Per saber-ne ms i prevenir millor

El teu cos pot transmetre

emocions i ms...
Infeccions de transmissi sexual

Les

infeccions

de transmissi

sexual

Sn infeccions que es transmeten

de persona a persona durant
les relacions sexuals. Sn causades per
microbis com virus, bacteris i protozous
o per artrpodes parsits.
Afecten, sobretot, els rgans genitals, per
tamb es localitzen en altres llocs, en
particular a lanus i la boca. En alguns casos
la infecci es generalitza quan envaeix el
sistema sanguini i el limftic, i per tant pot
afectar diferents rgans.

Quines sn?
Les infeccions de transmissi sexual sn molt mplies
i algunes sn ms greus que daltres. La sida s la ms
coneguda. Les infeccions pel virus del papilloma hum,
que causa les berrugues genitals, i lherpes genital afecten
un gran nombre de persones.
Les mes greus sn:
Gonocccia o infecci per gonococ (purgacions)
Hepatitis B
Herpes genital
Infecci pel VIH/sida
Infeccions per alguns tipus del virus del papilloma hum
(VPH)
Infecci genital per clamdies
Limfogranuloma veneri
Sfilis o infecci per Treponema pallidum
Daltres menys greus per que sn habituals:
Berrugues genitals (altres tipus del virus del papilloma hum)
Pediculosi pbica (ladelles, cabres)
Sarna
Tricomonosi o infecci per tricomones
Moltes daquestes infeccions passen desapercebudes ja que
no tenen cap signe ni smptoma dinfecci, sobretot a linici.
Per si no es detecten i es tracten a linici de la infecci
poden desencadenar complicacions i deixar seqeles com
lesterilitat i la cirrosi. En canvi, si es detecten a temps sovint
tenen un diagnstic i tractament fcils.
Possibles complicacions
Infeccions per gonococ o clamdia: dolors persistents
al baix ventre, esterilitat o embars ectpic (fora de lter).
Hepatitis B: cirrosi i/o cncer de fetge.
Sfilis: trastorns greus cardiovasculars i del sistema nervis.
Infecci pel VIH/sida: debilitaci del sistema immunitari
que porta a desenvolupar certes malalties i, a llarg termini,
sense tractament, la mort.

Com es transmeten ?
Es transmeten principalment durant les relacions sexuals
amb penetraci (vaginals, anals o orogenitals), i tamb a
vegades per contacte sexual sense penetraci.
- Per lintercanvi de fluids corporals com semen, secrecions
uretrals, secrecions vaginals, sang de la persona infectada.
s el cas de la infecci pel VIH, lhepatitis B, la gonocccia i
la infecci genital per clamdies.
- Per contacte directe amb les rees de la pell o
les mucoses afectades per la infecci (en determinats
casos hi ha lesions visibles). s el cas de lherpes genital,
les berrugues genitals i la sfilis.
Es transmeten molt fcilment si no sutilitza barrera
protectora: preservatiu (mascul/femen) o protector bucal
(banda de ltex).
Tamb hi ha transmissi no sexual dalgunes daquestes
infeccions:
- Lhepatitis B i el VIH es poden transmetre a travs
de la sang duna persona infectada pel fet de compartir
material dinjecci de drogues o fer-se tatuatges o prcings
amb material no esterilitzat.
- La sarna i la pediculosi en lrea genital es poden contagiar en
contactes corporals ntims o mitjanant robes infectades.
- La dona embarassada pot infectar el seu fill o filla durant
lembars, en el moment del part i en la lactncia. s el cas
de la infecci pel VIH i la sfilis.

Tamb cal saber que:

La majoria es poden contraure ms duna vegada.
Tot i que la persona shagi infectat i tractat per alguna
daquestes infeccions, es pot reinfectar.
Es transmeten en cadena, s a dir, la persona afectada
les pot encomanar a moltes altres persones i cadascuna
delles originar a la vegada nous contagis.
Afavoreixen la transmissi del VIH/sida. Si ja es pateix
alguna infecci de transmissi sexual, el risc dinfectar-se
pel VIH augmenta.

Cal tenir en compte

No totes les prctiques sexuals de penetraci, sense
protecci, tenen el mateix risc de transmissi:
Ms risc

La penetraci anal

La penetraci vaginal: el risc s ms

elevat en el cas de sagnats (durant
el perode de les regles o en la primera
penetraci sexual).

Menys risc

El sexe oral produeix en general riscs

baixos de transmissi, si b per a la sfilis
el risc s apreciable. En cas del VIH
la fellaci comporta risc per a la persona
que rep lejaculaci a la boca.

Els petons a la boca, acariciar-se, la masturbaci mtua

i els massatges sn altres maneres de tenir relacions
sexuals que comporten un risc de transmissi molt ms
baix que les prctiques sexuals amb penetraci, i no
comporten risc pel que fa al VIH.

Com es manifesten ?
Algunes persones que pateixen una infecci de transmissi
sexual especialment les dones no tenen cap smptoma
o b aquests sn molt discrets i intermitents; daltres tenen
smptomes i/o signes molt evidents.
Conv estar atents a la possible aparici daquests signes i
smptomes, que poden avisar de la seva presncia. Aquests
senyals dalerta sn molt diversos i poden presentar-se
dies o mesos desprs del contagi.
En la dona: augment de la secreci vaginal amb una olor i una
consistncia diferents de les habituals; picor, cossor o cremor
als genitals; dolor durant les relacions sexuals.
En lhome: secreci groguenca al penis (amb dolor o sense);
cossor o cremor en orinar.
Tant en lhome com en la dona: lceres en els rgans
genitals, la boca o lanus; berrugues en la regi genital o
anal; presncia de ganglis a la zona inguinal.

Cal tenir en compte

Les infeccions de transmissi sexual es poden manifestar
en altres llocs fora dels rgans genitals i laparell urinari.
Tot signe o smptoma que afecti els rgans genitals
(vermellors, picors, etc.) no s sempre causat per una
infecci de transmissi sexual.
Siguin quins siguin els senyals dalerta, cal consultar
el metge o metgessa, que far el diagnstic i
prescriur el tractament necessari.

Moltes daquestes infeccions

passen
desapercebudes
prevenci

La
s la millor
forma devitar-les

diagnstic preco

Un
evitar la majoria de complicacions

Smptomes o signes possibles en cas

duna infecci de transmissi sexual
Infecci
per gonococ
o clamdia

En la dona: fluix vaginal anormal. Sagnats

vaginals anormals entre les menstruacions.
Dolors durant les relacions sexuals.
En lhome: secreci anormal del penis o de
lanus. Dolor en orinar.

Infecci per
tricomones

En la dona, fluix anormal de vagina amb olor

desagradable, que a vegades sacompanya de
picor i pruja.

Herpes genital

Lesions doloroses en els rgans genitals o a

lanus que apareixen i desapareixen
peridicament.

Sfilis

Una o ms lceres no doloroses en els

rgans genitals, a lanus o a la boca, que
desapareixen espontniament, fins i tot sense
tractament. Posteriorment poden aparixer
taques vermelles o vermellors en el cos i
desaparixer.

Limfogranuloma
veneri

Inicialment s una petita lcera indolora en

els genitals. Posteriorment apareixen nduls
(ganglis limftics inflamats) dolorosos a
lengonal. En cas dinfecci a lanus, aquest pot
presentar excrescncies daspecte hemorrodal
aix com supuraci sanguinolenta.

Condilomes

Berrugues o protuberncies no doloroses

sobre o al voltant dels rgans genitals (penis,
vagina, coll uter, escrot) o de la regi anal.
A vegades sn molt nombroses.

Pediculosi pbica

Pruja, picor amb eritema, irritaci i inflamaci

a la regi pbica i/o a les axilles.

Sarna

Pruja nocturna molt intensa; irritaci entre els

dits, els plecs articulars (colzes i canells) o al
voltant dels rgans genitals.

Hepatitis B

Ictercia, orina fosca, femtes blanquinoses,

nusees, fatiga.

Infecci pel VIH

A linici de la infecci: febre, inflamaci dels

ganglis, erupci cutnia.

Com saber si sest infectat?

De manera general cal fer-se unes proves especfiques.
Sn senzilles i rpides. Noms cal fer una extracci de sang
i/o una presa de mostra de secrecions genitals (duretra,
vagina, coll uter, etc.) o dorina.
El metge o metgessa en far el diagnstic desprs
dinterpretar els resultats de les proves, juntament amb
els de lexploraci fsica.

Cal tenir en compte

Lexamen ginecolgic rutinari, inclosa la citologia (test
de Papanicolau), no sempre permet al metge o metgessa
detectar la presncia de la infecci.
Ja que algunes infeccions es poden transmetre al fetus o
al nounat, conv fer les proves per detectar-les al principi
de lembars o abans si es preveu.

Hi ha tractaments?
El tractament la majoria de vegades s fcil i sempre
efica. Tot i que no totes les infeccions tenen un tractament
curatiu, iniciar-lo al ms aviat possible evitar la majoria de
complicacions que generen.
Dacord amb el diagnstic especfic el metge o metgessa
prescriur el tractament necessari. s essencial no
automedicar-se, ja que un tractament inadequat pot
emmascarar els signes sense curar la infecci que
continua activa.
Si es diagnostica una infecci de transmissi sexual s
important prevenir i/o tractar les persones susceptibles
dhaver-se infectat: les persones amb les quals shan tingut
contactes sexuals i les persones amb qui shan compartit
xeringues. Noms aix simpedir la reinfecci i es trencar
la cadena de transmissi.

Com es poden prevenir ?

La prevenci s la millor forma devitar-les,
per a aix cal:
Fer servir barreres protectores en les relacions
sexuals, aix com evitar el contacte amb lesions de la
pell o les mucoses, en particular en lentorn genital,
llevat que els dos membres de la parella spiguen que
no estan infectats.
Els preservatius (mascul i femen) han demostrat la
seva eficcia, per cal que sutilitzin correctament,
prou lubrificats i en cada relaci sexual (tant per a la
penetraci vaginal o anal com per a la fellaci).
Atenci: el lubrificant (un gel soluble en aigua com la
glicerina) s el complement indispensable del preservatiu en
cas de penetraci anal. No sha de fer servir un lubrificant
greixs (mantega, oli, cremes solars, vaselina), ja que
disminueix la resistncia del ltex i el preservatiu es pot
trencar amb ms facilitat.

No deixar dutilitzar el preservatiu dins una relaci

de parella estable fins que les dues persones es facin
les proves de laboratori necessries per descartar
possibles infeccions de transmissi sexual.
Evitar tenir relacions sexuals sota els efectes
de lalcohol o les drogues, ja que disminueixen
la percepci de risc i aix pot dur a no fer servir el
preservatiu o a compartir el material injectable. Molt
habitualment lestat deufria o dembriaguesa s el
responsable del fracs en la utilitzaci del preservatiu
tot i conixer la importncia demprar-lo.
No compartir mai xeringues ni agulles per injectarse droga, hormones o altres substncies.
Fer servir estris dun sol s o esterilitzats per
perforar la pell (tatuatges o prcings).

Cal tenir en compte

El risc dadquirir la gonocccia i la sfilis amb el sexe
oral sense protecci no s menyspreable. Cal utilitzar
el preservatiu o, segons la prctica sexual, la barrera
bucal de ltex.
Lintercanvi de joguines sexuals pot ser un mitj de
transmissi dinfeccions si no es cobreixen amb un
preservatiu abans de cada s.
La pndola anticonceptiva, el diafragma, els
espermicides locals (esprais, gels, vuls), el coit
interromput (sortir abans de lejaculaci) i altres
mtodes anticonceptius no protegeixen ni del VIH ni
de les altres infeccions de transmissi sexual.
La vacunaci pot evitar les hepatitis A i B.
La vacuna del virus del papilloma hum s efica
per a alguns tipus del virus i actualment es
recomana a les noies abans de ledat dinici de
les relacions sexuals.
Informeu-vos sobre aquestes vacunes al vostre
centre de salut.
En cas dexposici al VIH i, per tant, dalt risc
dinfecci, la persona pot dirigir-se als serveis
durgncia dels hospitals per rebre, prvia valoraci,
un tractament preventiu (tractament postexposici)
dins les 72 hores posteriors.

Podeu adrear-vos a les unitats datenci a

la salut sexual i reproductiva del vostre centre
de salut de la xarxa pblica sanitria.

Per a ms informaci podeu trucar als telfons:

Generalitat de Catalunya

Si teniu dubtes, si penseu que podeu estar

infectats o infectades, o que la vostra manera
dactuar us posa en risc dinfectar-vos,
no dubteu a preguntar als professionals
sanitaris: metge o metgessa de famlia,
especialistes en dermatologia, ginecologia
i urologia.

Disseny: WHADS|ACCENT

Saber-ne ms ajuda a conixer millor com

evitar les infeccions de transmissi sexual, i
com demanar un diagnstic preco per evitar
complicacions i tamb la propagaci.