lafiguera.r@gmail.

com

Edifici Renfe, s/n - 25200 CERVERA

adones.progressistes@gmail.com

Dia Internacional de la Dona Treballadora - La copa

menstrual - El SIAD - Federica Montseny - ...

número 4 - primavera 2010

 mots en
1 la bústia 4-6 dansa
SOLUCIÓ JEROGLÍFICS:

un cafè
editorial 2-3 amb... 7
1. Què va celebrar tanta gent?
LA CONSULTA
2. Com han quedat les atletes?
SISENES
3. Què fa l’Esteban?
te d’homes
n’adones?
mirades 12 -13 S’OPERA

i dones
9 -10 11
dona
8 salut
BUTLLETA d’INSCRIPCIÓ a l’Associació de Dones Progressistes de la Segarra
COGNOMS i NOM:

14 ves quina
cosa!
16 -17 escampem
la boira!
ADREÇA:
NÚMERO DNI:
POBLACIÓ:
DATA NAIXEMENT:
tot menú
18 -19
TELÈFON DE CONTACTE:
distreu 15 del dia CORREU ELECTRÒNIC:

PAGAMENT QUOTA: 20 €/any

20 - la bafarada En efectiu Mitjançant transferència al compte de l’Associació

(2074-0141-21-2097748906)

EDITA: Associació de Dones Progressistes de la Segarra - lafiguera.r@gmail.com * IMPRIMEIX: Impremta DATA: SIGNATURA:
Anfigraf * EQUIP de REDACCIÓ: Mireia Brandon, Judith Ganyet, Flors Pericon, Roser Pericon, Sílvia Pons i
Roser Royes * CORRECCIÓ: Sílvia Pons i Maite Puig * DISSENY: Carme Cucurull

La Figuera no es fa responsable de les opinions expressades en els articles signats. Cal fer-la arribar a l’Associació de Dones Progressistes de la Segarra, a l’edifici de Renfe, s/n de Cervera
21

L’Organització de les Nacions Unides (ONU) va re-
conèixer el 8 de març com el Dia Internacional de la
Dona Treballadora l’any 1977, malgrat que portava
celebrant-se des de 1911. La instauració d’aquest
dia de lluita feminista s’establí per commemorar
una efemèride gens agradable: l’incendi d’una fà-
brica tèxtil de Nova York el 1908, durant el qual van
morir un centenar de treballadores que protago-
nitzaven una tancada en senyal de protesta per les
condicions laborals a què eren sotmeses.
Durant aquest segle de «celebració» del Dia de la
Dona, s’ha estat persistent en la lluita per la par-
ticipació de la dona, juntament amb l’home, en
l’àmbit laboral, social, cultural... Les reivindicacions
són encara vigents. Les millores laborals es donen
QUINO (1977). MAFALDA 10 LUMEN, BCN
amb comptagotes i, en el camp social, més que un
progrés, moltes vegades sembla que hi ha un re-
laxament per part dels diferents estaments —po-
ders— socials, que continuen obviant la meitat de
la població.
La celebració del 8 de març per part de l’Associació
de Dones Progressistes de la Segarra (ADPS) es va
fer el divendres dia 12, amb dos actes que tenia
programats. El primer es va muntar íntegrament
des de la mateixa associació, concretament des
de la secció de teatre, que va ser l’encarregada de
preparar un homenatge a Frederica Montseny, la
primera dona ministra d’Espanya i de l’Europa occi-
dental. La representació es va fer a partir d’un llibre
que es va rescatar del magatzem de la biblioteca
de Cervera i de la informació trobada a la xarxa. La
responsable del taller, Yolanda de las Heras, amb
aquest material i durant un mes de preparació, va
aconseguir un muntatge excel·lent sobre la bio-
20
grafia d’aquesta dona, intercalant-hi fragments de
les seves obres escrites, on van quedar ben paleses
les inquietuds de Frederica Montseny vers la situa-
ció i la condició de ser dona. Les intèrprets de l’acte
també mereixen una sincera felicitació, ja que per a
moltes era el primer cop que feien un acte públic, i
la seva interpretació va aconseguir emocionar. Això
té molt de mèrit! Des d’aquestes línies us agraïm la
bona estona que ens vau fer passar i us animem a
continuar endavant!
Tot seguit, es va fer una xerrada titulada «La dona i
els mitjans de comunicació», a càrrec de Cristina Ro-
dríguez, membre del centre Dolors Piera d’Igualtat
d’Oportunitats i Promoció de les Dones de la Uni-
versitat de Lleida, durant la qual tot el públic va
tenir l’oportunitat de reflexionar i prendre cons-
ciència de quins estereotips venen la publicitat i els
mitjans de comunicació, en un país on dediquem
més de 2.000 minuts setmanals a mirar la televisió.
Amb aquests dos actes tant diferenciats, hem vol-
gut posar de manifest que la societat ens fa ser més
precàries: continuem sense ocupar llocs qualificats
en la mateixa proporció que els homes, els sectors
laborals més flexibles i precaris són els ocupats
àmpliament per les dones, tenim la majoria dels
contractes a temps parcial, treballs mal remunerats
i amb escassa cobertura social, continuem treba-
llant fora de la jornada laboral com a dones... A tot
això, cal sumar-hi el biaix del tractament de gènere
en els mitjans de comunicació, que perpetuen la
identificació de les dones en rols clarament deni-
grants, discriminatoris i supeditats a l’home, la qual
cosa acaba mostrant, generalment, la dona com a
objecte.
Des de l’ADPS fem una valoració molt positiva de la
participació en els diferents actes organitzats amb
motiu del Dia Internacional de la Dona i us enco-
ratgem a seguir lluitant per una veritable societat
lliure i igualitària. Queda molt a fer!
1
 l@ bústi@
L
a igualtat de gènere és un aspecte
que es pot treballar i entendre des
de molts àmbits de la vida quoti-
diana.
Des de l’AEiG Coll de les Savines de Cer-
vera, com a entitat educativa de lleure,
treballem amb els infants i joves des que
són ben petits (6 anys) fins que ja han
passat l’adolescència (19 anys o més). En
el dia a dia de la nostra tasca, la igualtat
d’oportunitats i de tracte entre els nens i
les nenes de l’Agrupament és quelcom
implícit a l’hora de realitzar totes les acti-
vitats.
Als caus ens basem en el mètode educatiu
de la coeducació, és a dir, trencant amb els
rols que comporten els sexes i partint del
principi de la igualtat entre els sexes i del
de la no-discriminació. Dins l’espai que ge-
nera l’Agrupament, es potencia totalment
la inclusió social des de tots els punts de
vista, ja sigui de gènere, com de condició
social, de diferències culturals... Aquest
fet diferencial ens permet treballar amb
grups mixtos de nens i nenes, en els quals
2 20
2
Juny
BERGA
del
al
6
LA PATUM 2010
les diferències de gènere passen a un se-
gon terme, i prevalen els valors personals i
5
col·lectius de cada grup. CERVERA - plaça Universitat, carrer Major
dissabte
i plaça Major
En els grups de joves més grans intentem Tarda - Festa de la Colla dels Diables de Cervera
20
Carranquers
treballar els temes socials més explícita- Organitza: Diables de Cervera Carranquers CERVERA - Pavelló Poliesportiu
diumenge
ment, i un d’aquests és la igualtat de gène- Tot el dia - Festa final de temporada del Club
CERVERA - Gran Teatre de la Passió
re. Creiem que el debat i la reflexió entre 22.30 h - 12è Cicle de Teatre: El millor dels mons
Bàsquet Cervera
Organitza: Club Bàsquet Cervera
aquests joves els pot aportar nous valors i Organitza: Paeria de Cervera
un enriquiment personal.
6 23
CERVERA - carrer Major CERVERA - Lloc per determinar
diumenge
dimecres
Les desigualtats de gènere són una rea- Catifes de Corpus Tarda i nit - Revetlla de Sant Joan
Organitza: Secció de Cultura Popular del CMC Organitza: Associació de Dones Progressistes de la
litat en la societat actual, però des de Segarra
l’Agrupament intentem aportar el nostre CERVERA - Auditori Municipal
12 h - Concert de fi de curs de la Coral Infantil
granet de sorra per sensibilitzar els infants Nova Cervera del dimecres 23 de juny CERVERA - Centres educatius
i joves, ja que són les futures generacions Organitza: Coral Infantil Nova Cervera al divendres 2 de juliol
de 9 a 14 h - Escoles obertes
que hauran de prendre un paper impor- CERVERA - església de Santa Maria Organitza: Associació de Mares i Pares (AMPA)
tant davant d’aquests temes. 20 h - Concert de gospel «Els grans clàssics i el
26
gospel actual»
Organitza: Paeria de Cervera CALAF
dissabte
Cal no oblidar que encara queda molta Festival de música tradicional 2010
19
feina a fer per poder arribar a una societat CERVERA
CERVERA - piscines municipals
totalment igualitària.
dissabte
Obertura de la temporada de les piscines d’estiu Festa del Grup Jove Bombollers
Organitza: Bombollers
CERVERA - túnel de l’autovia A-2 (Vergós)
22.30 h - Concert sota el túnel de l’autovia A-2, del diumenge 27 de juny CERVERA - Escola Josep Arques i espais
AEiG Coll de les Savines de Cervera a càrrec de la Coral Ginesta al diumenge 18 de juliol
Organitza: Paeria de Cervera
educatius
Campus de Bàsquet 2010
Organitza: Federació Catalana de Bàsquet
19 CERVERA - antiga Nacional II
dissabte
diumenge
dissabte: Tot el dia - diumenge: matí
Campionat de Catalunya de ciclisme
Organitza: Penya Ciclista 19
 escampem la boira! PINELL DE BRAI.
Les dones del món rural:
PROTAGONISTES
INVISIBLES?

J
a entrada la tardor, i amb el raïm aca-

Maig
bat d’arribar als cellers, recordo una
visita que ja fa un parell d’anys vaig

1
fer a Pinell de Brai, una població molt
CERVERA - Pavelló Polivalent petita de les Terres de l’Ebre que gaudeix, Les dones del món rural —no necessàriament
dissabte

Tot el dia - Trobada interprovincial de gimnàstica

com Cervera, d’un magnífic monument fet agricultores o ramaderes, sinó també em-
rítmica
Organitza: Club Kodokan per Cèsar Martinell. presàries o treballadores de diferents sectors

8 16
emmarcats en una realitat rural— han desen-
CERVERA - Paranimf de la Universitat CASTELLNOU D’OLUGES Malgrat que la Farinera, popularment cone-
volupat unes funcions, aptituds i habilitats
dissabte

diumenge
Tot el dia - Jornada de corals infantils de Tot el dia - Festa de Sant Roquet de Castellnou guda com a Sindicat de Cervera, ja no gaudeix
Catalunya que subratllen la seva capacitat d’abordar
d’Oluges de l’esplendor d’anys enrere de treball con-
Organitza: Coral Infantil Nova Cervera situacions i sobrepassar-les. Han estat cui-
CERVERA - Paranimf de la Universitat tinu, la cooperativa de Pinell de Brai, també
dadores dels seus familiars, han cobert les
CERVERA - plaça Santa Anna 18 h - Concert del Cor Infantil de l’Orfeó Català coneguda com a la Catedral del Vi per excel.
Tot el dia - Festa del comerç just i la banca ètica i la Coral Infantil Nova Cervera mancances dels serveis socials en l’àmbit ru-
Organitza: Justícia i Pau lència, és ben viva, sobretot, en el comença-
Organitza: Coral Infantil Nova Cervera ral, han desenvolupat tasques educatives i de
ment de la temporada vinícola.
CERVERA - Gran Teatre de la Passió transmissió cultural, han gestionat l’economia

23
22.30 h - 12è Cicle de Teatre: Un marit ideal
CERVERA - Auditori Municipal
El fet diferencial de la cooperativa de Pinell domèstica, han realitzat treball no reconegut
diumenge

Organitza: Paeria de Cervera de Brai rau en la seva gestió, duta a terme

9
19 h - XXX Cicle de concerts de primavera: a les explotacions agràries i han creat nova
CERVERA - Capelleta del Clot de St. Magí Sextet Sul Tasto exclusivament per cinc noies, des de fa uns activitat econòmica de serveis arreu del terri-
diumenge

10è Aniversari de la reconstrucció de la capelleta Organitza: Associació d’Amics de la Música

set o vuit anys. El seu treball és excel.lent, tal tori.
del Clot de Sant Magí
com ho demostra un vi extraordinari, la font

28
Organitza: Amics de Sant Magí Us animo a visitar Pinell de Brai perquè gau-
CERVERA - Auditori Municipal de la Teula de DO Terra Alta, i un oli verge
divendres

15 18.30 h - Entrega dels VII Premis de treballs de diu d’una magnífica visita al seu celler, amb la
diumenge
dissabte

CERVERA extra premsat en fred que recull les aromes

16
De 10 a 21 h - 66a Fira de Sant Isidre
Organitza: Paeria de Cervera - Patronat de la Fira
recerca de batxillerat corresponent degustació de vins que us ofe-
Organitza: Centre de Recursos Pedagògics d’aquestes terres i del treball de molts agri-
riran.
cultors i agricultores que lluiten per tal que el

30
dissabte

15
VERGÓS treball de la cooperativa no cessi i sigui con-
CERVERA - Pavelló Polivalent Ester Taló - Cervera
diumenge

Tot el dia - Festa Major de Vergós

Tot el matí - II Matinal Motera de Cervera vertida en un museu dedicat al vi.
Organitza: Birraiders

18 3

M.CAMÍCARRERES
Sóc filla de les Oluges, però actual-
ment estic vivint a Tàrrega, ciutat
dormitori per a mi. Estic casada i no
tinc fills, tot i que no ho descarto
de cara al futur. No tinc cap afició
destacable; sóc una persona molt
familiar, casolana, però alhora, tot i
que sembla una contradicció, tam-
bé m’agrada viatjar i fer esport.
Vaig estudiar Dret a Barcelona, on
vaig desenvolupar diferents pràc-
ticums en casos de violència de
gènere. Tinc 28 anys i, poc temps
després d’haver tornat de Barce-
lona, vaig tenir la sort de poder
començar a treballar al Consell
Comarcal de la Segarra desenvolu-
pant el Pla comarcal en polítiques
de dones i, al mateix temps, el Ser-
vei d’Informació i Atenció a les Do-
nes (SIAD).
4 orientació jurídica; la veritat és aquesta. Es tracta de persones que, si bé vénen buscant
Quan es crea el SIAD i amb quina intenció?
El Servei d’Informació i Atenció a les Dones (SIAD) neix del Pla comarcal en polítiques de
dones. Es pot dir que el SIAD comença a funcionar des de fa un any i mig, tot i que el servei
com a tal existia des del 2006.
Bàsicament, el SIAD opta per oferir serveis d’assessorament laboral, psicològic, jurídic...,
que siguin gratuïts. Però el servei va molt lligat a les directrius de l’Institut Català de les
Dones, que al cap i a la fi és d’alguna manera qui ens marca les direccions a seguir. No
obstant això, el Pla comarcal marca unes línies generals dins de la comarca.
Què ofereix el SIAD?
Per una banda hi ha el Pla, que consisteix bàsicament a desenvolupar accions que es
desprenen moltes vegades de les necessitats que es poden detectar amb el SIAD.
Quant al SIAD, podríem dir que té diferents funcions. Ens agrada destacar que no és
només per a persones que hagin pogut patir situacions de violència (que també, però
no és només per a això), sinó que també serveix per a altres funcions. Donem suport a
diferents associacions de dones, vocalies de dones de veïns..., intentem treballar amb
diferents entitats, intentem oferir informació diversa que no està només relacionada amb
temes de violència, amb temes laborals.... Al servei hi entren molts tipus de gent, gent
molt diferent i per a moltes qüestions: des de persones que entren per veure a quines
ajudes poden tenir dret o tindran dret el dia que tinguin un fill, fins a persones que
busquen feina, persones que volen constituir una associació, que necessiten informació
per canviar la junta de la seva associació...
Els vostres serveis van adreçats únicament a les dones?
Sí, però intentem remarcar que no és només per a dones que han patit situacions de
violència, ja sigui a la parella, a la feina... Perquè el que no voldríem és estigmatitzar el
servei. El que no voldríem és que una persona deixés d’entrar al servei pel fet de pensar
que per entrar-hi pugui ser identificada com una persona en aquesta situació.
Si és així, quin és el perfil de dona que demana els vostres serveis?
Estem parlant d’un perfil de dona normalment de mitjana edat. No podem dir ni que
sigui espanyola ni que sigui estrangera, perquè hi ha de tot; podríem dir que potser fins
i tot una mica més de la meitat són d’aquí. També és veritat que moltes dones vénen
derivades d’altres serveis. Potser hem de treballar més; això és autoreflexió: la difusió del
servei.
Quant a la demanda més concreta, moltes vegades ens vénen persones amb una
Els taxis rosa
La companyia barcelonina Servitaxi és la promotora
d’una iniciativa, els taxis rosa, que una vegada més
segrega i genera desigualtats. Els taxis rosa estan diri-
gits únicament a dones, després d’haver-los sol·licitat
per telèfon. «Si ja comptem amb serveis de taxis amb
maleters grans, de monovolums, adaptats per a mi-
nusvàlids, vehicles amb cadiretes de nadons i altres
que accepten gossos, per què no atendre dones que
prefereixen que sigui una taxista també dona la que
la porti a casa o la traslladi d’un lloc a un altre?», es
pregunta Begoña Torres, promotora de la iniciativa a
Barcelona.
Doncs bé, senyora Torres, amb aquest comentari
tan poc afortunat posa sobre la taula un conjunt de
barbaritats que procurarem rebatre en les següents
«El servei serviria també per a aquelles dones
línies. Per una banda, està posant dins la mateixa
condició de persona passatgera un gos que una víctimes de la violència masclista i que se senten
dona. Entenem que, en ple segle XXI, comparacions més segures en un cotxe conduït per una dona»,
d’aquesta índole haurien d’estar fins i tot sanciona- ha apuntat. Senyora Torres, plantegi’s si el pro-
des. blema de la violència de gènere es pot solucio-
nar d’aquesta manera. Si de debò ho creu així, és
Pel que fa a la situació d’una persona que va en ca- moment de crear una flota de taxis multiètnics
dira de rodes, és evident que el vehicle ha de com- per a totes aquelles víctimes de violència racista
plir certes característiques. El mateix passa amb per- i xenòfoba. Això pot ser la gallina dels ous d’or!
sones que portin un nadó o que duguin equipatge.
El més preocupant però, és que l’administració
Vostè parteix de la idea que el «problema» el té la
permetrà aquesta mesura ja que no contradiu
persona usuària, ja que expressa una demanda no
cap normativa. L’obligatorietat de prestar el ser-
prevista, perquè se surt del que és «normal». No seria
vei sense distinció de sexes només afecta els ve-
més lògic que un servei de transport públic s’avancés
a aquestes especificitats? Des del nostre entendre, hicles en circulació i les parades, no els sol·licitats
qualsevol taxi ha d’estar preparat perquè pugui aco- per telèfon. Doncs bé, potser ja comença a ser
llir una dona que va a la feina, un home que surt del hora de canviar-la.
metge, una persona amb cadira de rodes que va al
cinema o algú que ve de l’aeroport. 17

Inesperadament, de Meritxell Gené
Inesperadament (2008) és el nom del primer disc de Meritxell Gené,
una cantautora de Juneda que comença la seva carrera en solitari
després de la seva etapa com a acordionista i cantant del grup llei-
datà Skalivada.
Són nou temes que aban-
deren valors com la tendre-
sa, la persistència, la força,
l’intimisme... Nou cançons
que fan aventurar-se en un
viatge a l’interior de cadascú.
En una societat amb un ritme
tan trepidant com l’actual, val
la pena trobar un moment per
asserenar-se i mirar a l’interior
de cadascú. Algú diria que són valors obsolets. Avui en dia es prioritza la velocitat per damunt de la sere-
nor, allò material per sobre de l’abstracte...
Les seves cançons són una combinació de melodia, sentiment i lluita per la llengua i el país, tot plegat amb
un toc ponentí. Meritxell Gené posa música a poetes com Martí i Pol, Joan Fuster o Papasseit. I és que, on
comença la poesia i on la cançó?
Meritxell Gené és una més de la fornada de cantautors impulsors del Col·lectiu Cançó, al costat de Cesk
Freixas o Pau Alabajos. Aquestes línies pretenen, per una banda, reconèixer la seva qualitat musical, i per
l’altra, esbossar una petita reivindicació sobre l’impacte dels artistes que fan l’anomenada cançó d’autor.
Quan pensem en cantautors ens vénen al cap, majoritàriament, noms mas-
culins. És que no hi ha cantautores en aquest país? Malgrat que el col·lectiu
d’artistes sigui considerat progressista i transgressor, s’hi reprodueixen certs
rols de gènere arrelats a la nostra societat. Segurament sí que existeixen
més cantautores, però el ressò de les veus femenines queda esmorteït dins
el mercat. Dóna la sensació que les cantants, o ensenyen cuixa i escot, o no
hi ha promoció que valgui.
16
una orientació jurídica, quan t’expliquen la seva història, moltes
vegades el que necessiten és ser escoltades. Plantegen situacions
familiars complicades —com ara separacions...— que són
incòmodes, però en cap cas no plantegen una situació de
violència o delicte. Règim de visites dels fills, pensions d’aliments
impagades... també són algunes de les demandes que rebem.
Llavors el que fem és treballar molt conjuntament amb serveis
socials, perquè puguin tenir un seguiment, ja que des del SIAD
aquests mecanismes de seguiment no els tenim. Una persona
sola no pot fer-ne un seguiment tan explícit.
En què consisteix la vostra tasca jurídica i psicològica?
A nivell jurídic, fem un primer assessorament. En el cas que la
persona requereixi més atenció, simplement el que es fa és
orientar-la i ajudar-la a buscar una advocada, ja sigui per la via
privada o bé a través de l’assistència jurídica gratuïta, i es dóna el
suport a la tramitació.
Pel que fa a l’orientació psicològica, doncs el mateix. En aquest
cas es fa una orientació. En el cas que necessiti un tractament, per
a això ja hi ha els serveis mèdics. S’intenta poder oferir aquest pas
previ, ja que moltes dones pensen: «Jo no sé què fer, aquí», «No
sé si en seré capaç...» Doncs fer aquest pas previ potser no se’ls
fa tan costa amunt com acudir directament ja a uns serveis més
específics.
En definitiva, si una dona acudeix al servei se li intenta oferir una
primera atenció, però el que fem es derivar-la cap a serveis més
especialitzats.
Quanta gent treballa al SIAD i quin perfil professional té?
El SIAD compta amb una persona que desenvolupa el servei;
jo sóc la tècnica coordinadora, però també s’ha de comptar
amb una funció jurista i psicològica. En aquest cas, la funció de
jurista també la faig jo —la primera orientació, que és el que
se’ns demana. Hi ha una psicòloga (servei extern) i, actualment,
també es compta amb una agent d’igualtat. Aquesta es trobaria a
cavall entre l’àrea de promoció econòmica i el SIAD. És una figura
que dóna suport també al SIAD, malgrat que entrés al Consell
Comarcal per fer un pla d’igualtat dins de la mateixa casa.
Des del SIAD, com us doneu a conèixer? Com divulgueu el
vostres serveis?
Nosaltres hem intentat anar a tots els municipis per donar a
conèixer el servei. A part d’això, hem enviat informació a tot arreu,
però sí que és veritat que el que funciona més és el boca-orella.
També hem intentat fer-ne difusió a la premsa, no cal dir-ho. Pel
que fa a les entitats, se’ns en pot escapar alguna, però penso que
moltes les coneixem.
També és veritat que ens resulta més fàcil donar-nos a conèixer en
municipis petits perquè moltes activitats acostumen a funcionar
als municipis més petits que als grans... Si vas a fer una activitat
en un municipi petit, és més fàcil que hi puguem cridar l’atenció.
Als municipis grans, hi ha moltes activitats i la participació
normalment és més baixa.
Penso que ens interessa estar tant en un lloc com en un altre.
Per exemple, en un Cervera o en un Guissona, hi ha moltes més
activitats, moltes més associacions que fan activitats, i fa que el
ventall sempre sigui molt més gran. Però sí que, per a nosaltres,
les entitats tenen un paper molt important. Penso que, al cap i
a la fi, el servei no seria possible si no hagués estat per la seva
actuació prèvia, la seva reivindicació... Aquest ha estat el seu gran
paper fins ara. Són les que han permès d’alguna manera que
aquest servei existeixi, que nosaltres siguem, ara, aquí. Penso que,
al cap i a la fi, han de continuar fent aquest paper.
Creieu que la gent coneix el SIAD i les tasques que desenvolupa?
Hi ha molta gent que encara no el coneix. També és veritat que
hi ha més gent que el coneix en els municipis on hi ha entitats, ja
que són un canal de difusió molt gran.
El vostre servei d’atenció a Cervera és d’unes hores els divendres
al matí. No creieu que és massa poc temps?
El que no pot fer el SIAD és fer permanències en tots els municipis,
però sí que el que fem és traslladar-nos. Actualment estem fent
permanències al Consell Comarcal i a l’Ajuntament de Cervera
(divendres, d’11 h a 13 h). Estem intentant treballar per anar
a Guissona i als altres municipis. El que intenta el SIAD, tal com
ho fan els serveis socials, és poder oferir aquest servei a tots els
ajuntaments. Evidentment, l’àrea de serveis socials és un equip
més gran, i això permet anar a tots els municipis i fer-hi unes
permanències amb uns horaris concrets. Això, des del SIAD, ara
com ara, no és possible, però el que sí que fem és traslladar-nos
a demanda.
Heu de pensar que aquí, a Cervera, hi anem des del març. Aquesta
va ser una primera aposta: vam decidir fer aquest horari per veure
com funcionava. A finals d’any, en farem balanç. Valorarem
com ha anat i farem projecció del següent any: si és viable
anar-hi més hores, canviar el dia...
5
 e
na qu
ta or an rà !

me pi .
Clar, les permanències no les hem començat fins enguany. Sí que és un servei

en esp l’ se ES

fe lím 012
ni c
consolidat, però estem caminant. Estem intentant créixer! Espero! Si se’ns demana

s a D

.
o 2
pr ic re in A
més, intentarem adaptar-nos i acudir més als municipis.

re ’ún ond men PÍ

ci t y
)

e M
Suposem que el SIAD està coordinat amb altres entitats o serveis amb objectius at

LI
similars als vostres. Amb quins? Associacions de dones, per exemple? .c

te er ca oxa O
es

ó
Les entitats són un canal de treball molt útil, ja que ens han permès ser aquí i, a

f
n

no ara mpi a b ES
part, ens donen a conèixer també en moltes ocasions. També són un gran canal
ido

L
de detecció de necessitats perquè moltes vegades, tot i que potser no tant aquí, t
or

ni a a
A
a Cervera, a l’entitat hi són pràcticament totes les dones del poble, en municipis

es
p
es

l
L
més petits.
w.
Les entitats que hi ha als municipis més grans també són un gran canal de ww

í
/

a
ns ol
detecció, però no aglutinen tanta gent, tantes dones. Per altra banda, cal tenir en
compte que a la gent li fa més respecte acudir a una institució que a una entitat. p:/
Penso que és important que hi pugui haver aquesta coordinació entre institucions tt
(h

Fi
i entitats perquè unes poden complementar les altres. No es tracta tant de quina
feina fa una i quina l’altra, sinó de poder-se complementar. Penso que, en aquest
sentit, és l’ideal.

Es percep que entre institucions i associacions hi ha certs recels a l’hora de

coordinar-se, ja que es posa en dubte la professionalitat d’uns i altres. Malgrat
tot, s’estableixen sinèrgies de treball conjuntes?
El treball en xarxa i en coordinació sempre costa, és cert. Es complicat a l’hora de
coordinar-se amb altres institucions, però penso que per davant de tot el que
preval és l’intent de bona voluntat. Si les dos parts hi estan predisposades, les
curiositats
coses han d’anar sortint. Sí que és veritat que hi ha diferents punts de vista, però
penso que aquests punts de vista diferents són els que ens enriqueixen a tots, els
que ens fan treballar, ens fan reflexionar i els que ens fan tirar endavant, els que ens
fan créixer, ens fan millorar, tant a entitats com a institucions, no cal dir-ho.

A
L’ILLA DE LES DONES

Es
Penso que el més important és el diàleg, és a dir, que hi hagi diàleg per davant de

pa de To ga 008 p:/
tot. Les persones podem no estar d’acord, les institucions poden no estar d’acord A l’illa d’Orango Gran, a l’arxipèlag de les

ny l t ir ,
en determinats temes, però, si hi ha diàleg, s’ha de poder tirar endavant.

a, es i eb am www
Bijagós, davant de la costa de Guinea Bissau,

FE 2 p na 0% to alda
l’ se ser u b u mi
Moltes empreses i entitats públiques tenen l’obligació d’elaborar un pla hi ha una terra on les dones tenen tot el

an ve u n
NT 009 are xif me tal d.e
és
d’igualtat d’oportunitats per corregir les desigualtats que es donen entre homes poder. S’organitzen en associacions que

y
i dones. En el cas del Consell Comarcal de la Segarra, existeix un pla d’igualtat?

BA van lles ra m ys q de 7 s)
gestionen l’economia, el benestar social

s
La llei d’igualtat demana a les empreses que tinguin un pla per garantir-la, i la

LA mo o olt ue 6.
funció de l’agent d’igualtat és elaborar aquest pla per als treballadors del Consell i la llei. Són elles les que imposen

é
(h

NÇ rir exp al l’a

Comarcal. Actualment s’ha fet la diagnosi i ara som a la fase de redacció. A partir sancions, dirigeixen, aconsellen,

tt

.. 55 are ta, ny
d’aquí cal veure com es pot implementar. A part d’això, la mateixa tècnica també distribueixen...

. do lle
dóna suport a les diferents empreses d’aquí, a la comarca, perquè també puguin

n
desenvolupar el seu pla d’igualtat i puguin buscar les ajudes que ofereix el (http://www.annaboye.com)

n
.
Ministeri.

ne s.
gu
Entrevista realitzada el mes de desembre de 2009

s
a
6 15

ma
ns
 mots
en
JEROG L Í F I C S
dansa
L’alba cenyirà corones de rosada al teu cos
1 2 3 i quan la llum de ponent
toqui els teus llavis,
Què va celebrar Com han quedat Què fa l’Esteban? hi esculpirà, tenaç, camins de llum i ombres.
tanta gent? les atletes? Duràs la consagració
de mil primaveres damunt la pell,
deessa etèria.
Sotmesa al caprici de Déus incerts,
seràs sacrificada
als altars del temps i
el record de les verges mortes en tu
et forjarà de nou.
Deixa als vents novells eixugar el dolor
i confia’ls encara
el cant de la teva bellesa,
dona.
Ester Brescó
(Solucions: pàgina 21)
14 7
 TE N’ADONES? 1. Té un cost aproximat de 30 euros, però
aquesta despesa es fa una sola vegada i la

AVANTATGES
inversió es recupera als pocs mesos.
«La figura de Frederica Montseny travessa, a la vegada, la utopia i el possibilisme, i ho fa d’una manera
FREDERICA MONTSENY i MAÑÉ
2. La silicona és inerta i no s’hi acumulen els
inversemblant. Ella va demostrar que es podia ser àcrata, ministra i dona. I ho va demostrar enmig de

Mercedes Vilanova Federica Montseny i Mañé va néixer a Madrid el 1905 i morí a principis de 1994 a Tolosa de Llenguadoc. Ha passat a més s’utilitza és el de la cam-
la sang. El pas dels anys ha convertit la seva humanitat en boira. Sol passar amb els que són forts.»

El País, 11-01-2001 la història per ser ministra durant la II República, amb la qual cosa es convertí en una de les primeres dones a ocupar gèrmens. pana de silicona (el làtex porta
un càrrec polític de responsabilitat.
3. No es resseca i es pot utilitzar a la nit i du- més problemes). La capacitat
El seu llegat ideològic és molt extens. Filla de pares anarquistes, catalans, mestres de professió, i editors de la Revista
Blanca (publicació destacada dins el pensament llibertari), va rebre educació primària impartida per la seva mare.
rant tota la menstruació, independentment de les campanes és d’uns 30
Més endavant, va estudiar Filosofia i Lletres a la Universitat de Barcelona. Als 18 anys, la seva posició anarquista estava de la quantitat de sagnat. Fins i tot, per cc, la qual cosa fa que s’hagi
consolidada; com ho demostra el fet que començà a publicar articles a Solidaridad Obrera. provar-la, es pot utilitzar fora dels dies de de canviar menys sovint que
Amb la dictadura de Primo de Rivera, el seu discurs s’articulà, també, al voltant de la reivindicació de l’emancipació de regla. els tampons o compreses.
la dona. Defensava la igualtat entre sexes dins d’una societat sense estat ni capital. Es desmarcava de la majoria de mo- 4. Pots nedar i fer qualsevol tipus d’activitat Moltes dones només se l’han
viments feministes de l’època, que solament pretenien un reconeixement polític de la dona dins la societat capitalista.
Durant la dictadura, publicà La Victoria, El hijo de Clara i La indomable.
física amb ella. de canviar una vegada al dia.
Entre els mesos de novembre de 1936 i maig de 1937, Frederica es va fer càrrec del Ministeri de Sanitat i Assistència Social
5. Gairebé no es genera material de rebuig,
en el govern del socialista Francisco Largo Caballero. Paradoxalment, essent anarquista, va ser la primera dona de l’Estat per la qual cosa no perjudica tant el medi D’altra banda, cal escollir
espanyol a accedir a una cartera ministerial. Les seves idees eren clares: va plantejar un nou concepte de benestar social, ambient. la mida adequada. Aques-
prevenció en la pràctica sanitària, i la llei d’interrupció voluntària de l’embaràs paral·lela a l’aprovada per decret a Catalunya 1. És poc utilitzada i no es troba a tots els co- ta depèn de l’edat i de si has
el 1936. També va legalitzar els centres de prostitució lliure. Totes aquestes mesures suposaven un notable progrés, dins del
context de l’època i encara avui en dia, en matèria legislativa sanitària.
tingut fills o no. Es posen a la
La seva tasca en el govern es va veure limitada per la curta durada del seu mandat. Pràcticament cap dels seus projectes no
part baixa de la vagina i tenen
va arribar a executar-se. El seu projecte de llei de l’avortament va rebre l’oposició d’altres ministres del govern i va deixar-se una cueta a la part final per
de banda. El dret a l’avortament no seria reconegut a Espanya fins cinquanta anys després. es facilitar-ne l’extracció.
n b otigu
Després de la caiguda del govern, començà un període convuls durant el qual va participar activament en organitzacions sin- e
e s t ro b a l ò g i c s.
dicals com la CNT-FAI. Com a tantes altres dones militants espanyoles, la revolució li va permetre realitzar tasques fins aleshores n t co lics La copa no es resseca, no és
prohibides per a elles: organitzar comitès, partits, col·lectivitats, hospitals, fins i tot anar al front, formar part de les patrulles de
b i t u a l m e d u c te s e te r s p ú b o -
a ro à p fibrosa i no fa mal a les parets
control o arribar a les instàncies més altes del poder polític. Però a Montseny, la seva visió de societat li va ser boicotejada per o s. H de p en v idet per
m e rç e r a t i ve s u t i l i t z a r b de la vagina quan es treu (tant
representants d’altres ideologies o de la seva mateixa. p ’ oo
o co o ò m o d a d d e l ava b

TS
b
Pel que fa a la seva vida personal, cal destacar que, amb Germinal Esgleas, també anarcosindicalista, foren pares de
s i n c o s e n n t a r -la am o si hi ha molt sagnat com poc).
tres fills: Vida (1933), Germinal (1938) i Blanca (1942). Es pot dir que Frederica també fou pionera a conciliar la faceta 2. É isp e re la, Poden prevenir problemes
no d ar. ar t d r bullint-

N
de mare i d’activista en uns temps en què era una excepció, ja que les dones tenien una funció social molt clara. que t , a p causats per l’ús de compreses,
e re n cicle ilitza
der-t l de cada a d’ester

E
Amb la derrota republicana, com moltes altres persones, es va haver d’exiliar a França, però això no va fer que decai- sar
f i n a , s ’h r e a po i com la candidiasi i la cistitis,

I
gués la seva militància. Montseny contribuí enormement a la difusió dels ideals llibertaris. Aquesta perseverança la l ó s . d
3. A ua i sab t a p l a t d ’a p r e n s m o u , n produïdes per l’ambient hu-

V EN
va dur a ser perseguida i empresonada per la policia nazi. El govern franquista en va demanar l’extradició a Espanya
aig r e n e r
per ser executada com a líder destacada de la II República. El fet d’estar embarassada de la seva filla Blanca va evitar a n t - l a a l o n s , s’ h a b é , n o c i ó i , p e mit i càlid que es crea, o quan
pos amp loca suc n-
que la Gestapo la retornés al govern franquista.
o m e l s t i e s co l · o m u n a p e rq u è e l - la femta en la compresa trans-
4. C treure. S ssa. Fa c it àci
A l’exili publicà, entre altres, Cien días de la vida de una mujer (1949), El problema de los sexos (1951), Crónicas de la C.N.T.
ia v e i r - h i el d rs sur t f porta bacteris cap a la uretra

N
i u o
(1974) i El anarquismo (1974).
ta, n t ro d . L l av o la vagina.
es no -la, cal in ci el buit e
el qu

O
Amb l’arribada de la democràcia, Frederica tornà al país el 1977 per continuar amb el seu activisme a favor de
r e u r e d e s fa o d
l’anarquisme i, en concret, de la CNT. Durant els seus últims anys, reivindicà a l’Estat la devolució del patrimoni sindi- t s l m

C
re i e a l s, e
cal confiscat a la CNT després de la Guerra Civil. tri ai t r u

N
s
t. men
Frederica Montseny passà a la història sense l’homenatge que es mereixia, a pesar que ha estat una de les dones més m e n s co p e s

I
le
E n t re
emblemàtiques del nostre segle XX. En aquest sentit, la història marcada pels (homes) vencedors no ha sabut (o no
ha volgut) valorar les grans figures femenines. Una llàstima.
8 13

LA CO
MENS PA
TRUA
L Del concepte d’igualtat el teatre no se n’escapa perquè
La copa menstrual és un tipus
de barrera de silicona que es
posa a la vagina durant la
regla per retenir el sagnat.
A diferència dels tampons,
que l’absorbeixen, la copa
emmagatzema la sang fins que
es treu de la vagina.
Aquest sistema no és gaire
conegut, ja que a les compa-
nyies no els surt a compte fer-
ne publicitat —és barat i dura
molt temps. De totes maneres,
cal tenir-lo en compte pels
avantatges que comporta.
12
TEATRE I DONA
per Yolanda de las Heras
Marga Farreny Homes i dones han tingut sempre la necessitat de tro-
Sara Ribera
bar una forma d’expressió de l’art que manifesti el seu
entorn.
CAP Cervera
hi ha personatges masculins i femenins igual de bons,
igual de difícils per a actors i actrius… De fet, potser en
teatre és un avantatge ser dona. Des del meu punt de
vista alguns dels protagonistes més interessants són
femenins: Fedra, Ofèlia, Bernarda Alba... són exemples
de personatges plens d’una força vital impressionant.
Tuli Ciceró va dir de la comèdia que és imitació de la
vida, mirall de costum i imatge de la veritat; com a tal
el teatre ha mostrat a través dels temps la situació de la
dona en la història de la humanitat.
Malgrat tot, el teatre grec posseeix, en els seus textos
bells i potents, mites femenins que eren interpretats
per homes transvestits. A això últim hi podem afegir
que la justícia poètica imperava en els escenaris de
l’època de tal manera que els vicis van ser castigats
—l’adulteri de Clitemnestra, l’incest de Fedra— i les
virtuts van ser proposades com a exemples —l’amor
fraternal en Antígona, el conjugal en Andròmaca.
Durant l’edat mitjana, l’home cantava i lloava un ar-
quetip de dona ideal: pura, modesta, prudent. Però
en aquesta societat medieval existia un altre tipus de
dona, la bruixa o embruixadora «hacedora de virgos,
y creadora de afeites y conjuros». Aquest altre tipus
és la que sustenta Fernando de Rojas a la gran obra
La tragicomedia de Calixto y Melibea o La Celestina. En
aquest text dramàtic, s’aprecia com Calixto va vèncer
l’honor de la seva estimada Melibea, gràcies a les «arts
dolentes» i a la mesquinesa de la Celestina. En l’obra
es conjuguen els elements que caracteritzen la socie-
tat d’aquesta època i els diferents tipus de dona que la
poblaven.
Entre les dones dramaturgues i actrius, trobem
Roswitha von Gandersheim (935-1000, data incerta)
fou poetessa i dramaturga alemanya. Es va criar en
l’ambient de l’aristocràcia saxona i va professar com a
novícia. La seva obra, íntegrament escrita en llatí, com-
prèn sis comèdies edificants inspirades en comèdies
clàssiques. Són obres plenes de fina ironia i humor;
el riure provocat pel llenguatge insolent i burleta és
freqüent en el seu teatre. En la seva obra Sapiencia,
les quatre dones protagonistes acaben mofant-se de
l’emperador Adrià i els seus funcionaris.
En el camp de la interpretació, al costat dels antics jo-
glars, trobem les joglaresses, a les quals, sobretot en el
segle XVII, veurem en els palaus dels reis i dels prelats,
o a la plaça del poble. Moltes de les seves arts femeni-
nes derivaven sens dubte de les que van desplegar les
ballarines que alegraven els festins romans.
Les primeres aparicions d’actrius en companyies espa-
nyoles les coneixem a través d’un Reial decret de 1587.
Casades, podien actuar amb contracte legal. Quan es
va decidir legislar la situació, és perquè hi havia moltes
còmiques de la llengua recorrent camins amb els seus
carros. Malgrat aquest reconeixement legal, tenien una
reputació dolenta i molt poderío. Els seus noms són ge-
nials: La Calderona, La Tirana, La Caramba o Rita Luna,
entre d’altres.
Durant el segle XIX, el teatre es fa més popular, la qual
cosa provoca que els teatres s’omplin d’homes i dones.
Les platees s’ocupen amb butaques i neixen
les llotges per a la noblesa i la burgesia; el
poble ocupa els últims pisos o paradís,
9
les dones pugen a la Cazuela, espai reservat per a les
que vénen sense acompanyant masculí.

No somiar, no esperar, no creure en alguna cosa... és com

no existir.

Qué sabios eran los griegos; no te mataban, te exiliaban.

Margarida Xirgu

El final del segle XX ens donarà una dels millors ac-

trius tràgiques del teatre universal del segle XX: Mar-
garida Xirgu i Subirà. Neix a Molins de Rei (Barcelona)
el 18 de juliol de 1888. La seva infància va transcórrer
en un de tants barris que envolten la capital catalana i
en aquest barri es revela el seu destí, ja que una tarda,
Exiliada voluntàriament a Amèrica del Sud, Margarita
Xirgu va residir a l’Argentina i a l’Uruguai, on va seguir
representant l’obra d’autors espanyols com Lorca o Al-
berti i va contribuir a la formació de noves generacions
d’actors iberoamericans des del seu càrrec de directora
de l’Escola Dramàtica Municipal de Montevideo.

Hi ha cinc classes d’actrius: les bones, les dolentes, les re-

en una taverna, un grup d’obrers li van demanar que
llegís un manifest. Aquest va ser el seu primer aplaudi-
ment. Va treballar en nombroses companyies de teatre
d’afeccionats abans d’iniciar el seu treball com a pro-
fessional en el teatre Romea de Barcelona, on de se-
guida va destacar pel seu extraordinari talent. La seva
versatilitat com a actriu li permetia adaptar-se a tots els
gèneres, des del vodevil a la tragèdia. Com a curiositat,
podem dir que en l’obra d´Oscar Wilde Salomé se li va
rescindir el contracte per ensenyar el melic.
Al capdavant de la companyia del Teatre Espanyol va
representar els més destacats dramaturgs espanyols i
estrangers. Els seus muntatges dels clàssics del segle
d’or van modernitzar l’escena espanyola, de la qual va
fer desaparèixer l’excés d’elements realistes i la conqui-
lla de l’apuntador. El seu instint dramàtic i el seu gust
pel risc la van dur a apostar pels nous autors. Entre ells
destaca Federico García Lorca, del qual va posar en es-
cena Mariana Pineda (1927), Yerma (1935) i Doña Rosita
la soltera (1935).
10
gulars, les grans actrius i... Sarah Bernhardt.
Mark Twain
Contemporània seva va a ser la gran Sarah Bernardt. Va
néixer el 22 d’octubre de 1845 a París. La major part de
la seva infància va transcórrer al convent, fins que als
15 anys va ingressar en el Conservatori d’Art Escènic a
París. L’any 1867 va debutar en el teatre Odéon. Anys
més tard es converteix en empresària en comprar el
teatre de l’Opéra Comique. Les seves condicions com a
actriu eren excepcionals, tant, que va arribar fins i tot a
representar el paper masculí de Hamlet als 70 anys. Un
any més tard li va ser amputada una cama; a partir de
llavors només va acceptar papers en els quals no ha-
gués de caminar per l’escenari.
La dona en escena com a reveladora de paraules.
L’espai teatral com a testimoni de la seva llibertat fe-
menina. Places públiques, elegants salons, tablaos de
taverna, corrals de comèdia, grans escenaris i el seu ta-
lent, de vegades vulgar, de vegades de gran qualitat
artística. Hi són perquè les manegeu, us hi inspireu, us
serviu d’elles. I demano perdó perquè la falta d’espai
fa que no pugui fer altra cosa que anomenar-les: María
Guerrero, Liv Ulmann, Melina Mercouri, Nuria Espert,
Maria Vas casar, Eleonora Duse...
Després d’elles n’han vingut moltes més; grans actrius
de cinema i de teatre dels segles XX i XXI, adorades
com a deesses, però també objecte, com antany, de les
més menyspreables crítiques.
d’h m
d n i ES ON ES VOL ARRIBAR?
per Jordi Rosell - Guissona
A diferència de moltes lluites, diria que la més llarga i feixuga ha estat
la de la dona, sempre a remolc dels perjudicis que li ha imposat una
societat tradicionalment masclista.
Tot i els avenços, encara hi ha molta feina per aconseguir el ple reco-
neixement igualitari i la compaginació de la vida laboral amb la fami-
liar. Però, al meu entendre, aquesta no hauria de ser una lluita sols del
món femení. Ha de ser tota la societat que ha de procurar aconseguir-
ho, ja que són drets universals. Buscar la igualtat no deixa de ser una
forma de buscar una societat més justa.
Ara bé, aquesta lluita sols es pot entendre des del punt de vista de la
recerca de la implantació dels drets universals, no només d’una part
específica de la societat. Per tant —i ara algú podria veure que em
vesteixo d’advocat del diable, però no és així—, s’ha de lluitar tant per
la plena igualtat en el món laboral (que discrimina el gènere femení),
com per la custòdia dels fills en cas de separació (en aquest cas, és el
gènere masculí qui en surt perjudicat). Només d’aquesta manera es
pot entendre el terme igualtat.
Cap on s’ha d’arribar? Sens dubte, cap a una societat justa en
tots els seus sentits.
11
les dones pugen a la Cazuela, espai reservat per a les
que vénen sense acompanyant masculí.

No somiar, no esperar, no creure en alguna cosa... és com

no existir.

Qué sabios eran los griegos; no te mataban, te exiliaban.

Margarida Xirgu

El final del segle XX ens donarà una dels millors ac-

trius tràgiques del teatre universal del segle XX: Mar-
garida Xirgu i Subirà. Neix a Molins de Rei (Barcelona)
el 18 de juliol de 1888. La seva infància va transcórrer
en un de tants barris que envolten la capital catalana i
en aquest barri es revela el seu destí, ja que una tarda,
Exiliada voluntàriament a Amèrica del Sud, Margarita
Xirgu va residir a l’Argentina i a l’Uruguai, on va seguir
representant l’obra d’autors espanyols com Lorca o Al-
berti i va contribuir a la formació de noves generacions
d’actors iberoamericans des del seu càrrec de directora
de l’Escola Dramàtica Municipal de Montevideo.

Hi ha cinc classes d’actrius: les bones, les dolentes, les re-

en una taverna, un grup d’obrers li van demanar que
llegís un manifest. Aquest va ser el seu primer aplaudi-
ment. Va treballar en nombroses companyies de teatre
d’afeccionats abans d’iniciar el seu treball com a pro-
fessional en el teatre Romea de Barcelona, on de se-
guida va destacar pel seu extraordinari talent. La seva
versatilitat com a actriu li permetia adaptar-se a tots els
gèneres, des del vodevil a la tragèdia. Com a curiositat,
podem dir que en l’obra d´Oscar Wilde Salomé se li va
rescindir el contracte per ensenyar el melic.
Al capdavant de la companyia del Teatre Espanyol va
representar els més destacats dramaturgs espanyols i
estrangers. Els seus muntatges dels clàssics del segle
d’or van modernitzar l’escena espanyola, de la qual va
fer desaparèixer l’excés d’elements realistes i la conqui-
lla de l’apuntador. El seu instint dramàtic i el seu gust
pel risc la van dur a apostar pels nous autors. Entre ells
destaca Federico García Lorca, del qual va posar en es-
cena Mariana Pineda (1927), Yerma (1935) i Doña Rosita
la soltera (1935).
10
gulars, les grans actrius i... Sarah Bernhardt.
Mark Twain
Contemporània seva va a ser la gran Sarah Bernardt. Va
néixer el 22 d’octubre de 1845 a París. La major part de
la seva infància va transcórrer al convent, fins que als
15 anys va ingressar en el Conservatori d’Art Escènic a
París. L’any 1867 va debutar en el teatre Odéon. Anys
més tard es converteix en empresària en comprar el
teatre de l’Opéra Comique. Les seves condicions com a
actriu eren excepcionals, tant, que va arribar fins i tot a
representar el paper masculí de Hamlet als 70 anys. Un
any més tard li va ser amputada una cama; a partir de
llavors només va acceptar papers en els quals no ha-
gués de caminar per l’escenari.
La dona en escena com a reveladora de paraules.
L’espai teatral com a testimoni de la seva llibertat fe-
menina. Places públiques, elegants salons, tablaos de
taverna, corrals de comèdia, grans escenaris i el seu ta-
lent, de vegades vulgar, de vegades de gran qualitat
artística. Hi són perquè les manegeu, us hi inspireu, us
serviu d’elles. I demano perdó perquè la falta d’espai
fa que no pugui fer altra cosa que anomenar-les: María
Guerrero, Liv Ulmann, Melina Mercouri, Nuria Espert,
Maria Vas casar, Eleonora Duse...
Després d’elles n’han vingut moltes més; grans actrius
de cinema i de teatre dels segles XX i XXI, adorades
com a deesses, però també objecte, com antany, de les
més menyspreables crítiques.
d’h m
d n i ES ON ES VOL ARRIBAR?
per Jordi Rosell - Guissona
A diferència de moltes lluites, diria que la més llarga i feixuga ha estat
la de la dona, sempre a remolc dels perjudicis que li ha imposat una
societat tradicionalment masclista.
Tot i els avenços, encara hi ha molta feina per aconseguir el ple reco-
neixement igualitari i la compaginació de la vida laboral amb la fami-
liar. Però, al meu entendre, aquesta no hauria de ser una lluita sols del
món femení. Ha de ser tota la societat que ha de procurar aconseguir-
ho, ja que són drets universals. Buscar la igualtat no deixa de ser una
forma de buscar una societat més justa.
Ara bé, aquesta lluita sols es pot entendre des del punt de vista de la
recerca de la implantació dels drets universals, no només d’una part
específica de la societat. Per tant —i ara algú podria veure que em
vesteixo d’advocat del diable, però no és així—, s’ha de lluitar tant per
la plena igualtat en el món laboral (que discrimina el gènere femení),
com per la custòdia dels fills en cas de separació (en aquest cas, és el
gènere masculí qui en surt perjudicat). Només d’aquesta manera es
pot entendre el terme igualtat.
Cap on s’ha d’arribar? Sens dubte, cap a una societat justa en
tots els seus sentits.
11

LA CO
MENS PA
TRUA
L Del concepte d’igualtat el teatre no se n’escapa perquè
La copa menstrual és un tipus
de barrera de silicona que es
posa a la vagina durant la
regla per retenir el sagnat.
A diferència dels tampons,
que l’absorbeixen, la copa
emmagatzema la sang fins que
es treu de la vagina.
Aquest sistema no és gaire
conegut, ja que a les compa-
nyies no els surt a compte fer-
ne publicitat —és barat i dura
molt temps. De totes maneres,
cal tenir-lo en compte pels
avantatges que comporta.
12
TEATRE I DONA
per Yolanda de las Heras
Marga Farreny Homes i dones han tingut sempre la necessitat de tro-
Sara Ribera
bar una forma d’expressió de l’art que manifesti el seu
entorn.
CAP Cervera
hi ha personatges masculins i femenins igual de bons,
igual de difícils per a actors i actrius… De fet, potser en
teatre és un avantatge ser dona. Des del meu punt de
vista alguns dels protagonistes més interessants són
femenins: Fedra, Ofèlia, Bernarda Alba... són exemples
de personatges plens d’una força vital impressionant.
Tuli Ciceró va dir de la comèdia que és imitació de la
vida, mirall de costum i imatge de la veritat; com a tal
el teatre ha mostrat a través dels temps la situació de la
dona en la història de la humanitat.
Malgrat tot, el teatre grec posseeix, en els seus textos
bells i potents, mites femenins que eren interpretats
per homes transvestits. A això últim hi podem afegir
que la justícia poètica imperava en els escenaris de
l’època de tal manera que els vicis van ser castigats
—l’adulteri de Clitemnestra, l’incest de Fedra— i les
virtuts van ser proposades com a exemples —l’amor
fraternal en Antígona, el conjugal en Andròmaca.
Durant l’edat mitjana, l’home cantava i lloava un ar-
quetip de dona ideal: pura, modesta, prudent. Però
en aquesta societat medieval existia un altre tipus de
dona, la bruixa o embruixadora «hacedora de virgos,
y creadora de afeites y conjuros». Aquest altre tipus
és la que sustenta Fernando de Rojas a la gran obra
La tragicomedia de Calixto y Melibea o La Celestina. En
aquest text dramàtic, s’aprecia com Calixto va vèncer
l’honor de la seva estimada Melibea, gràcies a les «arts
dolentes» i a la mesquinesa de la Celestina. En l’obra
es conjuguen els elements que caracteritzen la socie-
tat d’aquesta època i els diferents tipus de dona que la
poblaven.
Entre les dones dramaturgues i actrius, trobem
Roswitha von Gandersheim (935-1000, data incerta)
fou poetessa i dramaturga alemanya. Es va criar en
l’ambient de l’aristocràcia saxona i va professar com a
novícia. La seva obra, íntegrament escrita en llatí, com-
prèn sis comèdies edificants inspirades en comèdies
clàssiques. Són obres plenes de fina ironia i humor;
el riure provocat pel llenguatge insolent i burleta és
freqüent en el seu teatre. En la seva obra Sapiencia,
les quatre dones protagonistes acaben mofant-se de
l’emperador Adrià i els seus funcionaris.
En el camp de la interpretació, al costat dels antics jo-
glars, trobem les joglaresses, a les quals, sobretot en el
segle XVII, veurem en els palaus dels reis i dels prelats,
o a la plaça del poble. Moltes de les seves arts femeni-
nes derivaven sens dubte de les que van desplegar les
ballarines que alegraven els festins romans.
Les primeres aparicions d’actrius en companyies espa-
nyoles les coneixem a través d’un Reial decret de 1587.
Casades, podien actuar amb contracte legal. Quan es
va decidir legislar la situació, és perquè hi havia moltes
còmiques de la llengua recorrent camins amb els seus
carros. Malgrat aquest reconeixement legal, tenien una
reputació dolenta i molt poderío. Els seus noms són ge-
nials: La Calderona, La Tirana, La Caramba o Rita Luna,
entre d’altres.
Durant el segle XIX, el teatre es fa més popular, la qual
cosa provoca que els teatres s’omplin d’homes i dones.
Les platees s’ocupen amb butaques i neixen
les llotges per a la noblesa i la burgesia; el
poble ocupa els últims pisos o paradís,
9
 TE N’ADONES? 1. Té un cost aproximat de 30 euros, però

AVANTATGES
aquesta despesa es fa una sola vegada i la
«La figura de Frederica Montseny travessa, a la vegada, la utopia i el possibilisme, i ho fa d’una manera

inversió es recupera als pocs mesos.

FREDERICA MONTSENY i MAÑÉ
inversemblant. Ella va demostrar que es podia ser àcrata, ministra i dona. I ho va demostrar enmig de

Mercedes Vilanova Federica Montseny i Mañé va néixer a Madrid el 1905 i morí a principis de 1994 a Tolosa de Llenguadoc. Ha passat a Entre les copes menstruals, el
la sang. El pas dels anys ha convertit la seva humanitat en boira. Sol passar amb els que són forts.»

El País, 11-01-2001 la història per ser ministra durant la II República, amb la qual cosa es convertí en una de les primeres dones a ocupar 2. La silicona és inerta i no s’hi acumulen els model que més s’utilitza és el
un càrrec polític de responsabilitat. gèrmens. de la campana de silicona (el
El seu llegat ideològic és molt extens. Filla de pares anarquistes, catalans, mestres de professió, i editors de la Revista 3. No es resseca i es pot utilitzar a la nit i du-
Blanca (publicació destacada dins el pensament llibertari), va rebre educació primària impartida per la seva mare.
làtex porta més problemes).
Més endavant, va estudiar Filosofia i Lletres a la Universitat de Barcelona. Als 18 anys, la seva posició anarquista estava rant tota la menstruació, independentment La capacitat de les campanes
consolidada; com ho demostra el fet que començà a publicar articles a Solidaridad Obrera. de la quantitat de sagnat. Fins i tot, per és d’uns 30 cc, la qual cosa fa
Amb la dictadura de Primo de Rivera, el seu discurs s’articulà, també, al voltant de la reivindicació de l’emancipació de provar-la, es pot utilitzar fora dels dies de que s’hagi de canviar menys
la dona. Defensava la igualtat entre sexes dins d’una societat sense estat ni capital. Es desmarcava de la majoria de mo- regla. sovint que els tampons o
viments feministes de l’època, que solament pretenien un reconeixement polític de la dona dins la societat capitalista. 4. Pots nedar i fer qualsevol tipus d’activitat
Durant la dictadura, publicà La Victoria, El hijo de Clara i La indomable.
compreses. Moltes dones no-
física amb ella. més se l’han de canviar una
Entre els mesos de novembre de 1936 i maig de 1937, Frederica es va fer càrrec del Ministeri de Sanitat i Assistència Social
en el govern del socialista Francisco Largo Caballero. Paradoxalment, essent anarquista, va ser la primera dona de l’Estat 5. Gairebé no es genera material de rebuig, vegada al dia.
espanyol a accedir a una cartera ministerial. Les seves idees eren clares: va plantejar un nou concepte de benestar social, per la qual cosa no perjudica tant el medi
prevenció en la pràctica sanitària, i la llei d’interrupció voluntària de l’embaràs paral·lela a l’aprovada per decret a Catalunya ambient. D’altra banda, cal escollir
el 1936. També va legalitzar els centres de prostitució lliure. Totes aquestes mesures suposaven un notable progrés, dins del
context de l’època i encara avui en dia, en matèria legislativa sanitària.
la mida adequada. Aques-
La seva tasca en el govern es va veure limitada per la curta durada del seu mandat. Pràcticament cap dels seus projectes no
ta depèn de l’edat i de si has
va arribar a executar-se. El seu projecte de llei de l’avortament va rebre l’oposició d’altres ministres del govern i va deixar-se tingut fills o no. Es posen a la
de banda. El dret a l’avortament no seria reconegut a Espanya fins cinquanta anys després. o- part baixa de la vagina i tenen
o t s els c
Després de la caiguda del govern, començà un període convuls durant el qual va participar activament en organitzacions sin- at ues una cueta a la part final per
dicals com la CNT-FAI. Com a tantes altres dones militants espanyoles, la revolució li va permetre realitzar tasques fins aleshores e s t ro b a e n b o t i g facilitar-ne l’extracció.
i no oba s.
prohibides per a elles: organitzar comitès, partits, col·lectivitats, hospitals, fins i tot anar al front, formar part de les patrulles de
t i l i t z a d a e nt e s t r e co l ò gi c b l i c s
control o arribar a les instàncies més altes del poder polític. Però a Montseny, la seva visió de societat li va ser boicotejada per
poc u itual
m u c te
s rs pú -
representants d’altres ideologies o de la seva mateixa. 1 . É s rç o s. H a b s d e p ro d e n v à t e t p e r p o La copa no es resseca, no és
r

TS
me t i ve tza ide
Pel que fa a la seva vida personal, cal destacar que, amb Germinal Esgleas, també anarcosindicalista, foren pares de
c o o pera a d ’utili vabo o b b
fibrosa i no fa mal a les parets
d a
tres fills: Vida (1933), Germinal (1938) i Blanca (1942). Es pot dir que Frederica també fou pionera a conciliar la faceta o
c òmo sen de l r - la am de la vagina quan es treu (tant

N
i n o t a
de mare i d’activista en uns temps en què era una excepció, ja que les dones tenien una funció social molt clara.
2. És no disp re n a, o si hi ha molt sagnat com poc).
a r t de bullint-l

E
Amb la derrota republicana, com moltes altres persones, es va haver d’exiliar a França, però això no va fer que decai- que t a r. , a p r
e re n cicle ilitza Poden prevenir problemes
der-t l de cada a d’ester

I
gués la seva militància. Montseny contribuí enormement a la difusió dels ideals llibertaris. Aquesta perseverança la r
a ’ h a posa causats per l’ús de compreses,

V EN
va dur a ser perseguida i empresonada per la policia nazi. El govern franquista en va demanar l’extradició a Espanya f i n , s . r e i
per ser executada com a líder destacada de la II República. El fet d’estar embarassada de la seva filla Blanca va evitar 3 . A l u a i s a b ó n t a p l a t s d ’a p r e n d s m o u , n com la candidiasi i la cistitis,
aig a l re ’ha oe per
que la Gestapo la retornés al govern franquista.
o s a n t - l a m p o n s, s c a b é, n s u c c i ó i , n - produïdes per l’ambient hu-
p a lo
A l’exili publicà, entre altres, Cien días de la vida de una mujer (1949), El problema de los sexos (1951), Crónicas de la C.N.T.
o m e l s t i e s co l · o m u n a p e rq u è e l - mit i càlid que es crea, o quan
S ac ci

N
C t
(1974) i El anarquismo (1974). 4. e u re
.
sa. F el di ur t fà la femta en la compresa trans-
i a t r a , n i ve s ro d u i r - h i L l avo r s s

O
Amb l’arribada de la democràcia, Frederica tornà al país el 1977 per continuar amb el seu activisme a favor de porta bacteris cap a la uretra
t t .
l’anarquisme i, en concret, de la CNT. Durant els seus últims anys, reivindicà a l’Estat la devolució del patrimoni sindi- es no -la, cal in ci el buit

C
e f a o la vagina.
cal confiscat a la CNT després de la Guerra Civil. t re u r i e s d e s

N
a i r e
Frederica Montseny passà a la història sense l’homenatge que es mereixia, a pesar que ha estat una de les dones més tri

I
t.
emblemàtiques del nostre segle XX. En aquest sentit, la història marcada pels (homes) vencedors no ha sabut (o no
ha volgut) valorar les grans figures femenines. Una llàstima.
men
8 13
 mots
en
JEROG L Í F I C S
dansa
L’alba cenyirà corones de rosada al teu cos
1 2 3 i quan la llum de ponent
toqui els teus llavis,
Què va celebrar Com han quedat Què fa l’Esteban? hi esculpirà, tenaç, camins de llum i ombres.
tanta gent? les atletes? Duràs la consagració
de mil primaveres damunt la pell,
deessa etèria.
Sotmesa al caprici de Déus incerts,
seràs sacrificada
als altars del temps i
el record de les verges mortes en tu
et forjarà de nou.
Deixa als vents novells eixugar el dolor
i confia’ls encara
el cant de la teva bellesa,
dona.
Ester Brescó
(Solucions: pàgina 21)
14 7
 e
na qu
ta or an rà !

me pi .
Clar, les permanències no les hem començat fins enguany. Sí que és un servei

en esp l’ se ES

fe lím 012
ni c
consolidat, però estem caminant. Estem intentant créixer! Espero! Si se’ns demana

s a D

.
o 2
pr ic re in A
més, intentarem adaptar-nos i acudir més als municipis.

re ’ún ond men PÍ

ci t y
)

e M
Suposem que el SIAD està coordinat amb altres entitats o serveis amb objectius at

LI
similars als vostres. Amb quins? Associacions de dones, per exemple? .c

te er ca oxa O
es

ó
Les entitats són un canal de treball molt útil, ja que ens han permès ser aquí i, a

f
n

no ara mpi a b ES
part, ens donen a conèixer també en moltes ocasions. També són un gran canal
ido

L
de detecció de necessitats perquè moltes vegades, tot i que potser no tant aquí, t
or

ni a a
A
a Cervera, a l’entitat hi són pràcticament totes les dones del poble, en municipis

es
p
es

l
L
més petits.
w.
Les entitats que hi ha als municipis més grans també són un gran canal de ww

í
/

a
ns ol
detecció, però no aglutinen tanta gent, tantes dones. Per altra banda, cal tenir en
compte que a la gent li fa més respecte acudir a una institució que a una entitat. p:/
Penso que és important que hi pugui haver aquesta coordinació entre institucions tt
(h

Fi
i entitats perquè unes poden complementar les altres. No es tracta tant de quina
feina fa una i quina l’altra, sinó de poder-se complementar. Penso que, en aquest
sentit, és l’ideal.

Es percep que entre institucions i associacions hi ha certs recels a l’hora de

coordinar-se, ja que es posa en dubte la professionalitat d’uns i altres. Malgrat
tot, s’estableixen sinèrgies de treball conjuntes?
El treball en xarxa i en coordinació sempre costa, és cert. Es complicat a l’hora de
coordinar-se amb altres institucions, però penso que per davant de tot el que
preval és l’intent de bona voluntat. Si les dos parts hi estan predisposades, les
curiositats
coses han d’anar sortint. Sí que és veritat que hi ha diferents punts de vista, però
penso que aquests punts de vista diferents són els que ens enriqueixen a tots, els
que ens fan treballar, ens fan reflexionar i els que ens fan tirar endavant, els que ens
fan créixer, ens fan millorar, tant a entitats com a institucions, no cal dir-ho.

A
L’ILLA DE LES DONES

Es
Penso que el més important és el diàleg, és a dir, que hi hagi diàleg per davant de

pa de To ga 008 p:/
tot. Les persones podem no estar d’acord, les institucions poden no estar d’acord A l’illa d’Orango Gran, a l’arxipèlag de les

ny l t ir ,
en determinats temes, però, si hi ha diàleg, s’ha de poder tirar endavant.

a, es i eb am www
Bijagós, davant de la costa de Guinea Bissau,

FE 2 p na 0% to alda
l’ se ser u b u mi
Moltes empreses i entitats públiques tenen l’obligació d’elaborar un pla hi ha una terra on les dones tenen tot el

an ve u n
NT 009 are xif me tal d.e
és
d’igualtat d’oportunitats per corregir les desigualtats que es donen entre homes poder. S’organitzen en associacions que

y
i dones. En el cas del Consell Comarcal de la Segarra, existeix un pla d’igualtat?

BA van lles ra m ys q de 7 s)
gestionen l’economia, el benestar social

s
La llei d’igualtat demana a les empreses que tinguin un pla per garantir-la, i la

LA mo o olt ue 6.
funció de l’agent d’igualtat és elaborar aquest pla per als treballadors del Consell i la llei. Són elles les que imposen

é
(h

NÇ rir exp al l’a

Comarcal. Actualment s’ha fet la diagnosi i ara som a la fase de redacció. A partir sancions, dirigeixen, aconsellen,

tt

.. 55 are ta, ny
d’aquí cal veure com es pot implementar. A part d’això, la mateixa tècnica també distribueixen...

. do lle
dóna suport a les diferents empreses d’aquí, a la comarca, perquè també puguin

n
desenvolupar el seu pla d’igualtat i puguin buscar les ajudes que ofereix el (http://www.annaboye.com)

n
.
Ministeri.

ne s.
gu
Entrevista realitzada el mes de desembre de 2009

s
a
6 15

ma
ns

Inesperadament, de Meritxell Gené
Inesperadament (2008) és el nom del primer disc de Meritxell Gené,
una cantautora de Juneda que comença la seva carrera en solitari
després de la seva etapa com a acordionista i cantant del grup llei-
datà Skalivada.
Són nou temes que aban-
deren valors com la tendre-
sa, la persistència, la força,
l’intimisme... Nou cançons
que fan aventurar-se en un
viatge a l’interior de cadascú.
En una societat amb un ritme
tan trepidant com l’actual, val
la pena trobar un moment per
asserenar-se i mirar a l’interior
de cadascú. Algú diria que són valors obsolets. Avui en dia es prioritza la velocitat per damunt de la sere-
nor, allò material per sobre de l’abstracte...
Les seves cançons són una combinació de melodia, sentiment i lluita per la llengua i el país, tot plegat amb
un toc ponentí. Meritxell Gené posa música a poetes com Martí i Pol, Joan Fuster o Papasseit. I és que, on
comença la poesia i on la cançó?
Meritxell Gené és una més de la fornada de cantautors impulsors del Col·lectiu Cançó, al costat de Cesk
Freixas o Pau Alabajos. Aquestes línies pretenen, per una banda, reconèixer la seva qualitat musical, i per
l’altra, esbossar una petita reivindicació sobre l’impacte dels artistes que fan l’anomenada cançó d’autor.
Quan pensem en cantautors ens vénen al cap, majoritàriament, noms mas-
culins. És que no hi ha cantautores en aquest país? Malgrat que el col·lectiu
d’artistes sigui considerat progressista i transgressor, s’hi reprodueixen certs
rols de gènere arrelats a la nostra societat. Segurament sí que existeixen
més cantautores, però el ressò de les veus femenines queda esmorteït dins
el mercat. Dóna la sensació que les cantants, o ensenyen cuixa i escot, o no
hi ha promoció que valgui.
16
una orientació jurídica, quan t’expliquen la seva història,
moltes vegades el que necessiten és ser escoltades. Plantegen
situacions familiars complicades —com ara separacions..— que
són incòmodes, però en cap cas no plantegen una situació de
violència o delicte. Règim de visites dels fills, pensions d’aliments
impagades... també són algunes de les demandes que rebem.
Llavors el que fem és treballar molt conjuntament amb serveis
socials, perquè puguin tenir un seguiment, ja que des del SIAD
aquests mecanismes de seguiment no els tenim. Una persona
sola no pot fer-ne un seguiment tan explícit.
En què consisteix la vostra tasca jurídica i psicològica?
A nivell jurídic, fem un primer assessorament. En el cas que la
persona requereixi més atenció, simplement el que es fa és
orientar-la i ajudar-la a buscar una advocada, ja sigui per la via
privada o bé a través de l’assistència jurídica gratuïta, i es dóna el
suport a la tramitació.
Pel que fa a l’orientació psicològica, doncs el mateix. En aquest
cas es fa una orientació. En el cas que necessiti un tractament, per
a això ja hi ha els serveis mèdics. S’intenta poder oferir aquest pas
previ, ja que moltes dones pensen: «Jo no sé què fer, aquí», «No
sé si en seré capaç...» Doncs fer aquest pas previ potser no se’ls
fa tan costa amunt com acudir directament ja a uns serveis més
específics.
En definitiva, si una dona acudeix al servei se li intenta oferir una
primera atenció, però el que fem es derivar-la cap a serveis més
especialitzats.
Quanta gent treballa al SIAD i quin perfil professional té?
El SIAD compta amb una persona que desenvolupa el servei;
jo sóc la tècnica coordinadora, però també s’ha de comptar
amb una funció jurista i psicològica. En aquest cas, la funció de
jurista també la faig jo —la primera orientació, que és el que
se’ns demana. Hi ha una psicòloga (servei extern) i, actualment,
també es compta amb una agent d’igualtat. Aquesta es trobaria a
cavall entre l’àrea de promoció econòmica i el SIAD. És una figura
que dóna suport també al SIAD, malgrat que entrés al Consell
Comarcal per fer un pla d’igualtat dins de la mateixa casa.
Des del SIAD, com us doneu a conèixer? Com divulgueu el
vostres serveis?
Nosaltres hem intentat anar a tots els municipis per donar a
conèixer el servei. A part d’això, hem enviat informació a tot arreu,
però sí que és veritat que el que funciona més és el boca-orella.
També hem intentat fer-ne difusió a la premsa, no cal dir-ho. Pel
que fa a les entitats, se’ns en pot escapar alguna, però penso que
moltes les coneixem.
També és veritat que ens resulta més fàcil donar-nos a conèixer en
municipis petits perquè moltes activitats acostumen a funcionar
als municipis més petits que als grans... Si vas a fer una activitat
en un municipi petit, és més fàcil que hi puguem cridar l’atenció.
Als municipis grans, hi ha moltes activitats i la participació
normalment és més baixa.
Penso que ens interessa estar tant en un lloc com en un altre.
Per exemple, en un Cervera o en un Guissona, hi ha moltes més
activitats, moltes més associacions que fan activitats, i fa que el
ventall sempre sigui molt més gran. Però sí que, per a nosaltres,
les entitats tenen un paper molt important. Penso que, al cap i
a la fi, el servei no seria possible si no hagués estat per la seva
actuació prèvia, la seva reivindicació... Aquest ha estat el seu gran
paper fins ara. Són les que han permès d’alguna manera que
aquest servei existeixi, que nosaltres siguem, ara, aquí. Penso que,
al cap i a la fi, han de continuar fent aquest paper.
Creieu que la gent coneix el SIAD i les tasques que desenvolupa?
Hi ha molta gent que encara no el coneix. També és veritat que
hi ha més gent que el coneix en els municipis on hi ha entitats, ja
que són un canal de difusió molt gran.
El vostre servei d’atenció a Cervera és d’unes hores els divendres
al matí. No creieu que és massa poc temps?
El que no pot fer el SIAD és fer permanències en tots els municipis,
però sí que el que fem és traslladar-nos. Actualment estem fent
permanències al Consell Comarcal i a l’Ajuntament de Cervera
(divendres, d’11 h a 13 h). Estem intentant treballar per anar
a Guissona i als altres municipis. El que intenta el SIAD, tal com
ho fan els serveis socials, és poder oferir aquest servei a tots els
ajuntaments. Evidentment, l’àrea de serveis socials és un equip
més gran, i això permet anar a tots els municipis i fer-hi unes
permanències amb uns horaris concrets. Això, des del SIAD, ara
com ara, no és possible, però el que sí que fem és traslladar-nos
a demanda.
Heu de pensar que aquí, a Cervera, hi anem des del març. Aquesta
va ser una primera aposta: vam decidir fer aquest horari per veure
com funcionava. A finals d’any, en farem balanç. Valorarem
com ha anat i farem projecció del següent any: si és viable
anar-hi més hores, canviar el dia...
5

M.CAMÍCARRERES
Sóc filla de les Oluges, però actual-
ment estic vivint a Tàrrega, ciutat
dormitori per a mi. Estic casada i no
tinc fills, tot i que no ho descarto
de cara al futur. No tinc cap afició
destacable; sóc una persona molt
familiar, casolana, però alhora, tot i
que sembla una contradicció, tam-
bé m’agrada viatjar i fer esport.
Vaig estudiar Dret a Barcelona, on
vaig desenvolupar diferents pràc-
ticums en casos de violència de
gènere. Tinc 28 anys i, poc temps
després d’haver tornat de Barce-
lona, vaig tenir la sort de poder
començar a treballar al Consell
Comarcal de la Segarra desenvolu-
pant el Pla comarcal en polítiques
de dones i, al mateix temps, el Ser-
vei d’Informació i Atenció a les Do-
nes (SIAD).
4 orientació jurídica; la veritat és aquesta. Es tracta de persones que, si bé vénen buscant
Quan es crea el SIAD i amb quina intenció?
El Servei d’Informació i Atenció a les Dones (SIAD) neix del Pla comarcal en polítiques de
dones. Es pot dir que el SIAD comença a funcionar des de fa un any i mig, tot i que el servei
com a tal existia des del 2006.
Bàsicament, el SIAD opta per oferir serveis d’assessorament laboral, psicològic, jurídic...,
que siguin gratuïts. Però el servei va molt lligat a les directrius de l’Institut Català de les
Dones, que al cap i a la fi és d’alguna manera qui ens marca les direccions a seguir. No
obstant això, el Pla comarcal marca unes línies generals dins de la comarca.
Què ofereix el SIAD?
Per una banda hi ha el Pla, que consisteix bàsicament a desenvolupar accions que es
desprenen moltes vegades de les necessitats que es poden detectar amb el SIAD.
Quant al SIAD, podríem dir que té diferents funcions. Ens agrada destacar que no és
només per a persones que hagin pogut patir situacions de violència (que també, però
no és només per a això), sinó que també serveix per a altres funcions. Donem suport a
diferents associacions de dones, vocalies de dones de veïns..., intentem treballar amb
diferents entitats, intentem oferir informació diversa que no està només relacionada amb
temes de violència, amb temes laborals.... Al servei hi entren molts tipus de gent, gent
molt diferent i per a moltes qüestions: des de persones que entren per veure a quines
ajudes poden tenir dret o tindran dret el dia que tinguin un fill, fins a persones que
busquen feina, persones que volen constituir una associació, que necessiten informació
per canviar la junta de la seva associació...
Els vostres serveis van adreçats únicament a les dones?
Sí, però intentem remarcar que no és només per a dones que han patit situacions de
violència, ja sigui a la parella, a la feina... Perquè el que no voldríem és estigmatitzar el
servei. El que no voldríem és que una persona deixés d’entrar al servei pel fet de pensar
que per entrar-hi pugui ser identificada com una persona en aquesta situació.
Si és així, quin és el perfil de dona que demana els vostres serveis?
Estem parlant d’un perfil de dona normalment de mitjana edat. No podem dir ni que
sigui espanyola ni que sigui estrangera, perquè hi ha de tot; podríem dir que potser fins
i tot una mica més de la meitat són d’aquí. També és veritat que moltes dones vénen
derivades d’altres serveis. Potser hem de treballar més; això és autoreflexió: la difusió del
servei.
Quant a la demanda més concreta, moltes vegades ens vénen persones amb una
Els taxis rosa
La companyia barcelonina Servitaxi és la promotora
d’una iniciativa, els taxis rosa, que una vegada més
segrega i genera desigualtats. Els taxis rosa estan diri-
gits únicament a dones, després d’haver-los sol·licitat
per telèfon. «Si ja comptem amb serveis de taxis amb
maleters grans, de monovolums, adaptats per a mi-
nusvàlids, vehicles amb cadiretes de nadons i altres
que accepten gossos, per què no atendre dones que
prefereixen que sigui una taxista també dona la que
la porti a casa o la traslladi d’un lloc a un altre?», es
pregunta Begoña Torres, promotora de la iniciativa a
Barcelona.
Doncs bé, senyora Torres, amb aquest comentari
tan poc afortunat posa sobre la taula un conjunt de
barbaritats que procurarem rebatre en les següents
«El servei serviria també per a aquelles dones
línies. Per una banda, està posant dins la mateixa
condició de persona passatgera un gos que una víctimes de la violència masclista i que se senten
dona. Entenem que, en ple segle XXI, comparacions més segures en un cotxe conduït per una dona»,
d’aquesta índole haurien d’estar fins i tot sanciona- ha apuntat. Senyora Torres, plantegi’s si el pro-
des. blema de la violència de gènere es pot solucio-
nar d’aquesta manera. Si de debò ho creu així, és
Pel que fa a la situació d’una persona que va en ca- moment de crear una flota de taxis multiètnics
dira de rodes, és evident que el vehicle ha de com- per a totes aquelles víctimes de violència racista
plir certes característiques. El mateix passa amb per- i xenòfoba. Això pot ser la gallina dels ous d’or!
sones que portin un nadó o que duguin equipatge.
El més preocupant però, és que l’administració
Vostè parteix de la idea que el «problema» el té la
permetrà aquesta mesura ja que no contradiu
persona usuària, ja que expressa una demanda no
cap normativa. L’obligatorietat de prestar el ser-
prevista, perquè se surt del que és «normal». No seria
vei sense distinció de sexes només afecta els ve-
més lògic que un servei de transport públic s’avancés
a aquestes especificitats? Des del nostre entendre, hicles en circulació i les parades, no els sol·licitats
qualsevol taxi ha d’estar preparat perquè pugui aco- per telèfon. Doncs bé, potser ja comença a ser
llir una dona que va a la feina, un home que surt del hora de canviar-la.
metge, una persona amb cadira de rodes que va al
cinema o algú que ve de l’aeroport. 17
 escampem la boira! PINELL DE BRAI.
Les dones del món rural:
PROTAGONISTES
INVISIBLES?

J
a entrada la tardor, i amb el raïm aca-

Maig
bat d’arribar als cellers, recordo una
visita que ja fa un parell d’anys vaig

1
fer a Pinell de Brai, una població molt
CERVERA - Pavelló Polivalent petita de les Terres de l’Ebre que gaudeix, Les dones del món rural —no necessàriament
dissabte

Tot el dia - Trobada interprovincial de gimnàstica

com Cervera, d’un magnífic monument fet agricultores o ramaderes, sinó també em-
rítmica
Organitza: Club Kodokan per Cèsar Martinell. presàries o treballadores de diferents sectors

8 16
emmarcats en una realitat rural— han desen-
CERVERA - Paranimf de la Universitat CASTELLNOU D’OLUGES Malgrat que la Farinera, popularment cone-
volupat unes funcions, aptituds i habilitats
dissabte

diumenge
Tot el dia - Jornada de corals infantils de Tot el dia - Festa de Sant Roquet de Castellnou guda com a Sindicat de Cervera, ja no gaudeix
Catalunya que subratllen la seva capacitat d’abordar
d’Oluges de l’esplendor d’anys enrere de treball con-
Organitza: Coral Infantil Nova Cervera situacions i sobrepassar-les. Han estat cui-
CERVERA - Paranimf de la Universitat tinu, la cooperativa de Pinell de Brai, també
dadores dels seus familiars, han cobert les
CERVERA - plaça Santa Anna 18 h - Concert del Cor Infantil de l’Orfeó Català coneguda com a la Catedral del Vi per excel.
Tot el dia - Festa del comerç just i la banca ètica i la Coral Infantil Nova Cervera mancances dels serveis socials en l’àmbit ru-
Organitza: Justícia i Pau lència, és ben viva, sobretot, en el comença-
Organitza: Coral Infantil Nova Cervera ral, han desenvolupat tasques educatives i de
ment de la temporada vinícola.
CERVERA - Gran Teatre de la Passió transmissió cultural, han gestionat l’economia

23
22.30 h - 12è Cicle de Teatre: Un marit ideal
CERVERA - Auditori Municipal
El fet diferencial de la cooperativa de Pinell domèstica, han realitzat treball no reconegut
diumenge

Organitza: Paeria de Cervera de Brai rau en la seva gestió, duta a terme

9
19 h - XXX Cicle de concerts de primavera: a les explotacions agràries i han creat nova
CERVERA - Capelleta del Clot de St. Magí Sextet Sul Tasto exclusivament per cinc noies, des de fa uns activitat econòmica de serveis arreu del terri-
diumenge

10è Aniversari de la reconstrucció de la capelleta Organitza: Associació d’Amics de la Música

set o vuit anys. El seu treball és excel.lent, tal tori.
del Clot de Sant Magí
com ho demostra un vi extraordinari, la font

28
Organitza: Amics de Sant Magí Us animo a visitar Pinell de Brai perquè gau-
CERVERA - Auditori Municipal de la Teula de DO Terra Alta, i un oli verge
divendres

15 18.30 h - Entrega dels VII Premis de treballs de diu d’una magnífica visita al seu celler, amb la
diumenge
dissabte

CERVERA extra premsat en fred que recull les aromes

16
De 10 a 21 h - 66a Fira de Sant Isidre
Organitza: Paeria de Cervera - Patronat de la Fira
recerca de batxillerat corresponent degustació de vins que us ofe-
Organitza: Centre de Recursos Pedagògics d’aquestes terres i del treball de molts agri-
riran.
cultors i agricultores que lluiten per tal que el

30
dissabte

15
VERGÓS treball de la cooperativa no cessi i sigui con-
CERVERA - Pavelló Polivalent Ester Taló - Cervera
diumenge

Tot el dia - Festa Major de Vergós

Tot el matí - II Matinal Motera de Cervera vertida en un museu dedicat al vi.
Organitza: Birraiders

18 3
 l@ bústi@
L
a igualtat de gènere és un aspecte
que es pot treballar i entendre des
de molts àmbits de la vida quoti-
diana.
Des de l’AEiG Coll de les Savines de Cer-
vera, com a entitat educativa de lleure,
treballem amb els infants i joves des que
són ben petits (6 anys) fins que ja han
passat l’adolescència (19 anys o més). En
el dia a dia de la nostra tasca, la igualtat
d’oportunitats i de tracte entre els nens i
les nenes de l’Agrupament és quelcom
implícit a l’hora de realitzar totes les acti-
vitats.
Als caus ens basem en el mètode educatiu
de la coeducació, és a dir, trencant amb els
rols que comporten els sexes i partint del
principi de la igualtat entre els sexes i del
de la no-discriminació. Dins l’espai que ge-
nera l’Agrupament, es potencia totalment
la inclusió social des de tots els punts de
vista, ja sigui de gènere, com de condició
social, de diferències culturals... Aquest
fet diferencial ens permet treballar amb
grups mixtos de nens i nenes, en els quals
2 20
2
Juny
BERGA
del
al
6
LA PATUM 2010
les diferències de gènere passen a un se-
gon terme, i prevalen els valors personals i
5
col·lectius de cada grup. CERVERA - plaça Universitat, carrer Major
dissabte
i plaça Major
En els grups de joves més grans intentem Tarda - Festa de la Colla dels Diables de Cervera
20
Carranquers
treballar els temes socials més explícita- Organitza: Diables de Cervera Carranquers CERVERA - Pavelló Poliesportiu
diumenge
ment, i un d’aquests és la igualtat de gène- Tot el dia - Festa final de temporada del Club
CERVERA - Gran Teatre de la Passió
re. Creiem que el debat i la reflexió entre 22.30 h - 12è Cicle de Teatre: El millor dels mons
Bàsquet Cervera
Organitza: Club Bàsquet Cervera
aquests joves els pot aportar nous valors i Organitza: Paeria de Cervera
un enriquiment personal.
6 23
CERVERA - carrer Major CERVERA - Lloc per determinar
diumenge
dimecres
Catifes de Corpus Tarda i nit - Revetlla de Sant Joan
Les desigualtats de gènere són una rea-
Organitza: Secció de Cultura Popular del CMC Organitza: Associació de Dones Progressistes de la
litat en la societat actual, però des de Segarra
l’Agrupament intentem aportar el nostre CERVERA - Auditori Municipal
12 h - Concert de fi de curs de la Coral Infantil
granet de sorra per sensibilitzar els infants Nova Cervera del dimecres 23 de juny CERVERA - Centres educatius
i joves, ja que són les futures generacions Organitza: Coral Infantil Nova Cervera al divendres 2 de juliol
de 9 a 14 h - Escoles obertes
que hauran de prendre un paper impor- CERVERA - església de Santa Maria Organitza: Associació de Mares i Pares (AMPA)
tant davant d’aquests temes. 20 h - Concert de gospel «Els grans clàssics i el
26
gospel actual»
Organitza: Paeria de Cervera CALAF
dissabte
Cal no oblidar que encara queda molta fei- Festival de música tradicional 2010
19
na a fer per poder arribar a una societat CERVERA
CERVERA - piscines municipals
dissabte
totalment igualitària. Obertura de la temporada de les piscines d’estiu Festa del Grup Jove Bombollers
Organitza: Bombollers
CERVERA - túnel de l’autovia A-2 (Vergós)
22.30 h - Concert sota el túnel de l’autovia A-2, del diumenge 27 de juny CERVERA - Escola Josep Arques i espais
AEiG Coll de les Savines de Cervera a càrrec de la Coral Ginesta al diumenge 18 de juliol
Organitza: Paeria de Cervera
educatius
Campus de Bàsquet 2010
Organitza: Federació Catalana de Bàsquet
19 CERVERA - antiga Nacional II
dissabte
diumenge
dissabte: Tot el dia - diumenge: matí
Campionat de Catalunya de ciclisme
Organitza: Penya Ciclista 19

L’Organització de les Nacions Unides (ONU) va re-
conèixer el 8 de març com el Dia Internacional de la
Dona Treballadora l’any 1977, malgrat que portava
celebrant-se des de 1911. La instauració d’aquest
dia de lluita feminista s’establí per commemorar
una efemèride gens agradable: l’incendi d’una fà-
brica tèxtil de Nova York el 1908, durant el qual van
morir un centenar de treballadores que protago-
nitzaven una tancada en senyal de protesta per les
condicions laborals a què eren sotmeses.
Durant aquest segle de «celebració» del Dia de la
Dona, s’ha estat persistent en la lluita per la par-
ticipació de la dona, juntament amb l’home, en
l’àmbit laboral, social, cultural... Les reivindicacions
són encara vigents. Les millores laborals es donen
QUINO (1977). MAFALDA 10 LUMEN, BCN
amb comptagotes i, en el camp social, més que un
progrés, moltes vegades sembla que hi ha un re-
laxament per part dels diferents estaments —po-
ders— socials, que continuen obviant la meitat de
la població.
La celebració del 8 de març per part de l’Associació
de Dones Progressistes de la Segarra (ADPS) es va
fer el divendres dia 12, amb dos actes que tenia
programats. El primer es va muntar íntegrament
des de la mateixa associació, concretament des
de la secció de teatre, que va ser l’encarregada de
preparar un homenatge a Frederica Montseny, la
primera dona ministra d’Espanya i de l’Europa occi-
dental. La representació es va fer a partir d’un llibre
que es va rescatar del magatzem de la biblioteca
de Cervera i de la informació trobada a la xarxa. La
responsable del taller, Yolanda de las Heras, amb
aquest material i durant un mes de preparació, va
aconseguir un muntatge excel·lent sobre la bio-
20
grafia d’aquesta dona, intercalant-hi fragments de
les seves obres escrites, on van quedar ben paleses
les inquietuds de Frederica Montseny vers la situa-
ció i la condició de ser dona. Les intèrprets de l’acte
també mereixen una sincera felicitació, ja que per a
moltes era el primer cop que feien un acte públic, i
la seva interpretació va aconseguir emocionar. Això
té molt de mèrit! Des d’aquestes línies us agraïm la
bona estona que ens vau fer passar i us animem a
continuar endavant!
Tot seguit, es va fer una xerrada titulada «La dona i
els mitjans de comunicació», a càrrec de Cristina Ro-
dríguez, membre del centre Dolors Piera d’Igualtat
d’Oportunitats i Promoció de les Dones de la Uni-
versitat de Lleida, durant la qual tot el públic va
tenir l’oportunitat de reflexionar i prendre cons-
ciència de quins estereotips venen la publicitat i els
mitjans de comunicació, en un país on dediquem
més de 2.000 minuts setmanals a mirar la televisió.
Amb aquests dos actes tant diferenciats, hem vol-
gut posar de manifest que la societat ens fa ser més
precàries: continuem sense ocupar llocs qualificats
en la mateixa proporció que els homes, els sectors
laborals més flexibles i precaris són els ocupats
àmpliament per les dones, tenim la majoria dels
contractes a temps parcial, treballs mal remunerats
i amb escassa cobertura social, continuem treba-
llant fora de la jornada laboral com a dones... A tot
això, cal sumar-hi el biaix del tractament de gènere
en els mitjans de comunicació, que perpetuen la
identificació de les dones en rols clarament deni-
grants, discriminatoris i supeditats a l’home, la qual
cosa acaba mostrant, generalment, la dona com a
objecte.
Des de l’ADPS fem una valoració molt positiva de la
participació en els diferents actes organitzats amb
motiu del Dia Internacional de la Dona i us enco-
ratgem a seguir lluitant per una veritable societat
lliure i igualitària. Queda molt a fer!
1
 mots en
1 la bústia 4-6 dansa
SOLUCIÓ JEROGLÍFICS:

un cafè
editorial 2-3 amb... 7
1. Què va celebrar tanta gent?
LA CONSULTA
2. Com han quedat les atletes?
SISENES
3. Què fa l’Esteban?
te d’homes
n’adones?
mirades 12 -13 S’OPERA

i dones
9 -10 11
dona
8 salut
BUTLLETA d’INSCRIPCIÓ a l’Associació de Dones Progressistes de la Segarra
COGNOMS i NOM:

14 ves quina
cosa!
16 -17 escampem
la boira!
ADREÇA:
NÚMERO DNI:
POBLACIÓ:
DATA NAIXEMENT:
tot menú
18 -19
TELÈFON DE CONTACTE:
distreu 15 del dia CORREU ELECTRÒNIC:

PAGAMENT QUOTA: 20 €/any

20 - la bafarada En efectiu Mitjançant transferència al compte de l’Associació

(2074-0141-21-2097748906)

EDITA: Associació de Dones Progressistes de la Segarra - lafiguera.r@gmail.com * IMPRIMEIX: Impremta DATA: SIGNATURA:
Anfigraf * EQUIP de REDACCIÓ: Mireia Brandon, Judith Ganyet, Flors Pericon, Roser Pericon, Sílvia Pons i
Roser Royes * CORRECCIÓ: Sílvia Pons i Maite Puig * DISSENY: Carme Cucurull

La Figuera no es fa responsable de les opinions expressades en els articles signats. Cal fer-la arribar a l’Associació de Dones Progressistes de la Segarra, a l’edifici de Renfe, s/n de Cervera
21
 lafiguera.r@gmail.com

Edifici Renfe, s/n - 25200 CERVERA

adones.progressistes@gmail.com

Dia Internacional de la Dona Treballadora - La copa

menstrual - El SIAD - Federica Montseny - ...

número 4 - primavera 2010