Reflexió teòrica

- Definició d’interactivitat segons el grup.

- Reflexió entorn les possibilitats de la TVi (connectar amb el
nostre projecte).

1
Introducció: un projecte potenciador de l’educació i
la cultura

“Hi havia una vegada a Catalunya...” és el projecte d’una sèrie de

ficció infantil que integra la possibilitat de funcionar per a una
televisió interactiva. D’aquesta manera, el producte busca que
l’usuari i/o espectador tingui llibertat per decidir una part dels fets
que es desencadenaran en cada capítol.

Tal com està configurat, “Hi havia una vegada a Catalunya...”

persegueix apropar-se al públic infantil, més concretament a la franja
d’edat compresa entre els 5 i els 10 anys.
Pel perfil del projecte i les característiques lligades a aquest, el
programa aniria adreçat a un públic d’àmbit de parla catalana, és a
dir, a totes les àrees englobades dins la denominació “Països
Catalans”.
El programa es situaria en la graella televisiva d’entre setmana,
aproximadament a les sis de la tarda, hora en la qual és factible que
la majoria de públic objectiu al qual va adreçat el projecte es trobi
davant la televisió (desprès de l’escola). La duració de cada entrega
seria d’uns 10 minuts, sense interrupcions publicitàries.

“Hi havia una vegada a Catalunya...” és, doncs, un producte infantil

que busca apropar de manera lúdica la cultura i la geografia
catalanes als més petits de la casa, conscienciant-los al mateix temps
sobre aquesta. Per fer-ho, el fil argumental de cada capítol consistirà
en una llegenda, mite o conte popular català que es desenvoluparà
cada cop en una area distinta del territori dels Països Catalans.
En aquest sentit, els impulsors del projecte tenim un objectiu molt
clar: no potenciar o menystenir cap espai del territori al qual ens
adreçarem. La nostra intenció és ser equitatius en la selecció de cada
poble, ciutat, comarca, província o area on es situï l’acció; d’aquesta

2
manera, en un moment o un altre, tots els territoris seran
representats.
Volem que, d’alguna manera, el nostre públic aprengui i es vegi amb
la possibilitat de conscienciar-se sobre Catalunya. Per aquesta raó,
en el cas que poguéssim destinar el nostre projecte envers una
cadena televisiva, TV3 seria una bona elecció. Aquesta cadena
comparteix en la seva ideologia corporativa els valors descrits abans,
com són conscienciació i difusió de la cultura catalana, de forma que
el nostre projecte s’adequaria. A més, hem de tenir en compte que
TV3 és una cadena innovadora pel que fa a l’ús de les darreres
tecnologies, un altre punt a favor de la idea de destinar un programa
amb opcions interactives a una cadena com aquesta.

Com que ens adrecem a una audiència infantil, un dels nostre

objectius principals, a banda dels ja esmentats, és l’educació. I volem
educar potenciant valors com són la tolerància o la persistència; hem
de tenir en compte que les nostres històries són contes infantil, els
quals sempre inclouran algun tipus de lliçó per aprendre o actitud a
prendre’n exemple.

L’objectiu últim d’“Hi havia una vegada a Catalunya...” és,

evidentment, iniciar els nens en l’ús del comandament a distància, de
les aplicacions interactives i, en general, en l’ús d’aplicacions digitals.

“Hi havia una vegada a Catalunya...”: un projecte

d’aplicació interactiva

Tal com defensen psicòlegs com Lev S. Vigotski o Jemore Bruner, els
individus sempre perseguirem construir una identitat individual que
ens faci sentir diferents, en consonància amb la nostra identitat
social. Per això busquem instruments que ens ajudin a construir la
nostra identitat “única”, individual.

3
Els mitjans de comunicació, caracteritzats fins fa relativament poc
temps per realitzar emissions per un receptor massiu, mitjançant els
avenços tecnològics i la introducció de la interactivitat permeten
l’opció de rebre un missatge més personalitzat. La importància
d’aquest fet és tal que hi ha qui considera que “la interactivitat
aparellada a les tecnologies de la informació i de la comunicació és
l’element amb major potencial de canvi respecte als estadis
precedents de la comunicació humana mitjançada per la tecnologia”1.
D’aquesta manera, seguint aquests pensaments, el nostre equip de
treball es proposa aconseguir un projecte per a televisió interactiva
que vagi més enllà d’una simple ficció: que converteixi el seu públic
en part íntegra del producte. Es busca que els espectadors prenguin
part activa en la història que els expliquem, i que tinguin la
possibilitat de decidir el devenir de la narració.
Per tal d’aconseguir-ho, “Hi havia una vegada a Catalunya...” es
configura com una aplicació interactiva, inspirada en el precedent
literari dels llibres de “tria la teva història”. Tal com en el seu moment
feren aquest tipus de lectures, els usuaris de “Hi havia una vegada a
Catalunya...” tindran la possibilitat d’escollir de quina forma volen
que continuï la narració. La forma com es durà a terme aquesta
elecció, l’explicarem més endavant.
D’aquesta forma, veurem com la forma “d’introduir” a l’espectador
dins el programa és a través d’una sèrie de qüestions on els donarem
l’opció d’escollir una opció o una altra. Amb aquest sistema també
aconseguim que l’usuari mantingui més l’atenció vers la història que
s’està explicant, ja que en un moment donat hauran de participar per
poder continuar amb el conte.

“Hi havia una vegada a Catalunya…” és un programa audiovisual

interactiu (PAI), és a dir, presenta una aplicació interactiva que no és
associada o addicional al programa, sinó que hi és intrínseca.
Aquesta aplicació està dissenyada per a possibilitar la interacció per
1
“Televisió interactiva. Simbiosi tecnològica i sistemes d’interacció amb la
televisió”, Quaderns del CAC. Pàg. 9

4
part de l’espectador i fer que les accions que aquest desenvolupi
tinguin conseqüències en la configuració de cada episodi.

Continguts i utilització de l’aplicació

“Hi havia una vegada a Catalunya...” es composa de dos tipus
diferents d’aplicacions interactives: aquelles que serveixen per decidir
el decurs de la història i les preguntes sobre la narració.
Les preguntes en les quals l’espectador elegeix la continuació de
l’acció, apareixen en tres ocasions al llarg de la narració. Ofereixen en
cada ocasió dos possibilitats de joc: la història pot seguir una opció A
o una opció B. Les dos possibilitats s’oferiran d’una forma molt visual,
potenciant al màxim l’ús de la imatge de manera que àudio i vídeo es
complementin creant un resultat el més entenedor possible.
Tot i que l’aparença del programa mostri un usuari amb totalitat de
decisió sobre la història, aquesta imatge, en realitat, no és totalment
certa. Tot i que és veritat que l’usuari pot escollir entre dues opcions,
un cop acabat el vídeo de l’opció A o de l’opció B, ambdues opcions
conflueixen en un mateix punt, fent que d’aquesta manera la història
sempre tingui un camí prèviament dissenyat i finit. Es disposa de 30
segons per seleccionar-ne una o l’altre opció; si durant aquest temps
no s’ha elegit cap de les opcions disponibles, el programa seguirà
automàticament la narració A.
La interactivitat que ens permet elegir el desenvolupament de la
història, fa que l’espectador obtingui la possibilitat de gaudir d’un
producte amb un cert grau de personalització: la historia presentada
anirà en funció de què hagi escollit l’usuari, de manera que es
potencia l’entreteniment que ofereix el producte en si.
Així doncs, aquesta aplicació interactiva no té continuïtat al llarg de
cada capítol, sinó que només apareix en determinats moments.

En quant a les preguntes sobre la narració, aquestes apareixen quan

el relat es troba a la part final Són tres i, igual que els anteriors
menús interactius, es donen 30 segons per respondre’n cada una.

5
Aquestes preguntes plantegen qüestions sobre la història que
acabem d’escoltar, de forma que es comprova l’atenció i el nivell
d’aprenentatge del públic durant el transcurs del relat. El
plantejament d’aquestes preguntes i per tant la introducció d’aquesta
interactivitat vol potenciar una comprensió de la narració en
l’espectador, a part d’aportar-li la informació corresponent a la opció
correcta en el cas d’error.
La navegació pels menús interactius es realitzarà utilitzant les fletxes
amb forma de creu del comandament, així com també la tecla de
confirmació (OK); pel que fa als espectadors que no tinguin els
mitjans tècnics per fer ús de l’aplicació interactiva, la història anirà
avançant normalment, sense que es doni a escollir cap opció.

Característiques de l’aplicació
L’aplicació interactiva utilitzada abandona el flux televisiu quan està
activa (això és en els moment en què s’ha de seleccionar com
continua la història i durant les preguntes). D’aquesta manera, es
paralitza la narració de la història, proporcionant el temps necessari
per a que l’usuari respongui. Així doncs, no apareix cap pantalla en
miniatura on es pugui veure com continua el programa, perquè
aquest resta aturat.
Si entenem la personalització com l’adaptació de quelcom segons
unes preferències o necessitats, el nostre projecte en té un grau molt
limitat. El fet que permeti a l’usuari seleccionar com vol que continuï
la història implica que li permetem una petita adaptació, però
aquesta és molt mínima.

Durant el transcurs de la primera entrega de “Hi havia una vegada a

Catalunya...” (“En Jaumet i el canut dels minairons”) es poden veure
21 pantalles diferents, les quals conformen el conte (24 si compten
les opcions B). A això l’hem d’afegir les quatre pantalles interactives
on s’ha d’escollir un camí; en aquestes veurem la pregunta y dues

6
imatges que exemplifiquen quines són les opcions disponibles per
continuar la història.
El sistema emissor s’adapta al que vol l’usuari tant en les preguntes
com al devenir del programa; per la qual cosa ofereix resposta a
l’usuari, encara que no sigui gaire alta perquè d’alguna manera, la
història sempre és prèviament tancada.

Pel que fa a la banda sonora del programa, hem utilitzat cançons d’un
grup de música català anomenat Narsilion. Vam decidir fer ús de la
seva música per dues raons: primer perquè les seves peces són molt
líriques i funcionaven bé com a fons sonor; i segon, perquè, com hem
explicat, ja que volem conscienciar sobre la cultura catalana, la millor
opció era escollir un grup de música la nostra terra. Tot el que són
efectes sonors ens serveixen per donar més cos a la narració,
acompanyant-la i fent-la més entenedora i amena.

Estructura de l’aplicació interactiva ( el que ha de fer amb el

prezi)

Agraïments
Veus:
- Beatriz Candel
- Gerard Morales
- Pedro Moreno
- Laura Remis

7
Música:
Grup Narsilion. Cançons:
- Faraway - Lost
- Lágrimas de horizons
cristal - Nerbeleth
- The dream - A night in
of the Fairyland
Unicorns - My pagan
- Enmig del land
silenci

Autors fotografies (pdf)