Obra de teatre

per

Lu de Miranda
En la meva histria, sc protagonista
Vet aqu una vegada, hi havia una nena que es sentia molt sola. Tenia la
sensaci que ning es fixava en ella, que no era important perqu no tenia res
despecial.
Somiava en tenir poders! Volia ser capa de transformar les roques en boniques
escultures, crear meldiques canons amb les brises i les tempestes, fer nixer
noves plantes que alimentessin tots els animals del mn, i convertir les seves
llgrimes en frescos i dolos rius, que amb la poderosa escalfor dels seus braos,
volessin pel cel, distribuint arreu del mn aquelles gotes de nctar de vida!
Simaginava poderosa i que totes les persones ladmiraven i li donaven les
grcies pels tresors que creava! Ella responia els constants elogis amb un humil
somriure, sentint-se molt afortunada per ser estimada per totes. Per de sobte,
el crit de la professora amb una pregunta qualsevol sobre intervencions de
persones grises, va interrompre la seva son i la va retornar a aquella taula
quadrada. I torn a ser aquella nena sense res despecial.
Un dia, mentre omplia la seva motxilla amb els llibres pesats de lescola, se li va
ocrrer una idea: si era cert all que els llibres diuen veritats, aleshores els
llibres de contes. Va agafar un dels seus llibres preferits, plens dherois i
dherones que li encantaria conixer, i va aventurar-se a descobrir si realment
existien.
Va decidir comenar la seva cerca al bosc, on es guarden els secrets.
Camin durant moltes hores sense trobar cap sser especial, fins que quan ja
estava una mica desanimada i cansada, decid estirar-se una estona damunt
duna muntanya blava amb la que top. Li va semblar un lloc ideal per recuperar
forces i reprendre la seva aventura. Era tan suau que no va trigar ni un minut en
quedar-se adormida.
El vent que acaron la seva cara i un cert tremolor al seu llit improvisat la van
despertar. Lentament va obrir els ulls i observ als seus peus la copa dels
arbres. Tanc les mans amb fora i sent com aixafaven les plomes. No podia
creure el que estava succeint! Volava damunt dun ocell gegant!
Van creuar els nvols i viatjaren dibuixant espirals a lhoritz fins que amb una
pirueta, comen el seu descens, aterrant a un paratge precis amb els colors
del foc i de la mar, i dolces olors.

(Entra a lescenari espolsant plomes de la seva roba )

- Uau! Quin lloc impressionant! Segur que aqu viu alg molt especial!
- Qui ets tu i qu fas en les meves terres?
- Argh hummmm, jo.jo. sc noms una noia normal
- Noia? Normal?!?!?!?! Quines coses ms estranyes dius!!
- B, pel teu aspecte diria que ets una persona, que jo sc molt viatjat i ja
nhe conegut unes quantes, de diversos colors i mides. ( Diu amb aire
vanits )
- I qu fas aqu ( apropant-se a la nena )

Doncs jo buscava els meus personatges preferits, que sn molt especials i

tenen poders. () I ara que et veig millor ets molt semblant a (NOM)
- Qu ben informada que ests! Magrades! Jo sc molt fams! Per ja no
signo autgrafs, no s per res, s que acostumava a cremar els papers
sense voler
- I com s tenir un poder?
- Oh! s meravells!! El poder del foc a ms a ms, s molt envejat!!
( Explica que pots fer amb els teus poders )
- Impressionant!! Magradaria ser com tu Jo no tinc res despecial. ( diu
trista )
- ( en un canvi dactitud ) Per que dius!! Segur que s! Deixem veure Tu
quan veus una injustcia no et quedes rabiosa?
- B si s alguna cosa dolenta s!
- Doncs aix! La ira s un poder molt valus!! Et fa reaccionar! Si la deixes
sorgir dins teu pots canviar el mn
- Mai ho havia pensat aix ests segur?
- Per com dubtars del gran ( nom ). Jo sc molt poders!! I recorda cada
vegada que sentis ira, tu tamb ho ets.
Et deixo que ja mhan entrat ganes de cremar alguna coseta Adu!!
La nena segueix el seu sender pensativa. Sempre li varen dir que la rbia era
dolenta, que era quelcom que no havia de sentir. Ara li vingueren dubtes. Potser
tenia el seu poder Sense adonar-sen caminava ja amb laigua fins als genolls.
-

Escolta tu! No mires per on vas ?

Qu? Ai, els meus pantaloons!!
Els teus pantaloons!! Vols deixar de trepitjar-me per favor!!!
Com? Qu?
Que surtis de sobre meu!!! Si no s molt demanar!!!
Ui! Perd! Per tu qui ets?
( nom)
Ai s clar! Com no the reconegut? Ets la poderosa de les aiges!
Encantadssima de conixet! sc molt fan!
Ja, ja Totes diuen el mateix a veure si la propera vegada tens ms
respecte!! Qualsevol gota daigua, encara que sigui petita, necessita que
la cuidin. ( En to trist )
Ho sento de veritat. No estiguis trista
Que passa amb estar trista? s molt important estar trista! La gent plora
quan es posa trista, i les llgrimes sn gotes daigua fina molt poderoses!!
Sn com petites boles de vidre que tensenyen a superar les dificultats. I a
ms a ms netegen lnima! Laigua, sigui en el format que sigui, s molt
poderosa! ( explica els seus poders )
Tadmiro molt! Mencantaria tenir algun poder.
I el tens! Noms has de deixar-te sentir. Com amb la tristesa per exemple,
en lloc dapartar-la, descobreix el seu poder, ja veurs les meravelles que
pots fer amb ella! No toblidis de plorar! Que les llgrimes sn perles!!
Ara marxa que necessito estirar-me una mica. I compte per on vas. Ms
endavant hi ha una boja que es posa a fer uns remolins que si no vigiles
voles!

La nena va sortir corrents, escapant duna ona que (nom) llan com una
salutaci de comiat. De sobte, va sentir com els seus peus gaireb no tocaven el

terra. A cada passa que donava, saltava ms alt amb limpuls del vent. Amb el
temor de fer-se mal, va anar a reposar a un arbre.
-

Perdona!! Sempre faig la mateixa broma. s que no puc controlar! s tant

divertit !
Per ja pots baixar dall. Prometo estar tranquilla.
Tu ets (nom ), veritat?
S la poderosa dels vents ( explica els seus poders )
Uau!! Ets molt valenta!! Quina enveja--- a mi em fa por a vegades
I per qu ho dius aix? Noms les valentes tenen por. I la por s un super
poder!!Noms apareix si arrisques. I si el saps utilitzar s molt efica
perqu et protegeix dels perills. Per no deixis que et congeli!! Segueix el
teu cam!!

Aquestes darreres paraules, llevades pel vent, les escolt sola. Que (nom) ja era
lluny.
La nena estava molt emocionada amb les seves troballes. Ara mirava el mn
amb uns altres ulls. Comenava a veure figures bellssimes a qualsevol pedra
que trobava.
-

Qu bonic! Les pedres aqu sn autntiques escultures!!

Cof Cof. Tenen autor! Sc ( nom ). Encantat de conixer alg que sap
apreciar lart!
Les has fet tu?
Es clar! I ( explica els seus poders )
Que xulos els teus poders !
I tu quin poder tens?
Ah doncs no s, pensava que cap per ara ja no ho tinc clar.
A mi magrada molt el del fstic! Algunes persones el tenen! Tu el tens?
No ho entenc el fstic s un poder?
Es clar! Quan hi ha alguna cosa que no tagrada has de saber dir no! El
fstic ajuda molt a a saber el que no tagrada! I amb ell aprens a dir NO!
Complicat
Et ve de gust que et tiri aquesta pedra coberta de bava de cargol?
NO!!!
Veus? Saber dir que no s super poderosament important!
Ja he de marxar que ja s una mica tard.
No et quedes a sopar? Tinc unes roquetes plenes de molsa delicioses!
No!

Es va girar amb un gest de desgrat, tot deixant a (nom) riure sol.

Va pensar que ja era hora de tornar a casa i comen a buscar locell que lhavia
transportat fins aquell indret tan savi.
Va enfilar-se als arbres, va remoure els arbustos, per no trobava a locell. De
cop i volta, va escoltar unes rialles.
- Ai! Para! Que em fas pessigolles !! ( diu rient )
- Qui parla?
- Sc (nom ) la poderosa de la terra !
- I ets tu qui fa crixer totes aquestes plantes tant precioses?
- Aix i molt ms! (explica els seus poders )
- Saps qu? Jo avui he descobert que tamb tinc poders! Pensava que no
tenia res de valus i per aix vaig venir aqu, buscant els personatges que
admiro per aprendre amb ells a ser especial. Per, al final, ja ho tenia! Tant

sols no me nhavia adonat! I s tant meravells quan descobreixes el teu

propi tresor!!
Ho vaig veure aix com vas arribar! La manera com miraves el meu mn
em va fer sentir molt apreciada!
Lalegria que tens et dona el poder per transformar i crear! I amb aquest
poder res et para!!

Sense previ avs, lau la va agafar i, novament, se lemport volant. Esgotada

amb tot el que havia viscut i descobert, poc a poc es va adormir.
Quan va despertar, ja estava al seu llit suau com locell, a la seva cambra, tan
preciosa com aquell paratge.
Coral
Els contes sn molt poderosos! Amb ells vivim aventures en que sempre som
protagonistes!!