( (( Va automàtic )

Fa molt temps volia cantar,

a la terra catalana,
un dia me'n vaig anar,
per veure terres llunyanes
Amb ganes de veure coses,
vaig trencar el meu horitzó,
sense pensar que em deixava
a Catalunya el millor.
A Catalunya tenim, si entreu per el Pirineu,
una vall que és una joia,
doncs en lloc la trobareu.
I si és per la Costa Brava,
no hi ha res més bonic:
Palamós i Ampuria Brava,
Calella i L’Estartit.
Encara hi ha molta gent,
que no saben apreciar
les rambles i el Tibidabo
i els versos d’en Guimerà.
Si parlem del Montserrat
de les serres, la millor
i una Verge Moreneta,
que ens protegeix amb amor
A Catalunya una Sagrada
tenim, Família,
Gaudí ens va que és l’orgull
saber donar, del català.
una plaça Catalunya,
les fonts de l’Exposició,
amb un Montjuïc
al fons,
que és lloc de
contemplació.
Tot això em rosegava
el cor i així vaig pensar,
l’estranger no em donaria
tot el que aquí em vaig deixar
Un dia me'n vaig tornar
i vaig resar amb els peus junts
perquè en serveixi ma terra
de mocador pels meus ulls.
A Catalunya tenim
la història escrita
amb dolor,
amb un timbaler
del Bruc,
que va fer
córrer al
traïdor,
i un Jofre dit “el Pelós”
si continuéssim buscant
que va donar a Catalunya

les quatre barres de sang

 C
A
VISCA T
A
L
U
N
Y
A