Activitat 4:

Justifica breument si les següents afirmacions són vertaderes o

falses (la no justificació correcta invalida la resposta).

1) La Defensa Nacional és un exemple de bé públic pur

Veritable, donat que proveir-ho a una persona més té un cost addicional de zero (és
un bé no rival) i no és factible, a un cost raonable, excloure a algú del seu consum (és
un bé no excloent). Els béns no rivals i no excloents són béns públics.

2) Quan hi ha efectes externs positius associats al consum, l’equilibri de mercat es

caracteritza por un excés de consum

Fals, en l’equilibri de mercat amb presència d’externalitats positives al consum el

benefici (benestar) marginal és superior al cost marginal i, per tant, és eficient
incrementar la producció i el consum des d’una òptica social. En conseqüència, quan
hi ha efectes externs positius associats al consum, l’equilibri de mercat es caracteritza
per un consum inferior al nivell òptim.

3) Les assignacions dels recursos que tenen la propietat de millorar el benestar dels
pobres i empitjorar el benestar dels rics es denominen assignacions eficients en el
sentit de Pareto

Fals, no hi ha cap implicació en clau redistributiva associada al concepte d’eficiència

en el sentit de Pareto. De fet, una assignació eficient en el Sentit de Pareto és aquella
en què no és possible fer una reassignació de manera que millori el benestar d’un
dels individus sense empitjorar el dels altres

4) Si un mercat és eficient en el sentit de Pareto no podem justificar la intervenció de

l’Estat en l’economia

Fals, si l’assignació resultant del mercat és inequitativa, des d’un punt de vista de
justícia social pot ser justificable la intervenció de l’Estat a l’economia.

5) Denominem bé públic a aquell bé que produeix i finança el sector públic

Fals, un bé públic és aquell caracteritzat per ser no rival i no excloent, amb

independència de qui el produeixi i/o financi
6) L’eficiència en l’intercanvi exigeix que totes les persones tinguin la mateixa
Relació Marginal de Substitució Tècnica entre qualsevol parell de béns

Fals, l’eficiència en l’intercanvi exigeix que totes les persones tinguin la mateixa
Relació Marginal de Substitució. La igualació de la Relació Marginal de Substitució
Tècnica entre qualsevol parell de factors és necessària en l’eficiència en la producció.

7) L’ingrés marginal de totes les empreses és igual al preu

Fals, només en un mercat amb característiques de mercat competitiu l’ingrés

marginal iguala al preu donat que les empreses són preu-acceptants. Si l’empresa té
poder de mercat, llavors l’ingrés marginal és inferior al preu.

8) Sempre que una reassignació de recursos és desitjable pel Principi de Pareto,

també ho és pel Principi de Compensació

Veritable, és necessari per a que hi hagi monopoli natural que això succeeixi, tot i
que els costos mitjos no són sempre decreixents, sinó que ho són per a aquella fr
franja de producció on es troba el mercat.

9) Sempre que una reassignació de recursos és desitjable pel Principi de

Compensació, també ho és pel Principi de Pareto

Fals, pot haver-hi una reassignació desitjable pel Principi de Compensació amb
individus que incrementin el seu benestar i d’altres que el disminueixin (sempre que
l’increment de benestar dels que guanyen superi la pèrdua de benestar dels que
perden). No obstant, el fet que algun individu hagi de disminuir el seu benestar fa
que no sigui desitjable pel Principi de Pareto.

10) El Joan té 10 litres de Coca-Cola i 3 trossos de pizza. La Marta té 2 litres de

Coca-Cola i 6 trossos de pizza. Amb aquestes dotacions, la Relació Marginal de
Substitució del Joan de Coca-Cola per trossos de pizza és de 3 i la de la Marta de 1.
Aquesta és una assignació eficient

Fals, en una assignació eficient les Relacions Marginals de Substitució han de ser
iguals. De fet, en Joan pot intercanviar-li 2 Coca-Coles a la Marta a canvi d’un tros
de pizza, incrementant així el benestar de tots dos individus.