.pdf
Sen P, Barton SE. Genital herpes and its management. BMJ 2007; 334: 1048-52.
Disponible a: http://bmj.com/cgi/content/full/334/7602/1048
96 de 106
Screening Guidelines Steering Group. Sexually transmitted infections: UK national screening

and testing guidelines. Londres: British Association for Sexual Health and HIV (BASHH).
Clinical Effectiveness Group. Association for Genitourinary Medicine. Medical Society for the
Study of Venereal Diseases, 2006.
97 de 106
5. Annex
Les infeccions de transmissi sexual. Per saber-ne ms i prevenir
millor [fullet]
http://www.gencat.cat/salut/depsalut/html/ca/dir479/mts2009cat.pdf
98 de 106
Les infeccions de transmissi sexual. Per saber-ne ms i prevenir millor

Les infeccions de transmissi sexual
Sn infeccions que es transmeten de persona a persona durant les relacions sexuals. Sn
causades per microbis com virus, bacteris i protozous o per artrpodes parsits.
Afecten, sobretot, els rgans genitals, per tamb es localitzen en altres llocs, en particular a
la boca i a lanus. En alguns casos la infecci es generalitza quan envaeix el sistema
sanguini i el limftic, i per tant pot afectar diferents rgans.
Quines sn?
Les infeccions de transmissi sexual sn molt mplies i algunes sn ms greus que daltres.
La sida s la ms coneguda, i les infeccions pel papillomavirus hum que causen les
berrugues genitals, i lherpes genital, afecten un gran nombre de persones.
Les ms greus sn:
9
9
9
9
9
9
9
Infecci pel VIH/sida

Infeccions pel papillomavirus hum (VPH), amb ms de 100 tipus diferents de virus
Herpes genital
Sfilis o infecci per Treponema pallidum
Gonocccia o infecci per gonococ (purgacions)
Infecci genital per clamdies
Hepatitis B
Daltres menys greus per habituals sn:

9 Tricomonosi o infecci per tricomones
9 Pediculosi (lladelles cabres)
9 Sarna
Moltes daquestes infeccions passen desapercebudes ja que no tenen cap signe ni
smptoma dinfecci, sobretot a linici.
Per si no es detecten i es tracten, a linici de la infecci poden desencadenar complicacions
i deixar seqeles com lesterilitat en lhome i la dona i la cirrosi. En canvi, si es detecten a
temps sovint tenen un fcil diagnstic i tractament, amb lexcepci del VIH/sida.
Possibles complicacions:
x
x
x
x
Infeccions per gonococ o clamdia: dolors persistents al baix ventre, esterilitat o

embars ectpic (fora de lter).
Hepatitis B: cirrosi i/o cncer de fetge.
Sfilis: trastorns greus cardiovasculars i del sistema nervis.
Infecci pel VIH/sida: debilitaci del sistema immunitari que porta a desenvolupar
certes malalties i, a llarg termini, la mort.
99 de 106
Com es transmeten?
Principalment durant les relacions sexuals amb penetraci (vaginals, anals o
orogenitals/anals) i certes/determinades infeccions, a vegades, tamb per contactes
sexuals sense penetraci amb una persona que pateix una infecci de transmissi sexual.
Hi ha dues vies:
x
Per lintercanvi de fluids corporals com semen, secrecions uretrals, secrecions

vaginals, sang de la persona infectada. s el cas de la infecci pel VIH, lhepatitis B,
la gonocccia i la infecci genital per clamdies.
Per contacte directe amb les rees de la pell o les mucoses afectades per la infecci
(en determinats casos hi ha lesions visibles); no sempre hi ha penetraci durant la
relaci sexual. s el cas de lherpes genital, les berrugues genitals i la sfilis.
La transmissi de les infeccions de transmissi sexual s molt fcil si no sutilitza

protecci/ barrera protectora: preservatiu mascul o femen o protector bucal (banda de
ltex).
Tamb hi ha transmissi no sexual dalgunes ITS:
x Lhepatitis B i el VIH es poden transmetre a travs de la sang duna persona
infectada pel fet de compartir material dinjecci de drogues o fer-se tatuatges o
prcings amb estris ja utilitzats.
x La sarna i la pediculosi es poden contagiar en contactes corporals o mitjanant
robes infectades.
x La dona embarassada pot infectar el seu fill o filla durant lembars, en el moment
del part o en la lactncia. s el cas de la infecci pel VIH i la sfilis.
Cal tenir en compte:

x
x
Els petons a la boca, acariciar-se, la masturbaci mtua, els massatges sn altres maneres
de tenir relacions sexuals amb la parella que estan lluny del risc de les prctiques sexuals de
penetraci i no comporten risc per al VIH.
No totes les prctiques sexuals de penetraci, sense protecci, tenen el mateix risc de
transmissi:
Ms risc
La penetraci anal
La penetraci vaginal: el risc s ms elevat en el cas de sagnats (durant el
perode de les regles o en la primera penetraci sexual).
Menys risc
El sexe oral produeix en general riscs baixos de transmissi, si b

per a la sfilis el risc s important. En cas del VIH la fellaci comporta
risc per a la persona que rep lejaculaci a la boca.
100 de 106
Tamb cal saber que:

x
La majoria es poden contraure ms duna vegada. Tot i que la persona shagi

infectat i tractat per alguna daquestes infeccions, es pot reinfectar.
Es transmeten en cadena, s a dir, la persona afectada les pot encomanar a moltes

altres persones i cadascuna delles originar a la vegada nous contagis.
Afavoreixen la transmissi del VIH/sida. Si ja es pateix alguna infecci de

transmissi sexual, el risc dinfectar-se pel VIH augmenta.
Com es manifesten?
Algunes persones que pateixen una infecci de transmissi sexual especialment les
dones no tenen cap smptoma o b sn molt discrets i intermitents; daltres tenen
smptomes i/o signes molt evidents.
Conv estar atents a la possible aparici daquests signes i smptomes, que poden avisar de
la seva presncia. Aquests senyals dalerta sn molt diversos i es presenten dies o mesos
desprs del contagi.
En la dona: augment de la secreci vaginal amb una olor i una consistncia diferents de les
habituals; picor, cossor o cremor als genitals; sagnat vaginal desprs de les relacions
sexuals.
En lhome: secreci groguenca al penis (amb dolor o sense); cossor o cremor en orinar.
Tant en lhome com en la dona: ulceracions mucoses en els rgans genitals, la boca o
lanus; berrugues en la regi genital o anal; presncia de ganglis a la zona inguinal.

x
x
x
Les infeccions de transmissi sexual es poden manifestar en altres llocs fora dels rgans
genitals i laparell urinari.
Tot signe o smptoma que afecti els rgans genitals (vermellors, picors, etc.) no s
sempre causat per una infecci de transmissi sexual.
Siguin quins siguin els senyals dalerta, cal consultar el metge, que far el diagnstic i
prescriur el tractament necessari.
101 de 106
102 de 106
Com saber si sest infectat?

Per diagnosticar una infecci de transmissi sexual hi ha unes proves especfiques. Sn
senzilles i rpides. Noms cal fer una extracci de sang i/o una presa de mostra de
secrecions genitals (duretra, vagina, endocervical, etc.) o dorina.
x
x
Lexamen ginecolgic rutinari, inclosa la citologia (test de Papanicolau), no sempre permet al

metge detectar-ne la presncia.
Conv fer les proves per detectar-les al principi de lembars o abans si es preveu, ja que algunes
infeccions es poden transmetre al fetus o al nounat.
Hi ha tractaments?
El tractament la majoria de vegades s fcil i sempre efica. Tot i que no totes les infeccions
tenen un tractament curatiu, fer el tractament al ms aviat possible evitar la majoria de
complicacions que generen.
Dacord amb el diagnstic especfic el metge prescriur el tractament necessari. s
essencial no automedicar-se ja que un tractament inadequat pot emmascarar els signes
sense curar la infecci que continua activa.
Si es diagnostica una infecci de transmissi sexual s important prevenir i/o tractar les
persones susceptibles dhaver-se infectat: les persones amb les quals shan tingut contactes
sexuals i les persones amb qui shan compartit xeringues. Noms aix simpedir la
reinfecci i es trencar la cadena de contagis.
Com es poden prevenir
La prevenci s la millor forma devitar-les, per aix cal:
x
Fer servir barreres protectores en les relacions sexuals, aix com evitar el
contacte amb lesions de la pell o les mucoses, en particular en lentorn genital, llevat
que els dos membres de la parella spiguen que no estan infectats. Els preservatius
(mascul o femen) han demostrat la seva eficcia, per cal que sutilitzin
correctament, prou lubrificats i en cada relaci sexual (tant per a la penetraci vaginal
o anal com per a la fellaci).
Atenci: el lubrificant (un gel soluble en aigua com la glicerina) s el complement
indispensable del preservatiu en cas de penetraci anal. No sha de fer servir un
lubrificant greixs (mantega, oli, cremes solars, vaselina), ja que disminueix la
resistncia del ltex i el preservatiu es pot trencar amb ms facilitat.
No deixar dutilitzar el preservatiu dins una relaci de parella estable, fins les
dues persones es facin les proves de laboratori per detectar les infeccions de
transmissi sexual, i que el metge en confirmi labsncia.
103 de 106
x
Evitar tenir relacions sexuals sota els efectes de lalcohol o les drogues, ja que
disminueixen la sensaci de perill i aix pot dur a no fer sevir el preservatiu o a
compartir el material injectable. Molt habitualment lestat deufria o dembriaguesa
s el responsable del fracs en la utilitzaci del preservatiu tot i conixer la
importncia demprar-lo.
No compartir mai xeringues ni agulles per injectar-se droga, hormones o altres

substncies.
Fer servir estris dun sol s o esterilitzables per perforar la pell (tatuatges o
prcings).

x El risc dadquirir la gonocccia i la sfilis amb el sexe oral sense protecci no s menyspreable. Cal
utilitzar el preservatiu o, segons la prctica sexual, la barrera bucal de ltex.
x Lintercanvi de joguines sexuals pot ser un mitj de transmissi dinfeccions si no es cobreixen amb
un preservatiu abans de cada s.
x La pndola anticonceptiva, el diafragma, els espermicides locals (esprais, gels, vuls), el coit
interromput (sortir abans de lejaculaci) i altres mtodes anticonceptius no protegeixen ni del VIH
ni de les altres infeccions de transmissi sexual.
x La vacunaci pot evitar les hepatitis A i B. Actualment la vacuna del papillomavirus hum noms
s efica per a alguns tipus del virus i es recomana a les nenes abans de ledat dinici de les
relacions sexuals. Informeu-vos sobre aquestes vacunes al vostre centre de salut.
104 de 106
Saber-ne ms ajuda a conixer millor com evitar les infeccions de transmissi

sexual, i com demanar un diagnstic preco per evitar complicacions i tamb
la propagaci.
Si teniu dubtes, si penseu que podeu estar infectats o infectades, o que la vostra
manera dactuar us posa en risc dinfectar-vos, no dubteu a preguntar als
professionals sanitaris: metge o metgessa de famlia, especialistes en
dermatologia, ginecologia i urologia.
Podeu adrear-vos a les unitats datenci a la salut sexual i reproductiva del vostre
centre de salut de la xarxa pblica sanitria.
Podeu trucar al telfon dinformaci

105 de 106
106 de 106

Modul 2010 Its

Uploaded by

Document Information

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Modul 2010 Its

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Manual prctic per a les persones que informen sobre les infeccions de transmissi sexual

Mdul 1. Fitxes dinformaci. Preguntes i respostes.

Manual prctic per a les

2010 Generalitat de Catalunya

Coordinaci editorial: Direcci General de Salut Pblica

Assessorament lingstic: Secci de Planificaci lingstica del Departament de Salut

Primera edici: Juny de 2010

Captol 1. Informaci bsica de

Captol 2. Preguntes i respostes

Infeccions de transmissi sexual............................................................................... 9

Gonocccia ...................................................................................................... 10

Hepatitis B ........................................................................................................ 13

Hepatitis C ....................................................................................................... 19

Herpes genital .................................................................................................. 24

Infecci per clamdies ...................................................................................... 29

Infecci pel papillomavirus hum. Infeccions genitals .................................... 32

2.1.6.1. Berrugues anogenitals o condilomes .................................................................... 36

Limfogranuloma veneri ................................................................................... 47

Pediculosi pbica ............................................................................................. 51

Sarna ............................................................................................................... 54

Tricomonosi ..................................................................................................... 61

Altres infeccions genitals en la dona ....................................................................... 64

Candidiasi genital en la dona ........................................................................... 65

Vaginosi ........................................................................................................... 68

3. Preguntes i respostes ..................................................................................................... 70

Gonocccia ............................................................................................................. 71

Hepatitis B ............................................................................................................... 73

Hepatitis C ............................................................................................................... 75

Herpes genital ......................................................................................................... 77

Infecci per clamdies ............................................................................................. 79

Infecci pel papillomavirus hum ........................................................................... 81

Limfogranuloma veneri ............................................................................................ 83

Pediculosi pbica .................................................................................................... 85

Sarna .........................................................Error! No s'ha definit l'adrea d'inters.

3.10.Sfilis ....................................................................................................................... 89

2. Informaci bsica de cada infecci

s una infecci de transmissi sexual causada pel bacteri

Un bacteri, el gonococ; cientficament Neisseria gonorrhoeae.

En lhome o la dona infectats (preferentment en rgans genitals i

Qui pot transmetre la infecci?

Persona infectada (pot presentar smptomes dinfecci o no; la

Quins sn els fluids corporals

Les secrecions genitals (de vagina, uretra) de la persona

Com es transmet la infecci?

Per transmissi sexual: s.

De la mucosa infectada a la mucosa de la parella mitjanant:

Prctiques sexuals de risc

Relacions de penetraci (vaginal, anal) i relacions orogenitals.

2-7 dies (poden ser ms).

Hi ha anlisis mdiques per

Hi ha proves especfiques; es requereix una presa de mostra.

Persona simptomtica: en qualsevol moment.

Mostres (preses amb un escovill de punta de cot) de:

Generalment, 4-10 dies (resultat positiu).

Amb antibitic (generalment dosi nica: una injecci o un

Detecta del 80 a ms del 95% de les persones infectades (depn

Sense tractament: autocuraci o es poden desenvolupar formes

Complicacions del nad de

Transmissi al nad, que sinfecta en passar pel canal del part:

Quines sn les recomanacions

Quines sn les recomanacions

Les parelles sexuals han de consultar el metge per tal de fer el

Prevenci de les ITS

Cal fer prevenci per a totes les ITS.