Tema 2

Lactivitat de les Administracions Pbliques.

1.Segons lmbit material
Qu fan les Administracions Pbliques?

Fer operar els serveis pblics.

Gestionar competncies.

Expropiar.

Ensenyar (Educaci, Cultura).

Gestionar els mbits de Seguretat.

Gestionar els mbits de Sanitat.

Gestionar els mbits de Justcia, no prpiament la funcions des jutges sin els jutjats.

Hisenda

Treball

Competncia de recaptaci d impostos.

Promoure la cultura.

Gesti de les relacions internacionals.

La pea central s la relaci de l Administraci amb els administrats. En la llista anterior

apareixen matries, per no s suficient, fan falta uns altres criteris per trobar la relaci
Administraci- administrat.

2. Segons tipologia

Prestar serveis

Arbitrar

Limitar

Fomentar

Sancionar
1

Todos los derechos reservados Unybook Worldwide S.L. unybook.com

Prestar serveis. L Administraci presta serveis als administrats, transports pblics,

escoles pbliques, hospitals, etc. Aix es deu a que Espanya s un estat social democrtic
de dret. Serveis que no sn un monopoli, sin que es troben replicats en el sector privat,
educatius, sanitaris... menys l autoritat pblica que no pot ser de caire privat. La
diferncia entre servei pblic i servei privat no s la gratutat, sin que es pugui accedir
amb independncia de la seva situaci econmica o geogrfica. Mnim garantitzable a
tothom. Barreja sector pblic i sector privat.
Gesti directa. Reglament desserveis de les Corporacions Locals. L Administraci,
presta un servei en els ciutadans sense intermediaris. Hi ha 3 maneres:

Gesti indiferenciada.

(policia) la mateixa Administra presta el servei sense

intermediaris. Prpia Administraci prestant el servei.

Gesti Especfica ( gerncia urbanisme). rea de l Ajuntament que t moltes

especificitats tcniques, i necessita una estructura directament enfocada en aquest
servei. La gerncia s un rgan de l Ajuntament que fa una gesti directa del tema
d urbanisme, per ho fa d una manera ms especfica.

Gesti Organisme Autnom/ Ens pblic (DOGC). Es presta el servei de manera

directa, el DOGC pertany a la Generalitat per t una estructura prou autnom com
per poder actuar de manera autnoma, per aquest motiu es crepa l organisme
autnom.

Gesti indirecta.
Concessi
Arrendament installaci pblica
Concert amb particulars

Gesti mixta. L Administraci posa a disposici dels ciutadans, uns recursos que en te
a mitges i una societat acaba de prestar el servei. Mecanisme pblic aporta recursos,
aix com el servei privat.

Todos los derechos reservados Unybook Worldwide S.L. unybook.com

Limitar. L Administraci pot limitar l acci dels ciutadans, pot imposar barreres.
Exemple: Lmit de velocitat. No s noms una prohibici, tamb pot ser una acreditaci
com l expedici de llicncies de trnsit. Normatiu, el ciutad actua en teoria dintre de
l mbit de la norma. No obstant, els ciutadans acostumen operar dins de l anomenat
mbit no normatiu, mbit on hi ha dubtes si la norma empara el comportament o no,
no se sap si s legal o no ho s, per no s empara dintre del marc normatiu. El dret
necessita conixer els aspectes del marc no normatiu per a poder establir si es legal o
illegal. El dret administratiu utilitza un seguit d instruments per a limitar l actuaci dels
administrats:
Autoritzaci. Un document que permet una determinada conducta que l administraci
considera perillosa.
Perms. Autoritzaci temporal. Com pot ser una ocupaci de via pblica.
Llicncia de dret preexistent. Control de l Administraci sobre una activitat que ja es
pot fer, per noms es pot efectuar conforme a dret si es t llicncia. Ex: Llicncia de vi,
ja es tenen les terres per es necessita una llicncia per a poder-lo comercialitzar.
Ordres (obliga a fer).
Prohibicions (Obliga a no fer).
Accions de ladministraci basades en normes jurdiques que permeten o prohibeixen.
Lmits al control de l Administraci:

Legalitat. Principi de legalitat, cal respectar la llei i situar-se dintre del marc de la
legalitat.

Proporcionalitat. Utilitzaci de mitjans proporcionals en funci d all que es vol

limitar.

Igualtat. Igualtat material, tractat deforma diferent all que s diferent, i igualtat
formal, tractar igual all que s igual.

Sancionar. Funci punitiva. Sancions monetries, retirades de llicncies... Ha d haver

una infracci primer per a que hi pugui haver sanci. Es sanciona perqu s ha infringit

Todos los derechos reservados Unybook Worldwide S.L. unybook.com

una norma jurdica, no un acte administratiu, fra de l mbit normatiu. Illegal: Prohibit,
alegal, no regulat.
Sanci: Incompliment d una norma jurdica. Conseqncia d una infracci combinada
amb un expedient sancionador. Hi ha d haver una denncia, i l administrat ha d haver
perdut. Una sanci s un acte administratiu.
Execuci forosa. Autotutela.

Constrenyiment sobre el patrimoni.

Execuci subsidiria.

Multa coercitiva.

Compulsi sobre persones.

Fomentar. Incentivar o desincentivar l activitat de particular. Ex: Si beus no

condueixis. Diners, Honors i publicitat entre d altres. Corresponde al Ministerio de
Fomento la propuesta y ejecucin de la poltica del Gobierno en los mbitos de las
infraestructuras de transporte terrestre, areo y martimo, de competencia estatal; de
control, ordenacin y regulacin administrativa de los servicios de transporte
correspondientes; de acceso a la vivienda, edificacin, urbanismo, suelo y arquitectura,
en el mbito de las competencias de la Administracin General del Estado; de
ordenacin normativa de los servicios postales y telegrficos; de impulso y direccin de
los servicios estatales relativos a astronoma, geodesia, geofsica y cartografa; y de
planificacin y programacin de las inversiones relativas a las infraestructuras, materias
y servicios mencionados.
La paraula foment, associada a foment de l economia, per fomentar l economia calia
crear obres publiques.
Capacitat que t ladministraci d induir a un particular a fer all que ella vol.
3 tipus d activitats de foment:

Honors i Medalles

Todos los derechos reservados Unybook Worldwide S.L. unybook.com

Avantatges jurdics. L administraci pot decidir atorgar a un ciutad un determinat

avantatge jurdic si l administrat t un comportament determinat. Ex: Estatus del
beneficiari de les expropiacions.

Avantatges econmic. Deduccions d impostos, les subvencions les quals son

aportacions de diners que fa l Administraci a canvi que els administrats tinguin un
comportament determinat. Aix mateix es pot relaxar l aplicaci de la normativa
laboral per a aconseguir que empreses occidentals sinstallin al territori: Dumping
social.

Arbitrar. L Administraci fa de poder judicial en algunes ocasions, aquest poder

judicial s anomena activitat d arbitratge.
Resoluci de conflictes:

Entre particulars (OMIC). Com pot ser entre un consumidor i un establiment.

Entre Administracions (Conveni). Conveni: no s un contracte, es un document que

plasma la collaboraci entre dues Administracions.

Entre particulars i Administracions.

Aquesta s la manera com es relaciona l Administraci amb els administrats, i ho fa

mitjanant aquestes 5 frmules.

Todos los derechos reservados Unybook Worldwide S.L. unybook.com

Powered by TCPDF (www.tcpdf.org)