PROTOCOL DE DETECCIÓ EAP MENORCA.

CURS 2009-2010

DETECCIÓ ALUMNES AMB NECESSITATS ESPECÍFIQUES DE SUPORT EDUCATIU

DERIVATS D’ALTRES SERVEIS DETECCIO A LA PREINSCRIPCIO DETECCIÓ A

L’ESCOLA
Ibsalut: - La família assenyala dificultats en la
- Coordinació amb professionals de la salut que treballen casella del full de preniscrpició. - La família fa demanda
amb infants i famílies; pediatres, llevadores, infermeres - Revisió per part de les directores dels a través de la tutora
pediàtriques, treballadors socials... per informar dels centres educatius, dels fulls de - La tutora fa demanda
programes de suport a infants i famílies preinscripció que les famílies aporten quan - Els diferents
- Reunions trimestrals amb pediatres i treballadora social volen escolaritzar al seu fill. Supervisar porfessionals de l’EAP
- Procediment de derivació acordat a través de la l’apartat de “dificultats, malalties, retards...” es distribueixen per
treballadora social per a una detecció d’infants no escolaritats centres i en aquest,
que sol·liciten plaça pel proper curs. també per grups. Cada
Coordinacions puntuals amb Serveis Sanitaris Privats. - tutora té una persona
Coneixen els Programes. de l’EAP de referència
(PS, AL o PT) que fa
Serveis Socials Municipals: coneixen els programes i ens suport amb el seu grup
coordinem en centre en funció dels casos compartits. EINES QUE UTILITZAM I CALENDARI i que també coneix els
D’APLICACIÓ infants.

FULL DE DETECCIÓ

- Cada tutora l’ompla PRESENCIA EAP DINS LES

trimestralment. SIGNES D’ALARMA AULES
- Col.laboram en la seva - La participació setmanal en
elaboració si és - Es revisen els indicadors d’alarma i els contextos pedagògics per atendre la
necessari. proceiments per a la detecció i avaluació a diversitat en els diferents grups
- Veure annex 1 l’inici de curs en cadascun dels claustres (tallers, dedsoblaments, petits
en què participa l’EAP. grups,...) permet tenir oportuintats
- Es comparteixen cirteris a l’Equip de per conèixer els infants i entendre
Suport de cada escoleta i es revisen les les seves necessitats.
demandes de forma quinzenal o mensual - En cas de detectar un cas, el
- Veure annex 2 referent sempre és la persona de
l’EAP amb més dedicacio en aquell
grup ja sigui PS, PT ó AL.
 ANNEX 1

ESCOLA ............................ NOM DEL GRUP........................................ANY DE NAIXEMENT:

Data:
Relació de fillets/etes que presenten especials dificultats per seguir la planificació curricular prevista en
aquest grup:
NOM I LLINATGES NAIXEMENT AREA EN LA QUE PRESENTA DIFICULTATS
NOM I LLINATGES ...................................................................................
Naixement:. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Data:. . . . . . . . . . . . . . . .
.
Dificultats que presenta:
Àrea I:

Àrea II:

Àrea III:
Com s'ha intentat ajudar-lo fins ara (Quines mesures metodològiques, adaptació
d'objectius i/o continguts, materials,... s'ha adoptat i fins quin punt han sigut útils?)

Comentaris respecte a la família

 ANNEX 2. INDICADORS PER A LA DETECCIÓ DIFICULTATS A 0- 3

QUAN ENS HEM D’OCUPAR DE CERCAR EL PER QUÈ UN INFANT FA EL QUE FA?

A nivell evolutiu

Quan la seva evolució és més lenta que la de la resta de companys de grup i observam un retard en
l’adquisició de competències perceptives, motrius, lingüístiques, comunicatives, cognitives...

Quan no manifesta interès ni plaer en l’adquisició de competències, autonomia...

El fet de que tenguin menys de tres anys mai ha de ser un argument per retardar els ajuts
necessaris.

A nivell de conductes

Quan observam freqüentment conductes que ens sorprenen perquè semblen tenir a veure amb el
sofriment o no tenen relació amb el context o la situació en que es produeixen, que són exagerades
o massa inhibides.

Quan les seves conductes quasi mai semblen estar organitzades en funció de l’exploració, la
curiositat, la recerca,..

Quan les seves actituds i competències relacionals no tenen a veure habitualment amb l’empatia,
l’intercanvi...

En general quan les seves conductes verbals, motrius, perceptives, cognitives,... contenen aspectes
que consideram estranys o presenten dificultats poc habituals.

A nivell incidental

Quan la seva assistència és molt irregular, presenta malalties freqüents, ve copejat,..

Quan sabem que en el seu entorn es produeix una circumstància que possiblement faci que els que
hi són presents pateixin molt (separacions, malalties greus, dificultats econòmiques accentuades...)

DETECCIÓ DE DIFICULTATS . EAP MENORCA.

QUE FER QUAN HI HA ALGUNA DIMENSIÓ, CIRCUMSTÀNCIA, ... QUE ENS CRIDA L’ATENCIÓ?

Observar tot el que puguem i prendre’n nota. Va bé utilitzar esquemes d’observació.

Comentar-ho amb la companya, amb els membres de l’EAP.

Intentar modificar la situació introduint canvis en la nostra actuació, en l’ordre de la classe, en els
materials,... i observar si evoluciona.

Comentar-ho amb la família. Si a ca seva també ho han observat, si coincideixen les mateixes dificultats,
quins recursos utilitzen,...

EL QUE NO S’HA DE FER PERQUE NO APORTA CAP SOLUCIÓ I AMAGA LES DIFICULTATS

Dir que “és petit”. És justament quan són petits que les coses tenen més fàcil solució

Atribuir les possibles dificultats a la família i... “què hi vols fer?” “tanmateix... “no tenen remei”

Negar les dificultats o dissimular-les per tal de no preocupar a la família. Entre tots trobarem la
manera de rallar-ne sense crear alarmes excessives o inútils.

Deixar passar més d’un mes des de que hem començat a observar símptomes que ens criden l’atenció
fins que aplicam respostes que vegem que son efectives.

DETECCIÓ DE DIFICULTATS . EAP MENORCA.