Mescles i dissolucions

Contingut
0- Definicions i conceptes prvis
1- Definicions. Formes d'expressar la concentraci.
2- Concepte de dissoluci ideal. Llei de Raoult.
3- Magnituds termodinmiques de mescla.
4- Dissolucions binries ideals. Diagrames P-xi T-x.
5- Dissolucions diludes ideals. Llei d'Henry.
6- Propietats colligatives.

Definici de substncia pura i

mescla

Una substncia pura s

un material que es
caracteritza perqu totes
les seves parts tenen la
mateixa composici i les
mateixes propietats.
Un exemple s laigua
destil.lada.

Definici de substncia pura i

mescla
Una mescla s un material
format per dues o ms
substncies, les propietats de
la qual, depenen de la
quantitat de les substncies
que la formen.
Un exemple s la llet.

Tipus de mescles
Mescles homognies o
solucions (homo significa
igual).

Mescles heterognies
(hetero significa diferent).

DEFINICIONS. FORMES DEXPRESSAR

LA CONCENTRACI.

Disoluci: mescla homognea de dos o ms sustancies.

Clasificaci de les dissolucions

Depenent del tipus de la fase:
Slid

Lquid

Gaseosa

 Depenent del nmero de componentes:

* Binaria
* Ternaria
* Quaternaria
.
.
.
Dissolvent:
Component que est present en
major quantidad o que determina lestat de
lamateria en la que existe una dissoluci.
Soluts: Els components restants.

Classificaci de les dissolucions lquides

En funci del dissolvent:

Aquoses
No aquoses

Depenent de lestat del solut:

Solut slid

En funci
del tipus
del soluto:

Solut lquid

Solut gass

Electroltiques: solut es dissocia en ions (ex. sal)

(conduixen lelectricitat)
No electroltiques: solut no es dissocia en iones (ex. sucre)
(no conduixen lelectricitat)

La descripci d'una dissoluci implica conixer els seus components i les

seves quantitats relatives
concentraci.

Formes dexpressar la concentraci

Fracci molar (x)

ni
xi =
n Tot

Representa el tant per u en moles

Adimensional
0 xi 1
;

xi = 1
i

Molalidad (m)

ni
mi =
kg disolvent

Unitats: molkg-1 (molal, m)

Ventatge: No vara amb T

 Molaritat (M)

ni
Mi =
L disolucin

Unitats: molL-1 (molar,M)

desventatge: Vara con T
ventatge: Facilidad para medir V

Normalitat (N)
equivalentes (i)
Ni =
L disolucin

Unitats: equivL-1 (normal,N)

Desventatge: depen de la reacci
s no recomenat

Protons transferits en rcc. cid-base

equivalents (i) = ni valencia Electrons transferits en rcc. redox

Porcentaje en peso (% p/p)

massa solut
% pes =
100
massa dissoluci

Partes por milln (ppm)

massa solut
106
ppm =
massa dissoluci

Formes dexpresar la concentraci

Dissoluci insaturada.
Dissoluci saturada.
Dissoluci sobresaturada.

11

Mescles homognies
El dissolvent s el component majoritari i el
solut el que es troba en menor quantitat.
Podem distingir:
Soluci diluda: poc solut en un volum determinat de
dissolvent.
Soluci concentrada: molt solut en un volum
determinat de dissolvent.
Soluci saturada:quant en una soluci ja no es
possible dissoldre ms solut..

Concepte de dissoluci ideal.

Llei de Raoult.

Estudi dels gasos : Fcil grcies al model del gas ideal.

Model senzill per predir el seu comportament .
Referent per a l'estudi de gasos reals .
1) Descripci fenomenolgica : PV = nRT
2) Descripci molecular :
Molcules puntuals ( V menyspreable )
No hi ha interaccions intermoleculars entre elles.
No podrem disposar d'un model anleg per a dissolucions ?
S!

MODEL DE LA DISSOLUCI IDEAL

1) Descripci molecular
Dissoluci en la qual les molcules de les diferents espcies sn tan semblants
unes a les altres que les molcules d'un dels components poden substituir les de
l'altre sense que es produeixi una variaci de l'estructura espacial de la
dissoluci ni de l'energia de les interaccions intermoleculars presents en la
mateixa .

2) Descripci fenomenolgica

Ley de Raoult
Presi parcial d i en vapor
en equilibri amb la dissoluci

Pi = x P
L
i

*
i

Fracci molar
d i en la
dissoluci lquida

Presi de vapor
del lquido i pur

Franois Marie Raoult

(1830-1901)

MAGNITUTS TERMODINMIQUES
DE MESCLA.

Magnitud de mescla: Diferncia entre el valor de

la magnitud en la dissoluci i la dels components
purs
Compostos purs dissoluci
YM = YdisSoluc Y*
En el cas duna dissoluci ideal (T y P ctes)

VM = 0
no
UM = 0
HM = 0
desprn Q..
SM > 0
GM < 0

no hi ha canvi de volum quan es forma la dissoluci , ja que

canvia l'estructura espacial
ja que no canvia l'energia de les interaccions a formar-se.
no hi ha calor de mescla a P constant ; ni absorbeix ni
ugmenta el desordre .
formaci de la dissoluci : espontnia .

DISSOLUCIONS BINARIES IDEALS.

DIAGRAMES PP-x y T
T--x.

V
(1+2)

dissoluci ideal dels components 1 I 2

(ambdos voltils)
Equilibri L V

L
(1+2)

dissoluci
ideal

Llei de
Raoult

P1 = x1L P1*
P2 = x L2 P2*

En el vapor, dacuerdo amb la llei de Dalton:

PTOT = P1 + P2

; P1 = x1V PTOT

; P2 = x V2 PTOT

Amb aquestes expressions podem conixer la composici del vapor a la

del lquid (no tenen per qu ser iguals) .

Diagrama P-x

(a T cte, dissoluci ideal)

Da P1, P2 y PTOT en lequilibri en funci de la

composici del lquid (x1L)

P1 = x P = P x
L
1

*
1

*
1

Recta; pendent = P1*, o.o.= 0

L
1

Recta; pendent = -P2*, o.o.= P2*

P2 = x P = (1 x ) P = P x + P
L
2

*
2

L
1

*
2

*
2

L
1

*
2

PTOT = P1 + P2 = P1* x1L P2* x1L + P2* = (P1* P2* ) x1L + P2* Recta; pendent = P1*Si, p.ex.,

P
P1*

PTOT

P1* > P2*

P2*
o.o.= P2*

P1
P2*

Pe: no ens informa

de la composici del
vapor (x1V).

P2
0

x1L

L *
P
x
V
1
1 P1
x1 =
=
PTOT
PTOT
V
*
*
V

x
P
(
P

P
)
x
*
*
*
*
1
TOT
1
2
1
PTOT = (P1 P2 )
+
P
;
1

P
=
P
2
2

TOT
*
P1*
P
1

* *
P1* (P1* P2* ) x1V
P
*
1 P2
PTOT = P2 ; PTOT = *
*
*
*
V
P1
P1 (P1 P2 ) x1

P
P1*
PTOT
P2*

x1 V

Curva de P en front a la
composici del vapor (X1V)

Podem representar ambdues en un mateix diagrama

P
P1*

Lquido

Diagrama de fases P-x

L+V
P2

(T = cte)

Vapor
0

x1

Podem representar ambdues en un mateix diagrama

Disminuim P a T cte de A fins E

A
B

A: dissoluci lquida
B: comena a producir-se vapor
C: lq + vapor en equilibri
D: Sevapora lltima gota de lquid
E: Tot vapor

C
D
E

0 x1

x1

x1 x1

x1

Diagrama T-x (a P cte)

Representem la temperatura debullici de la dissoluci
en funci de la fracci molar.

Aplicaci: Destillaci

Destillaci simple

Com el vapor s ms ric en el

component ms voltil que el
lquid original s possible
separar els 2 components d'una
dissoluci ideal per destillacions
successives.

Destillaci fraccionada
Es construeix una columna de destillaci on es produeixen un gran nombre
de condensacions i revaporitzacions successives.

Destillat
(vapor condensat,
ric en component
ms voltil)

Residu
(lquid residual,
ric en component
menys voltil)

DISSOLUCIONS DILUIDAS IDEALS

IDEALS..
LLEI DE HENRY.

Moltes dissolucions es desvien prou del model de dissoluci ideal.

Per aix resulta til definir un altre model :

MODEL DE LA DISSOLUCI DILUIDA IDEAL

1) Descripci molecular dissoluci en la qual les
molcules de solut prcticament noms
interaccionen amb molcules de dissolvent .
s el lmit quant xL(dissolvent) 1 y xL(soluts) 0
(Slo aplicable a dissolucions no electroltiques)

2) Descripci fenomenolgica
El dissolvent obeix la llei de Raoult: Pi = x i Pi
L
P
=
k
x
i
i
i
El solut obeix la llei de Henry:
L

Constant de la llei de Henry

(Unitats de P)
En condicions de diluci suficientment elevada , totes les
dissolucions no electroltiques passen a ser dissolucions
diludes ideals .

William Henry
(1775-1836)
1803: Estudi de la solubilitat de gasos en lquids a diferents pressions: Llei d'Henry

Diagrames P-x
Acetona + cloroformo

Diagrames P-x
Acetona + cloroform

Desviacions negatives
de la llei de Raoult

Quan les interaccions

A-B sn majors
que les A-A y B-B
HM < 0
VM < 0

Diagrames P-x
Acetona + CS2

Desviacions positives
de la llei de Raoult

Quan les interaccions

A-B son menors
que les A-A y B-B
HM > 0
VM > 0

PROPIETATS COLLIGATIVES.
COLLIGATIVES.

La formaci d'una dissoluci t conseqncies sobre una srie de

propietats : propietats colligatives

Propietats que depenen nicament de la quantitat (concentraci) de solut

afegida (mols o molcules de solut) , per no de la seva naturalesa (de
quin solut sigui) .

1.
2.
3.
4.

Disminuci de la pressi de vapor

Augment de la temperatura d'ebullici
Descens de la temperatura de fusi / congelaci
Pressi osmtica

Estudiarem dissolucions diludes ideals (no electroltiques )

formades per un dissolvent voltil (1) i un solut no voltil (2).

6.1. Disminucin de la presin de vapor

Como el soluto es no voltil, la presin del vapor de la dissoluci (P)
corresponder a la presin de vapor del disolvente (P1).

P = P1 = x1L P1*

(pues el disolvente obedece la ley de Raoult)

Como x < 1 P < P

L
1

*
1

La presin de vapor de la dissoluci

es menor que la del disolvente puro.

Cunto disminuye la presin de vapor al formarse la dissoluci?

P = P1* P1 = P1* x1L P1* = P1* (1 x1L ) = P1*x L2

Aplicacin: determinacin de pesos moleculares.

6.2. Augment ebulloscpic

Conseqencia de la
disminuci de la presi de vapor

la temperatura debullici
de la dissoluci es major
que la del disolvente puro.

Cunto?

Teb = Teb Teb* = keb m

Constante
ebulloscpica

Propietats del dissolvent (no depen del solut)

Unitats: Kkgmol-1

Aplicacin: determinacin de pesos moleculares ebulloscopa.

6.3. Descens crioscpic

crioscpic..
La adicin del soluto
provoca un descenso
del punto de fusin.

Tf = Tf* Tf = kf m

Constante
crioscpica

Propiedad del disolvente (no depende del soluto)

Unitats: Kkgmol-1

kf > keb
El descens crioscpic es ms elevat que laugment ebulluscopic

Aplicacions

Determinaci de pesos moleculars crioscopa

Anticongelants, afegir sals a les carreteras, ...

6.4. Presin osmtica.

Membrana
semipermeable: Permet
que petites molcules
passin a travs seu , per
les grans no.
Osmosi : Flux de dissolvent a travs d'una membrana semipermeable cap
al si d'una dissoluci ms concentrada . La pressi necessria per aturar
el flux : Pressi osmtica ()

Presi osmtica
=cRT

Equaci de vant Hoff

Molaritat

Determinaci de pesos moleculars

Aplicacions

osmometria.
(especialment per a molcules amb alts pesos
moleculars com, p.ex., macromolcules biolgiques).
Osmosi inversa
dessalinitzaci (aplicar a la
dissoluci una pressi major que la , provocant un
flux de sortida del dissolvent ) .

Importncia en els ssers vius: Parets cellulars actuen com membranes

semipermeables: permeten el pas de molcules petites (aigua , molcules de
nutrients) per no de grans (enzims, protenes, )

Glbulos vermells de la sang

dissoluci isotnica

(mateixa que els

fluids intracellulars
dels glbuls)

dissoluci hipotnica

(menor )
(entra aigua i pot causar
la ruptura: hemlisi)

Srum fisiolgic

Dissoluc. hipertnica

(major )
(surt aigua: crenaci)