número 2 - estiu 09

,
El meu cos es meu - Juli Granell - Dolors Piera -
Drets en salut sexual i reproductiva - agenda - ...
 mots en
1 la bústia 4-6 dansa
E L MEUCOSÉSMEU

un cafè
editorial 2-3 amb... 7
Al llarg de la història, l’avortament ha tingut una trajec-
tòria plena de prohibicions i de repressió. És ben sabut
que aquestes no han aconseguit evitar-lo; és més, l’han
transformat en una pràctica d’alt risc per a la salut de la
dona. A diferència del nostre, a la majoria de països de
la UE, l’avortament està despenalitzat (per exemple, una
recaure sobre els professionals, la qual cosa retalla, un cop
més, el dret a decidir de la dona. En la resta d’intervencions
mèdiques, atès que qui pateix els riscos per a la salut és el
mateix pacient, la decisió recau sempre sobre ell. En el cas
de la interrupció voluntària de l’embaràs, no té sentit que
siguin els professionals els qui imposin els seus criteris a la

d’homes
10 12-13
dona holandesa pot avortar lliurement fins a les 24 setma- dona embarassada. Concebem aquesta mesura com una
nes d’embaràs). forma de control social.
mirades
i dones
Que la societat sempre va per davant de les lleis és una ve- Queda per veure que, un cop aprovada la llei, el govern

te
ritat absoluta, per això la reforma de la llei de l’avortament destini els recursos necessaris per garantir-ne la cobertu-
dona
8-9
reobre una polèmica latent. Ara mateix, el Codi penal re- ra. La sanitat pública ha de garantir l’accés a l’avortament

11
cull la despenalització de la interrupció de l’embaràs en per a totes les dones en condicions similars a les altres
n’adones? salut tres supòsits: que l’embaràs sigui conseqüència d’una vio-
lació –prèviament denunciada–, malformacions del fetus
prestacions sanitàries.
Finalment, a part de mesures normatives, necessitem
o perill per a la vida o per a la salut física o psíquica de
que s’adoptin mesures per garantir els drets sexuals i
l’embarassada (article 417 bis del Codi penal).
reproductius de les dones. Això només és possible ga-

16
El debat sobre la futura reforma ha estat mediatitzat i po- rantint la informació sexual i afectiva en tots els nivells
ves quina
14 la lititzat en excés. És evident que es tracta d’una qüestió d’ensenyament, ja que la història ens ha demostrat que és
de drets i de valors que prenen importància en el con- més efectiva la formació que la repressió.

cosa! bafarada junt de la societat, però és inacceptable que, per exem-

tot menú ple, l’Església i alguns sectors dretans facin bandera de la

seva moralitat perquè, al cap i a la fi, és només seva. El

distreu 15 del dia 17 debat social hi ha de ser, però cal ser fidels a la llibertat i
l’autonomia de les persones.
La reforma preveu introduir terminis en la pràctica de
l’avortament i un període de reflexió de tres dies després
d’haver realitzat la primera consulta. Malgrat que això ja

18-20 - escampem la boira

sigui un avenç respecte a l’actual legislació, no suposa
que la dona tingui veritablement dret a decidir sobre el
seu cos. Entenem que és una forma més d’infantilització
en què la lliure decisió queda supeditada a barems jurí-
dics i morals. Per què una llei de terminis amb períodes
de reflexió personal? Això deixa entreveure que es tracta
EDITA: Associació de Dones Progressistes de la Segarra - lafiguera.r@gmail.com * IMPRIMEIX: Impremta Anfigraf d’una mesura inútil per calmar els sectors conservadors,
EQUIP de REDACCIÓ: Mireia Brandon, Judith Ganyet, Flors Pericon, Roser Pericon, Sílvia Pons, Roser Royes i Montse normalment representats per la jerarquia catòlica, en de-
Vilalta * CORRECCIÓ: Sílvia Pons i Maite Puig * DISSENY: Carme Cucurull * MAQUETACIÓ: Xavi Miret triment dels drets de les dones a decidir lliurement.
La Figuera no es fa responsable de les opinions expressades en els articles signats. Si la situació de la dona ha superat aquests terminis o
indicacions, la decisió d’interrupció de l’embaràs torna a
1
 l@ bústi@
Dones a la universitat:
la Universitat de les Dones?
N
o cal ser un observador gaire atent
de la realitat universitària per
adonar-se que, al nostre país com
en molts altres, durant els darrers
anys s’ha produït una profunda transforma-
ció en aquest àmbit... De fet, se n’han produït
moltes de transformacions (i no totes per a
bé), però ara em referia en particular a una de
ben notòria i, crec, força transcendent per al
futur del país: la feminització de les aules. És
a dir, el fet que d’uns anys ençà les dones –les
noies, les estudiantes– són majoria, i de vega-
des una gran majoria, a les nostres universi-
tats. I no només a la meva Facultat de Lletres,
on això ja s’esdevenia quan jo era estudiant
(fa, ai, més de vint anys), ni evidentment a
estudis ja tradicionalment considerats “feme-
nins” (infermeria, magisteri...), sinó també en
àmbits absolutament estratègics per a qual-
sevol societat com són el dret o la medicina.
Una cosa que, com deia, fa uns anys que es
produeix, i que ja es nota als despatxos, a
l’administració o als hospitals: entre les ge-
neracions de professionals joves, les dones ja
comencen a ser-hi majoria, i més que ho se-
ran en un futur, quan les actuals estudiantes
2 3
universitàries s’incorporin de ple a això que
ara se’n diu el mercat laboral.
Ara bé, no ens enganyem: la gran qüestió no
rau en el factor quantitatiu –que les dones te-
niu guanyat de carrer–, sinó en el qualitatiu. I
m’explico abans que se’m pugui malinterpre-
tar: vull dir que el més important, arribats en
aquest punt, ja no serà quantes dones estu-
dien una carrera o quantes dones exerceixen
una professió, sinó quantes d’elles assoleixen
dins de cadascun dels seus àmbits laborals un
lloc determinant o de comandament, i si això
ho fan amb naturalitat, sense ni tan sols ne-
cessitat de quotes...
Aquesta és la qüestió, que és com preguntar-
se, al capdavall, si una tan massiva incorpora-
ció femenina en àmbits abans massa estric-
tament masculins podrà comportar –que ja
caldria!– un canvi en els paradigmes i en els
valors, en els objectius i en les maneres de
fer... I això és clar que ja no depèn ben bé de
la universitat, sinó dels camins nous que tota
la societat, tota, es vegi amb cor d’emprendre.
Albert Turull - Cervera
Per una Cervera viva i combativa
L’
Assemblea de Joves de Cervera Hem de reconèixer que alguns actes han es-
(AJC) es va crear com una alter- tat més acceptats que altres, però no per això
nativa per a tots els joves que tin- ens hem enfonsat mai, sinó tot el contrari: dia
guessin una sèrie d’inquietuds i de a dia estem intentant millorar els nostres ac-
conviccions i que volguessin millorar i canviar tes i la nostra implicació dins la societat cer-
una mica el seu poble. Estàvem cansats de verina.
queixar-nos, de veure com a Cervera les alter-
natives juvenils eren gairebé escasses, i vam A més, intentem demostrar que junts, sense
decidir ajuntar-nos i moure’ns. fer cas a diferències de gènere, podem com-
partir grans moments i fer-nos notar dins del
Des que aquesta associació juvenil es va crear, nostre poble. Tot això ho hem fet perquè no
hem dut a terme tota una sèrie d’activitats. ens volem adormir, i perquè ens agradaria
Vam iniciar-nos fent una festa de presentació, gaudir d’una Cervera viva i combativa en tots
i des de llavors han anat sorgint noves idees els aspectes.
per poder amenitzar la vida del nostre poble:
hem organitzat dos cicles de cinema en què Assemblea de Joves de Cervera
hem tractat diferents temes, concerts, jorna-
des esportives, concentracions, com aque-
lla en què ens vam posicionar en contra de
l’actuació d’Israel vers Palestina, etc.
Ens adonem també que cada dia anem tenint
més experiència sobre el funcionament de
les coses, i que les hem de fer nosaltres per-
què surtin bé. Sabem que és molt important
que la gent de Cervera s’involucri en tot allò
que fem; per això agraïm sempre la participa-
ció en les activitats que muntem.

Sóc diplomat en infermeria i mestre
d’educació infantil. Estic casat i tinc
tres fills fantàstics. Sempre he viscut a
Cervera i aquí espero acabar.
L’any 1982 vaig entrar a treballar com
a educador a la llar d’infants ARREL, de
Cervera. Més tard vaig estar 11 cursos
a la llar de Santa Coloma de Queralt,
també com a educador.
Sempre m’ha agradat la natura i sóc
soci del Centre Excursionista de la Se-
garra. He estat molts anys en el movi-
ment escolta i actualment sóc secre-
tari de l’Associació d’Antics Escoltes de
Cervera.
4 5
J ULI
GRANELL
Diferents estudis confirmen una major presència de dones en
determinats àmbits laborals de l’ensenyament. És, per exemple, el
cas de l’educació en les llars d’infants. En aquest sentit, com és el teu
entorn laboral?
En el meu cas és així. La gran majoria són dones; sóc l’únic home treballant
com a educador a l’escola. Majoritàriament, crec que arreu és així.
Pel fet de ser un home i educador infantil, has percebut alguna
vegada un tracte diferent per part dels pares i mares o de l’alumnat?
Tracte diferent, no. Però sí que al principi trobaves algú que se sorprenia
de trobar la figura masculina al davant d’una classe d’infants tan petits.
Ara, després de tants anys a l’escola, la gent ja s’ha acostumat a aquest
En alumnat tan petit (de 0 a 3 anys), es perceben conductes de
desigualtat i discriminació entre nens i nenes? S’identifiquen rols i
”Encara estem en una
fet, tot i que encara algú... estereotips sexistes? societat on els rols es-
Per què creus que hi ha treballs considerats per a homes i altres per a No crec que siguin conductes de desigualtat, però sí que a vegades es fa tan molt marcats. “
dones? I per què creus que en el món de l’educació infantil hi ha més un grup molt marcat i costa que algun nen o nena nou hi pugui entrar.
dones que homes? No s’identifiquen rols sexistes, però existeix el liderat.
Encara estem en una societat on els rols estan molt marcats. La situació va Els materials que s’utilitzen en els centres educatius (contes,
canviant, però encara falta molt per arribar a una igualtat d’oportunitats joguines, material esportiu...) transmeten uns models o referències
en l’àmbit del treball i en molts d’altres. Per què més dones? No ho sé, pot per a l’alumnat i tenen una repercussió educativa. En general, creus
ser que l’instint maternal, en aquesta etapa, hi tingui quelcom a veure. que la representació d’aquests materials és no sexista i igualitària?
Com a educador, quin diries que és el vostre paper en la lluita per a S’hi representen ambdós sexes d’una manera justa?
l’assoliment de la igualtat d’oportunitats i la no discriminació? Desconec si a tot arreu és així, però a la nostra escola tot el material està
El nostre paper és tractar, ensenyar, educar per igual a tothom. Marcar pensat en aquesta direcció no sexista i igualitària. Naturalment que hi
uns valors d’igualtat des d’un principi i anar veient de petits que tots som queden representats els dos sexes; hi ha joguines per a tothom, és a dir,
iguals en tot. tothom pot jugar a tot.
redinfancia.org
El Nadal de 2002, la xarxa Infància
va desenvolupar una campanya de
rebuig als joguets sexistes. La cam-
panya instava diverses institucions
a prendre mesures sancionadores
contra empreses (pràcticament totes
les grans superfícies comercials) que
reproduïen en els seus catàlegs de
joguets rols sexistes. Per a tal fi es va
fer un estudi que comparava diversos
catàlegs de joguines. S’hi van trobar,
en molts d’ells, irregularitats, perquè
faltaven al mínim criteri coeducatiu.
La campanya no va tenir cap resultat
des del punt de vista sancionador,
però va posar en evidència una mala
pràctica que persisteix cada any en
períodes nadalencs.
www.redinfancia.org
6 7
Quins materials, equips, joguines… sol utilitzar cada sexe? Estimuleu
l’ús del material que cada sexe utilitza en menor grau?
Dona com cal
Avui et parlo a tu, dona, que emprens el “rol”
Com he dit abans, tots els infants juguen amb tot. El material és a l’abast de
de cada dia, que per lleis inconegudes
tothom. Dins tot el ventall que hi ha, ells trien el que més els interessa en
t’ha estat imposat. Poc importa d’on siguis,
cada moment. El que és clar és que tothom pot jugar amb tot i amb tothom.
tant li fa la regió, en qualsevol lloc del món,
Quant a l’estimulació, no ens cal, ja que veiem que el joc és variat.
és igual o pitjor. Potser seràs mare i esposa
Des dels centres educatius, diries que es tenen en compte estratègies fidel, mestressa de casa teva, treballadora
per arribar a considerar que les joguines són mixtes? incansable, sempre a jornada completa.
És clar. Jo sempre parlo del centre on treballo, que és el que conec. Nosaltres Per “condició” del teu gènere, ben aviat
mirem que a cada nivell d’edat hi hagi les joguines adients al grup, és a dir, vas aprendre allò que havies de saber,
joguines sense sexe. a ser una “dona com cal, de profit”,
varen dir-te, pel dia de demà.
Creus que l’actitud i el rol dels infants d’avui és traslladable al dels
La mare submisa va ensenyar-te
homes i dones adults?
tots els quefers de la llar, a rentar els plats,
En els infants petits que nosaltres tenim crec que no és traslladable; ells parar taula i com la roba, amb cura,
s’emmirallen en els que tenen més a prop: la família, l’escola... s’havia de planxar i plegar, talment
com un dia, a ella, igualment, li van ensenyar.
En el projecte educatiu del vostre centre es contemplen i s’apliquen els
valors de la coeducació? Sovint, amb ràbia sotmesa havies arribat
mots
a envejar la sort que tenia el teu germà,
Naturalment que sí! Sense aquesta coeducació no aniríem enlloc.
sempre jugant a pilota o bé, quan arribava
Com valores el sistema educatiu actual (mancances, virtuts...)? tard, sense que ningú mai li exigís
en
cap obligació en la llar i seia amb el plat
Penso que estem una mica perduts. Tants canvis en poc temps desanimen a taula, el pare seia al davant, mentre
els professionals i perjudiquen els alumnes. Cada cop es demanen més coses la mare i tu dinàveu, gairebé, entre plat i plat.
a l’escola, i l’escola hi és per ensenyar. L’educació és cosa de més parts de la
societat. I, sobretot, cal tenir molt en compte la primera etapa d’educació Encara que, enganyosament, sembli
dansa
infantil, de 0-3 anys, atesa la seva gran importància en el desenvolupament que els temps hagin canviat, la situació
integral dels nens i nenes en aquesta edat. segueix, si més no, si fa no fa, sempre
igual, les dones porten el gruix
de les labors de la llar. Generacions
futures potser, a la fi, acceptaran que
no és qüestió de gènere tanta desigualtat,
que es tracta només d’entendre
els nostres drets com a humans.
M. Isabel Valverde
 LA DURA CURSA DE LA DONA EN L’ÀMBIT ESPORTIU
(1a part)
per Marta Royes
La pràctica esportiva ha estat, des de sempre, un viu
reflex de cada cultura. En funció de la religió, la je-
rarquia social i el paper de la dona dins de cada so-
cietat, l’esport femení s’ha desenvolupat amb unes
característiques concretes i diferencials.
En les primeres societats que van existir, l’home de-
dicava el seu temps a caçar, mentre la dona desenvo-
lupava les tasques domèstiques. Dins d’aquest marc
cultural, la pràctica física la realitzava exclusivament
el gènere masculí per millorar les seves capacitats fí-
siques, com la força, la potència o la resistència.
A l’Antiga Grècia, l’exercici físic era una part fona-
mental de l’educació dels nois, en canvi les dones
no podien practicar cap tipus d’activitat física ni ac-
cedir als llocs on se’n feia. A les Olimpíades (776 aC),
només podien entrar com a espectadores les noies
solteres ja que els atletes competien amb el cos to-
talment nu, símbol d’exaltació de la figura atlètica.
Els atletes participants havien de complir 5 requisits:
ser homes, grecs, de condició lliure, no culpables de
cap crim ni afectats per cap maledicció religiosa.
A Esparta, ciutat del sud de l’Antiga Grècia i on te-
nien el millor exèrcit, s’impartia educació física tant
a nens com a nenes, però amb finalitats molt dife-
rents: als primers, amb finalitats militars; a les sego-
nes, reproductives.
8 9
A l’edat mitjana (segle V al XV dC) , la religió catòli-
ca determinà una visió bipolar entre cos i ànima.
L’element físic només era important en la batalla i el
que es valorava per damunt de tot era la preparació
espiritual i religiosa. Així doncs, només realitzaven
activitat física els homes i amb l’única finalitat de
preparar-se per a la guerra.
L’esport com a pràctica reglada i institucionalitzada
té el seu origen a Anglaterra al segle XVIII, dins del
marc de la revolució industrial. El triomf de la cièn-
cia davant la religió va fer que la tecnologia arribés
també fins al món esportiu i es passés a racionalitzar
les activitats tradicionals en esport. En aquells mo-
ments qui podia accedir al desenvolupament tecno-
lògic i a la industrialització eren els homes i van ser
els qui van establir regles de joc específiques per a
cada esport i van organitzar els primers campionats.
L’ideal victorià que regnava al segle XIX sobre allò
masculí i femení va contribuir a mantenir allunyades
les dones de l’activitat esportiva.
A finals del segle XIX, la participació de la dona en
l’àmbit social i laboral va anar creixent paulatina-
ment. Es van obrir nous camins de caràcter reivin-
dicatiu per obtenir el reconeixement dels seus drets
a participar en els diferents estaments polítics i so-
cials. D’aquesta manera, apareixen els primers mèto-
des gimnàstics exclusius per a les dones, com la
gimnàstica sueca o el mètode Hebert. És així com la
dona inicia una ruptura de segles de domini masculí
en l’àmbit esportiu.
En els primers Jocs Olímpics de l’era moderna (any
1896 dC), tot i que el seu fundador, el baró Pierre de
Coubertin, volia prohibir la participació de les dones
–ja que volia reproduir els Jocs originals de l’Antiga
Grècia–, van competir un total de 19 dones en les
disciplines de tennis i golf.
La primera dona a endur-se una medalla olímpica
fou l’anglesa Cooper, en tennis.
No fou fins a l’any 1917 que una francesa, Alice Me-
lliat, trenca amb la jerarquia i hegemonia masculina
amb la fundació de la Federació de Societats Feme-
nines de França. Quatre anys més tard, i amb el su-
port de diferents països, consolida l’entrada de les
dones en l’esport reglamentat mitjançant la creació
de la Federació Internacional Esportiva Femenina.
Aquest estament va fer possible la realització dels
primers Jocs Mundials Femenins a París el 1921.
Arran d’aquests jocs, les dones van començar a par-
ticipar de forma oficial en els Jocs Olímpics en dife-
rents esports i disciplines.
Marta Royes és llicenciada en INEFC per la Universitat de Lleida.
lluitadora per la igualtat d’oportu A
O R S P IE R
nitats
TE N’ADONES?
Dolors Piera, nascuda el 1910 a Puigverd
d’Agramunt (Urgell), representa una generació
de dones que amb els seus ideals van pretendre
transformar la societat. En el cas de Dolors Piera,
ho va fer a través de l’escolta i l’acció col·lectiva.
Filla de mestre, amatent a les orientacions de la
pedagogia renovadora i crescuda en un ambient
vinculat a l’ideari republicà i catalanista, va es-
tudiar magisteri i va viure l’ambient renovador a
Lleida amb el grup Batec. Dolors Piera va ser una
de les animadores d’aquest grup de mestres llei-
datans que defensaven l’escola laica i única. L’any
1930 els mestres del Batec havien organitzat, a
Lleida, la Cooperativa per dur a terme experiències
freinetanes. El nou corrent propugnava el treball
cooperatiu i l’experimentació com a base per a
l’adquisició de coneixements; impulsava la corres-
pondència entre centres i l’ús educatiu de la impremta
per realitzar publicacions escolars. El nucli pioner a
Lleida va tenir el mèrit d’expandir el mètode a di-
versos punts de Catalunya i de la resta de l’Estat.
El 1934 va celebrar un primer congrés a Lleida; un
segon a Osca, el 1935, i un tercer s’havia de celebrar
a Manresa, però es va haver de suspendre a causa
d’un cop d’estat feixista.
L
l’impuls d’un ensenyament oficialista que va trencar
amb l’esperit renovador de l’escola pública catalana.
Així, l’experimentació pedagògica va quedar reduïda
a pocs àmbits sota la tutela d’iniciatives privades, i
fins a finals del franquisme no van poder reprendre
els vells objectius.
Dolors Piera va iniciar-se en els moviments de re-
novació pedagògica, però també tenia inquietuds
polítiques. Va ser líder sindical impulsora de la FETE
(Federació de Treballadors de l’Ensenyament), i es va
incorporar a la Comissió d’Ensenyament. Compagina-
va, doncs, la tasca docent amb la política. També va
ser responsable de la Comissió Femenina del PSUC,
d’h m
d n i ES
Què penso jo d’això de la vindicació femenina?
el pèndol
Des de la perspectiva personal masculina(*), sempre
(...............................................................?) he pensat que a la dona li queda un repte real,
consellera Municipal de l’Ajuntament de Barcelona i
A veure si resultarà que no sabe, no contesta. només un: com expandir-se professionalment amb
secretària de la Unió de Dones de Catalunya, des d’on
(...............................................................?) la maternitat pel mig. La resta s’arregla sola. La
va implicar-se en l’atenció a la població refugiada, es-
Res, que no... Deixa’m mirar què tinc al voltant: independència porta a l’autodeterminació.
pecialment en l’ajut a la població infantil.
La seva implicació en l’activitat política, com a lluita- Les dones de casa, les trobo divertides, en sentit Més endavant, assolit això, apunto el pas següent:
dora per a la igualtat d’oportunitats, va ocasionar-li ampli. Les meves col·laboradores (no he tingut mai la legió de professionals femenines sortides de les
un exili forçat a causa de la derrota republicana, pri- una jefa), eficients, amables, escollides; sí que és cert universitats obligarà a conjuntar la lògica borrosa
mer a França, després a la República Dominicana i que fan la feina fina; als llocs on cal moure trastos, femenina amb la masculina cartesiana. I què
finalment a Xile, on va morir el 29 de gener de 2002 els col·laboradors són homes. Les meves alumnes, tindrem? Les dones als llocs directius i els homes
i des d’on va donar sentit a la seva vida reprenent la majoritàries i amb tendència a l’exclusivitat de gènere fent feina mecànica; haurem invertit l’escenari... i el
seva tasca docent i donant a conèixer els mètodes a classe (sembla que en les carreres artístiques la nota pèndol que torna.
de tall perjudica el talent masculí, molt més gandul

pedagògics renovadors que havia après a Catalunya.

i tardà). Entre les col·legues n’hi ha que s’han fet (...............................................................)
Durant la Guerra Civil espanyola no es va interrom- L’11 de setembre de 1977, Dolors Piera va anar de Xile Ja sabia jo que m’acabaria embolicant amb aquest
O

pre el mètode. Va ser quan va finalitzar la guerra respectar i n’hi ha que no (com amb ells), i n’hi ha que
a Barcelona per caminar al costat de milers de mani- tema.
que es va interrompre, però tots aquells que l’havien resulten destacables pel seu talent i n’hi ha que no.
festants pel passeig de Gràcia que demanaven la re- (...............................................................)
impulsat a Catalunya el van transportar a l’exili, des
D

d’on el van escampar per Mèxic, Cuba, Xile…
És evident que la Guerra Civil i els anys del franquis-
me van suposar un pas enrere en tot aquest procés.
Els mestres que no van exiliar-se i es van haver de
quedar van haver d’enfrontar-se a depuracions i a
Fonts:
www.pangea.org/ambits/documents/18%20revista/DOLORS%20PIE-
10
RA.rtf.pdf * www.xtec.cat/~rarada/pages/veus.htm
cuperació de les llibertats del país.
1 Associació de mestres creada a Lleida durant la dictadura de Primo de
Rivera i que va ser la base de la renovació pedagògica.
2 Célestin Freinet (1896 – 1966), pedagog francès creador de diverses tèn-
ciques que porten el seu nom. És un dels més importants innovadors de la
educació al segle XX.
Recomanem:
CAÑELLAS, Cèlia i TORAN, Rosa Dolors Piera. Mestra, política i exiliada.
Publicacions de l’Abadia de Montserrat i Ajuntament de Barcelona,
Institut d’Educació, 2003.
Llavors, què puc dir d’elles que no pugui dir d’ells?
Que de vegades (moltes) no les entenc... Però en el
territori masculí és endèmic, ho sé... i probablement
només en el terreny personal...
I quan hi penso acabo creient que si la vida fos una
rutina cartesiana permanent seria molt avorrida...
Ben mirat, quan només les dones duguin el pes de
l’intel·lecte professional, ja m’hauré jubilat (no us
penseu, les coses tampoc no van tant de pressa),
no sé com serà, però, si més no, llavors només
m’hauré de preocupar per entendre-les…
11

D Per Montse Vilalta, infermera
SALU RETS EN
I REP T SEXUAL
RODU
CTIVA
La salut i els drets sexuals i reproductius són ele-
ments bàsics per al nostre desenvolupament. For-
men part dels drets humans i el seu compliment
és la garantia de respecte als drets individuals, a
la llibertat d’escollir i gaudir d’una vida digna, ja
que permeten a cada persona fruir de la sexuali-
tat d’una manera sana, segura, responsable, sense
por ni vergonya, segons cada forma de ser, sentir o
pensar.
Els drets sexuals i reproductius suposen unes re-
lacions igualitàries entre home i dona, que garan-
teixin la integritat i respecte mutu, assumint de
manera compartida les responsabilitats i conse-
qüències que es deriven dels seus comportaments
sexuals, així com el dret de poder decidir lliure-
ment el nombre de fills que es volen tenir i a dis-
posar d’informació, educació i mitjans per poder
dur-ho a terme.
12
La Federació de Planificació Familiar Estatal, que
des de 1990 realitza activitats de pressió polí-
tica per tal que l’accés a la salut i a l’exercici dels
drets sexuals i reproductius sigui una realitat per
a tothom, ha intervingut en fets com el de la re-
dacció de la Carta de Drets Sexuals i Reproductius,
aprovada l’any 1995, que pren com a base els drets
humans universals per determinar-ne aquells que
contenen elements clau per a les dones.
El 10 de desembre de 1984, les Nacions Unides,
a través de la Declaració Universal dels Drets Hu-
mans, iniciaren el camí cap al “reconeixement de la
dignitat inherent, dels drets iguals i inalienables...
com a fonament de la llibertat, la justícia i la pau
al món”. Seguint aquesta línia, la Carta dels Drets
Sexuals i Reproductius de les Dones, que us pre-
sentem a continuació, pren com a base els drets
humans universals per determinar-ne aquells que
contenen elements clau per a les dones així com
per incorporar altres drets encara no reconeguts,
amb l’objectiu de col·locar-los a la mateixa alçada
que la resta de drets humans i garantir-ne el seu
respecte a nivell internacional.
A continuació enumerem els 12 punts que inclou aquest carta a fi de vetllar pel seu compli-
ment i garantir-ne el seu respecte a nivell internacional.
1 DRET A LA VIDA. Que cap dona no pugui ser posada en perill a causa d’embaràs o part.
2 DRET A LA SEGURETAT I LLIBERTAT DE LA PERSONA. Cap dona no ha de ser objecte de pràc-
tiques com la mutilació genital femenina, l’embaràs forçat, l’esterilització o l’avortament forçat.
3 DRET A LA IGUALTAT I A LA NO DISCRIMINACIÓ. Inclou el respecte en l’àmbit de la vida sexual
i reproductiva.
4 DRET A LA PRIVACITAT. Tots els serveis de salut sexual i reproductiva han de ser confidencials.
5
DRET A LA LLIBERTAT DE PENSAMENT. En les qüestions relatives a la sexualitat i la reproducció.
6 DRET A LA INFORMACIÓ I A L’EDUCACIÓ. Inclou l’accés a una informació completa dels benefi-
cis, riscos i efectivitat dels mètodes de planificació familiar.
7 DRET A OPTAR A CONTRAURE MATRIMONI O NO. Cap dona no pot ser obligada a contraure
matrimoni contra la seva voluntat.
8
DRET A DECIDIR SI TENIR FILLS O NO, I QUAN TENIR-LOS. Garantint l’accés de les persones a
mètodes efectius d’anticoncepció.
9
DRET A L’ATENCIÓ I PROTECCIÓ DE LA SALUT. S’hi inclou el dret a no ser objecte de pràctiques
tradicionals que puguin ser perjudicials per a la salut.
10
DRET ALS BENEFICIS DEL PROGRÉS CIENTÍFIC. Incloent-hi les tècniques apropiades de salut
reproductiva.
11 DRET A LA LLIBERTAT DE REUNIÓ I ASSOCIACIÓ. Inclou el dret a sensibilitzar els governs per tal
que prioritzin la salut i els drets sexuals i reproductius.
12
DRET A NO SER OBJECTE DE TORTURA O MALTRACTAMENT. Inclou els drets dels homes i les
dones a ser protegits de la violència, l’explotació sexual i els abusos sexuals.
Font: http://www.fpfe.org
13
 s rca
ma
la és
co
ed s. un
de era

g)
ik an b
pi gu

or
.w t am

.
l ci Fi

ip t
ia
// a at
de ni a

p: h r
mu L

ca bi
tt 6 io
(h 15 Pr
un
Què volen Petit poble ESCRIPTORA

curiositats
aquesta gent? segarrenc COMPROMESA

Els salaris dels homes excedeixen els de

Sa
les dones en tots els països membres

bi
es de i d ww.
de la Unió Europea. La diferència

qu 13 e 1 pla
e 80 25 ne
oscil.la entre un 15% i un 30%

el g 0 ta
ce ram en uri
(w
més a favor dels homes per

rv s le os
el en s o.
un treball del mateix

l
pe els one om)
valor.

sa h s?
c

un ome
Fundació Novia Salcedo, 2002

d c

a s
mi
tj
an
a
14 15
 L’últim patriarca és el darrer llibre escrit per Najat El Hach-
mi, publicat l’any 2008, any en què va rebre el Premi Ramon
Llull. Es tracta d’una novel·la que expressa la lluita interna
d’una dona entre el seu món d’origen i la vida que vol viure.
En aquest llibre l’autora ens narra la història d’una família
marroquina que neix amb el propòsit de continuar l’ordre pa-
triarcal establert fins ara. Però els canvis que s’estableixen en
el si d’aquesta família i al seu voltant faran que aquesta figura
patriarcal es vegi trencada. La protagonista que explica la his-
tòria, la filla del que serà l’últim patriarca, es rebel·la contra aquest
ordre patriarcal assignat, a la vegada que intenta comprendre per
què el seu pare s’ha convertit en una figura autoritària i incoherent.
La novel·la, contextualitzada entre la Catalunya central i el país afri-
cà, es basa en la confrontació constant entre aquestes dues cultures.
La protagonista trenca amb la tradició d’origen i adopta els valors de
la nova societat en què viu.
L’autora, Najat El Hachmi, va néixer al Marroc, però als 8 anys va emigrar
a Catalunya. Tot i que coneix molt bé aquesta lluita quotidiana de la pro-
tagonista del llibre, no és considerada una obra autobiogràfica, encara
que es nodreix de les seves experiències.
FRATO (2001). Frato 40 anys amb ulls d'infant, Ed. Grao, Barcelona.

16 17
 escampem la boira!
21 TÀRREGA
Concerts a la Fresca
27 a ! CERVERA
Tallers Aquelarret
Dijous Gras d’Aquelarre

23 LA PRENYANOSA

28 r CERVERA

Agost
Festa Major Tallers Aquelarret
Divendres d’Aquelarre

i
24
Festa del Barri de Sant Ramon

bo
e
CERVERA TÀRREGA
Concert Orquestra Concerts a la Fresca

s
l29
Scottish Camerata
CERVERA

c
21 h al Paranimf

a
Aquelarret

1 14
Inici Tallers Aquelarret Aquelarre

a
a!
TARROJA TÀRREGA

p e m 30
Fira del Gran Boc

25
Festa Major Concerts a la Fresca
CERVERA

m
r
SANT GUIM DE FREIXENET CERVERA
Festa Major Tallers Aquelarret Aquelarre

2 15 MALGRAT Fira del Gran Boc

26 31
TARROJA
Festa Major
i
Festa Major CERVERA
SANT RAMON
bo
Tallers Aquelarret
e

SANT GUIM DE FREIXENET

16
Festa Major de Sant Ramon
Festa Major CASTELLNOU

Setembre
s

VERGÓS Festa Major

l
Festa Major
c

SOLSONA

7
a

Trobada de gegantons i altres elements infantils

TÀRREGA

p e m18
a

Concerts a la Fresca CERVERA

m

Festa de Sant Magí

8 LA FIGUEROSA
FigaRock 2009

19 CERVERA
Festa de Sant Magí
1 TORÀ
Festa Major
6 GUISSONA
Diada Castellera

18
5 CALAF
Fira de l'Eix
SANAÜJA
Festa Major
8 GUISSONA
Festa Major
19
 Setembre SOLUCIÓ DELS JEROGLÍFICS (PÀGINA 14)

Què volen aquesta gent? La igualtat

10 22
TÀRREGA Petit poble segarrenc. Muller
CERVERA
Fira del Teatre Isagoge Escriptora compromesa. Montserrat Roig

11 23
TÀRREGA CERVERA
Fira del Teatre Isagoge

12 24
TÀRREGA
Fira del Teatre CERVERA

BUTLLETA dʼINSCRIPCIÓ a lʼAssociació de Dones Progressistes de la

Isagoge

13 25
TÀRREGA
Fira del Teatre CERVERA COGNOMS i NOM:
Isagoge
Festa Major ADREÇA: POBLACIÓ:

18
Artdakí NÚMERO DNI: DATA NAIXEMENT:

26
CERVERA
CERVERA
TeatreViu
Festa Major TELÈFON DE CONTACTE:
Artdakí CORREU ELECTRÒNIC:

19 27
CERVERA
Isagoge CERVERA
Torneig de bàsquet en cadira de rodes Festa Major PAGAMENT QUOTA: 20 €/any
Artdakí

20
En efectiu Mitjançant transferència al compte de

28
CERVERA CERVERA
Isagoge Festa Major lʼAssociació
Artdakí
(2074-0141-21-2097748906)

21
Teatre: Cancún

29
CERVERA
Isagoge LLEIDA
Fira de Sant Miquel

Cal fer-la arribar a lʼAssociació de Dones Progressistes de la Segarra, a lʼedifici de Renfe, s/n de Cervera
20 21
lafiguera.r@gmail.com adones.progressistes@gmail.com

http://revistalafiguera.blogspot.com/