Andrea Orduña

1r Batxillerat
OBJECTIU OPERATIU DE Narcís Oller La bogeria(1898)

7. Argumenta sobre el fet d’escriure en català en temps d’Oller; aquesta va ser una opció d’expressió que
no sempre trobà recolzaments arreru de l’Estat. Pots fer servir com a punt de partida l’opinió de B. Pérez
Galdós(molt amic d’Oller) sobre aquesta tria no ben vista per molts novel.listes contemporanis:

La importància sobre el fet d’escriure en català en temps d’Oller, i amb la repressió que existia amb
aquesta llengua a Espanya, és de gran rellevància. Un seguit de lleis imposades a Espanya, van prohibir el
català a les escoles, als escrits, als teatres, a més, d’algunes guerres que es van produir, etc. Tots aquests
successos van fer que Oller es trobés amb dificultats a l’hora d’escriure en la seva llengua, a més de la
crítica d’alguns novel·listes. Cal destacar, que Narcís Oller va rebre una educació il·lustrada i
descatalanitzada, i que els seus primers assajos literaris foren en castellà. Per tant, hem de saber valorar la
conversió al catalanisme cultural d’aquest escriptor i la importància que va tenir aquest fet a la
Renaixença.

Analitzarem les causes que van portar a Narcís Oller a escriure en català en el període de la Renaixença.
Per una banda, el seu cosí Josep Yxart, J. Riera i Bertran van ser els que l’introduïren en els cercles
literaris renaixentistes. L' impacte que li provocà la magnificència dels Jocs Florals del 1877 acabaren de
decidir Oller a escriure en català. Ara bé, cal afegir que el Renaixement entre els anys 1833 i 1877, va
lluitar per la recuperació de les institucions i l’oficialitat de la llengua, encara que era perseguit.

Valorarem els efectes que van provocar en alguns novel·listes i amics com pot ser un exemple, Benito
Pérez Galdós, un dels màxims exponents del realisme literari en llengua castellana i que va evolucionar
cap al naturalisme en les darreres etapes. D’una banda ell li diu a Oller que escrigui en una llengua que
tothom la pugui entendre i que els poetes que escriuen per si mateixos, que es quedin amb aquesta mania i
els altres tornin al castellanisme, perquè aquells que escriuen en català solament poden ser poetes. Però,
tard o d’hora, Narcís es defensa tot dient que no és cap terme acabat en isme el que li fa escriure en català.
Diu que publica en aquesta llengua perquè viu a Catalunya, i copia les costums i els paisatges dels
catalans.

En poques paraules, Narcís Oller escriví en català per raons sentimentals, ja que era renaixentista i així ho
sentia. També per raons literàries, ja que era realista, les seves obres es basaven en fets d’aquest caire. De
la mateixa manera, també escriu per raons polítiques, ja que és catalanista i és un sentiment molt gran que
el porta al seu cor.

En conclusió, podem afirmar que va ser el primer gran novel·lista català de la Renaixença, és considerat
com el creador de la novel·la catalana moderna. Cal destacar, que ocupa un lloc prominent en el marc
global de la novel·la realista gràcies a obres com La papallona (1882), L'Escanyapobres (1884), Vilaniu
(1885), La febre d'or (1890-1892), La bogeria (1899) o Pilar Prim (1906), indudablement, diem que
Jacint Verdaguer, Àngel Guimerà i Narcís Oller seran considerats la segona generació d’escriptors
catalans i donaran al català un valor literari molt més important.