Generalitat de Catalunya

Departament d’Educació
Institut Pla Marcell

Ciències de la Naturalesa
1r de l’ESO
CLASSIFIQUEM ELS ÉSSERS VIUS

A la unitat anterior classificaven els aliments en grups. El criteri triat era la

botiga en la que es venen. Els éssers vius també s'ordenen en grups. Els biòlegs
d'això en diuen classificar els organismes. Farem una classificació amb una
col·lecció d'objectes diversos, però abans fixa't com es fa una classificació de
formes geomètriques senzilles.

Figura 1. Formes geomètriques senzilles.

a) Posem nom a cadascun dels objectes. Si no en sabem el nom, els distingim

amb una lletra.
b) Observem alguna característica que tinguin alguns dels objectes però no els
restants. Separem els objectes en dos grups segons aquesta característica.
c) Després ens fixem en un dels grups d'objectes i busquem una altra
característica que permeti separar-los en dos grups diferents. A l'exemple tenim
els objectes amb perímetre curvilini que els separem en objectes amb tot el
perímetre curvilini i objectes amb el perímetre amb una part corba i l'altra recta.
d) Fem el mateix amb l'altra grup d'objectes. A l'exemple: costats diferents o bé
costats iguals.
Al final tindrem una classificació, com la de la figura 2, que permetrà saber
característiques de cada objecte. Per exemple: "el quadrat és un objecte amb
perímetre de línies totes rectes i de costats iguals".

Figura 2. Formes geomètriques classificades.

1. Digues quines serien les característiques de l'oval.

Té el perímetre curvilini amb un eix menor i un major.

 2. Utilitza el mètode descrit per separar i classificar els següents objectes:

a) bicicleta, motocicleta, cotxe, autocar, tren, avió.

b) ganivet, forquilla, cullereta de postra, cullera, cullereta de cafè.

Transport Dues rodes motocicleta

Amb motor
VEHICLES Per Terra
Sense motor biciclet + dops rodes
Transport a
Per aire avió

carretera vía

Cotxe,. autocar tren

tallen ganivet
+4
4 rodes
rodes

COBERTS
No tallen punxen forquil
la
cafè
petita No
cafè
No punxen
gran cullera

3. Hi ha més d'un milió de d'animals diferents i més de tres-cents mil de plantes

diferents. Suposa que tens uns quants exemplars d'animals diferents, tal com es
veu en la figura 3. Fes servir el mateix mètode de treball i intenta classificar-los
en grups.

ANIMALS

Potes
Sense potes

Sis potes
Sense pinces
Amb anelles
Sense anelles
tisoreta
ales Sense ales
Cuc de
xinxa escarabat terra nematod
e

Figura 3. Animals per classificar-los. El número indica les vegades que està augmentat el dibuix respecte la
realitat.

Els esquemes de classificació amb què has estat treballant reben el nom de
claus dicotòmiques i separen els organismes en grups en funció de
característiques que tenen o que no tenen. D'aquesta manera es pot anar
trobant els diferents grups en què els biòlegs classifiquen els éssers vius. La
clau de la figura 4 permet classificar els vertebrats en les diferents classes en
que es divideixen:

Figura 4. Clau dicotòmica per classificar els vertebrats.

La mateixa clau dicotòmica per classificar els vertebrats es pot construir d'una
altra manera:

QUIN NOM ES POSA ALS ÉSSERS VIUS?

Quan parlem de la classificació dels éssers vius, l’última categoria en la

classificació correspon al que anomenem espècie.
Una espècie la formen el conjunt d’organismes que són semblants entre ells i
que es poden aparellar i tenir descendència fèrtil. Cada espècie rep un nom
comú que varia segons l’idioma, i fins i tot dins de la comarca dins d'un mateix
país. Veiem uns quants exemples:

castellà català gallec basc francès anglès

urraca garsa pega mika pie bavarde magpie
gorrión pardal pardal txolarre moineau sparrow
clavel clavell cravo krabelin oeillet pink
castaño castanyer castanheiro gaztaiñondo chataigner sweet chestnut
En un mateix idioma i segons les comarques o els pobles, els noms poden ser
tan diferents, que no sembla que es refereixin al mateix organisme. Així, per
exemple, a la maduixera també li diuen maduixer, fraga, fraura, fraula, fraulera
o araques a la Vall d'Aran.

Nom Nom
vulgar científic
Garsa Pica pica
Pardal Passer
domesticus
Castanyer Castanea sativa
Maduixera Fragaria vesca

Els científics tenen un sistema per donar nom als éssers vius que permet
unificar tots els noms i fer que, qualsevol científic, sigui del país que sigui, pugui
entendre fàcilment quin organisme està estudiant. Aquest sistema consisteix a
donar a cada organisme dos noms en llatí (nomenclatura binomial). El primer és
el nom que fa referència al gènere, i el segon a l'espècie. Si mirem el quadre de
dalt, un científic esbrinarà amb facilitat de quina espècie d'organisme es parla
mirant tan sols el nom científic. Ara respon:

1. Què és una espècie?

Un grup d'éssers vius que tenen característiques en comú que es poden creuar i
que tenen descendència fèrtil.

2. Busca els noms en alemany, anglès, italià, francès i castellà de l’avet. Quin és
el nom científic de l’avet en tots aquests idiomes?

alemany anglès italià francès castellà

Tanne Sprute Abete Sapin Abeto

Nom científic: abies alba.

3. El teu nom científic és Homo sapiens. Quina part d'aquest nom fa referència
al gènere i quina a l'espècie. Saps que vol dir aquest nom en català?

Referència-home
espècie-sapiens

4. S'han descobert restes fòssils de prop d'un milió d'anys. Els científics els han
nomenat com Homo habilis i Homo erectus i altres fòssils més recents s'han
batejat com Homo neanderthalensis. Per què creus que els tres tenen el nom
genèric Homo però varia el nom de les espècies? Quines característiques et
suggereixen els noms d'aquestes espècies?

Homo ve de home
Homo habilis- home habil
5. Qui va ser el científic que va introduir la nomenclatura binomial? Què va fer
aquest naturalista a més de la nomenclatura binomial?

Carolus Dineaeus/ Karl von linné.

Establir les principlas categoríes que s'organitza la classificació dels éssers vius.

UN ORIGEN COMÚ

Figura 5. Els éssers vius es classifiquen en cinc regnes

1. Per què pensen els científics que tots els éssers vius provenen d'una única
cèl·lula?
Perquè creuen en la teoria de la evolució. V
Diu que tots els éssers vius tenen algun avantpassat comú. V

2. En aquest esquema evolutiu, figura 5, es veuen, als extrems de les branques,

els diferents tipus d'éssers vius. Intenta agrupar-los i explica els motius de la
teva elecció.

Vegetals: Angiospermes, gimnospermes, falgueres molses.

Fongs: Bolets, floridures.
Animals: Esponges, mol·luscs, cucs, Equinoderms, artròpodes, , (insectes,
miriàpodes, crustacis, aràcnids), vertebrats (peixos, amfibis, rèptils).
Protoctists: Algues (unicel·lulars i pluricel·lulars, protozaous-ciliats.
Moneres: Cianobacteris, bacteris.

L'agrupament dels éssers vius en dos regnes, animals i vegetals, fou vàlida
durant molts segles, ja que la majoria d'organismes visibles a simple vista es
podien agrupar en un o altre regne.
El descobriment del microscopi i la seva utilització per a l'estudi dels éssers vius
ha permès conèixer l'existència d'uns éssers vius molt petits, no visibles a
simple vista i que no responien a les característiques ni dels animals, ni dels
vegetals, per la qual cosa es çmodificà la classificació.
Podem classificar els éssers vius en cinc grups o regnes:

Els 5 Regnes

Regne Moneres: unicel·lulars molt senzills; són els bacteris.

Regne Protoctistes: unicel·lulars més complexos o pluricel·lulars amb les cèl·lules

no diferenciades, és a dir, totes les cèl·lules iguals; són els protozous i les algues
unicel·lulars i pluricel·lulars i alguns fongs.

Regne Fongs: la majoria pluricel·lulars, tot i que n'hi ha d’unicel·lulars. Viuen fixos i
s'alimenten d'altres éssers vius; són els bolets, les floridures i els llevats.

Regne Plantes: pluricel·lulars que tenen clorofil·la i realitzen la fotosíntesi. Viuen

fixos; són les molses, les falgueres, els arbres, els arbusts i les herbes.

Regne Animals: pluricel·lulars que s'alimenten d'altres éssers vius i que,

generalment, es desplacen; inclouen els animals terrestres, aeris i aquàtics.
3. Posa els organismes en el regne que els correspongui: Mol·luscs, Molses,
Falgueres, Líquens, Algues, Protozous, Cianobacteris, Bolets, Ocells i Rèptils.

Moneres Protoctistes Fongs Plantes Animals

Cianobacteris Protozous Bolets Falgueres Ocells
Algues Rèptils
Molses

Figura 6. Cèl·lules de tel de ceba (eucariota) i Bacillus subtilis (procariota).

LA BIODIVERSITAT

El conjunt de canvis lents que experimentem els éssers vius amb el pas del
temps ens porta al que anomenem l’evolució biològica. Els éssers vius que hi ha
avui al planeta són diferents dels que hi havia en altres èpoques. És ben sabut
el cas dels grans rèptils, els dinosaures, i la seva extinció. Els fòssils que s’han
trobat han permès conèixer espècies que ara ja no existeixen.

La biodiversitat o diversitat biològica es refereix al nombre de poblacions

d'organismes i espècies diferents que es troben en un determinat lloc. La
biodiversitat es troba amenaçada greument pels humans. Cada any
desapareixen, al món, 150000 espècies. Si se segueix amb aquest ritme en 30
anys poden haver desaparegut el 20% de les espècies actualment conegudes.
La desaparició d’espècies pot tenir conseqüències econòmiques perquè hi ha
moltes espècies que s’utilitzen directament com a aliment o que s’utilitzen per
obtenir-ne, i d’altres que s’utilitzen per obtenir medicines o altres productes.

1. Per què es van extingir els dinosaures?

Perquè va caure un meteorit a la Terra, la pols va tapar el sol i tots el

dinosaures es van morir.
 2. Quina és la situació actual del linx ibèric? Per què?

Què estan en extinció, perquè hem reduït l'hàbit pels linx.

3. Com és que no hi ha llops als nostres boscos quan fa tan sols 100 anys si
que n’hi havia?

Perquè els llops atacaven els remats, i les persones els mataven.

Figura 6. Cèl·lula procariota.

PROCARIOTA EUCARIOTA
 MIDA 1 - 10 µ m 10 - 30 µ m
els que en presenten, de cel·lulosa (plantes.
PARET CEL·LULAR formada bàsicament per peptidoglicà
algues i alguns fongs) o de quitina (fongs)
MOTILITAT flagells formats per un únic filament flagells formats per grups de microtúbuls
un sol cromosoma circular ADN formant els cromosomes que només són
ADN - MATERIAL GENÈTIC visibles al microscopi òptic quan la cèl·lula es
petits cercles d’ADN (plasmidis) divideix
NUCLI absent Present
ribosomes grans
mitocondris
plastidis
ribosomes petits
ORGÀNULS CEL·LULARS vacúols
inclusions citoplasmàtiques
aparell de Golgi
lisosomes
reticle endoplasmàtic llis i rugós
REPRODUCCIÓ per divisió binària per mitosi

Taula 1. Comparació entre els dos tipus de cèl·lula.

DOS TIPUS DE CÈL·LULES I 5 REGNES

Tots els éssers vius estem formats per cèl·lules. Les formes més senzilles de
vida són cèl·lules solitàries mentre que els organismes complexos són formats
per moltes cèl·lules, milers, milions i fins i tot bilions, diferents i especialitzades
per realitzar una funció determinada. Però no totes les cèl·lules que formen els
éssers vius són iguals, ni tan sols són iguals totes les cèl·lules d’un individu
pluricel·lular com és el cas dels humans que tenim entre 100 i 300 bilions de
cèl·lules.

Totes les cèl·lules tenen dues parts bàsiques, la membrana cel·lular i el

citoplasma. La membrana cel·lular és el límit de la cèl·lula i controla l'entrada i
sortida de substàncies. Les cèl·lules de les plantes, de les algues, dels fongs i
dels bacteris també tenen una paret cel·lular rígida que envolta la membrana.
Totes les cèl·lules també tenen material genètic. És el material genètic el que
permet parlar de dos tipus de cèl·lules: procariotes i eucariotes.

Les cèl·lules eucariotes tenen un orgànul més o menys esfèric en el citoplasma

que s'anomena nucli. En aquestes cèl·lules el nucli conté àcids nucleics, el
material genètic o hereditari, que és qui controla l'activitat cel·lular.
La cèl·lula procariota és molt senzilla. El material genètic, l’ADN, forma un únic
cromosoma circular molt replegat i sense cap embolcall membranós. La zona
del citoplasma que ocupa s’anomena nucleoide. Dispersos pel citoplasma hi
trobem els ribosomes, que són més petits que els de les cèl·lules eucariotes, i
algunes inclusions de substàncies de reserva.

Segons la teoria de l’evolució la cèl·lula procariota és present als primers éssers

vius. Els fòssils més antics, que tenen 3 500 milions d’anys, tenen formes que
recorden les cèl·lules procariotes. Els fòssils més antics que corresponen a
éssers vius formats per cèl·lules eucariotes tenen 1 400 milions d’anys. Tot i
que sembla que els organismes formats per cèl·lules eucariotes han aconseguit
un gran èxit evolutiu, per la seva diversitat de formes, i perquè dominen a la
Biosfera, quant a nombre són menys que els formats per cèl·lules procariotes.

Regne Autòtrof Heteròtro

a fa
Moneres X X
Protoctist X X
es
Fongs X
Plantes X
Animals X
Taula 2. Tipus de nutrició en els 5 regnes.

Regne Procariot Eucariot Unicel·lul Pluricel·lul

a a ar ar
Moneres X X
Protoctist X X X
es
Fongs X X X
Plantes X X
Animals X X
Taula 3. Tipus de cèl·lules i agrupacions cel·lulars en els 5 regnes.
1. Què diu la teoria de l’evolució? Qui va ser Charles Darwin? Quina
aportació va fer a la teoria de l’evolució?

Tots els éssers vius venim de un avantpassat comú, una cèl·lula.

Va ser un naturalista que va explicar que totes les espècies evolucionen al
llarg del temps, és a dir, va portar informació per fer la teoria. V

2. Quin nom reben les cèl·lules que tenen el material genètic surant en el
citoplasma?
Cèl·lules Procariotes. V

3. Què tenen totes les cèl·lules?

Membrana, citoplasma, material genètic i ribosomes. V

 4. Què són les vacunes? Per què serveixen?
Són microorganismes productors d'una malaltia que han estat atenuats i que
s'administren en una persona sana perquè produeixi defenses contra aquest
microorganisme. V

ELS MONERES

El regne dels moneres és format per espècies amb estructura cel·lular

procariòtica. Comprèn dos grups el dels arqueobacteris i el dels eubacteris. En
general, els arqueobacteris i els eubacteris són bastant semblants en forma i en
mida, tot i que alguns arqueobacteris tenen formes molt inusuals, com ara
cèl·lules planes i quadrades. Malgrat la semblança visual amb els bacteris, els
arqueobateris són genèticament i metabòlicament més propers als eucariotes.

No es coneixen exemples clars de patògens o paràsits arqueobacterians, però

solen ser mutualistes o comensals. En són exemples els arqueobacteris
metanògens que viuen a l'intestí dels humans i els remugants, on estan
presents en grans quantitats i contribueixen a digerir l'aliment. Els
arqueobacteris tenen la seva importància en la tecnologia; hi ha metanògens
que són utilitzats per produir biogàs i com part del procés de depuració, i els
enzims d'arqueobacteris extremòfils, capaços de resistir a temperatures
elevades i solvents orgànics, són explotats en la biotecnologia.
Els bacteris formen un grup que comprèn unes 3000 espècies, d'una mida
mitjana d'entre 1 i 3 µ m. Com tots els moneres no tenen nucli, i presenten una
paret cel·lular rígida al voltant de la membrana. En alguns la paret cel·lular és
envoltada per una càpsula gelatinosa, tolts són mòbils gràcies a la presència de
flagells. La majoria es reprodueixen per divisió binària simple, també
anomenada bipartició o fissió binària, que és una forma de divisió cel·lular que
consisteix en la divisió en dues cèl·lules filles de contingut genètic idèntic a
cèl·lula mare o original. Les cèl·lules bacterianes tenen formes diverses: esfèrica
o coc, bastó o bacil, coma o vibrió i bastó cargolat o espiril.

Figura 2. Divisió binària

Figura 1. Formes bacterianes més comunes
Alguns bacteris són fotosintètics, però la majoria són heteròtrofs de vida
saprobia, simbiòtica o paràsita.
Un grup important dins dels eubacteris és el dels cianobacteris que tenen
nutrició autòtrofa, però són de mida més gran i fan la fotosíntesi com les
plantes. S'agrupen en colònies amb una substància gelatinosa que fa que a
vegades es puguin veure a ull nu. Els cianobacteris són també anomenats
"algues blaves".
Hi ha habitualment 40 milions de cèl·lules eubacterianes en un gram de sòl, i un
milió en un mil·lilitre d'aigua dolça; en total, hi ha aproximadament cinc
nonilions (5×1030) d'eubacteris a la Terra.
Tenen un paper vital en el reciclatge de nutrients, i molts passos importants
dels seus cicles depenen d'ells, com ara la fixació del nitrogen de l'atmosfera i
la putrefacció. La meitat d’espècies dels bacteris es poden cultivar al laboratori.
L'estudi dels bacteris és conegut com a bacteriologia, i és una branca de la
microbiologia.
Al cos humà hi ha aproximadament deu vegades més cèl·lules eubacterianes
que humanes, amb grans quantitats d'eubacteris a la pell i el sistema digestiu.
Tot i que la gran majoria dels eubacteris són inofensius, alguns d'ells són
beneficiosos, i d’altres causen malalties infeccioses com el còlera, la sífilis,
l'àntrax, la lepra i la pesta.
Les malalties bacterianes letals més comunes són les infeccions respiratòries.
La tuberculosi mata uns dos milions de persones cada any, majoritàriament a
l'Àfrica subsahariana.
Als països desenvolupats s'utilitzen antibiòtics per a tractar infeccions
eubacterianes, així com en diversos processos agrícoles; aquest excés en el seu
ús ha provocat que la resistència als antibiòtics sigui un fet habitual.
A la indústria, els eubacteris són importants en processos com ara el tractament
d'aigües residuals, i la producció de formatge i iogurt per mitjà de la
fermentació, així com en la biotecnologia i en l’obtenció d'antibiòtics i altres
productes químics.

1. Quin tipus de cèl·lules tenen els organismes del regne dels moneres?

Procariotes.

2. Què vol dir ser patogen? I paràsit?

PATOGEN: és el germen que causa les malalties hoste. Allo que produeix
sufriment.

PARÀSIT: és un organisme que passa gran part de la seva vida a la pell

d'un altre ésser viu, sense matar-lo.

3. Què són els remugants?

Són els encarregats de fer que l'alimen es dirigeixi bé en dos parts: primer
que el menjar es reparteixi èr tots llocs i després, que es digereixi.

4. Què és el biogàs?
 És una barreja de gasos, que es pot aplicar als residus o els subproductes
orgànics.

5. Què vol dir reciclar? Com col·laboren els bacteris al reciclatge?

Vol dir que es recuperen els residus un cop fets servir.

6. Què és la biotecnologia?

És el conjunt de ciències que estudien els ésser vius o parts dels éssers
vius, per obtenir-ne bon ús.

7. Defineix que són el saprofitisme, el parasitisme i la simbiosi.

Saprofitisme: Organisme que viu i es nodreix d’altres organismes morts o

de qualsevol mena de restes orgàniques en descomposició.

Parasitisme: Que depèn d’un organisme d’una altra espècie, al qual

perjudica, per a obtenir-ne aliment o altres utilitats.

Simbiosi: Fet de viure dos organismes diferents associats o units més o

menys íntimament, habitualment amb benefici recíproc.

8. Busca informació sobre les malalties següents: el còlera, la sífilis, l'àntrax,

la lepra, la pesta i la tuberculosi.
CÒLERA: El còlera és una malaltia infecciosa intestinal aguda causada per la
ingestió d'aliments o aigua contaminats pel bacteri . Vibrio choleraeSovint es
presenta com una epidèmia, i té un període d'incubació curt, entre menys d'un
dia i cinc dies, i el bacteri produeix una enterotoxina que causa unadiarrea
copiosa, indolora i aquosa que pot conduir amb rapidesa a una greu
deshidratació i a la mort si no es tracta amb rapidesa. La major part dels
pacients també pateixen vòmits.

SÍFILIS: La sífilis o trepanomatos és una malaltia infecciosa de transmissió

sexual que està causada per un bacteri espiroquet Treponema pallidum del
qual, des de 1998, se'n coneix la seqüència del genoma.

L'ÀNTRAX: a referència a una sèrie de patologies produïdes per diferents

microorganismes, que tenen associades ferides o úlceres d'un color negrós.

LEPRA: La lepra o malaltia de Hansen és una malaltia infectocontagiosa però

difícilment contagiable causada pel Bacil de Hansen (Mycobacterium Leprae,
1874). És una malaltia crònica amb afectació cutània, nerviosa i visceral, i la
seva disseminació depèn de l'estat immunològic del pacient.

PESTA: La pesta és una malaltia epidèmica causada per la Yersinia pestis, baci
aerobi i gramnegatiu que es transmet a través de les puces dels
rosegadorsinfectats que piquen a l'home, produint-se així la penetració del bacil
en l'organisme humà, on hi haurà una posterior multiplicació d'aquest. També
pot encomanar-se de persona a persona a través de les partícules que una
persona amb infecció pulmonar expulsa en tossir.

TUBERCULOSI: La tuberculosi és una malaltia infecciosa comuna i sovint

mortal causada permicobacteris. La tuberculosi sol atacar els pulmons però
també pot afectar el sistema nerviós central, el sistema limfàtic, el sistema
circulatori, el sistama genitourinari, el sistema gastrointestinal, els ossos, les
articulacions i fins i tot la pell.

http://ca.wikipedia.org/wiki/Portada

ELS VIRUS

Són substàncies químiques cristal·litzables i inerts que només s’assemblen als

éssers vius quan es troben dins d’una cèl·lula.
No s’alimenten, ni respiren, ni creixen, ni es poden moure. No realitzen
intercanvis amb el medi, ni de matèria, ni d’energia. No tenen un metabolisme
propi. Només es manifesta la seva activitat quan entren en contacte amb un
tipus de cèl·lules vives, per a les quals són específics, que modifiquen les seves
activitats ordinàries per dedicar-se a la producció de nous virus. Els virus
utilitzen el metabolisme de la cèl·lula atacada per reproduir-se.

Els virus estan formats per una molècula d’àcid nucleic, ADN o ARN, coberta per
una estructura de natura proteica anomenada càpsida. Alguns virus presenten
per sobre de la càpsida una altra coberta composta, entre d’altres substàncies,
per restes de la membrana de les cèl·lules parasitades.

Els virus són específics. Només ataquen a un organisme d’una espècie o a un

grups d’organismes, per no a les altres espècies, fins i tot molts virus són
específics d’un determinat tipus de cèl·lules d’un organisme.

Els virus destrueixen les cèl·lules atacades per alliberar els nous virus que s’han
format, que atacaran les cèl·lules veïnes (cicle lític). Alguns virus passen per
una fase atenuada (cicle lisogènic). No maten les cèl·lules sinó que resten amb
elles durant molt de temps.

Es coneixen més de espècies de virus.

 1 2 3 4 5
Figura ?. 1. Virus T del bacteri Escherichia coli; 2. Virus de l’herpes; 3. Virus de la SIDA, 4. Virus del mosaic
del tabac, i 5. Virus del xarampió.

1. Quines són les característiques generals dels éssers vius?

Alimentar-nos, respirar, créixer, relacionar-nos i reproduir-nos.

2. Quines d’aquestes característiques no acompleixen els virus? per què?

Organització i metabolisme. Perquè no els hi calen cel·lules per creixer.

3. Quines malalties coneixes que siguin produïdes per virus?

1. De l'aparell digestiu. Galteres(infecció de les glándules salivals) i

hepatitis(infecció de fetge).
2. De l'aparell respiratori. Refredat(infecció de la cavitat nasal acompanyada de
mucositat). Grip (infecció que també pot afectar a les vies respiratòries però
que a diferència del refredat dóna lloc a dolor muscular i febre alta).
3. Del sistema immunològic.SIDA(infecció i destrucció de limfòcits).
4. Del sistema nerviós. Herpes zoster(dóna lloc a dolor intens i una erupció
vesicular que segueix el mateix recorregut que la via nerviosa infectada). Està
causada pel mateix virus que provoca la varicel·la.
5.De tot el cós. xarampió/erupcions cutànies, febre alta, tos i conjuntivitis).
Rubèola/erupcions cutànies i una mica de febre). Varicel·la /Febre i pístules que
després donen lloc a crostes. És propia dels nens). Verola (febre alta, mal de
cap, muscular i addominali pústules en la pell). Ràbia( provoca inflamació
cerebral).

VACUNES

A la taula teniu el calendari de vacunacions que se segueix al nostre país.

Llegiu-lo atentament i després responeu les següents preguntes després de
consultar els llibres i enciclopèdies de la biblioteca:

Edat Vacunes
 Tres mesos DTP Diftèria, tètan, tos ferina
Poliomielitis oral
Cinc mesos DTP
Poliomielitis oral
Set mesos DTP
Poliomielitis oral
Quinze mesos Triple vírica:
xarampió, rubèola i parotiditis
Divuit mesos DTP
Poliomielitis oral
Quatre o sis anys DT Diftèria, tètan
Poliomielitis oral
Onze anys Triple vírica

Dotze anys Hepatitis B

Catorze o setze Td Vacuna antitetànica tipus

anys adult
i cada deu anys

1. Què són les vacunes? Per què ens vacunen?

Una vacuna o és un preparat químic o orgànic destinat a estimular les

defenses naturals de l'organisme mitjançant virus o bacteris. Normalment una
vacuna evita o redueix els efectes d'una infecció determinada. Per prevenir
possibles infeccions.

2. Busca contra quines malalties ens protegeixen les vacunes que

prenem.

Tètan, Tos ferina, Diftèria, Poliomielitis oral, Rubèola, Xarampió, Hepatitis i

Parotiditis.

3. Quin microorganisme les produeix i de quin tipus és?

Diftèria Corynebacterium diphteriae Bacteri

Tètan Clostridium tetanii Bacteri
Tos ferina Bordetella pertusis Bacteri
La resta són virus.

4.Quins són els símptomes que donen aquestes malalties?

Diftèria: Malaltia infecciosa aguda, epidèmica, que afecta sobretot els

infants, caracteritzada per la formació de pseudomembranes a la gola i a les
vies respiratòries i digestives superiors, que poden donar lloc a disfàgia i
dispnea.
Tètan: Malaltia infecciosa aguda d’origen bacterià, caracteritzada per la
contracció convulsiva permanent dels músculs voluntaris.

Tos ferina: Malaltia infecciosa i molt contagiosa, causada pel bacil Bordetella
pertussis, caracteritzada per violents accessos de tos convulsiva i vòmits, que
afecta sobretot els infants.

Poliomielitis oral: Malaltia infecciosa aguda, actualment endèmica, que afecta el

sistema nerviós i provoca paràlisi.

Xarampió: Malaltia infecciosa i contagiosa, de caràcter epidèmic estacional en la

població infantil, que comença amb símptomes catarrals que van seguits de
l’aparició de petites taques vermelloses.

Rubèola: Malaltia contagiosa provocada per un virus que ataca principalment

els infants, caracteritzada per l’aparició de clapes rosades a la pell.
Principalment a les embarassades.

Galteres: Inflamació de la paròtide. Es poden inflamar altres glàndules com els

testicles.

Hepatitis: Inflamació del fetge. Produïda pel virus A, B o C. En aquest cas la B.

EL MICROCOSMOS

Algunes civilitzacions antigues i alguns pobles indígenes actuals tenen creences

que recorden la hipòtesi Gaia. La hipòtesi Gaia fou formulada pel físic anglès
James Lovelock i per la biòloga dels E.U.A. Lynn Margulis. Segons aquesta
hipòtesi l’atmosfera terrestre ha estat creada i es manté gràcies als éssers vius i
que a la vegada la Terra és un ésser viu perquè, com els éssers vius,
s’autoregula, es manté a ella mateixa. La hipòtesi Gaia proposa que són els
microorganismes, que dominen tant a la superfície com al subsòl, els qui
serveixen per mantenir els processos de la vida d’aquest gran ésser viu, la
Terra.
És en aquest sentit que es parla de Microcosmos. Si el Cosmos, o Univers, és el
conjunt dels astres i de l’espai que els conté, el Microcosmos és el conjunt dels
microorganismes i dels hàbitats que colonitzen.

1. Cerca informació sobre la hipòtesi Gaia i fes-ne un resum. Qui ha formulat

aquesta hipòtesi? En què es basa?

Teoria que considera la superfície de la Terra com un sistema integrat, en el

qual els organismes vius i els factors geològics i climàtics es troben
interrelacionats i s'influeixen mútuament. Fou una idea proposada durant la
dècada dels anys setanta pel químic i biòleg britànic James E.Lovelock i
complementada per la biòloga nord-americana Lynn Margulis.

2. Què penses d’aquesta hipòtesi?

Crec que és una hipòtesi viable com moltes d'altres, encara que no hi hagin
proves científiques. Però si proves visuals com la temperatura o els cicles
biològics. Encara que és evident que no té res a veure amb el big band i parla
molt més de la terra com a individu, ésser viu.

3. Si per explorar el Cosmos ens calen ens calen els telescopis i les naus
espacials, per estudiar el Microcosmos que ens caldrà?
El microcosmos es veu amb microscopis, sovint electrònics,i sobretot,
indirectament, namb acceleradors nuclears.